Skip to main content

Full text of "Obres de Ramon Lull, edició original feta en vista dels millors y més antichs manuscrits"

See other formats 


PURCHASED  FOR  THE 

UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY 

FROM  THE 

CANADÀ  COUNCIL  SPECIAL  GRANT 

FOR 


MEDIEVAL     STUDIES 


Obres  de  Ramon  Lull 

ED1C7Ó  OT^lGITiAL 


FETA   EX    VISTA 


DELS  MILLORS  Y  MÉS  ANTICHS  MANUSCRITS 

•«  Volum  VIU  >* 


PUBLICACIONS  LUL•LIANES 


Obres  de  Ramon  Lull:  edició  original  il•lustrada  ab  variants 
y  facsímils  dels  més  antichs  m.ss.,  pròlechs,  notes  y  glosaris, 
mostres  de  traduccions,  etc. — Volums  en  8."  major,  al  entorn  de 
500  pàgines  cadascun.  Ademés  dels  tres  pertany ents  a  l'edició 
Rosselló  (1886-92),  interrompuda  per  malaltia  y  mort  de  l'editor, 
hi  ha  publicats  per  la  Comissió  Editora  Lulliana  desde  l'any 
1506,  els  siguents  volums: 

— Obres  Doctrinals:  Doctrina  Pueril.  Libre  del  Orde  de  Cava- 
lleria. Libre  de  Clerecia.  Art  de  Confessió:  ab  2  facsímils  en  foto- 
tipia  y  mostres  de  traduccions;  pròlech  general,  variants  y  notes 
den  M.  Obrador:  1  vol.  de  més  de  500  pàgs.       ...       10  pts. 

— Libre  de  Contemplació;  tom  I  (caps.  i  al  59),  ab  proemi 
den  M.  Obrador,  taula  completa  ab  les  rúbriques  dels  366  capítols, 
mostres  de  traduccions  llatines,  facsímil  policromat  d'un  m.s.  del 
s.  XV,  comentaris  y  notes  bibliogràfiques 10  pts. 

— Libre  de  Contemplació;  tom  II  (caps.  60  al  102),  ab  facsímil 
policromat  d'un  altre  m.s.  quatrecentista,  variants  y  notes.  7^50  pts. 

— Libre  de  Contemplació;  tom  III  (caps.  103  al  lé8),  ab  un 
facsímil  policromat  d'un  altre  m.s.  del  s.  XIV     .     .  10  pts. 

— Libre  de  Contemplació;  tom  IV  (caps.  169  al  22è),  ab  un 
facsímil  policromat  d'un  m.s.  del  s.  XIII 12' 50  pts. 

— Libre  de  Contemplació;  tom  V  (caps.  227  al  268),  ab  un 
facsímil  policromat  d'un  m.s.  del  s.  XIV,  y  sis  gravats.       10  pts. 

— Libre  de  Contemplació;  tomVI  (caps.  269  al  314).  12*50  pts. 

— Libre  de  Contemplació;  tom  VII  (caps.  315  al  36è).   15  pts. 

A  PUNT  DE  SORTIR 

— Libre  de  Blanquerna,  contenint  el  d'Amic  e  Amat. 

EN  PREPARACIÓ 

— Libre  del  Arbre  de  Sciencia;  dos  toms. 
— Libre  de  Sancta  Maria. 

ALTRES  EDICIONS  LUL•LIANES 

— Libre  d'Amich  e  Amat;  text  original,  ab  facsímil;  proemi,  no- 
tes y  glosari  den  M.  Obrador,  i  vol.  de  21 5  pàgs.  en  8"  .     2*50  pts. 

Exemplars  en  paper  de  fil,  perllongat,  numerats  .     .     •     4         » 

— Libre  de  les  Bèsties;  (extr.  del  Fèlix  de  Maravelles  del  tnon); 
ab  introducció  y  glosari  den  M.  Obrador:  1  vol.  en  8"  (de  la  Bi- 
blioteca Popular  L'.íífí;mfj 0*50  pts. 

— Libre  de  la  Doctrina  Pueril;  text  original;  ab  pròlech  y  no- 
tes den  M.  Obrador: — Barcelona,  G.  Gili  editor,  1906:  i  vol.  de 
303  pàgs.  en  8  ",  paper  de  fil 4  pts. 


OBJ{ES  OT{JGJJ^JlLS 


DEL 


iLLVMIJ^JfT  DoCTOJi  MeSTJCE  J{JÍM07^  LULL 


LiBRE  DE  Contemplació 

EN  Deu  .>«  escrit  a  Mallorca  j» 
&  transladat  daràbic  en  romanç  vulgar 
devers  lany  M.CClxxij.   j»  j»  j»  ^  ji 


T7(JIJ^SC7(1PC1Ó    DJJ{ECTA 
coNFRO^^rES  y  variants  dels  més  vells  manuscrits 

PER 

Moss.  Salvador  Galtnés 


Tom  VII 


Palma  de  AIallorca 

COMISSIÓ  EDITORA  LUL•LIANA 

*     1914    ♦ 


En  l'Estanipa  d'Amengual  y  Muntaner. — Conquistador,  30. 
Palma  de  Mallorca 


Comissió  Editora  de  les  Obres  originaJs 

del  B.  Ramon  Lull. 

M.  1.  Sr.  Mn.  Antoni  M."  Alcover,  President. 
M.  1.  Sr.  Mn.  Miquel    Costa    i    Llobera,    Vocal. 
M.  1.  Sr.  Mn.  Jusep  Miralles  i  Sbert,  » 

M.  1.  Sr.  Mn.  Mateu  Rotger  i  Capllonch,      > 
N'Estanislau  de  K.  Aguiló  i  Aguiló,  » 

En  Juan  Alcover  i  Maspons,  > 

En  Miquel  Ferrer  i  Mayol,  Jldmtnistrador. 
Mn.  Salvador  Gal  més  i  Sanxo,  Secretari. 


^ 


% 


LiBRE  DE  Contemplació 

Vol.   UI. 
(acabament) 


De  la  .xl/  distinccio  doracio.' 


f  Cap.   3J5.  De  la  forma  doracio. 


Elis  gloriós!  Jl  vos,  Sènyer,  sia  donada  glòria  e 
7  honor  per  tots  temps.  Car  en  axí  com  lo  mon  es 
í|  .j.  en  forma,  la  qual  forma  es  en  .iij.  figures, 
^^m  so  es  figura  sensual  e  figura  entellectual  e  figu- 
ra animal,  e  totes  .iij.  les  figures  componen  una  forma  tan 
solament,  en  axí  oració  es  una  en  forma  de  la  qual  s  afigu- 
ren .iij,  figures,  so  es  oració  sensual  e  oració  entellectual 
e  oració  composta  de  abdues  les  primeres  figures:  car  en 
axí  com  animals  son  la  tercera  figura  composta  de  les  sen- 
sualitats c  de  les  entellectuitats,  en  axí  la  tercera  figura 
doracio  es  composta  de  la  oració  sensual  e  de  la  oració 
entellectual.  «•<  2.  On,  com  assò,  *  5ènj;er,  sia  en  axí,  doncs 
segons  assò  son  figurades  al  humà  enteniment 3  tres  figures 
doracio:  la  primera  es  oració  sensual,  axí  com  home  qui 
nomena  e  parla  adorant  vostres  vertuts  e  vostres  honra- 
ments  demanant  a  vos  gràcia  e  perdó  e  benedicció;  la  se- 
gona es  oració  entellectual,  axí  com  home* qui  en  sa  oració 
vosrcmembra  eus  entén  eus  ama  eus  contempla  membrant 

1.  J,  Distjnctjo  coranta.  Que  es  de  Oratio. — 2.  E,  ayso  (forma  usual). 
— 3.  E,  son  afigurades  al  humanal  enteniment. — 4.  E,  íome. 


4  Ramon  Lull 

e  entenent  e  volent  vostres  honraments  e  vostres  vertuts; 
la  tersa  es  axí  com  lome  qui  fa  bones  obres  e  fa  bé  e  usa 
de  dretura  e  de  misericòrdia  e  de  veritat  e  de  les  altres 
vertuts-  4f,  3.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  en  axí 
com  en  la  distinccio  d  amor  avem  aút  ordonament  e  endres- 
sament  per  la  memòria  e  per  lo  enteniment  e  per  lo  voler, 
en  axí  en  esta  distinccio  d  oració  proposam  a  donar  ordo- 
nament' e  endressament  ab  les  .iij.  figures  doracio  damun 
dites;  c  en  axí  com  la  prinera  e  la  segona  figura  d  amor  es- 
tan en  la  tercera  figura  segons  ques  prova  en  lo  derrer  ca- 
pítol de  la  distinccio  damor,  en  axí  la  primera  e  la  segona 
figura  doracio  estan  en  la  tersa  figura  doracio,  la  qual 
•iij.*  figura  doracio,  Sènyer,  lo  vostre  servidor  proposa  a 
salvar  e  a  guardar  e  a  estojar  en  le  tersa  figura  damor  per 
tal  que  après  sa  mort  les  .iij.  figures  doracio  atrob  en  la 
tercera  figura  damor. 

4.  Liberal  Senyor  en  tots  bens  qui  sots  amor  de  mos  en- 
amoraments! La  primera  figura  doracio  se  diu  de  sensuali- 
tat. On,  deym  que  com  hom  vos  adora  eus  beneex  sensual- 
ment,  adones  la  boca  vos  nomena  eus  beneex  eus  prega 
e  diu  hom:  glòria  e  benedicció  e  vertut  e  honrament  e 
reverencia  e  honor  sia  feta  a  vos,  Sènyer  Deus,  qui  sots  pa- 
re e  senyor  e  creador  de  tot  quant  es,  del  qual  vé  gràcia 
e  benedicció  a  totes  creatures.  4(  5.  Dreturer  Senyor!  Com 
hom  vos  clama  mercè  que  li  perdonets  sos  peccats  e  que 
li  donets  gràcia  e  benedicció,  e  com  hom  se  penet  a  vos 
de  sos  peccats  es  confesa  ab  vos*ab  cor  humil  devot  es  co- 
nex  peccador  e  culpable ^e  es  en  volentat  que  nos  torn  al 
peccat,  adones  vos  adora  hom  sensualment.  4<  6.  Gloriós  Se- 
nyor! Com  hom  sajonolla  e  besa  la  terra  e  leva  ses  mans  e 
sos  ulls  en  vert  lo  cel  e  fti  lo  sant  senyal  de  la  crou,  adones 
vos  adora  eus  prega* sensualment  lo  cors,  lo  qual  es  creat 
c  format  a  fer  oració  e  reverencia  c  honor  a  son  creador  e 


I.  E,  ordenament  (forma  utuaí). — 2.  E,  a  uos. — 3.  E,  coupable  (pas- 
tim). — 4.  E,  soplega. 


.ONTEMPLACIO 


a  son  senyor  c  a  son  benfactor:  car  en  axí  com  la  boca  es 
creada  per  nomenar  e  per  adorar  vostres  vertuts  glorioses, 
en  axí  lo  cors  del  home  es  creat  per  tal  que  us  fossa  sople- 
gant  reverencia  e  honor. 

7.  J[b  Senyor  qui  arnats  tots  los  volers  qui  del  vostre  voler 
senamoren!  La  figura  segona  d  oració  es  entellectual,  adones 
com  la  beneyta  ànima  devotament  vos  rcmembra  cus  en- 
tén eus  ama  eus  contempla  e  fruex  en  vostres  vertuts  e  en 
1  acabament  de  vostres  proprietats  e  tots  sos  senys  cntel- 
lectuals  dona  a  contemplar  los  vostres  honraments  e  Ics 
vostres  obres  vertuoses.  «(  8.  "Excel•lent  •  Senyor!  Com  la  àni- 
ma vertuosa  ha  contriccio  e  penediment  de  sos  peccats  e 
ella  metexas  jutja  es  ponex  a  fer  penetencia  c  a  donar  af- 
flicions  al  cors  de  dejunis  e  de  sostenir  fam  c  set  c  frct  e 
calt  per  la  vostra  amor,  adones,  Sènyer,  vos  adora  cus  bc- 
neex  entellectualment;  car  la  potencia  entellectual  mutiva 
mou  la  ànima  a  membrar  e  a  entendre  c  a  amar  vos,  e  mou 
la  a  aver  contriccio  e  penidiment  dels  mals  que  ha  fets  e 
del  bé  que  pogra  aver  fet  com  noi  ha  fet  e  mou  la  a  temor 
e  a  tembre  la  vostra  forts  justícia  e  mou  la  a  confiar  en  la 
vostra  acabada  misericòrdia.  4<  9.  On,  beneyt  siats  vos,  Sè- 
nyer Deus:  car  en  axí  com  vos  avets  donat  oyment  a  home 
per  oyr  e  ulls  per  vèer  e  nas  per  odorar  e  gustar  per  men- 
jar e  tactus  per  sentir,  c  que  daquestes  .v.  sensualitats  se 
form  e  safigur  oració  sensual,  en  axí  avets  donada  a  la  àni- 
ma memòria  e  enteniment  e  voler  e  los  .v.  senys  entellec- 
tuals  e  ymaginacio  e  raó  per  tal  que  de  totes  estes  figures 
entellectuals  se  form*e  safigur  oració  entellectual,  per  la 
qual  figura  la  ànima  sia  loant  e  adorant  e  reclamant  c  con- 
templant perdurablement  son  gloriós  Deu. 

1  o.  Senyor  humil  per  lo  qual  mos  ulls  ploren  et  meu  cor 
senamora!  La  tersa  figura  d  oració  se  diu  com  hom  fa  bo- 
nes obres  e  usa  de  vertuts:  car  tota  ora  que  hom  sia  drc- 


I.  E,  eccellent  (forma  utual). — j.  E,  forme. 


6  Ramon  Lull 

turcr  e  misericordiós  e  vertader  e  humil  e  pacient  e  conti- 
nent e  devot,  vos  adora  hom  eus  prega  eus  reclama,  jassía 
so '  que  en  aquell  temps  hom  nous  remembre  nius  entena 
e  hom  es  remembrant  e  entenent  e  volent  alcuna  altra  co- 
sa *drcturament  e  vertuosament.  'H  n.  On,  beneyt  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  en  esta  tersa  figura  d  oració  entren 
totes  quantes  obres  fan  los  homens  justs;  car  pus  que  hom 
qui  es  sens  peccat  mortal  ha  formada  la  tersa  figura  de 
les  dues  figures,  qucs  que  hom  fassa  menjant  o  bevent  o 
durment  o  seent  o  anant  o  parlant  o  comprant  o  venent  o 
dolant  o  cavant  o  arant  o  obrant  o  ques  que  sia,  en  tot  vos 
adora  eus  loa  eus  beneex.  *K   12.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  vos  avets  creada  la  primera  e 
la  segona  figura  d  oració  per  tal  que  vos  siats  loat  e  ado- 
rat e  contemplat  per  elles,  enaxí  avets  creada  en  home  la 
tersa  figura  d  oració  per  tal  que  per  aquella  siats  adorat  e 
beneyt  c  servit  e  contemplat;  e  enaxí  com  amor  en  la  ter- 
sa figura  estoja  e  salva  e  guarda  la  figura  primera  e  la  se- 
gona, enaxí  oració  en  la  tersa  figura  guarda  e  estoja  e  sal- 
varia figura  d  oració  sensual  e  entellectual;  e  enaxí  com  les 
dues  figures  d  amor  priven  de  la  tercera  figura  d  amor  per 
lo  corrompiment  que  desamor  fa  dambues  les  figures,  en 
axí  la  oració  sensual  c  entellectual  se  corromp  per  obres 
de  peccat  com*la  tercera  figura  d  oració  priva  de  forma 
actual  per  la  forma  actual  de  peccat  en  la  sensualitat  e  en 
la  actualitat  del  home  peccador. 

13.  Ob  vos,  Sènyer,  qui  aveis  tanguit  mon  cors  ab  la 
gran  amor  de  mon  cor!  Enaxí  com  lo  mirall  vertader  signi- 
fica vertaderament  les  figures  qui  a  ell  se  representen,  en 
axí  aquestes  .iij.  figures  d  oració  son  afigurades  vertade- 
rament per  lordonament  qui  es  fet  en  les  .iij.  figures. 
Mas,  enaxí  com  lo  mirall  tort  falsament  significa  les  figu- 
res qui  en  ell  se  representen,  enaxí  les  .iij.  figures  dora- 


I.  E,  jassiayso  (forma  usuzl),  —  2.  E,  causa  (forma  uiual),  —  3.  E,  es- 
toja c  salua  e  guarda. — 4.  A,  en. 


L.  DE  Contemplació 


cio  son  felsament  afigurades  com '  son  desordenades  per 
dcsordonada  sensualitat  e  entellectuitat.  On,  com  assò  sia 
enaxf,  doncs  per  assò,  Sènyer,  hom  vos  adora  a  vegades 
vertaderament  e  a  vegades  falsament.  *(  14.  Car  en  so  que 
los  uns  homens  son  justs  e  los  altres  son  peccadors,  e  en 
so  que  hom  en  un  temps  es  just  e  en  altre  temps  es  pec- 
cador,  per  assò  son  alterades  c  camiades  les  figures  d  ora- 
ció en  lurs  contraries  figures;  car  tal  hora  cuida  hom  ado- 
rar e  pregar  que  blastoma  e  maleex,  e  tal  hora  cuida  hom 
estar  en  oració  que  està  fora  los  termens  d  oració  remem- 
brant  e  entenent  e  amant  los  delits  e  les  vanitats  d  aquest 
mon.  ■^  15.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  enaxí,  doncs  com 
hom  vos  adora  eus  contempla  ordenadament  e  endressada 
e  totes  .iij.  Ics  figures  son  ordonades  e  cndressades  en  vos 
a  adorar  e  a  contemplar  e  a  fruyr,*  adones  es  hom  exoít  en 
fia  oració  en  so  de  que  prega  e  en  so  que  demana  o^en 
altra  cosa  semblant  o  mellor  d  aquella;  car  si  hom  no  era 
exoít  per  vos,  seria  significat  que  hom  fos  pus  ordonat  c 
endressat  e  pus  vcrtuós  en  vos  a  adorar  e  a  contemplar  e 
a  pregar  que  vos  en  exoír  aquells;  e  assò  es  cosa  impossí- 
bol  que  vos  exoescats*  aquells  qui  falsament  e  injuriosa- 
ment  vos  preguen  nius  demanen. 

1 6.  Senyor  forts  qui  apoderats  e  vencets  tot  so  que  vol 
vostre  volerlCom  la  oració  es  acabada,  adones  la  boca  dient 
vos  adora  en  so  que  la  memòria  remembra  e  1  enteniment 
entén  e  la  volentat  vol,  e  lo  cors  vos  soplega  e  los  ulls  plo- 
ren los  peccats  el  cor  suspira  los  mortals  falliments  que 
ha  cogitats  e  pensats,  car  de  totes  aquestes  coses  se  forma 
e  safigura  la  figura  d  oració  sensual  en  acabada  forma. 
'%í  17.  Tiomil  Senyor!  Com  la  oració  sensual  se  forma  de 
falsa  figura  e  de  defalliment,  adones  la  boca  vos  adora  en 
so  que  la  memòria  no  remembra  ni  1  enteniment  no  entén 


1.  A,  e  com. — 1.  A,  en  uos  adorar  c  en  contemplar  e  a  fruyr:  J,  en 
uos  adorar  e  contemplar  e  fruir. —  3.  A,  on. — 4.  E.  e  ayso  es  causa  im- 
possibol  axi  com  es  causa  impossibol  que  uos  excescatz. 


8  Ramon  Lull 

ni  la  volentat  no  ama,  e  lo  cors  està  davant  lo  vostre  altar 
tot  dret  o  seent  e  nous  fa  nulla  reverencia  ni  nulla  honor. 
On,  de  totes  estes  coses  se  forma  oració  en  falsa  e  en  va- 
na e  en  naquisa '  figura.  ^  18.  On,  com  assò  sia  enaxí,  Sè- 
nyer,  doncs  qui  vol  apercebre  ni  conèxer  la  oració  sensual 
si  es  acabada  en  figura  o  no,  cove  que  encerc  si  es  ordo- 
nada  per  la  oració  entellectual  ne  si  s  acorda  ab  ella;  car 
sens  que  la  oració  sensual  no  prena  ordonament  e  concor- 
dament  ab  la  oració  entellectual,  impossíbol  cosa  es  que 
pusca  ésser  acabada  en  figura,  per  lo  qual  defalliment  de 
figura  es  enaxí  com  alcunes  pintures  afigurades  en  tant  de 
falliment*que  a  penes  signifiquen  nulla  figura. 

1 9.  7{ey  gran  en  tots  honraments  e  en  totes  nohlèes!  ^  En  axí, 
Sènyer,  com  cors  se  forma  en  lo  ajustament  de  la  matèria 
e  de  la  forma,  enaxí  la  oració  entellectual  com  pren  vera 
figura  e  acabada  cove  de  necessitat  que  safigur  en  lo  re- 
membrament  membrant  e  en  •♦I  enteniment  entenent  e  en  la 
volentat  volent  los  vostres  honraments  e  les  vostres  honors 
els  vostres  manaments;  car  en  altra  manera  la  figura  entel- 
lectual no  puría  reebre^  acabada  figura.  'K  20.  Gloriós  Se- 
nyor! Com  la  figura  entellectual  safigura^de  falsa  figura, 
adones  la  memòria  remembra  e  1  enteniment  entén  e  la  vo- 
lentat ama  les  vanitats  temporals  e  la  vanagloria  munda- 
na, e  la  ànima  ublida  e  innora  los  vostres  honraments  e  los 
vostres  manaments:  on,  per  so  car  la  ànima  no  membra  ni 
entén  ni  ama  so  que  deuria  e  membra  e  entén  e  ama  so  que 
no  deuria,  7  per  assò  com  la  ànima  vol  adorar  avent  fals  re- 
membrament  c  enteniment  e  voler,  adones  se  forma  en  la 
oració  falsa  entencio  e  falsa  memòria  e  fals  enteniment  e 
fals  voler.  On,  de  totes  estes  coses  se  forma  es  compon 
falsa  figura  en  la  falsa  oració  entellectual.  «21.  On,  com 


I.  E,  naquissa. — 2.  A,  defalentment:  J,  de  defalliment.  —  3.  E,  no- 
blei«s  (forma  usual  en  tots  els  substantius  similars). — 4.  A,  manca  en, — 
5.  E,  rescbrc  (/br/na  usual),  -ò.  E,  se  figura. — 7.  A,J,  manca  aquest 
membre. 


L.  DE  Contemplació 


assò  sia  enaxí,  doncs  qui  es,  Sènyer,  en  vera  lig  e  ab  vera 
entencio  vos  adora  eus  reclama  membrant  e  entenent  e  vo- 
lent veritat,  aquell  fa  oració  en  vera  figura,  a  la  qual  vera 
figura  vos  representats  vos  qui  sots  font  de  veritat,  axí 
com  la  resplandor  del  sol  qui  es  representada  al  home  qui 
es  veent '  sa  dardat.  On,  aquells  qui  creen  *  en  falsa  lig  e  an 
falsa  fe  e  falsament  vos  preguen,  a  aquells  vos  absentats 
en  lur  oració,  ^  axí  com  la  clartat  del  sol  es  absent  al  home 
cec;  e  assò  es  per  so  car  los  infeels  vos  adoren  creents  fal- 
setats  en  so  que  lur  remembrament  nous  remembra  ni  lur 
enteniment  nous  entén  ni  lur  voler  nous  vol  en  vostra  ve- 
ritat. 

2  2.  Eternal  Senyor  sens  fi  e  sens  comensament!  Com  la 
tersa  figura  d  oració  es  afigurada,  adones  es  hom  sens  pec- 
cat  mortal  e  fa  hom  so  que  fa  ab  vera  entencio  e  ab  verta- 
der remembrament  e  enteniment  e  voler,  enaxí  que  com 
en  Pere  vos  ha  adorat  sensualment  c  entellectualment,  ell 
sesforsa  aitant  com  pot  com  pusca  ésser  vertuós  en  son 
parlar  e  en  son  callar  e  en  son  anar  e  en  son  estar  e  en 
son  menjar  e  en  son  obrar  e  en  son  membrar  e  entendre* 
e  voler  e  en  son  cogitar  e  en  son  ymaginar  e  en  totes  les 
altres  coses  que  fa;  car  de  totes  estes  coses  s  afigura  acaba- 
da la  figura  de  la  tersa  oració.  4<  23.  Vertuós  Senyor!  Com 
la  tersa  figura  d  oració  s  afigura  de  falsa  figura,  es  per  so  car 
com  hom  5  vos  ha  pregat  e  adorat  e  contemplat  se  liura  a 
peccats  e  es  desobedient  als  vostres  manaments.  On,  en  la 
oració  ha  vos  pregat,  Sènyer,  que  li  perdonets  sos  peccats  c 
en  la  oració  se  penet  de  sos  peccats  e  demana  que  li  donets 
gràcia  e  denediccio  en  est  mon  e  en  lautre,  e  com  ha  feni- 
da  sa  oració  e  es  èxit  de  la  esgleya,  encontinent  fa  obres 
contraries  a  aquelles  de  que  us  ha  pregat;  e  car  ell  vos  ha 
demanat  e  nous  dona,  e  car  demana  perdó  e  no  perdona. 


I.  E,  uescnt  (de  ueser,  forma  usual). — 2.  E,  crcsen  (passim). — 
3.  A,  en  oració  lur. — 4.  A,  e  en  son  entendre. — 5.  A,J,  la  tersa  figura 
d  oració  s  afigura  de  fialsa  figura  per  so  con  hom. 


lo  Ramon  Lull 

e  car  reeb  de  vos  dons  c  nois  vos  graex,  e  car  nous  atén 
après  la  oració  so  que  en  la  oració  vos  promet,  per  assò 
la  oració  de  totes  estes  coses  damun dites  se  forma  de  falsa 
figura.  Ai  24.  Dreturer  Senyor!  Com  en  Guillem  vos  prega 
eus  adora  en  la  primera  figura  e  en  la  segona  que  vos  li 
donets  c  li  perdonets,  e  son  remembrament  remembra  c 
son  enteniment  entén  que  ell  es  en  peccat  e  que  no  sen 
lexarà  en  la  tersa  figura  d  oració,  la  figura  d  oració  es  falsa 
en  totes  .iij.  les  figures  per  so  car  lo  voler  d  en  Guillem 
vol  coses  d  on  vos  reebríets  figura  de  peccats  e  de  falli- 
ments  e  de  desordonacio  e  de  injuria;  e  car  assò  no  pot 
càer'en  vos  ni  en  vostres  obres,  per  assò  se  cove  que  sia 
í^lsa  figura  e  desordonada'tota  oració  axí  afigurada. 

25.  Jlh  Senyor  qui  sots  consolació  de  mon  rememhrameni 
e  resplandor  de  mon  enteniment  e  acabament  de  mon  voler!  Qui 
vol  ni  ama  formar  sa  oració  en  acabada  figura  e  la  vol  afi- 
gurar en  tal  figura  que  sia  digna  de  ésser  exoída,  cove  que 
la  forme  e  lafigur  ab  les  .iij.  figures  ^  d  amor,  les  quals  son 
amar  vos  e  sí  metex  e  son  pruxme;  car  com  hom  met 
aquestes  .iij.  figures  damor  en  sa  oració,  adones  les  .iij. 
figures  damor  formen  la  oració  en  acabada  forma  e  fan  la 
digna  com  sia  per  vos  reebuda  e  exoída.  M  26.  On,  beneyt 
siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  en  axí  com  longuea  nos  puría* 
formar  ni  afigurar  en  cors  sens  amplea  e  pregonea,  en  axí 
amor  nos  poría  afigurar  en  home  sens  que  hom  no  amàs 
vos  e  sí  metex  e  son  pruxme.  On,  qui  vol  afigurar  ni  for- 
mar amor  en  sa  oració,  cove  que  en  sa  oració  am  vos  so- 
bre totes  coses  e  cove  que  am  sí  metex  aitant  com  son 
pruxme  c  son  pruxme  aytant  com  sí  metex;  car  si  en  esta 
manera  no  afigura  amor  en  oració,  privarien  d  esta  oració 
totes  les  .iij.  figures^damor,  e  per  la  privació  damor  la 
oració  reebra  ^  falsa  figura,  7  per  la  qual  falsetat  no  seria  dig- 


I.  E,  no  pot  ésser. —  2.  A,  e  de  desordenada. —  %.  E,  uertutz. — 
4.  A,  no  puria. — 5.  E,  totes  .iij.  les  figures.—  6  E,  rcsebra:  J,  rebria. — • 
7.  E,  gitura. 


Con 


TEMPLACIO  11 


na  que  per  vos  qui  sots  veritat  fos  exoída.  4<  27.  Car  en 
axí,  Sènyer,  com  longaea  en  cors  afigura  pregont  e  ample, 
enaxí  per  contrari  seny  qui  ama  més  altra  cosa  que  vos, 
falsament  ama  so  que  ama;  e  enaxí  com  pregont  e  ample 
afiguren  en  cors  longuea,  enaxí  entellectualment  qui  egual- 
ment  sí  metex  e  son  pruxme  ama,  vos  ama  sobre  totes  co- 
ses. On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  estes  .iij.  figures 
damor  sab  formar  ni  afigurar  en  sa  oració,  adones  sab  en- 
dressar  sa  oració  a '  ésser  exoída;  c  qui  les  dites  .iij.  figu- 
res no  sab  formar  ni  afigurar  en  sa  oració,  adones  ell  me- 
tex es  occasió  com  no  sia  exoít  de  so  que  prega  ni  demana. 
28.     Oh  vos,  Sènyer,  qui  us  demostrats  eus  representats  a 
les  cuites  e  a  les  necessitats  dels  vostres  servidors!  Enaxí  com 
los  graners  son  pus  plens  on  hom  més  de  blat  met  en  ells 
c  les  caxes  son  pus  plenes  dels  tresors  on  hom  més  ne  met 
en  elles,  enaxí  les  dues  figures  doracio  on  hom  més  e  pus 
fortment  e  pus  sovén  les  afigura,  més  ne  met  hom  e  nes- 
toja  en  la  tercera  figura;  e  enaxí  com  los  graners  son  pus 
plens  on  lo  blat  es  pus  bell  e  mellor,  e  les  caxes  contenen* 
més  de  tresor  com  son  plenes  dor'e  d  argent  e  de  peres 
precioses,  que  no  fan  com  contenen  en  sí  moneda  compos- 
ta d  argent  e  de  coure,  enaxí  la  tersa  figura  doracio  se- 
gons que  son  més  e  mellors  les  dues  figures,  segons  la  bo- 
nea  daquelles  es  continent  d  acabament  e  de  compliment 
en  vertut  e  en  gràcia  e  en  benedicció.  4í  29.  On,  com  assò 
sia,  Sènyer,  enaxí,  doncs,  quant  serà  aquell  temps  que  lo 
vostre  servidor  serà  desempatxat  dels  bens  temporals  a 
posseyr!  ni  quant  serà  aquell  dia  que  ell  hi  pusca  renunciar 
ni  en  los  munts* pusca  formar  ni  cullir  oracions  sensuals  e 
cntellectuals  e  en  molta  quantitat  e  en  gran  perfecció!  e 
que  totes  aquelles  oracions  pusca  estojar  c  metre  en  tre- 
sor en  la  tercera  figura  doracio!  Car  no  es  null  tresor  qui 
aquest  tresor  valia.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  bonahui- 


I.    A,    manca    a. — 2.    E,    confinen. — 3.    E.    aur     (forma    utual). — 
4.  E,  móns. 


12  Ramon  Lull 

rats  son  los  homens  religiosos' els  hermitans  qui  dia  e  nit 
en  esta  tersa  figura  d  oració  meten  tantes  figures  sensuals 
c  entellectuals  d  oració,  e  tan  bones  e  tan  vertuoses  ora- 
cions tresorejen  e  estojen  en  la  tercera  figura  d  oració. 
4(30.  Gloriós  Senyor!  Com  a  motle^e  com  a  pròlec  d  oració 
lo  vostre  servidor  ab  ajuda  e  ab  gràcia  vostra  ha  afigurat 
e  format  aquest  capítol  d  oració  per  tal  que  tots  los  capí- 
tols esdevenidors  se  formen  e  s afiguren  segons  la  forma  e 
la  figura  d  aquest  capítol.  On,  qui  vol  conèxer  en  los  capí- 
tols esdevenidors  si  sa  ^  oració  es  acabada  ni  vertaderament 
formada,  cove  que  la  endrès  e  la  compar  ab  aquestes  .iij. 
figures  d  oració  damun  dites,  car  sens  elles  hom  no  pot  és- 
ser* ordonat  ni  endressat  en  aorar  ni  en  reclamar  ni  en 
contemplar  son  gloriós  Deu. 


f  Cap.  3 1 6.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  gloriosa  unitat  de  nostre  Se- 
nyor Deus. 

^^^^  H  Deus  singular  gloriós!  Jl  vos,  Sènyer,  sia  feta  re- 
i^^^lj  verencia  e  honor  per  tots  temps.  Car  qui  vol  adorar 
^^^^^    ni  contemplar  la  vostra  unitat  gloriosa,  cove  que 


afigur  en  sa  oració  e  en  sa  contemplació  .iij.  figures  d  ora- 
ció, les  quals  son  oració  sensual  e  oració  entellectual  e 
oració  composta  de  la  sensual  oració  e  de  la  entellectual;^ 
car  sens  totes  .iij.  estes  figures  d  oració,  Sènyer,  hom  no 
pot  adorar  ni  contemplar  la  vostra  unitat  vertuosa  de  to- 
tes les  forces  del  cors  c  de  la  ànima,  e  car  vostra  excellent 


I.  E,  relegioses. — 2.  J,  mollo. —  3.  E,  la. — 4.  E,  no  pot  ésser  hora. 
— 5.  A,  de  la  sensual  e  oració  de  la  entellectual. 


L.  OE  Contemplació 


'3 


unitat  es  digna  que  sia  per  hom  adorada '  e  contemplada 
per  totes  les  formes  corporals  e  esperituals,  per  assò  cove 
que  aquells  qui  adorar  ni  contemplar  la  volen  que  la  ado- 
ren e  la  contemplen  ab  totes  .iij.  les  figures  damun  dites. 
4Í  2.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  en  la  oració 
formar  ni  afigurar  les  .iij.  figures,  cove,  Sènyer,  que  la  fi- 
gura sensual  form  e  afigur  ab  les  coses  corporals  e  ab  los 
.v.  senys  sensuals,  e  a  la  figura  entellectual  do  forma  c  fi- 
gura *  ab  les  coses  esperituals  e  ab  los  .v.  senys  entellectuals, 
e  la  figura  composta  damdues  les  figures  cove  ésser  afigu- 
rada  e  formada  ab  los  senys  sensuals  e  ab  Jos  entellectuals 
en  fer  bones  obres,  ••i  3.  On,  glòria  e  benedicció  sia,  Sènyer 
Deus,  a  la  vostra  sancta  unitat  gloriosa:  car  lo  vostre  servi- 
dor devant  lo  vostre  altar  gloriós  dona  e  ofer  totes  ses 
forces  potencials  e  actuals  de  totes  ses  sensualitats  e  de 
totes  ses  entellectuitats  per  adorar  e  contemplar  la  vostra 
unitat  sancta,  la  qual  unitat  es  sobre  totes  unitats  simple 
noble  vertuosa  sanctificada  acabada  poderosa  maravellosa 
gloriosa. 

4.  Pater  nosler  qui  es  in  celis,  del  qual  reében  grada  e 
benedicció  totes  crealures!  Lo  vostre  servidor,  Sènyer,  forma 
e  afigura  la  oració  sensual  ajenollantse  e  besant  la  terra  e 
levant  ses  mans  e  sos  ulls  al  cel,  nomenant  e  dient  vostra 
sancta  unitat  gloriosa,  confessant  e  atorgant  que  no  es  en 
ésser  mas  .j.  deu  tan  solament  ni  no  es  digna  cosa  que  sia 
de  un  deu  en  fora;  car  tants  deus  no  serien  que  poguessen 
bastar  a  aver  tanta  de  noblea  ne  de  bonea  com  basta  un 
deu  tan  solament.  On,  per  assó  lo  vostre  servidor  diu  sen- 
sualment  que  beneyta  sia  la  vostra  sancta  gloriosa  unitat  ^ 
e  beneyts  son  tots  aquells  qui  en  .j.  deu  creen  tan  so- 
lament e  en  .j.  deu  tan  solament  se  confien,  e  maleyts  son 
aquells  qui  la  vostra  unitat  neguen  ni  descreen  ne  qui  més 
de  un  deu  creen.  %  5.  Amorós  Deus  de  glòria!  Lo  vostre 

I.  E,  ordenada. — j.  A,  de  forma  c  de  figura. — 3.  E,  que  beneyda 
sia  la  uostra  gloriosa  unitat. 


14  Ramon  Lull 

servidor  adorant  soplegant  a  la  vostra  unitat  sancta,  diu  al 
firmament  e  al  sol  e  a  la  luna  c  a  totes  les  esteles  e  a  totes 
les  vertuts  creades  en  lo  cel,  que  adoren  e  sopleguen  a  la 
vostra  unitat  gloriosa,  e  assò  metex  diu  als  .iiij.  elements  e 
a  tots  los  jenres  e  les  espècies  els  individuus  delís;  car  to- 
tes quantes  coses  son,  Sènyer,  son  creades  e  sostengudes  e 
beneficiades  de  la  vostra  sancta  unitat  qui  es  mare  de  totes 
unitats  e  de  totes  pluraritats  ■  creades:  on,  per  assò  lo  vos- 
tre servidor  adora  de  totes  ses  forces  la  vostra  unitat  amo- 
rosa. >•<  6.  Tant  es  gran  raó,  Sènyer  Deus,  que  hom  no  ador 
ni  reclam  mas  un  deu  tan  solament,  que  per  assò  lo  vostre 
servidor  no  prega  ni  reclama  mas  .j.  deu  ni  nos  confia  mas 
en  .].  deu  tan  solament,  c  a  un  deu  tan  solament  dona  e  atri- 
boex  tota  vertut  e  tot  honrament  e  tota  glòria,  c  a  .j.  deu 
tan  solament  se  dona  es  liura  es  comana  per  ésser* son 
servidor  e  son  loador  e  son  amador  e  son  benvolent;  car 
un  deu  es  tan  solament  cumpliment  e  acabament  de  mon 
voler  c  de  mos  enamoraments,  e  sens  vostra  unitat  no  vull 
que  ma  ànima  aja  de  nulla  re  acabament  ni  cumpliment  ni 
plaer. 

7.  Oh  vos,  Sènyer  Deus,  qui  lot  sot  sols  digne  de  tota 
verlut  e  de  tot  honrament!  Com  en  lo  vostre  servidor  caia 
fam  e  set  c  calt  e  fret,  e  com  de  necessitat  aja  a  durmir  e 
aja  a  parlar  e  a  tractar  de  totes  les  coses  necessàries  a  les 
coses  damun  dites,  e  com  sia  occupat'en  les  necessitats  de 
sa  muller  e  de  sos  infants  e  de  sos  amics,  doncs  per  assò 
la  mia  sensualitat  no  basta  a  adorar  continuament  sens  null 
cessament  la  vostra  unitat  gloriosa,  enans  cove  ques  lex  de 
loar  e  de  nomenar  la  vostra  unitat  e  que  nomèn  altres  co- 
ses. »•<  8-  Si  no  fossen,  Sènyer,  a  hom  coses  necessàries  no- 
menar les  coses  que  son  sustentacio  de  vida  corporal,  molt 
fora  folla  cosa  que  hom  se  lexàs  de  adorar  e  de  nomenar 
vostra  sancta  unitat  e  nomenàs-^pa  o  vi  e  carn  e  les  altres 


I.  E,  ploralitats. — 2.  E,  a  ésser. — 3.  E,  acupat. — 4.  A,  nomenats. 


L.  DE  Contemplació 


»5 


coses  semblants  a  aquestes;  car  la  vostra  sancta  unitat  es  co- 
sa infínida  eterna!  acabada,  e  totes  aquestes  coses  que  hom 
nomena  per  dar  sustentacio '  al  cors  son  coses  corrompa- 
bles*  c  coses  finides  e  termenades  e  coses  avents  defalliment. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs,  quant  serà  aquell  temps 
gloriós  que  hom  no  aura  necessitat  de  nomenar  nulla  cosa 
al  cors  necessària  per  tal  que  hom  pusca  3  nomenar  contí- 
nuament la  vostra  unitat  gloriosa!  M  9.  Subirà  Senyor!  Com  / 
lo  vostre  servidor  saja  a  jaquir^de  nomenar  e  de  adorar  \ 
sensualment  la  vostra  sancta  unitat  per  raó  car  ha  a  nomc-  ) 
nar  Ics  coses  al  cors  necessàries,  clama  us  mercè  que  com 
se  lexa^de  adorar  e  de  nomenar  la  vostra  unitat  gloriosa, 
que  vos  la  oració  sensual  metats  e  conloguets  e  cstojcts  en 
la  tercera  figura  d  oració,  en  axí  com  la  primera  e  la  sego- 
na figura  d  amor  estojats  e  salvats  en  la  tercera  figura 
d  amor  en  aquells  qui  son  vostres  amadors  e  vostres  loa- 
dors  c  servidors:  car  enaxí  com  lo  pastor  qui  estoja  son 
pa  en  son  dobler  per  so  car  noi  pot  menjar  en  lo  temps 
que  corre  a  defendre  son  bestiar,  enaxí  qui  savi  es  deu  cs- 
tojar  la  primera  figura  doracio  en  la  .iij.'  com  de  necessi- 
tat se  ha  a  jaquir  de  la  oració. 

1  o.  J{eclamat  Senyor  sancUfical  beneyt!  La  segona  figu- 
ra doracio  se  diu  de  entellectual  oració.  On,  lo  vostre  ser- 
vidor entellectualment  adora  e  contempla  la  vostra  sancta 
unitat  gloriosa  de  tota  la  forsa  de  son  remembrament  e  de 
son  enteniment  e  de  son  voler,  e  ab  totes  les  forces  de  sos 
.v.  senys  entellectuals  contempla  e  adora  una  deitat  tan  so- 
lament, gloriosa  sobre  tota  glòria,  acabada  sobre  tot  aca- 
bament, honrada  sobre  tots  honraments.  On,  aitant  com 
lo  voler,  Sènyer,  mou  lo  enteniment  que  encerc  en  lo  re- 
membrament qui  remembra  que  no  es  altre* deu  si  no  vos, 
per  lo  qual  remembrament  1  enteniment  entén  que  no  es  al- 
tre deu  sinó  vos,  7  per  lo  qual  remembrament  e  enteniment 

1.  E,  sostentacio. — j.  A,  comparables. — 3.  A,  ne  pusca. — 4.  M,  ces- 
saré.— 5.  E,  el  se  Icxa.— 6.  A,  aJtreu.— 7,  A  J,  manca  tot  aquest  incís. 


l6  Ramon  Lull 

lo  voler  no  ama  altre  deu  sinó  vos,  aitant  son  totes  les  .iij. 
vertuts  adorants  e  contemplants  la  vostra  sancta  unitat 
membrada  e  entesa  e  amada. '  4<  1 1 .  Gloriosa  unitat  singular 
divina!  Aitant  ma  memòria  membra*que  ella  no  pot  mem- 
brar  tota  la  noblea  de  la  vostra  unitat  e  membra  que  1  en- 
teniment no  la  pot  tota  entendre  ni  la  volentat  no  pot  en 
tan  gran  fervor  ^  voler  ni  amar  la  vostra  unitat  com  ella  es 
digna  de  ésser  amada,  d  aitant,  Sènyer,  la  memòria  mia*  for- 
ma e  afigura  oració  entellectual  a  adorar  e  a  contemplar 
vostra  unitat  gloriosa;  e  aitant  com  lo  meu  enteniment  en- 
tén que  ell  no  pot  entendre  ni  la  memòria  no  pot  mem- 
brar  ni  la  volentat  no  pot  amar  en  tant  la  vostra  unitat 
com  ella  es  digna  de  ésser  entesa  e  membrada  e  ama- 
da, d  aitant  1  enteniment  forma  e  afigura  la  oració  en  con- 
templar e  en  adorar  vostra  unitat  beneyta;  e  aitant  com 
lo  meu  voler  vuiría  més  voler  la  vostra  unitat  que  no  pot 
voler  ni  la  memòria  no  pot  membrar  ni  1  enteniment  no 
pot  entendre,  d  aitant  forma  e  afigura  la  oració  e  la  con- 
templació sobre  ses  forces  e  sobre  la  forsa  del  remembra- 
ment  e  del  enteniment,  '♦i  12.  Graciós  Senyor!  Com  la  mia 
ànima  remembra  que  vostra  unitat  ha  creat  son  remembra- 
ment  e  com  entén  que  vostra  unitat  ha  creat  son  enteni- 
ment e  com  vol  que  vostra  unitat  aja  creada  sa  volentat, 
adones  la  mia  ànima  es  adorant  e  contemplant  membrant^ 
e  entenent  e^  volent  la  vostra  unitat  gloriosa;  e  com  la  mia 
ànima  cogita  e  aperceb  vostra  unitat  e  com  la  consciència 
afliccioneja  ma  carn  dels  falliments  que  ha  fets  contra  vos- 
tra unitat  e  com  la  mia  subtilitat  sasubtila  en  la  noblea  de 
la  vostra  unitat  e  la  mia  coratgía  sesforsa  e  savigora  a  és- 
ser fervent  7  en  loar  e  servir  vostra  unitat  divina,  adones  la 
mia  ànima  adora  e  contempla  entellectualmcnt*  vostra  uni- 


I.  E,  membrada  entesa  amada. — 2.  £,  aytant  com  ma  memòria 
membra.  —  3.  E,  freuor  (forma  usual). — 4.  E,  la  mia  memòria,  —  5.  A,  c 
membrant. — 6.  E,  manca  e. — 7.  E,  freuent  (forma  usual). — 8.  A,  actual- 
ment. 


L.  DE  Contemplació 


»7 


tat  gloriosa  cogitant  c  apercebcnt  c  concenciejant'  e  asub- 
tilant  c  ab  fervor. 

1 3.     Ajudable  Senyor  a  tols  aquells  qui  en  les  vostres  f or-  i 
ces  se  confien!  Com  lo  meu  voler  ía  encercar  a  mon  ente- 
niment en  mon  remembrament  los  significats  qui  signifi- 
quen vostra  unitat  gloriosa,  adones  mon  enteniment  entén 
com  mon  remembrament  remembra  que  no  es  en  ésser  mas 
un  deu  tan  solament;  car  en  so  que  mon  remembrament 
remembra  que  no  es  mas  un  mon  tan  solament  ni   no  es 
mas  un  sol  e  una  luna,  lo  meu  enteniment  entén  que  no  es  ' 
altre  deu  sinó  vos;  car  si  lo  mon  e  lo  sol  e  la  luna  qui  son  ' 
coses  creades *an  tanta  de  dignitat  que  no  ajen  altres  sem-' 
blants  a  ells,  doncs,  quant  més  es  significat  que  vos  ajats 
dignitat  de  ésser  un  deu  tan  solament  e  que  no  sia  altre 
deu  sinó  vos!  >•<  14.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  1  enteniment 
atroba  en  lo  remembrament  que  no  es  mas  .j.  deu  tan  so-  | 
lament,  lo  qual  atrobament  fa  per  los  significats  de  la  sin-  ; 
gularitat  del  mon  e  del  sol  e  de  la  luna  que  lo  remembra-  \ 
brament  remembra,  enaxí  1  enteniment  atroba  en  lo   voler 
que  no  es  mas  .j.  deu  tan  solament;  car  si  molts  deus  fos- 
sen,  lo  voler  creat  no  pogra  delís  aver  cumpliment  3  ni  sado- 
llament;  car  si  molts  deus  fossen  no  fora  en  ells  acabament,  I 
car  foren  fenits,  e  pus  acabament  no  aguessen,  no  agren  sa-  * 
dollar  ni  pogren  acabar* ni  complir  lo  voler  de  la  ànima;  c 
assò  es,  Sènyer,  cosa  impossíbol  que  ànima  qui  es  creatura 
no  pusca  ésser  complida  ni  sadollada  en  son  voler;  car  si 
era  cosa  impossíbol  que  son  voler  fos  complit  e  sadollat 
per  altre,  seria  cosa  impossíbol  que  fos  creada  ni  fenida. 
On,  si  axí  era,  seria  ànima  fenida  en  quant  no  auría  acaba- 
ment, e  seria  infinida  en  quant  no  seria  qui  li   pogués  dar 
compliment;  e  assò  es  de  les  majors  impossibilitats  qui  pus- 
quen  ésser,  que  ànima  sia  cosa  fenida  e  infinida.  «15.  fíu- 
mil  Senyor!  Dementre  que  la  ànima  membra  e  entén  e  vol 


I.   E,  conscienciejant. —  2.  E,  qui   son   causes   creades  e  fcnides. — 
3.  E,  resebre  cumpliment. — 4.  E,  no  pogren  asadolar  ni  acabar. 

CoNTKM»LAao- V]  I  -t. 


i8  Ramon  Lull 

Jos  significats  qui  de  necessitat  signifiquen  que  vos  sots  .j. 
deu  solament, '  adones  se  forma  en  la  ànima  oració  c  con- 
templació entellectual:  car  enaxf  com  la  ànima  adora  e 
contempla  per  fe  vostra  sancta  unitat  sens  que  non  mem- 
j     bra  ni  nentén  null  significat  necessari,  enaxí  per  altra  ma- 
j     ncra  la  ànima  es  adorant  e  contemplant  vostra  unitat  glo- 
(      riosa  com* la  memòria  remembra  e  com  1  enteniment  entén 
!      e  com  la  volentat  ama  los  significats  qui  demostren  al  hu- 
mà enteniment  per  raons  necessàries  que  no  es  en  ésser 
mas  un  deu  tan  solament. 

1 6.  Perdurable  Senyor,  comensamenf  de  tots  comensaments, 
acabament  de  tots  acabaments!  Sensualment  sentim  e  entel- 
lectualmcnt  entenem  que  .j.  es  lo  comensament  e  la  fi  de 
compte  e  que  un  es  enfre  lo  comensament  e  la  fi  de  comp- 
te; car  si  es  compte  fet  de  .ij.,  .].  es  lo  comensament  de  .ij. 
e  .j.  es  la  fi;  e  si  es  lo  compte  de  .iij.,  .j.  es  lo  comensament 
e  .j.  es  en  lo  mig  e  .].  es  en  la  fi;  e  si  lo  compte  es  de  .iiij. 
o  de  més  de  .iiij.,  .j.  es  en  lo  comensament  e  .).  es  en  la  fi 
e .'].  entra  enfre  lo  comensament  e  la  fi.  4<  17.  On,  com  as- 
sò  sia  enaxí,  Sènyer,  doncs  com  lo  voler  vol  adorar  vostra 
unitat  e  fa  al  enteniment  adorar  vostra  unitat  encercant  en 
lo  remembrament  los  significats  quel  remembrament  re- 
presenta al  enteniment  adorant  lo  remembrament  vostra 
unitat,  adones  per  lo  nombre  comensat  de  .j.  e  fcnit  e 
acabat  per  .j.  e  farcit  de  .j.  e  .j.  dintre 3 lo  .j.  primer  el  .j. 
derrer  e  car  a  tot  nombre  en  ereatura  pusca  ésser  afit  .j. 
potencialment,  per  assò  es  significat  en  la  vertut  que  .].  ha 
en  nombre,  que  vos  sots  unitat  divina  tota  sola,  la  qual  uni- 
tat es  e  fo  e  serà  davant  e  detràs  e  cl  mig  de  totes  creatu- 
res:*car  axí  com  en  nombre  es  .j.  comensament,  axí  es  sig- 
nificat que  .j.  sia  lo  creador  qui  ha  donat  comensament  a 
les  creatures;  e  axí  com  .j.  dona  fi  a  nombre  o  afigiment, 
axí  es  significat  que  la  vostra  unitat  aja  tant  d  acabament. 


I.  J,  t*n  solament. — *.  A,  e  on:  J,  e  com. — 3.  A,  e  dintre. — 4.  E,  les 
creatures. 


L.  DE  Contemplació  19 


que  les  creatures  ajen  fí  e  acabament  per  la  vostra  unitat 
gloriosa.  «  1 8.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  en 
axí  com  nombre  no  puría  aver  comensament  ni  mijà  ni  fi 
sens  .j.,  enaxí  es  significat  que  lo  mon  no  puría  aver  co- 
mensament ni  mijà  ni  fi  si  la  vostra  unitat  no  era  tota  sola 
essència  divina  e  eren  més  de  .j.  deu  en  ésser;  e  enaxí  com 
nombre  se  consuma  es  destroex  per  destruiment  de  .j.,  en 
axí  tot  lo  mon  seria  destruït  e  corrumput  e  seria  debades 
si  la  vostra  unitat  no  era  tota  sola  e  eren  .ij.  o  més  deus: 
car  enaxí  com  lo  nombre  de  .v.  se  destroex  com  hom  ne 
toll  .j.  e  lo  nombre  de  .iiij.  se  destroex  com  hom  ne  toll  .j. 
e  lo  de  .iij.  com  hom  ne  toll  .).  e  lo  de  .ij.  com  hom  ne  toll 
.].,  enaxí  si  era  cosa  que  fossen  més  de  .j.  deu,  seria  des- 
truída  vostra  unitat  en  aquella  sanctedat  e  en  aquell  aca- 
bament en  lo  qual  es  ara  com  no  es  mas  .].  deu  tan  solament; 
c  si  la  vostra  unitat  era  en  sí  defallcnt,  tota  creatura  e  tot 
nombre  e  totes  coses  serien  debades  e  sens  causa  final;  e 
assò  es  cosa  impossibol  que  tantes  belles  e  bones  creatures 
sien  sens  qual  que  final  occasió. 

1 9.     Singular  Senyor  amorós  digne  de  tots  bonraments  e  | 
de  totes  laors! '  Qui  vol  adorar  ni  contemplar  la  vostra  uní-  { 
tat  gloriosa,  reeba  los  significats  que  donen  vostres  glorio-  \ 
ses  vertuts  de  la  vostra  sancta  unitat  vertuosa;  car  infinitat 
ne  eternitat  ni  acabament  de  justicia  ni  de  misericòrdia  ni 
de  poder  ni  de  saviea  ni  d  amor  ni  donrament  ni  de  les  al-    I 
tres  vertuts,  no  puría  ésser  en  ésser;  car  totes  estes  vertuts 
no  purien  ésser  acabades  en  substància  divina  pus  fos  al- 
tra substància  divina  semblant  a  aquella,  ni  nulla  substàn- 
cia no  seria  digna  de  ésser  substància  divina  pus  fos  altra      1 
substància  divina  semblant  a  aquella,  ni  nulla  substància  no 
seria  digna  de  ésser  substància  divina  pus  altra  substància 
fos  divina.  «(  20.  On,  com  la  bonahuirada  ànima,  Sènyer, 
reeb  en  los  significats  de  les  creatures  que  les  vertuts  da- 


I.  E,  loors  (forms  usual). 


30  Ramon  Lull 

mun dites  son  en  substància  acabada,  e  com  reeb  en  los 

significats  de  les  vostres  vcrtuts  que  elles  no  puríen  ésser 
en  la  substància  si  era  altra  substància  divina  semblant  a 
la  vostra,  adones  aquella  ànima  adora  e  contempla  la  vos- 
tra unitat  gloriosa  qui  ha  creades  les  creatures  per  tal  que 
signifiquen  a  la  ànima  les  vostres  vertuts  en  tal  disposició 
e  manera,  que  per  elles  aperceba  la  ànima  que  vos  sots 
tan  solament  .j.  deu  gloriós  pare  e  senyor  e  creador  de 
totes  creatures  e  de  totes  coses.  4í  21.  Qui  vol,  Sènyer, 
adorar  e  contemplar  vostra  sancta  unitat,  sapia  membrar 
e  entendre  e  cogitar  e  apercebre;  car  totes  quantes  es- 
pècies los  elements  componen,  servexen  tan  solament  a 
una  espècia  humana,  la  qual  humana  espècia  es  sobre  to- 
tes les  espècies  elementades.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  significat  es  en  assò  al  humà  enteniment  que  enaxí 
com  totes  les  espècies  corporals  son  dejús  senyoria  e  no- 
blea  duna  espècia  humana,  que  enaxí  la  humana  espè- 
cia sia  dejús  una  unitat  divina;  car  si  fossen  més  de  un  deu 
fora  significat  o  que  totes  les  espècies  fossen  dejús  dues 
o  més  espècies  e  que  cascuna  de  les  espècies  fossen  eguals 
en  vertut  e  que  agués  cascuna  de  les  espècies  son  deu. 
On,  com  home  sia  la  mellor  creatura,  per  assò  es  signifi- 
cat que  no  es  altre  deu  sinó  vos.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  de  les  mellors  oracions  que  hom  pot  fer  a  vostra 
unitat  es  que  hom  reeba  los  significats  que  les  creatures 
donen  de  vostra  unitat  gloriosa. 

22.  Oh  vos,  Jhesu  Christ,  qui  ah  acabament  de  vostra  hu- 
mana qualitat  significats  lacabament  de  vostres  divines  vertuts! 
Si  fos  cosa  que  fossen  dos  deus  en  ésser  e  que  la  .j.  fos  bo 
e  lautre  mal  e  que  la  .j  agués  creades  les  coses  entellec- 
tuals  e  lautre  agués  creades  les  coses  sensuals,  doncs  fora 
significat  al  humà  enteniment  que  acabament  e  defalliment 
aguessen  egual  quantitat  e  natura  e  proprietat  en  ésser  e 
en  privació.  On,  com  assò  sia  cosa  impossíbol  per  so  car 
ésser  e  acabament  s esguarden  en  natura,  e  defalliment  se 


L.  DE  Contemplació  21 


guarda  en  natura  ab  privació,  per  assò  es  significat  que  im- 

possíbol  cosa  es  que  deus  mal  pusca  ésser  en  ésser  ni  pos- 
seyr  ésser,  e  que  deus  bo '  pusca  privar  de  noble  ésser  ni 
que  sia  en  defallent  ésser.  4<  23.  On,  com  la  beneita  ànima, 
Sènyer  Deus,  aquestes  coses  sab  remembrar  e  entendre,  e 
lo  voler  a  molt  gran  plaer  dels  significats  que  la  memòria 
representa  al  enteniment  e  del  reebiment*que  1  enteniment 
fa  dels  significats  qui  demostren  .j.  deus  ésser  en  ésser  tan 
solament  lo  qual  es  deus  acabat  en  tots  acabaments,  adones 
lo  voler  es  contemplant  e  adorant  la  vostra  sancta  unitat, 
e  per  la  oració  e  la  contemplació  del  voler,  lo  remembra- 
ment  adora  e  contempla  vostra  unitat  representant  al  en- 
teniment vostres  acabades  vertuts,  e  I  enteniment  adora  e 
contempla  vostra  gloriosa  singularitat.  «<  24.  Gloriós  Deus! 
Entellectualment  entenem  que  com  la  cogitacio  dome  co- 
gita  ésser  dos  deus  en  eser,  que  adones  la  memòria  no  re- 
membra  ni  1  enteniment  no  entén  ni  la  volentat  no  ama  en 
aquells  .ij.  deus  tant  d  acabament  com  fa  com  la  cogitacio 
no  cogita  mas  .j.  deu  ésser  en  ésser  tan  solament.  On,  com 
la  ymaginativa  sia  creada  per  tal  que  ymaginant  represent  a 
la  memòria  e  al  enteniment  e  al  voler  tals  significats  e  tals 
coses  de  son  creador  que  la  memòria  pusca  membrar '  e  1  en- 
teniment entendre  el  voler  amar  en  lur  creador  acabament, 
per  assò  es  significat  al  humà  enteniment  que  no  es  en  és- 
ser mas  .j.  deu  tan  solament.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
per  assò  es  significat  que  los  eretges*son  en  error  en  so 
que  dien  que  deus  mal  es  en  ésser  lo  qual  ha  creades  les 
coses  sensuals;  car  la  corrupció^ qui  es  en  les  coses  sensuals  I 
no  son  contraries ^a  vos  pus  que  vos  les  corrompets  per  \ 
justicia  per  lo  peccat  original  e  per  so  car  lautre  seggle^e  \ 
aquest  ne  reeben  ordonacio;*e  si  era  deus  mal  que  les  co- 


i.A.E.J.lo.  —  2.  E,  rcsebiment. — 3.  A,  membra. — 4.  E,iretjes  fpas- 
tim). — 5.  E,  corrompcJo  (forma  utual). — 6.  M,  non  est  contraria. — 
7.  E,  segle  (forma  utual). — 8.  A,J,  e  per  so  cor  en  lautre  seggle  e 
aquest  no  reeben  ordonacio. 


22  Ramon  Lull 

ses  sensuals  creàs  e  corrompés,  seria  contrari  al  vostre  aca- 
bament segons  que  damunt  avem  dit. 

25.     Amorós  Senyor  qui  amors  donats  als  vostres  servidors! 
Enaxí  com  los  sarraíns  son  contraris  contra  los  honraments 
que  la  vostra  humanitat  feu  a  la  deitat  e  a  tots  nosaltres 
com  volc  murir  per  significar  1  acabament  de  vostres   divi- 
nes vertuts  per  recrear  nosaltres,  enaxí  los  eretjes  qui  dien 
e  afermen  que  .i),  deus  son,  son '  contraris  als  vostres  hon- 
raments divinals:  car  enaxí  com  los  sarraíns  neguen  vos- 
tra sancta  passió  per  entencio  donrar  vostra  humanitat,  en 
axí  los  eretges  dien  que  es  .j.  deu  mal  qui  ha  creades  les 
coses  corporals,  *e  assò  dien  per  tal  que  a  vos  no   sien 
atribuydes  les  creatures  corrompables.  %  26.  On,  axí,  Sè- 
nyer,  com  al  vostre  cors  gloriós  es  molt  major  honrament 
sens  tota  comparació  que  sia  estat  crucificat  e  mort  per 
significar  les  vostres  acabades  vertuts  e  ^  per  recrear  lo  mon, 
que  no  fora  sil  cors  vostre  no  morís  ni  significàs  vostres 
vertuts  ni  recreàs  lo  mon,  enaxí  sens  tota  comparació  es 
major  noblea  e  major  honrament  e  major  acabament  que 
no  sia  altre  deu  sinó  vos  e  que  vos  ajats  creades  totes  co- 
ses, que  no  fora  si  fos  altre  deu  qui  agués  creades  les  co- 
ses sensuals.  "¥,  27.  On,  com  enteniment  humà,  Sènyer,  aja 
.ij.  ulls  entellectuals  e  ab  la  .j.  guarda  son  creador  e  ab  lau- 
tre  les  creatures,  e  com  los  eretges  guarden  ab  la  un  ull 
tan  solament  en  lo  creador  e  en  les  creatures,  e  per  lo  ull 
on  les  creatures  se  veen,no  saben  vèer  lull  on  lo  creador 
es  vist,  per  assò  no  saben  apercebre  uns  significats  per  al- 
tres, e  per  assò  son  errats  en  so  que  atriboexen  a  altre  deu 
les  coses  sensuals,  per  la  qual  atribució  son  contraris  als 
honraments  de  la  vostra  gloriosa  unitat. 

a8.  Ob  vos,  Sènyer  Deus,  qui  acorrets  a  tots  aquells  qui 
en  vos  se  confien!  Com  hom  ha  adorada  e  contemplada  vostra 
gloriosa  unitat  sensualment  e  entellectualment,  e  hom  per 


i.  E,  manca  aquest  mot. — 2.  A,J,  corrompables. — 3.  A,  manca  e. 


L.  DE  Contemplació  23 

alcunes  coses  necessàries  o  per  la  ànima  qui  no  pot  pus  te- 
nir en  lo  cors  en  actu  la  oració  e  hom  se  gira  altra  cosa  a 
membrar  e  a  entendre  e  a  voler,  adones  deu  hom  abdues 
les  oracions,  so  es  la  sensual  e  la  entellectual,  metre  en  la 
tersa  figura  d  oració  per  tal  que  hom  en  hàbit  sia  tota  ho- 
ra sens  null  cessament  adorant  e  contemplant  la  vostra  uni- 
tat gloriosa.  M  29.  Car  pus  que  hom  ha  reebuda  en  hàbit 
la  tersa  oració  per  les  dues  figures  que  hom  ha  meses  en 
ella,  qual  que  cosa,  Sènyer,  que  hom  diga  o  fassa  o  mem- 
bre o  entena  o  vulla,  tota  hora  es  hom  adorant  e  contem- 
plant la  vostra  unitat  divina:  car  enaxí  com  lome  qui  torna 
orat  ha  en  hàbit  la  vertut  oi  peccat  en  lo  qual  es  com  la 
oradura  lo  pren,  enaxí  ab  que  hom  no  sia  en  peccat  e  hom 
ha  concebut  en  sa  ànima  que  no  es  mas  .j.  deu  tan  sola- 
ment, qual  que  cosa  fassa,  en  tot  adora  e  contempla  la  vos- 
tra unitat  segons  la  forma  de  la  tersa  figura.  «  30.  SancN- 
ficat '  Senyor!  Qui  vol  adorar  ni  contemplar  vostra  unitat 
gloriosa,  do  tot  sí  metex  a  ésser  loador  c  honrador  de  un 
deu  tan  solament  e  no  am  sinó  vostre  voler  e  vulla  tot  so 
que  vol  vostre  voler  e  no  vulla  sinó  tot  so* que  vol  vostre 
voler  e  guartse^que  les  dues  figures  d  oració  sapia  guar- 
dar e  salvar  en  la  tersa  figura:  car  enaxí  com  per  adorar 
sensualment  e  entellectualment  vostra  sancta  unitat  met 
hom  abdues  les  figures  en  la  tercera,  enaxí  corromp  hom 
c  priva  les  dues  figures  en  la  tercera  com  hom  es  viciós  ♦ni 
peccador  ni  desobedient  ni  contrari  als  manaments  e  als 
honraments  de  la  vostra  unitat  gloriosa. 


• 


I.  E,  Scntificat  (forma  usual). — 1.  E,  sinó  so.— í.  A,   e  guart  so. — 
4.  E,  uecios  (pastim). 


24  Ramon   Lull 


Ç  Cap.  317.  En  qual  manera  hom  ado- 
ra e  contempla  la  gloriosa  trinitat  de 
nostre  Senyor  Deus,' 


W^^^  ^  Deus  sant  gloriós,  qui  sots  honor  sobre  totes  honors! 
«lí'í^^i  I   Qyj  YQj  adorar  e  contemplar,  Sènyer,  la  vostra 


^^Nj^^   sancta  trinitat  gloriosa,  cove  que  sapia  formar  e 
afigurar  les  .iij.  figures  *  per  les  quals  vos  volets  que  sia  ado- 
rada e  contemplada  la  vostra  trinitat  sancta  acabadamcnt, 
la  qual  oració  e  contemplació  se  forma  e  safigura  acabada- 
ment  com  hom  vos  adora  eus  contempla  sensualment  e  en- 
tellectualment  csfeent  les  bones  obres  qui  ixen  •♦de  la  figura 
sensual  e  enteli ectual.  Ai  2.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  ha 
adorada  e  contemplada  vostra  sancta  trinitat  sensualment 
e  entellectualment,  si  hom  ha  a  tractar  d  alguns  negocis  ne- 
cessaris, adones  cove  que  hom  meta  abdues  les  figures  do- 
racio  en  la  tercera  figura,  la  qual  son  les  bones  obres  que 
hom  fa  e  en  les  quals  se  forma  e  safigura  la  .iij.*  figura 
dotació,  la  qual  figura  està  en  hàbit  en  les  bones  obres,  en 
axí  com  fe  qui  està  en  hàbit  en  hom  si  be  hom  remembra 
e  entén  e  vol  altra  cosa  qui  no  sia  fe.  ♦<  3.  Honrat  Senyor! 
Tant  es  alta  e  excel•lent  en  vcrtut  e  en  natura  la  vostra  tri- 
nitat gloriosa,  que  de  totes  les  forces  que  hom  pot  aver  en 
les  .iij.  figures  es  hom  ubligat  a  adorar  e  a  contemplar  vos- 
tra trinitat  vertuosa.  On,  com  assò  sia  en  axí,  doncs  qui 
vol  adorar  e  contemplar  acabadament  ne  axí  com  se  tany  ^ 
vostra  trinitat  amorosa,  cove  que  aitanta  d  oració  e  de  con- 


1.  E,  Com  hom  adora  e  contempla  la  gloriosa  sancta  trenitat  (pcís- 
tim)  qui  es  en  nostre  seyner  deus.  —  2.  E,  les  .iij.es  uertutz. — 3.  A,  man- 
ca <. — 4.  E,  ixin. — 5.  E,  com  si  tayn:  J,  com  se  pertany. 


.ONTEMPLACIO 


^5 


templacio  com  es  figurada  potencialment  per  creació  en 
les  .iij.  figures,  que  aitanta  ne  fassa  hom  esdevenir  en  actu; 
car  la  raó  e  la  occasió  per  que  la  vostra  sancta  trinitat  ha 
creada  potencialment  en  home  gran  oració  e  contemplació, 
es  per  so  que  home  aduga  en  actu  totes  les  figures  poten- 
cials on  la  vostra  sancta  trinitat  pot  ésser  adorada  e  con- 
templada. On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  lo  vostre  servidor 
dona  a  adorar  e  a  contemplar  vostra  sancta  trinitat  totes 
les  sues  forces  sensuals  e  entellectuals  potencials  e  actuals 
de  les  .iij.  figures  d  oració  e  de  contemplació. 

4.  Jíb  Trinitat  sancta  simple  graciosa  acabada!  La  pri- 
mera figura  '  se  diu  d  oració  sensual.  On,  lo  vostre  feel  cres- 
tià  servidor  contemplador  culpable  peccador,  vos  adora, 
Sènyer,  sensualment  besant  la  terra  e  levant  sos  ulls  e  ses 
mans  al  cel  ab  cor  devot  e  ab  ulls  plorosos  *  dient:  glòria  e 
laor  e  gràcia  e  benedicció  e  reverencia  e  honor  sia  feta  e 
donada,  Sènyer  Deus,  a  la  vostra  sancta  excel•lent  trinitat 
gloriosa,  en  la  qual  adora  lo  vostre  servidor  egualment,  en 
vertut  e  laor  e  honor  e  acabament,  totes  .iij.  les  persones 
divines.  «K  5.  Deus  poderós!  Adorant  contemplant  lo  vostre 
servidor  vostra  sancta  trinitat  gloriosa  denant  lo  vostre 
gloriós  altar,  diu  que  la  sancta  paternitat  enjenra  ]a  filiació 
gloriosa  e  dona  eximent  a  la  sancta  processió  acabada.  En- 
cara, Sènyer,  so 3  diu  lo  vostre  servidor,  que  lo  Fill  gloriós 
rceb  generació  del  Pare  poderós  e  dona  eximent  al  Sant 
Espirit  perdurable.  Encara  diu  lo  vostre  servidor  que  lo 
Sant  Espirit  reeb  processió  del  Pare  amorós  e  del  Fill 
graciós.  On,  com  lo  vostre  servidor  diga  estes  paraules 
per  entencio  de  adorar  vostra  sancta  trinitat  gloriosa,  doncs 
per  assò  diu^que  glòria  e  reverencia  e  honor  sia  feta^a 
la  vostra  sancta  paternitat  et  filiació  e  processió,  e  diu  al  fir- 
mament e  al  sol  e  a  la  luna  e  a  totes  les  esteles  e  a  tots  los 
individuus  animals  e  sensuals  e  entellectuals,  que  tuit  ado- 

I.  E,  la  figura  primera.  — ï.  E,  besant  la   terra   e   leuant   sos   huyls 
ploroses.— 3.  E.  manca  to. — 4.  AJ.  se  diu.— 5.  E.  feyta  (forma  untat). 


26  Ramon  Lull 

ren  e  loen  c  beneesquen  vostra  sancta  trinitat  qui  es  deu 
.j.  de  totes  creatures.  M  6.  Oh  Sancta  Trinitat  amorosa!  Lo 
vostre  servidor  diu  que  neguna  persona  en  vos  no  es  ans 
que  altra  ni  menys  d  altra,  ni  nuüa  de  les  .iij.  persones  no 
fa  res  menys  d  altra,  ni  neguna  no  val    més  que   lautra, 
enans  totes  .iij.  les  persones  son  eguals  sens  quantitat  en 
poder  e  en  saviea  e  en  amor  e  en  acabament.  On,  com  la 
noblea  e  la  excel•lència  de  vostra  trinitat  gloriosa  sia,  Sè- 
nyer,  tan  gran  e  tan  cara  e  tan  alta,  que  la  mia  sensualitat 
no  bast  a  adorar  vostra  trinitat  sancta,  per  assò  lo  vostre 
servidor  se  vira  es  gira  a  contemplar  e  a  adorar  vostra  sanc- 
ta trinitat  ab  la  entellectual  oració,  qui  es  pus  aparellada' 
c  pus  acabada  a  adorar  vostra  trinitat  que  la  sensual  oració. 
7.     Jionrador  Senyor  dels  vostres  honradors,  exoídor  Se- 
nyor dels  vostres  contempladors!  La  segona  figura  d  oració  se 
diu  de  entellectuitat.  On,  com  lo  vostre  servidor  propòs  a 
adorar  e  a  contemplar  la  vostra  sancta  trinitat  gloriosa, 
per  assò  la  entellectual  mutiva  mou  lo  rcmembrament  de 
sa  ànima  a  remembrar  e  mou  lo  enteniment  a  entendre  c 
mou  lo  voler  a  amar  la  vostra  sancta  trinitat  beneyta;  e 
assò  fa,  Sènyer,  per  tal  que  la  ànima  del  vostre  servidor  sia 
adorant  e  contemplant  e  loant  e  glorificant  e  magnificant, 
membrant*e  entenent  e  amant,  vostra  sancta  trinitat  ver- 
tadera e  dreturera. '  »«<  8.  Tant  es,  Sènyer,  alta  e  noble  e  gran 
e  acabada  vostra  trinitat  sancta,  e  tant  es  la  mia  ànima  co- 
sa poca  e  mesquina  en  son  remembrar  e  entendre  e  voler, 
que  no  basta  a  tant  a  adorar* ni  a  contemplar,  membrant  e 
entenent  e  volent,  vostra  trinitat  acabada,  com  la  vostra  tri- 
nitat es  digna  de  ésser  adorada  e  contemplada  per  rcmem- 
brament e  enteniment  e  voler.  On,  com  lo  meu  enteniment, 
Sènyer,  no  pusca  en  tant  entendre  com  mon  voler  vol  e  ama 
vostra  sancta  trinitat,  per  assò  la  mia  ànima  per  fe  ama  c 
vol  c  creu  tota  la  vcrtut  e  la  noblea  e  la  bonea  de  vostra 


I.  A,  qui  es  aparelada  pus. — a.  A,J,  e  membrant. — 3.   E,  uertadera 
dreturera  — 4.  E,  a  adonar. 


L.  OE  Contemplació  27 


sancta  trinitat  qui  es  sobre  lo  meu  remembrament  e  ente- 
niment e  voler.  -•<  9.  Ob  Sancta  Trinitat  verinosa!  A  vega- 
des savé,  Sènyer,  que  la  mia  ànima  membra  e  entén  e  ama 
vostra  sancta  trinitat  per  fe  sens  que  1  enteniment  no  trac- 
ta dels  significats  necessaris  qui  signifiquen  vostra  sancta 
trinitat  per  raons  necessàries,  e  a  les  vegades  com  1  enteni- 
ment cerca  en  lo  remembrament  los  significats  qui  per  raons 
necessàries  demostren  e  proven  vostra  sancta  trinitat  ésser 
en  nombre  de  .iij.  tan  solament,  adones  la  mia  ànima  ado- 
ra e  contempla  vostra  sancta  trenitat  per  raons  veres  sig- 
nificades e  demostrades  per  raons  necessàries.  On,  enaxí 
com  la  volentat  ama  per  fe  so  que  1  enteniment  no  entén  e 
lo  remembrament  remembra  so  quel  voler  vol  e  aquesta 
oració  se  forma  per  fe  e  en  figura  de  fe,  enaxí,  Sènyer,  com 
1  enteniment  entén '  vostra  trinitat  per  raons  necessàries  e  lo 
remembrament  aquelles  raons  remembra  e  la  volentat  les 
ama,  adones  la  oració  se  forma  per  figura  de  raó  per  de- 
mostracions necessàries. 

1  o.  Singular  Senyor  en  infinitat  e  en  eternitat!  Com  la 
ànima  del  vostre  servidor  mou  son  remembrar  e  son  en- 
tendre e  son  voler  a  contemplar  e  a  adorar* per  raons  ne- 
cessàries e  veres  vostra  gloriosa  trinitat,  adones  lo  remem- 
brament remembra  e  1  enteniment  entén  e  la  volentat  ama 
los  significats  e  les  raons  necessàries  on  la  vostra  trinitat 
es  significada  e  demostrada,  los  quals  significats  e  raons 
son  com  lo  mon  es  remembrat  e  entès  e  volgut  que  es  en 
.iij.  parts,  les  quals  son  sensualitat  entellectuitat  animalitat, 
e  cascuna  destes  .iij.  parts  es  en  .iij.  coses,  matèria  e  for- 
ma e  la  conjunccio  de  matèria  e  de  forma.  '«<  1 1.  On,  com 
la  ànima  *  remembra  e  entén  la  divisió  del  mon  en  .iij.  parts 
e  les  .iij.  parts  son  lo  mon,  adones  es  significat  al  humà  en- 
teniment per  raons  necessàries  que  lo  creador  del  mon  es 
en  trinitat;  car  per  so  car  lo  mon  es  creat,  es  significat  lo 

I.  A,  entenen. — 2.  E,  e  adorar. 
*  Aqui  acaba  el  m.s.  J. 


28  Ramon  Lull 

creador  e  es  significat  que  en  la  unitat  e  en  la  trinitat  del 
mon  es  significada  la  trinitat  del  creador  e  la  sua '  uni- 
tat; car  sil  creador  no  fos  .j.  en  essència  e  que  no  fos  en 
Jíj.  persones,  fora  significat  al  humà  enteniment  que  lo 
mon  no  es  creat  a  significar  lo  creador;  e  si  assò  fos  enaxí, 
doncs  fora  creat  debades  e  lo  creador  fora  va  en  sa  obra. 
On,  assò  es  cosa  impossíbol,  per  la  qual  impossibilitat  mem- 
brada  e  entesa  e  volguda  en  la  ànima,  se  forma  la  oració 
entellectual  en  la  ànima  qui  los  damundits  significats  re- 
membra  e  entén  e  ama  membrant  e  entenent  e  amant  la 
impossibilitat  qui  significa  la  possibilitat  actual  com  lo 
creador  sia  .j.  en  essència  e  en  trinitat  de  persones. 
4í  i  2.  Gloriós  Senyor!  En  so  que  los  uns  significats  signifi- 
quen raons  necessàries  per  semblances  e  los  altres  per 
contrarietats,  per  assò  lo  mon  per  estes  dues  maneres  do- 
na significació  al  humà  enteniment  de  la  vostra  sancta  tri- 
nitat: com  lo  mon  significa  vostra  trinitat  per  semblances, 
adones  la  significa  per  les  raons  damunt  est  palagrafi  dites; 
c  com  la  significa  per  contraris  significats,  adones  la  signi- 
fica en  so  que  cada  part  d  on  lo  mon  es  compost  se  deveex 
en  Jij.  individuus.  On,  si  les  vostres  persones  se  deveexen* 
en  individuus,  seríets,  Sènyer,  fenit  e  termenat  enaxí  com 
es  lo  mon  fenit  e  termenat  per  so  com  se  deveexen  en 
.iij.  individuus  cascuna  destes  .iij.  parts  damundites.  On, 
com  vos  siats  infinit  e  eternal,  e  com  lo  mon  sia  fenit  e  co- 
mensat,  per  assò  es  significant  lo  mon  vostra  trinitat  ésser 
infinida  e  eternal,  significant  sí  metex  e  ses  parts  fenidcs  e 
comensades.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  com  la  ànima 
membra  e  entén  e  ama  aquests  significats  qui  vostra  trini- 
tat signifiquen,  adones  se  forma  e  s afigura  oració  e  con- 
templació en  son  remembrar  e  entendre  e  voler  membrant 
e  entenent  e  volent  les  raons  necessàries  qui  signifiquen 
vostra  trinitat  gloriosa. 

I.  A,  c  de  It  sua.  —2.  E,  deueyen. 


L.  DE  Contemplació  29 

1 3.  Humil  Senyor  del  qual  esperant  gràcia  e  benedicció! 
Com  lo  voler  fa  enccrcar  al  enteniment  en  la  memòria  com 
nulla  substància  creada  no  pusca  aver  acabament  sens  que 
no  sia  deveída  en  .iij.  coses,  so  es  en  matèria  e  en  forma  e 
en  lur  conjunccio,  per  assò  per  esta  significació  aital  lo 
remembrament  qui  assò  remembra  representa  al  enteniment 
que  la  vostra  substància  gloriosa  acabada  es  unida  de  .iij. 
persones.  >•(  14.  Car  en  so  que  vos,  Sènyer,  fets  estar  aca- 
bament'en  substància  creada  en  .iij.  coses  e  1  acabament 
de  les  .iij.  coses  fets  estar  en  la  unitat  de  la  substància, 
per  assò  significats  de  vos  metex  en  vostra  obra  que  vos- 
tra substància  increada  es  acabada  en  .iij.  proprietats,  so 
es  paternitat  e  filiació  e  processio,  e  estes  .iij.  proprietats 
son  acabades  en  la  unitat  de  la  vostra  simple  substància; 
car  si  axí  no  fos,  so  que  vos  significarets  en  la  substància 
creada  e  en  ses  .iij.  parts,  no  fora  significant  vos;  e  si  axí 
fos,  doncs  vos  no  significarets  vos  metex  en  vostres  obres, 
e  assò  es  cosa  impossíbol.  car  si  fos  cosa  possíbol,  doncs 
possíbol  cosa  fora  que  vos  feessets  contra  vos  metex;  e 
assò  es  de  les  majors  impossibilitats  qui  pusquen  ésser. 
%  15.  On,  bcneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  en  so  que 
la  ànima  vol  remembrar  e  entendre  los  significats  e  les  de- 
mostracions, per  los  quals  significats  e  demostracions  les 
creatures  son  significants  e  demostrants  vostra  trinitat  glo- 
riosa, per  assò  la  ànima  forma  e  afigura  de  son  remembrar 
e  entendre  e  voler,  oració  e  contemplació  on  adora  e  con- 
templa vostra  sancta  trinitat  vertuosa  com  membra  e  entén 
e  ama  los  significats  qui  vostra  trinitat  signifiquen  e  de- 
mostren, segons  la  propria  figura  que  vos  avets  per  creació 
asignada  e  donada  a  les  creatures  com  donen  significació 
de  vostra  trinitat  a  la  ànima  qui  membrant  e  entenent  e  vo- 
lent la  adora  e  la  contempla  e  la  loa  e  la  beneex  de  tota  sa 
forsa  de  son  remembrar  e  de  son  entendre  e  de  son  voler. 

I .  E,  acabadament. 


30  Ramon  Lull 

1 6.  Senyor  amat  sobre  totes  amors,  temut  sobre  totes  te- 
mors! Com  la  ànima  remembra  e  entén  que  si  en  la  subs- 
tància en  la  qual  se  forma  la  unitat  del  mon  privava  de  la' 
sensualitat  covenrfa  que  privàs  de  la  substància  de  anima- 
litat,  e  sin  privava  la  entellectual  substància  covenría  quen 
privàs  la  animal  substància,  e  si  assò  era  enaxí  que  subs- 
tància animal  no  fos  en  lo  mon,  doncs  lo  mon  no  seria  aca- 
bat en  substància  e  seria  defallent.  On,* com  la  ànima,  Sè- 
nyer,  vol  que  1  enteniment  reeba  aquests  significats,  adones 
1  enteniment  entén  que  la  unió  del  mon  se  destruyra^si  en 
ell  privava  neguna  de  les  .iij.  substàncies  on  es  compost, 
so  es  substància  sensual  e  substància  entellectual  e  subs- 
tància animal.  M  17.  Gloriós  Senyor!  Si  en  la  substància 
sensual  e  entellectual  privava  matèria,  sís  faria  forma  e  la 
conjunccio  qui  es  enfre  matèria  e  forma;  e  si  forma  privava 
en  matèria,  covenría  que  la  matèria  privàs  e  la  conjunccio; 
e  si  la  conjunccio  privava  enfre  forma  e  matèria,  sís  faria 
matèria  e  forma;  e  si  aquestes  .iij.  coses  privaven  en  subs- 
tància creada,  substància  creada  no  seria  nulla  cosa.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  seria  lo  defalliment  el  destrui- 
ment  de  substància  la  privació  d  aquestes  .iij.  coses,  so  es 
matèria  e  forma  e  lur  conjunccio.  <•{  18.  On,  com  la  ànima 
remembra  e  entén  e  vol  assò  enaxí,  e  per  lo  remembrament 
e  1  enteniment  el  voler  que  ha  entestes  coses  se  gira  a  rc- 
membrar  e  a  entendre  e  a  voler  1  acabament  de  vostra  subs- 
tància divina  per  so  car  es  en  tres  persones,  adones,  Sènyer, 
se  forma  e  safigura  oració  e  contemplació  en  son  remem- 
brar  e  entendre  e  voler,  ab  la  qual  oració  e  contemplació 
adora  e  contempla  la  vostra  sancta  paternitat  e  filiació  e 
processio  qui  son  acabadament  una  gloriosa  substància  di- 
vina en  la  qual  seria  defalliment  si  en  ella  privava  neguna 
de  les  .iij.  persones,  enaxí  com  seria  defalliment  en  subs- 
tància creada  si  privava  delia  neguna  de  les  coses  damun 


1.  della(?). — 2.  M,  et. — 3.  E,  destroyria. — 4.  A,  que  an:  E,  que  a  en. 


L.  DE  Contemplació  31 

dites;  c  car  vostra  substància  sia  sens  defalliment,  per  assò 
es  significat  que  son  acabament  es  en  .iij.  persones  divines 
glorioses,  e  1  acabament  de  les  .iij.  persones  es  en  la  vostra 
substància  divina  gloriosa. 

19.     Excellenf  Senyor,  alt  sobre  Iotes  allèes,  gran  sobre 
totes  granèes!  Lo  vostre  servidor  cl  vostre  contemplador, 
Sènyer  Deus,  adora  e  contempla  totes  vostres  glorioses  qua- 
litats e  vertuts  per  so  car  elles  signifiquen  e  demostren  vos- 
tres .iij.  proprietats  qui  son  vostra  gloriosa  trinitat;  car  la 
vostra  infinitat  dona  significació  en  la  vostra  substància  de 
granea,  e  la  vostra  vida  dona  significació  de  saviea,  e  la 
vostra  eternitat  dona  significació  de  concordansa  e  de  du- 
rabletat.  On,  com  1  enteniment  reeb  los  significats  que  in- 
finitat c  vida  e  eternitat  donen  de  vostra  trinitat,  per  assò 
la  memòria  remembra  e  la  volentat  ama  vostra  sancta  infi- 
nitat e  vida  e  eternitat.  4<  20.  Sanctificat  Senyor!  Enaxí  com 
infinitat  e  vida  e  eternitat  signifiquen  en  vostra  substància 
tres  proprietats  diverses  la  una  a  1  altra,  enaxí  poder  e  sa- 
viea e  amor  e  simplicitat  e  glòria  e  acabament  donen  sig- 
nificació de  vostra  trinitat  gloriosa.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  per  assò  lo  vostre  servidor  adora  e  contempla 
e   loa  e  beneex  les  vostres  qualitats  glorioses 'e   vertuts 
substancials  essencials  qui  donen  significació  de  la  vostra 
sancta  trinitat;  car  adorant  e  contemplant  les  vostres  ver- 
tuts e  qualitats  qui  vostra  trinitat  signifiquen,  adora  hom  e 
contempla  la  vostra  sancta  trinitat  vertuosa  «21.  Amorós 
Senyor!  Enaxí  com  les  vostres  qualitats  e  vertuts  donen 
significació  de  vostra  sancta  trinitat  gloriosa,  enaxí  totes 
les  creatures  e  lurs  qualitats  e  proprietats  donen  significa- 
ció de  vostra  sancta  unitat  e  trinitat;  mas  enaxí  com  lumà* 
enteniment  no  pot  reebre  totes  les  proprietats  ni  totes  les 
qualitats  ni  tots  los  inviuiduus  ni  tot  lo  nombre  ni  totes 
les  differencies  ni  tots  los  accidents  de  les  creatures,  en 


i.  E,  Ics  uostres  glorioses  qualitatr.— i.  E,  I  uminal  (forma  utuat). 


32  Ramon  Lull 

axí  lumà  enteniment  defall  que  no  pot  reebrc  tots  los  sig- 
nificats ni  totes  les  demostracions  que  les  creatures  donen 
de  la  vostra  sancta  trinitat  beneyta.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  en  axí,  Sènyer,  com  home  es  ubligat  a  adorar  e 
a  contemplar  vostres  glorioses  qualitats  per  so  car  donen 
demostració  de  vostra  trinitat,  en  axí  hom  es  ubligat  a  amar 
totes  les  creatures  en  tot  so  en  que  hom  pot  apercebre  que 
elles  signifiquen  vostra  trinitat  gloriosa. 

aa.  Oh  vos,  Sènyer  Deus,  qui  la  vostra  sancta  trinitat 
revelats  a  tots  aquells  quius  volets!  En  axí  com  la  figura  sen- 
sual se  forma  en  lo  mirall,  e  la  ymaginacio  qui  es  forma  en- 
tellectual  se  forma  en  la  memòria,  en  axí  les  creatures  sen- 
suals formen  figura  sensual  qui  significa  a  la  entellectual 
figura  la  vostra  trinitat  per  tal  que  la  entellectual  figura  se 
form  en  membrar  e  en  entendre  e  en  voler  vostra  sancta 
trinitat,  per  lo  qual  remembrament  e  enteniment  e  voler 
la  ànima  sia  membrant  e  entenent  e  volent,  adorant  e  con- 
templant, vostra  trinitat  amorosa.  >♦<  23.  Dreturer  Senyor!  En 
axí  com  figura  sensual  en  mirall  nos  pot  afigurar  al  home 
cechperso  car  priva  de  vista  corporal,  en  axí  los  descreents 
qui  descreen  vostra  sancta  trinitat  no  poden  apercebre 
los  significats  que  vostres  qualitats  e  les  creatures  donen 
de  vostra  trinitat  acabada;  e  la  raó  e  la  occasió  perquè  los 
infeels,  Sènyer,  no  poden  apercebre  la  vostra  trinitat,  es 
per  so  car  lur  voler  no  la  vol  ni  la  ama;  car  sil  voler  la 
vulía  e  la  amava,  1  enteniment  d  aquells  encercaría  en  la  me- 
mòria los  significats  que  vostra  sancta  trinitat  signifiquen, 
lo  qual  enteniment  apercebría  si  la  memòria  membrava  e 
la  volentat  amava  les  raons  necessàries  significades  e  de- 
mostrades per  vostres  qualitats '  e  per  les  creatures.  On, 
com  assò  sia  en  axí,  doncs  per  assò  los  infeels  no  loen  ni 
adoren  ni  contemplen  la  vostra  sancta  trinitat  qui  es  lur 
deus  c  lur  creador  e  lur  benfactor  e  lur  jutge.  >•(  24.  En 

I .  E,  uertutz. 


L.  DE  Contemplació  33 

axí  com  lome  sensualment  sengana  com  la  poma'  pudrida 
de  la  una  part  a  ell  absent,  e  per  la  part  senser^a  ell  pre- 
sent diu  que  la  poma  es  bella,  e  aquest  fals  significat  es  for- 
mat en  la  absència  de  la  vista  corporal  qui  la  poma  no  veu 
de  totes  parts,  en  axí  los  errats  infeels  innoren  los  signifi- 
cats sensuals  qui  la  vostra  trinitat  signifiquen  per  so  car  lo 
voler  no  ama  ni  vol  vostra  trinitat  gloriosa;  e  en  axí  com 
lome  nesci  afigura  en  son  enteniment  falsa  figura  com  reeb 
vijarcs  que  en  vostre  voler  caia  accident  com  arnats  en  Pe- 
re com  fa  bé  e  com  lo  desamats  com  fa  peccat,  en  axí  los 
errats  infeels  innoren  los  significats  entellectuals  qui  vostra 
sancta  trinitat  signifiquen.  On,  enaxí,  Sènyer,  com  1  ente- 
niment del  home  qui  pensa  en  la  vostra  volentat  reebía  ^  ve- 
ra figura  si  afermava  e  cogitava  com  vostre  saber  ensemps 
sab  lo  bé  el  peccat  que  fa  en  Pere  e  per  assò  no  salterc- 
ja  vostre  voler  en  ell  amar  o  desamar,  enaxí  los  infeels  si 
ells  aytant  membraven  e  entenien  e  volien  en  vostra  trini- 
tat com  fan  en  vostra  unitat,  no  innoraríen  los  significats 
entellectuals  qui  fan  demostració  de  vostra  trinitat. 

25.  Jíb  Senyor  al  qual  la  mia  ànima  recorre  com  ha  de- 
falUmenl  en  son  rememorar  e  entendre  e  voler!  Com  la  mia 
ànima  se  remembra  e  entén  que  son  voler  vol  vostra  trini- 
tatgloriosa  sobre  la  forsa  de  son  remembrament  e  de  son 
enteniment,  adones  desija  que  lo  remembrament  membràs 
vostra  trinitat  en  tot  so  on  defall  en  est  mon  en  membrar 
vostra  trinitat,  e  desija  que  1  enteniment  entenés-^en  est  mon 
la  vostra  trinitat  en  so  en  que  la  innora.  On,  com  la  ànima 
se  remembra  e  senten  en  esta  manera  e  membra  e  entén 
que  aquest  mon  no  es  loc  on  la  ànima  pusca  tan  acabada- 
ment  membrar  e  entendre  vostra  trinitat  com  en  lo  altre, 
per  assò  la  mia  ànima  desija  e  vol  que  fos  ab  lo  remem- 
brament e  1  enteniment  en  glòria  on  la  vostra  sancta  tri- 
nitat es  acabadament  remembrada^e  entesa   e    volguda. 

I .  Com  veu(?)la  poma:  M,  azpiciendo  pomum. — 2.  A,  sanser.     3.  E,  rc- 
sebia. — 4.  E,  enteses  (forma  usual). — 5.  E,  membrada. 

CoNTBMrLAao- VI 1 -3. 


34 


Ramon  Lull 


>•<  26.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  lo  sol  ha  aparellament  e 
endressament  quant  en  sí  de  mostrar  la  '  resplandor  al 
home  cech  com  als  homens  qui  an  vista,  enaxí  la  vostra 
sancta  trinitat  aitàn  aparellada  e  aitàn  endressada  es  a  de- 
mostrar sí  metexa  en  est  mon  com  en  lautre.  Mas  car  la 
ànima  no  pot  aver  en  actu  son  remembrament  ni  son  ente- 
niment ni  son  voler  menys  del  cors  e  com  lo  cors  sia  cor- 
rumput  per  lo  primer  peccat,  per  assò  la  ànima  no  ha 
aquell  aparellament  ni  endressament  en  est  mon  a  membrar 
e  entendre  e  a  voler  e  a  adorar  e  a  contemplar  vostra  tri- 
nitat segons  que  ha  en  la  celestial  glòria  en  la  qual  no  ha 
nulla  corrupció  ni  null  peccat.  *<  27.  Sanctíficada  Trinitat! 
Tan  fortment  es  la  ànima  dome  occupada^e  empatxada  en 
membrar  e  entendre  e  voler  les  necessitats  quel  cors  ha 
en  menjar  e  en  beure  e  en  vestir  e  en  les  altres  coses,  que 
a  penes  pot  membrar  ni  entendre  en  vos  ni  en  los  signifi- 
cats qui  vos  signifiquen.  Mas  en  lo  altre  seggle  no  serà  en 
axí;  car  en  so  que  lo  cors  serà  glorificat  e  no  aura  mester 
a  menjar  ni  a  boure  ni  aura  nulla  necessitat,  adones  la  àni- 
ma serà  endressada  e  aparellada  de  contínuament  remem- 
brar  e  entendre  e  amar  vos  qui  sots  sancta  trinitat  glorio- 
sa. On,  com  assò  sia  enaxí,  e  com  tots  quants  remembra- 
ments  ni  entenimens  ni  volers  hom  aja  en  est  mon  no  valen 
sol  .j.  remembrament  o  enteniment  o  voler  del  altre  seg- 
gle, e  doncs,  Sènyer,  com  es  hom  en  est  mon  tan  paorós 3 
de  murir  ni  de  lexar  aquesta  present  vida  mesquina? 

28.  Celestial  Senyor  qui  sots  sant  del  sants  *  e  qui  sots  ver- 
iut  de  totes  vertuts!  La  tersa  figura  d  oració  se  diu  de  la  ora- 
ció composta  de  la  figura  sensual  e  de  la  figura  entellec- 
tual.  On,  deym  que  null  home  no  pot  adorar  ni  contem- 
plar vostra  trinitat  gloriosa  menys  de  dues  condicions,  la 
primera  es  que  hom  primerament  form  la  oració  en  dues 
figures,  e  com  la  aura  formada  en  elles  que  la  meta  en  hà- 


I.  E,  sa. — 2.  E,  acupada  (forma  atual  de  acupar).  —  3.  A,  pereos  (afe- 
git al  marge  posteriorment). — 4.  E,  sent  deJs  sens. 


L.  DE  Contemplació 


35 


bit  en  la  tercera  figura;  segona  condició  es  que  hom  en  la 
tercera  figura  sia  vertuós  c  sia  sens  peccat  e  sens  vici. ' 
«K  29.  On,  beneyta  siats  vos,  Sancla  Trinitat  gloriosa:  car 
enaxí  com  la  tercera  figura  d  oració  nos  puría  formar  sens 
les  dues  figures,  enaxí  la  tercera  figura  no  puría  durar  ni 
poría  contenir  *  en  sí  les  dues  figures  sens  vertuts  e  sens  pri- 
vació de  vicis.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  tota  hora  que 
hom  fassa  dretura  o  misericòrdia  o  homilitat  o  continen- 
cia  o  penitencia  o  alcuna  altra  vertut,  es  hom,  Sènyer,  ado- 
rant e  contemplant  e  amant  e  loant  vostra  santa  trinitat 
vertuosa.  4(  30.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  benahuirats 
seran  tots  aquells  qui  en  esta  tercera  figura  adoraran  e  con- 
templaran la  vostra  sancta  trinitat  gloriosa;  car  tot  so  que 
lur  esdevendrà  en  lur  parlar  o  callar  o  anar  o  estar  o  dor- 
mir o  vetlar  o  menjar  o  endurar^e  enaxí  de  les  altres  co- 
ses, en  tot,  Sènyer,  adoraran  e  contemplaran  vostra  sancta 
trinitat  miraculosa.  On,  com  adorar  e  contemplar  vostra 
trinitat  sia  tan  bona  oració  e  contemplació,  e  com  sia  en 
tantes  coses  e  per  tantes  coses  formada  la  oració  e  la  con- 
templació en  la  tercera  figura,  doncs,  que  fan  les  jents  ni 
que  pot  ésser  que  no  adoren  e  no  contemplen  de  tota  lur 
forsa  sensual  e  entellectual  vostra  sancta  trinitat  divina? 


1.  E,  e  uici. —  1.  E,  continir. —  3.  M,  ríve  jejunent. 


^6  Ramon  Lull 


Cap.  3í8.  En  qual  manera  hom  ado- 
ra e  contempla  ta  gloriosa  essència 
de  nostre  Senyor  Deus,' 


/l^^  H  Deus  faedor  e  creador  de  Iotes  coses!  M  vos,  Sè- 
/  ^^^1  "y^''>  *"^  f^^^  reverencia  et  honor.  Car  qui  vol  ado- 
^í^^Ib   rar  e  contemplar  la  vostra  divinal   essència  glo- 


riosa, cove  que  la  ador  e  la  conteniple  ab  la  sensual  figura 
d  oració  e  ab  la  entellectual,  e  coni  se  lexarà  de  la  oració 
sensual  e  entellectual,  cove  que  amdues  les  figures  estoig  en 
la  tercera  figura  doracio.*'•<  2.  Sanctifical  Senyor!  Qui  vol 
adorar  ni  contemplar  ni  loar  ni  beneyr  vostra  essència  di- 
vina cxcellenciejada,  cove  de  necessitat  que  endrès  e  ordó 
los  senys  sensuals  e  los  entellectuals  e  les  .iij.  vertuts  de  la 
ànima  e  les  .v.  potencies  de  la  ànima;  car  sens  que  totes 
estes  coses  no  fossen  endressades  e  ordonades  a  vostra 
gloriosa  essència  a  adorar  e  a  contemplar,  nos  puríen  for- 
mar ni  afigurar  en  les  vertuts  sensuals  ni  entellectuals  les 
.iij.  figures  d  oració  segons  les  quals  la  vostra  essència  es 
digna  de  ésser  adorada  e  contemplada  e  amada  e  loada. 
»•<  3.  On,  com  totes  les  coses  damun  dites  hom  aura,  Sènyer, 
endressades  e  aparellades  a  adorar  e  a  contemplar  vostra 
essència  divina,  cove  que  hom  ordó  e  endrès  quatre  mane- 
res per  les  quals  hom  ador  e  contemple  vostra  essència 
gloriosa,  de  les  quals  .iiij.  maneres  es  la  primera  que  hom 
ador  la  vostra  essència  en  so  que  ella  es,  segona  es  que 
hom  la  ador  en  so  que  ella  no  es,  tersa  es  que  hom  la  ador 
en  so  que  hom  ha  conexensa  delia,  quarta  es  que  hom  la 
ador  en  so  en  que  hom  no  ha  conexensa  delia. 


I.  E,  la  hesencia  de  nostre  seyner  deus  gloriós. — 2.  A,  coue  que 
amdues  estog  en  la  tercera  figuració  d  oració. 


L.  DE  Contemplació  3^ 


4.  Ob  sanefa  resptandor  de  Mes  resplandors,  oh  sancta 
lugor  de  Iotes  lugors!  La  primera  manera  se  diu  com  hom 
adora  e  contempla  la '  vostra  gloriosa  essència  en  so  que 
ella  es.  On,  lo  vostre  servidor,  Sènyer,  aajonolla  en  la  te- 
rra e  besa  la  terra  e  Icva  ses  mans  e  sos  ulls  al  cel  dient 
ab  cor  humil  devot  e  ah  ulls  plorosos:  Glòria  c  vertut  c 
reverencia  e  honor  sia  feta  a  la  vostra  essència  divina  en 
qual  que  cosa  sia  ella* en  sí  metexa;  e  aquella  cosa  que  ella 
es,  aquella  cosa  adora  e  contempla  com  a  deus  gloriós 
lo  vostre  forfet  culpable  penedent  de  sos  greus  peccats. 
4(  5.  Gloriós  Deus!  Qual  que  cosa  la  vostra  essència  sia  en 
sí  metexa,  aquella  cosa  adora  e  contempla  lo  vostre  servi- 
dor com  a  deu  fort  maravellós  infinit  viu  eternal  poderós 
savi  amorós  simple  gloriós  acabat  dreturer  misericordiós 
humil  graciós  creador  e  pare  e  senyor  de  totes  creatures. 
On,  beneyta  e  adorada  e  contemplada  sia,  Sènyer  Deus, 
qual  que  cosa  la  vostra  essència  sia  en  sí  metexa,  e  delia 
e  per  ella  e  en  ella  espera  glòria  e  vertut  e  gràcia  e  bene- 
ciccio  lo  vostre  servidor  el  vostre  contemplador,  e  a  totes 
les  creatures  diu  lo  vostre  servidor  que  donen  glòria  e  laor 
a  la  vostra  essència  divina  en  qual  que  cosa  ella  sia  en  sí 
metexa.  4(  6.  Eternal  Senyor!  Per  so  car  lo  meu  enteniment 
no  pot  entendre  què  es  la  vostra  essència  en  sí  metexa,  lo 
remembrament  no  la  pot  remembrar  en  aquella  cosa  que 
la  vostra  essència  es,  mas  mon  voler  vol  vostra  essència 
adorar  e  contemplar  en  qual  que  cosa  ella  sia  en  sí  metexa. 
On,  per  assò  se  forma,  Sènyer,  la  oració  e  la  contemplació 
en  lo  voler,  e  per  la  figura  del  voler  quis  forma  en  oració 
e  en  contemplació  reeb  lo  remembrament  e  1  enteniment 
figura  a  adorar  e  a  contemplar  de  lur  poder  la  cosa  qual 
que  sia  vostra  essència  remembrant  la  memòria  e  entenent 
1  enteniment  qual  cosa  ni  què  vostra  essència  sia  en  sí  me- 
texa. 


I.  E.  manca  ta, — i.  E,  ela  sia. 


3$  Ramon  Lull 

7.  Savi  Senyor  en  totes  savièes.  Senyor  Just  en  totes  jus- 
tícies! La  segona  manera '  se  diu  doracio  com  hom  adora 
vostra  essència  divina  en  so  que  no  es.  On,  lo  vostre  ser- 
vidor adora  e  contempla  vostra  essència  divina  dient  que 
ella  no  es  cors  ni  matèria  ni  cosa  creada  ni  cosa  avent  co- 
mensament  ni  fi  ni  cosa  avent  culpa* ni  peccat  ni  corrupció 
ni  defalliment  ni  cosa  moguda  ni  alterada  ni  costreta  ni 
avent  nulla  passió.  3  4<  8.  On,  beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la 
vostra  essència  gloriosa:  car  per  so  car  ella  no  es  nulla  de 
les  coses  damun  dites,  per  assò  la  adora  e  la  contempla  lo 
vostre  servidor  membrant  e  entenent  e  volent,  e  dient  que 
tant  es  vostra  essència  en  sí  metexa  noble  e  cxcellent  e 
magnificada  cosa,  que  nulla  de  les  coses  damun  dites  no  es 
digna  que  sia  en  la  vostra  essència  gloriosa.  4<  9.  Com  lo 
vostre  servidor  se  remcmbra  e  entén  e  son  voler  ama  que 
no  es  altre  deu  sinó  tan  solament  vos,  adones  se  forma  ora- 
ció en  sa  entellectuitat  e  sensualitat,  ab  la  qual  oració  ado- 
ra, Sènyer,  vostra  essència  gloriosa  membrant  e  entenent  e 
volent  .j.  deu  e  no  .ij.  ni  més  de  .').,  dient  que  .j.  deu  es 
aquella  cosa  que  la  vostra  essència  es  en  sí  metexa.  On, 
so  que  la  mia  entellectuitat  e  sensualitat  aferma  per  veres 
raons  necessàriament  significades  al  humà  enteniment  so 
que  vos  no  sots,  son  mes  enteilectuitats  e  mes  sensualitats 
adorants  e  contemplants  aquella  cosa  que  vos  sots  en  vos 
metex  per  negació  que  nega  les  coses  que  vos  no  sots. 

1  o.  Torís  Senyor  sobre  iotes  forces,  poderós  sobre  tots  po- 
ders! La  tercera  manera  doracio  es  com  hom  adora  la  vos- 
tra essència  divina  en  so  en  que  hom  ha  conexensa  delia. 
On,  deym,  Sènyer,  que  en  so  que  lo  vostre  servidor  remem- 
bra  e  entén  e  vol  vostra  essència  ésser  infinida  e  viva  e 
eternal  e  poderosa  e  sàvia  e  amorosa  e  simple  e  gloriosa  e 
acabada,  per  assò  ha  conexensa  de  les  vostres  qualitats* les 


I.  E,  manca  aquest  mot.  En  cl  m.s.  A  fou  afegit  al  marge  posterior- 
ment.— I.  E,  colpa  (passim).—  ^-  E,  pascio, — 4.  E,  uertutz  (Sovint  s'usa 
aquest  mot  pel  de  qualitats  en  A.) 


L.  DE  Contemplació 


39 


quals  son  en  vostra  essència,  les  quals  qualitats  adora  e 
contempla  membrant  e  entenent  e  amant  e  nomenant  per 
cntencio  que  ador  e  contemple  la  vostra  essència  divina. 
"•(11.  Gloriós  Senyor!  Aitant  com  mes  sensualitats  e  mes 
entellectuitats  basten  a  aver  conexensa  de  les  vostres  ver- 
tuts  e  qualitats,  aitant  son  adorades  vostres  qualitats  e  vos-    í^         .  . /— 
tres  vertuts  per  mes  sensualitats  e  mes  entellectuitats  veent   y-^M^-v^u*^ 
c  membrant  e  entenent  e  amant  aquelles;  e  aitant  com  les  f  <i/i     Jf'f 
mies  sensualitats  e  entellectuitats  froexen  en  vostres  qua-  \        / 

litats,  aitant  adoren  e  contemplen  vostra  essència  gloriosa 
qui  es  vostres  qualitats  qui  son  una  cosa  ab  vostra  essèn- 
cia gloriosa.  4(  12.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  bé 
ni  acabadament  vol  contemplar  e  adorar  vostra  essència 
sancta  '  divina,  esforsse  aitant  com  pusca  de  totes  ses  forces 
sensuals  e  entellectuals  a  aver  conexensa  de  vostres  quali- 
tats e  vertuts,  e  ador  e  contemple  cascuna  per  sí  e  totes 
ensems  ab  totes  les  forces  de  sos  senys  sensuals  e  entellec- 
tuals: car  enaxí,  Sènyer,  com  hom  ama  la  dona  com  remem- 
bra  e  entén  sa  cara  o  sos  ulls  o  sos  cabells  e  les  altres  fay- 
sons,  enaxí  adora  hom  e  contempla  vostra  essència  com 
hom  nomena  e  loa  e  remembra  e  entén  vostra  infinitat  o 
vostre  poder  o  vostre  saviea  o  qual  que  sia  de  vostres  ver- 
tuts e  qualitats. 

13.  Comensador  e  faedor  Senyor  del  mon  e  de  toies  coses! 
La  quarta  manera  d  oració  es  com  hom  adora  vostra  essèn- 
cia divina  en  so  en  que  hom  no  basta  a  aver  conexensa 
delia.  On,  deym,  Sènyer,  que  per  so  car  la  sensualitat  no 
pot  vèer  qual  cosa  ni  què  es  vostra  divina  essència  en  sí,  e 
car  la  ànima  no  pot  membrar  ni  entendre  qual  cosa  ni  què 
es  vostra  essència  divina,  per  assò  nos  no  podem  nomenar 
aquella  cosa  que  la  vostra  essència* es  en  sí,  ni  la  memò- 
ria no  la  pot  membrar  pus  que  1  enteniment  no  la  entén, 
ni  1  enteniment  no  la  pot  entendre  pus  que  la  memòria  no 


I.  E,  sancta  hesencia. — 2.  A,  essència  dtuina. 


^o  RamonLull 

la  membra.  4(  14.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  la  volcn- 
tat,  Sènyer,  ama  en  vostra  essència  divina  so  que  en  ella 
no  pot  nomenar  la  sensualitat  ni  en  ella  no  pot  remembrar 
ni  entendre  la  entellectuitat.  On,  per  assò  la  volentat  ado- 
ra e  contempla  amant  so  que  la  ànima  no  conex  en  la  vos- 
tra essència,  e  la  sensualitat  adora  vostra  essència  dient  e 
escrivent  aquestes  paraules,  e  la  memòria  adora  vostra  es- 
sència divina  remembrant  sí  metexa  que  ella  no  basta  a 
i     remembrar  so  que  es  vostra  essència,  e  1  enteniment  adora 
I     c  contempla  vostra  essència '  en  so  que  entén  vostra  es- 
I  sencia  divina  ésser  tan  gran  e  sí  metex  tam  poc,  que  no 
X  \|  basta  a  entendre  so  que  la  vostra  essència  es  en  sí  metexa. 
<•<  15.  On,  beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra  essència  en 
qual  que  cosa  ella  sia  ni  què  sia  en  sí  metexa;  car  aitant 
com  lo  vostre  servidor  defall  ab  sos  senys  corporals  e  ab 
los  esperitals  que  no  pot  atènyer  ni  bastar  a  conèxer  1  és- 
ser de  la  vostra  essència,  d  aitant  remembra  e  entén  menors 
ses  sensualitats  e  ses  entellectuitats,  e  remembra  e  entén 
major  e  pus  acabada  la  vostra  essència  en  sí  metexa.  On, 
aitant  com  la  mia  ànima  aperceb  e  conex  major  e  pus  no- 
ble la  vostra  essència  per  so  car  no  pot  bastar  a  conèxer 
so  que  ella  es  en  sí  metexa,  d  aitant  lo  meu  cors  e  la  ànima 
pus  fortment  se  senten  obligats  a  contemplar  e  a  adorar 
la  excel•lent  essència  de  vostra  deitat*  gloriosa. 

1 6.  Ob  vos,  Senyor  Deus,  qui  ab  ordonal  voler  afigurals 
al  enteniment  quals  coses  son  possibols!  En  axí  com  per  sobre 
voler  safigura  falsament  en  1  enteniment  ésser  possíbol  la 
cosa  qui  es  impossíbol,  enaxí  per  gran  abundància  de  mon 
voler  la  mia  ànima  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra  es- 
sència gloriosa  en  amar  e  voler  ella  en  aquella  cosa  en  que 
la  memòria  no  la  pot  membrar  ni  1  enteniment  entendre. 
«  17.  Car  tant  es,  Sènyer,  digna  cosa  que  la  vostra  essèn- 
cia sia  amada  e  volguda,  que  no  basta  al  voler  que  am  vos- 


I.  A,  essència  diuina. — 1.  A,  diuinitat(7). 


L.  DE  Contemplació  41 

tra  essència  segons  qne  la  memòria  la  pot  remembrar  ni 
1  enteniment  la  pot  entendre,  enans  deu  voler  ésser  tan 
gran  en  amar  vostra  essència,  que  sobre  lo  remembrament 
e  1  enteniment  la  deu  amar  e  adorar  e  contemplar:  car  en 
axí  com  lo  voler  del  home  pobre  qui  alberga  lo  noble' 
príncep  no  bastaria  a  honrar  lo  príncep  si  era  en  egual 
quantitat  de  son  poder,  enans  cove  ésser  major  per  tal 
que  desig  com  pogués  satisfer  al  príncep  segons  sa  honor, 
enaxí  lo  voler  del  vostre  servidor  auría  defalliment  en  sí 
metex  si  no  era  pus  fortment  amant  vostra  essència  que  lo 
remembrament  poderós  a  membrar  e  1  enteniment  a  enten- 
dre. «  18.  Car  enaxí  com  en  lo  voler  del  home  pobre  qui 
lo  príncep  alberga  auría  defalliment  si  no  vulía  més  donar 
al  príncep  a  menjar  que  no  li  pot  donar,  enaxí  si  mon  vo- 
ler no  vulía  amar  e  adorar  e  contemplar  vostra  essència 
en  so  que  no  la  pot  lo  remembrament  membrar  ni  1  enteni- 
ment entendre,  auría  defalliment  en  adorar  e  contemplar  e 
amar  vostra  gloriosa  essència.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia 
enaxí,  doncs  si  mon  voler  es  ubligat  a  amar  vostra  essèn- 
cia en  so  que  lo  remembrament  no  la  pot  membrar  el  en- 
teniment no  la  pot  entendre,  doncs  maleyt  es  lo  voler  dels 
infeels^qui  no  volen  adorar  ni  contemplar  vostra  essència 
en  aquelles  proprietats  que  la  memòria  pot  delia  membrar 
c  1  enteniment  entendre. 

1 9.  Oh  Senyor  qui  agraciah  lo  meu  remembrament  mem- 
brant  lo  vostre  gloriós  acabament!  Com  3  la  mia  ànima  se  vol 
remembrar  e  entendre  e  vol  membrar  e  entendre  la  vostra 
essència  gloriosa,  adones  aperceb  e  conex  que  molt  més  es 
so  que  ublida  e  innora  en  la  vostra  essència,  que  no  es  so 
que  membra  e  entén  delia;  car  no  es  cosa  possíbol  ni  cosa 
segons  raó  ni  segons  cors  natural  ♦que  la  ànima  qui  es  fe- 
nida  en  son  remembrar  e  entendre  e  voler  pusca  en  tant 
fruir  cosa  iníinida  com  es  innorant  e  ublidant  en  la  cosa 


i 


I.  A,  can  alberga  ab  noble.  —  2.  A,  infels. — 3.  E,  cor. — 4.  E,  natural 
cors. 


I 


42  Ramon  Lull 

infinida.  4<  20.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  enaxí  com  la 
volentat,  Sènyer,  cntellectualment  adora  e  contempla  vos- 
tra gloriosa  essència  en  so  que  ama  aquella  sobre  so  que 
lo  remembrament  no  basta  a  ella  a  membrar  ni  1  enteniment 
no  basta  a  ella  a  entendre,  enaxí  la  sensualitat  del  vostre 
servidor  adora  e  contempla  qual  que  cosa  la  vostra  essència 
en  sí  mctcxa  [sia],  dient  que  la  ànima  no  pot  membrar  ni  en- 
tendre ni  voler  tot  so  que  la  vostra  essència  sia  en  sí  me- 
texa,  e  per  assò  aquella  cosa  que  la  vostra  essència  es  en 
sí  metexa  no  la  pot  la  sensualitat  nomenar  ni  pronunciar, 
car  no  pot  bastar  a  assò  a  nomenar  que  la  ànima  no  pot 
membrar  ni  entendre  ni  voler.  >•(  2 1 .  Gloriós  Senyor!  En  axí 
com  lo  voler  basta  a  més  adorar  e  contemplar  vostra  es- 
sència gloriosa  que  la  memòria  ni  1  enteniment,  segons  que 
damunt  es  contengut,  enaxí  la  paraula  basta  segons  esta 
manera  a  més  a  contemplar  e  a  adorar  lo  ésser  de  vostra 
essència,  que  no  fa  la  ànima  membrant  ni  entenent;  car  la 
paraula  diu,  Sènyer,  que  qual  que  cosa  sia  la  vostra  essència 
en  sí  metexa,  ella  ho  adora  e  ho  contempla  en  tot  so  que 
ella  es  e  tot  so  qui  es  ella,  e  lo  remembrament  no  pot  tan 
membrar  ni  1  enteniment  no  pot  tant  entendre  com  la  parau- 
la diu  de  vostra  essència  en  quant  diu  que  qual  que  cosa  ella 
sia  en  sí,  tot  ho  adora  e  ho  contempla. 

22.     Creador  Senyor  Pare  celestial  qui  sots  poder  de  tots 

poders!  Sensualment  sentim   e    cntellectualment    entenem 

quel  servidor  vostre, '  més  coses  ublida  e  innora  en  lo  mon 

que  no  son  aquelles  coses  que  en  lo  mon  remembra  e  en- 

1        tén,  e  més  son  les  coses  qui   son  en  lo  mon  les  quals  no 

son  per  la  mia  ànima  amades,  que  no  son  celles  qui  en  lo 

..<  '.       mon  la  mia  ànima  ama.  «í  23.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  en 

»"  \       axí,  e  com  lo  mon  sia  en  sí  metex  e  en  totes  ses  parts  fi- 

■       nit*  e  termenat,  e  com  la  vostra  essència  divina  gloriosa 

sia  en  sí  iníïnida  e  nulla  cosa  que  ella  sia  no  sia  finida  ni 

I.  E,  uostre  servidor. — 2.  A,  e  finit. 


L.  DE  Contemplació  43 


termcnada,  doncs  segons  assó  es  significat  al  humà  enteni- 
ment que  molt  més  sens  tota  comparació  defallen  les  mies 
sensualitats  e  mes  entellectuitats  a  contemplar  e  a  adorar 
la  vostra  essència  vertuosa,  que  no  es  so  a  que  les  mies ' 
sensualitats  e  entellectuitats  poden  bastar  a  contemplar  e 
a  adorar  aquella  cosa  que  vostra  substància  es  en  sí  mete- 
xa.  <•<  24.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com 
en  Pere  qui  es  a  ponent  no  pot  membrar  ni  entendre  ni 
voler  tot  so  qui  es  a  levant,  car  si  ho  faya  aitant  puría  re- 
membrar  e  entendre  e  voler  e  nomenar  com  tots  aquells 
qui  son  a  levant,  enaxí  no  pot  lo  vostre  servidor  bastar  a 
adorar  ni  a  contemplar  vostra  sancta  essència  en  tota  sa 
totalitat.  On,  enaxí  com  en  Pere  no  vol  la*malautía  den 
Guillem  qui  es  a  levant  lo  qual  no  conex  ni  sab,  jassía  axí^ 
que  diga  que  ama  tot  so  qui  es  al  levant, ■♦enaxí  los  vostre 
servidor  si  bé  diu  que  vol  e  adora  tot  quant  es  la  vostra 
essència  en  sí  metexa,  per  tot  assò  no  basta  son  voler  ni 
sa  paraula  a  adorar  e  a  contemplar  vostra  essència  glorio- 
sa; car  si  ho  faya  seguir  sia  que  aitàn  gran  fos  son  voler  c 
sa  paraula  com  vostra  essència,  e  assò  es  cosa  impossíbol. 
25.  Celestial  Senyor  qui  avets  creades  les  sensualitats  e 
les  entellectuitats  per  reebre  los  significats  de  vostres  acabades 
qualitats!  Enaxí  com  la  pera  que  hom  lansa  per  làer  no 
pot  tant  estar  en  làer  com  fa  en  la  terra,  e  assò  es  per  so 
car  làer  no  es  son  loc  natural  e  es  ho  la  terra,  enaxí  la  àni- 
ma com  ha  actualment  son  remembrament  c  son  enteni- 
ment en  adorar  e  contemplar  la  vostra  essència,  no  pot  tant 
tenir  la  oració  en  la  actualitat  com  fa  en  la  potencia:  car 
enaxí  com  la  pera  mills  se  cove  ab  la  terra  qui  es  son  loc 
que  no  fa  ab  làer,  enaxí  lo  remembrament  e  1  enteniment 
mills  se  convenen  en  est  mon  ab  la  potencia  que  ab  la  ac- 
tualitat. '«^  26.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  com  lo  vo- 
ler, Sènyer,  fa  moure  lo  remembrament  e  1  enteniment  a 


I.  A,  que  no  es  so  que  a  les  mies. — 2.  A,  lo  la. —  3.  E,  manca  axi. — 
4«  E,  a  leuant. 


44 


Ramon  Lull 


fi 


R 


adorar  e  a  contemplar  vostra  essència  gloriosa,  adones  lo 
remembrament  vé  forsat  a  remembrar  e  1  enteniment  a  en- 
tendre per  so  car  pus  leugera  cosa  lur  es  estar  en  la  po- 
tencia que  en  la  actualitat:  on,  per  assò  lo  voler  vé  quax 
forsat  e  costret  en  la  oració,  axí  com  la  pera  qui  costreta- 
ment  va  a  amunt  per  làer,  *e  tot  assò  es  per  so  que  al 
mcmbrar  e  entendre  e  voler  sia  major  mèrit  com  son  en 
actu  adorant  e  contemplant  vos;  car  si  axí  fos  leujera  co- 
sa a  la  ànima  aver  son  membrar  e  entendre  e  voler  en 
actu  com  en  potencia,  no  li  fora  quax  null  mèrit  son  re- 
membrar ni  son  entendre  ni  son  voler  a  vos  a  adorar  e  a 
contemplaré  a  loar  e  a  servir.  4<  27.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus,  qui  tam  bé  ho  avets  ordonat  e  endressat:  car 
aitant  com  lo  cors  per  sa  corrupció  e  per  son  peccat  ses 
desendressat  a  ésser  ordonat  sobject  a  la  ànima  com  sia 
sobject  a  ses  vertuts,  aitant  ha  la  ànima  major  mèrit  com 
sesforsa  e  sapodera  com  aja  en  actu  ses  vertuts  en  vos  a 
contemplar  e  adorar.  On,  com  assò  sia  en  axí,  e  hom,  Sè- 
nyer,  vol  adorar  e  contemplar  vostra  sancta  essència  e  hom 
SC  sent  pererós  a  aquella  oració  a  comensar,  adones  co- 
mensa  la  occasió  per  que  hom  pot  aver  vertuós  remembra- 
ment e  enteniment  e  voler  en  sa  oració.  On,  en  axí  com 
hom  primerament  cove  trencar  lo  clovell  de  la  nou  e  pu- 
xes  vé  hom  al  gra  qui  es  dous,  en  axí  primerament  cove 
que  hom  vensa  sa  sensualitat  e  puxes  que  hom  aja  dolsor 
e  plaer  en  adorar  vos  en  sa  entellectualitat. 

28.  Gloriós  Senyor  de  tots  aquells  qui  en  est  mon  vos  fan 
reverencia  e  honor!  Com  la  mia  ànima  ha  egual  son  remem- 
brar e  son  entendre  e  son  voler  en  adorar  e  contemplar  * 
la  vostra  essència  divina,  adones  vos  adora  la  mia  ànima 
per  raons  demostrades  e  significades  per  demostracions 
necessàries,  les  quals  se  demostren  es  signifiquen  com  la 
memòria  remembra  en  la  oració  so  que  1  enteniment  entén 


I.  E,  ua  amunt  per  la  ésser. — 2.  A,  e  a  contemplar. 


L.  DE  Contemplació  45 


e  ]a  volentat  vol,  e  1  enteniment  entén  so  que  la  memòria 
membra  e  la  volentat  vol,  e  la  volentat  vol  so  que  la  me- 
mòria membra  e  1  enteniment  entén.  Mas  com  la  mia  ànima, 
Sènyer,  adora  per  fe  la  vostra  sancta  deytat,  adones  la  vo- 
lentat es  major  quel  remembrament  ni  1  enteniment  en  so 
que  vol  c  ama  en  vostra  essència  so  que  la  memòria  noy 
pot  membrar  ni  1  enteniment  noy  pot  entendre.  >•(  29.  On, 
com  assò  sia,  Sènyer,  enaxí,  doncs  com  lo  vostre  servidor 
adora  e  contempla  la  vostra  essència  per  raons  necessàries 
e  en  alcuna  cosa  defall  a  contemplar  vos  per  raons  neces> 
saries,  adones  recorre  a  la  fe  e  contempla  vos  per  fe  qui 
basta  a  assò  on  raó  no  pot  atènyer  ni  bastar,  e  dementre 
que  lo  vostre  servidor  vos  adora  per  fe,  lo  demoni  vé  a  son 
enteniment  e  ab  falses  demostracions  e  ab  falses  significa- 
cions vol  destruir  la  fe  per  tal  que  destroesca  sa  oració. 
On,  per  assò  lo  vostre  servidor  recorre  a  veres  raons  e  a 
veres  significacions  e  encontinent  lo  demoni  contrasta  ab 
fe  aquelles  raons  per  tal  que  traga  1  enteniment  de  raó  el 
meta  en  fe,  e  com  laurà  en  la  fe  quel  destroesca  ab  falses 
raons.  Mas  lo  meu  enteniment  no  vol  lexar  les  veres  raons 
sinó  per  vera  fe  ni  vol  lexar  la  vera  fe  sinó  per  veres  raons. 
<K  30.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  lo 
cors  del  home  va  ab  .ij.  peus,  enaxí  oració  va  per  raó '  e 
per  fe.  On,  com  lo  demoni  apodera  hom  en  la  oració  de 
raó  per  falses  raons  e  demostracions,  hom  deu  recórrer  a 
vera  fe,  e  com  lo  demoni  vol  destruir  la  fe  per  raons  falses 
o  per  altra  fe,  hom* deu  recórrer  a  les  raons  veres  signifi- 
cades per  veres  demostracions  necessàries.  On,  qui  sab 
axí  contrastar  e  fugir  al  demoni  en  sa  oració,  adones  pot 
adorar  e  contemplar  la  vostra  essència  gloriosa  ab  vertuo- 
sa  sensualitat  e  entellectuitat  a  glòria  e  a  laor  de  vos  qui 
sots  nostre  gloriós  Deu. 


I.  E,  e  per  raó.  —  2.  E,  c  hom. 


i\  k 


\\ 


46  Ramon  Lull 


f  Cap.  3 1 9.  Com  Aom  adora  e  contem- 
pla la  gloriosa  infinitat  de  nostre  Se- 
nyor Deus. 

\M\\p^^  EUS,  comensament  de  tots  comensaments  e  fi  de  totes 
cl^iuW  finitats!  Jl  vos,  Sènyer,  sia  glòria  e  honor  per  tots 
Wi^^  temps.  Car  qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra 
sancta  infinitat  gloriosa,  cove  que  ab  les  .iij.  vertuts  de  la 
ànima  sapia  formar  les  .iij.  figures  d  oració,  les  quals  son 
oració  sensual  et  oració  entellectual  e  oració  composta 
dabdues  les  figures,  e  com  hom  per  alcuncs  necessitats' 
saura  a  jaquir  de  la  oració  sensual  e  entellectual,  cove  que 
hom  estoig  e  tenga  abdues  les  figures  en  la  tersa  figura. 
»•(  2.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  vos  avets  creat  lo  mon  e 
home  per  tal  que  hom  ador  e  contemple  la  vostra  unitat  e 
la  vostra  trinitat  e  la  vostra  essència  gloriosa,  enaxí  avets 
volgut  que  hom  reeba  los  significats  sensuals  e  entellectuals 
qui  signifiquen  la  granea  e  la  noblea  de  la  vostra  infinitat 
gloriosa,  per  tal  que  per  aquells  significats  e  per  aquelles 
demostracions  hom  ador  e  contemple  la  vostra  infinitat  e 
a  ella  fassa  hom  reverencia  e  honor  de  totes  les  forces  sen- 
suals e  entellectuals.  >•<  3.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  aura 
ordenades  e  endressades  ses  sensualitats  e  ses  entellectui- 
tats  en  adorar  e  en  contemplar  la  vostra  infinitat  vertuo- 
sa,  cove  que  hom  ador  c  contemple  la  vostra  infinitat  en 
.iij.  coses,  so  es  en  vostra  substància  e  en  vostra  trinitat  e  en 
vostres  qualitats:  car  enaxí  com  sensualment  matèria  es 
per  tot  lo  cors,  enaxí  entellectualment  la  vostra  infinitat 


I.  E,  de  necessitats. 


L.    DE    CoNTBMPtAClO  47 

gloriosa  es  per  tota  la  vostra  substància  divina  e  per  totes 
vostres  .iij.  persones  e  per  totes  vostres  qualitats  acabades. 
4.  Ob  vos,  Sènyer  Deus,  qui  la  vista  enlellectual  avets 
avertuada  sobre  la  vista  sensual!  La  primera  manera  d  ora- 
ció se  diu  de  adorar  la  vostra  inBnitat  en  la  vostra  subs- 
tància gloriosa.  On,  deym  que  qui  vol  adorar  e  contem- 
plar sensuaiment  la  vostra  infinitat  en  la  vostra  substància, 
cove  que  sajonoll  en  terra  e  que  bes  la  terra  e  leu  les 
mans  e  sos  ulls  en  lo  cel  e  diga:  Glòria  e  laor  e  reveren- 
cia e  honor  per  tots  temps  sia  a  la  vostra  sancta  substàn- 
cia divina  qui  es  infinida  en  la  terra  e  en  les  mars  e  en  1  àer ' 
e  en  los  cels  e  es  sobre  les  coses  altes  e  dejús  les  co- 
ses baxes  infinida  sens  quantitat  e  sens  terminació.  ♦(  5.  Lo 
vostre  servidor,  Sènyer  "Deus,  ama  totes  aquelles  coses  qui 
donen  significat  del  acabament  que  vostra  substància  ha 
en  sa  infinitat  e  la  vostra  infinitat  ha  en  la  vostra  substàn- 
cia, e  tots  aquells  qui  la  vostra  infinitat  saben  conèxer  en 
la  vostra  substància  sien  amats  e  honrats  e  beneits,  e  tots 
celis* qui  la  vostra  infinitat  honren  ni  adoren  ni  contemplen 
amants  5  vostra  substància  sien  loats  e  beneyts,  etots  aquells 
qui  en  la  vostra  infinida  substància  se  confien  e  s esperen 
ni  demanen  delia  glòria  et  misericòrdia  e  perdó,  tots  sien 
amats  e  loats  e  beneyts.  <«<  6.  Com  substància  corporal  sia 
fenida  e  termenada  per  so  car  es  composta  de  lonc  e  am- 
ple e  pregont  c  per  so  car  infinitat  priva  en  lo  lonc  e  prc- 
gont  e  ample,  doncs  lo  vostre  servidor,  Sènyer  "Deus,  adora 
e  loa  e  beneex  la  vostra  infinitat  qui  es  en  vostra  substàn- 
cia, per  la  qual  infinitat  la  vostra  substància  no  es  fenida 
ni  termenada  ni  compresa  sensuaiment  ni  entcllectualment; 
car  tant  es  la  vostra  infinitat  acabadament  e  vertuosament 
en  vostra  substància  gloriosa,  que  impossíbol  cosa  es  que 
en  vostra  substància  pusca  aver  tcrmenacio  ni  fi  ni  altera- 
ció ni  nul]  accident. 


j.  A.  los  aer. — 2.  E,  aquds. — 3.  A,  ni  deren  ni  contemplen  amanos. 


Ramon   Lull 


y 


7.  "Poderós  Senyor  piadós  misericordiós  amorós  humil  e 
dous  e  suau!  Enaxí  com  la  sageta  se  mou  tro  a  cert  terme 
per  la  empenta  que  la  ballesta  li  dona,  enaxí  lo  meu  re- 
membrament  e  1  enteniment' se  moven  entellectualment  a 
contemplar  e  a  adorar  la  vostra  infinitat  segons  la  vertut 
el  poder  que  Is  avets  donat.  On,  enaxí  com  la  sageta  no 
ha  poder  ques  mova  part  los  tcrmcns  on  son  moviment  es 
termenat,  enaxí  la  mia  ànima  no* pot  membrar  ni  entendre 
la  vostra  infinitat  part  los  termens  on  son  remcmbrament 
e  enteniment  son  termenats.  On,  com  la  ànima  sia  remem- 
brant  e  entenent  que  la  vostra  infinitat  es  dintre  e  defora 
les  .vj.  dresseres  e  no  bast  a  tant  a  membrar  e  a  entendre 
com  la  vostra  infinitat  es  defora  e  dins  les  .vj.  dresseres, 
doncs  la  volentat  de  la  ànima  ama  adorant  e  contemplant 
la  vostra  infinitat  sobre  lo  remembrament  e  1  enteniment. 
^  8.  Car  lo  remembrament,  Sènyer,  no  pot  remembrar  ni 
1  enteniment  no  pot  entendre  la  manera  segons  la  qual  la 
vostra  infinitat  pot  ésser  en  vostra  substància  dintre '  les  .vj. 
dresseres  e  defora;  mas  lo  voler  ama  e  adora  e  contempla 
la  vostra  infinitat  en  totes  aquelles  maneres  en  que  sia  en 
la  vostra  substància,  jassía  que  la  ànima  no  les  pusca  mem- 
brar ni  entendre,  e  car  la  volentat  ama  so  que  la  ànima  no 
pot  membrar  ni  entendre,  per  assò  lo  voler  contempla  e 
adora  pus  fortment  vostra  infinitat  que  la  memòria  c  1  en- 
teniment, e  car  so  que  lo  voler  ama  sobre  lo  remembra- 
ment e  1  enteniment  la  ànima  no  entén,  per  so  cau  fi  e  ter- 
menacio  en  lo  voler,  lo  qual  voler  seria  major  c  mellor  e 
pus  fervent* si  la  ànima  membrava  e  entenia  so  quel  voler 
ama.  >K  9.  Gloriós  Deus!  Enaxí  com  en  Pere  membra  e  en- 
tén que  en  Guillem  ha  ànima  e  defall  a  membrar  e  a  en- 
tendre la  manera  í  segons  la  qual  la  ànima  el  cors  se  conjun- 
gcn^ni  per  qual  manera  la  ànima  té  en  lo  cors  ses  vertuts 


1.  E,  el  meu  enteniment. — 2.  E,  ni. — 3.  E,  essent  la  uostra  substàn- 
cia dintre. — 4.  E.  freuent  (forma  usual). — 5.  E,  memòria. — 6.  E,  se  con- 
juynen. 


L.   DE  Contemplació  49 

en  actu  ni  per  qual  manera  tornen  en  potencia,  enaxí,  Si- 
nyer,  la  ànima  ha  poder  de  membrar  e  d  entendre  e  de  vo- 
ler la  vostra  infinitat  ésser  per  tots  los  locs  e  part  tots  locs, 
mas  no  basta  a  membrar  ni  a  entendre  ni  a  amar  la  mane- 
ra segons  la  ■  qual  la  vostra  infinitat  es  infinidament  per  to- 
ta vostra  substància.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per      t 
assò  lo  voler  s  afigura  en  dues  figures,  la  una  com  ama  totes     i 
les  maneres  quals  que  sien  segons  les  quals  vostra  substan-     j 
eia  es  infinida,  lautra  figura  es  com  lo  voler  no  pot  amar     ' 
la  especial  o  les  especials  maneres  pus  que  la  ànima  no  les      ^ 
pot  membrar  ni  entendre. 

1  o.  Ob  vos,  Sènyer  "Deus,  qui  bonabuirats  lots  aquells  qui 
en  gral  ni  en  plaer  vos  venen!  La  segona  manera  d  oració  es 
adorar  vostra  infinitat  en  vostra  trinitat  gloriosa.  On,  deym 
que  qui  vol  adorar  ni  contemplar  la  vostra  infinitat  en  la 
vostra  trinitat,  cove  que  ador  sensualment  dient  e  entcl- 
lectualment  membrant  e  entenent  e  volent  vostra  infinitat 
en  la  vostra  poderosa  paternitat  e  en  vostra  sàvia  filiació 
c  en  vostra  amorosa  processio.  On,  per  assò  vostre  servi- 
dor adora  vos  e  loa^e  contempla  la  vostra  infinitat  per 
tota  la  vostra  sancta  trinitat  gloriosa.  4(  » 1 .  Qui  vol,  Sènyer, 
adorar  e  contemplar  la  vostra  infinitat  en  la  vostra  trinitat, 
cove  que  membra  e  entena  e  vulla  e  diga:  Glòria  e  laor  e 
reverencia  e  honor  sia  a  la  vostra  infinitat  qui  es  en  la  vos- 
tra paternitat  la  qual  es  infinida  en  sí  metexa  e  en  la  jene- 
racio  que  fa  al  Fill  e  en  la  processio  que  dona  al  Sant  Es- 
pirit,  e  glòria  e  vertut  e  benedicció  sia  a  la  infinitat  qui  es 
en  lo  Fill  en  quant  sí  metex  e  en  quant  la  jeneracio  que 
reeb  del  Pare  e  en  quant  la  processio  que  dona  al  Sant 
Espirit,  e  glòria  e  sanctetat  e  magnificència  sia  a  la  infini- 
tat del  Sant  Espirit  qui  es  infinit  en  sí  metex  e  en  la  pro- 
cessio que  reeb  del  Pare  e  del  Fill-  >•(  1 2.  l•erluós  Senyor! 
Enaxí  3 com  lo  cors  es  fenit  e  termenat  per  so  car  son  lonc 

I.  E,  manca  ta. — 2.  E,  adora  e  lea. — 3.  E,  manca  Er.axí. 
C3MreMPLAcio-VlI-4. 


eo  Ramon  Lull        W 

c  son  ample  e  son  prcgont  an  fi  e  termcnacio,  enaxí  la  vos- 
tra paternitat  e  filiació  e  processi©  son  infinides  proprie- 
tats  ab  una  infinitat  tan  solament:  car  enaxí  com  cors  lonc 
no  es  en  ample  ni  en  lo  pregont,  mas  per  lo  través,  enaxí 
per  contrari  seny  es  per  tota  •  la  infinitat  de  vostra  paterni- 
tat en  la  filiació  e  processio,  e  la  infinitat  de  vostra  filia- 
ció es  per  tota  la  paternitat  c  per  tota  la  processio,  e  la 
infinitat  de  vostra  processio  es  per  tota  la  paternitat  e  per 
tota  la  filiació.  On,  com  assò  sia,  Sènyer,  enaxí,  doncs  per 
assò  es  significat  al  humà  enteniment  que  la  infinitat  de  to- 
tes .íij.  les* persones  es  una  infinitat  tan  solament  qui  es 
infinitat  per  totes  .iij.  les  persones.  Mas  car  la  mia  ànima  no 
pusca  entendre  la  qualitat  ni  la  manera  segons  la  qual  vos- 
tra infinitat  es  per  totes  .iij.  les  persones  e  com  la  ànima 
bast  a  ésser  certificada  que  vostra  infinitat  es  per  tota  la 
vostra  trinitat,  per  assò  la  voluntat  se  forma  en  dues  figu- 
res al  enteniment,  la  una  es  com  ama  la  qualitat  qual  que 
sia,  la  qual  qualitat  la  ànima  no  pot  membrar  ni.  entendre, 
la  autra  figura  es  com  la  volentat  es  egual  en  quantitat  a 
amar  vostra  infinitat  ab  la  memòria  en  remembrar  c  ab 
1  enteniment  en  entendre  vostra  infinitat  graciosa. 

1 3.  Jlh  Senyor  liberal  qui  a  la  ànima  avets  donat  re- 
membrament  per  vos  a  membrar  e  enteniment  per  vos  a  enten- 
dre e  voler  per  vos  a  amar!  La  tercera  manera  d  oració  se 
diu  en  les  vostres  qualitats.  On,  qui  vol  adorar  e  contem- 
plar la  vostra  infinitat  en  les  vostres  qualitats,  cove  que 
sensualment  e  entellectualment  ador  e  contemple  infinitat 
en  vostre  gloriós  poder:  car  enaxí  com  es  cosa  natural  c 
cosa  propria  e  cosa  substancial  a  la  vostra  unitat  e  trinitat  c 
a  la  vostra  substància  quei^sia  infinitat,  enaxí  sens  més  e 
sens  menys  es  cosa  natural  e  substancial  e  propria  al  vostre 
divinal  poder  que  sia  infinit;  e  enaxí  com  es  natural  cosa  in- 
finitat en  vostra  saviea  e  en  vostra  amor  e  en  vostra  dretura 


1.  A,E,  tot. —  2.  E,  les  .iij.  -3.  E,  que  hi. 


L.  DE  Contemplació  51 

e  misericòrdia  e  humilitat  e  en  les  altres  qualitats,  enaxí 
sens' més  e  sens  menys  es  infinitat  natural  cosa  al  vostre  glo- 
riós poder.  4<  i  4.  Gloriós  Senyor!  Qui  vol  adorar  c  contem- 
plar infinitat  en  vostre  poder,  cove  que  sensualment  senta  c 
entellectualment  cntena  com  vostre  poder  se  forma  al  hu- 
mà enteniment  infinit  per  .vj.  coses  sens  les  quals  1  enteni- 
ment noi  puría  afigurar  ni  entendre  ésser  infinit,  les  quals 
.vj.  son  com  vostre  poder  pot  crear  res  de  no  res, '  e  com 
pot  tornar  res  a  no  res,  e  com  pot  fer  de  res  altra  res,  e 
com  pot  fer  duna  cosa  dues  o  més  coses,  e  com  pot  fer 
de  dues  o  de  més  coses  una  cosa,  e  com  pot  sostenir  sens 
alteració  tot  so  ques  vol.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer 
Deus:  car  enaxí  com  cors  safigura  al  enteniment  per  lonc 
e  ample  e  pregont,  enaxí  entellectualment  safigura  al  humà 
enteniment  vostre  poder  infinit  per  les  .vj.  coses  damun 
dites.  >•(  1 5.  On,  com  vos,  Sènyer,  ajats  creat  lo  mon  de  no 
res,  e  com  los  espirits  dels  inracionals  tornets  a  no  res,  c 
com  lo  cors  de  natura  tornarà  no  re  après  del  dia  del 
juhií,*e  com  vos  de  los  .iiij.  elements  componets  los  veje- 
tables  e  los  animals  e  los  metalls,  e  com  vos  de  la  vostra 
natura  divina  e  de  la  natura  humana  ajats  unit  un  Jhesu 
Chrjst,  e  com  Jhesu  Christ  en  sa  unitat  sia  dues  natures, 
so  es  natura  divina  e  natura  humana,  e  com  vos  ajats  unit 
Jhesu  Christ  de  natura  divina  e  de  natura  humana  sens 
que  no  saltereja  neguna  de  les  dues  natures,  per  assò  es 
significada  e  demostrada  per  esta  obra  e  per  esta  manera 
la  vostra  infinitat  en  lo  vostre  poder  gloriós,  la  qual  infini- 
tat no  pogra  ésser  significat  al  humà  enteniment  en  vostre 
poder  per  nulla  altra  manera  tam  bé  com  per  la  manera 
damun  dita. 

1 6.  Pacient  Senyor  ple  damor  e  de  pietat  e  de  dousor  e 
de  caritat!  Lo  vostre  servidor  adora  e  beneex  la  vostra 
sancta  infinitat  en  la  vostra  sancta  saviea  gloriosa,  la  qual 


I.  E,  non  res  (pastim). — 2.  E,  juc»i  (patMim). 


5* 


Ramon  Lull 


saviea,  Sènyer  Deus,  es  infínida  en  vostra  gloriosa  substàn- 
cia e  en  vostra  excel•lent  trinitat  e  en  vostre  poder  vertuós 
e  en  vostra  amor  graciosa,  e  en  totes  les  altres  qualitats 
adora  lo  vostre  servidor  vostra  saviea  ínBnida,  la  qual  sa- 
viea  es  vostra  infinitat,  e  la  qual  vostra  infinitat  es  vostra 
saviea  gloriosa.  *¥,  17.  Gloriós  Deus!  Com  la  mia  ànima  se 
remembra  e  senten  segons  la  causa  final  per  la  qual  vos  li 
avets  donada  memòria  e  enteniment,  adones  es  significat  al 
humà  enteniment  que  per  so  car  la  vostra  saviea  gloriosa 
sab  que  vos  sots  en  tota  vostra  totalitat  infinit,  e  sab  que 
totes  vostres  proprietats  e  vostres  vertuts  e  vostres  quali- 
tats'son  infinides,  e  sab  que  la  vostra  essència  ha  creades 
totes  creatures  finides  e  termenades  dintre  la  vostra  infini- 
tat, per  assò  la  volentat  del  vostre  contemplador  vol  ado- 
rar e  glorificar  e  contemplar  la  vostra  sancta  infinitat  en 
vostra  saviea  infinida.  «<  18.  Com  les  creatures  sensuals 
sensualment  signifiquen  e  com  les  creatures  entellectuals 
entellectualment  signifiquen  al  humà  enteniment  que  son 
creatures  fenides  e  termenades  avents  comensament  e  fi, 
per  assò  es  significat  creador  avent  saviea  infinida,  car  sens 
saviea  no  fora  digne  de  ésser  creador,  e  sens  creador  no 
pogra  ésser  creatura.  On,  com  la  mia  ànima,  Sènyer,  re- 
membra e  entén  infinitat  en  la  vostra  saviea,  adones  la  mia 
ànima  adora  e  contempla  infinitat  en  la  vostra  saviea  de- 
mentrc  que  1  enteniment  en  lo  remembrament  aperceb  les 
demostracions  e  les  significacions  de  vostra  saviea  infinida. 
19.  Ob  vos,  Sènyer  Deus,  qui  so  fs  lo  tresor  de  mon  re- 
memorar e  de  mon  entendre  e  de  mon  voler!  Lo  vostre  servi- 
dor adora  e  loa  e  beneex  la  vostra  sancta  infinitat  en  vos- 
tra sancta  eternitat  e  en  vostra  sancta  amor,  car  en  so  que 
per  tota  vostra  substància  e  per  totes  vostres  .iij.  persones 
e  per  totes  vostres  qualitats  son  infinidament  vostra  eter- 
nitat e  vostra  amor,  per  assò  cove  de  necessitat  que  en 


I .  E,  manca  e  uottres  qualitats. 


L.  DE  Contemplació  53 

vostra  eternitat  e  en  vostra  amor  sia  la  vostra  infinitat. 
On.  com  assò  sia  enaxf,  doncs  lo  vostre  amador  adora  e 
contempla  la  vostra  infinitat  en  sí  metexa  e  en  tot  so  en 
que  ella  es  e  en  tot  so  qui  es  en  ella.  <•<  20.  Gloriós  Senyor! 
Com  la  mia  ànim^  vol  remembrar  e  entendre  les  vostres 
obres,  adones  es  significat  al  humà  enteniment  que  enans 
que  I  mon  fos  creat  ja  eren  infinidament  les  vostres  obres 
en  lo  vostre  poder  e  saber  e  voler,  e  car  infinidament  vos 
avets  en  poder  e  en  saber  e  en  voler  vostres  obres,  per 
assò,  Sènyer,  lo  vostre  servidor  adora  e  contempla  sensual- 
ment  e  entellectualment  infinitat  en  les  vostres  obres. 
"K  21.  Com  lo  vostre  servidor  vol  remembrar  ni  entendre, 
Sènyer,  la  vostra  sancta  encarnació  e  passió,  e  remembra  e 
entén  com  gran  humilitat  e  gran  amor  e  gran  pietat  e  gran 
benignitat  fo  ajustar  '  la  vostra  natura  divina  infinida  ab  na- 
ttira  humana  finida  turmentada  avilada  e  morta  per  los 
jueus,  adones  lo  vostre  servidor  sesforsa  aitant  com  pot  de 
adorar  e  contemplar  la  vostra  infinitat  en  la  vostra  sancta 
encarnació  e  passió  e  resurrecció  c  assumpció;* car  nulls  sig- 
nificats ni  nulles  demostracions  no  son  ni  puríen  ésser  qui 
tan  be  poguessen  donar  al  humà  enteniment  significats  del 
acabament  infinit  qui  es  en  vostres  glorioses  qualitats,  com 
fan  los  significats  qui  son  fets  en  la  vostra  encarnació  e 
passió. 

22.  Suau^ Senyor  amorós  benigne  graciós!  Com  vostra 
gloriosa  justícia  e  dretura  sia  infinidament  per  tota  e  en 
tota  vostra  substància  divina  e  com  vostra  justicia  e  dretu- 
ra* sia  per  tota  vostra  trinitat  infinidament  e  sia  vostra  in- 
finitat en  la  justicia  e  dretura  qui  es  infinida  per  totes  vos- 
tres qualitats,  per  assò,  Sènyer,  lo  vostre  servidor  adora  e 
loa  e  beneex  la  vostra  infinitat  en  tota  vostra  dretura  e  jus- 
ticia, la  qual  infinitat  fo  abans  infinidament  en  vostra  dre- 
tura e  justicia,  que  lo  mon  fos  creat.  *K  23.  Enans,  Sènyer, 


1    E,  fe  ajustar. — i.  E,  assubcio. —  3.  E,  Saui. — 4.  E,  dretura  c  jus- 
icia. 


^4  Ramon  Lull 

que  temps  fos  en  ésser  ja  era  vostra  infinitat  en  la  vostra 
dousa  piadosa  graciosa  misericòrdia  qui  es  consolació  e 
confort  e  mare  de  tots  peccadors;  car  ans  que  temps  fos 
en  ésser  ja  era  infinidament  en  vos  misericòrdia,  e  ara  com 
temps  es  en  ésser,  es  en  vos  misericòrdia  infinida,  e  après 
temps,  com  temps  no  serà  en  ésser,  serà  vostra  misericòr- 
dia infinida.  On,  com  assò  sia  enaxí  e  com  misericòrdia  sia 
tota  ma  esperansa  e  tot  lo  meu  bé  e  la  mia  benahuiransa, 
doncs  per  assò,  ador  e  lou  e  beneesc  de  tota  ma  forsa  sen- 
sual e  entellectual  infinitat  en  la  vostra  dousa  misericòrdia 
gloriosa.  «•(  24.  Tionral  Deus  gloriós!  Com  vostra  infinitat  sia 
en  vostra  saviea  e  en  vostra  misericòrdia,  per  assò  plac  a 
vos  usar  de  dretura  e  de  misericòrdia  en  crear  les  creatu- 
res  en  tal  dispossicio  e  en  tal  estament,  que  infinidament 
~  hom  agués  conexensa  de  la  infinitat  qui  es  en  vostra  dretu- 
ra e  en  vostra  misericòrdia,  la  qual  conexensa  hom  no  po- 
gra  aver  infinidament  si  la  glòria  de  paraís  e  la  pena  infer- 
nal fossen  fenides  e  termenades  e  privades  de  ésser.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  cove  que  adorem  e  loem ' 
vostra  infinitat  qui  infinidament  en  glòria  e  en  pena  serà 
vista  en  la  vostra  dretura  e  en  la  vostra  misericòrdia. 

25.  T^ey  sani  gloriós,  sobre  tots  poders  poderós!  Lo  vos- 
tre servidor  adora  e  contempla  la  vostra  infinitat  en  la  hu- 
militat gloriosa  qui  infinidament  es  en  vostra  substància 
divina  e  en  vostra  trinitat  e  en  totes  vostres  qualitats;  car 
ans  que  lo  mon  fos,  ja  era,  Sènyer,  infinidament  humilitat 
en  vos,  la  qual  humilitat  volets  vos  que  sia  manifestada  a 
home  infinidament  après  temps  per  la  humilitat  que  vos  feès 
en  temps  com  vos  encarnàs  en  la  Verge  gloriosa  e  humi- 
liàs  la  humanitat  a  pobrèes  e  a  ontes  e  treballs  e  a  mort.* 
"•(  26.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  la  figura  en  lo  mirall  se 
demostra  major  on  pus  hom  la  acosta  al  mirall,  enaxí 
on  pus  fortment  vos  unís  e  acostàs  vostra  deitat  infinida  a 


I.  A,  adoren  c  loen. —  a.  E,  e  mort. 


L.  OE  Contemplació  55 


la  humana  natura  que  preés  finida,  e  on  pus  fortment  aquc- / 
lla  unitat  acostàs  a  treballs  e  a  mort  en  est  mon,  pus  fort-( 
ment  es  significada  infinitat  en  la  vostra  gloriosa  humi- 
litat: car  enaxí  com  la  infinitat  de  la  vostra  granea  se 
demostra  pus  manifestament  al  humà  enteniment  on  pus  lo 
remembrament  pot  membrar  nil  voler  pot  amar  la  granea 
de  la  vostra  substància  divina,  enaxí  per  obres  de  humili- 
tat es  la  vostra  infinitat  pus  fortment  significada  al  humà 
enteniment  com  lo  remembrament  més  remembra  e  la  vo- 
lentat  més  ama  la  vostra  humilitat  significada  en  vostra  hu- 
mil encarnació  e  passió.  M  27.  Enaxí  com  lo  rey  humil  de- 
mostra pus  fortment  a  son  poble  sa  humilitat  com  se  vol 
humiliar  a  .j.  seu  pobre  vassall  e  vol  murir  per  amor  delí, 
que  no  faria  sis  humiliava  a  son  par  rey,  enaxí,  Sènyer,  la 
infinitat  qui  es  en  la  vostra  humilitat  es  pus  fortment  sig- 
nificada al  humà  enteniment  on  la  natura  humana  fo  pus 
corrumpuda  e  pus  avilada  per  peccat  original,  e  vos  vol- 
gués ésser  home  e  murir  per  home;  e  si  axí  no  fos,  1  ente- 
niment humà  no  fora  aparellat  ni  endressat  com  recbés 
infinidament  significats  de  la  vostra  infinida  humilitat  sig- 
nificada en  la  infinida  unió  de  la  vostra  deitat  e  hu- 
manitat. 

28.  Oh  vos,  Sènyer, '  digne  de  ésser  adorat  e  reclamat  e 
heneyl!  Lo  vostre  servidor  el  vostre  amador* adora  e  con- 
templa de  totes  ses  forces  sensuals  e  cntellectuals  la  vostra 
infinitat  en  la  vostra  glòria  e  en  la  vostra  bonea  e  en  lo  vos- 
tre acabament  e  en  totes  les  vostres  altres  qualitats;  car  la 
vostra  infinitat,  Sènyer  Deus,  aitàn  infinidament  es  en  una  f  / 
qualitat  com  en  altra  e  en  una  proprietat  com  en  altra  en  I  | 
so  que  vos  sots  en  tota  vostra  essència  infinit  e  en  totes 
vostres  proprietats  e  en  totes  vostres  vertuts  e  qualitats.' 
<•(  29.  Gloriós  Deus!  Entellectualment  sabem  que  vostre  saber 
sab  aitam  bé  lo  mal  que  en  Pere  farà  lo  diluns  com  sab   lo 


/ 


I.  E,  seyner  deus:  M,  Domine  Deut. — 2.  A,  lo  uostre  seruidor  ama- 
dor.— 3.  E,  manca  e  qualitats.  (Vejas  la  nota  4  de  la  pàg.  38). 


56  Ramon  Lull 

bé  que  en  Pere  h  lo  digmenge.  •  On,  per  assò,  Sènyer,  lo 
vostre  voler  aitàn  infenit  es  en  vos  quant  vol  bé  an  Pere  per 
lo  bé  que  fa  lo  digmenge* com  es  la  mala  volentat  que  li 
!  ha  per  lo  mal  que  farà  diluns.  On,  so  per  que  assò  es  sig- 
nificat enaxí  al  humà  enteniment,  es  per  lo  vostre  acabat 
$aber  e  voler  c  per  la  acabada  vostra  dretura  e  misericòr- 
dia. On,  com  assò  sia  en  axí,  doncs  per  esta  manera  aital 
jCs  significat  al  humà  enteniment  que  en  totes  vostres  qua- 
I  ;  litats  es  infinitat;  car  si  infinitat  no  era  en  elles,  no  puría 
/  }  ésser  en  elles  acabament;  e  si  acabades  no  eren,  no  seria 
deus  en  ésser;  e  si  deus  no  era,  no  seria  en  ésser  infinitat; 
e  si  infinitat  no  era,  no  seria  cosa  fenida,  car  no  seria  qui 
la  creàs;  e  assò  es  cosa  impossibol  que  no  sia  cosa  infinida 
ni  finida.  ^4<  30.  Verluós  Senyor!  So  per  que  en  Pere  ama  en 
Guillem  qui  fa  bé  lo  digmenge  e  noi  desama  per  lo  mal 
que  farà  lo  diluns,  es  per  so  car  lo  seu  saber  no  es  major 
que  son  voler,  ni  son  saber  no  sab  lo  digmenge  lo  mal  que 
farà  en  Guillem  lo  diluns:  on,  per  so* com  en  Pere  es  en 
lo  diluns  e  veu  lo  mal  que  en  Guillem  fa,  vol  mal  an  Gui- 
llem, lo  qual  no  li  vulia  lo  digmenge.  On,  tota  aquesta  al- 

j  *  teracio  de  volentat  pren  forma  e  generació  en  en  Pere  per 

^    \  i  ^o  com  en  Pere  ha  finit  saber  e  finit  poder  e  fenit  voler  e 

W^"^^  i  I  fenida  dretura  e  misericòrdia.  On,  com  assò  sia  significat 
f  1  enaxi  al  humà  enteniment,  per  aquesta  significació  aital  ^  se 
muda  1  enteniment  a  reebre  los  significats  de  la  vostra  infi- 
nitat gloriosa,  la  qual  infinitat,  Sènyer  "Deus,  lo  vostre  ser- 
vidor adora  e  contempla  e  loa  e  beneex  en  tota  vostra  tri- 
nitat e  en  totes  vostres  qualitats  e  en  totes  vostres  obres 
e  en  tota  vostra  gloriosa  substància  divina. 


ar 


I.  E,  dicmenge  (pissim).—i.  E,  dimenge.  —  3.  A,  manca  ni  finida. 
4.  E.  per  ayso  (forma  usual). — 5.  E,  aytayl. 


L.  OB  Contemplació  57 


Ç  Cap.  320.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla  la  vida  gloriosa  de  nostre  Senyor 
Deus, 


H  Deus  viu  gloriós  qui  sots  font  de  vida  e  donors! 
^/^l]  Qui  vol,  Sènyer,  adorar  e  contemplar  la  vostra 
^S  vida  gloriosa,  cove  que  la  sapia  adorar  sensual- 
ment  e  entellectualment,  e  com  la  aura  adorada  e  contem- 
plada sensualment  e  entellectualment,  cove  que  abdues  les 
oracions  meta  en  la  tercera  figura  d  oració  composta  d  ab- 
dues les  figures.  M  2.  Vertuós  Sènyer!  Qui  vol  entrar 'en 
oració  per  adorar  e  contemplar  la  vostra  vida  amorosa, 
cove  que  ordón  e  endrès  e  aparell  sos  senys  sensuals  c 
entellectuals  e  les  .v.  potencies  de  la  ànima;  car  sens  orde- 
nament e  endressament  de  totes  estes  coses,  hom  no  ha 
poder  ni  aparellament  de  contemplar  ni  d  adorar  la  vostra 
gloriosa  vida.  i^^  3.  On,  com  hom  aura  aparellades  e  cn- 
dressades  e  ordonades  totes  les  coses  damun  dites,  adones 
cove,  Sènyer,  que  hom  ador  e  glorific  e  contemple  la  vos- 
tra vida  gloriosa  en  vostra  substància  vertuosa  e  en  vostra 
trinitat  maravellosa  e  en  vostres  qualitats  acabades:  car  en 
axí  com  sensualment  matèria  es  per  tot  lo  cors,  enaxí  en-  fi  ^  .  / 
teliectualment  la  vostra  vida  gloriosa  es  per  tota  vostra  í^. 
substància  e  per  tota  vostra  trinitat  e  per  totes  vostres 
qualitats  glorioses. 

4.  Sanctifical  Senyor,  creador  e  recreador,  salvador  e  ben- 
f actor  nostre!  Lo  vostre  servidor  sajonolla  e  besa  la  terra  e 
leva  ses  mans  e  sos  ulls  al  cel  membrant  e  entenent  e  vo- 

I.  E,  intrar  (pastim). 


5» 


Ramon  Lull 


<^.^ 

3-a^-f^íü^ 


lent  vostra  vida  gloriosa  dient:  Glòria  e  laor  e  reverencia 
e  honor  sia  per  tots  temps  a  la  vostra  vida  mare  de  totes 
vides,  endressament  de  tots  endressaments,  la  qual  vida  es 
inmortal  essencial  vida  qui  viu  per  sí  e  en  sí,  la  qual  vida 
es  de  sí  metexa  e  no  d  altre,  vida  qui  no  es  semblant  a  la 
nostra  vida  qui  es  d  altre  e  per  altre.  4í  5.  A  la  vostra  sane- 
fa vida,  Sènyer  "Deus,  sia  donada  glòria  e  honor:  car  enaxí 
com  lo  cors  sensualment  es  compost  per  lonc  e  per  ample 
e  per  pregont,  enaxí  entellectualment  simplement  sens  nu- 
11a  composició  la  vostra  vida  es  cosa  vivent  avent  infinitat 
eternitat  poder  saviea  volentat  acabament;  e  enaxí  com  lo 
cors  se  corromp  per  lo  corrompíment  de  son  lonc  e  de  son 
ample  e  de  son  pregont,  enaxí  per  contrari  seny  la  vostra 
vida  gloriosa  dura  per  acabada  infinitat  e  eternitat  e  po- 
der e  saber  e  voler  e  glòria  e  benedicció.  %  6.  On,  adora- 
da e  reclamada  e  sanctificada  sia  la  vostra  vida,  Sènyer 
"Deus:  car  enaxí  com  es  al  foc  cosa  natural  calor  e  a  1  aigua 
fredor,  enaxí  e  molt  mills  encara  sens  tota  comparació  es 
cosa  natural  a  la  vostra  vida  gloriosa  durament  e  infinitat'  e 
eternitat  e  poder  e  saber  e  voler  e  acabament;  e  enaxí 
com  al  foc  es  natural  cosa  que  do  calor  al  àer  e  la  aigua  es 
cosa  natural  que  la  terra  reeba  fredor  delia,  enaxí  e  molt 
mills  encara  sens  tota  comparació  es  cosa  natural  per  crea- 
ció a  la  vostra  vida  que  do  gràcia  e  benedicció  e  ésser  a 
la  nostra  vida,  e  es  cosa  natural  a  la  nostra  vida  que  viva 
per  la  vostra  vida  gloriosa  e  que  en  ella  sia  sa  perdurable 
benahuiransa. 

7.  Singular  Senyor  en  honramenl  e  en  senyoria  e  en  ver- 
tul!  Qui  vol  adorar  ni  contemplar  la  vostra  sancta  vida 
gloriosa,  cove  que  sensualment  nomèn  e  entellectualment 
entellectueg  los  significats  qui  signifiquen  la  vostra  sancta 
vida  graciosa:  car  enaxí  com  la  ànima  veu  entellectualment 
sa  vida  com  remembra  son  remembrament  e  entén  son  en- 


I.  E,  en  infinitat. 


L.   DE  Contemplació  59 


tcnimcnt  e  vol  son  voler,  enaxí,  Sènyer,  la  benahuirada 
ànima  adora  c  contempla  vostra  vida  com  reeb  los  signifi- 
cats qui  signifiquen  en  la  vostra  vida  infinitat  c  eternitat  c 

poder  e  saviea  e  amor  e  acabament  c  les  altres  glorioses  

qualitats.  ^  8.  Glòria  e  benedicció,  Sènyer,  sia  a  la  vostra    1/1^/^,^^^,^ 
vida  maravellosa  qui  no  es  semblant  a  la  nostra  vida:  car   '         ^,^ 
com  ànima  dome  ha  potencialment  sa  memòria  e  son  ente-    /     ,.^/^^^. 
niment  e  son  voler,  adones  ha  en  son  viure  defalliment  en 
quant  es  major  sa  vida  com  son  remembrar  e  entendre  e 
voler  son  actualment.  On,  beneyta  sia  la  vostra  vida,  Sè- 
nyer Deus;  car  en  son  viure  no  ha  null  temps  defalliment 
ni  en  la  vostra  vida  no  ha  nulla  cosa  sinó  actualment:  car 
enaxí  com  per  defalliment  la  nostra  vida  ha  en  un  temps 


ses '  potencies  enactu  e  en  altre  les  ha  en  potencia,  en  axi  per  j 
acabament  de  viure  totes  coses  son  en  vostra  vida  actual-  j  "^^  M*-^ 
ment.  >«<  9.  A  la  vostra  vida  sancta,  Sènyer  Deus,  sia  feta 
reverencia  e  honor,  car  no  es  semblant  ab  la  nostra  *  vida; 
car  lo  cors  no  puría  viure  menys  de  la  ànima  ni  la  ànima 
no  puría  aver  en  actu  son  remembrament  ni  son  enteniment 
ni  son  voler  sens  ajuda  del  cors.  Mas  de  la  vostra  sancta 
vida  gloriosa  no  es  enaxí,  car  la  vostra  vida  no  viu  per  al- 
tre, mas  per  sí  metexa,  ni  la  vostra  vida  no  ha  necessitat 
que  nulla  cosa  li  ajut  a  viure  ni  a  aver  en  actu  son  poder 
ni  son  saber  ni  son  voler  ni  sa  glòria  ni  son  acabament. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  la  vida  del  vostre  servidor 
dona  glòria  e  honor  a  la  vostra  vida  qui  es  mare  d  on  totes 
vides  reeben  gràcia  e  benedicció. 

JO.  Liberal  Senyor  graciós  gloriós  poderós!  Sensual  ment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  la  vida  dome  es 
per  tot  lo  cors  egualment;  mas  les  obres  de  la  ànima  pus 
fortment  son  en  lo  cors  en  uns  locs  que  en  altres,  axí  com 
voler  en  lo  cor  e  enteniment  en  lo  front  e  memòria  en  lo  / 
cog,  3car  pus  aparellat  loc  e  pus  aparellat  membre  es  lo  cor 


I.  A,  manca  ses. — 2.  A,E,  uostra(?). — 2.  E,  en  lo  cors(?):  M,  in  occi- 
pite. 


6o 


Ramon  Lull 


,v<w^ 


a  la  ànima  com  aja  son  voler  en  actu,  que  no  es  lo  peu  e  la 
mà;  '  eassò  metex  es  de  la  memòria  e  del  enteniment.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  que  la  vida 
del  home  mills  se  cove  e  pus  fortment  està  en  uns  locs  que 
en  altres  en  lo  cors  e  mills  se  cove  ab  lo  uns  membres  que 
ab  los  altres.  4(  i  j.  On,  glòria  e  benedicció  e  reverencia  e 
honor,  *5è/jyer  Dewí,  sia  ala  vostra  vida  gloriosa:  car  com 
hom  es  remembrant  e  entenent  e  volent  en  la  manera  segons 
la  qual  lo  cors  reeb  major  acabament  de  la  ànima  en  uns  locs 
que  en  altres 'e  en  uns  membres  que  en  altres,  per  assò  es 
significat  al  humà  enteniment  1  acabament  de  la  vostra  sanc- 
ta  vida  gloriosa;  car  la  vostra  vida  acabadament  es  per  tota 
vostra  simple  substància  e  per  tota  la  vostra  sancta  trinitat 
e  per  totes  vostres  qualitats  glorioses,  e  la  vostra  vida  no 
ha  en  nulla  destes  coses  damun dites  major  vertut  ni  ma- 
jor proprietat  ni  major  actualitat  que  en  altres:  car  enaxí 
com  la  ànima  per  so  car  es  crcatura  fenida  e  termenada  no 
pot  tanta  de  vida  donar  als  uns  locs  e  membres  en  lo  cors 
com  fa  als  altres,  enaxí  la  vostra  vida  increada  eternal  in- 
finida  basta  a  ésser  egualment  per  tota  vostra  substància 
e  vostres  persones  e  vostres  qualitats  en  vertut  e  en  bonea 
e  en  essència  e  en  acabament.  <¥,  \i.  Enaxí,  Sènyer,  com  la 
ànima  es  per  tota  la  substància  del  cors  animat,  enaxí  la 
vostra  vida  es  per  tota  creatura;  mas  enaxí  com  la  ànima 
demostra  més  sa  vida  c  sa  vertut  per  lo  cor  e  per  lo  front 
el  cog*que  no  fa  per  lo  peu,  enaxí  la  vostra  vida  se  de- 
mostra pus  fortment  als  uns  homens  que  als  altres  segons 
que  los  uns  adoren  e  contemplen  més  la  vostra  vida  que 
los  altres:  car  enaxí  com  lo  cor  es  pus  aparellat  sobject  al 
voler  que  lo  peu,  enaxí  los  homens  justs  son  pus  apare- 
llats a  reebre  vertut  ^e  gràcia  e  benedicció  de  la  vostra  vi- 
da que  los  homens  peccadors. 

1 3.     Eternal  Senyor  qui  sots  comensament  de  tots  comen^ 


I.    A,    que    no   es   la   ma. — 2.    A,   manca    e  honor. —  3.    E,    altre. — 
4.  E,  cors. — 5.  A,  uertutz. 


r>^ 


L.  OE  Contemplació  6í 

samenh  e  acabament  de  tots  acabaments!  Enaxí  com  la  vida 
de  la  ànima  es  egualmcnt  per  la  memòria  c  1  enteniment  cl  Ir^J^, 

voler,  enaxí  la  vostra  vida  es  egualment  en  la  vostra  pa- 
ternitat e  filiació  e  processio:  car  enaxí  com  mcmbrar  ni 
entendre  ni  voler  no  puríen  viure  sens  vida,  enaxí  la  vos- 
tra paternitat  ni  filiació  ni  processio  no  puríen  aver  vida 
sens  vida.  On,  enaxí  com  la  vida  de  la  ànima  se  demostra' 
en  .iij.  coses  diverses,  so  es  membrar  e  entendre  e  voler,  e 
aquesta  diversitat  de  figures  se  fa  per  so  car  en  la  ànima 
son  les  .iij.  vertuts  diverses  en  proprietats,  enaxí,  Sènyer, 
la  vostra  paternitat  e  filiació  e  processio  se  mostren  pro- 
prietats diverses  en  vostra  essència  divina;  e  enaxí  com  les 
.iij.  vertuts  de  la  ànima  no  son  diverses  en  substància  en 
so  que  no  son  mas  una  substància,  enaxí  les  vostres  .iij. 
persones  nos  mostren  diverses  en  substàncies  en  so  que 
no  son  totes  .iij.  mas  una  substància.  '♦(  14.  Gloriós  Deu!  Si 
per  la  diversitat  de  figures  corporals  la  ànima  fos  afigura- 
da  en  diversitat  de  membrar  e  entendre  e  voler  e  que  la 
ànima  aquesta  diversitat  no  agués  en  sí  de  sí  metexa  e  la 
agués  per  lo  cors  qui  ha  lo  cor  el  front  el  coc* divers  en 
figura  e  en  locs,  doncs  siguiras  que  com  la  ànima  fora  exi- 
da  del  cors,  fora  privada  de  diversitat  en  remembrar  e  en 
entendre 3 e  voler;  e  si  assò  fos  enaxí,  fora  axí  com  lo  vi 
qui  priva  de  la  figura  que  pren  en  la  ampolla  com  la  am- 
polla trenca  el  vi  sescampa.  On,  si  axí  fos  de  la  ànima,  nu- 
11a  ànima  en  lautre  seggle  no  agra  glòria  ni  pena  o  agren 
totes  les  ànimes  glòria  e  pena  ensems;  car  pus  no  fos  en 
elles  divers  lo  voler  del  membrar  e  1  entendre,  doncs  o 
amaren  so  que  membraren  de  bé  e  mal  o  amaren  so  que  no 
membraren  de  bé  e  mal  o  amaren  so  que  no  membraren  ni 
cnteneren;'*e  si  axí  fos,  no  fora  glòria  en  lautre  seggle  di- 
versa a  la  pena  infernal;  e  assò  es  cosa  impossíbol.  On,  com 


I.  E,  se  mostra. — 1,  A,E,  cors:  M,  occiput. —  -..  E,  c  entendre. — 
4.  E,  doncs  o  amaren  so  que  membraren  de  be  e  mal  o  [no]  amaren  so 
que  no  membraren  ni  entenercm:  M,  consona  ab  la  lliçó  de  H. 


6l  Ramon  Lull 

assò,  Sènyer,  sia  ímpossíbol,  doncs  per  assò  lo  vostre  servi- 
dor membrant  e  entenent  e  volent  aquestes  coses  reeb  los 
significats  qui  signifiquen  la  vostra  trinitat  gloriosa:  on,  rec- 
bent  lo  vostre  servidor  los  significats  que  vostra  vida  do- 
na de  vostra  trinitat,  es  adorant  e  contemplant  la  vostra 
trinitat  vertuosa  membrant  e  entenent  e  amant  vostra  vida 
J       gloriosa.  <•<  15.  Gloriós  Senyor!  La  vida  de  la  ànima  aitanta 
\l/  Ovh^^      de  volentat  ha  en  lo  peu  del  home  potencialment  quant  de 
f        •       ,     1      sí  metexa  com  ha  en  lo  cor  actualment;  mas  car  lo  cor  es 
^  t*^  "  ^     aparellat  cstrument  com  la  ànima  aja  en  ell  son  voler  ac- 

kv-cv  r*^  €l  ^^  1    tualment  e  lo  peu  no  es  aparellat  estrument  a  ésser  en  ell 
,      ,  j    actualment  lo  voler,  per  assò  lo  peu  el  cor  fan  diversitat 

V   ^  ^^  ^^      i    enfre  la  actualitat  e  la  potencia  de  la  ànima.  On,  com  assò 
V\.       1   ,,         \   sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  que  la  vostra  vida  ai- 
5  1u      f\         tanta  n avets  en  lo  voler  qui  ama  lome  just  com  com'  desa- 
{r*]   H  ft/i^  t'^*'      ma  lome  peccador;  e  assò  es  per  so  car  vostra  vida  egual- 
mcnt  es  per  vostra  misericòrdia  e  per  vostra  justicia.  Mas 
car  lome  peccador  no  es  digne  de  ésser  amat  per  vostre 
voler  segons  que  nes  digne  lome  just,  per  assò  lo  vostre 
voler  aitàn  digne  es  en  lome  peccador  per  justicia  qui! 
ponex  de  sa  culpa,  com  en  lome  just  qui  lo  guaardona  per 
sos  mèrits;  e  si  axí  no  era,  seria  significat  que  vostra  vida 
fos  més  en  les  unes  qualitats  que  en  altres;  e  assò  es  cosa 
ímpossíbol. 

j6.  Gloriós  Deus  forts  sobre  tots  poders!  Sensualment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  ànima  es  per  tot  lo 
cors,  mas  més  de  vertuts  dona  en  los  uns  locs  del  cors  que 
en  los  altres;  car  la  potencia  vegetable  en  los  uns  locs  del 
cors  es  pus  vertuosament  que  en  los  altres,  axí  com  lo  cap 
del  pex  qui  es  pus  saborós  que  la  coa,  *  e  la  lonsa  del  mol- 
tó qui  es  pus  sabea  que  la  cuxa,  e  la  ala  de  la  galina  qui 
es  pus  saborosa  que  la  cuxa,  e  lo  blanc  del  poncir  qui  es 
pus  saborós  que  la  escorxa  3  ni  so  on  lo  gra  està,  e  axí  de 


I.  A,  c  com. — 2.  E,  cou*. — 3.  E,  escortxa. 


■:« 


L.  DE  Contemplació  63 


les  altres  coses.  '«í  17.  Verinós  Senyor!  Enaxí  com  la  ànima 
usa  més  de  sa  vertut  per  la  potencia  vegetable  en  unes  co- 
ses que  en  altres  en  quant  dona  a  la  sensitiva  potencia  en 
les  unes  coses  més  de  sabor  que  en  altres,  enaxí  la  ànima 
més  dona  de  sa  vertut  en  la  potencia  sensitiva  en  los  uns 
membres  que  en  los  altres,  car  pus  fortment  usa  de  vertut 
e  de  vida  en  los  .iiij.  senys  sensuals  que  en  les  mans  niïs 
peus;  car  als  ulls  dona  vèer  e  sentir,  e  a  les  orelles  dona 
oyment  e  sentiment,  c  al  nas  dona  odorament  e  sentiment, 
e  al  paladar  dona  sentir  e  gustar,  e  a  les  mans  ni  als  peus 
ni  als  altres  membres  no  dona  sinó  sentiment  tan  solament, 
encara  que  al  cor  dona  major  sentiment  que  al  peu  e  al  %l  Vuim.  fòtf  ^ 
peu  dona  major  sentiment  que  al  òs,  e  axí  de  les  altres  '  jjfr  7"  ^  '    ' 

coses.  ^  18.  Humil  Senyor!  Enaxí  com  la  potencia  sensiti-  "rr*-*^  -*■ 

va  es  pus  vertuosa  en  uns  locs  del  cors  que  en  los  altres,       *^  -^'*-*-*-#  c*>vr 
jassía  que  la  ànima  egualment  sia  en  sa   vertut  per  tota  la      >'♦**>  j^"-  "*"" 
potencia  sensitiva,  enaxí  la  vostra  sancta  vida  gloriosa  es        <>**■'*'-'<—> 
per  totes  les  creatures  e  per  tots  lurs  locs;  mas  més  de- 
mostra sa  vertut  per  unes  creatures  que  per   altres,   axí 
com  la  ànima  qui  reeb  més  de  vertut'  de  vostra  vida  que 
lo  cors,  e  lo  cors  més  que  la  poma  e  la  poma  més  que  la 
pera  e  parays  més  que  infern.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  totes  les  ores  que  hom  remembra  e  entén  e  ama* 
vostra  vida  ésser  egualment  quant  en  sí  en  totes  coses  e 
demostra  més  sa  vertut  en  les  unes  creatures  que  en  les 
altres,  tota  ora  es  hom  adorant  e  contemplant  la  vostra 
vida  gloriosa. 

19.  Creador  Senyor  pare  benfaclor  atrobal  en  noslres 
cuyles  e  en  nostres  tribulacions! ^Sensualment  sentim  e  entcl- 
lectualment  entenem  que  la  ànima  dona  vida  al  cors,  car 
sens  ella  lo  cors  no  viuria  ni  puría  usar  de  negú  dels  senys 
sensuals  ni  puría  ésser  movable  ni  duraria  en  sa  forma:  car 
enaxí  com  es  natural  cosa  a  la  ànima  que  sia  cumpliment 


1.  E,  met  uertut. — 2.  E,  ni  entén  ni  ama. — 3.  E,  e  tribulacions. 


Í4 


Ramon  Lull 


'\i/ 


V>L  *  'v't'-    ' 


del  cors,  enaxí  es  natural  cosa  al  cors  que  sens  la  àni- 
ma sia  corrumput  e  podrit  e  consumat.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  assò  es  significat  al  humà  enteniment,  que 
la  ànima  ha  de  sa  natura  que  tota  hora  que  lo  cors  sia  apa- 
rellat a  reebre  vida  e  acabament  delia,  ha  la  ànima  poder 
e  vertut  de  donar  vida  al  cors;  mas  car  lo  cors  se  corromp 
per  so  car  la  matèria  nos  té  per  pagada  de  la  forma  e  vol 
ne  d  altra,  per  assò  lo  cors  no  pot  tanta  de  vertut  aver  a 
reebre  vida'e  acabament  de  la  ànima,  com  la  ànima  ha 
vertut  de  donar  vida  e  acabament  al  cors,  car  si  lo  cors 
podia  tant* reebre  com  la  ànima  puría  donar,  tots  temps  lo 
cors  duraria  e  seria  incorrompable.  4i  20.  On,  com  assò 
sia,  Sènyer,  enaxí,  doncs  per  assò  es  significada  la  vostra 
vida  gloriosa  al  humà  enteniment  que  ella  es  vida  e  vertut 
e  acabament  a  totes  creatures;  mas  axí  com  lo  cors  no  pot 
tant  reebre  de  la  ànima  com  la  ànima  quant  de  si  metexa 
es  poderosa  en  vertut,  per  assò  hom  en  est  mon  corrum- 
put no  pot  tant  reebre  de  vostra  vida  en  est  mon  com  fa- 
rà en  lautre;  car  per  so  car  hom  en  est  mon  es  corrumput 
per  pcccat  e  no  ha  cors  glorificat,  lo  cors  no  digne  de  és- 
ser incorrompable  3  en  est  mon  e  per  assò  no  pot  durar  ne 
ésser  inmortal.  Mas  en  la  celestial  glòria  no  serà  enaxí, 
car  en  ell  aura  glòria  sens  fi  per  so  car  aura  cors  glorificat 
inmortal  sanctificat  e  purificat  de  tot  peccat.  4(  21.  On, 
glòria  e  laor  e  vertut  e  benedicció  sia,  Sènyer  Deus,  a  la 
vostra  vida  sancta* gloriosa,  la  qual  vida  es  sobre  totes  vi- 
des excel•lent  e  vertuosa,  de  la  qual  vida  esperam  vida  in- 
mortal perdurable  en  la  vostra  excellent  benahuiransa.  On, 
com  la  vostra  vida  aja  donada  totes  vides  e  aja  creades 
totes  creatures,  e  com  vostra  vida  sia  glòria  perdurable 
de  tots  los  àngels  e  de  totes  les  ànimes  de  parays  e  de  tots 
los  corses  dels  homens  justs  qui  entraran  en  glòria,  per 
assò  lo  vostre  servidor  el  vostre  amador  de  totes  ses  for- 


1.  A,  c  uida. — a.  E,  tant  podia. — 3.  E,  incorromput. — 4.   E,  sancta 
uida. 


L.    DE    C 


ONTEMPLACtO 


ses  sensuals  e  entellectuals  adora  e  contempla  la   vostra 
sancta  vida  gloriosa. 

2  2.  Ob  Sant  dels  sanis,  oh  Senyor  dels  senyors,  ob  T^ey 
dels  reys!  Enaxí  com  la  superficients  del  cors  continent 
laygua  dona  color  per  tota  laygua  en  la  superficients  da- 
munt e  dejús  e  en  lo  mig  de  layga,  enaxí  entellectualment 
es  significat  al  humà  enteniment  que  la  vostra  vida  es  per 
tota  la  vida  de  la  ànima  com  la  ànima  remembra  e  entén 
e  ama  e  loa  e  adora  e  contempla  la  vostra  vida  gloriosa: 
car  enaxí  com  la  caramida  ha  per  tota  sí  metexa  la   vertut 

segons  esta  figura:    A B C,   so    es   a    e   b   e    c 

que  sien  .ii).  termens  de  la  pera,  so  es  a  que  sia  la  fas  de  la 
pera  c  la  b  que  sia  lo  mig  loc  e  la  c  sia  la  fi  e  tot  lo  cors 
sia  continuat,  enaxí  ànima  es  tota  viva  e  graciosa  e  beney- 
ta  com  remembra  e  entén  e  ama  la  vostra  vida  gloriosa. 
On,  enaxí  com  de  la  caramida  quin  fa  dues  parts  e  hom 
la  trenca  en  la  b  se  pervertexcn  les  dresseres  e  saltcregen, 
enaxí,  Sènyer,  com  la  ànima  vos  remembra  c  vos  entén  e 
nous  ama  se  muda  e  salteregen  les  vertuts  de  la  ànima;  car 
en  una '  pessa  de  la  pera  qui  té  de  a  d  entro  a  b,  guarda  la 
A  a  la  tremuntana  e  la  superficients  primera  de  la  a  com  la 
pera  era  entegra  guarda  com  la  pera  es  trencada  a  migjorn, 
e  la  superficients  derrera  de  la  e  quis  continua  ab  la  c  com 
tota  la  pera  es* trencada  e  la  superficients  de  la  c  guarda 
a  migjorn.  '^  23.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  tota  la  vertut 
de  la  caramida  es  continua  de  la  a  tro  a  la  c  com  la  pera 
no  es  trencada  en  la  b,  enaxí  tota  la  ànima  viu  en  vertut  e 
en  benahuiransa  en  la  vostra  vida  com  la  memòria  vos  re- 
membra c  1  enteniment  vos  entén  e  la  volentat  vos  ama. 
Mas  enaxí  com  la  natura  de  la  b  se  muda  e  saltereja  com 
de  la  pera  son  fetes  dues  parts  segons  que  damunt  avem 
dit,  enaxí  la  vida  de  la  ànima  com  se  partex  en  amar  nu- 
11a  cosa  ublidant  la  ànima  e  innorant  e  desamant  vos,  tota 


I.  E,  en  la  una. — j.  A,  era. 

CoNTIMrLACIO-VIl-^. 


66  Ramon  Lull 

aquella  vida  se  pervertex  en  mort  de  peccat  e  de  culpa; 
e  si  tot  lo  remembrament  vos  membra  e  I  enteniment  vos 
entén,  no  viuen  en  vos  pus  quel  voler  ama'  més  altra  cosa 
que  vos:  car  enaxí  com  la  primera  e  la  derrera  superfícies 
de  la  B  se  muden  e  salterejen  per  lo  trencament  de  la  pe- 
ra e  la  primera  superfícies  de  la  part  on  es  la  c  torna  pri- 
mera a  la  superfícies  de  la  c  e  la  superfícies  derrera  de  la 
part  on  es  la  a  torna  derrera  la  qual  era  primera  a  la  b 
com  abdues  les  parts  eren  unes,  enaxí  la  memòria  e  1  en- 
teniment que  vivien* en  vertut  com  lo  voler  vos  amava, 
moren  en  peccat  e  en  culpa  com  lo  voler  vos  desama. 
«  24-  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com 
lo  cors  mor  com  se  partex  la  ànima  delí  per  sa  corrupció, 
enaxí  la  volentat  de  la  ànima  mor  en  peccat  e  en  culpa 
com  se  partex  de  la  memòria  qui  vos  remembra  e  de  1  ente- 
niment qui  vos  entén  e  ama  altra  cosa  més  que  so  ^  que  la 
memòria  remembra  e  1  enteniment  entén.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  totes  les  vegades  que  hom  sia  membrant  e 
entenent  e  amant  per  los  significats  damundits  la  vertut 
de  vostra* vida  gloriosa,  es  hom  adorant  e  contemplant  la 
vostra  vida  gloriosa. 

25.  J{ey  dels  reys,  Senyor  dels  senyors,  Gran  dels  grans! 
Aitant  com  la  ànima  membra  ni  entén  ni  ama  vostre  po- 
der ni  vostre  saber  ni  vostre  voler  ni  les  altres  vertuts,  ai- 
tant viu  reebent  gràcia  c  benedicció  de  la  vostra  vida  glo- 
riosa; e  aitant  com  la  ànima  membra  e  entén  vostres  vertuts 
e  no  ama  aquelles  per  so  car  ama  altres  coses  més  que 
aquelles,  aitant  mor  la  ànima  en  peccat  e  en  culpa  per  so 
car  no  ama  so  que  la  memòria  remembra  e  1  enteniment  en- 
tén de  vostres  vertuts  acabades.  4(  26.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  lo  foc  compost  en  la  neu  se  mou 
contra  son  cors  natural  com  va  a  avall,  enaxí  lo  voler  ama 
contra  son  cors  natural  com  ama  nulla  cosa  tant  ni  més 

I.  E,  am. —  2.  A,  uiuen. — 3.  A,E,  e  ama  e  altra  cosa  mes  que  so: 
M,  et  amat  aliam  rem  plus  quant  Te. — 4.  E,  de  la  uestra. 


L.  DE  Contemplació  6y 


que  vos  com  la  memòria  remembra  e  1  enteniment  entén 
que  vos  sots  mellor  e  pus  noble  que  totes  les  crcatures. 
On,  axí  com  la  natura  del  foc  saltereja  per  la  natura  de 
la  neu  en  son  moviment,  axí  la  memòria  e  1  enteniment 
salteregen  per  lo  voler  qui  mor  en  so  que  altra  cosa  ama 
més  que  vos;  e  en  axí  com  la  memòria  e  1  enteniment  mo- 
ren en  peccat  per  lo  culpable  voler,  en  axí  mor  lo  voler 
en  peccat  per  lo  remembrament  qui  remembra  e  1  enteni- 
ment qui  entén  que  vos  sots  pus  digne  de  ésser  amat  que 
nulla  altra  cosa.  «  27.  Vertuós  Senyor!  En  axí  com  la  major 
quantitat  de  laygua  e  la  terra  en  la  neu  forsen  e  constre- 
nyen lo  foc  e  làer  en  lo  moviment  que  fan  contra  lur  na- 
tura, en  axí,  Sènyer,  com  lo  voler  fruex  menys  en  rcebre 
gràcia  e  benedicció  de  vostra  vida  que  la  memòria  ni  1  en- 
teniment, adones  lo  voler  fa  alterar  la  memòria  en  re- 
membrar  so  que  ell  més  ama  e  fa  alterar  1  enteniment  en 
entendre  més  so  que  ell  ama:  on,  perassò  la  ànima  gira  son 
remembrar  e  son  entendre  a  assò  quel  voler  més  ama. '  E 
assò  metex  se  seguex  de  la  memòria  e  del  enteniment  qui 
alterejen  lo  voler  en  amar  vos  més  que  altra  cosa  com  més 
vos  remembra  eus  entén  la  ànima  que  nulla  altra  cosa.  On, 
com  assò  sia  en  axí,  doncs  cogitant  e  apercebent  e  nome- 
nant e  ligent  totes  aquestes  coses,  es  hom  adorant  e  con- 
templant vostra  vida  gloriosa  com  la  ànima  la  remembra  e 
la  entén  e  la  ama. 

28.  Misericordiós  Senyor  perdurable!  A  vos  sia  reveren- 
cia e  honor:  Car  sensualment  sentim  e  entellectualment  en- 
tenem que  totes  les  sensualitats  del  cors  son  dintre  les  en- 
tellectuitats  deia  ànima  encloses *e  termenades,  e  la  ànima 
ha  dintre  e  part  les  sensualitats  ses  entellectuitats:  on,  per 
assò  es  dit  que  lo  cors  es  termenat  dintre  la  vida  e  la  ver- 
tut  de  la  ànima  e  la  ànima  es  dintre  e  defora  del  cors,  axí 
com  la  ànima  d  en  Pere  qui  basta  a  més  coses  a  entellec- 


1.  A,  quel  uoler  uos  ama. — 2    E,  encluses. 


68 


Ramon   Lull 


tuejar  e  a  pus  luny  coses,  quel  cors  a  sentir  aquelles. 
4(29.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  esta  significació 
aital  es  significat  que  la  vostra  vida  gloriosa  es  dintre  lo 
mon  e  defora;  car  si  la  ànima  qui  es  creatura  es  essencial- 
CA-  ment  e  presencialment  dintre  lo  cors  e  defora,  doncs,  quant 
més,  Sènyer,  la  vostra  vida  gloriosa  qui  ha  creat  tot  quant 
es  pot  ésser  substancialment  e  actualment  e  poderosament 
dintre  le  mon  e  defora!  On,  beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la 
vostra  vida  gloriosa:  car  si  lo  cors  pot  aver  continuament 
dintre  sí  sens  null  mijà  sa  longuea  e  amplea  e  pregonca 
sens  que  la  ànima  qui  es  en  ell  no  li  empatxa  son  lonc  ni 
son  ample  ni  son  pregont,  doncs,  quant  més  la  vostra  vida 
pot  ésser  dintre  totes  creatures  e  defora  sens  que  nulla 
creatura  no  li  sia  empatxament  a  ésser  ella  en  les  creatu- 
res e  fora  les  creatures!  '«  30.  On,  com  la  vostra  vida  glo- 
riosa, Sènyer  Deus,  sia  dintre  e  defora  totes  les  creatures  e 
sia  infinida  e  substancial  en  totes  coses,  e  com  de  la  vostra 
vida  reeben  gràcia  e  sustentacio  e  benedicció  totes  crea- 
tures, per  assò  lo  vostre  servidor  el  vostre  amador  adora 
c  contempla  e  loa  e  beneex  la  vostra  vida  gloriosa  en  tots 
los  locs  on  ella  es  e  part  los  locs  on  ella  es '  infinida  e  ver- 
tuosa,  e  placia  a  vos  que  pus  vostra  vida  es  per  tots  los 
locs  essencialment  e  part  tots  los  locs,  *  que  per  tot  lo  mon 
e  per  tots  los  homens  sia  la  vostra  vida  gloriosa  loada  e 
adorada  e  reclamada  ab  vertader  remembrament  e  ente- 
niment e  voler  a  glòria  e  a  benedicció  de  la  vostra  vida 
qui  es  gloriosa  essència  divina. 


3^ 


I.  E,  on  es. — x,  E,  totz  locs. 


L.  DE  Contemplació  69 


§  Cap.  321.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  gloriosa  eternitat  de  nostre  Se- 
nyor Deus, 

R'pÉ^^  H  Deus  elernal  perdurable  en  tols  lemps,  consolació 
n^^'^\s)  esperansa  del  vostre  servidor!  Qui  vol,  Sènyer,  ado- 
■Vi^:^^  rar  c  contemplar  la  vostra  gloriosa  eternitat,  co- 
ve que  la  ador  e  la  contemple  primerament  ab  oració  sen- 
sual e  ab  oració  entellectual,  e  com  ab  estes  dues  figures 
aura  feta  sa  oració,  cove  que  en  la  tercera  figura  d  oració 
meta  les  dues  figures  damun dites.  «  2.  Gloriós  Senyor! 
Null  hom  no  adora  ni  contempla  acabadament  vostra  eter- 
nitat gloriosa  si  no  la  adora  en  tota  vostra  substància  di- 
vina e  en  vostra  gloriosa  trinitat  e  en  vostres  acabades 
qualitats;  car  per  so  car  tot  so  qui  es  en  vostra  substància 
e  en  vostra  trinitat  e  en  vostres  qualitats  es  eternal,  per 
assò  cove  que  sensualment  e  entellectualment  hom  ador 
remembrant  e  entenent  e  volent  vostra  eternitat  ésser  en 
tot  so  qui  es  vostra  substància  e  vostra  trinitat  e  vostres 
qualitats.  «  3.  On,  com  vos,  Sènyer  Deus,  ajats  creades  les 
creatures  per  tal  que  al  humà  enteniment  fassen  demostra- 
ció de  la  vostra  eternitat  gloriosa  e  que  hom  sia  adorant 
e  contemplant  so  qui  es  de  vos  representat  al  humà  ente- 
niment per  les  creatures,  per  assò  cove  que  aquest  capítol 
deveescam  en  .v.  parts  per  les  quals  es  significat  lo  dura- 
ment de  les  creatures,  per  lo  qual  lur  durament  es  signifi- 
cada la  vostra  gloriosa  eternitat.  On,  la  primera  part  se 
diu  de  moviment  de  loc,  .ij.*  de  moviment  de  crcximent,  • 


I.  E,  crcxement. 


^O  Ramon  Lull 

.iij.*  dalteracio,  quarta  de  sustentacio,  quinta  es  d  acaba- 
ment. 

4.  Senyor  simple  sens  Iota  composició  qui  sots  de  nos  grà- 
cia e  benedicció!  La  primera  part  se  diu  de  mutació  de  loc. 
On,  dcym  que  sensualment  sentim  e  entellectualment  en- 
tenem que  lo  firmament  se  mou  de  .].  loc  en  altre  per  so 
car  es  son  moviment  circular,  e  los  elements  se  mouen  de 
un  loc  en  altre  en  so  que  los  uns  se  mouen  a  amunt  e  los 
altres  a  avall,  c  los  corses  composts  dels  elements  se  mouen 
a  creximent  e  a  minvament  e  mouense  dun  loc  en  altre. 
%  5.  On,  com  aquest  moviment  sensual  sia  demostrat  als 
senys  sensuals  e  sia  entès  per  los  senys  entellectuals,  per 
assò,  Sènyer,  es  significat  que  les  creatures  on  es  aquest 
moviment  damunt  dit  an  comensament  e  fi;  car  totes  coses 
on  aquest  moviment  sia  signifiquen  de  sí  metexes  *  que  an 
comensament  e  fi,  lo  qual  comensament  e  fi  dona  significa- 
ció que  es  alcuna  cosa  de  necessitat  en  ésser  qui  es  eter- 
na! sens  comensament  e  fi,  car  en  altra  manera  les  coses 
avents  comensament  e  fi  no  poríen  ésser  en  ésser  sens  que 
cosa  eternal  nois  agués  donat  comensament  e  fi.  ♦i  6.  On, 
com  la  vostra  eternitat  gloriosa  es,  Sènyer,  significada  al  hu- 
mà enteniment  per  la  mutació  de  loc  qui  es  en  les  creatu- 
res, doncs  lumà  enteniment  entenent  vostra  eternitat  deu 
moure  lo  remembrament  a  remembrar  vostra  eternitat  glo- 
riosa, e  lo  remembrament  e  1  enteniment  deuen  moure  lo 
voler  a  amar  la  vostra  sancta  trinitat,  e  totes  .iij.  les  ver- 
tuts  deuen  moure  la  sensualitat  com  denant  lo  vostre  glo- 
riós altar  sajonoU  e  leu  sos  ulls  e  ses  mans  dient:  Glòria  e 
laor  e  gràcia  e  benedicció  sia  a  la  vostra  sancta  eternitat 
gloriosa  qui  es  eternitat  acabada,  infinida,  durant  sens  fi  e 
sens  comensament. 

7.  Ob^veríuós  Senyor  ple  de  gràcia  e  de  benedicció!  En- 
tellectualment entenem  que  la  ànima  se  mou  ab  moviment 


1.  A,  metexs. — 2.  E,M,  manca  aquesta  interjecció. 


L.  OE  Co 


NTEMPLACIO 


7» 


entellectual  de  ymagenar  e  cogitar  unes  coses  c  puxes  al- 
tres; car  en  un  temps  membra  e  entén  e  ama  alcuna  cosa  e 
en  altre  temps  la  ublida  e  la  innora,  c  membra  e  entén  e 
ama  altra  cosa;  e  en  un  temps  membra  e  entén  alcuna  cosa 
e  desama  aquella,  e  en  altre  temps  ama  so  que  ha  desamat. 
♦í  8.  Gloriós  Deu!  Entellectualment  entenem  que  los  àn- 
gels els  demonis  se  mouen  entellectualment  de  un  loc  en 
altre;  car  Sen  Michel  en  un  temps  es  en  lo  cel  essencial- 
ment e  en  altre  en  la  terra,  c  en  un  temps  es  a  levant  e  en 
altre  a  ponent;  e  los  demonis  en  un  temps  son  en  la  terra 
per  enganar  los  homens  e  en  altre  sen  porten  les  ànimes 
dels  peccadors  en  infern.  M  9.  On,  com  assò  sia  enaxí  se- 
gons que  es  significat  al  humà  enteniment,  per  assò  es  sig- 
nificat en  lo  moviment  entellectual  lo  qual  fan  les  ànimes 
c  los  àngels  els  demonis,  que  alcuna  cosa  cove  ésser  de  ne- 
cessitat que  sia  eternal  c  sia  sens  comensament  e  sens  fi  c 
aja  donat  comensament  a  les  ànimes  e  als  àngels  e  als  de- 
monis. On,  com  aquesta  cosa  eternal  sia  significada,  Sènyer, 
al  humà  enteniment  per  esta  demostració,  doncs  per  assò 
lo  vostre  servidor  fill  de  la  vostra  fembra  adora  e  contem- 
pla la  vostra  sancta  eternitat  gloriosa. 

I  o.  Jlb  Jbesu  Chríst  gloriós  qui  nasqués  de  la  verge  glo- 
riosa nostra  dona  Sanefa  Maria  gloriosa! '  La  segona  part  se 
diu,  Sènyer,  de  moviment  de  créxer  c  de  minvar.  On,  deym 
que  sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que 
los  vegetables  e  los  animals  se  mouen  en  creximent  o  en 
minvament  per  alterada  quantitat  enjenrada'  per  generació 
o  corrupció.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  aquest 5 movi- 
ment significa  en  los  vegetables  durament  en  dues  mane- 
res, la  una  es  com  duren  del  comensament  que  comensa  la 
generació  en  ells  d  entro  al  temps  que  comensa  la  corrup- 
ció, lautre  durament  es  com  duren  del  comensament  de  la 
corrupció  d  entro  a  la  fi  de  la  corrupció  que  priva  la  for- 

I.  E,M,  manca  aquest  mot. — a.  A,  enjenrra. — 3.  A,  con  aquest. 


4 


^2  Ramon   Lull 

ma.  ^  íi.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  entellec- 
tualment  entenem  que  la  ànima  se  mou  entellectualment  a 
créxer  o  a  minvar  en  actualitat  de  vertuts;  car  on  més  de 
vertuts'  ha  la  ànima  actualment  en  membrar  e  en  entendre 
e  en  voler  dretura,^mcs  es  vertuosa  en  sí  e  més  ha  de  sa- 
viea  e  de  bé,  e  on  menys  ha  la  ànima  de  vertuts  en  actu, 
més  ha  en  actu  de  vicis  e  menys  ha  de  saber  3  e  de  saviea  e 
de  bonea.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  signi- 
ficat que  lo  moviment  entellectual  de  la  ànima  dura  en 
vertuts  aitant  com  son  ses  vertuts  en  actu  e  sos  vicis  en 
potencia,  e  lo  durament  que  la  ànima  fa  en  vicis  e  en  pec- 
cats  es  daitant  com  los  vicis  son  en  actu  e  les  vertuts  en 
potencia.  «  12.  On,  com  sia  significat  al  humà  enteniment 
que  lo  moviment  en  que  lo  cors  se  mou  per  corrupció  e 
per  generació  e  lo  moviment  en  que  la  ànima s  mou  entel- 
lectualment de  potencia  en  actu  e  de  actu  en  potencia  en 
vertuts  o  vicis  dura  dintre  temps  finit  e  termenat,  per  assò 
Sènyer,  es  significat  que  la  vostra  eternitat  es  en  ésser,  la 
qual  eternitat  ha  donat  ésser  al  moviment  sensual  del  cors 
c  al  moviment  entellectual  de  la  ànima.  On,  com  assò  sia 
cnaxí,  doncs  per  assò  lo  vostre  servidor  qui  sensualment 
e  entellectualment  reeb  los  dits  significats  adora  e  loa  e 
contempla  de  totes  ses  forces  sensuals  e  entellectuals  la 
vostra  sancta  eternitat  gloriosa. 

13.  SancHfical  Senyor  salvador  nostre,  qui  sots  Senyor 
sobre  tots  senyors  e  amor  sobre  totes  amors!  La  tersa  part  se 
diu  de  alteració.  On,  deym  que  sensualment  sentim  e  en- 
tellectualment entenem  que  lo  firmament  en  son  moviment 
altereja  lo  compte  de  los  dies,  car  lo  moviment  que  lo  fir- 
mament fa  en  digmenge  no  es  lo  moviment  que  fa  en  dis- 
sapte:  on,  per  assò,  Sènyer,  lo  firmament  multiplica  lo 
nombre  dels  dies  en  digmenge  en  so  que  ha  major  nom- 
bre lo  digmenge  que  no  ha  fet  lo  disapte  c  major  nombre 


I.  E,  uertut.  —  i.  E,  e  uolcr  e  dretura. —  3.  E,  e  mes  a  en  attu  de  ui- 
cis  menys  a  de  saber. 


L.  OE  Contemplació  73 

fa  lo  diluns  que  no  es  lo  nombre  del  digmenge.  '^  14.  Glo- 
riós Deus!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  los  vegetables  e  los  animals  e  les  peres  e  los  munts 'e 
les  altres  coses  elementades  salteregen  en  quantitat  e  en 
qualitat  per  raó  de  la  matèria  qui  corromp  e  engenra  la 
elemental  forma;  e  assò  fa,  Sènyer,  la  matèria  per  so  car  la 
forma  de  les  coses  damun  dites  no  ha  vertut  ni  proprictat 
ni  natura  com  sia  en  la  matèria  sens  corrupció,  e  per  assò 
la  forma  vé  a  privació,  per  la  qual  privació  es  en  la  matè- 
ria alteració  de  formes  per  alterada  forma  de  actualitat  en 
potencia  e  de  potencia  en  actu.  4i  15.  On,  com  lumà  en- 
teniment ha  reebuts^los  significats  que  alteració  fa  en  les 
creatures,  adones  cerca  en  lo  remembrament  los  significats 
que  son  fets  de  la  vostra  eternitat  gloriosa;  car  si  la  vostra 
eternitat  no  fos  en  ésser,  no  fora  qui  agués  creada  la  alte- 
ració en  les  creatures  sensuals  ni  entellectuals,  car  tota  co- 
sa alterada  priva  daver  dignitat  per  sí  metexa  en  crear 
metexa,  e  tota  cosa  fenida  per  alteració  significa  aver  crea- 
dor e  senyor.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  enaxí,  doncs  per 
assò  lo  vostre  servidor  adora  e  contempla  la  vostra  sancta 
eternitat  gloriosa  significada  e  demostrada  al  humà  enteni- 
ment per  la  alteració  qui  es  en  les  creatures. 

1 6.  Jíb  Sènyer  Deus,  qui  donats  gràcia  e  benedicció  a 
quius  volels!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  ente- 
nem que  lo  firmament  ni  ses  parts  no  saltereja  en  forma 
ni  en  matèria,  ni  la  natura  sensual  no  saltereja  en  natura 
enteilectual  ni  la  entellectual  en  sensual,  ni  los  jenres  ni 
les  espècies  niïs  individuus  no  salterejen  la  .j.  en  lautre; 
car  substància  no  saltereja  en  accident,  ni  espècia  humana 
en  espècia  de  bèstia,  ni  en  Pere  no  saltereja  en  en  Gui- 
llem, e  axí  de  les  altres  coses.  4i  17.  On,  com  no  sia  ca- 
miament  ni  alteració  en  los  .x.  predicaments  segons  assò 
damun  dit,  per  assò,  Sènyer,  es  significat  que  les  coses  da- 


-II 


1.  E,  móns. — i.  E,  resebut. 


74 


Ramon  Lui 


mun dites  no  son  eternals,  car  si  eternals  fossen  alteraren 
se  infinidament  les  unes  en  les  altres,  e  lo  sol  fora  alterat 
en  luna,  e  la  luna  en  firmament,  e  axí  dels  genres  e  de  les 
espècies  e  dels  individuus;  car  si  en  totes  coses  fos  altera- 
ció e  mutació  infinidament,  totes  coses  salteraren  es  muda- 
ren les  unes  en  les  altres,  e  los  morts  tornaren  vius  e  los 
vius  morts  infinidament.  On,  com  assò  sia  contra  so  que 
sentim  ni  entenem,  per  assò  es  significat  al  humà  enteni- 
ment que  impossíbol  cosa  es  que  nulla  mutació  ni  alteració 
sia  eternal  ni  infinida,  per  la  qual  impossibilitat  es  signifi- 
cat al  humà  enteniment  que  vos  sots  eternal  tan  solament. 
>•(  18.  Vertuós  Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectualment 
entenem  que  los  senys  sensual  niïs  entellectuals  ni  les  .iij. 
vertuts  de  la  ànima  ni  les  .v.  potencies  no  salterejen  nis 
muden  les  unes  en  les  altres;  car  vèer  no  saltereja  en  oyr, 
e  axí  dels  altres  senys  sensuals,  ni  cogitar  no  saltereja  en 
apercebre,  e  axí  dels  altres  senys  sensuals,  ni  memòria 
nos  muda  a  ésser  enteniment,  e  axí  del  voler,  ni  la  ve- 
jetable  potencia  nos  muda  a  ésser  la  potencia  racional. 
On,  com  assò  sia  en  axí  e  cascuna  cosa  estía  e  dur  en  sí 
metexa  sens  que  no  saltereja  en  altra,  e  com  totes  es- 
tes coses  sien  alterables  en  quantitat  e  en  qualitat 'se- 
gons que  damunt  avem  dit,  doncs  per  assò  es  significat  que 
les  coses  sensuals  e  entellectuals  per  una  manera  son  alte- 
rables e  per  altra  no:  on,  per  assò  es  significada,  Sènyer, 
la  vostra  eternitat  incamiable  e  inalterable,  la  qual  ha  do- 
nada alteració  a  les  creatures  en  so  que  vol  *  e  en  altra  ma- 
nera sostenies  que  no  sien  alterades:  on,  per  assò  lo  vostre 
servidor  adora  e  contempla  la  vostra  sancta  eternitat  glo- 
riosa. 

1 9.  PiaJós  Sènyer,  en  la  qual  pietat  se  forma  es  confia 
la  mia  esperansa!  La  quarta  part  se  diu  de  sustentacio  o  de 
estació.  On,  deym  que  sensualment  sentim  e  entellectual- 


1.  A,  qualitats. — 2.  E,  ques  uol. 


L.   DE   Contemplació  75 


ment  entenem  que  forma  en  cors  elementat  nos  pot  soste- 
nir en  durar  ctcrnalment,  c  assò  es  per  raó  de  la  matèria 
sobjecta  a  la  forma  qui  es  composta  de  contrarietats.  On, 
com  lo  mon  sia  compost  de  natura  sensual  e  entellectual  e 
de  animals,  e  com  los  individuus  corporals  elementats  sien 
composts  de  contrarietats,  per  assò  es  significat  que  lo 
mon  nos  sosté  per  sa  natura  e  per  sa  proprietat;  car  nulla 
forma  composta  en  la  qual  entren  contraries  qualitats  no 
signiBca  que  de  sí  metexa  pusca  aver  sustentacio.  E  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  que  la  susten-  |  / 
tentacio  del  mon  es  daltre  e  no  de  sí  metex,  lo  qual  altre 
es  la  vostra  divinal  eternitat.  •%{  20.  Enaxí  com  en  cors  ele- 
mentat la  forma  no  vé  de  sí  metexa  ans  vé  de  la  matèria 
qui  per  ses  contrarietats  enjenra  en  sí  metexa  la  forma  on 
se  demostra,  enaxí  la  forma  nos  pot  sostenir'  per  sí  mete- 
xa en  la  matèria,  car  si  ho  faya*nos  lexaría  destruyr'ni 
corrompre  a  la  matèria,  la  qual  matèria  a  ella  sobjecta  ha 
axí  natura  de  corrompre  la  forma  com  ha  de  enjenrar 
aquella.  On,  enaxí  com  la  contrarietat  que  la  matèria  ha 
en  sí  metexa  en  so  que  es  composta  de  les  .iiij.  qualitats 
universals,  es  raó  e  occasió  a  la  forma  com  sia  generada 
c  corrumpuda  per  la  matèria,  enaxí,  Sènyer,  la  elemental 
matèria  es  raó  e  occasió  a  la  ànima  com  no  pusca  dar  al 
cors  natura  inmortal  nil  pusca  sostenir  durablement  sens 
mort;  e  assò  es  per  so  car  lo  cors  no  pot  ésser  perdura- 
blement  sobject  ordonat  a  la  ànima,  per  la  qual  desordo- 
nacio  la  ànima  se  cove  partir  del  cors  e  lo  cors  ha  a  morir 
de  necessitat.  «21.  Sensualment  sentim  e  entellectual- 
ment  entenem  que  forma  ha  major  noblea  en  la  matèria  com 
es  en  ella  actualment  que  no  ha  com  està  en  ella  matèria 
potencialment.  E  assò  metex  es  de  la  matèria;  car  molt 
mellor*  demostració  ha  la  matèria  per  la  forma  actual  qui 
la  representa,  que  no  ha  per  la  forma  potencial  qui  no  la 

I.    E,   sustenir. — 2.    E,   fasia   (pasnm).  —  3.    E,   destroir    (paisim). — 
4.  E,  major. 


y6  Ramon   Lull 

representa.  On,  com  la  forma  no  pusca  durar  en  la  actua- 
litat, per  assò  es  significat  que  la  forma  ha  defalliment  en 
sí  metexa,  e  la  matèria  atretal;  car  si  en  la  forma  ni  en  la 
matèria  no  avia  defalliment,  seguirsia  que  la  forma  estaria 
e  duraria  tota  hora  en  actualitat.  On,  com  la  forma  e  la 
matèria  ajen  defalliment,  per  lo  lur  defalliment  es  signifi- 
cat, Sènyer,  1  acabament  de  vostra  eternitat  gloriosa  qui 
dona  aitant  com  se  vol  a  la  forma  actual  durament  e  sos- 
teniment en  la  matèria:  on,  per  assò  lo  vostre  servidor 
adora  e  contempla  la  vostra  sancta  eternitat  gloriosa. 

22.  Jlh  Sènyer  Deus  en  lo  qual  la  mia  ànima  se  confia 
e  sespera!  Enaxí  com  es  concordament  e  semblansa  major 
cnfre  animal  e  moviment  que  enfre  vejetable  e  moviment, 
enaxí  es  significat  que  durabletat  e  la  vostra  eternitat  se 
covenen  en  natura,  per  la  qual  conveniència  es  significat 
que  moviment  nos  cove  ab  vostra  eternitat,  la  qual  des- 
conveniencia  '  de  moviment  significa  que  la  vostra  eternitat 
e  estació  an  coveniment.  On,  com  lo  firmament  sia  mova- 
ble,  per  assò  es  significat  que  no  es  eternal  e  es  comensat, 
lo  qual  comensament  significa  que  lo  firmament  nos  sosté 
per  sí  ans  cove  que  aja  sosteniment  per  altre.  ■*<  23.  Glo- 
riós Senyor!  Entellectualment  entenem  que  en  ànima  dome 
la  matèria  entellectual  no  ha  natura  de  corrompre  la  for- 
ma entellectual,  ni  la  forma  no  ha  natura  que  sí  metexa 
destrúa  en  la  matèria;  e  assò  es  per  so  car  la  matèria  no 
es  corporal  ni  composta  de  contraries  qualitats:  on,  quant 
a  assò  lur  sustentacio  no  es  significada  que  sia  d  altre. 
Mas  car  la  ànima  no  pot  usar  de  ses  vzrtuts  sens  ajuda 
del  cors  lo  qual  cove  eser  sobject  a  la  actualitat  de  les  ver- 
tuts  de  la  ànima,  per  assò  es  significat  que  la  ànima  ha  defa- 
lliment en  la  sustentacio  de  ses  vertuts  en  actu,  pus  que  per 
sí  metexa  no  les  pot  aver  en  actu  e  per  defalliment  del  cors 
cove  que  priven  les  vertuts  d  actualitat.  On,  com  assò  sia  en 


1.  E,  disconueniencia< 


L.  DE  Contemplació  77 

axí,  doncs  per  aquest  defalliment  damundit  es  significat 
que  la  ànima  nos  sosté  per  sí  metexa  ans  ho  fa  per  altre, 
lo  qual  altre  es  per  la  vostra  sancta  eternitat  qui  la  sosté 
per  tal  que  sia  conexent  la  ànima  de  la  excel•lent  noblea 
de  la  vostra  eternitat  gloriosa.  4(  24.  On,  com  ajam  pro- 
vat que  lo  mon  en  quant  sa  sensualitat  ni  sa  entellectuitat 
nos  pusca  sostenir  per  sí  metex,  ans  cove  ésser  sostengut 
per  altre,  per  assò,  Sènyer,  es  significada  la  vostra  eterni- 
tat gloriosa  al  humà  enteniment:  on,  per  assò  com  1  enteni- 
ment ha  reebuts  los  significats  per  los  quals  apercep  la 
vostra  sancta  eternitat,  adones  la  conexensa  que  ha  de  vos- 
tra eternitat  qui  sosté  totes  creatures  ubliga  la  memòria  a 
remembrar  e  la  volentat  a  amar  la  vostra  sancta  eternitat 
per  la  qual  obligació  es  lo  cors  ubligat  a  besar  la  terra  e 
a  levar  sos  ulls  e  ses  mans  al  cel  e  a  dir:  Glòria  e  vertut  e 
benedicció  e  reverencia  e  honor  sia  feta  a  la  vostra  eter- 
nitat perdurable. 

25.  Esenciaí  Senyor  elernal  qui  sots  gloriós  en  tots  bon- 
raments!  La  quinta  part  se  diu  d  acabament.  On,  com  aca- 
bament e  eternitat '  se  convenguen  e  sesguarden  e  com  de- 
falliment e  privació  se  convenguen  e  sesguarden,  per  assò 
es  significat  que  tota  cosa  qui  aja  defalliment  en  ésser  no 
es  sostenguda^per  sí  metexa,  dona  significació  de  la  vos- 
tra eternitat  qui  fa  durar  e  sostenir  les  coses  qui  no  an 
poder  que  per  sí  metexes  se  sostenguen.  <•(  26.  Gloriós  Se- 
nyor! En  axí  com  per  latemprament^el  concordament  fet 
en  la  matèria  de  les  .iiij.  qualitats  la  forma  dura  en  la  ma- 
tèria pus  longament,  en  axí  per  lo  acabament  qui  es  en  la 
vostra  eternitat  gloriosa* duren  les  creatures  en  ella  e  per 
gràcia  e  benedicció  delia;  e  enaxí  com  la  forma  priva  pus 
leugerament  de  la  matèria  e  dura  pus  breument  en  ella 
per  la  gran  contrarietat  e  per  la  privada  tempransa^de  les 


I.  E,  eternelitat. — 2.  R,  nos  sostenguda:  M.  et  non  conservehir. — 
3.  E,  1  atrempament. — 4.  E,  gloriosa  eternitat. — 5.  E,  trempansa  (formcf 
usuaí). 


yS  Ramon  Lull 

qualitats  generals  d  on  la  matèria  es  composta,  enaxí  on 
més  hom  lunya  los  significats  qui  signifiquen  vostra  eter- 
nitat de  ses  sensualitats  e  entellectuitats,  menys  duren  en 
hom  vcrtuts  e  bones  obres.  ♦(27.  JJmorós  Senyor!  En  so 
que  no  sentim  sensualment  ni  entenem  entellectualment 
que  en  vostra  unitat  ni  trinitat  ni  qualitats  caja  null  defa- 
lliment, e  en  so  que  sentim  sensualment  e  entenem  entel- 
lectualment que  en  totes  creatures  ha  defalliment  a  es- 
guardament  del  vostre  acabament,  per  assò  es  significat 
al  humà  enteniment  que  los  sants  de  glòria  duraran  per- 
durablement  per  tal  que  adoren  e  contemplen  e  coneguen 
1  acabament  qui  es  perdurable  en  la  vostra  eternitat  •  glo- 
riosa: on,  per  aquesta  significació  aital  es  significat  al  hu- 
mà enteniment  que  los  dampnats  duraran  en  foc  perdura- 
ble per  tal  que  coneguen  1  acabament  de  la  vostra  eternitat. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  que 
en  1  altre  segglc  son  bons  e  mals  perdurables  per  tal  que 
perdurablement  pusca  ésser  conegut  que  la  vostra  eterni- 
tat no  ha  fi  e  ha  tot  acabament.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  bcnahuirats  seran  aquells  qui  duraran  en  glòria,  e 
aquells  qui  duraran  en  pena  seran  malahuirats;  car  aitant 
durarà  lur  durament  com  la  vostra  eternitat  infinida.  On, 
qui  vol  ésser,  Sènyer,  dels  benahuirats  de  glòria,  cove  que 
ador  e  contemple  e  lou  e  beneesca  la  vostra  sancta  eter- 
nitat gloriosa  per  tal  que  la  sua  glòria  sia  durant  perdu- 
rablement. 

28.  Gloriós  Senyor  de  glòria  qui  sots  glòria  dels  sants 
de  glòria!  Com  lo  vostre  servidor  segons  son  poder  aja 
rcebuts  los  significats  qui  demostren  la  vostra  eternitat 
gloriosa,  per  assò  sajonolla  en  la  terra  e  besa  la  terra  e 
leva  ses  mans  e  sos  ulls  al  cel  dient  ab  cor  humil  devot 
membrant  e  entenent  e  amant:  Glòria  e  laor  e  gràcia  e  be- 
nedicció e  reverencia  e  honor  sia  feta  a  la  vostra  sancta 

I .  E,  per  ul  que  adoren  e  contemplen  en  la  uostra  eternitat. 


Contemplació  y^ 


eternitat  gloriosa  en  la  qual  es  infinitat  e  vida  e  poder  e 
saviea  e  glòria  e  acabament  infinidament.  ♦(  29.  "Honrada 
eternitat  gloriosa!  Enaxí  com  lo  vostre  servidor  vos  adora 
en  so  queus  pot  membrar  c  voler  segons  la  conexensa  que 
ha  de  vos  son  enteniment,  enaxí,  Sènyer,  lo  vostre  servi- 
dor vos  adora  en  so  que  son  enteniment  no  pot  apercebre 
de  gloriós  acabament  qui  es  en  vos;  car  en  so  que  totes 
les  creaturcs  donen  significació  de  vostra  eternitat  e  en 
so  que  elles  son  majors  que  mon  enteniment  e  en  so  que 
vostra  eternitat  es  major  en  vertut  e  en  bonea  que  no  son 
los  significats  que  les  creatures  poden  significar  de  vostra 
eternitat,  en  assò '  vos  adora  mon  enteniment  com  assò 
entén  e  mon  remembrament  com  assò  membra  e  mon  voler 
com  assò  ama  e  ma  boca  com  assò  diu.  «(  30.  Com  la  vos- 
tra sancta  eternitat  gloriosa  sia,  Sènyer,  tan  alta  c  tan  ex- 
cel•lent que  nulla  crca*ura  no  pusca  bastar  a  tant  a  adorar 
e  a  contemplar  vostra  eternitat  com  ella  es  digna  de  ésser 
adorada  e  contemplada,  per  assò  lo  vostre  servidor  calla 
so  que  no  pot  dir  e  innora  so  que  no  pot  entendre  de  la 
excel•lent  noblea  de  la  vostra  eternitat,  per  la  qual  lo  vos- 
tre servidor  sesforsa  aitant  com  pot  de  ésser  vertuós  per 
tal  que  en  ell  sia  coneguda  la  vostra  piadosa  misericòrdia 
divina. 


3r 


I.  A,  e  en  asso. 


8o  Ramon  Luli. 


Ç  Cap.  322.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla lo  gloriós  poder '  de  nostre  Senyor 
Deus» 

2  EUS  dreturer  vertader  digne  de  tota  reverencia  e  ho- 
nor! Qui  vol  adorar  e  contemplar,  Sènyer,  lo  vos- 
tre sant  poder  gloriós,  cove  que  lador  el  con- 
templc  ab  oració  e  contemplació  sensual  e  entellectual,  c 
sis  huja^de  la  oració  e  contemplació  sensual  e  entellectual, 
meta  abdues  les  oracions  en  la  tercera  figura  d  oració;  o  si 
suja  de  la  oració  sensual,  aor  ab  la  oració  entellectual  la 
qual  es  pus  vertuosa  a  durar  e  a  continuar  que  la  sensual. 
'H  2.  Gloriós  Senyor!  Com  lo  vostre  poder  gloriós  sia  en  la 
vostra  sancta  unitat  e  trinitat  gloriosa  e  com  lo  vostre  po- 
der sia  en  vostres  qualitats  e  en  vostres  obres  acabada- 
ment,  per  assò  qui  vol  adorar  e  contemplar  lo  vostre  po- 
der maravellós  cove  quel  remembre  e  lentena  e  lam^en 
la  vostra  sancta  unitat  e  trinitat  e  qualitats  e  obres;  car 
per  lo  remembrament  e  lenteniment  el  voler  que  la  ànima 
ha  del  vostre  poder  en  vostra  unitat  e  trinitat  e  en  vostres 
qualitats  e  en  vostres  obres,  es  la  ànima  adorant  e  contem- 
plant lo  vostre  sant  poder  gloriós.  '•í  3.  Com  lo  vostre 
sant  poder,  Sènyer  Deus,  aja  creat  tot  lo  poder  qui  es  en 
les  creaturcs,  e  com  tot  lo  bé  e  tota  la  gràcia  e  tot  lo  po- 
der qui  es  en  les  crcatures  sia  beneficiat  c  sostengut  e 
agraciat  per  lo  vostre  sant  poder  acabat,  per  assò  qui  vol 
adorar  e  contemplar  lo  vostre  sant  poder  dreturer  cove 
que  en  tot  lo  poder  el  bé  e  la  gràcia  el  benefici  qui  es  en 


I.  E,  lo  sant  poder  gloriós. — a.  E,  e  si   suja. — 3.  A,  quel  rcmem- 
bra  e  1  entena  e  1  ama. 


L.  DE  Contemplació  8i 

les  crcaturcs  ador  e  contemplc  lo  vostre  poder  maravellós 
membrant  e  entenent  e  volent  e  loant  e  dient  que  tot  po- 
der creat  e  tota  cosa  creada  es  beneficiada  e  ubligada  de 
significar  e  de  demostrar  al  humà  enteniment  lo  vostre 
sant  poder  maravellós. 

4.  Ob  vos,  Sènyer,  qui  sots  mon  Creador  e  mon  Senyor  e 
mon  Deu!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  les  creatures  an  poder;  car  lo  firmament  es  poderós 
en  son  moviment,  c  los  corses  celestials  an  poder  sobre  los 
terrenals,  e  los  elements  son  poderosos  de  compondre  los 
vejetables  e  los  animals  els  metalls,  e  los  vejetables  an  po- 
der en  dar  vida  als  animals,  e  los  animals  an  poder  de  mou- 
re e  de  fer  alcunes  coses  artificials,  e  los  metalls  an  poder 
axí  com  la  sal  en  dar  sabor  el  fere  en  molt  tallar  e  axf  de 
les  altres  coses,  e  los  animals  racionals  an  poder  desobre 
les  espècies  que  li  son '  dejús  e  an  poder  en  membrar  e 
entendre  *e  voler  lur  gloriós  Deus.  4<  5.  Entellectualment 
entenem,  Sènyer,  que  ànima  racional  ha  poder  de  usar  de 
sos  .V.  senys  entellectuals  e  ha  poder  de  donar  acabament 
e  cumpliment  al  cors  en  so  que  es  cumpliment  de  sos  .v. 
senys  sensuals.  On,  com  tots  aquests  poders  sien  significats 
al  humà  enteniment,  per  assò  tots  aquests  poders  qui  son 
demostrats  a  la  humanal  raó,  li  son  demostats  per  tal  que 
aja  conexensa  del  vostre  poder  gloriós,  per  la  qual  conc- 
xensa  lome  aja  occasió  et  endressament  de  adorar  3  e  de 
contemplar  lo  vostre  excel•lent  poder  gloriós  maravellós. 
<H  6.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  en  axí  com  hom 
fia  un  nou  ^  en  la  correja  per  tal  que  sia  a  hom  la  sensualitat 
del  nou  occasió  com  hom  sia  remembrant  en  alcuna  cosa,  en 
axí  los  poders  qui  son  en  les  creatures  e  la  impossibilitat  qui 
es  en  elles  com  es  significada  al  humà  enteniment,  adones 
es  endressat  que  reeba  conexensa  del  vostre  sant  poder 
gloriós;  car  en  so  quel  firmament  ha  poder  en  ésser  mova- 


1.  E,  qui  Is  «on.  —  2.  A,  c  en  entendre. — 3.  E,  de  donar. — 4.  E,  nuu. 
CoMTiMmjkeM-VI  I  .<. 


82  Ramon  Lull 

ble  e  ha  defalliment  de  poder  en  membrar  e  entendre  e 

voler,  e  en  so  que  los  elements  an  poder  de  compondre '  e 

de  corrompre  los  corses   elementats   e   no   an    poder   de 

membrar  ni  entendre* ni   voler,  e  en  so   que   los   vejeta- 

bles  an  poder  en  una  cosa  e  no  en  altra,  e  assò  metex  se 

seguex  en  los  animals  e  en  los  metalls,  doncs  per  assò,  Sè- 

nyer,  es  significat  al  humà  enteniment  lo  vostre  sant  poder 

qui  ha  dat  poder  a  assò  ques  vol  e  no  a  assò  a  qui  dar' 

noi  vol.  On,  com  en  assò  sia  significat  tot  poder,  per  assò 

es  significat  lo  vostre  sant  poder  qui  pot  en  so  que  vol  e 

j       en  so  que  no  vol:  on,  per  assò  com  hom  ha  reebuts  los 

L•iu  ■(JU  4'^  I       significats  quil  vostre  sant  poder  infinit  signifiquen,  adones 

Jj^j.    e^^        \       deu  hom  adorar  e  contemplar  de  totes  ses  forces  sensuals 

i^_.^«.i$^/ f)  \    \      e  entellectuals  lo  vostre  sant  poder* gloriós. 

^    ^  7.     Mh  Senyor  qui  soís  acabament  de  mos  acabaments  e 

compliment  de  mos  compliments!  Com  sensual  ment  sintam  e 
entellectualment  entenam  que  en  les  creatures  ha  poder  e 
no  poder,  per  assò  formen  dues  significacions  al  humà  en- 
teniment qui  signifiquen  lo  vostre  sant  poder  gloriós:  la 
una  es  lo  poder  qui  es  en  les  creatures  segons  que  damunt 
avem  dit,  lautra  es  lo  no  poder  que  an  en  alcunes  coses 
segons  que  damunt  avem  dit.  On,  aquestes  dues  significa- 
cions se  formen  de  dues  coses,  la  una  es  com  vos  avets  po- 
f  -4   ^    i    der  en  tot  so  quel  volets  aver,  la  autra  es  com  volets  que 
I   U  ■     'HO  aja  poder  nulla  creatura  sinó  daitant  com  vostre  poder 
li  n  dona  poder.  4(  8.  Com  sia,  Sènyer,  concordansa  e  sem- 
blansa  e  acostament  enfre  poder  e  ésser,  e  com  les  crea- 
tures priven  dalcún  poder,  per  assò  es  significat  lo  vostre 
B        P  ^ÀAíu  í         acabat  poder,  car  en  so  que  poder  e  acabament  sesguar- 
^  - !         jçn  g  no  poder  e  defalliment  ajen  esguardament  la  .j.  a 

lautre,  per  assò  ésser  e  acabament  an  esguardament  la  .j. 
^.      *  a  lautre,  e  defallent  poder  c  privació  atretal  an  esguarda- 

{    '  ment  la  un  a  1  altre.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  as- 

I.  E,  de  compendre. —  2.  A,  ni    de   entendre. — 3.  A,  a  qui  a  d«r. — 
4.  A,  poderós. 


L.  DE  Contemplació  83 

sò  es  significat  lo  vostre  poder  en  lo  defallent  poder  de 
les  creatures;  car  si  defallent  poder  e  ésser  son  en  ésser, 
doncs,  quant  més  acabat  poder  es  en  acabat  ésser  e  aca- 
bat ésser  en  acabat  poder!  E  si  assò  no  era  enaxí  e  era 
lo  contrari,  doncs  poder  e  ésser  auríen  conveniment  ab 
no  ésser  e  ab  defalliment,  e  no  ésser  e  no  poder  auríen 
csguardament  ab  acabament  c  ab  ésser;  e  assò  es  cosa 
impossíbol.  <•<  9.  Gloriós  Senyor!  Com  lo  vostre  servidor 
adora  e  contempla  lo  vostre  acabat  poder  membrant  e  en- 
tenent e  amant  los  significats  damundits  qui  signifiquen 
vostre  sant  poder,  adones  fa  reverencia  e  honor  al  vostre 
vertader  poder  c  ajonollas  en  terra  e  besa  la  terra  e  leva 
ses  mans  e  sos  ulls  e  son  cor  al  vostre  sant  poder  gloriós 
dient  adorant  contemplant:  Tota  glòria  c  tota  honor  e  to- 
ta reverencia,  Sènyer  Deus,  sia  feta  al  vostre  sant  poder 
gloriós,  del  qual  poder  reeben  gràcia  e  benedicció  tots 
poders,  en  lo  qual  poder  se  confia  lo  vostre  servidor  e 
s espera,  e  no  en  null  altre  poder. 

1  o.     Oh  vos.  Senyor,   qui  fets  ésser  temuf  to  vostre  sant 
poder  a  totes  creatures!  Sensualment  sentim  e  entellectual-     y 
ment  entenem  que  home  ha  poder  de  ésser  injuriós  e  de      'ji>-i^ 
ésser  luxuriós '  e  traydor  e  fals  e  de  ésser  innorable  e   de 
csser  ublidós  e  de  ésser  peccador,  e  axí  de  les  altres  coses.  j 

On,  com  lo  enteniment  humà  encerca  en  lo  remembrament       l'X^-^^'     ; 
los  significats  d  acabat  poder,  adones  aperceb  que  los  po-  ^ 

ders  damundits  qui  son  en  home  no  son  poders,  ans  son 
defalliment  de  poder  en  dretura  e  en  castedat  e  en  leal- 
tat  e  en  les  altres  vertuts:  car  si  hom  acabadament  era  po- 
derós en  aquestes  vertuts,  impossíbol  cosa  seria  a  home 
que  fos  poderós  que  feés  null  peccat.  ^'•^  1 1-  Mas  car  hom 
ha  defalliment  de  dretura  per  lo  voler  qui  ama  més  fer 
injuria  que  dretura,  e  car  hom  ha  defalliment  de  lealtat  e 
de  castedat  e  axí  de  les  altres  vertuts,  e  aquest  defalliment 


I.  E,  luexurie>  (ferm*  usu*t). — 1.  E,  de  fer  nul  peccat. 


84 


Ramon  Lull 


a 


ú 


de  poder  vé,  Sènyer,  per  lo  voler  qui  ama  més  vicis  que 
vertuts,  per  assò  accidentalment  cau  en  hom  possibilitat 
de  peccar  per  defalliment  de  vertuts  qui  defallen  en  po- 
der en  lo  voler  qui  no  vol  usar  del  poder  que  poría  aver. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  per  assò  es  significat  per  esta  ma- 
nera lo  vostre  poder  al  humà  enteniment,  qui  pot  en  vos- 
tre voler  justicia  veritat  saviea  amor  acabament,  que  im- 
possíbol  cosa  es  a  vostre  voler  aver  poder  de  voler  injuria 
ni  falsia  ni  null  vici  ni  peccat.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  aquesta  impossibilitat  aital  es  significant  lo  vostre 
sant  poder  gloriós.  '^  1 2.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer 
Deus:  car  enaxí  com  lo  mirall  tort  representa  falsament  e 
contra  veritat  la  dreta  figura,  enaxí  com  hom  diu  que  vos 
no  sots  poderós  de  fer  peccat,  la  sensualitat  qui  assò  diu 
dona  fals  significat  del  vostre  gloriós  poder.  On,  enaxí 
com  1  enteniment  del  home  quis  mira  sendressa  per  so  car 
sab  quel  mirall  es  tort  e  sab  que  sa  cara  no  es  torta  e 
aferma  so  que  sab  en  sí  e  no  aferma  so  quel  mirall  signi- 
fica, enaxí  1  enteniment  humà  com  lo  remembrament  re- 
membra  e  lo  voler  vol  que  vostre  voler  es  poderós  en  vo- 
ler e  aver  vertuts,  adones  1  enteniment  sendressa  per  sa 
natura  e  per  cella  del  remembrament  el  voler,  e  no  con- 
sent ques  desendrès  per  la  sensualitat  qui  diu  que  vos  no 
sots  poderós:  on,  per  assò  1  enteniment  so  que  la  sensuali- 
\  tat  apella  no  poder,  entén  que  es  acabat  poder.  On,  com 
'  assò,  Sènyer,  es  axí  entès  e  membrat  e  volgut,  adones  es 
lo  vostre  sant  poder  gloriós  adorat  e  contemplat  per  la 
bcncyta  ànima  qui  segons  la  manera  damundita  remembra 
e  entén  e  ama  lo  vostre  poder  vertuós. 

13.     Jlh  celestial  pare  gloriós,   cumplimenl  de   totes  mes 

amors!  Enaxj  com  lo  roder  se  mou  per  lo  poder  de  1  aigua 

Q  .1     e  la  mola  se  mou  per  lo  poder  del  roder,  enaxí,  Sènyer, 

|^^^?k/\/  9fM^  tots  los  poders  qui  son  en  les  creatures  en  fer  bé  son  per 

^ji  i    ràuH^fW  ^^  vostre  poder,  e  los  poders  que  les  creatures  an  en  fer 

\a  H  P^^^**  cove  que  nos  mouen  per  lo  vostre  poder;  car  si  ho 


L.  DE  Contemplació  85 


fiayen  seria  significat  que  en  vostre  voler  no  agués  justi-    |  ( 
eia  ni  veritat  ni  amor  ni  saviea  ni  acabat  poder.  On,  com 
assò  sia  cosa  impossíbol  que  neguna  de   vostres   vertuts 
pusca  aver  defalliment  de  poder  en  lo  vostre  voler,  per 
assò  es  significat  que  es  molt  gloriós  e  molt  gran  lo  vostre 
poder  qui  es  poder  d  on  tots  bens  venen  e  es  poder  d  on 
nulls  peccats  no  poden  venir.  'V.  14.  Gloriós  Senyor!  Enaxí         r/      , 
com  lo  vostre  poder  dona  significació  de  son  acabament      j^   ^^^   ^-" 
com  se  demostra  al  enteniment  que  delí  vé  tot  poder  qui      f'^t•^!^/^  ^4,*,^,t*y 
sia  en  bé,  enaxí  se  mostra  acabat  al  humà  enteniment  com 
demostra  quel  poder  que  hom  ha  en  fer  peccat,  com  lo  fa, 
no  vé  del  vostre  poder:  car  enaxí  com  lome  traidor  qui 
aucíu  son  senyor  ab  una  pera  ha  poder  en  auciure  son  se- 
nyor per  so  car  ha  defalliment  en  son  voler  de  lealtat,  en 
axí,  Sènyer,  e  molt  mills  encara  avets  vos  poder  que  aque- 
lla falsia  que  vol  lo  vasall  traidor  no  sia  volguda  per  lo 
vostre  voler.  On,  enaxí  com  la  pera  e  son  moviment  son       '  ptt^t  •<     -^ 
per  lo  vostre  poder  qui  ha  creada  la  pera  e  ha  donat  po-     ,  { -i^^-^t^  «..^^aX-^. 
der  e  ella  d  auciure  lome  per  lo  moviment  que  fz,  enaxí    {  \  ^ 

lo  voler  quel  traydor  ha  ni  la  falsia  en  fer  mal,  no  es  de 
vostre  voler  ni  de  vostre  poder,  car  si  ho  era  lo  vostre  vo- 
ler el  voler  del  traidor  serien  tot  .j.,  e  assò  es  cosa  impos- 
síbol; '  per  la  qual  impossibilitat  es  significat  al  humà  ente- 
niment que  de  lo  vostre  poder  gloriós  no  venga  d  ell  null 
peccat  e  es  poderós  que  venga  delí  tot  lo  bé  qui  es  esde- 
vengut  ni  esdevendrà.  4<  15.  On,  com  la  ànima,  Sènyer,  re- 
membra  e  entén  e  ama  lo  vostre  poder  per  esta  manera  e 
reeb  tots  los  significats  per  que  ella  pusca  aver  manera  c 
oportunitat  de  membrar  e  entendre  e  voler  vostre  pod  er 
acabadament,  adones  es  la  ànima  plena  e  acabada  d  oració 
e  de  contemplació  en  son  remembrar  e  en  son  entendre  e 
en  son  voler.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  aquells  qui  an 
opinió* que  lo  peccat  venga  de  vos,  si  amen  adorar  ni  con- 

I.  A,E,  Aquí  hi  ha  el  calderó  que  nosaltres,  ab  la  M,  posam  en  el 
n."  15. — 2.  E,  openio  (pauim). 


86 


Ramon  Lull 


j^^U^ 


tcmplar  vos  en  vostre  poder,  sapien  membrar  e  entendre 
e  voler  com  vostre  poder  es  aitàn  poderós  que  en  vos  no 
caia  peccat,  com  es  poderós  que  tot  quant  bé  es  venga  de 
vos  e  per  vos. 

1 6.  Gran  Senyor  sobre  loles  granèes  qui  sols  bo  sobre  to- 
tes bonèes!  Entellectualment  entenem  que  en  Pere  ha  poder 
de  entrar  en  parays  per  lo  vostre  poder,  e  en  Guillem  ha 
poder  de  entrar  en  infern  per  defalliment  de  poder  en  so 
que  no  vol  aver  per  lo  vostre  poder  acabament  de  poder 
en  entrar  en  glòria:  car  enaxí  com  lo  roder  qui  per  lo  po- 
der de  laygua  ha  poder  de  moure  la  mola,  enaxí  en  Pere 
per  lo  vostre  poder  ha  poder  de  fer  bé;  e  enaxí  com  lo 
roder  qui  per  son  poder  menys  del  poder  de  laygua  no 
basta  a  moure  la  mola,  enaxí  en  Guillem  peccador  per  so 
car  per  son  poder  vol  obrar  sens  que  no  vol  que  son  po- 
der reeba  poder  del  vostre  poder  en  fer  bé,  no  ha  po- 
der com  per  son  poder  pusca  entrar  en  parays  e  ha  per 
defallent  poder,  poder  de  entrar  en  infern.  >•<  1 7.  On,  beneyt 
siats  vos,  Sènyer  Deus:  car '  lo  poder  que  ha  en  Pere  de  fer 
bé  per  vostre  *  poder  no  es  semblant  ab  lo  poder  que  ha  en 
Guillem  de  fer  mal  per  defalliment  de  poder;  car  lo  poder 
que  en  Pere  ha  en  fer  bé  vé  del  vostre  poder  qui  dona 
saviea  e  dretura  e  misericòrdia  e  veritat  e  les  altres  vertuts, 
per  les  quals  vertuts  vé  poder  en  lo  voler  de  en  Pere,  per 
lo  qual  voler  vol  lo  poder  de  son  saber  e  de  sa  dretura  e 
de  les  altres  vertuts.  Mas  lo  poder  que  en  Guillem  ha  en 
fer  mal  no  es  enaxí;  car  per  so  car  en  Guillem  no  vol  ni 
ama  dretura  ni  saviea  ni  bonea  ni  misericòrdia  e  ama  los 
vicis  contraris  a  aquestes  vertuts,  per  assò  defall  poder  en 
son  voler  de  vertuts  per  so  car  son  voler  no  vol  aquell  po- 
der aver  e  vol  lo  poder  de  fer  mal;  e  car  vol  injuria  e  fal- 
sia e  tracio  e  los  altres  vicis,  per  assò  senjenra  per  una 
manera  en  son  voler  defalliment  de  poder  vertuós  e  per 


I.  A,E,  con. — a.  E,  per  lo  uostre. 


L.  DE  Contemplació  87 


altra  manera  senjenra  en  son  voler  poder  viciós.  M  18.  On,  | 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  com  lo  vostre  servidor,  Sènyer, 
remembra  e  entén  e  ama  lo  vostre  poder  ésser  tan  noble 
poder  que  tot  lo  bé  que  en  Pere  ha  en  fer  bé  es  de  vostre 
poder  e  tot  lo  mal  que  en  Guillem  ha  en  fer  mal  com  lo.  fa 
no  es  de  vostre  poder  ni  voler,  (mas  es  ver  que  vostre 
poder  e  saber  e  voler  donen  an  Guillem  franc  voler  d  on 
cll  fal  mal,'  mas  com  lo  mal  se  fa  nos  fa  per  vostre  voler 
ni  poder,  car  si  u  faya  seria  defalliment  de  poder  en  vostre 
saber  e  voler,  e  assò  es  cosa  impossíbol),  doncs  per  assò, 
Sènyer,  com  lo  vostre  servidor  membra  e  entén  e  vol  vos- 
tre gloriós  poder  en  esta  manera,  adones  adora  e  contem- 
pla lo  vostre  poder  membrant  e  entenent  e  volent  que  tot 
bé  vé  de  vostre  poder  e  null  peccat  ni  nuUa  culpa  no  vé 
per  lo  vostre  poder. 

1 9.     Senyor  qui  sots  consolació  de  la  mia  ànima  com  re- 
membre  la  vostra  misericòrdia  infinida  e  los  meus  peccats  finits! 
Com  hom  cogita  com  Adam  peccà  e  morí  e  com  los  ho- 
mens  peccadors  entren  en  infern,  e  1  enteniment  no  entén 
ni  la  memòria  no  remembra  quel  vostre  poder  aja  vertut 
e  forsa  com  pusca  aver  ordonat  e  endressat  que  Adam  no 
aja  fet  peccat  de  necessitat,  mas* per  franc  voler,  e  que  sia 
mort  per  justicia  quil  puní  de  sa  culpa,  e  que  los  pecca- 
dors entren  en  infern  per  vostra  dretura  com  moren  en 
peccat,  adones,  Sènyer,  es  significada  al  enteniment  falsa 
significació  e  demostració  per  la  qual  1  enteniment  reeb  fi-    1   1 
gura  e  semblansa  e  opinió  que  Adam  aja  peccat  de  neces-  |   ' 
sitat  per  lo  vostre  poder  quil  naja  costret.  «K  20.  Mas  com 
J  enteniment  dementre  que  li  es  significada  aquesta  falsa 
semblansa  e  opinió  damundita,  e  1  enteniment,  Sènyer,  en- 
cerca  en  la  memòria  qui  remembra  com  lo  vostre  poder  es 
tan  poderós  que  ha  pogut 'ordonar  que  Adam  no  aja  pec- 
cat estretament*  ni  de  necessitat,  ans  que  aja  ^peccat  per 


I.  E,  ans  que  fassal  mal:  M,  anlequam  facial  malum.  —  2.   E,  mes.- 
3.  E,  pugut.  — 4.  E,  no  a  peccat  costretafnent. — 5.  E,  ans  aja. 


88  Ramon  Lull 

franc  voler,  adones  I  enteniment  entén  per  lo  remcmbra- 
ment  qui  axí  membra  vostre  poder,  que  Adam  no  ha  pec- 
cat  per  lo  vostre  poder  quil  naja  forsat.  On,  per  aquesta 
demostració  e  per  aquesta  manifestació  qui  cau  en  I  ente- 
niment despar  la  falsa  opinió  e  signiBcació  damunt  dita  del 
enteniment,  la  qual  opinió  e  figura  era  afígurada  en  ell  fal- 
sament per  so  car  lo  remembrament  no  remembrava  '  vos- 
tre poder  acabadament.  "K  2J.  On,  beneyt  sia  lo  vostre 
sant  poder  gloriós,  Sènyer  Deus,  al  qual  es  natura  e  pro- 
prietat  per  tal  car  *  es  divinal  poder  que  tot  quant  bé  fassen 
les  creatures  tot  se  fassa  3  per  lo  vostre  poder,  e  null  peccat 
ni  nulla  culpa  que  nos  fassa  per  lo  vostre  poder  ni  voler: 
car  en  axí  com  peccat  e  culpa  ha  defalliment  de  poder  en 
drcturer  voler  e  saber,  en  axí  lo  vostre  poder  ha  acaba- 
ment en  drcturer  voler  e  saber,  lo  qual  acabament  no  pu- 
ría  aver  si  de  vostre  poder  venia  defalliment  ni  culpa.  On, 
com  assò  sia  en  axí,  doncs  qui  vol  adorar  e  contemplar  lo 
vostre  sant  poder  gloriós,  cove  que  per  esta  manera  sapia 
membrar  e  entendre  e  voler  vostre  gloriós  poder. 

22.  Gloriós  Senyor  qui  soh  glòria  dels  vostres  servidors! 
Si  no  fos  lo  firmament  tan  gran  ni  tan  ivasós*en  son  movi- 
ment, no  fora  qui  significàs  tan  gran  granea  sensual  en  ma- 
tèria e  en  forma  e  en  moviment  com  es  ara  com  lo  firma- 
ment es  sentit  en  sa  gran  granea  en  matèria  e  en  forma  e 
en  ivaciositat.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  si  vos,  Sènyer, 
no  fossets  encarnat,  no  fora  qui  significàs  al  humà  enteni- 
ment tan  gran  granea  de  poder  ésser  en  vos  com  es  signi- 
ficada per  so  car  vos  sots  encarnat;  e  car  lo  vostre  poder 
es  mills  significat  e  es  demostrat  major  per  la  vostra  en- 
carnació, per  assò  es  significada  la  vostra  encarnació. 
"•<  23.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com 
covenc  vos  encarnar  per  demostrar  a  nosaltres  lo  gran 
vostre  poder,  enaxí  per  aquesta  demostració  de  poder  es 


E,  rcmcmbraría. — i.  E,  per  so  cor. —  3.  E,  se  fa.  —  4.  M,  veíox. 


L.  OE  Contemplació  89 


significada  la  vostra  gran  saviea  e  la  vostra  gran  amor  com 
vos  plac  demostrar  per  encarnació  tan  gran  granea  de  po- 
der e  saber  e  voler;  car  per  nulla  manera  altra  no  pogra 
1  enteniment  humà  reebre  conexensa  de  tanta  de  granea  en 
vostre  poder  e  saber  c  voler,  com  per  unió  e  ajustament  e 
encarnació  de  creador  ab  creatura  sens  que  la  creatura  no 
dona  alteració  al  creador  nil  creador  a  la  creatura.  On, 
com  assò  sia  enaxf,  doncs  qui  vol  adorar   e  contemplar 
vostre  gloriós  poder,  sapial  conèxer  e  entendre  en  sa  gran 
granea  per  los  significats  quil  signifiquen  molt  gran  en  la 
sancta  encarnació  gloriosa.  4<  24.  Qui  vol  adorar  e  con- 
templar, Sènyer,  molt  fortment  lo  vostre  gloriós  poder,  sa- 
pia  membrar  e  entendre  e  voler  com  lo  vostre  poder  divi- 
nal  ha  donat  gran  poder  a  la  vostra  sancta  humanitat;  car 
enfre  tot  quant  poder  es  donat  a  totes  quantes  creatures 
son,  enfre  totes  no  an  tant  de  poder  en  dretura  ni  en  mi- 
sericòrdia ni  en  saviea  ni  en  amor  ni  en  humilitat  ni  en  bo- 
nea  ni  en  nulles  de  les  altres  vertuts,  com  ha  la  vostra  sanc- 
ta humilitat  tan  solament;  car  major  poder,  Sènyer,  reeb  la 
vostra  humanitat  del  vostre  poder  divinal,  que  no  es  tot  lo 
poder  que  les  altres  creatures  ne  •  reeben.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  que  la  sancta  fe  dels 
crestians  es  en  veritat,  car  si  no  ho  era  e  era  vera  la  fe  en 
que  lo  vostre  poder  no  fos  tant  significat  al  humà  enteni- 
ment, en  vos  defalliria' poder  e  saber  e  voler  en  so  que  no 
auríets  posat  ver  en  so  qui  significa  major  lo  vostre  poder; 
e  assò  es  cosa  impossíbol. 

25.  Ah  Sènyer  "Deus  qui  sots  consolació  e  conorl  de  la 
mia  ànima!  Qui  vol  adorar  c  contemplar  lo  vostre  sant  po- 
der, sapia  membrar  e  entendre  e  voler  com  vostre  gloriós 
poder  es  poderós  en  les  creatures,  car  tot  so  fa  en  elles 


I.  A,  no. — 2.  A,  on  lo  uostre  poder  no  fos  tant  significat  al  humà 
enteniment  que  en  uos  defaiirta:  E,  en  uostre  poder  no  fos  tant  signifi- 
cat al  humanal  enteniment  que  en  uos  defaliria:  M,  in  qua  tua  Pole^at 
non  tignificatur  bumano  intetígchii  adeo  magna,  in  Te  euet  Jefeclus . 


90 


Ramon  Lull 


que  vol  vostre  voler  e  que  sab  vostre  saber,  e  vostre  po- 
der no  fa  so  que  sab  vostre  saber  que  no  deu  ésser  volgut 
per  lo  vostre  voler,  so  es  a  saber,  *  peccat  e  culpa  qui  es  sa- 
but per  vostre  saber  e  no  es  volgut  per  vostre  voler.  On,  com 
hom  remembra  e  entén  e  ama  enaxí  vostre  poder  e  saber  e 
voler,  e  remembra  e  entén  e  ama  que  nulla  creatura  ni  totes 
les  creatures  no  an  tant  de  poder  com  vostre  poder,  adones 
es  adorat  *e  contemplat    vostre  gloriós  poder  per  la  be- 
neyta  ànima  qui  enaxí  lo  sab  membrar  e  entendre  e  amar. 
•K  26.  Com  la  beneita  ànima,  Sènyer,  sab  per  la  manera  da- 
Imundita   adorar   e   contemplar   lo    vostre    gloriós    poder, 
adones  3 es  significada  la  vostra  gloriosa  trinitat   al    humà 
'  enteniment;  car  pus  que  vostre  poder  pot  tot  lo  bé  que 
'  sab  vostre  saber  e  voler,  e  pus  que  vostre  voler  no  pot  vo- 
ler lo  peccat  que  sab  vostre  saber,  per  assò  es  significada 
í  en  la  vostra  deitat  diversitat  de  persones,  les  quals  son  .iij. 
1  proprietats  diverses  la  una  de  lautra;  car  si  diversitat* de 
'persones  no  avia  en  vostra  substància,  tot  so  que  sab  vos- 
í  tre  saber  de  mal  vulría  vostre  voler.  E  si  assò  era  enaxí, 
,'  doncs  vos  seríets  pijor  que  nulla  creatura;  car  null  saber 
creat  no  sab  tant  com  lo  vostre  saber,  e  per  assò  seguirsia 
que  lo  vostre  voler  fos  mellor  e  pejor^que  null  voler  creat; 
c  assò  es  cosa  impossíbol  que  vostre  voler  pusca  ésser  de- 
fallent  en  aver  acabat  poder  en  son  voler.  '¥,  27.  Qui  vol 
adorar  e  contemplar,  Sènyer  Deus,  lo  vostre  gloriós  poder, 
sapia  reebre  los  significats^ que  les  creatures  ne  donen 7 al 
humà  enteniment;  car  com  1  enteniment  no  vol  ne  sab  ree- 
bre los  significats  de  vostre  poder,  adones  aperceb  e  en- 
tén que  major  es  vostre  poder  en  crear  .j.  terròs  de  terra 
o  en  fer  una  flor,  que  no  es  tot  lo  poder  que  los  homens 
els  demonis  an  en  fer  peccat.  On,  com  tants  sien  los  ho- 
mens els  demonis  e  tants  sien  los  peccats  que  an  fets  e 


1.  E,  assaber  (passim). — 2.  A,  tant  adorat. — 3.  A,  manca  aquest  mot. 
— 4.  A,  diuersitats. — 5.  E,  pijor. — 6.  sapia  los  significats  rcebrc. — 
7.  A,  dona. 


L.  DE  Contemplació  ^i 


fan  e  far&n,  qui  es,  Sènyer,  qui  pogués  aesmar  la  gran  gra- 
nea  de  vostre  sant  poder  gloriós?  On,  com  assò  sia  enaxí 
e  com  vostre  poder  sia  tan  gran,  doncs,  per  que  ama  hom 
ni  loa  ni  tem  nuil  altre  poder  sinó  tan  solament  lo  vostre 
poder  gloriós? 

28.     Senyor  savi  en  tot  vostre  poder.  Senyor  poderós  en 
tot  vostre  saber! '  Com  lo  sant  home  cogita  e  pensa  com  la 
ànima  per  lo  vostre  poder  pot  ésser  substancialment  per    0\  IjU^^^   ^^ 
tot  lo  lonc  e  1  ample  el  pregont  del  cors  sens  que  la  àni- 
ma no  ha  lonc  ni  ample  ni  pregont  en  sí  metexa,  adones  .  mu-- 
es  significat  al  humà  enteniment  que  vostra  substància  glo-  , 

riosa  ha  poder  de  ésser  en  tots  los  locs  qui  son,  sens  que  ^J^ 

no  ha  en  sí  lonc  ni  ample  ni  pregont;  car  si  I  vostre  poder  / 
pot  en  altre  a  aquesta  cosa,  doncs  significat  es  que  ho  pus-  .  / 
ca  en  vos.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  aquests  sig- 
nificats reebuts  per  lumà  enteniment,  es  adorat  e  contem- 
plat lo  vostre  poder  sant  e  gloriós.  *4<  29.  Gloriós  Senyor! 
Com  la  ànima  beneyta  sab  remembrar  e  entendre  e  amar 
vostre  poder  ésser  bastant  a  ella  en  totes  ses  necessàries, ' 
c  si  encara  era  molt  major  e  mellor  que  no  es,  sí  s abasta- 
ria* lo  vostre  poder  a  ella,  e  tant  no  seria  la  ànima  major  , 
ni  mellor  que  encara  més  vostre  poder  no  bastàs,  e  com 
la  ànima  sab  membrar  e  entendre  que  si  vostre  poder  no  '  -u  >vC-rv 
era  tan  gran  com  es,  que  no  puría  bastar  a  complir  sos  de- 
sigs ni  a  donar  infinida  ni  eterna  ^glòria,  adones,  Sènyer,  es 
lo  vostre  gloriós  poder  adorat  e  contemplat^ per  esta  ma- 
nera en  molt  plasent^e  molt  agradable  oració  e  contempla- 
ció. Encara  endemés,  com  la  beneyta  ànima  sab  membrar 
e  entendre  e  amar  que  aitàn  poderós  erets  vos  en  crear  e 
en  dretura  e  en  misericòrdia  e  en  humilitat  e  en  paciència 
ans  que  fos  lo  mon  com  ara  com  lo  mon  es,  adones  es  la 
beneyta  ànima  adorant  c  contemplant  lo  vostre  sant  poder 
infinit.  <•(  30.  Excelient  poder  gloriós!  Ai  tant  com  la  ànima 

I.  A,  poder. — 2.  E,  sant  poder  gloriós. — 3.  E,  necessitats. — 4.  E,  si 
bastaria. — 5.  E.  eternal. — é.  A,  ni  contemplat. — 7.  A,  plazent. 


zir: 


92 


Ramon   Lull 


més  vos  remembra  e  més  vos  entén  e  més  vos  ama,  aitant 
vos  membra  eus  entén  major;  e  com 'major  vos  pot  mem- 
brar  e  entendre  e  voler,  major  poder  ha  de  dretura  e  de 
misericòrdia  e  de  saviea  e  d  amor  e  de  humilitat  e  de  to- 
tes les  altres  vertuts;  e  on  menys  vos  sab  membrar  e  en- 
tendre e  amar,  menys  de  poder  ha  en  vertuts  e  major 
poder  ha  de  peccar.  On,  com  la  ànima  sab  contemplar  e 
adorar  lo  vostre  sant  poder  gloriós  en  esta  manera,  adones 
Sènyer,  ha  poder  de  reebre  gràcia  e  benedicció  del  vos- 
tre gloriós  poder  divinal. 


*Si 


I.  E.  on. 


L.  DE  Contemplació  93 


f  Cap.  323.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  gloriosa  saviea  de  nostre  Se- 
nyor Deus, 

^SS^H  Deus  efernat  infinit  qui  sots  vida*  de  Iotes  vides  e 
^T^W  g^^^'^  ^^  '^^^*  gràcies!  Qui  vol,  Sènyer,  adorar  e 
^3^^  contemplar  la  vostra  sancta  saviea  gloriosa,  cove 


que  sapia  formar  e  afigurar  oració  en  la  figura  sensual  e 
entellectual  e  en  la  composta  damdues  les  figures,  tal  ora- 
ció e  tal  contemplació  qui  sia  covinent  e  agradable  a  la 
vostra  sancta  saviea  acabada.  4(  2.  Com  sia,  Sènyer,  veritat 
que  vostra  sancta  saviea  es  en  vostra  sancta  unitat  c  trini- 
tat e  en  totes  vostres  qualitats,  doncs  qui  vol  adorar  e  con- 
templar le  vostra  saviea  acabada  gloriosa,  cove  que  la  ador 
c  la  contemple  egualment  en  vostra  unitat  e  en  vostra  tri- 
nitat e  en  vostres  vertuts;  car  qui  adora  vostra  saviea  en 
vostra  unitat  e  no  la  adora  en  vostra  trinitat  e  nega  en  vos 
trinitat,  en  la  negació  que  fa  de  vostra  trinitat  destrúu  c 
afolla  la  oració  que  fa  de  vostra  saviea  en  vostra  unitat,  com 
sia  cosa  que  vostra  saviea  sia  aitàn  vertaderament  en  tota 
vostra  trinitat  com  en  vostra  *  unitat.  <%{  3.  On,  beneyta  sia 
Sènyer  Deus,  la  vostra  sancta  saviea  gloriosa:  car  com  hom 
ha  endressades  ses  sensualitats  e  ses  entellectuitats  a  ado- 
rar e  a  contemplar  la  vostra  saviea,  adones  deu  hom  ordo- 
narcom^la  oració  dcpartesca  per  diverses  parts,  les  quals 
son  .viij.,  so  es  a  saber,  acabament  creació  ordonacio  acció 
e  .iij.  vertuts  de  la  ànima  oració  encarnació  sacrificacio;  car 
per  aquestes  .viij.  parts  diverses,  Sènyer,  pot  hom  adorar 


I.  A,  qui  sots  infinit  e  uid». —  1.  A,  con  uostra. — j.  A,  «n. 


94  Ramon  Lull 

e  contemplar  vostra  beneita  saviea  ab  que  hom  sapia  les 
dites  .viij.  parts  concordar  en  les  .iij.  figures  en  les  quals 
s afigura  es  forma  '  oració. 

4.     Benigne  Senyor,  ple  e  abundós  de  tofes  benediccions! 
Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  home 
aitant  com  més  de  temps  e  en  més  coses  e  en  pus  diver- 
ses usa  de  sos  senys  sensuals  e  entellectuals,  aitant  més  es 
son  enteniment  illuminat  de  saviea;  car  per  assò  com  los 
j^í<,**w/f*M!*  [     homens*  vells  an  en  moltes  coses  e  en  diverses  usat  de  lurs 
7      /&£/»       I     sensualitats  e  entellcctuitats,  son  pus  ajusts  3  e  pus  savis  que 
í-C^  «'**'  j     ]qs  infants  qui  no  an  en  tant  de  temps  ni   en  tantes  coses 

ft^-i*,»^  usat  de  lurs  sensualitats  ni  de  lurs  entellectuitats.  >♦{  5.  On, 

I  i'  qui  vol  adorar  e  contemplar,  Sènyer,  la  vostra  gloriosa  sa- 
I  \  viea,  sapia  reebre  los  significats  sensuals  per  tal  que  sapia 
'  reebre  los  significats  entellectuals  qui  signifiquen  la  vostra 
gloriosa  saviea;  car  si  per  moltes  coses  a  vèer-^e  a  oyr  e  a 
tocar  e  a  gustar  e  a  odorar  e  a  cogitar  e  a  apercebrc  es 
en  home  multiplicada  saviea,  doncs,  quant  més  es  gran  la 
vostra  saviea  que  la  saviea  dels  homens,  com  sia  cosa  que 
la  vostra  saviea  sia  eternal  infinida!  e  com  saviea  dome  sia 
en  ésser  jassía  que  sia  fenida  e  termenada  e  no  bast  a  sa- 
ber totes  coses,  doncs,  quant  més  es  digna  cosa  que  sia 
en  ésser  saviea  infinida  eternal  acabada  en  tots  acabaments! 
4(  6.  Jíb  sancla  gloriosa  saviea  divina!  Sensualment  sentim 
e  entellectualment  entenem  que  la  vista  entellectual  es  molt 
mellor  que  la  sensual;  car  en  Pere  no  pot  vèer  en  en  Gui- 
llem í  sensualment,  sinó  la  color  e  la  figura  de  son  cors,  e  ab 
la  vista  entellectual  veu  en  en  Guillem  color  e  figura  e  su- 
perficients  e  matèria  e  ànima  c  cors.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  qui  vostra  sancta  saviea  vol  adorar  e  contem- 

I\ .  plar,  cove  que  sa  vista  entellectual  sapia  vèer  vos  en  vos- 
I  tra  entellectuitat,  a  la  qual  no  pot  abastar  a  vèer  la  vista 
'      sensual  sinó  per  los  significats  sensuals. 

I    E,  se  Forma  e  safigur». — a.  E,  cor  per  so  com  homens. —  3.  M,  sunt 
txptrtiores. — 4.  A.E,  auer:  M,  vid*re, — 5.  E,  ueser  en  .G. 


*Í4A*t>^>^\ 


■^^í^^^-** 


L.  DE  Contemplació  95 

7.  Ob  vos,  divina  saviea,  qui  significats  ta  sancta  persona 
det  Titt  qui  pres  carn  de  nostra  dona  Sancta  Marta  verge 
gloriosa!  La  primera  part  se  diu  dacabament.  On,  deym, 
Sènyer,  que  entellectualment  entenem  que  aitant  com  1  en- 
teniment humà  usa  més  de  les  coses  qui  son  a  ell  semblants 
en  natura  que  de  les  coses  sensuals  a  ell  no  semblants, 
daitant  es  lenteniment  més  en  sa  vertut  e  en  son  acaba- 
ment: car  enaxf  com  lome  met  més  de  forsa  corporal  en 
levar  .].  quintar  de  terra  que  en  levar  una  palla,  daitant 
lenteniment  usa  més  de  sa  vertut  e  de  son  acabament  com 
fa  en  la  ymaginativa  entellectualment  figura  de  .v.  angles, 
que  no  fa  com  la  figura  se  fa  sensualment;  car  major  sub- 
tilitat es  entendre  figura  de  .v.  angles  com  es  afigurada  en- 
tellectualment deAaBedeBacedecaDedeDa  e  e 
de  E  a  A, que  no  es  com  la  figu- 

ra es  afigurada  ^  sensualment    e 

hom    la    entén  >^^^^  sensualment 

segons  esta  fi-  jf^'^  ^^v  8"^^-  '•^  ^•  ^^"^ ' 

cnaxí,    Sènyer,     ^  \\  lí  ^     ^°^  lumà  en- 

teniment   ha  Vk  II  major  saviea  e 

vertut  e  acaba-  Vy  li  ment  en  sí  me- 

tex  com  usa  de  'A I  la  figura  entel- 

lectual  que  no  ha  com  usa  de 

la  sensual,  enaxf  e  molt  mills  encara  sens  tota  comparació 
lo  humà  enteniment  ha  més  de  saviea  en  sí  metex  com  en»  \\  /Vj  i  ' 
tén  vostra  sancta  saviea  increada,  que  no  ha  com  entén 
nulla  entellectual  creatura;  e  assò  es  per  la  gran  noblea  e 
bonea  e  vertut  qui  es  en  la  vostra  excel•lent  saviea  glorio- 
sa, de  la  qual  lumà  enteniment  reeb  major  saviea  e  major 
acabament  com  la  entén  que  no  fa  com  entén  nulla  cosa 
creada.  »t(  9.  On,  beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra  sancta  > 

saviea  gloriosa  qui  dona  al  humà  enteniment  major  acaba- 
ment e  major  vertut  com  entén  vostra  saviea  que  no  fa 

1.  E,  on. 


96 


R  AMON    LULL 


'l^  1, 


com  lentcniment  entén  nulla  crcatura.  On,  com  la  ànima 
assò  remembra  e  entén  e  ama,  adones  es  contemplant  e 
adorant  vostra  saviea  gloriosa;  e  com  la  boca  diu  so  que 
la  ànima  membra  c  entén  e  vol  de  la  vostra  saviea,  adones 
es  hom  adorant  e  contemplant  sensualment  la  vostra  saviea 
acabada  gloriosa. 

I  o.  Gran  Senyor  sobre  toies  granèes!  Jt  vos  sia  glòria  e 
veriul  e  honrameni,  e  a  lot  quant  de  vos  es.  La  segona  part  se 
diu  de  creació.  On,  deym  que  qui  vol  adorar  ni  contem- 
plar la  vostra  sancta  saviea  gloriosa,  sapia  sensualment  e 
entellectualment '  aver  conexensa  de  les  creatures  com  son 
moltes  e  grans  e  profitoses  c  ordonades;  e  com  assò  aura 
entès  sensualment  e  entellectual,  sapia  conèxer  com  nulla 
creatura  no  pot  crear  nulla  creatura,  ni  enfre  totes  les 
creatures  no  puríen  tant  fer  en  sola  una  creatura  com  fa  la 
vostra  gloriosa  saviea.  '•í  1 1 .  Gloriós  Senyor!  Qui  vol  ado- 
rar e  contemplar  la  vostra  saviea,  sapia  entendre  e  vèer 
com  les  creatures  son  belles  en  figures,  axí  com  la  bellea 
del  firmament  e  de  les  esteles  e  del  sol  e  de  la  luna*e  dels 
vejetables  e  dels  animals  e  dels  metalls;  e  com  la  bellea  de 
totes  estes  creatures  aura  afigurada  en  son  enteniment,  sa- 
pia afigurar  en  son  enteniment  1  ordenament  e  la  saviea  que 
an  les  creatures  per  la  vostra  saviea  qui  Is  ha  dada  lur  be- 
llea e  lur  ordonacio  e  lur  certea  e  indústria 3  e  maestría  e 
totes  les  altres  coses  a  elles  profitables.  <(  1 2.  On,  bencyta 
sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra  sancta  saviea  gloriosa:  car  de- 
mentre  que  la  ànima  beneyta  remembra  e  entén  e  ama 
com  tota  la  bellea  e  tota  la  vertut  e  tota  la  saviea  e  tot  lor- 
donament  qui  es  en  les  creatures  vé  de  vostra  saviea,  e 
com  la  ànima  sab  remembrar  e  entendre  e  voler  bellea  e 
vertut  e  saviea  e  ordonacio  en  les  creatures,  e  com  lo  cors 
sab  totes  aquestes  coses  dir,  adones  son  la  ànima  el  cors 
adorant  c  contemplant  la  vostra  sancta  saviea  gloriosa.  On, 


1.  E,  c  entellectual.  —  i.  E,  e  la  luna. — 3.  E,  inlustria. 


L.  DE  Contemplació  97 

demcntre  que  la  ànima  el  cors  adoren  e  contemplen  vos- 
tra saviea  per  la  demostració  que  les  creatures  fan  delia, 
adones  lumà  enteniment  pot  pujar  en  pus  subirà  grau  e 
adorar  e  contemplar  la  vostra  saviea  membrant  e  conexent 
e  amant  la  excel•lent  noblea  que  la  vostra  saviea  demos- 
tra de  sí  metexa  en  sí  metexa;  car  si  per  les  creatures  se 
demostra  tant  alta  e  tan  noble,  quant  més  doncs  es  vis- 
ta noble  en  sí  metexa  per  sí  metexa! 

1 3.  "Endressador  Senyor  e  amador  de  tots  aquells  qui  us 
fan  reverencia  e  honor!  La  tercera  part  se  diu  de  ordena- 
ció. On,  deym  que  qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra 
sancta  vida  gloriosa,  que  sapia  membrar  e  entendre  e  vo- 
ler la  gran  ordonacio  que  vostra  saviea  ha  posada  e  donada 
en  les  creatures  sensuals  e  entellectuals,  axí  com  lordo- 
nament '  qui  devalla  dels  jenres  a  les  espècies  e  de  les  es- 
pècies als  individuus  e  de  un  individuu  a  altre  segons  que 
es  signiBcat  als  .v.  senys  sensuals  e  als  .v.  entellectuals, 
los  quals  senys  sensuals  e  entellectuals  no  basten  a  reebre 
tots  los  ordenaments  que  vos  avets  posats  en  les  creatures. 
"K  14.  Com  la  ànima,  Sènyer,  sab  membrar  e  entendre  e 
voler  com  vos  avets  feta  ordonacio  en  lo  mon  de  coses 
qui  son  desordenades  ab  coses  ordenades,  adones  es  sig- 
nificada al  humà  enteniment  la  vostra  saviea  ésser  en  molt 
gran  noblea  e  en  molt  gran  excelleneia;  car  entendre  que 
ves  ajats  ordenada  una  cosa  ab  una  ordenació  o  ab  dues  o 
ab  més,  no  es  gran  maravella;  mas  com  hom  entén  que  vos 
avets  ordenat  lo  mon  ab  ordonacio  e  ab  la  desordenacie 
qui  es  caúda  en  lo  mon  accidentalment  per  pcceat,  aques- 
ta ordenació  es  molt  miraculosa  a  ésser  entesa.  On,  aitant 
com  la  ordenació  se  demostra  major,  d  aitant  es  significa- 
da major  e  pus  noble  la  vostra  saviea  al  humà  enteniment. 
%  15.  Com*  ordenació  se  covenga  en  natura  e  en  semblan- 
sa  ab  acabament  e  com  desordonacio  se  convenga  en  natura 


I.  A,  en  1  ordenament. — 2.  E,  Cor. 

CeNTBMrLACie-VlI•7. 


$8  Ramon  Lull 

c  en  semblansa  ab  defalliment,  per  assò,  Sènyer,  es  signifi- 
cada la  vostra  saviea  en  molt  gran  noblea  al  humà  ente- 
niment com  sia  cosa  que  fer  bé  venga  de  ordonament  e  fer 
peccat  de  desordonament,  e  de  la  ordonacio  on  vé  lo  bé  e 
de  la  desordonacio  on  vé  lo  peccat,  la  vostra  saviea  sab  or- 
denar guaardó '  de  glòria  e  guaardó  de  pena  sens  que  la 
vostra  saviea  no  es  occasió  a  la  desordonacio  d  on  vé  pec- 
cat c  es  occasió  a  la  glòria  d  aquells  qui  no  moren  en  pec- 
cat e  a  la  pena*  d  aquells  qui  moren  en  peccat.  On,  com  la 
vostra  saviea  es  adorada  e  contemplada  per  esta  manera, 
adones  es  a  vos  aital  oració  3  e  contemplació  molt  plaent  e 
molt  agradable. 

16.  T^ey  dels  reys  e  Senyor  dels  senyors  qui  sots  digne 
de  Iotes  honors!  La  quarta  part  se  diu  de  actualitat.  On, 
deym  que  sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  enaxí  com  un  cors  nos  pot  ensems  conlogar  en  lo  loc 
d  altre  cors,  enaxí  la  ànima  d  en  Pere  no  pot  en  un  temps 
tan  solament  membrar  sí  metexa  e  la  ànima  d  en  Guillem, 
e  assò  es  per  so  car  en  lo  remembrament  de  la  ànima  no 
cab  en  .j.  temps  .ij.  remembraments  diverses,  so  es  mem- 
brar sí  metexa  e  altre,  ni  en  lo  enteniment  noy  poden  dos 
diverses  enteniments  caber,  so  es  a  saber,  que  en  lo  ente- 
niment d  en  Pere  no  pot  en  .j.  temps  caber  en  Pere  e  en 
Guillem;  e  assò  metex  es  del  voler.  «  17.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat,  Sènyer,  que  la  ac- 
tualitat que  en  Pere  ha  en  saber  alcuna  cosa,  es  termena- 
da;  car  com  sab  aquella  actualment,  lo  saber  que  pot  aver 
de  sí  metex  està  potencialment,  e  com  sab  actualment  sí 
metex,  lo  poder  que  ha  de  saber  altra  cosa  està  potencial- 
ment: on,  per  assò  cove  ésser  lo  saber  termenat  en  tota 
cosa  on* sia  alterat  de  actu  en  potencia  e  de  potencia  en 
actu.  On,  aquesta  termenacio  de  saviea  dona  significació 
de  la  altea  e  de  la  noblea  de  vostra  saviea  gloriosa  la  qual 


I.  E,  guasardo  (passim).  —  2.   A,  e  ab  la  pena. — 3.   E,  ordenació. 
4.  E,  com. 


L.  DE  Contemplació  99 

actualment  sab  totes  creatures  en  .j.  temps,  car  tot  so  que 
son  les  creatures  e  totes  aitantes  com  son  e  tot  so  que  fan 
ni  an  fet  ni  faran,  tot  cap  en  lo  vostre  gloriós  saber;  e  as- 
sò  es  per  so  car  lo  vostre  saber  es  infinit  e  les  creatures 
son  finides.  ^  18.  Gloriós  Deus!  Com  hom  sab  remembrar 
e  entendre  e  voler  la  vostra  sancta  saviea  per  la  poca  ac- 
tualitat que  la  saviea  dome  ha  en  saber  les  creatures,  e  com 
hom,  Sènyer,  sab  mcmbrar  e  entendre  que  més  està  en  po- 
tencia la  saviea  que  los  homens  han  en  les  creatures  que  no 
fa  en  actu,  e  assò  es  per  so  car  forma  de  saviea  en  crea- 
tura  es  major  en  la  potencia  que  la  forma  que  hom  ha  de 
saviea  en  actu,  e  assò  es  per  so  com  hom  es  més  innorable 
en  les  creatures  que  entenent,  e  com  hom  sab  membrar  e 
entendre  e  voler  que  tota  la  vostra  saviea  es  en  actu,  la 
qual  actualitat  es  infïnida  per  so  car  nulla  potencia  no  li  es 
denant  ni  detràs,  per  assò  tot  hom  qui  sab  remembrar  e 
entendre  e  voler  vostra  saviea  en  esta  manera  e  la  saviea 
de  les  creatures,  adones  es  hom  adorant  e  contemplant  la 
vostra  saviea  gloriosa.' 

j  9.  Jíb  Senyor  gíoríós  qui  les  mies  amors  multiplicats  en 
los  vostres  bonraments!  La  .v.  part  se  diu  de  les  .iij.  vertuts 
de  la  ànima.  On,  deym  que  entellectualment  entenem^que 
ànima  dome  reeb  major  sciencia  e  major  saviea  en  sí  me- 
texa  com  es  membrant  e  entenent  e  amant  bones  obres, 
que  no  fa* com  es  membrant  e  entenent  bones 3 obres  c  la 
volentat  ama  fer  males  obres  e  ama  fer  mal;  car  per  lo 
mal  que  la  ànima  ama,  fa  la  volentat  alterar  e  camiar  la  me- 
mòria en  ublidar  bé  e  en  membrar  mal  e  fa  al  enteniment 
innorar  bé  e  fa  li  entendre  com  fassa  mal;  e  com  bé  e  sa- 
viea s esguarden  e  innorancia  sesguart^ab  mal,  per  assò  la 
ànima  dome  ha  major  saviea  com  totes  .iij.  les  vertuts 
s  acorden  en  fer  bé,  que  no  ha  com  se  concorden  en  fer 
•mal.  <M  ao.  Vertuós  Senyor!  Com  la  ànima  membra  e  entén 


E,  gloriosa  saviea.— 3.  A,  fan.— 3.  E,  males.— 4.  A,  se  guart. 


lOO 


Ramon  Lull 


mal  e  la  volentat  desama  aquell  mal  e  peccat,  adones  ha  la 
ànima  major  saviea  e  major  scicncia  que  no  ha  com  la  àni- 
ma membra  c  entén  e  ama  peccat  e  mal;  e  assò  es,  Sènyer, 
per  so  car  com  )a  ànima  desama  lo  mal  que  remembra  e 
entén,  adones  es  la  consciència  en  1  enteniment,  per  la  qual 
consciència  los  ulls  del  enteniment  sobren  a  reebre  saviea 
de  so  que  la  memòria  remembra  e  la  volentat  desama. 
Mas  com  la  ànima  membra  e  entén  e  ama  peccat  e  mal, 
adones  priva  consciència  en  1  enteniment,  per  la  qual  pri- 
vació 1  enteniment  ha  sos  ulls  clucs  e  tancats  de  tancament 
entellectual,  e  per  assò  no  ha  ab  que  reeba  saviea  ni  seiencia 
de  so  que  la  memòria  remembra  ni  de  so  que  la  volentat 
vol  e  ama.  >•(  21.  On,  beneita  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra 
saneta  saviea  gloriosa:  car  en  so  que  la  ànima  dome  ha 
major  saviea  on  pus  fortment  es  membrant  e  entenent 'e 
amant  bé  e  on  pus  fortment  es  membrant  e  entenent  e  de- 
samant  mal  e  peccat,  per  assò,  Sènyer,  es  significada  la  au- 
tea  e  la  excel•lència  de  la  vostra  saneta  saviea  gloriosa,  la 
qual  saviea  sab  e  entén  e  ama  tot  quant  bé  es  fet  nis  fa 
nis  farà,  e  sab  e  ama  tot  lo  bé  qui  es  increat  en  vos,  e  sab 
c  entén  e  desama  tota  culpa  e  tot  vici  e  tot  peccat.  On, 
com  hom  per  esta  manera  sab  membrar  e  entendre  e  amar, 
adones  sab  membrar  e  entendre  e  voler  la  oració  e  la  con- 
templació per  que  hom  es  adorant  e  contemplant  la  vostra 
saviea  gloriosa. 

22.  Jnmortal  Senyor  acabat  e  cumpUl  en  toia  saviea!  La 
.YJ*.  part  se  diu  de  occasió  final.  On,  deym  que  enaxí  com 
lo  sol  es  occasió  al  home  que  veja  per  la  resplandor  que 
reeb  del  sol  en  sa  vista  corporal,  enaxí  e  molt  mills  enca- 
ra tota  quanta  de  saviea  es  en  les  creatures,  tota  la  reeben 
e  la  an  de  la  vostra  saviea  gloriosa;  e  enaxí  com  lo  sol 
quant  de  sí  metex  es  aparellat  a  donar  major  resplandor 
que  los  ulls  no  poden  delí  reebre,  enaxí,  Sènyer,  la  vostra 


I.  A,  uolent, 


L.  DE  Contemplació  loi 

sancta  saviea,  quant  de  sí  metexa,  es  pus  aparellada  en  do- 
nar saviea  a  les  creatures  que  les  creatures  no  poden  d  ella 
reebre:  car  enaxí  com  los  ulls  serien  aitàn  grans  en  vertut 
com  lo  so!  si  pudien  aitanta  de  lugor  reebre  com  ell  ne 
pot  dar,  enaxí  serien  les  creatures  aitàn  grans  en  vertut 
com  vostra  saviea  si  tanta  saviea  podien  delia  reebre  com 
vostra  saviea  ne  pot  dar  quant  a  sí  metexa.  On,  com  assò 
sia  cosa  impossíbol  que  les  creatures  pusquen  •  tanta  de  sa- 
viea reebre  de  vostra  saviea  com  ella  es  gran,  per  assò  es 
aquesta  impossibilitat  significant* al  humà  enteniment  que 
la  innorancia  que  les  creatures  an  en  saviea  no  vé  de  la 
vostra  acabada  saviea,  enans^  vé  delies  metexes.  <K  23.  Dre- 
turer  Senyor!  Entellectualment  significa  al  humà  enteniment 
la  vostra  dretura  que  la  vostra  saviea  es  occasió  a  la  àni- 
ma com  sia  membrant  e  entenent  e  volent  bé  e  com  sia 
membrant  e  entenent  e  desamant  peccat;  car  si  la  vostra  sa- 
viea era  ■♦occasió  a  la  ànima  en  ndembrar  e  entendre  c 
am^r  peccat  segons  que  es  occasió  com  la  ànima  membre 
e  entena  e  am  bé  e  desam  peccat,  doncs  seria  significat, 
Sènyer,  al  humà  enteniment  que  vos  seríets  ensems  drctu- 
rer  e  injuriós.  On,  com  dretura  e  ésser  sesguarden^  la  .j. 
al  autre,  e  com  privació  e  injuria  sesguarden  la  .j.  al  autre,^ 
si  vos  erets  dreturcr  e  injuriós  seríets  aitant  en  csser  com 
en  privació  e  en  privació  com  en  ésser.  On,  si  axí  era  se- 
guirsia  que  aitant  com  sabets  innoraríets  e  aitant  com  in- 
noraríets  sabríets.  On,  assò  es  cosa  impossíbol  que  vos 
siats  egual  ab  so  que  no  sots,  e  so  que  no  sots  sia  egual  ab 
so  que  vos  sots.  «<  24.  On,  beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la 
vostra  saviea  gloriosa  qui  demostrant  sa  gran  granea  al 
humà  enteniment  significa  e  demostra  que  ella  es  occasió 
a  tots  los  bens  qui  foren  ni  son  ni  seran  e  no  es  occasió  a 
negún  peccat  passat  ni  present  ni  esdevenidor;  car  si  ho 
fos  no  fora  acabada  saviea  ni  no  pogra  ésser  acabada  si  de- 

I.  A,  pusca. — 2.  A,  significants. — 3.  E,  ans. — 4.  A,  cor  la  uostra  sa- 
viea si  era. — 5.  E,  se  garden. — 6.  E,  ab  1  autre. 


102  Ramon  Lull 

fallís  a  ésser  occasió  de  tot  bé  e  que  no  fos  occasió  de 
negún  peccat.  On,  com  la  beneyta  ànima  sab  membrar  e 
entendre  e  amar  la  vostra  saviea  per  totes  estes  coses  da- 
mun  dites,  adones  es  adorant  e  contemplant  e  loant  e  glo- 
rificant la  vostra  gloriosa  sancta  '  saviea. 

25.  Jíh^Jhssu  Cbrislfill  de  Deu  viu  qui  sots  font  de  vida 
e  restauració  de  la  nostra  mort!  La  .vij.»  part  se  diu,  Sènyer, 
de  la  vostra  sancta  encarnació  gjoriosa.  On,  deym  que 
sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  enaxí 
com  la  figura  artificialment  feta  on  pus  bellament  es  ordo- 
I  nada  e  feta  pus  demostra  la  granea  de  la  saviea  del  maes- 
I  tre  qui  la  ha  feta  e  ordonada,  enaxí  on  vos  pus  bella  c 
'  pus  ordonada  e  major  saviea  avets  creada,  major  significa- 
ció donats  de  la  granea  de  vostra  3  saviea  divina.  On,  com 
ass6  sia  enaxí,  doncs  per  assò  avets  vos  volgut  que  la 
sancta  persona  del  Fill  tan  solament  aja  presa  carn  huma- 
na, per  tal  que  en  aquella  carn  humana  agués  ànima  qui 
agués  major  saviea  que  totes  les  savièes  qui  son  en  les 
creatures;  e  assò  volgués  vos  per  tal  que  per  aquella  sa- 
viea tan  gran  fos  significada  la  vostra  saviea  divina  ésser 
en  molt  gran  granea.  M  26.  Car  per  zssò,*  Sènyer,  car  la 
vostra  saviea  ha  sabut  crear  individuu  mellor  e  pus  noble 
e  pus  gloriós  e  pus  dreturer  e  pus  misericordiós  e  pus 
acabat  en  vertuts  que  no  es  tot  lo  bé  ni  les  vertuts  ni 
]  acabament  qui  es  en  totes  les  altres  creatures,  *  per  assò  es 
significada  la  vostra  saviea  al  humà  enteniment  que  ella  es 
saviea  de  molt  gran  excel•lència  e  vertut  e  noblea  e  glòria. 
On,  beneyta  sia,  Sènyer,  la  vostra  sancta  saviea:  car  enaxí 
com  ella  se  demostra  major  al  humà  enteniment  per  la  or- 
denació e  la  creació  que  ha  feta  en  lo  firmament  c  en  los 
corses  celestials  que  no  fa  per  la  creació  que  ha  feta  en 
una  flor,  enaxí  sens  tota  comparació  la  saviea  de  la  vostra 
sancta  humana  natura  dona  major  significació  de  la  divi- 

1.  E,  sancta  gloriosa. — 2.  E,  manca  aquesta  interjecció.  —  3.  E,  de  la 
uostra. — 4.  E,  per  so.     5.  E,  Jes  creatures  altres. 


L.  DE  Contemplació  103 

nal  saviea  que  no  ían  totes  les  altres  creatures.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  los  falsos  jueus,  com  poden  ésser 
tan  enemics  de  la  vostra  humanitat  gloriosa  qui  tan  fort- 
mcnt  significa  1  acabament  de  la  vostra  saviea  divina? 
"K  27.  On,  glòria  e  vertut  e  benedicció,  Sènyer  Deus,  sia  a 
la  vostra  saviea  divina  gloriosa: '  car  enaxí  com  animal  ra- 
cional es  pus  noble  e  pus  vertuós  que  no  son  tots  los  ani- 
mals inracionals,  e  assò  es  per  so  car  es  compost  de  pus 
vertuosa  sensualitat  e  entellectuitat  e  la  sensualitat  reeb  la 
vertut  per  figura  e  per  1  ajustament  de  la  entellectuitat,  en 
axí  la  vostra  humanitat  ha  més  de  saviea  que  totes  les  al- 
tres creatures  per  so  car  es  encarnada  en  ella  la  sancta 
persona  del  Fill  gloriós:  car  axí  com  sol* un  cors  dome  val 
més  que  tots  los  corses  inanimats  d  ànima  racional  e  aques- 
ta valor  ha  per  la  ànima  racional,  enaxí,  Sènyer,  sola  la 
saviea  de  la  vostra  ànima  val  molt  més  sens  tota  compara- 
ció que  no  fan  totes  les  altres  savièes  creades,  e  assò  es 
per  so  car  es  unida  ab  la  vostra  saviea  divina  gloriosa.  On, 
enaxí  com  hom  sensualment  veu  en  lo  mirall  sa  figura,  en 
axí  entellectualment  adora  e  contempla  hom  la  vostra 
sancta  saviea  com  hom  la  sab  membrar  e  entendre  e  amar 
per  los  significats  que  la  vostra  saviea  humana  dona  delia. 
28.  Ob  vos,  Sènyer,  qui  sots  secret  de  mos  secrets  e  voler 
de  mos  volers!  La  .viij.*  part  se  diu  de  sacrificacio.  On, 
deym  que  sensualment  sentim  que  com  la  sancta  hòstia  es 
sacrada  sobre  iautar,  que  aquella  es  abans  e  après  la  sa- 
crificacio pa,  e  la  entellectuitat  entén  que  com  la  hòstia  es 
sacrada,  3  que  adones  es  carn.  E  encara,  Sènyer,  sentim  que 
la  hòstia  sacrada  es  en  un  loc  e  altra  nes  en  altre,  e  lo 
vostre  cors  entenem  que  es  en  lo  cel,  lo  qual  entenem  és- 
ser .j.  ab'* totes  les  hòsties  sacrades  e^ ésser  ab  elles  en  un 
loc.  On,  com  la  entellectuitat  entellectueg  enaxí  contra  los 
senys  corporals  e  com  aquesta  entellectuitat  aja  saviea  e 


1.    E,    sancta    sauiea    gloriosa:    M,    sanctx    Sapientix    gloriosx. — 
2.  A.  manca  aquest  mot. — 3.  E,  sacrata.— ^4.  M,  in. — 5.  A,  manca  e. 


I04 


Ramon  Lull 


vertut  per  la  vostra  saviea,  adones  es  la  vostra  entellec- 
tuitat  significant  en  molt  gran  noblea  la  vostra  saviea  qui 
ha  sabuda  crear  entellectuitat  vertadera  contraria  a  la  sen- 
sualitat falsa  dels  senys  sensuals.  *K  29.  Gloriós  Deus!  Com 
per  la  vostra  saviea  hom  pusca  entellectuejar  que  vos  sots 
tan  savi  que  sabets  e  podets  e  volcts  aver  creat  lo  mon  de 
no  re  o  podets  dar  glòria  sens  menjar  e  beure  en  paraís  e 
podets  sostenir  lo  cors  del '  home  en  paraís  e  en  infern 
sens  corrupció,  per  assò  es  significada  en  molt  major  de- 
mostració la  vostra  saviea  en  la  sacrificacio  de  la  hòstia, 
que  no  es  en  totes  les  coses  damun dites;  car  so  que  vos- 
tra sancta^  saviea  fa  en  les  coses  damun  dites  no  son  tan 
contraries  a  les  nostres  sensualitats  ni  nos  contrariejen  ab 
elles  tan  sovín  ni  tantes  vegades  ni  tan  presencialment  com 
fa  la  alteració  de  pa  en  carn  e  de  vi  en  sanc.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs,  qual  cosa  dona  tan  suvín  ni  tan  fort- 
ment  ni  tan  presencialment,  Sènyer,  demostració  de  la  vos- 
tra gran  saviea  com  fa  lo  sant  sacrifici,  qui  es  fet  en  lau- 
tar,  de  la  vostra  preciosa  sanc  e  del  vostre  cors  gloriós? 
%  30.  Glòria  e  benedicció,  Sènyer  Deus,  sia  feta  a  la  vos- 
tra sancta  saviea  gloriosa:  car  aquells  qui  creen  per  fe  o 
aperceben  per  raons  necessàries  que  vostra  saviea  sab  e 
pot  e  vol  que  la  hòstia  el  vi  sien  vostre  cors  gloriós,  aquells 
no  tanquen  al  vostre  poder  ni  saber  ni  voler  acabat  infinit 
lur  remembrar  ni  lur  entendre  ni  lur  voler  en  so  que  afer- 
men vostra  saviea  ésser  tal  e  tan  gran  per  sí  e  per  son 
poder  e  voler,  que  pot  e  sab  e  vol  que  la  hòstia  sacrada 
el  vi  sacrat  sien  lo  cors  gloriós  e  la  sanc  preciosa  de  Jhe- 
su  Christ.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  aquells  qui  no 
creen  que  la  hòstia  pusca  ésser  contra  los  significats  sen- 
suals, aquells  no  lexen  entrar  1  acabament  en  lo^rem;mbra- 
ment  e  enteniment  e  voler  lo  qual  ha  la  vostra  saviea  en 
sí  metexa  e  en  son  poder  e  voler  e  dretura  e  misericòrdia 


1.  E,  de. —  2.  E,  manca  aquest  mot. — 3.  E,  lur. 


L.  DE  Contemplació 


105 


e  humilitat.  On,  qui  vol,  Sènyer,  adorar  e  contemplar  la 
vostra  saviea,  sapiala  membrar  e  entendre  e  voler  en  la 
vertut  que  ha  de  sí  metexa  e  de  son  poder  e  de  son  voler 
divinal. 


§  Cap.  324.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla e  loa  e  beneex  la  gloriosa  amor 
de  nostre  Senyor  "Deus, 

^^^^  H  Deus  amorós  qui  soh  amor  sobre  totes  amors  e  bo- 
jf^^  ^°^  íoíre  totes  honors!  Qui  vol,  Sènyer,  adorar  e 
S(^^3b  contemplar  la  vostra  amor  sancta  gloriosa,  cove 
que  la  ador  e  la  contempie  sensualment  e  enteliectualment 
en  la  vostra  sancta  unitat  e  trinitat  e  en  les  vostres  sanctes 
vertuts  glorioses,  e  com  la  oració  aura  mesa  en  hàbit  sen- 
sualment e  enteliectualment,  cove  que  hom  sapia  guardar 
e  estojar  e  metre  la  dita  oració  sensual  c  entellectual  en 
la  tersa  figura  d  oració  la  qual  es  composta  e  es  hàbit  de 
les  dues  oracions  damun  dites.  4(  2.  Gloriós  Senyor!  Qui 
vol  adorar  e  contemplar  la  vostra  excel•lent  amor,  cove 
que  sapia  membrar  e  entendre  c  voler  los  significats  per 
los  quals  les  creatures  donen  significació  e  demostració 
al  humà  enteniment  de  la  vostra  sancta  amor  vertuosa;  car 
com  la  ànima  reeb  los  significats  membrant  e  entenent  e 
volent  aquells  e  la  vostra  amor  significada  per  ells,  adones 
es  la  amor  gloriosa  adorada  e  contemplada  per  la  ànima 
qui  la  sab  membrar  e  entendre  e  amar:  car  enaxí  com  amor 
es  demostrada  en  les  creatures  ésser  molt  bona  cosa  jas- 
sia  que  sien  les  creatures  comensades  e  lur  amor  sia  ter- 
menada,  doncs,  quant  més  es  mellor  la  vostra  amor  qui  es 
en  vos  infínida  eternal  acabada.  <%i  3.  Vertuós  Senyor!  Ai- 


íü6  Ramon   Lull 

tant  com  animal  racional  es  en  pus  noble  espècia  que  no 
es  animal '  inracional,  aitant  ha  major  amor  e  pus  noble  que 
no  ha  null  animal  inracional.  On,  com  assò  sensualment  e 
entellectualment  sia  significat  al  humà  enteniment,  per  as- 
sò es  significada  la  vostra  amor  al  humà  enteniment  que  ai- 
tant com  la  vostra  beneyta^ essència  es  major  e  pus  noble 
que  la  espècia  humana,  daytant  es  mellor  e  major  la  vostra 
amor  gloriosa  que  no  es  la  amor  qui  cau  en  humana  espè- 
cia. On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  segons  assò  es  la  hu- 
mana espècia  ubligada  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra 
amor  gloriosa.  On,  per  assò,  Sènyer,  lo  vostre  servidor 
obre  son  remembrament  al  enteniment  com  en  ell  cerc  los 
significats  qui  signifiquen  la  vostra  amor  per  tal  que  lo  re- 
membrament remembre  e  1  enteniment  entena  e  la  volen- 
tat  am  e  la  boca  do  laor  e  benedicció  de  la  vostra  sancta 
amor  vertuosa. 

4.  Sanclificat  Senyor  per  lo  qual  los  meus  ulls  ploren  el 
meu  cor  senamora!  Lo  vostre  servidor  cl  vostre  amador 
per  fer  reverencia  e  honor  a  la  vostra  gloriosa  amor  besa 
la  terra  e  leva  ses  mans  e  sos  ulls  al  cel  dient  ab  cor  humil 
devot:  Glòria  ^e  honor  e  reverencia  e  laor  sia  feta,  Sènyer 
Deus,  a  la  vostra  gloriosa  amor  la  qual  es  en  tota  vostra 
essència  e  en  totes  vostres  .iij.  persones  e  en  totes  vostres 
vertuts;  car  tota  vostra  essència  e  totes  vostres  .iij.  perso- 
t'^•    ^-^   '*^"  n^s  e  totes  vostres  vertuts  son  amor  infinida  eternal  aca- 

Lí.*  *L•\  M  bada   gloriosa,   la  qual  amor  adora  e  contempla  e  loa  e 

í,  lAívV  beneex  lo  vostre  servidor  ab  totes  les  forces  de  sa  amor 

sensual  e  entellectual.  »•(  5.  Humil  Senyor!  Sensualment  sen- 
tim e  entellectualment  entenem  que  home  ama  son  cors 
metex  e  ama  sos  fills  e  sa  muller  e  sos  parents  e  sos  amics 
e  ama  diners  e  viles  e  castells  e  les  altres  coses  sensuals. 
On,  com  la  ànima  dome  sia  amant  de  molt  gran  amor  to- 
tes estes  coses  sensuals  les  quals  no  son  ella  metexa  ni  son 


1.  E,  ncgu  animal. —  2.  E,M,  manca  aquest  mot.— 3.  A,  e  glòria. 


L.    DE    CONTBMPLACIO  1 OJ 

de  sa  natura  ni  semblants  a  ella  en  natura,  e  com  vostra 
essència  e  vostra  trinitat  e  vostres  vertuts  sien,  Sènyer, 
amor,  doncs,  qui  puría  aestmar  ni  cogitar  la  granea  de  la 
vostra  amor?  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  segons  que 
vostra  amor  es  gran  e  maravellosa  e  gloriosa  e  vertuosa, 
segons  aquella  granea  e  vertut  deuria  ésser  per  home  ado- 
rada e  contemplada;  mas  com  home  sia  cosa  fenida  e  ter- 
menada,  per  assò  no  pot  home  a  tant  bastar  a  contemplar 
e  a  adorar  la  vostra  sancta  amor  com  ella  es  digne  de  és- 
ser adorada  e  contemplada.  «(  6.  Com  la  vostra  amor  sia,  /^^^jíX^^ 
Sènyer,  tan  alta  e  tan  maravellosa,  per  assò  avets  vos  crea-  .  / 
des  les  creatures  en  moltes  diverses  figures  e  espècies  e 
proprietats  per  tal  que  en  moltes  de  maneres  donen  e  de- 
mostren significacions  al  humà  enteniment  de  la  bonea  e  la 
granea  excel•lent  de  la  vostra  acabada  amor  gloriosa.  On, 
bonahuirada  es  la  ànima  qui  sab  apercebre  e  conèxer  e 
amar  e  membrar  la  vostra  santa  amor  vertuosa,  e  benahui- 
rades  son  totes  les  creatures  qui  al  humà  enteniment  do- 
nen demostració  de  vostra  amor  piadosa;  e  maleyta  es  la 
ànima  qui  no  vol  ni  sab  membrar  ni  entendre  ni  amar  la 
vostra  amor  ni  vol  apercebre  los  significats  en  los  quals  e 
per  los '  quals  la  vostra  sancta  amor  es  significada. 

7.     Gran  Senyor  sobre  toies  granèes,  honrat  sobre  tots  bon- 
raments!  Cascuna  de  les  vostres  vertuts,  Sènyer  Deus,  dona  ^_ 

demostració  al  humà  enteniment  de  la  vostra  amor  glorio-  ^^^^-,,0'^  ^t-^- 
sa;  car  tant  dona  cascuna  de  vostres  vertuts  demostració 
de  son  acabament,  que  en  la  demostració  de  son  *  acabament 
es  demostrat  1  acabament  de  la  vostra  amor  al  humà  ente- 
niment; car  com  1  enteniment  aperceb  en  vos  infinitat  e 
eternitat  e  acabament,  adones  aperceb  en  la  vostra  amor 
infinitat  e  eternitat  e  acabament.  On,  per  assò  ienteniment 
ha  conexensa  que  la  vostra  amor  es  sens  comensament  e 
sens  íí  e  sens  nulla  alteració  e  null  mudament.  *•(  8.  On, 

I.  A,  les. — 1.  E,  lur. 


io8  Ramon  Lull 

com  assò  sia  enaxí,  doncs  segons  assò  es  demostrat  al  hu- 
mà enteniment  que  ans  quel  mon  fos,  ja  erets  vos  eternal- 
ment  aitant  amant  los  homens  bons  com  sots  ara  com  los 
homens  son.'  On,  com  nulla  cosa  qui  no  sia  no  pusca  amar 
e  com  vos  ajats  amat  eternalment  los  homens  bons  qui  an 
comensament,  doncs,  qui  poría  aestmar  la  gran  excel•lència 
de  la  vostra  amor?  On,  beneita  e  loada  e  glorificada  sia, 
Sènyer  Deus,  la  vostra  amor  gloriosa  qui  ha  tanta  de  ver- 
tut,  que  per  sa  vertut  amava  los  homens  bons  ans  que  fos- 
sen  e  amava  Is  en  tot  so  en  que  bons  devien  ésser;  e  encara, 
que  los  homens  bons  son  més  amats  per  la  vostra  amor 
que  no  es  la  lur  bonea.  On,  tot  assò  es  per  1  acabament  qui 
es  en  vostra  amor  e  en  lo  vostre  saber:  car  axí  com  en  Pe- 
re no  ha  saber  ab  que  sapia  ni  voler  ab  que  am  com  no  es 
en  ésser,  e  enaxí  com  en  Pere  no  ha  saber  ab  que  sapia  ni 
voler  ab  que  vulla  so  qui  no  es  en  ésser,  enaxí  la  vostra 
amor  el  vostre  saber,  per  lo  gran  acabament  qui  es  en  ells, 
amats  vos  ans  que  la  cosa  sia  per  so  car  avets  saber  e  vo- 
ler ab  que  sabets  e  amats  les  coses  esdevenidores.  4<  9.  Com 
la  humana  pensa,  Sènyer,  cogita  en  totes  estes  coses  da- 
mun dites  e  la  volentat  les  ama  e  lenteniment  les  entén  e  la 
memòria  les  remembra,  adones  es  la  vostra  amor  adorada 
e  contemplada;  e  com  lumà  enteniment  entén  que  vostre 
saber  sab  tots  los  bens  e  tots  los  peccats  qui  son  e  seran, 
e  com  lenteniment  entén  que  lo  vostre  voler  no  ama  null 
peccat,  adones  lenteniment  es  adorant  e  contemplant  la 
vostra  gloriosa  trinitat  significada  en  la  diversitat  qui  es 
en  vostres  proprietats  en  so  que  vostre  voler  no  ama  los 
peccats  que  sab  lo  vostre  saber,  lo  qual  vostre  voler  co- 
Ycnría  amar  los  peccats  que  sab  vostre  saber  pus  en  vos- 
tres proprietats  no  agués  nulla  diversitat.  On,  com  vostre 
voler  sia  acabat  com  no  ama  los  peccats  que  sab  vostre  sa- 
ber, e  com  vostre  saber  sia  pus  acabat  com  sab  tot  so  que 

I.  A,  homens  bons  son. 


Contemplació  109 


vol  c  tot  so  que  no  vol  vostre  voler,  que  no  seria  si  vostre 

voler  volia  peccat  o  si  no  sabia  sinó  lo  bé  que  vol  vostre 
voler,  per  assò  es  significada  diversitat  de  persones  en  la 
vostra  essència  gloriosa,  per  la  qual  diversitat  vostre  po- 
der pot  saber  tot  lo  bé  el  mal,  el  vostre  voler  pot  voler 
tot  lo  bé  que  sab  vostre  saber  e  no  vol  voler  lo  peccat  sa- 
but per  vostre  saber. 

1  o,  Jíh  honrat  Senyor  ple  de  gràcia  e  de  benedicció!  Qui 
vol  adorar  e  contemplar  la  vostra  gloriosa  amor,  sapia 
membrar  e  entendre  la  proprietat  del  foc  qui  ha  vertut  e 
proprietat  e  natura  que  segons  que  hom  li  dona  multitut 
de  lenya,  segons  aquella  ha  poder  de  escalfar  e  de  ésser 
gran.  On,  com  la  ànima,  Sènyer,  aura  sabuda  membrar  c 
entendre  aquesta  proprietat  en  lo  foc,  sapia  per  aquesta 
proprietat  membrar  e  entendre  la  granea  e  la  noblea  de 
la  vostra  amor  gloriosa  qui  ha  natura  e  proprietat  de  és- 
ser gran  e  vertuosa  segons  la  granea  e  la  vertut  e  la  pro- 
prietat de  la  vostra  essència  infinida  eternal  acabada  en 
tots  acabaments.  4<  1  1 .  Gloriós  Deus!  Com  hom  aura  mesa 
en  sa  memòria  e  en  son  enteniment  la  significació  qui  dona 
demostració  de  la  vostra  amor,  si  hom  vol,  Sènyer,  més  le- 
var  a  altre  grau  major  sa  conexensa  per  tal  que  mills  e  pus 
fortment  sapia  aver  conexensa  de  vostra  amor,  sapia  mem- 
brar e  entendre  com  lo  foc  qui  es  creatura  al  qual  es  do- 
nada natura '  que  infinidament  sestendría  en  quantitat  e  en 
calor  si  possíbol  cosa  era  que  hom  lo  pogués  bastar  infini- 
dament de  lenya  en  quantitat  de  temps.  On,  com  assò  hom 
ha  membrat  e  entès  enaxí  en  lo  foc,  adones  hom  mut 'sa 
memòria  a  membrar  e  son  enteniment  a  entendre  com  vos- 
tra essència  gloriosa  es  infinidament  amable  en  granea  e 
en  vertut;  car  sil  foc  qui  es  creatura  puría,  si  avia  matèria 
qui  li  bastàs,  cremar  e  escalfar  infinidament,  doncs,  quant 
més  pot  la  vostra  amor  amar  infinidament  c  eternal  com 


I.  M,  quomodo  igni  qui  ett  creatura  xit  data  natura, — 2.  E,  mut  hen|. 


1  lo  Ramon  Lull 

sia  cosa  que  no  sia  creada  ni  la  vostra  essència  no  sia  fini- 
da ni  termenada  ni  creada! '4(  12.  Qui  vol  adorar  ni  con- 
templar la  vostra  sancta  amor  gloriosa,  sapia,  Sènyer, 
membrar  e  entendre  la  gran  viltat  e  la  gran  mesquinea  qui 
es  en  home  per  corrupció  e  per  peccat,  e  sapia  membrar  e 
entendre  la  gran  amor  e  la  gran  gràcia  que  vos  fets  a  ho- 
me en  est  mon  e  en  lautre,  e  cascuna  de  les  coses  en  que 
vos  agraciats  e  arnats  e  beneficiats  home  en  est  mon  e  en 
lautre  sapia  membrar  e  entendre  particularment  e  puxes 
universalment;  car  si  hom  totes  aquestes  coses  sab  e  vol 
membrar,  adones  aura  aparellat  e  endressat  son  remembra- 
ment  e  son  enteniment  e  son  voler  a  adorar  e  a  contem- 
plar la  vostra  sancta  amor  gloriosa. 

1 3.  Gloriós  Senyor  qui  sots  glòria  de  Iotes  glòries  e  ver- 
tui'de  totes  vertuts!  Qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra 
amorosa  amor,  sapia  guardar  e  conèxer  la  bellea  e  la  no- 
blea  e  la  vertut  e  lo  ordonament  qui  es  en  les  creatures 
per  la  vostra  gloriosa  amor;  car  si  la  vostra  amor  totes 
aquestes  coses  no  volgués,  neguna  delies  no  fora,  car  no 
fora  qui  lur  donàs  ésser.  On,  com  les  coses  qui  son  en  lo 
mon  sien  tantes  e  tam  belles  e  en  tan  noble  disposició 
creades,  doncs,  qui  es,  Sènyer,  qui  pogués  aesmar  ni  albirar 
la  gran  granea  ni  la  gran  vertut  de  la  vostra  amor  glorio- 
sa? t<  14.  Dreturer  Senyor!  En  so  que  lo  vostre  saber  sab 
que  ell  pot  saber  peccat  sens  que  lo  vostre  voler  no  ama 
lo  peccat,  sab  sí  metex  major  e  mellor  e  sab  lo  voler  ma- 
jor c  mellor  que  no  seria  si  aital  poder  no  avia;  e  en  so  quel 
\t>*^iÀ  ^-  ^''',  vostre  voler  vol  quel  saber  sapia  tot  lo  bé  e  tot  lo  peccat 

"    ••''''    '  qui  es  e  vol  que  aja  lo  saber  poder  de  totes  coses  a  saber, 

e  vol  aver  lo  voler  poder  per  lo  qual  vulla  tot  lo  bé  que 
sab  vostre  saber  e  no  vulla  gens  del  peccat  que  sab,  per  as- 
sò  vol  lo  voler  vostre  més  sí  metex  e  vol  més  vostre  saber 
que  no  faria  si  no  era  aital  poder  en  vostre  saber  ni  en 

1.  A,  creda. — 2.  A,  uertuts. 


UU-Vv^A 


Y 


L.  DE  Contemplació  iii 

vostra  amor.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  son 
significades  al  humà  enteniment  .iij.  proprietats  diverses 
ésser  en  vostra  essència  divina  gloriosa,  la  qual  significa- 
ció es  feta  al  humà  enteniment  com  la  ànima  acabadament 
contempla  e  adora  la  vostra  amor  en  sí  metexa  e  en  lo  vos- 
tre poder  e  saber.  ♦<  15.  Com  la  vostra  amor  sia  per  totes 
creatures  e  part  les  creatures  infinidament,  e  com  la  vos- 
tra amor,  Sènyer  Deus,  sia  amor  eternal  sens  fi  e  sens  co- 
mensament,  per  assò  significa  dretura  e  ordonacio  e  aca- 
bament e  saviea  al  humà  enteniment  que  vostre  voler  vol 
que  sia  paradís  perdurablement  per  tal  que  en  ell '  la  vos- 
tra sancta  amor  gloriosa  sia  amada  e  coneguda  e  adorada 
e  contemplada  per  los  àngels  e  per  los  sants  de  glòria.  On, 
com  la  bonahuirada  ànima  sab  membrar  e  entendre  e  vo- 
ler los  significats  que  les  vostres  vertuts  donen  de  vostra 
amor,  adones  es  amada  per  la  vostra  amor  gloriosa.  On, 
benahuyrada  esla  ànima  qui  es  amada  per  tan  digne  e  per 
tan  noble  amor  com  la  vostra,  e  benahuirat  es  aquell  rc- 
membrament  e  enteniment  e  voler  qui  per  aquesta  mane- 
ra es  adorant  e  contemplant  la  vostra  sancta  amor  gloriosa. 
1 6.  Perdonable  Senyor  qui  sots  digne  de  tota  glòria  e  de 
tota  honor!  Com  hom  remembra  c  entén  com  la  amor  que 
los  uns  homens  an  als  altres  en  est  mon  es  amor  qui  poc 
dura  e  qui  per  poca*  d  ocasió  se  altereja  en  desamor,  e  com  ■^^- 

hom  per  aquesta  amor  aital  mou  e  muda  son  remembra- 
ment  a  remembrar  e  son  enteniment  a  entendre  e  son  vo- 
ler a  amar  com  la  vostra  sancta  amor  gloriosa  es  amor  per- 
durable inalterable  infinida  eternal,  adones  es  hom  adorant  ; 
e  contemplant  per  esta  manera  damunt  dita  la  vostra  sanc- 
ta amor  gloriosa.  4<  17.  A  la  vostra  sancta  amor,  Sènyer 
"Deus,  sia  glòria  e  reverencia  e  honor:  car  com  hom  vos 
ama  eus  fa  honor  e  honrament,  adones  es  hom  amat  per 
la  vostra  amor;  e  com  hom  nous  ama  neus  h.  reverencia 


I.  E,  manca  aquest  mot. — 2.  E,  pocca. 


w 


1 12  Ramon  Lull 

ni  honor,  adones  la  vostra  amor  no  ama  hom.  On,  jassía 
que  assò  sia'enaxí,  per  tot  assò  la  vostra  sancta  amor 
gloriosa  no  es  alterable  ne  incamiable;  car  tant  es  gran 
vostre  saber  e  vostre  poder  e  vostra  dretura,  que  la  vos- 
tra amor  nos  muda  ni  saltereja  si  bé  hom  vos  ama  en  un 
temps  cus  desama  en  altre,  car  amor  finida  c  termenada 
no  pot  alterar  amor  iníinida  eternal:  car  enaxí  com  la  rcs- 
plandor  del  sol  no  saltereja  nis  muda  si  bé  lome  qui  ha 
sans  sos  ulls  reeb  més  de  claror  delí  que  no  fa  com  es  la- 
ganyós,  enaxí  la  vostra  amor  tant  es  abundosa* de  saber  e 
poder  e  dretura  e  de  infinitat  e  de  eternitat,  que  no  pot 
càer  en  ella  negún  accident  ni  nulla  alteració.  4(  18.  Sanc- 
tificat  Senyor!  So  per  que  la  amor  que  ha  en  Pere  en  un 
temps  e  la  desamor  que  ha  en  altre  temps  es  alterable,  es 
per  so  car  ha  defalliment  son  poder  en  saber  e  son  saber 
ha  defalliment  en  poder,  e  per  assò  cau  en  son  voler  defa- 
lliment e  alteració.  Mas  car  vostre  poder  no  defall  en  sa- 
ber ni  vostre  saber  en  poder,  per  assò  no  pot  càer  en 
vostre  voler  null  accident  ni  nulla  alteració  jassía  so  que 
hom  vos  am  en  un  temps  e  no  en  altre  e  vostre  voler  sia 
tota  ora  dreturer  en  lo  voler  o  no  voler  per  vos  volgut. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  totes  les  vegades  que  hom 
sab  remembrar  e  entendre  e  voler  vostra  gloriosa  amor  per 
esta  manera,  totes  aquelles  vegades  es  hom  loant  e  ado- 
rant e  contemplant  entellectualment  vostra  sancta  amor 
divina. 

1 9.  J^emembrabíe  Senyor  qui  sots  font  d  amor  e  de  saviea! 
Enaxí  com  ha  molt  gran  differencia  enfre  creador  e  crea- 
tura,  enaxí  ha  molt  gran  differencia  enfre  la  desamor  que 
vos  avets  als  peccadors  e  a  la  desamor  ^  que  an  los  uns 
homens  als  altres;  car  la  desamor  que  en  Pere  ha  an  Gui- 
llem tota  hora  que  en  Pere  desama  en* Guillem,  ha  passió 
en  son  remembrar  e  en  son  entendre  e  en  son  voler  mem- 


I.  A,  no  sia. — ».  E,  ahondosa  (forma  utuaí). — 3.  M,  et  ditamorem. — 
4.  A,  an. 


L.  DE  Contemplació  113 

brant  c  entenent  en  Pere  la  desamor  el  desplaer  que  li  ha 
fet  en  Guillem,  desamant  en  Pere  la  desamor  el  desplaer 
e  la  onta  el  dan  que  li  ha  feita  en  Guillem:  on,  per  aques- 
ta passió  entellectual  cau  passió  en  en  Pere  sensual.  On, 
beneyta  sia,  Sènyer,  la  vostra  amor  gloriosa;  car  tant  es 
gran  vostra  amor  en  amar  e  en  saber  e  en  poder,  que  im- 
possíbol  cosa  es  que  pusca  càer  passió  en  vostre  voler  jas- 
sía  que  desam  en  Guillem  peccador,  la  qual  desamor  li  ha 
vostre  voler  per  acabada  dretura  e  acabat  poder  e  saber  e 
per  acabada  amor  que  vostre  voler  ha  a  sa  '  acabada  dretu- 
ra e  saviea  e  poder.  <%í  20.  Enaxí  com  lo  savi  rey  dreturer 
ha  plaer* de  fer  justicia  en  lome  traydor  digne  de  reebrc 
mort,  enaxí,  Sènyer,  la  vostra  amor  acabada  ha  molt  graní 
plaer  de  voler  en  lome  peccador  los  drets  que  ha  en  ell 
vostre  acabat  poder  e  vostra  acabada  saviea  e  vostra  aca- 
bada amor  per  fer  en  ell  justicia  e  dretura.  On,  enaxí  com 
en  lo  voler  del  rey  dreturer  no  cau  passió  com  fa  justicia, 
e  assò  per  so  com  desama  injuria,  enans  ha  plaer  en  son  vo- 
ler qui  vol  so  que  entén  son  saber,  enaxí  en  lo  voler  vostre* 
no  cau  passió  com  desama  los  homens  peccadors,  enans  ha 
vostre  voler  aitàn  gran  plaer  de  fer  justicia  com  ha  plaer  de 
fer  misericòrdia  segons  que  la  vostra  saviea  ha  poder  en 
saber  so  qui  es  plaer  de  vostre  voler  en  fer  justicia  et  mi- 
sericòrdia. «21.  On,  glòria  e  vertut  e  benedicció  sia,  Sènyer 
Deus,  a  la  vostra  sancta  dousa  amor  gloriosa:  car  aitant  com 
la  ànima  beneyta  se  pot  esforsar  a  remembrar  e  a  entendre 
e  a  amar  la  vostra  amor  ésser  amor  noble  e  gloriosa  segons 
les  raons  e  demostracions  damun  dites,  d  aitant  es  gran  sa 
oració  e  sa  contemplació  la  qual  ha  en  Ja  vostra  amor  glo^ 
riosa;  car  aitant  com  la  vertut  visiva  sensual  s  estén  per 
1  àer  pus  fortment  com  hom  dels  auts  munts  guarda  en  los 
locs  plans,  daitant  pus  fortment  es  la  ànima  adorant  e  con- 
templant ia  vostra  amor  gloriosa  com  hom  la  ^  sab  membrar 


I.  A,  minca  a  sa. — 1.  E,  plascr  (pauim). — 3.  A,  maior. — 4.  E,  uos- 
tre  uoler. — 5.  A,  Jo. 

CoNT•MTLACie-Vl  l-S. 


1 14  Ramon  Lull 

e  entendre  e  amar  per  acabat  poder  e  saber  e  voler  di- 
vina!. 

22.  Divina!  Senyor  qui  regnats  e  posseyts  Iotes  coses! 
Qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra  sancta  amor  glorio- 
sa, sapia  reebre  los  significats  que  les  vostres  glorioses 
vertuts  signifiquen  com  la  vostra  amor  no  ama  negún  pec- 
cat  ni  neguna  culpa;  car  demostrants  cascuna  de  les  vertuts 
sos  acabaments,  son  significants  que  en  la  vostra  amor  no 
ha  negún  defalliment,  car  si  vostra  amor  amava  culpa  ni 
peccat,  neguna '  de  vostres  vertuts  no  puríen  significar  sí 
mctexes  al  humà  enteniment  que  fossen  en  acabament  sens 
:    _  defalliment.  ••<  23.  Com  lumà  enteniment  vol  fruir  lo  vos- 

<>  f}^^i  tre  gloriós  saber,  adones  entén  que  ans  que  fos  lo  mon  ja 

í  ,   jf*  j       sabia  ell  eternalment  totes  les  colpes'els  peccats  qui  son 

^»|     j  en  lo  mon:  on,  si  la  vostra  volentat  amav'«  culpa  ni  peccat, 
T-^     I  doncs  infinidament  e  eternalment  amaria  so  que  lo  vostre 
saber  sab  infinidament  e  eternal.  On,  com  lo  vostre  saber 
sabia  acabadament  so  que  sab,  cove  de  necessitat  que  lo 
,   j    vostre  voler  acabadament  am  so  que  ama,  car  si  nou  faya, 
impossíbol  cosa  seria  que  vostre  saber  pogués  acabada- 
('  \   ment  saber  ni  vostre  poder  pogués  acabat  poder  aver  en 
■^    '  saber  e  voler,  e  covenría  que  vostre  voler  e  vostre  saber 
e  vostre  poder  aguessen  reebuda  composició ^  de  .ij.  con- 
traris, so  es  acabament  e  defalliment;  car  si  vostre  voler 
amava  bé  e  peccat,  puría  ésser  acabament  e   defalliment 
ensems,  e  si  vostre  saber  sabia  *  vostre  voler  ésser  en  aca- 
bament e  en  defalliment,  sabria  sí  metex  en  defalliment  e 
en  acabament,  e  assò  metex  puría  lo  poder;  e  assò  es  cosa 
impossíbol  que  nulla  cosa  eternal  infinida  divina  pusca  és- 
ser composta  de  contraris.  í•K  24.  Dreturer  Senyor!  Si  vos- 
tre voler  desamàs  tan  fortment  culpa  e  peccat  que  vedàs 
que  lo  mon  no  fos  creat  per  tal  que  mal  ni  colpa  no  fos, 
fora  costret  en  amar  lo  bé  qui  es  creat  del  qual  no  pogra 


<js^ 


t.  E,  ní  neguna. — 2.  A,  coses. — 3.   E,   compusio. — 4.   A,  sapia. — 
5.  A,  ni  de  contraris. 


L.  DE  Contemplació  115 

amar  sa  creació;  car  sens  peccat  no  pogra  acabadament  j^  ^' 
ésser  conegut,  ni  les  vostres  qualitats  si  bé  e  mal  no  fos 
en  ésser  no  pogren  al  humà  enteniment  significar  ni  de- 
mostrar lur  gloriós  acabament.  On,  enaxí  com  lo  voler 
fora  per  esta  manera  forsat  e  costret  que  no  pogra  voler 
que  null  bé  fos  creat  ni  demostrat  de  vostres  vertuts,  en  ,      . 

axí,  Sènyer,  fora  costret  vostre  poder  que  no  pogra  e  fo-  "       ^ 

ta  costret  vostre  saber  que  no  sabera  crear  bé  ni  signifi-  ^j*vH<^  (■'^ 
car  lo  bé  ni  1  acabament  qui  es  en  la  vostra  essència  divina. 
On,  com  assò  sia  cosa  impossíbol  que  null  constrenyiment 
pusca  càer  en  vostre  poder  ni  saber  ni  voler,  per  assò  es 
significat  que  vostre  voler  no  desama  tant  culpa  ni  peccat, 
que  per  la  desamor  que  ha  a  culpa  e  a  peccat  sia  desamant 
lo  bé  qui  es  conegut  per  culpa  e  per  peccat. '  On,  com  hom 
sab  membrar  e  entendre  e  amar  aquesta  manera  en  la  vos- 
tra amor  gloriosa,  adones  es  hom  adorant  e  contemplant 
lo  vostre  voler  gloriós. 

25.  Savi  Senyor  en  toies  coses!  Qui  vol  adorar  e  con- 
templar la  vostra  amor  gloriosa,  sapia  membrar  e  enten- 
dre com  la  vostra  gloriosa  amor  ha  tanta  de  noblea  en  sí 
metexa  e  tanta  de  vertut,  que  ans  que  en  Pere  just  fos  en  /.</v«-^  ^^.i 
esscr,  eternalment  la  vostra  amor  amava  en  Pere  e  des-  <  / 
amava  en  Guillem  peccador  dampnat,  pus  que  vostre  saber  ,'' 
sabia  ^  en  Pere  e  en  Guillem  eternalment  ans  que  fossen 
en  3  ésser.  On,  com  hom  aura  adorada  e  contemplada  la 
vostra  amor  per  esta  manera,  en  après  sapia  la  hom  adorar 
c  contemplar  per  altra  manera,  so  es  a  saber,  que  hom  sa- 
pia membrar  e  entendre  com  gran  benahuiransa  es  aquella 
d  en  Pere  qui  eternalment  ans  que  fos  fo  amat  per  vostra 
amor  gloriosa,  ^e  com  gran  malahuiransa  es  aquella  d  en 
Guillem  qui  eternalment  fo  desamat  ans  que  fos  per  vos- 
tra amor  dreturera.  4(  a6.  Com  hom,  Sènyer,  remembra  e 
entén  com  gran  benahuiransa  es  en  los  sants  de  glòria  qui 


Ji^y^ 


1.  E,  e  peccat. — 2.  E,  sapia. — 3.  A,  manca  en. — 4.  E,M,  graciosa. 


1 16  Ramon  Lull 

etcrnalmcnt  sens  fi  seran  arnats  per  tan  gloriosa  c  per  tan 
cxcellent  amor  com  la  vostra,  e  com  hom  cogita  ni  aestma 
com  gran  maledicció  es  en  los  infernats  qui  sens  fi  seran 
desamats  per  la  vostra  benigna  amor  piadosa,  adones  es 
hom   entellectualment  amador  e   contemplador   e   orador 
4/-^   ÍP^'^^^  1     e  loador  de  la  vostra  amor  gloriosa;  e  com  hom  cogita  ni 
Wiï     -pe^psnsa  que  tot  home  qui  en  est  mon  es  orador  e  con- 
»       templador  e  amador  de  la  vostra  gloriosa  amor,   que   es 
amat  e  remembrat  per  los  àngels  e  per  los  sants  de  glòria, 
adones  es  hom  adorant  e  contemplant  la  vostra  amor  glo- 
riosa. *<  27.  Gloriós  Senyor!  Qui  vos  no  ama  no  ha  de  que 
senamor,  ni  qui  vos  no  ama  no  es  amat  per  la  vostra  amor 
ni  per  los  àngels  ni  per  los  sants  de  glòria  ni  per  nulla  ver- 
tut  del  cel  ni  no  ha  dignitat  ni  natura  ni  proprietat  per  la 
qual  sia  digne  d  amar  ni  de  ésser  amat.  On,  com  amor  sia 
tan  gloriosa  vertut  e  tan  noble  e  com  amor  perda  hom  en 
;    vos  a  desamar  e  com  la  amor  qui  vos  ama  fassa  hom  ésser 
5   digne  de  ésser  amat,  e  doncs,  Sènyer,  què  es  ni  que  pot 
\  ésser  que  hom  fa  altra  cosa  sinó  amar  e  adorar  e  contem- 
plar la  vostra  sancta  amor  gloriosa? 

28.     Eternaï  Senyor  perdurable  en  to  fs  temps,   qui  sots 
acabament  de  mos  acabaments!  Sensualment  sentim  e  entel- 
lectualment entenem  que  en  més  natures  diverses  ama 
home  com  ama  sensualment  e  entellectualment,  que  no  fan 
-,     i     los  àngels  qui  no  samen  sensualment  per  so  car  son  coses 
M,^M\M^    I    entellectuals  c  no  son  coses  sensuals.  On,  per  tal  que  vos- 
tra amor  fos,  Sènyer,  sensual  e  entellectual,  volgués  vostre 
.^^^y^'-         Fill  encarnar  en  sensual  natura  en  la  dousa  verge  nostra 
dona  Sancta  Maria  gloriosa,  e  assò  volgués  per  tal  quens 
amàs  vostra  amor  axí  com  creador  ama  creatura  e  axí  com 
creatura  qui  ama  sa  par  creatura.  ^  29.  On,  bcneyt  siats 
vos,  Sènyer '  Jhesu  Christ,  qui  volets  amar  com  a  deu  e  com 
a  creatura:  com  a  deu  arnats  en  quant  vostra  deitat  glorio- 


I.  E,  seyrter  deus:  M,  "Domine  Deus. 


L.  DE  Contemplació  i»J 

sa  qui  ama  les  sues  creatures;  com  a  creatura  amats  en  so 
que  volgués  ésser  home  per  tal  que  amassets  vostre  sem- 
blant metex  en  humana  espècia.  On,  enaxí  com  nos  volets 
amar  com  a  deu  e  com  a  creatura,  enaxí  volets  ésser  amat 
per  home  com  a  deu  e  com  a  creatura:  com  a  deu  en  so 
que  volets  que  hom  am  vostra  deitat  com  a  deu,  e  vostra 
humanitat  com  a  home.  On,  com  hom  sab  remembrar  e 
entendre  la  vostra  gloriosa '  amor  divina  e  la  vostra  glo- 
riosa amor  humana  per  esta  manera,  adones  es  hom  ado- 
rant e  contemplant  la  vostra  gloriosa  amor  divina  e  la  vos- 
tra piadosa  amor  humana.  4<  30.  A  la  vostra  sancta  amor 
divina,  Sènyer  Deus,  sia  feta  reverencia  e  honor  per  tots 
temps:  car  tant  ama  ardentment  e  ferventment  sa  creatu- 
ra, que  per  assò  ha  volguda  crear  la  vostra  humana  natu- 
ra, e  vol  a  ella  ésser  tan  acostada  per  la  encarnació  de  la 
santa  persona  del  Fill,  que  aquella  natura  vol  tant  amar 
que  vol  que  per  totes  les  creatures  e  per  tots  los  pobles 
sia  adorada  e  contemplada  e  reclamada  e  honorifícada  e 
loada  e  amada  de  totes  les  vertuts  e  les  forses  sensuals  e 
entellectuals  qui  son  en  les  creatures.  On,  aquesta  amor 
tan  gran  la  qual  ha  vostra  divina  natura  a  vostra  humana 
natura,  dona  significació  de  la  gran  amor  que  vos  podets  e 
sabets  e  volets  aver  a  creatura  e  de  la  gran  amor  que  vos- 
tra natura  humana  pot  e  sab  e  vol  a  vostra  divina  natura, 
e  de  vostra  humana  natura  no  pogra  ésser  significada* al 
humà  enteniment  en  tan  gran  granea  sinó  fos  la  sancta 
persona  del  Fill  encarnada  en  nostra  dona  verge  gloriosa 
Sancta  Maria. 


I .  A,  manca  aquest  mot. — a.  M,  qui  Jlmor  non  pouet  tignifícari. 


ii8 


Ramon   Lull 


f  Cap.  325.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  gloriosa  simplicitat  de  la  es- 
sencia  divina. 


r    j 


EUS  un,  simple  sens  nulla  composició!  M  vos,  Sènyer, 
sia  glòria  e  honor  per  tots  temps:  Car  qui  vol  ado- 
rar e  contemplar  la  gloriosa  simple  natura  qui 
es  en  la  vostra  essència  divina,  cove  que  la  ador  e  la  con- 
tcmple  sensualment  e  entellectualment  en  la  vostra  glorio- 
sa substància  e  en  les  vostres  glorioses  .iij.  persones  e  en 
les  vostres  glorioses  vertuts,  e  com  hom  sensualment  e  en- 
tellectualment aura  adorada  e  contemplada  la  vostra  pura 
simplicitat,  cove  que  hom  meta  e  estog  la  oració  en  la  ter- 
cera figura  d  oració  la  qual  es  composta  de  la  sensual  ora- 
ció e  de  la  entellectual.  M  2.  Gloriós  Deus!  Qui  vol  adorar 
e  contemplar  la  vostra  sancta  simplicitat,  cove  que  sapia 
membrar  e  entendre  la  composició  e  la  simplicitat  qui  es 
en  les  creatures,  per  tal  que  per  la  composició  e  la  simpli- 
citat qui  es  en  les  creatures  sapia  membrar  e  entendre  e 
amar  la  vostra  sancta  simple  natura  significada  e  demostra- 
da al  humà  enteniment  per  la  composició  e  la  simplicitat 
qui  es  en  les  creatures.  '♦<  3.  On,  com  hom,  Sènyer,  aura 
ordonat  e  endressat  son  enteniment  a  reebre  los  signifi- 
cats e  les  demostracions  que  les  creatures  donen  de  la  vos- 
tra simplicitat,  adones  cove  que  hom  departesca  la  oració 
e  la  contemplació,  segons  la  qual  hom  vol  adorar  e  con- 
templar, en  .ix.  parts^  les  quals  son:  lo  firmament  los  ele- 
ments animals  ànima  àngels  encarnació  trinitat  substància 


I.  E,  santa  hesencia:  M,  sancta  essentia. 


L.  DE  Contemplació  119 


vcrtuts;  e  com  hom  aura  deveída '  la  oració  c  la  contem- 
plació en  estes  .ix.  parts,  cove  que  cada  part  hom  sapia    /,  > 
membrar  e  entendre  e  voler  per  tal  que  hom  sapia  per 
cada  part  girar  sa  ànima  a  membrar  e  a  entendre  e  a  vo- 
ler la  vostra  simplicitat  gloriosa. 

4.  Cortès  Senyor  per  lo  qual  los  meus  ulls  son  en  plor  e 
mon  cor  es  en  amor!  La  primera  part  se  diu  del  firmament 
ab  lo* qual  lo  vostre  servidor,  Sènyer,  vol  adorar  e  contem- 
plar la  vostra  simplicitat  ab  los  significats  quel  firmament 
dona  de  vostra  simplicitat.  On,  per  assò  lo  vostre  servidor 
diu  que  lo  firmament  es  per  una  manera  compost  e  per  al- 
tra manera  es  simple,  c  per  la  manera  '  on  es  compost  es 
com  lo  firmament  es  cors  compost  de  matèria  e  de  forma  c 
de  lur  conjunccio,  lo  qual  cors  ha  lonc  e  ample  e  pregont. 
"K  5.  Vertuós  Senyor!  Com  lo  firmament  es  demostrant  sí 
metex  al  humà  enteniment  que  ell  es  simple  en  substància, 
adones  lo  remembrament  remembra  e  1  enteniment  entén 
que  lo  firmament  no  es  jenerat  ni  corrumput  ni  fexuc  ni 
leuger  ni  movable  a  amunt  ni  a  avall  ni  no  corromp  sa  for- 
ma ni  la  minva  ni  la  crex.  On,  com  la  ànima  remembra  e  en- 
tén la  substància  del  firmament  en  esta  manera  e  remembra 
e  entén  la  jeneracio  e  la  corrupció  qui  cau  en  les  substàn- 
cies elementades,  adones  segons  relació  entén  1  enteniment 
que  lo  firmament  es  simple  en  substància  a  esguardament 
de  la  substància  elementada  composta  dels  .iiij.  elements. 
<•(  6.  On,  com  la  ànima  ha  entès  que  lo  firmament  es  simple 
a  esguardament  dels  animals  e  dels  vejetables  e  dels  me- 
talls, e  com  la  ànima  ha  entès  que  lo  firmament  es  compost 
segons  esguardament  de  sí  metex,  adones  la  ànima  gira  e 
muda  son  remembrament  a  membrar  e  son  enteniment  a 
entendre  e  son  voler  a  amar  la  vostra  simplicitat  gloriosa; 
car  sil  firmament  qui  es  creatura  e  es  compost  quant  en 
sí  metex,  e  emperò  es  simple  ♦en  quant  !os  corses  elemen- 

I.  E,  deuesida. — 2.  E,  la. — 3.  E,  e  per  altra  es  simple,  per  la  manc- 
. — 4.  E,  simpli. 


110  Ramon  Lull 

tats,  doncs,  quant  més,  Sènyer,  la  vostra  gloriosa  substàn- 
cia es  simple,  la  qual  substància  no  es  creada  e  de  la  qual 
substància  ha  reebuda  gràcia  e  benedicció  lo  firmament  e 
totes  les  creatures!  On,  com  la  mia  ànima  sab  assò  mem- 
brar  e  entendre  e  voler  de  la  vostra  substància,  adones  es 
adorant  e  contemplant  entellectualment  vostra  simplicitat 
vertuosa;  e  com  lo  cors  sab  dir  o  líger  o  escriure  aquestes 
paraules  de  la  vostra  simplicitat,  adones  es  la  vostra  sim- 
plicitat adorada  e  contemplada  sensualment  per  lo  cors. 

y.  Verm  Senyor  inalterable  perdurable  poderós  en  toíes 
forces!  La  segona  part  se  diu  dels  elements.  On,  deym 
quels  elements  segons  una  manera  son  enteses  que  son 
simples  e  segons  altra  manera  son  sentits  que  son  com- 
posts. Segons  so  que  son  entelleetuejats  que  son  simples, 
es  com  cascú  element  es  entès  per  sí  en  sa  simple  natura 
e  proprietat, '  axí  com  lo  foc  en  calor  e  làcr  en  humiditat 
c  1  aigua  en  fredor  e  la  terra  en  secor.  ^  8.  Vertuós  Senyor! 
Com  los  elements  son  sentits  composts,  adones  son  los 
animals  els  vejetables  e  los  metalls  qui  son  corses  com- 
posts de  .iiij.  elements,  los  quals  .iiij.  elements  se  compo- 
nen en  la  matèria  sobjecta  a  la  generació  et  corrupció  de 
la  forma  dels  corses  damundits,  la  qual  composició  se  fa 
per  tal  que  la  matèria  elemental  pusca  enjenrar  e  compon- 
dre* formes  on  demostre  sensualment  sí  metexa,  e  que  1  en- 
teniment entena  la  forma  simple  que  cascú  dels  elements  ha 
per  sa  pròpia  simplicitat.  *•<  9.  "Honrat  Senyor!  Com  la  àni- 
ma entellectualment  entén  los  elements  simples  quant  cas- 
cú en  sa  pròpia  natura,  e  com  per  lo  cors  qui  sent  les 
formes  dels  vegetables  e  dels  animals  e  dels  metalls  com- 
posts ^  entén  que  los  elements  son  composts,  e  com  la  àni- 
ma entellectueja  que  son  remembrament  no  basta  a  mem- 
brar  ni  son  enteniment  a  entendre  tota  la  simplicitat  que 
cascú  dels  elements  ha  en  sí  metex,  e*com  la  ànima  gira  e 


1.  E,  manca  e  proprietat.  —  2.  E,  compendre. — 3.  A,  compostes. — 
4.  A,E,  on. 


<u 


'/«... 


L.  DE  Contemplació  i  li 

muda  son  rememorar  e  son  entendre  e  son  voler  a  la  gran 
simplicitat  qui  es  en  vostra  deitat,  adones,  Sènyer,  es  con- 
templant c  adorant  la  vostra  sancta  simplicitat  membrant  e 
entenent  los  significats  que  los  elements  simples  qui  son 
creatures  donen  de  la  vostra  simplicitat  increada;  car  si 
los  elements  qui  per  una  manera  reeben  composició  e  qui  . 

son  creatures  an  tanta  de  simplicitat,  doncs,  quant  major  ^ 

es,  Sènyer,  vostra  simplicitat  qui  no  reeb  nulla  composició 
per  nulla  manera,  enans  es  natura  pura  simple  increada  in- 
finida  eternal  tota  acabada! 

1  o.     Singular  Senyor  qui  sots  voler  de  mos  volers  e  plaer 
de  mos  plaers!  La  tercera  part  se  diu  dels  animals.  On, 
deym  que  los  animals  per  una  manera  son  sentits  composts 
c  per  altra  son  entellectuejats  que  son  simples.   Segons  la 
manera  on  son  sentits  que  son  composts  es  en  quant   tot 
animal  es  compost  d  ànima  e  de  cors  e  de  espirit  qui  es  la 
conjunccio  del  cors  e  de  la  ànima,  e  lo  cors  es  compost  de 
matèria  e  de  forma  sensual;  e  la  manera  segons  la  qual   es 
entellectuejada  simplicitat  en  los  animals  es  la  ànima  qui 
es   part   delís,    la    qual    ànima    es    substància    simple    se- 
gons  esguardament  e  relació 'de  la   substància   corporal. 
4(  1 1.  On, *enaxj,  com  les  parts  de  la  matèria  son  simples, 
so  es  cada  element  per  sí,  enaxí,  Sènyer,  en  los  animals  la 
ànima  quant  de  sa  natura  es  substància  simple  a  esguarda- 
ment del  cors;  e  enaxí  com  totes  les  parts  simples  dels 
elements  entren  en  composició  en  compondre  la  matèria, 
enaxí  totes  les  parts  dels  animals  entren  en  composició        "íL,  4^*,V^ 
com  componen  animal.  M.as  es  ver  que  daitant  es  la  diffe-     . 
rencia;  car  animal  no  es  simple  en  totes  parts  sinó  en  quant    í   f^<^^J'^/ij^ 
la  ànima,  e  la  matèria  elementada  ha  totes  ses  parts  sim- 
ples com  los  elements  son  enteses  simples  e  no  composts. 
"¥,  1 2.  On,  beneyta  sia,  Sènyer  "Deus,  la  vostra  sancta  sim- 
plicitat gloriosa:  car  com  la  ànima  sab  membrar  e  enten- 


I.  A,  la  relació. — 2.  A,  manca  On. 


122 


Ramon  Lull 


rAA^^ 


dre  la  simplicitat  e  la  composició  qui  es  en  los  animals,  e 
per  aquella  simplicitat  e  composició  sab  membrar  e  enten- 
dre e  amar  vostra  simplicitat  significada  e  demostrada  per 
los  animals,  adones  la  ànima  es  adorant  e  contemplant  la 
vostra  sancta  divina  simplicitat,  la  qual  ha  creada  la  sim- 
plicitat e  la  composició  qui  es  en  les  creatures  per  tal  que 
per  la  simplicitat  qui  es  en  elles  aperceba  lumà  enteni- 
ment que  vos  sots  essència  simple,  car  si  simple  no  fossets 
no  pogrets  crear  en  creatura  simplicitat;  e  car  tota  com- 
posició cove  estar  en  temps  e  cove  aver  comensament,  per 
assò  la  vostra  simplicitat  ha  creada  composició  en  les  crea- 
tures per  tal  que  sia  significat  en  elles  lur  comensament  lo 
qual  an  per  la  creació  que  an  reebuda  de  la  vostra  sim- 
plicitat qui  es  sens  comensament. 

1 3.  Savi  Senyor  en  iots  secrets,  dreturer  en  totes  senten- 
cies! La  quarta  part  se  diu  d  ànima.  On,  deym  que  entellec- 
tualment  entenem  que  ànima  es  per  un  esguardament  subs- 
tància composta  e  per  altre  es  substància  simple.  Per  lo 
esguardament  on  es  vista  composta  es  com  lo  enteniment 
humà  entellectueja  que  la  ànima  de  David  no  es  la  ànima 
de  Adam.  On,  per  assò  de  necessitat  cove  cascuna  de  les 
ànimes  aver  matèria  e  forma  entellectual  per  la  qual  sia  en 
individuitat  ab  1  altra:  on,  per  assò  es  significat  que  tota 
ànima  es  composta  entellectualment  de  matèria  e  forma  e 
conjunccio  entellectual.  4(  14.  Jlmorós  Senyor!  Enaxí  com 
jumà  enteniment  entén  que  lo  foc  es  simple  com  entén  sa 
calor  simple  sens  composició  d  altre  element  e  entén  que 
lo  foc  ha  sa  calor  e  sa  claror  e  sa  leugería  de  sa  pròpia  na- 
tura metexa,  enaxí,  Sènyer,  com  1  enteniment  entellectueja 
que  la  ànima  es  substància  incorrompable  inalterable'  pura 
essent  sens  nulla  contraria  natura  en  sí  metexa,  adones 
aperceb  I  enteniment  e  conex  queia  ànima  es  simple  en  na- 
tura quant  en  sí  metexa  e  que  la  sua  substància  no  es  uni- 


I.  E,  e  inalterable. 


L.  DE  Contemplació  123 

da  de  coses  contraries.  «  1 5.  Perdurable  Senyor!  Com  lo 
vostre  contcmplador  entellectueja  que  la  simplicitat '  del 
foc  no  pot  usar  de  sa  vertut  entro* que  es  composta  ab  los 
altres  elements,  ni  la  ànima  en  cors  humà  no  pot  usar  ac- 
tualment de  sa  simplicitat  sens  que  no  sia  lo  cors  a  ella  sob- 
ject  com  aja  en  ell  ses  vertuts  en  actu,  adones,  Sènyer^ 
1  enteniment  gira  son  enteniment  a  entellectuejar  la  vostra 
sancta  simplicitat  gloriosa  qui  es  tan  vertuosament  simple 
en  sí  metexa,  que  no  ha  necessària  que  nulla  cosa  creada 
la  ajut  a  usar  de  sa  vertut  ni  no  la  cal  compondre  ab  nulla 
cosa  per  usar  de  son  poder;  car  tant  es  abundosa  en  sim- 
plicitat e  en  vertut  e  en  acabament  e  en  purificació,  que 
nulla  cosa  no  la  pot  empatxar  ni  embargar  a  aver  sa  vertut 
en  actualitat.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  lo 
vostre  servidor  besa  la  terra  e  fa  reverercia  e  honor  a  la 
vostra  simplicitat  sancta. 

1 6-  Jldoral  Senyor  reclamat  per  lots  los  pobles,  qui  sots 
glòria  de  totes  glòries!  La  quinta  part  se  diu  dels  àngels.  On, 
deym  que  los  àngels  son  dits  composts  en  quant  composi- 
ció entellectual,  e  car  no  son  coses  corporals,  per  assò  son 
dits  que  son  substància  simple  a  esguardament  dels  corses 
elementats.  On,  so  per  que  los  àngels  son  simples  en  subs- 
tància es  per  so  car  de  substància  angèlica  nos  corromp  sa 
forma  ni  no  es  substància  composta  de  contraris,  e  so  per 
que  substància  angèlica  es  dita  que  es  composta  es  per  so 
car  es  composta  de  matèria  e  de  forma  e  de  lur  conjunccio 
entellectual,  la  qual  composició  es  entellectualment  entesa. 
'•<  17.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  àngel  es  substància  simple 
a  esguardament  de  substància  corporal,  enaxí  e  molt  més 
encara  substància  angèlica  es  composta  a  esguardament  de 
la  vostra  substància  divina.  On,  com  la  substància  angèlica 
sia  substància  fenida  e  termenada  e  creada,  e  la  matèria  e 
la  forma  e  la  conjunccio  d  on  es  composta  entellectualment 


1.  A,  que  la  uostra  simplicitat.—  i.  E,  dentro. 


124  Ramon   Lull 

sien  [en]  cascú  dels  àngels  parts  individuus  particulars  e  no 
sia  la  matèria  universal  segons  que  es  la  matèria  corporal 
als  corses  elementats,  e  com  los  àngels  sien  en  molt  gran 
simplicitat  a  esguardament  de  la  composició  qui  es  en  los 
corses  sentits,  doncs,  qui  puría  aestmar  ni  cogitar,  Sènyer, 
la  gran  simplicitat  qui  es  en  lo  vostre  sant  cors  gloriós? 
«•<  18.  Honrat  Senyor!  Enaxí  com  la  forma  corporal  no  po- 
ría  ésser  engenrada  en  la  matèria  elemental  sens  la  compo- 
sició dels  .iiij.  elements,  enaxí  e  molt  mills  encara  la  sim- 
ple natura  angelical  no  pogra  ésser  creada  ni  puría  ésser 
observada  menys  de  la  vostra  simple  natura.  On,  com  hom 
sab  metre  en  sa  ànima  totes  aquestes  coses  damun dites 
membrant  e  entenent  e  volent,  e  com  per  la  composició  e 
per  la  simplicitat  qui  cau  en  los  àngels  sab  hom  girar  sa 
ànima  a  membrar  e  a  entendre  e  a  amar,  adones  es  la  àni- 
ma adorant  e  contemplant  la  vostra  simplicitat  vertuosa 
infínida  gloriosa. 

19.     Oh  vos,  Sènyer  Deus,  qui  donats  glòria  e  benedicció 
ais  vostres  servidors  enamorats  dels  vostres   honraments!   La 
.vj."  part  se  diu  de  encarnació.  On,  deym  que  enaxí  com 
en  la  ànima  nos  corromp  sa  simplicitat  jassía  que  sunesca 
r    ;,v      /  ab  lo  cors  a  ésser  un  animal  racional,  enaxí  e  molt  mills 

'  I      encara  la  vostra  santa  simplicitat  divina  observa  sa  simpli- 

citat divina  jassía  que  sunís  ab  la  natura  humana  per  la  en- 
carnació la  qual  pres  lo  Fill  gloriós  en  nostra  dona  Sancta 
Maria  verge  gloriosa;  car  si  la  ànima  qui  es  creatura  e  co- 
sa fenida  e  termenada  ha  natura  e  poder  per  la  qual  nos 
destrúu  la  sua  simplicitat  si  bé  sajusta  ab  natura  composta, 
doncs,  quant  més  la  vostra  natura  divina  infinida  eternal 
acabada  es  poderosa  de  observar  sa  simplicitat  gloriosa  si 
bé  lo  Fill  pres  nostra  humana  natura!  "•<  20.  Amorós  Senyor! 
Enaxí  com  la  ànima  racional  nos  pervertex  en  calor  ni  en 
fredor  ni  en  lonc  ni  en  ample  ni  pregont  ni  en  leus  ni  en 
fexuc  ni  en  fam  ni  en  set  ni  en  mort  corporal  jassía  que 
sunesca  ab  lo  cors,  enaxí,  Sènyer,  la  vostra  gloriosa  sim- 


L.  OE  Contemplació 


115 


/í^-C*i-<^it*-t-t  y 


plicitat  com  lo  Fill  s encarnà  nos  pervertí  en  nuUa  natura 
qui  agués  composició,  car  si  ho  feés  lo  creador  fora  finit 
et  infinit,  e  comensat  e  eternal,  e  simple  e  compost,  e  assò 
es  de  les  grans  impossibilitats  qui  pusquen  ésser.  «  2  j .  Pia- 
dó$  Senyor!  Enaxí  com  lo  cors  nos  pervertex  a  ésser  ànima 
com  s ajusta  ab  la  ànima,  enaxí  la  vostra  humanitat  glorio- 
sa nos  pervertí  en  deitat:  car  enaxí  com  lo  cors  no  seria 
avent  lonc  ni  ample  ni  pregont  si  privava  de  la  elemental  *^'^  '^ 

matèria  e  reebía  la  entellectual,  enaxí  si  la  vostra  humani. 
tat  se  pervertís 'en  deitat  e  la  vostra  deitat  en  humanitat 
seria  vostra  humanitat  infinida  eternal,  e  la  vostra  deitat 
seria  finida  creada;  e  assò  es  cosa  impossíbol.  On,  com 
hom  sab  membrar  e  entendre  la  gran  simplicitat  de  la 
ànima  qui  no  saltereja  en  composició  si  bé  sunex  ab  lo 
cors  e  hom  puxes  gira  sa  ànima  a  membrar  e  a  entendre  e 
a  amar  la  vostra  simplicitat  divina  qui  no  saltereja  si  bé  es 
lo  Fill  unit  en  la  humana  natura,  adones  ha  1  enteniment 
molt  gran  conexensa  e  la  memòria  molt  gran  remembra- 
ment  e  lo  voler  molt  gran  fervor  en  adorar  e  contemplar 
vostra  simple  natura  divina. 

22.  Graciós  Senyor  qui  donats  endressamenf  e  gràcia  e 
benedicció  a  tols  aquells  qui  us  volets!  La  .^j.*  part  se  diu  de 
la  vostra  gloriosa  trinitat.  On,  deym  que  entellectualment 
entenem,  segons  que  ja  avem  provat  sa  enrere,  *  que  vostra 
gloriosa  trinitat  es  vostra  gloriosa  paternitat  e  filiació  c 
proccssio.  On,  si  en  lo  foc  simple  qui  es  creatura  son  pro- 
prietats  simples  calor  e  lugor  e  leugería  sens  que  aquestes 
proprietats  no  son  compostes '  en  la  substància  del  foc  sim- 
ple, doncs,  quant  més,  Sènyer,  la  vostra  paternitat  e  filiació 
e  processio  poden  ésser  proprietats  simples  en  una  subs- 
tància simple  divina  infinida  sens  que  la  substància  no  sia 
composta  delies  ni  elles  de  la  substància!  E  si  tota  la  sim- 
plicitat quel  foc  ha  en  ses  proprietats  a  en  ell  (sic)* no  pot 


I.  A,  SC  peruertex. — 2.  E,  sa  a  enrere  (forma  utuai). — 3.  A,  no  com- 
postes.— 4.  M,  et  su»  proprielatct  in  ipsQ, 


126  Ramon  Lull 

ésser  membrada  ni  entesa  per  home,  doncs,  quant  nienys 
basta  home  a  membrar  e  a  entendre  tota  la  vostra  simpli- 
citat divina!  M  23.  Qui  vol  adorar  e  contemplar,  Sènyer 
Deus,  la  vostra  simple  natura,  sapia  membrar  e  entendre  e 
voler  les  .iij.  vertuts  de  la  ànima  com  simplement  son  una 
k  substància  simple,  ni  com  la  ànima  es  simplement  una  subs- 

/^^-J  U  tancia  en  .iij.  proprietats,  so  es  a  saber,  memòria  e  enteni- 

'  ment  e  voler.  On,  com  lumà  enteniment  aura  entellectuejat 

en  la  simplicitat  qui  es  en  la  ànima  e  en  ses  .iij.  diverses 
proprietats,  sapia  hom  mudar  son  enteniment  a  entellectue- 
jar  la  gloriosa  simplicitat  qui  es  en  la  vostra  substància  di- 
vina e  en  les  sues  .iij.  proprietats  diverses  les  quals  son 
vostra  gloriosa  paternitat  e  filiació  e  processio.  On,  qui  sab 
aver  aquesta  art  e  aquesta  manera  en  mudar  son  enteniment 
de  una  simplicitat  creada  a  altra  simplicitat  increada,  adones 
la  ànima  es  aparellada  a  adorar  e  contemplar  la  vostra 
simple  natura  divina  graciosa,  t^  24.  Honrat  Senyor!  Enaxí 
com  nulla  composició  sensual  ni  entellectual  no  pot  ésser 
en  ésser  menys  de  matèria  e  de  forma  e  de  privació,  enaxí 
e  molt  mills  encara  sens  tota  comparació  vostra  trinitat 
pot  ésser  simpliment '  sens  composició  en  vostra  substància 
e  vostra  substància  en  vostra  trinitat  gloriosa;  car  si  per 
defallent  poder  composició  no  pot  ésser  en  ésser  menys 
dels  .iij.  comensaments  damundits,  doncs,  quant  més  per 
acabat  poder  pot  ésser  vostra  substància  simple  en  ses 
proprietats  e  vostres  proprietats  en  vostra  substància  po- 
den ésser  simples  en  una  simplicitat!  E  si  assò  no  podia 
ésser  enaxí,  doncs  seria  significat  e  demostrat  al  humà  en- 
teniment que  no  poder  agués  més  en  simplicitat  que  en 
composició  e  que  poder  fos  més  en  coses  compostes  que 
en  coses  no  compostes.  On,  com  poder  e  simplicitat  ses- 
guarden  e  com  no  poder  e  composició  s esguarden,  doncs 
per  assò  es  significat  al  humà  enteniment  que  si   composi- 

t.  E,  timplament. 


L.  DE  Contemplació  127 


cio  no  pot  csscr  menys  de  matèria  e  forma  e  privació, 
doncs,  quant  més  pot  ésser  simplicitat  en  ésser  menys  de 
matèria  e  forma  e  privació! 

25.  Ah  celestial  Senyor  al  qual  es  lo  meu  voler  uhligat  a 
amar  e  lo  meu  enteniment  a  entendre!  La  .viij."  part  se  diu  de 
substància.  On,  deym  que  sensualment  sentim  e  entellec- 
tualment  entenem  que  los  animals  aitant  com  los  uns  ree- 
ben  més  dels  uns  elements  que  dels  altres,  aitant  més  viuen 
en  los  uns  elements  que  en  los  altres,  axí  com  la  taupa  en 
la  terra  e  lo  pex  en  la  mar  el  home  en  làer  e  la  salaman- 
dre  en  lo  foc.  On,  com  la  taupa  sia  pus  prop  a  la  simpli- 
citat de  la  terra  que  no  es  lo  pex  nil  home  ni  la  salaman- 
dre,  per  assò  pot  viure  mills 'dejús  la  terra  quels  altres 
animals;  e  assò  metex  se  seguex  del  pex  en  1  aigua  e  del 
home  en  làer  e  de  la  salamandra  en  lo  foc  e  de  la  fexu- 
guea  del  plom  a  la  terra.  On,  tot  assò  es,  Sènyer,  signifi- 
cació de  la  vostra  simple  substància  a  aquells  qui  per  esta 
significació  la  saben  conèxer.  '«(  26.  Car  en  so  que  la  sala- 
mandra ha  més  en  sí  de  la  natura  del  foc  que  no  ha  de 
negún  altre  element,  per  assò  es  pus  acostada  en  natura  a 
la  simplicitat  del  foc  simple  que  no  es  a  la  simplicitat  de 
negú  dels  altres  elements,  c  per  assò  pot  viure  en  lo  foc. 
On,  com  assò  sia  en  axí,  doncs  segons  assò  es  significat, 
Sènyer,  que  tant  es  gran  la  vostra  simplicitat  en  la  vostra 
substància,  que  no  es  nulla  necessitat  a  la  vostra  substàn- 
cia ques  compona  en  sí  metexa  ni  ab  altra  cosa,  ni  no  ha 
natura  que  sia  composta  ni  en  sí  metexa  ni  en  altra  cosa, 
ni  no  es  nulla  creatura  qui  aja  dignitat  ni  proprietat  ni  na- 
tura que  pusca  compondre  vostra  substància  ni  qui  ab  ella 
se  pusca  compondre;  car  si  vostra  substància  no  era  sim- 
ple e  era  composta  o  per  sí  o  per  altre,  no  puría  aver  vi- 
da de  sí  metexa,  axí  com  la  salamandre  qui  no  pot  viure 
sens  lo  foc  nil  pex  sens  laygua;  e  assò  es  cosa  impossíbol 

I.  E,  mils  uiure. 


128 


Ramon  Lull 


t•AU'-H. 


>,r^^ 


,.1A4  M'' 


que  vos  no  puscats  viure  per  vostra  simplicitat  metexa  e 
que  la  salamandre  pusca  viure  en  lo  foc  e  lo  pex  en  1  ai- 
gua per  so  car  s acosten  al  simple  element  en  quant  an  ree- 
but  major  composició  delí  que  de  negú  dels  altres  ele- 
ments. 4<  27.  On,  beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra  sancta 
simplicitat  gloriosa:  car  enaxí  com  la  ànima  racional  ha 
tanta  simplicitat  en  substància  e  en  proprietats  per  do  de 
gràcia  e  de  creació,  que  si  bé  la  ànima  es  per  tot  lo  cors  e  si 
bé  la  ànima  cogita  o  membra  o  vol  o  entén  o  ymagena  alcuna 
cosa  sensual,  per  tot  assò  la  ànima  nos  compon  en  sí  me- 
texa ni  priva  sa  substància  de  la  simple '  natura,  enaxí  tant 
es  gran  e  pura  la  vostra  substància  en  simplicitat,  que  totes 
les  creatures  son  en  ella  e  ella  es  en  elles  e  part  elles  sens 
que  nos  compon  ab  nulla  de  les  creatures,  ni  per  nulla 
creatura  ni  per  sí  metexa  no  reeb  composició  en  sí  metexa. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  com  hom  cogita  e  membra 
e  entén  e  ama  la  vostra  simplicitat  segons  esta  manera, 
adones  es  la  ànima  adorant  e  contemplant  e  loant  e  sir- 
vent  la  vostra  sancta  simplicitat  maravellosa. 

28.  ^h  Senyor  qui  acorreís  e  ajudats  a  tots  aquells  qui 
en  vos  se  confien!  La  .ix."  part  se  diu  de  vertuts.  On,  deym 
que  sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que 
de  blanc  e  de  negre  se  compon  la  .iij.»  color.  On,  enaxí 
com  lo  blanc  nos  pot  pervertir  en  negror  ni  negror  en 
blancor,  enaxí  nulla  de  les  vostres  vertuts  nos  pot  per- 
vertir en  altra  vertut  e  que  destrúa  sí  metexa  e  que  pren- 
gal ésser  de  1  altra  vertut;  e  car  lo  blanc  el  negre  poden 
compondre  tersa  color  per  so  car  la  .j.  es  contrari  al  al- 
tre, per  assò  es  significat  que  per  so  car  nulla  de  vostres 
vertuts  no  es  contraria  a  altra,  per  assò  nulla  de  vostres 
vertuts  no  compon  altra  vertut.  On,  com  assò  es  enaxí  en- 
tellectuejat,  adones  es  significada  la  vostra  sancta  simpli- 
citat a  la  humanal  discreció.  »•<  29.  Poderós  Senyor!  Si  fos 


1 .  A,  la  substància  de  la  simpla. 


L.  os  Contemplació  129 


cosa  possíbol  que  fos  blancor  e  negror  en  ésser  sens  que 
loc  ni  temps  no  fossen  en  ésser,  per '  tot  assò  blancor  ni 
negror  no  pogren  compondre  la  tersa  color.  On,  com  as- 
sò sia  enaxí,  e  com  sens  temps  e  sens  loc  nos  pogués  com- 
pondre .iij.*  color  de  dues  colors  contraries,  c  com  en  ne- 
guna  de  vostres  vertuts  no  caja  temps  ni  loc,  e  com  neguna 
de  vostres  vertuts  no  sia  contraria  la  una  a  la  altra,  doncs 
per  assò  es  significat  que  totes  vostres  vertuts  son  axí  sim- 
ples en  natura  e  en  proprietat,  que  nulla  composició  no 
cau  en  elles  ni  en  la  vostra  simple  substància  divina,  car 
nulla  composició  no  pot  ésser  en  ésser  sens  loc  c  sens 
temps  segons  que  es  significat  al  humà  enteniment  que  a 
tota  composició  cove  ésser  simple  e  temps  primer  e  matèria 
e  forma.  Ai  30.  Gloriós  Senyor!  Si  la  composició  qui  es  en  lo 
mon  de  matèria  e  forma  era  sens  temps  e  sens  que  privació 
ni  simplicitat  no  li  fos  denant,  doncs  aitàn  vertuosa  seria  la 
composició  del  mon  en  eternitat  com  la  vostra  simplicitat; 
e  si  assò  era  enaxí,  doncs  vos  seríets  lo  mon  el  mon  seria 
vos,  o  lo  mon  e  vos  auríets  egual  durament-  On,  com  lo 
mon  sia  finit  en  quantitat  e  sia  compost,  e  com  infinitat  e 
simplicitat  son  significades  al  humà  enteniment  en  major 
noblea  e  vertut  que  finitat  e  composició,  per  assò  es  sig- 
nificat que  lo  mon  es  comensat  e  creat.  On,  com  hom  sab 
contemplar  e  entendre  la  vostra  simplicitat  per  la  compo- 
sició e  la  simplicitat  creada,  adones  es,  Sènyer,  hom  ado- 
rant e  contemplant  la  vostra  sancta  simple  deitat. 


^ 


I.  A,  per  a. 

CoNTEMTLAao- VI 1  -9. 


130  Ramon  Lull 


Ç  Cap.  326.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  glòria  gloriosa  de  nostre  Se- 
nyor Deus  gloriós. 

^^^^H  Deus  forts  sobre  totes  forces  qui  sots  glorta  de  totes 
^^%^jj  glòries!  Qui  vol,  Sènyer,  adorar  e  contemplar  la 
l^^**^^  vostra  gloriosa  glòria,  cove  que  la  sapia  adorar 
en  la  vostra  sancta  unitat  e  trinitat  e  en  les  vostres  glorio- 
ses vertuts,  e  cove  que  hom  sapia  adorar  sensualment  e  en- 
tellectualment  la  vostra  glòria  infinida;  e  com  hom  aura 
adorada  e  contemplada  la  vostra  glòria  sensualment  e  en- 
tellectualment,  cove  que  hom  la  ador  c  la  contemple  per 
bones  obres  en  la  .iij.*  figura  doracio  la  qual  se  compon 
de  la  sensual  figura  e  de  la  entellectual.  >♦<  2.  Enaxí  com 
lo  cors  ha  .vj.  dresseres  per  les  quals  pot  avcr  moviment, 
enaxí,  Sènyer,  la  ànima  ha  .vj.  carreres  per  les  quals  pot 
adorar  la  vostra  gloriosa  glòria;  e  enaxí  com  hom  puja 
per  los  jusans  escalons  als  subirans,  enaxí  la  ànima  pot  pu- 
jar per  .vj.  escalons  [a]  adorar  e  contemplar  la  vostra  sancta 
glòria,  los  quals  .vj.  escalons  son  sensualitat  ymaginacio 
racionalitat  memòria  enteniment  volentat.  On,  qui  sab  or- 
donar  aquests  .vj.  escalons  en  sa  ànima  ni  sab  sa  ànima  pu- 
jar per  ells  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra  glòria,  adones 
reeb  gràcia  c  benedicció  e  glòria  en  cascú  dels  escalons  da- 
mundits.  '•í  3.  Car  com  los  .v.  senys  sensuals,  Sènyer,  an 
demostrat  e  presentat  a  la  ymaginacio  lurs  sensualitats,  la 
ymaginacio  demostra  e  ofer  a  la  humana  raó  la  represen- 
tació de  la  sensual  natura.  On,  reebent  la  raó  so  que  li 
dona  la  ymaginacio  de  les  coses  sensuals,  la  raó  dona  al 
remcmbramcnt  el  remembrament  al  enteniment  el  voler 


L.  DE  Contemplació  131 

reeb  del  remembrament  e  del  enteniment,  e  per  assò 
venen  de  potencia  en  actu  los  .v.  senys  entellectuals  los 
quals  adoren  e  contemplen  cogitant  e  apercebent  e  con- 
senciejant  e  asubtilitant  e  fervent 'la  vostra  glòria  glo- 
riosa. 

4.     "Drelurer  Senyor  en  dretura  e  en  mercè!  Lo  primer 
escaló  se  diu  de  sensualitat.  On,  deym  que  sensualment 
sentim  vous  e  brugits,  e  sensualment  veem   lo  firmament 
els  corses  celestials  els  corses  elementats,  e  sensualment 
odoram  flors  e  altres  odors,  e  sensualment  gustam  sabors 
dolces  e  amargors,  *e  sensualment  sentim  fam  e  set  e  calt  e 
fret  e  malautía  e  dolor  e  les  altres  coses  sensuals.  *<  5.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  adorar  e   contemplar 
vostra  divinal  glòria,  sapia  totes  aquestes  sensualitats  of- 
ferre  e  presentar  a  la  ymaginacio,  la  qual  ymaginacio  sapia 
ymaginar  les  coses  sensuals  que  Is  .v.  senys  li  oferen,  e  pu- 
xes  sapia  ymaginar  les  coses  entellectuals  per  tal  que  ofi- 
ra  a  la  raó  so  que  li  es  offert  per  la  sensualitat;  e  com   la 
pensa  humana  serà  pujada  de  la  sensualitat  a  la  ymagina- 
tiva  c  de  la  ymaginativa  a  la  raó,  sapia  hom  ubrir  son  re- 
membrament a  membrar  e  son  enteniment  a  entendre  e 
son  voler  a  amar  la  vostra  gloriosa  glòria  membrant  e  en- 
tenent e  amant  los  honraments  e  les  noblèes  e  les  vertuts 
els  acabaments  daquella.  "¥,  6.  Car  com  la  humana  raó, 
Sènyer,  membra  e  entén  los  grans  plaers  e  les  grans  sabors 
que  los  homens  an  sensualment  e  entellectualment,  jassía 
assò  que  hom  aja  comensament  e  sia  creatura  termenada 
avent  molts  de  treballs  e  de  mals  e  moltes  de  corrupcions 
c  de  tribulacions  sensualment  e  entellectualment,  com  la 
raó  se  gira  a  remembrar  e  a  entendre  e  a  amar  la  vostra 
glòria  qui  es  en  vos  qui  sots  creador  infinit  eternal  en  lo 
qual  no  cau  neguna  3  passió  ni  null  defalliment,  adones  la 
pensa  del  home  es  pujada,* en  la  raó  e  en  la  memòria  c  en 


I.    E,   freuent:    M,    zelando.  —  a.    E,    e    amargoses. — 3.    E,    nula. 
4.  E,  priuada:  M,  elevata. 


132  Ramon  Lull 

lo  enteniment  e  en  la  volentat   qui  contemplen  cogitant  e 
apercebent  la  gran  glòria  divina. 

7.  Jíh  vos, '  Sènyer,  qui  avets  donada  fe  a  home  per  tal 
que  com  I  enteniment  no  porà  entendre,  que  la  volentat  crea!  Lo 
segon  escaló  se  diu  de  ymaginacio.  On,  deym  que  sensual- 
ment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  la  potencia 
ymaginativa  no  pot  reebre  de  la  sensitiva  tot  so  que  la 
sensitiva  li  ofer  dels  senys  sensuals;  car  en  Pere  no  pot 
ymaginar  tots  los  plaers  ni  tots  los  pesars  ni  tots  los  bens 
ni  tots  los  mals* qui  son  sentits  per  los  homens.  On,  per 
assò  com  la  ymaginativa  d  en  Pere  no  basta  a  ymaginar  tot 
so  qui  es  sentit  en  jeneral,  per  assò  la  ymaginativa  en  par- 
ticular no  pot  tant  donar  ni  representar  a  la  raó  com  la  po- 
tencia sensitiva  dona  e  representa  en  universal  a  la  ymagi- 
nativa: on,  per  assò  la  racional  potencia  no  pot  tant  donar  a 
la  memòria  ni  al  enteniment  ni  a  la  volentat  de  les  coses 
sensuals,  com  son  les  coses  sensuals  sentides  en  la  potencia 
sentitiva.  4<  8.  On,  com  la  racional  potencia  remembra  e 
entén  que  los  plaers  sensuals  son  molt  majors  en  jeneral 
que  ella  no  pot  membrar  ni  entendre  en  especial,  es  per 
assò  membrant  e  entenent  que  los  plaers  entellectuals  son 
molt  més  e  majors  en  general  que  ella  no  pot  membrar  ni 
entendre  en  especial.  On,  com  la  raó.  Senyor,  per  la  yma- 
ginativa es  membrant  e  entenent  aquestes  coses,  adones 
la  humana  raó  dona  de  la  ymaginativa  so  quen  pot  reebre^ 
a  la  memòria  e  al  enteniment,  e  de  so  que  non  pot  reebre* 
ni  la  ymaginativa  nou  pot  donar  dona  a  la  memòria  mem- 
brant e  al  enteniment  entenent  que  molt  més  e  majors  son 
los  plaers  els  bons  sabers  en  les  creatures,  que  la  raó  no 
pot  donar  a  membrar  a  la  memòria  ni  entendre  al  enteni- 
ment. '¥,  9.  On,  com  la  memòria,  Sènyer,  remembra  que 
majors  son  los  plaers  en  lo  mon  que  ella  no  pot  membrar 
ni  1  enteniment  no  pot  entendre,  e  com  1  enteniment  entén 


I.  E,  O  uos. — 2.  A,  tots  los  plaers  ni  tots  los  bens  ni  tots  los  pe- 
sars.—  3.  E,  so  que  pot  resebre. — 4.  E,  no  pot  resebre. 


L.  DE  Contemplació  133 

de  la  memòria  e  de  sí  metex  so  que  la  memòria  membra 
de  sí  metexa  e  de  1  enteniment,  e  com  la  memòria  membra 
el  enteniment  entén  lo  mon  defallent  e  corromput  en  cul- 
pa e  en  peccat,  e  com  la  memòria  membra  e  1  enteniment 
entén  e  la  volentat  vol  que  en  vostra  essència  no  ha  nulla 
corrupció  ni  nulla  terminació  ni  null  defalliment,  adones 
safigura  es  demostra  a  la  memòria  e  al  enteniment  e  al  vo- 
ler en  tan  gran  granea  e  noblea  la  vostra  gloriosa  glòria, 
que  la  raó  dona  e  demostra  a  la  memòria  e  al  enteniment 
que  si  ella  no  pot  donar  tanta  demostració'  dels  delits  els 
plaers  qui  son  en  est  mon  corrumput,  doncs,  quant  menys 
pot  donar  demostració  a  la  memòria  e  al  enteniment  e  al 
voler  [de]  tota  la  glòria  que  vos  avets  en  vostra  essència  di- 
vina infinida  eternal  tota  gloriosa!  On,  com  hom  membra  e 
entén  e  vol  totes  estes  coses  damun dites  per  entencio  que 
sia  adorant  e  contemplant  vostra  glòria,  adones  sendressa 
e  saparella  com  perdurablement  aja  glòria  en  la  vostra 
glòria  de  la  vostra  glòria. 

1  o.  Jlb  Senyor  qui  donats  als  homens  esperansa  per  tal 
ques  confien  en  la  vostra  misericòrdia  e  en  la  vostra  forsa!  Lo 
ters  escaló  se  diu  de  la  potencia  racional.  On,  deym  que 
com  la  raó  ha  reebut  de  la  ymaginacio  so  que  la  ymagi- 
nacio  pot  donar  de  la  potencia  sensitiva,  adones  la  raó  se 
mou  es  gira  a  entellectuejar  les  coses  entellectuals  donant 
a  la  memòria  membrament  e  al  enteniment  saviea  e  a  la 
volentat  amor  de  les  coses  entellectuals.  On,  adones  per 
aquest  mudament  e  girament  que  la  racional  potencia  fa 
en  sí  metexa  se  muda  la  memòria  en  son  remembrar  e  1  en- 
teniment en  son  entendre  e  lo  voler  en  sa  amor  de  les  co- 
ses sensuals  a  les  coses  entellectuals.  4<  1 1 .  On,  com  la  po- 
tencia racional  ha  sobrepujada  la  ymaginativa  e  membra  e 
entén  e  ama  les  coses  entellectuals  invisibles  les  quals  la 
sensitiva  potencia  no  pot  sentir  ni  la  ymaginativa  no  les 


I.  E,  de  demostració. 


>34 


Ramon  Lull 


pot  en  tant  ymaginar  com  la  raó  les  pot  membrar  e  enten- 
dre e  amar,  adones,  Sènyer,  es  pujada  '  la  ànima  sobre  la 
ymaginativa  membrant  e  entenent  e  volent  so  que  la  yma- 
ginativa  pot  ymaginar  e  so  que  la  ymaginativa  no  pot  bas- 
tar a  ymaginar,  axí  com  la  vostra  infinitat  e  la  vostra  eter- 
nitat el  vostre  poder  e  la  vostra  saviea  e  la  vostra  amor 
e  les  vostres  altres  vertuts  a  qui  la  ymaginativa  no  pot 
bastar  a  ymaginar.  E  assò  metex  se  seguex  en  les  altres 
coses  entellectuals;  car  la  ymaginativa  no  pot  tant  ymagi- 
nar en  la  forma  del  firmament  ni  de  parays  ni  de  infern 
ni  en  los  àngels  ni  en  les  ànimes  ni  en  les  vertuts  creades 
entellectuals,  com  la  raó  basta  a  membrar  e  a  entendre  e 
a  voler  totes  estes  coses.  On,  com  assò  sia  en  axí,  doncs 
qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra  glòria  sapia  sobre- 
pujar  e  exalsar  la  potencia  racional  sobre  la  potencia  yma- 
ginativa membrant  e  entenent  e  volent  la  vostra  glòria. 
«K  1  2.  On,  com  hom  ha  pujada  sa  pensa  en  la  raó  sobre  la 
ymaginacio,  cove  que  hom  fassa  .iij.  graus*  entellectuals  en 
la  raó,  e  que  sia  lo  primer  en  la  memòria  e  lo  segon  en  lo 
enteniment  e  lo  ters  en  la  volentat;  e  assò  per  so  que  hom 
pug  sa  pensa  de  la  memòria  qui  membra  vostra  glòria  al 
enteniment  qui  la  entén,  e  del  enteniment  qui  la  entén  que 
hom  pug  lo  voler  a  amar  vostra  glòria  en  tot  so  que  la  me- 
mòria la  pot  membrar  e  1  enteniment  entendre,  e  que  lo  vo- 
ler am  vostra  glòria  en  tot  so  on  la  memòria  no  basta  a 
membrar  ni  enteniment  a  entendre  aquella:  car  en  axí  com 
1  enteniment  pot  més  de  glòria  entendre  en  vos  que  lo  re- 
membrament  non  pot  membrar,  en  axí  lo  voler  pot  més 
amar  vostra  glòria  que  1  enteniment  no  pot  entendre  en  so 
qucl  voler  basta  a  amar  vostra  glòria  en  quant  1  enteni- 
ment la  pot  entendre  e  en  quant  no  la  pot  entendre:  ^  car 
en  axí  com  los  ulls  basten  a  vèer  de  pus  luny  que  les  ore- 
lles a  oyr,  en  axí  lo  voler  basta  a  més  a  voler  que  lente- 


1,  E,  priuada. —  2.  E,  graons.  — 3.  A,  manca  aquest  incís. 


L.  DE  Contemplació  135 

niment  a  entendre;  e  si  assò  no  era  enaxf,  doncs  lo  voler 
no  puría  amar  la  fe  que  1  enteniment  no  pot  entendre.  On, 
beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  en  la  ànima 
an  egual  vertut  lo  vèer  e  loyr,  enaxí  an  egual  vertut  totes 
.iij.  les  vertuts  de  la  ànima  dins  la  ànima;  mas  axí  com  lo 
cors  qui  ha  pus  aparellats '  los  ulls  a  la  vertut  visiva  que 
les  orelles  a  oyr  en  so  que  veu  de  pus  luny  que  no  ou,  en 
axí  lo  cor* del  home  es  pus  aparellat  estrument  a  la  vertut 
de  voler  quel  front  a  la  vertut  d  entendre. 

13.  Jlb  Senyor  qui  avets  creada  cariíaí^en  home  per  tai 
que  pusca  amar  vos  e  vostres  bonraments!  Lo  quart  escaló  se 
diu  de  memòria.  On,  deym  que  qui  vol  adorar  e  contem- 
plar la  vostra  benahuyrada  glòria,  cove  que  sapia  obser- 
var e  guardar  sa  memòria  e  que  la  sapia  obrir  a  los  signi- 
ficats sensuals  a  membrar  qui  la  vostra  glòria  signifiquen 
sensualment  de  la  potencia  sensitiva  d  entro  a  la  ymagina- 
tiva  e  de  la  ymaginativa  d  entro  a  la  racional,  e  puxes  que 
la  obrera  los  significats  entellectuals  significats  per  los  sen- 
suals de  la  sensitiva  d  entro  a  la  racional;  e  com  la  memò- 
ria aura  uberta  a  reebre  tots  aquests  significats,  cove  que 
la  obre  al  enteniment  per  tal  que  lentenimet  com  los  cer- 
carà en  la  memòria  que  los  pusca  atrobar  en  ella.  <•<  14.  En 
axí,  Sènyer,  com  lome  qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vos- 
tra glòria  gloriosa  cove  que  obre  sa  memòria  a  membrar 
los  significats  qui  la  vostra  glòria  signifiquen,  enaxí  cove 
que  sapia  obrir  dobriment  entellectual  sa  memòria  a  los 
significats  qui  signifiquen  al  enteniment  que  la  memòria  no 
es  tan  poderosa  ni  tan  digna  ni  tan  vertuosa  que  pusca 
tanta  membrar  de  vostra  glòria  com  ne  pot  innorar;ícar 
tant  es  gran  vostra  gloriosa  glòria  e  tant  es  poca  la  memò- 
ria a  membrar  vostra  glòria,  que  molt  més  sens  tota  com- 
paració es  la  memòria  poderosa  per  sa  poquea  a  ublidar 
vostra  glòria,  que  no  es  poderosa  per  sa  granea  a  mem- 

1.  E,  aparellat. — 2.  E,  cors. —  3.  E,  quaritat. — 4.  A,E,  obra  (passim). 
5.  M,  noti  memorare. 


1^6  Ramon  Lull 

brar  vostra  infinida  glòria.  >•(  15.  Gloriós  Deus!  Enaxí  com 
lome  qui  vol  adorar  e  contemplar  vostra  glòria  cove  que 
obre  sa  memòria  a  tots  los  significats  que  pot  delia  reebre 
e  a  tots  los  significats  qui  li  demostren  que  ella  no  basta 
à  reebre  tota  vostra  glòria,  enaxí  cove  que  aquells  qui  vo- 
len contemplar  e  adorar  vostra  glòria,  que  tanquen  ab  tan- 
cament entellectual  lur  memòria  a  les  glòries  mundanes 
vanaglorioses  trespassablcs  qui  empatxen  la  memòria  a 
membrar  la  vostra  gloriosa  glòria.  On,  com  la  benahuirada 
ànima  ha  uberta  e  tancada  la  memòria  segons  estes  .iij. 
maneres  damun  dites  per  entencio  de  glorificar  e  de  ado- 
rar e  beneyr  e  contemplar  vostra  glòria,  adones  ha  la  me- 
mòria aparellada  e  endressada  com  de  la  vostra  glòria  pus- 
ca  reebre  perdurable  glòria. 

j  6.  Savi  Senyor  qui  avets  creada  en  home  saviea  ah  que 
us  sapia  conèxer  e  servir  e  mostrar  a  aquells  quius  innoren! 
Lo  .v.^  escaló  se  diu  denteniment.  On,  deym  que  qui  vol 
levar  e  exalsar  son  enteniment  en  adorar  e  contemplar  la 
vostra  gloriosa  glòria,  cove  que  bax  son  enteniment  a  en- 
tendre lo  remembrament  qui  no  pot  membrar  tota  la  vos- 
tra glòria,  e  puxes  1  enteniment  entena  sí  metex  en  sa  fre- 
voltat  e  en  sa  poquea  e  en  sa  mesquinea,  e  entena  com  més 
defall  a  entendre  vostra  glòria  que  no  basta  a  ella  a  enten- 
dre. On,  com  hom  aura  baxat  1  enteniment  a  entendre  la 
poquea  e  la  mesquinea  de  la  memòria  e  de  sí  metex,  adones 
pug  hom  son  enteniment  a  entendre  la  gran  glòria  glorio- 
sa qui  es  en  la  vostra  excellent  essència  divina.  4í  17.  Car 
enaxí  com  hom  puja  en  vertuts  per  humilitat  e  devalla  en 
vicis  per  ergull,  enaxí,  Sènyer,  puja  1  enteniment  [a]  adorar 
e  contemplar  la  vostra  glòria  com  devalla  [a]  entendre  la 
frevoltat  e  la  poquea  que  an  ell  e  la  memòria  a  fruir  la  vos- 
tra glòria  segons  esguardament  de  la  gran  granea  de  la 
vostra  glòria:  car  enaxí  com  una  gota  daygua  es  poca  co- 
sa a  esguardament  de  la  mar,  enaxí  la  glòria  que  la  ànima 
pot  membrar  e  entendre  de  la  vostra   essència  divina  es 


L.  OE  Contemplació  137 


poca  a  esguardament  de  la  glòria  qui  es  en  vostra  essència 
gloriosa.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  enaxí  com  1  ente- 
niment entén  menys  aigua  com  entén  la  gota  de  la  aigua 
que  no  fa  com  entén  tota  laygua  de  la  mar,  enaxí  1  enteni- 
ment més  adora  e  contempla  vostra  glòria  com  entén  que 
menys  es  la  glòria  que  en  vos  pot  entendre  que  no  es  la 
glòria  qui  es  en  vos  a  la  qual  no  basta  a  entendre.  '•<  18.  Glo- 
riós Senyor!  Qui  vol  exaltar  e  pujar  son  enteniment  a  ado- 
rar e  contemplar  la  vostra  gloriosa  '  glòria,  sapial  pujar  en- 
tenent que  més  innora  en  la  vostra  glòria  que  no  entén: 
car  axí  com  1  enteniment  entén  que  la  memòria  ublida  més 
coses  com  membra  una  cosa  tan  solament,  axí  I  enteniment 
puja  [aj  adorar  e  beneyr  e  loar  la  vostra  glòria  com  la  en- 
tén tan  gran,  que  major  glòria  es  la  vostra  glòria  que  no  es 
la  glòria  que  entén  en  vostra  gloriosa  substància.  M.as  en 
axí  com  làer^  no  fa  parts  de  sí  metex  si  bé  la  vista  corporal 
termena  tro  a  certa  termenacio  en  làer,  enaxí,  Sènyer,  la 
vostra  glòria  nos  departex  ni  fa  parts  de  sí  metexa  si  bé 
1  enteniment  la  entén  en  alcuna  cosa  e  no  la  pot  entendre 
segons  la  granea  de  la  vostra  glòria.  On,  com  assò  sia  en 
axí  e  com  1  enteniment  del  vostre  servidor  no  aja  poder 
de  més  a  amunt  pujar  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra 
glòria,  per  assò  dona  a  la  volentat  so  que  ell  pot  entendre 
de  vostra  glòria  sobre  so  a  que  1  enteniment  no  basta  a  en- 
tendre vostra  glòria. 

19.  Dreturer  Senyor  qui  avels  creada  drelura  en  home 
per  tal  que  de  si  metex  sia  dreturer  a  son  creador!  Lo  .vj.'  es- 
caló se  diu  de  volentat.  On,  dcym  que  entcllectualment 
entenem  que  molt  major  e  mellor  vertut  ha  en  la  volentat 
de  la  fembra  vella  pobre  qui  ama  la  vostra  glòria,  que  no 
ha  en  la  memòria  del  home  qui  molt  membra  e  entén  vos- 
tra glòria  e  la  volentat  sua  ama  més  la  vanagloria  d  aquest 
mon  que  la  vostra  glòria.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 


I.  E,  manca  aquest  mot. —  2.  E,  en  laer. 


138  Ramon  Lull 

segons  assò  es  significat  que  molt  més  pot  hom  contem- 
plar e  adorar  vostra  glòria  per  amor,  que  per  membrar  e 
entendre;  car  si  membrar  e  entendre  bastauen  a  tant  a  ado- 
rar e  a  contemplar  vostra  glòria  com  amor,  doncs  lome 
qui  més  sab  membrar  e  entendre  vostra  glòria  la  contem- 
plaria pus  fortment  que  la  vella  qui  més  ama  vostra  glòria. 
On,  assò  es  cosa  impossíbol,  la  qual  impossibilitat  es  sig- 
nificada al  humà  enteniment  per  vostra  justicia  e  per  vos- 
tra bonea.  *•<  20.  Divinal  Senyor!  Enaxí  com  la  memòria 
es  ubligada  a  adorar  la  vostra  glòria  segons  que  pot  aver 
membransa  delia  e  segons  que  pot  membrar  que  tota  la 
vostra  glòria  no  pot  membrar,  e  enaxí  com  1  enteniment 
es  creat  per  contemplar  vostra  glòria  segons  que  basta  a 
ella  a  entendre  e  segons  que  basta  a  entendre  que  ell  no 
pot  entendre  tota  la  vostra  glòria,  enaxí  la  volentat  es 
ubligada  e  creada  e  beneficiada  de  son  creador  per  tal 
que  amant  ador  c  contemple  vostra  glòria  en  tot  quant  la 
memòria  la  pot  membrar  e  1  enteniment  la  pot  entendre,  e 
encara  endemés  que  am  vostra  glòria  sobre  so  que  la  me- 
mòria no  basta  a  membrar  ni  1  enteniment  no  basta  a  en- 
tendre de  la  vostra  glòria.  4<  21.  On,  beneyta  sia,  Sènyer 
Deus,  la  vostra  glòria  gloriosa:  car  enaxí  com  la  memòria 
e  1  enteniment  an  justa  escusacio  si  no  poden  actualment 
adorar  e  contemplar  la  vostra  glòria  part  los  termens  on 
la  memòria  e  1  enteniment  son  termenats  potencialment,  en 
axí  per  contrari  seny  es  encolpada  la  volentat  si  no  ama 
la  vostra  glòria  part  los  termens  potencials  e  actuals  de  la 
memòria  e  del  enteniment.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
qui  vol  vertuosament  e  ferventment  adorar  e  contemplar 
vostra  glòria,  fassa  aitàn  gran  sa  memòria  e  son  enteniment 
en  la  actualitat  com  son  los  termens  de  la  potencia  e  fassa 
lo  voler  sobrepujar  a  amar  vostra  glòria  sobre  so  que  la 
memòria  la  pot  membrar  e  1  enteniment  entendre. 

22.     Jlh  Senyor  al  qual  lo  vostre  contemplador  demana 
fortitudo  per  tal  que  sia  forts  contra  les  forces  mundanes  e  les 


L.  DE  Contemplació  139 

forces  de  temptació!  Posem  que  la  volentat  d  en  Pere  vulla 
que  tots  los  .v.  senys  sensuals '  senten  totes  quantes  coses 
sensuals  ha  en  lo  mon.  Deym  que  1  enteniment  entén  que  la 
volentat  vol  més  que  los  .v.  senys  sensuals  no  poden  sentir 
e  vol  més  que  la  ymagi nació  no  pot  ymaginar  ni  la  memò- 
ria membrar  ni  1  enteniment  entendre  ni  la  cogitacio  co- 
gitar  ni  la  pensa  pensar  ni  lapercebiment  apercebre. 
♦<  23.  Vertuós  Senyor!  Posem  que  en  Pere  vulla  ésser  se- 
nyor de  tot  lo  mon.  Com  1  enteniment  encerca  la  manera 
per  la  qual  en  Pere  pusca  ni  sapia  ésser  senyor  de  tot  lo 
mon,  adones  entén  que  a  en  Pere  defall  poder  e  saber  com 
pusca  ni  sapia  aver  so  que  vol  lo  voler.  On,  com  1  enteni- 
ment entellectueja  lo  voler  el  poder  el  saber  qui  es  en  en 
Pere,  adones  apereeb  e  eonex  que  lo  voler  den  Pere  es 
moit  major  que  lo  remembrament  e  que  1  enteniment;  car 
lo  voler  vol  tot  lo  mon  aver  e  la  memòria  no  pot  membrar 
poder  ni  saviea,  ni  1  enteniment  no  pot  entendre  poder  ni 
memòria  ni  saviea  per  la  qual  lo  voler  pusca  aver  so  que 
vol  aver.  4(  24.  On,  com  assò  sia  enaxt,  doncs  enaxí  com 
lo  voler  den  Pere  basta  a  més  voler  quel  poder  no  pot  po- 
der *e  vol  més  que  la  memòria  no  pot  membrar  ne  1  ente- 
niment saber  segons  que  damunt  es  dit,  doncs  segons  assò 
es  significat  al  humà  enteniment  que  pus  quel  voler  den 
Pere  pot  més  voler  que  poder  aver  ni  que  1  enteniment 
saber,  jassía  quel  voler  den  Pere  no  sia  creat  per  tal  que 
vulla  ésser  senyor  de  tot  lo  mon,  doncs  aitam  bé  e  mills  lo 
poder  del  voler  den  Pere  pot  voler  la  vostra  glòria  amant 
aquella  sobre  so  que  la  memòria  non  pot  membrar  ni  1  en- 
teniment entendre.  ^  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol 
adorar  e  contemplar  vostra  gloriosa  glòria  sapia  pujar  lo 
poder  de  son  voler  sobre  lo  poder  de  son  membrar  e  so- 
bre lo  poder  de  son  entendre,  e  vulla  més  la  vostra  glòria 
que  no  pot  membrar  ni  entendre. 


I.  H,  sensuals  seus. — 2.  A,  manca  aquest,  mot.—  3.   E,  non   pot  en- 
tendre. 


140  Ramon  Lhll 

25.  Misericordiós  Senyor  qui  avets  creada  tempransa  en 
home  per  aver  conlinencia  e  abstinència  e  paciència!  Enaxí 
com  la  potencia  sensitiva  es  desordenada  e  desendressada 
com  es  sobre  la  racional  potencia,  enaxí  la  volentat  del 
home  peccador  qui  ama  pecat  es  desordonada  e  desen- 
dressada com  ama  lo  peccat  lo  qual  1  enteniment  entén  que 
no  es  digne  de  ésser  amat.  On,  enaxí  com  lo  voler  pot  és- 
ser sobre  1  enteniment  per  amar  vos  en  so  que  1  enteniment 
nous  pot  entendre,  enaxí  la  vertut  del  enteniment  es  sobre 
la  vertut  del  voler  com  lo  voler  ama  peccat  e  1  enteniment 
entén  la  viltat  del  pecat,  la  qual  conexensa  que  1  enteni- 
ment ha  del  peccat  significa  a  la  volentat  quel  peccat  no 
es  digne  de  ésser  amat.  On,  com  la  volentat  no  desama  lo 
peccat,  adones  devalla  sots  1  enteniment.  <%{  26.  Dreturer 
Senyor!  Enaxí  com  calor  es  en  major  quantitat  en  lo  foc 
que  en  làer,  e  enaxí  com  la  fredor  de  1  aigua  es  major  que 
la  calor  que  reeb  accidentalment  per  lo  foc,  enaxí  enteni- 
ment es  en  major  vertut  quel  voler  com  1  enteniment  entén 
bé  e  lo  voler  ama  mal;  e  com  lenteniment  vos  entén  tot  bó 
e  tot  acabat  en  tots  locs  e  en  tots  temps,  e  lo  voler  vos  ama 
més  en  .j.  loc  que  en  altre  e  vos  ama  més  en  .j.  temps  que 
en  altre,  adones  val  lenteniment  sobrel  voler;  e  assò  me- 
tex,  perquè  lenteniment  ha  més  de  vertut  quel  voler,  pot 
càer  enfre  lo  remembrament  el  voler:  car  enaxí  com  lo 
cavall  val  més  quel  camell  per  córrer  e  lo  camell  val  més 
que  lo  cavall  per  gran  fex  a  portar,  enaxí,  Sènyer,  de  les 
•iij.  potencies  de  la  ànima  val  més  una  que  altra  segons 
lurs  propris  ofíicis.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  ab 
les  .iij.  potencies  damundites  vol  adorar  e  contemplar 
vostra  glòria,  sapia  fruir  ab  elles  en  la  vostra  glòria  segons 
lordonament  en  que  vos  les  avets  ordonades. '  4<  27.  Verta- 
der Senyor!  Entellectualment  entenem  que  la  glòria  de  pa- 
rays  es  de  la  vostra  glòria;  car  si  hom  en  parays  gloriejava 


I.  E,  les  ordenats. 


L.  DE  Contemplació  141 


de  glòria  qui  no  fos  de  vostra  glòria,  doncs  la  memòria 
poría  membrar  e  1  enteniment  poría  entendre  e  la  volentat 
poría  voler  altra  glòria  qui  no  seria  de  la  vostra  glòria; 
e  si  assò  era'enaxí,  doncs  la  ànima  poría  més  glòria 
membrar  e  entendre  e  amar  que  vostra  glòria;  e  si  assò 
era  enaxí,  doncs  segons  assò  seria  fenida  vostra  glòria. 
On,  com  sia  cosa  impossíbol  que  vostra  glòria  sia  fenida, 
es  significat  al  humà  enteniment  que  en  paradís  no  ha  hom 
glòria  sinó  de  la  vostra  glòria.  On,  beneita  sia,  Sènyer 
Deus,  la  vostra  glòria  qui  demostrant* sí  metexa  al  humà 
enteniment,  per  tal  que  aperceba  1  enteniment  que  aquells 
qui  cuiden  aver  glòria  en  paradís  de  fembres  e  de  menjars 
e  de  bells  palaus,  no  gloriejen  ni  adoren  ni  contemplen  la 
vostra  glòria. 

28.  Complit  Senyor  ple  de  lots  acabaments!  Qui  vol 
adorar  e  contemplar  la  vostra  glòria  sapia  membrar  e  en- 
tendre e  voler  com  la  vostra  glòria  es  aitàn  acabada  en 
I  acabament  de  les  creatures  com  en  lur  defalliment:  car  en 
axí  com  la  ànima  es  aitàn  acabada  en  membrar  e  en  enten- 
dre bé  e  mal  com  es  com  lo  voler  ama  lo  bé  e  desama  lo 
mal,  enaxí,  Sènyer,  sots  vos  aitàn  acabat  en  glòria  per  la 
pena  que  donats  als  dampnats  com  sots  per  la  glòria  que 
donats  als  salvats:  car  enaxí  com  la  ànima  es  acabada  en 
son  remembrar'e  entendre  bé  e  mal  e  en  voler  lo  bé  e  en 
desamar  lo  mal,  enaxí  la  vostra  glòria  se  mostra  acabada 
en  donar  gràcia  als  sants  de  glòria  per  justícia  e  per  mise- 
ricòrdia, e  en  donar  pena  als  infernats:  car  enaxí  com  lo 
voler  val  aitant  per  no  voler  peccat  com  per  voler  bé  en 
Ics  creatures,  enaxí  la  vostra  glòria  aitàn  gran  es  en  vos 
per  justícia  com  per  misericòrdia.  ♦  29.  Gloriós  Senyor! 
Qui  vol  adorar  e  contemplar  vostra  glòria  sapia  membrar 
e  entendre  que  molt  major  es  la  vostra  glòria  sens  tota 
comparació,  que  no  es  tota  quanta  glòria  ni  pena  es  en 

I.  A.  no  enu — i.  qui  cs(?)  demostrant:  M,  demonstrat. — 3.  E,  mem- 
br«r. 


142  Ramon  Lull 

aquest  scggle  e  en  lautre  en  les  creatures.  On,  com  hom 
aura  contemplada  e  adorada  la  vostra  glòria  per  esta  ma- 
nera, sapia  hom  lo  voler  sobrepujar  en  les  coses  acabades 
a  amar  més  que  a  airar  les  coses  defallents;  car  en  so  que 
la  vostra  glòria  es  major  que  la  pena  infernal,  per  assò  lo 
voler  pot  més  de  vertut  aver  amant  la  vostra  glòria  que 
per  airar  los  peccats  qui  son  occasió  de  foc  perdurable. 
»•<  30.  Glòria  e  vertut  e  laor '  c  benedicció  e  reverencia  e 
honor  sia,  Sènyer  Deus,  a  la  vostra  gloriosa  glòria:  car  tant 
es  gran  e  alta  e  noble  la  vostra  glòria,  que  a  tot  hom  se 
dona  qui  la  sapia  membrar  e  entendre  e  amar.  On,  com 
ella  sia  tan  gran  e  tan  noble  e  com  hom  aja  tan  poc  re- 
membrament  e  enteniment  c  voler  en  la  vostra  glòria  se- 
gons la  gran  granea  de  la  vostra  glòria  e  segons  la  poquea 
de  memòria  e  de  enteniment  e  de  voler,  doncs,  qui  puría 
cogitar  ni  albirar  lo  gran  do  ni  la  gran  gràcia  que  fa  la 
vostra  glòria  com  se  dona  als  sants  de  glòria  en  presencia 
de  la  vostra  essència  divina? 


f  Cap.  327.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla lo  gloriós  acabament^  de  nostre 
Senyor  Deus. 

^i?^  H  Deus  acabat  en  tots  acabaments,  honrat  en  tots 
/  W^  honraments!  Qui  vol,  Sènyer,  adorar  e  contemplar 
iV^^là  vostre  gloriós  acabament,  cove  que  sapia  adorar 
e  contemplar  membrant  e  entenent  e  volent  en  la  vostra 
acabada  unitat  e  trinitat  e  en  les  vostres  acabades  vcrtuts, 
lo  qual  acabament  cove  que  hom  ador  sensualment  c  cn- 

I.  E,  e  loor  e  uertut. —  2.  E,  1  acabament  gloriós. 


L.  DE  Contemplació  143 

tellectualment  e  ab  ]a  oració  composta  de  la  sensualitat  e 
entellectuitat.  "li  2.  Qui  lo  vostre  acabament,  Sènyer  Deus, 
vol  adorar  e  contemplar  en  la  vostra  gloriosa  unitat  e  tri- 
nitat e  en  les  vostres  vertuts,  sapia  reebre  los  significats 
que  les  creatures  donen  del  vostre  gloriós  acabament  en 
vostra  unitat  e  trinitat  e  vertuts,  los 'quals  significats  hom 
reeb  com  per  los  uns  significats  sensuals  aperceb  hom  al- 
tres significats  sensuals,  e  com  per  los  significats  sensuals 
aperceb  hom  los  significats  entellectuals,  e  com  per  los 
uns  significats  entellectuals  aperceb  hom  los  ^altres  signifi- 
cats entellectuals,  e  com  per  los  significats  entellectuals 
aperceb  hom  los  significats  sensuals.  M  3.  Gloriós  Deus! 
Com  hom  aura  ordonades  e  endressades  ses  sensualitats  e 
ses  entellectuitats  a  adorar  e  a  contemplar  lo  vostre  glo- 
riós acabament,  adones  cove  que  hom  en  tres  parts  devees- 
ca  e  departesca  sa  contemplació:  la  primera  es  en  unitat  e 
en  trinitat,  segona  es  en  ànima,  tersa  es  en  encarnació.  On, 
com  a  nosaltres  sia  abastant  cosa  que  vostre  acabament 
adorem  c  contemplem 'per  los  significats  que  les  .ii).  coses 
damun dites  signifiquen  al  humà  enteniment  del  vostre  aca- 
bament, per  assò,  Sènyer,  preposam  que  vostre  gloriós  aca- 
bament adorem  e  contemplem  per  les  .iij.  coses  damun 
dites. 

4.  D{vinal*7{ey  de  glòria,  perdurable  en  tots  acabaments! 
La  primera  part  se  diu,  Sènyer,  de  unitat  e  trinitat.  On, 
deym  que  sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  1  acabament  d  aquest  mon  que  està  en  unitat  e  en  tri- 
plicitat  en  so  que  lo  mon  es  .j.  e  es  .iij.  coses,  so  es  saber, 
substància  sensual  e  substància  entellectual  e  substància 
animal  composta  de  sensualitat  e  de  entellectuitat.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  que  per  la  uni- 
tat del  mon  e  per  sa « triplicitat  porem  reebre  significats  per 
«os  quals  porem  adorar  e  contemplar  lo  vostre  gloriós  aca- 

1.  A,  les. — 2.  E,  manca  tot. — 3.  A,  adoren  e  contemplen. — 4.  E,  Di- 
ttinal  seynor.  — 5.  E,  la. 


144  Ramon  Lull 

bament.  4{  5.  Veriuós  Senyor!  Com  hom  sab  remembrar  c 
entendre  que  la  unitat  del  mon  no  poría  ésser  acabada  sens 
les  .iij.  substàncies  damun  dites,  so  es  substància  corporal 
e  substància  incorporal  e  substància  animada  per  la  entel- 
lectual  e' elementada,  e  com  hom  sab  membrar  e  entendre 
que  estes  .iij.  coses  no  puríen  aver  acabament  sens  que  no 
componessen*  .j.  mon  tan  solament,  adones  pot  hom  aper_ 
cebre  per  aquest  acabament  altre  acabament  en  cascuna 
deies  parts  on  lo  monges  compost;  car  sens  que  la  subs- 
tància corporal  no  fos  una  e  .iij.  coses,  so  es  matèria  e  for- 
ma e  lur  conjunccio,  no  puría  ésser  acabada;  e  assò  metex 
se  seguex  de  la  substància  entellectual  creada  qui  sens  en- 
tellectual  matèria  e  forma  e  conjunccio  no  poría  aver  aca- 
bament; e  de  la  animal  creatura  se  seguex  assó  metex,  car 
sens  que  animal  no  fos  cors  e  ànima  e  lur  compost  no  pu- 
ría aver  acabament.  <¥,  6.  On,  beneyt  sia,  Sènyer  Deus,  lo 
vostre  sant  acabament  gloriós:  car  com  hom  en  jeneral  ha 
cogitat  e  apercebut  1  acabament  que  lo  mon  ha  en  sa  uni- 
tat e  en  ses  parts  e  1  acabament  que  cascuna  de  les  parts 
an  en  lur  unitat  e  en  lurs  parts,  adones  es  significat  al  humà 
enteniment  1  acabament  del  creador  que  sia  en  unitat  e  en 
trinitat  pus  que  1  acabament  del  mon  ha  creat  en  unitat  e 
en  triplicitat.  On,  com  hom,  Sènyer,  sab  apercebre  aquests 
significats  en  lo  mon  e  en  ses  parts,  e  per  aquest  reebiment 
que  hom  reeb  de  les  creatures  hom  sab  apercebre  lo  vos- 
tre acabament  en  unitat  e  en  trinitat,  adones  es  hom  mem- 
brant  e  entenent  e  volent  vostre  acabament  adorant  e  con- 
templant vostre  acabat  acabament  gloriós. 

7.  Creador  Senyor  de  tol  mon  cumpliment!  A  vos.  Se- 
nyor, sia  glòria  e  honor:  Car  com  hom  en  son  enteniment  en- 
tén matèria  ordinal  en  jeneral  sens  forma  sensual,  adones 
es  al  humà  enteniment  afigurat  e  significat  que  la  ordinal 
matèria  no  ha  una  forma  sensual  tan  solament  jeneral  per 


I,  A,  manca  e. — 2.  E,  cotnposessen. — 3.  E,  d  estes  parts  com  lo  mon. 


L.    DE    C 


ONTEMPLACIO 


»45 


la  qual  sia  sentida  a  la  sensual  natura  humana:  on,  per  assò 
es  demostrat  que  la  matèria  defall  de  forma  sensual  e  del 
compost  on  matèria  e  forma  sajusten  es  conjungen'en  los 
individuus  qui  son  parts  sensuals  particulars  de  la  univer- 
sal matèria  ordinal.  On,  com  1  enteniment  humà  ha  entel- 
lectuejada  la  ordinal  matèria  en  general  e  en  especial, 
adones  es  significat  al  humà  enteniment  que  la  matèria  or- 
dinal en  general  defall  de  forma  continua  qui  universalment 
la  signific  e  la  demostre  sensualment  pus  que  ella  es  de  na- 
tura corporal  sensual.  On,  com  1  enteniment  ha  apercebut 
aquest  defalliment  en  la  matèria  en  general,  adones  aper- 
ceb  que  en  ella  priva  en  general  acabament.  «  8.  Sanctifi- 
cal  Senyor!  Com  hom  entellectueja  la  ordinal  matèria  sens 
forma  sensual  e  entellectueja  la  forma  entellectual  de  la  ordi- 
nal matèria  qui  no  es  sentida  ab  forma  sensual,  adones  es  de- 
falliment significat  en  la  matèria  e  en  la  forma  ordinal;  car 
pus  que  la  matèria  e  la  forma  ordinal  son  de  natura  sensual 
corporal  c  lur  sensualitat  ni  corporalitat  no  pot  ésser  sen- 
tida en  jeneral  e  es  sentida  en  ses  parts  qui  son  individuus 
corporals,  per  assò,  Sènyer,  es  defalliment  de  sensualitat 
en  la  matèria  e  en  la  forma  jeneral  =  qui  no  ha  lo  mijà  ab 
ques  conjunyen  en  jeneral  e^sien  un  cors  sentit:  car  enaxí 
com  la  matèria  e  la  forma  del  cors  compost  an  acabament 
en  quant  an  conjunccio  ab  que  sunexen,  enaxí  la  primera 
matèria  e  la  ■♦entellectual  forma  an  defalliment  pus  que  la 
forma  no  pot  sí  metexa  e  la  matèria  mostrar  sensualment 
en  lo  jeneral  dintre  una  forma  continua  sentida.  >«<  9.  Savi 
Senyor!  Com  hom  entellectueja  com  los  .iiij.  elements  qui 
son  part  de  la  ordinal  matèria  componen  un  cors  animal  o 
vcjetable  e  com  aquell  cors  no  pot  durar  per  so  car  es 
compost  de  .iiij.  coses,  e  com  hom  remembra  lo  defalliment 
que  haíla  ordinal  matèria  privada  de  forma  sensual  per  so 
car  no  ha  forma  universal  continua  qui  sensualment  la  mostre. 


I.    B,    conjuynen.  —  2.    A,    ierenal. —  3.    A,    manca    e. — 4.    E,    sa.- 
5.  A,  manca  ha. 

CoNTIMPLACIO-Vll-IO. 


1^6  Ramon  Lull 

e  com  aquest  defalliment  metex  caja  en  la  forma  entellcc- 
tual  qui  es  de  natura  sensual  la  qual  no  pot  demostrar  sen- 
sualment  en  jeneral  la  matèria  ordinal,  adones,  Senyor,  es 
significat  al  humà  enteniment  que  acabament  està  en  uni- 
tat e  en  trinitat  en  lo  creador  qui  ha  creada  la  ordinal  ma- 
tèria e  ses  parts  sentides.  On,  com  1  enteniment  pot  pujar 
a  conèxer  totes  estes  coses  damun dites,  adones  es  adorant  c 
contemplant  lo  vostre  sant  gloriós  acabament. 

j  o.  Jlh  salvador  Senyor  qui  salvats  tos  vostres  amadors! 
Entelleetualment  entenem  .iiij.  elements  simples  com  con- 
sideram  cascú  dels  elements  per  sí  sens  composició  daltre. 
On,  com  element  simple  sia  matèria  entellectual  e  forma 
entellectual  en  quant  assò  que  la  matèria  ni  la  forma  no 
pusquen  compondre  .j.  cors  sentit,  e  com  los  elements  sim- 
ples sien  de  corporal  natura,  e  com  cors  sia  sentit  per  lo 
mijà  qui  es  conjunccio  enfre  matèria  e  forma,  per  assò, 
Sènyer,  es  significat  que  cascú  element  defall  daver  acaba- 
ment en  sa  simplicitat  per  so  car  no  ha  mijà  enfre  sa  sim- 
ple matèria  e  sa  simple  forma  a  demostrar  sensualment  lur 
simplicitat  en  cors  simple:  on,  per  lo  defalliment  aquest 
qui  priva  en  cascú  dels  simples  elements,  se  mou  per  com- 
posició cascú  element  en  lautre  encercant  son  acabament. 
4<  11.  On,  com  cascú  element  simple  encerc,  Sènyer,  son 
acabament  en  quant  vol  atrobar  cascú  conjunccio  simple 
qui  conjunya  la  simple  matèria  e  la  simple  forma  de  cas- 
cún  element,  e  com  negú  dels  .iiij.  elements  simples  no  atrop 
so  que  encerca,  e  com  tots  .iiij.  se  componen  en  ,j.  cors 
sentit  e  negú  dels  elements  simples  no  pusca  ésser  sentit 
un  cors  per  sí  en  lo  cors  compost  dels  .iiij.  elements,  per 
assò  los  .iiij.  elements  enaxí  com  per  desijament  de  so  que 
encerquen  componen  lo  cors  elementat,  enaxí  per  avorri- 
ment d  aquell  cors  on  no  troben  so  que  cerquen  avorrexen 
aquell  e  corrompenlo.  4s  12.  On,  com  cadaú  element,  Sè- 
nyer, sia  de  natura  corporal  materialment  e  formal,  e  com 
negú  no  pusca  aver  forma  sensual  per  sí  metex  menys  del 


I 


L.  DE  Contemplació  í^y 

autre,  c  com  lo  foc  encerc  son  acabament  en  la  terra  re- 
e  bent  delia  secor, '  e  com  làer  encerc  son  acabament  en  lo 
foc  reebent  delí  calor,  e  com  1  aigua  encerc  son  acaba- 
ment en  làer  reebent  delí  humidat, *e  com  la  terra  en- 
cerc son  acabament  en  1  aigua  reebent  delia  fredor,  e  com 
so  que  cascú  encerca  en  1  autre  no  sia  so  que  reeb  del  au- 
tre, per  assò  se  componen  es  descomponen  los  elements  e 
no  fan  altra  cosa  mas  encercar  enjenerants  formes  e  cor- 
rompents  en  los  vegetables  e  en  los  animals  e  en  los  me- 
talls assendents  e  dexendents.  On,  com  assò  sia  enaxí  e 
com  cascú  dels  elemens  encerc  lo  mijà  qui  dcfall  de  sa 
simple  matèria  e  forma,  per  assò  es  significat  que  negú 
element  5  no  aura  acabament  tro  que  aja  so  que  encerca,  lo 
qual  acabament  perdé  per  la  corrupció  del  peccat  original, 
la  qual  corrupció  no  privarà  delís  d  entro  que  sien  en  ani- 
mal racional  .j.  cors  glorificat  en  glòria  après  la  resurrec- 
ció. On,  com  hom  sab  totes  aquestes  coses  cogitar  e  pensar, 
e  per  aquestes  significacions  hom  aperceb  vostre  acaba- 
ment en  una  substància  divina  unida  de  .iij.  persones, 
adones  sab  hom  adorar  e  contemplar  la  vostre  gloriós  aca- 
bament. 

1 3-  J[b  Sènyer  Deus  qui  sots  ajuda  e  consolació  de  mes 
amors  e  de  mes  co/ifncc»ons/ -♦Sensualment  sentim  e  entellec- 
tualment  entenem  que  lo  firmament  es  cors  qui  no  es  com- 
post de  coses  contraries,  mas  de  coses  diverses,  en  so  que 
es  compost  de  matèria  e  forma  e  de  lur  conjunció  e  no  es 
compost  de  les  .iiij.  universals  contraries  d  on  los  corses 
elementats  son  composts.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
per  assò  es  significat  que  lo  firmament  sia  cors  incorrom- 
pable.  «  14.  Car  per  so  com  lo  cors  del  firmament  no  es 
compost  de  coses  contraries  e  com  cors  elementat  es  com- 
post de  .iiij.  contrarietats,  per  assò  lo  firmament  es,  Sènyer, 
pus  vertuós  en  durabletat  que  no  es  lo  cors  elementat;  car 


>.  A,  socors.— a.   E,  humlditat. —  3.  A,  elements. — 4.  A,  contrinc- 
cions. 


148  Ramon   Lull 

en  so  que  les  .iij.  coses  on  cors  elementat  es  compost,  so 
es  a  saber,  nxateria  e  forma  el  compost,  e  en  so  que  les  .iij. 
coses  on  lo  cors  elementat  es  compost  reeben  corporalitat 
per  composició  de  les  .iiij.  universals  contrarietats,  e  car 
les  .iij.  coses  on  lo  cors  del  firmament  es  compost  nos  com- 
ponen ab  les  .iiij.  universals  contrarietats,  per  assò  se  se- 
guex  que  lo  firmament  no  es  cors  qui  reeba  jeneracio  ni 
corrupció '  la  qual  reeb  tot  cors  elementat.  '«<  1 5.  On,  qui 
vol,  Sènyer,  adorar  e  contemplar  lo  vostre  gloriós  acaba- 
ment, sapia  sentir  e  entellectuejar  com  lo  cors  del  firma- 
ment es  molt  pus  acabat  e  pus  noble  en  composició  que 
lo  cors  elementat  per  so  car  lo  cors  del  firmament  es  .j.  e 
es  .iij.  coses  e  nos  compon  ab  unió  composta  de  .iiij.  co- 
ses, la  qual  composició  fa  cors  elementat  qui  es  .j.  e  .iij. 
coses  compostes  de  .iiij.  contrarietats.  On,  com  hom  aura 
sabut  membrar  e  entendre  estes  coses  damun dites,  adones 
d  aquestes  coses  sensuals  qui  son  en  lo  cors  del  firmament 
e  qui  son  en  cors  elementat  sapia  pujar  son  enteniment  al 
vostre  gloriós  acabament  qui  es  simple  sens  nulla  compo- 
sició en  una  substància  divina  simple  unida  de  .iij.  diverses 
proprietats  qui  son  una  simple  essència  acabada. 

1 6.  ^h  Sènyer  Deus  qui  soís  resplandor  e  lugor  de  totes 
lugors  e  de  totes  resplandors!  Com  hom  entellectueja  los  sig- 
nificats qui  demostren  major  acabament  en  la  substància 
que  en  los  accidents,  adones  lo  remembrament  remembra 
e  1  enteniment  entén  que  en  vostra  substància  no  ha  null 
accident;  e  que  acabament  sia  mills  atribuït  a  la  substància 
que  als  accidents,  provas  en  assò  que  los  accidents  inse- 
parables son  pus  prop  en  natura  a  la  substància  que  los 
separables.  On,  com  los  separables  no  sien  tan  acabats  ac- 
cidents com  los  inseparables  e  com  la  substància  no  sia  tan 
acabada  per  los  accidents  separables  com  per  los  insepara- 
bles, per  assò  es  significat  a  la  humana  raó  que  substància 

I.  E,  corrompcio. 


L.  DE  Contemplació  149 

es  pus  acabada  que  accident;  e  com '  en  vos  no  aja  nuUa 
cosa  pus  acabada  que  altra,  per  assò  es  significat  que  en 
vostra  substància  no  cau  nuH  defalliment  ni  null  accident. 
*•<   17.  Gloriós  Senyor!  Com   hom   vol    membrar   e   enten- 
dre com  la  substància  de  la  ànima  ha   major   acabament 
en  sa  unitat *e  en  les  .iij.  potencies  don  sa  unitat  es  uni- 
da que  no  es   1  acabament   que   lo   cors   ha   en   sa   unitat 
e   en   les   .iij.   coses    on    sa    unitat    es    unida,    adones    es 
significat  al  humà  enteniment  que  la  raó  ni   la  occasió  per 
que  la  ànima  val  més  en  sa  unitat  e  en  les  .iij.  potencies 
que  no  fal  cors  en  sa  unitat  ni  en  les  .iij.  coses  on  es  com- 
post, so  es  matèria  e  forma  e  conjunccio,  es  per  so  car  la 
unió  ni  la  triplicitat  de  la  ànima  nos  compon  ab  quaterni- 
tat  de  coses  contraries,  la  qual  composició  fa  la  unió  del 
cors  e  sa  triplicitat  quis  compon  ab  la  quaternitat  dels  .iiij. 
elements.  On,  com  assò  sia  enaxí  significat  al  humà  enteni- 
ment, adones  es  significat  al  humà  enteniment  lo  vostre 
gloriós  acabament,  qui  es  en  vostra  unió  e  en  vostra  trini- 
tat enaxí 3 simplement,  que  nos   compon    ab    nulla    cosa. 
On,  com  assò  sab  hom  entellectuejar  enaxí,  adones  es  ado- 
rant 1  enteniment  vostre  gloriós  acabament.  *<  18.  Qui  vol 
adorar  e  contemplar,  Sènyer  Deus,  lo  vostre  gloriós  acaba- 
ment, sapia  reebre  los  significats  del  silogisme  qui  reeb 
acabament  per  unió  e  per  triplicitat:  per  unió  en  so  que  es 
.].  unit  de  dues  preposicions  e  de  una  conclusió, •♦per  tri- 
plicitat per  so  car  les  .iij.  coses  unexen  una  unió.  On,  com 
silogisme  í  no  aja  son  acabament  sinó  en  .j.  e  en  .iij.  e  son 
acabament  no  pusca  ésser  en  .).  sens  les  .iij.  ni  en  .iij.  sens 
.j.  e  com  son  acabament  no  sia  en  més  ni  en  menys  de  .j. 
c  de  .iij.,  per  so  ^silogisme  qui  es  ver  argument  significa  al 
humà  enteniment  que  vostre  gloriós  acabament  es  en   vos- 
tra unitat  gloriosa  e  en  vostra  trinitat  vertuosa. 

1 9.     Divinal  Senyor  qui  sots  esperansa  e  consolació  de  ía 


1.  E,  cor. — 1.  E,  en  unitat. — 3.   A,  e  ensíxí. — 4.   E,  conclosio   (pas- 
tim), — 5.  E,  lo  silogisme. — 6.  E,  per  ayso. 


«5° 


Ramon  Lull 


mia  ànima  com  vostra  dousa  misericòrdia  membra  e  entén  e 
ama!  Qui  vol  adorar  c  contemplar  lo  vostre  gloriós  acaba- 
ment en  vostra  unitat  e  en  vostra  trinitat,  sapia  reebre  los 
significats  de  forma  natural  e  de  forma  artificial;  car  aitant 
com  forma  natural  significa  en  tota  matèria  lonc  e  ample  e 
pregont  e  aitant  com  forma  artificial  pot  destruir  en  matè- 
ria lonc  e  ample  e  pregont  com  es  artificialment  formada 
en  lo  dau  en  eguals  mesures  en  quadrangle,  aitant  la  forma 
natural  significa  pus  fortment  acabament  en  cors  e  en  ma- 
tèria per  lonc  e  per  ample  e  pregont,  que  per  la  forma  ar- 
tificial per  quadrangles  eguals.  On,  aitant  com  la  forma 
natural  val  més  que  la  artificial,  aitant  dona  significat  que 
val  més  en  triangle  que  la  forma  del  dau  en  quadrangle. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  per 
aquestes  significacions  sensuals  que  lo  vostre  acabament  no 
es  en  unitat  e  en  quaternitat,  enans  es  en  unitat  e  en  trini- 
tat. «  20.  Gloriós  Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellec- 
tualment  entenem  que  moviment  natural  val  més  que  mo- 
viment artificial.  On,  com  los  moviments  naturals  sien  .iij., 
composts  los  .ij.  dels  .iiij.  elements  qui  a  amunt  e  a  avall 
SC  mouen  e  la  .j.  sia  de  firmament  qui  enviró  se  moua,  e 
com  artificialment  hom  se  pusca  moure  o  moua  alcuna  cosa 
en  .vj.  dresseres,  e  com  hom  sia  dejús  lo  firmament  e  los 
clements,  per  assò  les  .vj.  dresseres  son  en  acabament  de- 
jús los  .iij.  moviments  damundits.  On,  com  1  enteniment, 
Sènyer,  entén  totes  aquestes  coses,  adones  aperceb  e  entén 
que  lo  vostre  acabament  es  major  e  mellor  com  es  en  .iij. 
persones  que  no  fora  si  fos  en  .iiij.  o  en  .v.  o  en  més  o  en 
menys  de  .iij.  On,  com  hom  per  lo  moviment  natural  e  ar- 
tificial sab  membrar  e  entendre  e  amar  1  acabament  qui  es 
en  vostra  trinitat  gloriosa  qui  ha  creat  moviment,  adones 
es  adorant  en  vostra  trinitat  lo  vostre  gloriós  acabament. 
»•<  21.  Vertuós  Senyor!  Com  hom  vol  membrar  e  entendre 
que  temps  es  .j.  compost  de  .iij.,  so  es  saber  pretèrit  e 
present  c  esdevenidor,  e  en  la  unió  de  temps  no  an  los  .ij. 


L.  DE  Contemplació  151 

temps  impcrfets  tant  d  acabament  com  an  los  .iij.  damun 
dits,  doncs  per  assò  es  significat  que  1  acabament  qui  ha 
creat  temps  està  sens  temps  en  una  substància  divina  unida 
de  .iij.  persones  glorioses;  car  si  la  vostra  unió,  Sènyer,  fos 
unida  de  .iiij.  o  de  .v.  persones  o  de  més  o  de  menys  de 
.iij.,  fora  enaxf  significat  defalliment  en  vostra  essència,  com 
los  .ij.  temps  sobrels  .iij.  signifiquen  aver  imperfecció  de 
temps 'segons  la  perfecció  dels  .iij.  temps  on  los  .ij.  son 
composts.  On,  com  hom  sab  cogitar  e  apercebre  tots 
aquests  significats,  adones  sab  adorar  e  contemplar  lo  vos- 
tre gloriós  acabament. 

22.  "Espiritual^  Senyor  qui  lo  meu  cor^languils  per  amors 
els  meus  ulls  fets  font  de  làgremes  e  de  plors!  Sensualment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  comensament  no 
puría  ésser  en  les  coses  enjenrades  e  corrumpudes  sens 
.iij.  coses,  so  es  saber,  matèria  e  forma  e  privació;  car  co- 
mensament no  està  en  la  una  sens  les  dues  ni  en  les  dues 
sens  la  una  ni  en  una  sens  altra  ni  no  pot  ésser  segons  cors 
natural  compost  en  més  de  .iij.  ni  en  menys.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  per  assò,  Sènyer,  es  significat  que  I  acaba- 
ment del  creador  qui  ha  creat  comensament  sia  en  unitat 
e  en  trinitat.  On,  com  hom  reeb  aquests  significats  en  les 
crcatures  e  puxes  se  muda  a  reebrc  los  significats  que  les 
creatures  donen  ■♦de  vostre  acabament  en  vostra  unitat  e 
en  vostra  trinitat,  adones  es  hom  adorant  e  contemplant  lo 
vostre  gloriós  acabament.  <<  23.  Vigorós  Senyor  poderós!  Sen- 
sualment sentim  e  entellectualment  entenem  que  paraula 
està  en  unió  e  en  .iij.  coses:  nom  ^  e  verb  e  preposició,  e  as- 
sò metex  se  seguex  de  vou  qui  no  puría  ésser  sens  movi- 
ment e  sens  àer  c  sens  oyment,  e  assò  metex  se  seguex  de 
vista  qui  no  poría  ésser  sens  color  e  superficients  e  espay. 
On,  com  totes  estes  coses,  e  axí  de  les  altres  coses  sem- 
blants a  aquestes,  no  poguessen  ésser  en  ésser  sens  que 

I.  E,  de  temps  en  temps. —  2.  E,  Sperital. —  3.  A,  cors. — 4.  A,  i  do- 
nen.—  5.  E,  nomnal. 


»5* 


Ramon  Lmli. 


cascuna  cosa  no  fos  en  .iij.  coses,  per  assò  es  significat  al 
humà  enteniment  que  1  acabament  del  creador  qui  ha  crea- 
des les  coses  en  unió  e  en  triplicitat,  sia  en  unió  e  en  tri- 
nitat. >•<  24.  Singular  Senyor!  Com  per  totes  estes  coses 
damun dites  sia  significat  e  demostrat  al  humà  enteniment 
que  vostre  gloriós  acabament  es  en  unitat  e  en  trinitat  en  la 
vostra  gloriosa  essència  divina,  per  tot  assò,  Sènyer,  nos  no 
deym  que  al  vostre  acabament  sia  egual  en  vertut  ni  en 
dignitat  nul  altre '  acabament,  com  sia  cosa  que  tots  aca- 
baments creats  sien  finits  en  la  unió  e  en  la  triplicitat  en 
que  son,  e  lo  vostre  acabament  gloriós  sia  infinit  e  eternal 
en  la  vostra  unitat  e  trinitat.  Mas  car  per  los  significats 
sensuals  qui  son  en  les  sensuals  creatures  pujam  nostre  en- 
teniment als  significats  entellectuals  de  les  creatures,  e  per 
1  acabament  que  veem  e  sentim  e  entenem  en  la  unió  e  en 
la  triplicitat  de  les  sensuals  e  entellectuals  creatures,  per 
assò  pujam  nostre  enteniment  a  adorar  e  a  contemplar  vos- 
tre gloriós  acabament  en  la  vostra  unitat  sancta  e  en  la  vos- 
tra trinitat  gloriosa. 

25.  Senyor  viu  qui  so  fs  font  de  totes  vides  e  qui  sols  gra- 
da de  totes  benediccions!  La  segona  part  se  diu  de  ànima. 
On,  deym  que  sensualment  sentim  e  entellectualment  en- 
tenem que  totes  quantes  creatures  ha  en  lo  mon  no  poríen 
sadollar  ni  complir  a  la  ànima  son  voler.  On,  com  assò  sia 
cnaxí,  doncs  segons  assò  es  significat  que  1  acabament  qui 
ha  creada  la  ànima  sia  son  compliment  e  son  sadollament. 
On,  com  hom  ha  assò  entellectuejat  e  cogitat,  enaprés  co- 
ve que  hom  cogit  que  ànima  dome  no  bastaria  a  reebre 
acabat  voler  de  son  creador  sens  que  la  ànima  no  volgués 
la  noblea  e  lonrament  que  la  memòria  remembra  e  1  ente- 
niment entén  de  vostre  gloriós  acabament.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  al  humà  enteniment 
que  vostre  gloriós  acabament  es  en  unitat  e  en  trinitat  en 

1.  A,  ni  en  altre. 


L.  DE  Contemplació  153 

vostra  essència  gloriosa.  «  26.  Gloriós  Senyor!  Com  1  en- 
teniment aura  entellectuejat  lo  vostre  acabament  per  los 
significats  que  reeb  de  la  ànima,  adones  deu  en  après  pu- 
jar son  enteniment  als  àngels  per  tal  que  entena  quels  àn- 
gels no  puríen  reebre  acabament  del  vostre  acabament 
sens  que  lur  voler  no  volgués  e  que  lur  memòria  no  mcm- 
bràs  e  que  lur  enteniment  no  entenés  lo  vostre  gloriós  aca- 
bament: car  enaxí  com  al  cors  ha  mester  ulls  qui  recben 
la  resplandor  del  sol  e  sens  ulls  corporals  no  la  poría  hom 
reebre,  enaxí  es  mester  als  àngels  remembrament  e  ente- 
niment e  voler  per  tal  que  pusquen  reebre  acabament  en 
lo  vostre  acabament  gloriós.  *<  27.  "Humil  Senyor!  Enaxí 
com  los  àngels  an  acabament  en  reebre  acabament  del  vos- 
tre acabament  per  so  car  sacorda  lur  voler  ab  lur  remem- 
brar  e  ab  lur  entendre  a  amar  so  que  remembren  e  ente- 
nen del  vostre  acabament,  enaxí  los  demonis  an  defalliment 
a  reebre  acabament  del  vostre  acabament  per  so  car  lur  vo- 
ler contrasta  ab  lo  remembrament  en  so  que  remembra  e 
ab  1  enteniment  en  so  '  que  entén  del  vostre  gloriós  acaba- 
ment, en  so  que  no  vol  ni  ama  lur  voler  so  que  la  memòria 
remembra  ni  1  enteniment  entén.  On,  com  hom,  Sènyer,  ha 
cogitat  e  albirat  e  ha  entellectuejada  la  raó  per  la  qual  re- 
cben acabament  los  àngels  per  gràcia  e  per  justícia  del  vos- 
tre acabament,  e  com  los  demonis  vostra  justícia  los  fa  és- 
ser en  defalliment  de  bonahuíransa  per  so  car  no  amen 
vostre  acabament,  adones  la  entellectual  natura  del  home 
qui  assò  entellectueja  del  vostre  acabament  es  adorant  e 
contemplant  lo  vostre  sant  gloriós  acabament. 

a8.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  d  amor' 
La  tercera  part  se  diu  de  la  vostra  sancta  encarnació  glo- 
riosa. On,  deym  que  entellectualment  entenem  que  per  la 
vostra  sancta  encarnació,  per  aquella  encarnació  es  signi- 
ficat al  humà  enteniment  1  acabament  qui  es  en  vostres  glo- 

I.  A,E,  ab  so. 


■^* 


4 
154  Ramon  Lull 

rioses  vertuts,  axí  com  poder  e  saber  e  voler  c  dretura  e 
misericòrdia  e  humilitat  e  paciència  e  liberaütat  e  les  al- 
tres vertuts.  4<  29.  Car  en  axí  com  home  no  bastaria  a  re- 
cbre  la  resplandor  del  sol  sens  vista  corporal,  en  axí,  Sènyer, 
ànima  dome  sens  que  no  entellectuejàs  e  no  affermàs  en- 
carnació en  lo  vostre  Fill  gloriós  e  la  passió  e  la  mort  quel 
vostre  cors  gloriós  soferí  per  salvar  nosaltres  peccadors, 
no  puría  bastar  a  reebre  lo  gloriós  acabament  de  vostres 
vertuts,  lo  qual  vos  volets  que  sia  demostrat  al  humà  ente- 
niment per  tal  que  lo  remembrament  lo  remembre  e  lo  en- 
teniment lo  sapia  e  la  volentat  lo  am.  On,  jassía  que  nos- 
tre enteniment  no  pogués  tam  bé  reebre  conexensa  del 
acabament  qui  es  en  vostres  vertuts  sens  la  encarnació 
com  fa  per  la  encarnació,  per  tot  assò  '  1  enteniment  no  entén 
que  ans  deia  encarnació  ni  depuis^aja  en  vostres  vertuts 
null  defalliment,  axí  com  no  entén  que  en  lo  sol  no  ha  de- 
falliment de  resplandor  ans  que  sia  en  hom  vista  corporal 
ni  après  la  privació  de  la  corporal  vista.  >«<  30.  On,  beney- 
ta  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra  sancta  humanitat  gloriosa  qui 
es  a  nosaltres  vista  sensual  e  entellectual  per  la  qual  vecm 
lo  gloriós  acabament  en  les  vostres  vertuts  glorioses!  On, 
com  hom  es  membrant  e  entenent  e  volent  lo  vostre  glo- 
riós acabament  significat  a  home  per  la  vostra  encarnació, 
adones  es  hom  adorant  e  contemplant  e  glorificant  e  loant 
vostre  gloriós  acabament  membrant  e  entenent  e  volent 
per  vostra  encarnació  1  acabament  de  vostres  vertuts  glo- 
rioses. On,  per  assò,  Sènyer  Deus,  lo  vostre  servidor  el 
contemplador  de  vostre  acabament  gloriós  sajonolla  e  be- 
sa la  terra  e  leva  ses  mans  e  sos  ulls  al  cel  ab  fervent  re- 
membrament e  enteniment  e  voler,  dient:  Glòria  e  laor  e 
vertut  e  honor  sia  per  tots  temps  al  gran  gloriós  marave- 
llós  acabament  de  nostre  gloriós  Deus. 


I.  E,  per  ayso. — 2.  E,  depuxs. 


L.  DE  Contemplació  155 


Ç  Cap.  328.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  Subirana  bonea  de  nostre  Se- 
nyor Deus  qui  es  subirà  bé. 


*  EUS  veriuós  amorós,  de  grades  e  de  benediccions  abun- 
dós! Qui  vol  adorar  e  contemplar  lo  vostre  glo- 
riós bé,  cove  quel  sapia  adorar  e  contemplar  en 
la  vostra  gloriosa  unitat  e  trinitat  e  en  les  vostres  glorio- 
ses vertuts  qui  son  subirana  bonea,  e  cove,  Sènyer,  que  la 
vostra  Subirana*  bonea  sapia  hom  en  tal  manera  membrar  e 
entendre  e  voler,  que  hom  la  sapia  adorar  e  contemplar  e 
loar  e  beneyr  ab  oració  sensual  e  entellectual  e  ab  oració 
composta  dabdues  les  oracions.  «  2.  On,  com  lo  vostre 
servidor,  Sènyer  Deus,  vulla  adorar  e  contemplar  la  vostra 
Subirana  bonea  e  com  lo  seu  enteniment  sia  baix 'en  esta 
present  vida  e  com  lo  vostre  subirà  bé  sia  en  vostres  altèes 
c  excellencies,  per  assò  proposa  lo  vostre  contemplador 
que  Fassa  una  escala  de  .ix.  escalons  per  la  qual  pug  son 
enteniment  a  adorar  e  contemplar  la  vostra  sancta  e  glorio- 
sa acabada  bonea,  als  quals  .ix.  escalons  afigurava  cascú  le- 
tra  apropiada  per  tai  que  per  la  figura  e  per  lo  senyal  de 
la  letra  pusca  aver  conexensa  de  cascú  escaló.  On,  per  as- 
sò, Sènyer,  lo  vostre  servidor  posa  A  al  primer  escaló  e  ape- 
]]a  aquell  bé  sensual,  e  al  segon  escaló  posa  B  e  apella 
aquell  bé  entellectual,  e  al  ters  escaló  posa  C  e  apella  aquell 
bé  compost  de  bé  sensual  e  de  bé  entellectual,  e  al  quart 
escaló  posa  D  e  apella  aquell  bé  e  mal,  e  al  .v.  escaló  posa 
E  e  apella  aquell  lo  bé  que  nosaltres  reebem  de  la  vostra 

I.  E,  sobirà,  sobirana  (patsim). — i.  E,  gloriosa  sobirana. — 3.  E,  baxs. 
— 4.  A,  manca  aquest  mot. 


,56 


Ramon  Lull 


gloriosa  humana  natura,  e  al  .vj.  escaló  posa  F  e  apella 
aquell  lo  bé  que  nosaltres  reebem  de  la  vostra  gloriosa 
deitat,  e  al  .vij.  escaló  posa  G  e  apella  aquell  lo  gloriós  bé 
qui  es  en  vostra  gloriosa  humanitat,  e  al  .viij.  escaló  posa 
H  e  apella  aquell  lo  gloriós  bé  que  la  vostra  humana  natu- 
ra reeb  deia  vostra  excellent  essència  divina,  e  al  .ix.  es- 
caló posa  1  e  apella  aquell  la  gloriosa  subirana  bonea  qui  es 
en  vostra  gloriosa  deitat,  la  qual  subirana  bonea  es  subirà 
bé  d  on  venen  tots  los  bens  qui  son  en  les  creatures. 
M  3-  On,  beneyta  e  glorificada  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra 
subirana  bonea,  la  qual  vol  adorar  e  contemplar  lo  vostre 
servidor  pujant  sa  vertut  entellectual  del  jusà  escaló  den- 
trò  al  subirà.  On,  enaxí  com  hom  per  les  coses  sensuals 
entén  les  coses  entellectuals,  enaxí  lo  vostre  servidor  ha 
afigurada  la  escala  ab  .ix.  escalons  sensuals  per  tal  que  per 
la  escala  sensual  pusca  afigurar  en  sa  ànima  escala  entellec- 
tual perla  qual  pug  sa  ànima  ses  vertuts  a  adorar  e  contem- 
plar la  subirana  bonea  de  son  creador.  On,  com  nos  ajam 
per  esta  entencio  fetes  figures  sensuals  e  posem  a  cada  es- 
caló son  nom  e  sa  figura  sensualment,  per  tot  assò  no  es 
en  nostra  entencio  ni  en  nostre  enteniment  que  la  vostra 
sancta  bonea  sia  figura  jassía  que  nos  per  ella  a  conèxer 
afigurem  sensualment  1  per  tal  que  la  conegam  entellectual- 


*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


Escalons 

A 

1 

Bé  sensual. 

]1 

B 

Bé  entellectual. 

]]] 

C 

Bé  compost  de  bé  sensual  e  de  bé  entellectual. 

IV 

D 

Bé  i  mal. 

V 

E 

Bé  que  rebçm  de  la  humanitat  de  Jhesu  Christ. 

VI 

F 

Bé  que  rebem  de  la  deitat  de  Jhesu  Christ. 

vil 

G 

Bé  qui  es  en  la  humanitat  de  Jhesu  Christ. 

Ylll 

H 

Bé  que  la  humanitat  de  Jhesu  Christ  reb  de  la  essèn- 
cia divina. 

IX 

1 

Subirà  bé. 

L.  DE  Contemplació  157 

ment:  on,  per  assò  nos  deym  e  atorgam  e  confessam  que 
tot  so  qui  es  en  vostra  deitat  es  cosa  entellectual  inBnida 
cternal,  e  assò  deym  per  tal  que  hom  no  hagués  falsa  en- 
tencio  en  la  cosa  entellectual  per  so  que  nos  posam  e  afi- 
guram  sensualraent  per  aver  conexensa  entellectualment. 

4.  Simple  Senyor  entellectual  infinit  qui  sots  amador  de 
tots  vostres  contempladors!  Sensualment  sentim  e  entellec- 
tualment entenem  que  A  es  lo  firmament  e  los  .iiij.  elements 
e  los  vejetables  e  los  animals  inracionals  e  los  metalls,  car 
tots  son  bens  sensuals  a  home;  car  sens  aquests  bens  home  no 
puría  viure.  On,  per  assò  qui  vol  adorar  e  contemplar  ab 
los  bens  sensuals  vostra  subirana  bonea,  sapia  membrar  e 
entendre  e  amar  los  grans  bens  els  molts  bens  qui  son  en 
la  figura  de  A, '  e  puxes  ab  aquells  bens  sapia  honrar  e 
amar  e  servir  e  conèxer  la  subirana  bonea  qui  es  en  vostra 
divina  essència  gloriosa.  <¥.  5.  Sanctificat  Senyor!  Com  hom 
aura  adorada  e  contemplada  vostra  gloriosa  bonea  ab  los 
bens  sensuals,  cove  que  hom  se  mut  a  adorar  e  a  contem- 
plar la  vostra  subirana  bonea  ab  la  B.  On,  cove  que  hom 
sapia  remembrar  e  entendre  e  voler  los  àngels  e  les  àni- 
mes e  los  remembraments  e  enteniments  e  volers  que  los  àn- 
gels c  les  ànimes  an  en  bé  a  fer  e  a  tractar  per  honrar  e 
loar  lo  gloriós  bé  subirà  qui  es  en  vos;  e  com  hom,  Sènyer, 
aura  mès  en  sa  memòria  lo  gran  bé  vertuós  qui  es  en  los 
àngels  e  en  les  ànimes  racionals  en  so  *  que  fan  de  bé,  adones 
cove  que  hom  mut  son  remembrament  [a  membrar]  e  son 
enteniment  a  entendre  ^e  son  voler  a  amar  la  gran  bé  mara- 
i  vellós  subirà  qui  ha  creat  e  beneficiat  tot  lo  bé  qui  es  en 
\  la  B.  4\  6.  Excel•lent  Senyor!  Com  hom  ha  adorat  e  contem- 
;  plat  lo  vostre  subirà  bé  ab  la  B,  cove  que  hom  se  mut  a 
I  adorar  e  contemplar  la  vostra  gloriosa  bonea  ab  la  C  qui 
I  es  bé  compost  de  la  A  e  de  la  B;  car  com  hom  vol  remem- 
I     brar  e  entendre  lo  gran  bé  qui  es  en  home  per  vèer  c  oyr 


I.  A,  de  la  .«. — 1.  E,  e  en  «o.  — 3.  E,  son  rememl^rament  e  entendre 


irS  Ramon  Lull 

e  odorar  e  gustar  e  palpar  c  per  son  cogitar  e  apercebre 
e  consciencejar '  e  asubtilar  e  voler,  adones  aperceb  e  entén 
que  tot  lo  bé  qui  es  en  viles  e  en  ciutats  e  en  castells  e  en 
aur  e  en  peres  precioses  no  val  sol  .].  dels  senys  sensuals 
o  entellectuals  qui  adoren  e  contemplen  lo  subirà  bé  qui  es 
en  vos;  e  com  hom  aura  apercebut  e  conegut  lo  gran  bé 
qui  es  en  la  C,  adones  cove  que  ab  la  C  hom  sapia  adorar 
e  contemplar  lo  bé  qui  es  en  la  vostra  gloriosa  essència. 

j.  J^ey  dels  reys  e  Senyor  dels  senyors!  Qui  vol  adorar 
e  contemplar  la  vostra  subirana  bonea,  sapia  membrar  e 
entendre  e  voler  la  D  qui  es  bé  compost  de  bé  e  de  mal; 
car  la  calor  el  fret  e  la  fam  e  la  set  e  la  pobrea  e  la  ma- 
lautía  e  la  mort,  tot  es  bé  qui  significa  al  humà  enteniment 
la  gran  bonea  qui  es  en  vos  per  justícia  e  per  misericòrdia 
e  poder  e  saber  e  voler  e  acabament;  car  aitant  com  hom 
aperceb  los  mals  els  defalliments  qui  son  en  est  mon,  ai- 
tant es  hom  poderós  d  apercebre  los  grans  bens  qui  son  en 
vos:  car  axí,  Sènyer,  com  la  vostra  encarnació  e  passió  e 
pobrea  e  mort  son  los  ulls  d  on  nostra  ànima  veu  los  aca- 
baments qui  son  en  vostres  vertuts,  en  axí  per  los  mals  els 
treballs  els  defalliments  que  hom  ha  en  est  mon  ha  hom 
conexensa  dels  bens  qui  son  acabadament  en  vostra  bonea, 
los  quals  bens  nos  no  pogrem  conèxer  ni  saber  si  mals  e 
defalliments  no  fossen  en  nosaltres.  On,  com  per  aquests 
mals  hom  pusca  aver  conexensa  de  la  vostra  bonea,  doncs 
los  mals  que  hom  sosté  son  a  home  gran  bé  pus  que  per 
ells  ha  conexensa  del  vostre  bé.  On,  com  assò  sia  en  axí, 
doncs  ab  la  D  pot  hom  contemplar  e  adorar  lo  vostre  bé. 
^  8.  Qui  vol  adorar  e  contemplar,  Sènyer  "Deus,  lo  vostre 
subirà  bé  gloriós,  sapia  membrar  e  conèxer  *e  amar  lo 
gran  bé  significat  en  la  E,  lo  qual  bé  es  aquell  que  nos 
altres  reebem  de  la  vostra  sancta  humanitat  gloriosa,  car 
per  ella  avem  apercebiment  e  conexensa  de  vostres  aca- 


1.  E,  consencicjar. — 2.  A,  e  entendre  e  conexer. 


L.  DE  Contemplació  159 


bades  vertuts  divines  qui  en  est  mon  se  demostren  •  a  nos- 
tra conexensa  acabades  per  la  demostració  que  vostra 
humanitat  fa  ab  la  sua  encarnació  e  passió  e  pobrea  c  hu- 
militat e  mort,  e  en  1  altre  seggle  reebem  molt  gran  bé 
de  la  vostra  humanitat  per  lo  gloriejament  que  hom  fa  en 
ella  e  per  lo  endressament  que  hom  ha  en  est  mon  per  ella 
e  per  lonrament  que  hom  ha  en  1  altre  seggle  per  ella,  en 
so  que  en  ella  qui  es  de  espècia  humana  es  unida  en  carn 
la  sancta  persona  del  vostre  Fill  gloriós  d  on  tota  la  espè- 
cia humana  es  honrada  e  exaltada.  On,  com  hom  aura 
apercebut  lo  gran  bé  de  la  E,  adones  se  deu  hom  ab  la  E 
mudar  a  contemplar  e  adorar  lo  subirà  bé  significat  per 
la  E.  >•<  9.  "Enlellectual  Senyor!  Com  hom  ab  la  E  aura  ado- 
rat e  contemplat  lo  vostre  subirà  bé,  adones  cove  que  hom 
pug  de  la  E  a  la  F  per  tal  que  ab  la  F  qui  es  lo  gran  bé 
que  hom  reeb  de  vostra  deytat  gloriosa,  hom  ador  e  con- 
temple  la  vostra  subirana  bonea;  car  com  hom  vol  mem- 
brar  e  entendre  e  amar  com  les  creatures  an  reebuts  grans 
bens  e  molts  de  lur  creador  e  com  tot  dian  reeben  e  com 
lur  creador  e  lur  senyor  es  larc  e  liberal  donador  e  per- 
donador  e  endressador  e  sostenidor  e  amador  e  benvo- 
lent de  tots  sos  amadors,  adones,  Sènyer,  per  la  F  puja  la 
ànima  a  membrar  e  entendre  e  amar  lo  gloriós  bé  qui  es 
en  la  vostra  essència  divina,  per  lo  qual  membrament  e  en- 
teniment e  voler  es  adorant  e  contemplant  e  loant  e  glori- 
ficant lo  sant  bé  gloriós  qui  es  son  creador  e  son  perdona- 
dor  e  son  senyor  e  son  donador  e  son  deu. 

I  o*  Maraveílós  Senyor,  sobre  tots  poders  poderós!  Com 
hom  aura  pujada  sa  ànima  a  contemplar  ni  a  adorar  *  vostra 
bonea  de  la  E  a  la  F,  cove  que  hom  la  sapia  pujar  de  la  F 
a  la  G  qui  es  lo  gloriós  bé  qui  es  en  vostra  gloriosa  huma- 
nitat; car  tant  es  gran  lonrament  e  la  gràcia  e  la  glòria  qui 
es  en  vostra  humanitat,  que  sol  .].  seny  sensual  o  entellec- 


I.  E,  se  mostren.— 3.  E,  e  adorar. 


l6o  Ramon  Lull 

tual  o  una  vcrtut  de  vostra  humanitat  val  més  en  totes  co- 
ses que  no  fan  totes  les  altres  creatures.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  com  la  ànima  sab  membrar  e  entendre  e  amar 
la  G,  adones  pot  adorar  e  contemplar  la  vostra  gran  bonea 
qui  tanta  de  bonea  ha  donada  e  posada  en  una  creatura, 
que  val  e  pot  e  sab  e  vol  molt  més  sens  tota  comparació 
que  no  fan  totes  les  creatures.  On,  beneyt  siats  vos,  Sè- 
nyer  Deus:  car  enaxí  com  vos  avets  creats  ulls  corporals  a 
home  per  vèer  les  coses  sensuals,  enaxí  avets  creada  la 
humanitat  quel  Fill  pres  per  tal  que  fos  ull  entellectual  a 
nos  en  lo  qual  e  ab  lo  qual  apercebessem  e  coneguessem 
la  gran  bonea  qui  es  en  lo  creador.  4<  1 1 .  On,  glòria  e  laor 
e  reverencia  e  honor  sia  feta,  Sènyer  "Deus,  a  la  vostra  Su- 
birana bonea  qui  tant  fortment  e  tan  bellament  se  demos- 
tra gran  e  maravellosa  al  humà  enteniment  com  entén  que 
més  val  sol  .j.  remembrament  o  .j.  enteniment  o  .].  voler 
que  vostra  humanitat  aja  en  alcuna  cosa,  que  no  fan  tots 
quants  àngels  ni  totes  quantes  ànimes  son  en  tot  quant 
membren  e  entenen  e  volen.  On,  axí  com  la  forma  de  la 
nau  significa  major  saviea  en  lo  maestre  qui  la  ha  feta  que 
no  fa  la  forma  de  banc  quel  maestre  ha  fet  qui  la  nau 
ha  feta,  enaxí  la  vostra  gloriosa  humana  natura  es  tan  no- 
blement  e  tan  gloriosament  creada  e  glorificada  e  hon- 
rada, que  major  demostració  dona  del  bé  de  son  creador, 
que  no  fan  totes  les  altres  creatures.  ••<  12.  Amorós  Senyor! 
Com  hom  aura  pujada  sa  memòria  e  son  enteniment  e  son 
voler  de  la  F  a  la  G,  adones  cove  que  hom  pug  a  adorar  e 
contemplar  ab  la  H  on  es  demostrat  lo  gran  bé  maravellós 
gloriós  que  la  vostra  humana  natura  reeb  de  la  vostra  di- 
vina essència,  lo  qual  bé  es,  Sènyer,  tan  excellent  e  tan 
gran  e  tan  maravellós,  que  tots  los  àngels  e  totes  les  àni- 
mes qui  son  no  poríen  membrar  ni  entendre  tota  la  granea 
del  bé  que  vostra  humana  natura  reeb  de  la  vostra  bonea 
divina:  car  enaxí  com  làer  es  creat  en  natura  e  en  proprie- 
tat  que  reeba  més  de  calor  del  foc  que  la  aigua  po  fa,  en 


L.  DE  Contemplació  161 


axí  c  molt  més  encara  sens  tota  comparació  avets  vos  crea- 
da en  tal  disposició  e  en  tal  ordonament  la  vostra  gloriosa 
humana  natura,  que  molt  major  bé  reeb  de  vostra  divina 
natura  que  no  es  tot  lo  bé  quen  reeben  totes  les  altres 
creatures;  car  més  de  poder  e  de  saber  e  de  voler  e  de 
dretura  e  de  misericòrdia  e  de  humilitat  e  de  paciència  e 
de  veritat  e  de  vertut  e  de  sanctetat  e  de  bellea,  e  axí  de 
les  altres  qualitats  e  vertuts  creades,  reeb  la  vostra  huma- 
nitat de  la  vostra  deitat,  que  no  fan  totes  les  altres  creatu- 
res. On,  aitant  com  més  de  bé  ne  reeben  tant  val  més,  e 
aitant  com  més  val  aitant  demostra '  mellor  son  creador, 
e  on  més  nos  vos  conexem  mellor  per  la  H  mills  som  oc- 
casionats  e  obligats  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra  Su- 
birana bonea. 

1 3.  J(ey  dels  reys  e  Senyor  dels  senyors  qui  sots  glòria* 
e  benedicció  de  mes  amors!  Lo  subirà  escaló  es  la  vostra  Su- 
birana bonea,  lo  qual  escaló  avem  afigurat  ab  ].  On,  deym 
[que]  com  hom  aura  pujat  son  rcmembrament  e  son  enteni- 
ment e  son  voler  a  la  H,  que  hom  sesfors  aitant  com  pusca 
com  ab  la  H  pusca  hom  pujar  adorar  e  contemplar  e  loar  e 
beneyr  membrant  e  entenent  e  amant  la  vostra  gloriosa 
bonea  qui  es  mare  e  font  e  mar  de  totes  les  bonèes  qui 
son  de  la  A  a  la  H.  «  14.  Gloriós  Senyor!  En  axí  com  hom 
conex  per  vostre  saber  pus  fort  la  forsa  de  predestinació 
que  no  fa  per  vostra  dretura,  e  en  axí  com  per  vostre  vo- 
ler qui  no  vol  injuria  hom  conex  la  frevoltat  de  predesti- 
nació e  com  vostre  saber  e  voler  sien  acabats  en  tot  so 
que  demostren  de  predestinació,  en  axí,  Sènyer,  la  vostra 
bonea  egualment  es  en  tots  los  bens  qui  son  de  la  A  a  la 
H.  Mas  axí  com  vostre^ saber  significa  pus  fortment  pre- 
destinació al  humà  enteniment  que  no  fa  dretura,  e  en  axí 
com  la  vostra  dretura  el  voler  qui  no  ama  injuria  signifi- 
quen menor  lo  poder  de  predestinació  que  no  fa  lo  vostre 

I.  A,  SC  demostra. — 1.  A,  )a  glòria. — 3.  A,  tot  ]o  uostre. 

CoNT•MrLACIO•Vll-l  I. 


i62  Ramon  Lull 

saber,  enaxf  los  uns  escalons  signifiquen  pus  fortment  al 
humà  enteniment  la  vostra  excellent  bonea  que  no  fan  los 
altres;  car  aitant  com  los  uns  escalons  son  pus  nobles  e 
pus  vertuosos  a  reebre  conexensa  e  gràcia  e  benedicció  de 
la  vostra  bonea,  d  aitant  signifiquen  e  demostren  pus  fort- 
ment la  vostra  bonea  gloriosa.  "%{  15.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  com  la  ànima  ac  pujat  son  remembrament 
e  son  enteniment  e  son  voler  en  la  H  e  volc  pujar  en  la 
1  membrar  e  entendre  e  voler  tota  la  vostra  bonea  divina 
per  tal  que  la  adoràs  e  contemplàs,  adones  la  memòria  se 
remembrà  en  sí  metexa  e  1  enteniment  sentès  en  sí  metex, 
e  per  assò  la  memòria  membrà  e  1  enteniment  entès  que  no 
poríen  pujar  al  subirà  escaló.  On,  per  assò  la  volenrat  volc 
pujar  e  volc  que  la  memòria  membràs  e  1  enteniment  enteses 
per  so  que  ella  vos  pujàs  amar  en  la  1;  e  car  la  memòria  no 
poc'  membrar  ni  1  enteniment  entendre  tot  so  que  la  volen- 
tat  volc  que  la  memòria  membràs  e  1  enteniment  entenés  de 
vostra  bonea,  per  assò  la  volentat  no  poc '  tant  pujar  com 
pujarà  si  la  memòria  membràs  més  que  no  podia  membrar 
c  1  enteniment  enteses  més  que  no  podia  entendre. 

16.     Vertuós  Senyor  per  Iotes  verluís  e  en  Iotes  gràcies 
poderós!  Com  les  .iij,  vertuts  foren  pujades  al  .viij.  escaló 
L  íw-T  e  volgren  pujar  al  .ix.,  adones  se  acordaren  en  qual  mane- 

[n^  il^rt'^**-^*-''  ra  hi  puríen  pujar  e  entrar.  On,  la  memòria  membrà  que 
son  pujament  era  membrant  vostra  bonea,  e  1  enteniment 
entès  que  son  pujament  era  entenent  en  vostra  bonea,  e  la 
volentat  volc  pujar  amar  vostra  bonea;  e  car* la  memòria 
membrà  que  major  es  vostra  bonea  que  ella  no  pot  mem- 
brar, e  car  1  enteniment  entès  que  no  podia  tanta  de  vostra 
bonea  entendre  com  es  vostre  bé,  per  assò  la  volentat  qui 
ama  pujar  no  pot  pus  pujar,  pus  que  la  ànima  no  podia 
membrar  ni  entendre  so  que  més  volia  amar  en  son  re- 
membrar  e  en  son  entendre.  <¥,  17.  On,  dementrc  que  la 

I.  A,  pot. — 1.  E,  com. 


L.  DE  Contemplació  163 


ànima  volia  pus  a  amunt  pujar  ses  vertuts  per  adorar  e 
contemplar  vostra  bonea,  membrà  e  entès  que  no  podia 
pujar  lo  voler  per  so  car  la  memòria  no  podia  més  mem- 
brar  ni  1  enteniment  no  podia  més  entendre  la  vostra  bo- 
nea. On,  com  la  volentat  qui  volia  més  amar  que  no  ama- 
va atrobà  que  no  podia  més  amar  per  so  car  la  memòria 
no  podia  més  membrar  ni  1  enteniment  més  entendre,  per 
assò,  Sènyer,  lo  voler  se  contrastà  ab  lo  remembrament  e 
ab  lo  saber  enculpant  aquells  per  so  car  no  pujaven  con- 
templar vostra  bonea  segons  que  lo  voler  era  fervent  en 
pujar  amar  vostra  bonea:  on,  per  assò  la  memòria  e  1  ente- 
niment responeren  a  la  volentat  dients  que  no  avien  tant 
de  poder  en  lur  offici  com  ella  avia  en  voler.  «<  18.  Com 
la  volentat  oi  que  la  memòria  e  1  enteniment  sescusaven  a 
pujar  per  so  car  no  avien  més  de  poder,  la  volentat  los' 
demanà:  On  vé  assò  ni  en  ques  pren  que  jo  he  voler  e  amor 
e  desig  de  pujar  amar,  e  vosaltres  deíts  que  no  podets  pu- 
jar? On,  adones  la  memòria  se  comensà  a  membrar  e  1  en- 
teniment a  entendre.  On,  1  enteniment  adones  atrobà  en  lo 
remembrament  que  per  so  car  lo  cors  per  peccat  ses  cor- 
romput e  desordonat  a  ésser  ordonat  estrument'a  la  àni- 
ma com  molt  pusca  membrar  e  entendre  e  voler,  per  assò 
no  podia  ^  més  pujar  en  est  mon  a  contemplar  e  a  adorar 
la  vostra  bonea  divina:  on,  per  assò  dix  1  enteniment  al 
voler  que  la  memòria  no  podia  més  membrar  ni  ell  més 
entendre;  mas  si  ell  ^ amava  so  que  la  memòria  pot  mem- 
brar e  so  que  ell  pot  entendre  de  vostra  bonea,  après  la 
resurrecció  lo  cors  serà  glorificat  e  serà  tan  ordonat  es- 
trument  a  la  ànima,  que  aitant  com  lo  voler  porà  ni  volrà 
pujar  contemplar  e  adorar  vostra  bonea,  aitanta  ne  porà 
1  enteniment  entendre. 

1 9.     Poderós  Senyor  qui  sots  sobre  lots  poders  e  forsa  de 
toies  forces!  Dementre  que  les  .iij.  vertuts  parlaven  en  es- 


I.  E,  lur. — a.  B,  cstamenr. —  3.  E,  podien. — 4.  A,  ela. 


164  Ramon  Lull 

ta  manera  cntellectual,  la  memòria  membrà  e  1  enteniment 
entès  que  la  volentat  per  amar  pudfa  en  est  mon  més  pu- 
jar que  la  memòria  per  membrar  ni  1  enteniment  per  enten- 
dre, com  sia  cosa  que  la  volentat  pot  amar  vostra  bonea 
amant  qual  que  cosa  ella  sia  si  bé  no  membra  ni  entén  la 
ànima  so  que  ama.  On,  per  assò,  Sènyer,  dixeren  a  la  vo- 
lentat que  pujàs  amar  sobre  so  que  la  ànima  no  podia 
membrar  ni  entendre:  on,  per  assò  lo  voler  demanà  a  les 
dues  vertuts  on  venia  ni  en  ques  prenia  que  ella  podia  més 
amar  que  la  ànima  membrar  ni  entendre;  e  les  dues  vertuts 
responeren  que  jas  fos  so  que  elles  fossen  eguals  '  en  natu- 
ra e  en  vertut  ab  lo  voler  en  quant  la  substància  qui  de  to- 
tes .iij.  es  unida,  accidentalment  per  raó  del  cor  qui  es  pus 
aparellat  estrument  a  ésser  sobject  al  voler  que  lo  cap^ 
membrar  e  a  entendre,  per  assò  lo  voler  podia* més  voler 
que  la  memòria  membrar  ni  lenteniment  entendre;  e  assò 
avets^ordonat  per  so  car  lo  franc  voler  es  en  est  mon  pus 
vertuós  que  la  memòria  ni  1  enteniment  en  quant  la  libertat 
es  pus  acostada '♦al  voler  que  a  la  memòria  ni  al  enteniment. 
>♦<  20.  Com  la  volentat,  Sènyer,  ac  oyt  so  que  la  memòria  e 
1  enteniment  li  agren  dit,  adones  se  tenc  per  ubligada  a 
amar  sobre  la  memòria  e  1  enteniment,  e  pujà  al  subirà  es- 
caló amant  aquell  més  que  la  ànima  noi  podia  membrar  ni 
entendre,  e  tocà  a  la  porta  ab  colp  d  amor,  lo  qual  colp  fo 
oyt  per  vostra  dretura  e  vostra  misericòrdia  qui  son  les 
portes  on  amor  entra  adorar  e  contemplar  vostra  bonea; 
c  demanaren  a  amor  que  vulia,  la  qual  amor  respòs  que 
venia  amar  e  adorar  e  contemplar  la  subirana  bonea.  On, 
per  assò  la  dretura  demanà  e  dix  a  la  misericòrdia  que  pus 
lo  voler  sesforsa  de  tot  son  poder  a  amar,  que  raó  era  que 
entràs  adorar  e  contemplar  so  que  ama;  c  la  misericòrdia 
dix  que  raó  era  per  so  car  la  volentat  se  confiava  e  s espe- 
rava en  ella  sobre  les  forses  de  la  memòria  e  del  enteni- 


I.  A,E,  egual. — a.  A,  podias. — 3.  E,  auets  uos. — 4.  E,  acabada. 


L.  DE  Contemplació  165 


ment.  M2í.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  hom  parla  per  sem- 
blanses  sensualment  com  diu  que  les  bèsties  e  les  aus  parlen, 
per  tal  que  per  les  semblanses  sensuals  pusca  hom  entel- 
lectuejar  les  coses  entellectuals,  enaxí,  Sènyer,  nos  parlam  ^^  v^. 
en  est  loc  e  en  molts  d  altres  locs  per  semblanses  dites 
sensualment  enteses  entellectualment,  per  tal  que  entenam 
la  natura  e  la  proprietat  de  les  tres  vertuts  de  la  ànima 
segons  qual  natura  e  proprietat  an  poder  de  entellectuejar 
la  vostra  entellectual  bonea.  On,  per  assò  com  enteniment 
basta  a  més  que  paraula,  per  tot  assò '  si  bé  en  est  loc  e  en 
altres  locs  d  esta  obra  parlam  sensualment  en  semblanses, 
cove  que  1  enteniment  per  la  sensualitat  no  reeba*nulla  fal- 
sa figura  ni  nulJa  error  per  lo  defalliment  sensual  qui  no 
pot  tant  dir  sensualment  veritat  com  1  enteniment  la  pot 
entendre:  on,  per  assò  so  que  nos  deym,  nou  entenem  a  dir 
a  la  letra  mas  al  enteniment. 

22.  Jíh  Senyor  qui  ab  amors  endressals  tos  vostres  servi- 
dors! Com  la  vostra  justicia  e  la  vostra  misericòrdia  agren 
oberta  la  porta  de  la  vostra  Subirana  bonea,  adones  dema- 
naren a  la  volentat  que  vulía  ni  d  on  venia.  E  ella  respòs: 
Som  venguda  de  lo  jusà  escaló  d  entro  al  .viij.  escaló  ab 
memòria  e  ab  enteniment,  e  avem  adorada  e  contemplada 
vostra  bonea  per  los  bens  qui  son  de  la  A  d  entro  a  la  H, 
e  com  forn  a  la  H  jo  vulía  pujar  a  amunt  en  la  1  e  la  me- 
mòria ni  1  enteniment  noi  pogren  pujar;  per  que  jo  som  ven- 
guda adorar  e  contemplar  la  subirana  bonea  qui  es  en  vos 
altres  qui  sots  mon  gloriós  deu  dreturer  e  misericordiós. 
M  23.  Dementre,  Sènyer,  qu  ela  volentat  parlava  aquestes 
paraules  a  la  vostra  justicia  e  misericòrdia,  dix  la  vostra 
gloriosa  justicia  a  la  volentat:  Tu  estaràs  ab  nos  e  reebràs 
de  nostra  bonea  gràcia  e  benedicció  ab  que  la  memòria 
sia  membrant  e  1  enteniment  entenent  nosaltres  per  tal  que 
tu  sies  digna  de  ésser  ab  nos  e  de  reebre  gràcia  e  benedic- 


I.  A,  per  so  asio. — i.  E,  resebra. 


i66  Ramon  Lull 

cio  e  amor  de  nos;  mas  si  la  ànima  no  amava  ni  membrava 
ni  entenia  nostre  subirà  bé  segons  que  ha  reebut  obliga- 
ment  a  ésser  obligada  de  son  poder  a  amar  e  a  membrar  e 
a  entendre  nostre  bé,  tu  no  poríes  ésser  ab  nostre  bé  glo- 
riós. «<  24.  On,  com  la  volentat,  Sènyer,  ac  entesa  la  vostra 
justícia  e  misericòrdia,  adones  la  memòria  membrà  e  1  en- 
teniment entès  que  aitant  com  la  ànima  membraría  e  en- 
tendria so  que  ama  de  la  vostra  bonea,  aitant  la  volentat 
seria  reebent  gràcia  e  benedicció  de  la  vostra  bonea  sobre 
lo  remembrament  e  1  enteniment,  la  qual  gràcia  e  benedic- 
ció entendrà  1  enteniment  e  membrarà  la  memòria  en  glòria 
aitant  com  la  volentat  la  porà  amar  e  voler:  on,  per  assò  la 
memòria  sesforsà  aitant  com  poc  '  a  molt  a  membrar  e  1  en- 
teniment a  molt  a  entendre  vostre  subirà  bé,  per  tal  quel 
i  voler  molta  gràcia  pogués  ajustar  e  aplegar  del  vostre  su- 
!    birà  bé  gloriós. 

25.  Temut  Senyor  per  lots  tos  pobles,  honrat  Senyor  per 
tots  los  homens!  Dementre  que  la  volentat  adorava  e  con- 
templava vostra  Subirana  bonea,  la  memòria  se  girà  a  mem- 
brar e  1  enteniment  a  entendre  los  bens  qui  son  en  la  A  els 
plaers  els  bons  sabers  els  vans  delits  daquest  mon,  e  obli- 
dà la  memòria  e  innorà  1  enteniment  lo  vostre  subirà  bé: 
on,  per  assò  lo  voler  devallà  del  subirà  escaló  al  jusà  on 
atrobà  la  memòria  e  1  enteniment,  amant  lo  voler  so  que  la 
memòria  membrava  e  so  que  1  enteniment  entenia.  %  26.  De- 
mentre, Sènyer,  que  les  .iij.  vertuts  de  la  ànima  eren  caú- 
des  en  peccat  en  los  vans  delits  daquest  mon,  la  memòria 
yuJ^  pres  a  membrar  la  viltat  e  la  mesquinea  dels  delits  tempo- 

]  í.  rals  e  1  enteniment  los  comensà  a  entendre  e  la  volentat 

/         '  los  comensà  a  desamar  e  a  menysprear;  *e  per  assò  la  me- 

mòria comensà  a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre  lo  bé 
gloriós  en  que  eren  com  eren  en  lo  .viij.  escaló,  e  la  vo- 
lentat comensà  a  amar  e  a  desijar  lo  bé  d  on  era  caúda  al 


I.  A,  pot.  —  2.  E,  meynsprcsar  (forma  usual). 


L.  DE  Contemplació  167 

jusà  escaló.  On,  per  assò  la  volentat  se  clamà  de  la  memò- 
ria qui  ublidà  la  ]  per  la  A  e  del  enteniment  qui  innorà 
la  1  per  la  A,  e  la  memòria  e  1  enteniment  se  clamaren  de 
la  volentat  qui  amava  los  plaers  qui  son  en  la  A  si  bé  la 
ànima  los  membrava  e  1  enteniment  los  entenia;  car  sil  voler  ^  ' 

nois  amàs,  ja  la  memòria  ni  1  enteniment  no  caygueren  'de  • 

la  H  a  la  A.  '«<  27.  Dementre  que  la  memòria  e  1  enteniment, 
Sènyer,  reprenien  la  volentat  com  podia  amar  los  delits 
niïs  plaers  mundans  que  la  ànima  membrava  e  entenia,  la 
volentat  respòs  e  dix  que  si  la  ànima  membràs  e  entenés 
la  viltat  dels  delits  temporals  e  per  ella  fossen  amats,  que 
adones  agra  culpa;  mas  car  la  ànima  ublidà  e  innorà  la  vil- 
tat e  la  vanitat  dels  delits  e  membrà  e  entès  los  plaers  tem- 
porals, per  assò  ella  covenc  de  necessitat  quels  amàs,  los 
quals  no  amara  si  les  viltats  .e  los  defalliments  d  aquells 
fossen  membrats  e  enteses.  On,  dementre  que  la  volentat 
sescusava  per  esta  manera,  la  volentat  se  clamà  de  la  me- 
mòria qui  no  membrà  la  viltat  en  la  A  que  1  enteniment  hi 
pogra  entendre,  e  clamà s  del  enteniment  qui  no  entès  la 
viltat  en  la  A  que  la  memòria  hi  pogra  membrar.  On,  de- 
mentre que  la  volentat  faya*enaxí  sos  clams  e  acusava  la 
memòria  e  1  enteniment,  la  memòria  e  1  enteniment  acusa- 
ren'  la  volentat  qui  volc^que  la  memòria  membràs  ni  1  en- 
teniment entenés  esta  viltat  mundana  trespassable. 

28.  "Liberal  Senyor  acabat  en  tots  bens  complit  de  lots 
acabaments! ''Tíz.vcíz.wXxz  (\\xz  les  .iij.  vertuts  sescusaven  la 
.).  a  lautra  e  enculpava  e  acusava  la  una^lautra,  venc  la 
consciència  de  potencia  en  actu  e  entrà  en  cascuna  de  les 
.iij.  vertuts:  on,  per  la  consciència  cascuna  de  les  vertuts 
conec  son  falliment.  On,  la  memòria  demanà  perdó  per 
ublidar  e  1  enteniment  per  innorar  e  la  volentat  demanà 
perdó   penedentse   com  avia   amat   les    vanitats    d  aquest 


I.  E,  caegren.  —  a.  E,  fehia. — 3.  A,  acusauen. — 4  A,  qui  no  volc. — 
5.  A,  acabat  en  tots  bons  acabaments  complit  de  tots  bens. — é.  E,  cas- 
cuna. 


i68  Ramon  Lull 

mon:  on,  per  esta  manera  la  consciència  mès  pau  e  con- 
còrdia en  les  .iij.  vertuts.  ^  29.  Gloriós  Senyor!  Com  la 
consciència  ac  concordades  e  ordonades  e  pacificades  les 
vertuts,  adones  les  posà  davant  la  vostra  sancta  justicia  e 
misericòrdia.  On,  la  memòria  comensà  a  membrar  e  1  enteni- 
ment a  entendre  esperansa  e  misericòrdia,  e  la  volentat  se 
comensà  a  penedir  de  sos  peccats:  on,  per  assò  totes  .iij. 
les  vertuts  se  jutjaren  per  tal  que  no  fossen  jutjades.  On,  la 
memòria  se  jutjà  a  membrar  vostra  gloriosa  bonea  e  la 
viltatdesta  vida'  mundana,  e  1  enteniment  se  jutjà  a  enten- 
dre so  que  la  memòria  membraría,  e  la  volentat  se  jutjà  a 
amar  vostra  bonea  gloriosa  e  a  menysprear  la  vanitat 
d  aquest  mon:  on,  per  assò,  Sènyer,  totes  .iij.  les  vertuts 
puniren  lo  cors  a  plorar  sos  peccats  e  a  dejunar  e  a  ado- 
rar c  a  contemplar  e  a  sostenir  fam  e  set  e  ontes  e  po- 
brèes  c  mort  per  honrar  e  loar  la  vostra  gloriosa  bonea. 
"•<  30.  On,  com  les  vertuts  agen*  totes  estes  coses  ordona- 
des e  endressades  per  tal  entencio  que  pusquen  tornar  en 
los  escalons  d  on  per  peccats  foren  caúdes  al  jusà  escaló, 
adones,  Sènyer,  esperen  gràcia  e  benedicció  e  misericòrdia 
e  perdó  e  ajuda  de  la  vostra  sancta  justicia  e  misericòrdia, 
per  tal  que  sien  adorants  e  contemplants  e  reclamants  e 
loants  la  vostra  excellent  bonea  divina. 


I.  E,  de  la  uida. — 2.  E,  agren. 


L.  DE  Contemplació  169 


Ç  Cap.  329.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  excellent  dretura  de  nostre  Se- 
nyor Deus. 


^^^^  H  Deus  drelurer  vertader!  Jí  vós,  Sènyer,  sia  glòria 
r^<f^\  e  honor:  Car  qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vos- 
^2"^S  tra  dretura  sancta  gloriosa,  cove  que  la  sapia 
adorar  e  contemplar  membrant  e  entenent  e  amant  en  la 
vostra  sancta  unitat  e  trinitat  e  en  les  vostres  acabades  ver- 
tuts,  la  qual  oració  e  contemplació  cove  que  hom  fassa 
sensualment  e  entellectualment;  e  com  hom  aura  abdues 
les  oracions  e  contemplacions  fenides,  cove  que  hom  les 
meta  e  les  observe  en  la  tercera  figura  d  oració  composta 
de  les  dues.  *<  2.  Excellent  T^ey  infinil!  Qui  vol  adorar  c 
contemplar  la  vostra  gran  dretura,  cove  que  sapia  pujar 
son  enteniment  de  les  coses  sensuals  a  les  entellectuals: 
car  enaxí,  Sènyer,  com  la  vostra  dretura  es  en  vostra  subs- 
tància cosa  substancial  entellectual,  enaxí  cove  que  qui  bé 
ni  ferventment  la  vol  adorar  e  contemplar,  que  la  sapia 
adorar  e  contemplar  entellectualment,  a  la  qual  entellectui- 
tat  cove  que  hom  pug  son  enteniment  ab  ajuda  de  les  co- 
ses sensuals.  4(  3.  On,  per  assò  nos,  Sènyer,  posam  e  deym 
sensualment  que  cove  afigurar  figura  sensual  a  la  vostra 
dretura  per  tal  que  per  aquella  figura  sensual  entenam  , 
vostra  dretura  entellectual,  e  assò  fem  per  tal  que  pus  A 
breument  puscam  parlar  de  vostra  dretura  e  pus  subtil- 
ment. On,  per  assò  posem  e  digam  que  A  sia  figura  per  la 
qual  nomenem  vostra  dretura,  e  posem  que  lo  bé  que  fa  en 
Pere  sia  B,  e  posem  que  lo  mal  que  fa  en  Guillem  sia  C,  c 
posem  que  lo  guaardó  que  ha  en  Pere  del  bé  que  fa  sia 
D,  e  posem  que  la  pena  que  sosté  en  Guillem  per  lo  mal 


*- 


170 


Ramon  Lull 


t^. 


(M^ 


ii 


que  fa  sia  B.  On,  ja  sia  que  so  que  posam  sensualment  no 
sia  veritat,  coven s  nos  ho  axí  posar  sensualment  per  tal 
(|f[^j|     que  mills  puscam  contemplar  e  adorar  c  entendre  vostra 
dretura  entellectualment.  * 

4.  ^h  excellcnt  Senyor  sobre  totes  altèes!  Com  vostra 
gloriosa  dretura  entellectual  sia  eternal  infinida  acabada 
en  tots  acabaments,  e  com  vos,  Sènyer,  ajats  creades  les 
creatures  per  tal  que  home  pusca  aver  conexensa  de  vos- 
tra gran  dretura,  per  assò  avets  volgut  que  home  aja  cone- 
xensa ab  la  D  e  ab  la  E  del  acabament  e  de  la  vertut  de  la 
A:  car  en  axí  com  hom  entén  que  lo  foc  ha  natura  de  durar 
perdurablement  si  avia  matèria  que  cremàs,  c  en  axí  com 
hom  entén  que  lo  foc  ha  comensament  e  es  creatura  per 
so  car  no  ha  vertut  que  per  sí  pusca  ésser  en  actualitat  ni 
en  ésser  cremant  en  quantitat  infinida,  en  axí  entén  hom  per 
la  D  e  per  la  E  1  acabament  de  la  A,  lo  qual  acabament  e 
cumpliment  hom  no  pogra  conèxer  ni  saber  menys  de  la 
D  e  la  E.  '•^  5.  Car  si  la  D  e  la  E,  Sènyer,  no  fossen  signi- 
ficants e  demostrants  la  A,  hom  no  agra  ulls  sensuals  ni 
cntellectuals  ab  que  pogués  vèer  la  A;  e  si  vos  aguessets 
creades  les  creatures  per  tal  que  fos  demostrat  e  significat 
1  acabament  de  la  A  e  no  aguessets  creada  la  D  e  la  E, 
doncs  totes  creatures  foren  creades  debades;  e  si  ho  fos- 
sen, la  vostra  A  fora  contraria  a  sí  metexa  e  lo  vostre 
poder  e  lo  vostre  saber  foren  contraris  a  la  A;  e  assò  es  co- 
sa impossíbol  que  en  vostra  essència  divina  aja  nulla  con- 


*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Dretura  de  Deu. 

B 

Bé  que  fa  en  Pere. 

C 

Mal  que  fa  en  Guillem. 

D 

Guardó  del  bé  que  fa  en  Pere. 

E 

Pena  del  mal  que  fa  en  Guillem. 

p 

Vera  significació. 

G 

Falia  significació. 

L.  DE  Contemplació  171 


i 


trarietat  ni  null  defalliment.  -•<  6.  Drefurer  Senyor!  Enaxí 
com  la  D  es  ubligada  a  significar  e  a  demostrar  1  acabament 
de  la  A,  enaxí  es  la  E  ubligada  a  significar  1  acabament  de 
la  A:  car  axí  com  la  A  ha  natura  e  proprietat  que  demos- 
tre  e  manifest  al  humà  enteniment  son  acabament  per  la 
D,  enaxí  ha  natura  e  proprietat  que  dcmostre  son  acaba- 
ment ab  la  E;  e  enaxí  com  lumà  enteniment  ha  natura  e 
proprietat  com  aja  conexensa  de  la  A  ab  la  D,  enaxí  ha 
natura  e  proprietat  com  ab  la  E  aja  conexensa  de  la  A. 
On,  enaxí,  Sènyer,  com  la  D  es  ubligada  a  durar  *  perdura- 
blement  per  tal  que  perdurablement  mostre  al  humà  ente- 
niment 1  acabament  de  la  A,  enaxí  la  E  es  ubligada  a  du- 
rar sens  fi  per  tal  que  perdurablement  demostre  e  signific 
al  humà  enteniment  lo  gloriós  acabament  de  la  A,  On,  com 
hom  sab  aquestes  figures  entellectuejar  enaxí  e  puxes 
hom  muda  son  enteniment  a  la  vostra  entellectual  dre- 
tura  e  a  la  celestial  glòria  e  a  la  infernal  pena,  adones  es 
hom  adorant  e  contemplant  la  vostra  gloriosa  vertadera 
dretura. 

7.  Misericordiós  Senyor  ple  d  amor  e  de  dousor!  Enaxí  ^  ft-ví,-^-».  '"  ^ 
com  la  A  per  son  acabament  dona  significació  al  humà  en-  ,^,,,^í^>v^  ^/tU 
teniment  que  la  D  sia  durable  sens  fi  per  tal  que  infinida-  i'  í-j 

ment  signific  1  acabament  de  la  A,  enaxí  la  B  dona  signi-  -t_^  , 

ficacio  al  humà  enteniment  que  la  D  aja  fi  e  que  no  sia 
durant  perdurablement:  car  enaxí  com  la  B  ha  comensa- 
ment,  enaxí  significa  que  la  D  deja  aver  fi.  On,  com  la  D 
sia  per  la  A  significada  a  ésser  durable  e  sia  per  B  signi- 
ficada a  ésser  privada,  per  assò  se  contrariejen  los  signi- 
ficats de  la  A  e  la  B  en  la  D  com  1  enteniment  reeb  lurs 
significacions  en  la  D,  e  car  los  significats  de  la  A  sien 
vers  significats  e  com  tots  los  significats  qui  sien  contraris 
als  significats  de  la  A  sien  falsos  e  mentiders,  per  assò 
lumà  enteniment  aferma  e  atorga  los  significats  de  la  A  c 

I.  A,E,  adorar.  , 


17*  Ramon  Lull 

nega  celis  de  la  B;  car  aitant  com  la  A  val  sobre  la  B,  ai- 
tant  los  significats  de  la  A  son  pus  vers  e  mellors  que  celis 
de  la  B.  '♦í  8.  Amorós  Senyor!  Com  sia  cosa  que  A  do  aca- 
bat significat  de  sí  metexa  en  la  D  e  com  la  B  do  defa- 
llent  significat  de  sí  metexa  en  la  D,  per  assò  se  formen 
al  humà  enteniment  dues  significacions  contraries  sobre  la 
D;  car  la  A  significant '  sos  acabaments  en  infinitat  e  en 
•  jt*-"'    '-'-'  eternitat  e  en  acabat  poder  e  saber  e  voler,  significa  dura- 

iXí,fCéyJ  ^-        bletat  en  la  D,  e  la  B  significant  sos* defalliments  e  son 
i''dfjC(X<  comensament  e  sa  fi,  significa  fi  e  privació   en  la  D.  On, 

ït<*  t\*«W'H'  P^^  assò,  Sènyer,  accidentalment  vé  en  ésser  la  significació 
de  la  B,  la  qual  significació  ve  de  Jos  defalliments  de  la 
B.  On,  com  1  enteniment  se  girada  los  significats  de  la  B 
e  la  memòria  ubiida  los  significats  de  la  A,  adones  1  enteni- 
ment los  innora:  on,  per  assò  forma  s  en  lo  enteniment  falsa 
figura  e  falsa  entenció  e  opinió  per  so  car  reeb  los  signifi- 
cats de  la  B  e  no  reeb  los  significats  de  la  A.  »t<  9-  Mas 
com  lo  enteniment,  Sènyer,  per  la  memòria  qui  remembra 
los  significats  de  la  A  entén  los  significats  membrats,  e 
com  enaprés  la  memòria  membra  los  significats  de  la  Be 
1  enteniment  los  entén,  e  com  lo  voler  ama  més  los  signi- 
ficats de  la  A  que  de  la  B,  adones  se  forma  en  lo  enteni- 
ment vera  figura  de  la  D  per  la  qual  1  enteniment  entén 
vers  los  significats  de  la  A  e  entén  que  los  significats  de 
la  D  son  falses.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò 
cove  que  a  los  significats  de  la  A  afigurem  ¥*c  que  la  F 
afermem  í  que  es  vera  significació,  "^e  cove  que  a  los  signi- 
ficats de  la  B  los  quals  ha  de  sí  metexa  afigurem  G  e  que 
afermem  que  la  G  es  falsa  significació. 

1  o.     Jíh  Deus  honrat  maravetlós  amorós  acabat  en  totes 
valors!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que 


>.  A,  significants. — 2.  A,  los. — 3.  E,  scgiria. — 4.  A,  de  la  afiguren 
.G.:  E,  de  la  afiguren  .f. — 5.  A.  afermen:  E,  aferm. — 6  M,  quòd  signifi- 
cationes  ipsius  A.  figuremus  per  T.  et  affirmemus  quòd  T.  sit  vera  signi- 
ficatio. 


Contemplació  173 


la  C  ha  comensament  e  fi:  on,  per  assò  dona  significació  al 
humà  enteniment  que  la  E  deja  aver  privació  e  fi.  On,  com 
lumà  enteniment  guarda  la  A  e  la  memòria  ublida  los  aca- 
baments de  la  A  e  1  enteniment  entén  la  quantitat  de  la  E, 
adones  safigura  en  ell  la  G  per  la  qual  cuyda  entendre  que 
la  A  deja  punir  en  la  E  en  Guillem'  segons  so  que  la  E 
significa  de  sí  metexa  e  que  no  sia  punit  segons  so  que  la 
A  significa  de  sí  metexa  al  enteniment  com  la  memòria 
membra  los  acabaments  de  la  A.  "•(  11.  On,  com  lumà  en- 
teniment, Sènyer  entén  los  significats  que  la  A  dona  de  sí 
metexa  en  la  E  com  la  volentat  los  ama  e  la  memòria  los 
remembra  e  puxes  en  après  membra  la  memòria  e  entén 
1  enteniment  los  significats  que  la  C  dona  de  la  E,  adones 
se  forma  en  lumà  enteniment  la  F  per  la  qual  1  enteniment 
reeb  certa  conexensa  que  la  E  es  perdurable  en  foc  infer- 
nal, car  si  no  ho  era  seguir  sia  que  la  C  fos  major  e  pus 
forts  en  significar  veritat  en  la  E  que  la  A;  e  si  assò  era 
enaxí,  doncs  seguirsia  que  creatura  fos  major  e  pus  fort* 
e  contengués  en  sí  més  de  veritat  que  creador,  e  assò  es 
cosa  molt  impossíbol.  ^  12.  On,  beneya  sia,  Sènyer  Deus, 
vostra  sancta  gloriosa  dretura  divina:  car  enaxí  com  lo  foc 
e  laygua  an  acció  naturalment  en  làer  e  en  la  terra,  enaxí 
per  creació  e  per  honrament  e  per  noblea  e  per  acabament 
la  A  ha  acció  e  senyoria  sobre  la  C  e  la  E  per  tal  que  al 
humà  enteniment  sia  significat  1  acabament  de  la  A,  e  si  la  E 
era  finida  e  privada  seria  significat  al  humà  enteniment 
que  la  C  agués  acció  sobre  la  A  qui  no  poría  crear  creatura 
qui  donàs  infinidament  demostració  de  son  acabament;  c 
assò  es  cosa  impossíbol,  per  la  qual  impossibilitat  es  afigu- 
rada  la  Fen  1  enteniment  humà,  lo  qual  humà  enteniment 
adora  e  contempla  la  vostra  gloriosa  dretura  com  se  forma 
en  la  F. 

1 3.     Suau  Senyor  ple  damor  e  de  pietat!  Com  vos  siats 


I .  A,  c  en  .g. 


iy4  Ramon  Lull 

infinit  eterna)  acabat  creador  e  com  en  home  aja  molts  de 
falliments'e  sia  creatura,  per  assò,  Sènyer,  la  A  significa 
que  vos  devets  amar  vos  metex  per  la  primera  entencio  e 
devets  amar  home  per  la  segona;  emperò  no^deym  que  en 
vos  aja  res  primer  ni  derrer,  mas  segons  lo  vulgar  3 axíns 
cove  parlar  e  segons  la  natura  de  entencio  sensualment  no 
podem* en  altra  manera  parlar.  On,  enaxí  com  vostra  dre- 
tura  significa  que  vos  devets  amar  vos  metex  a  esguart  de 
vos  metex  e  devets  amar  home  a  esguart  de  la  A,  enaxí  la 
A  significa  al  enteniment  on  es  la  F  que  home  deu  amar 
vos  a  esguardament  de  vos  metex  e  deu  amar  sí  metex  a 
esguardament  de  vos  metex  per  tal  que  sia  amador  de 
vos  per  la  primera  entencio  e  sí  metex  per  la  segona. 
^  14.  Car  si  vos  amavets  vos  metex  per  amor  dome,  ama- 
ríets  home  més  que  vos  metex,  e  si  home  amava  sí  metex 
per  la  primera  entencio  e  amava  vos  per  la  segona,  amaria 
més  sí  metex  que  vos;  e  si  assò  era  enaxí,  seguir  sia  que  la 
A  no  seria  en  vos  ni  dretura  no  seria  en  home;  e  si  assò 
era^ enaxí,  seguirsia  que  la  B  e  la  C  valríen  sobre  la  A,  e 
la  C  e  la  E  valríen  sobre  la  B  e  la  D,  e  la  G  auría  major 
poder  e  demostració  que  la  F.  On,  com  assò  sia  cosa  im- 
possíbol,  doncs  per  assò  es  significat  al  humà  enteniment 
que  la  Fes  sobre  la  G,  e  la  A  es  sobre  la  B  e  la  C  e  la  D 
e  la  E.  4(  1 5.  On,  beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra  sanc- 
ta  dretura  gloriosa:  car  com  hom  sensualment  afigura 
aquestes  figures  c  per  elles  hom  sab  entellectuejar  so  que 
signifiquen  per  concordansa  o  per  desconveniencia,  adones 
es  la  ànima  membrant  e  entenent  e  volent  adorant  e  con- 
templant vostra  beneita  dretura  significada  e  demostrada 
al  humà  enteniment  per  lo  durament  de  la  D  e  de  la  E. 
On,  com  assò  sia  enaxi,  doncs  com  la  F  es  afigurada  en  la 
memòria  e  en  lo  enteniment  e  en  lo  voler,  qui  es  aquell 
qui  gos  cessar  de  fer  lo  bé  que  pot  fer?  ni  qui  es  aquell 

1.  E,  mo]ts  faliments.  —  i.  A,  nos.  —  3.  E,  uolgar  (pattim). — 5.  A,  po- 
den.— 5.  A,  no  era. 


-^-f^ 


X* 


L.  DE  Contemplació  175 

qui  gos  Fer  null  mal  pus  que  la  D  e  la  E  son  coses  qui  null 

temps  no  auràn  fi? 

1 6.     Savi  Senyor  en  tots  sabers,  poderós  Senyor  en  tots  po- 
ders! Com  hom  entcllectueja  si  la  B  es  per  la  A,  adones  la 
A  demostrant  son  acabament  significa  al  humà  enteniment         %J^  tC4U  ^  ^ 
que  la  B  es  per  vos;  e  com  lumà  enteniment  reeb  lo  sig-  ^     -,^-vfwi 

nificat  de  la  A  e  lo  significat  que  la  B  significa  de  sí  mete- 
xa,  adones  se  forma  la  F  en  lumà  enteniment;  e  com  la  F 
ix  del  enteniment  e  entra  en  ell  la  G, '  adones  la  memòria  í'»^  r^* 

ublida  e  1  enteniment  innora  los  acabaments  que  la  A  signi- 
fica desí  metexa  e  los  defalliments  que  la  B  significa  de  sí 
metexa.  «  17.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  tota  ora,  Sè- 
nyer,  que  1  enteniment  reeba  los  significats  que  la  A  fa  de 
sí  metexa  al  enteniment,  reeb  1  enteniment  los  significats 
que  la  B  fa  de  sos  defalliments,  so  es  a  saber,  comensa- 
ment  e  quantitat;  car  per  1  acabament  que  la  A  significa 
al  enteniment  de  sí  metexa,  reeb  1  enteniment  gràcia  per 
la  qual  es  acabat  en  reebre  los  vers  significats  que  la  B  fa 
en  sí* metexa;  mas  com  1  enteniment  no  reeb  los  significats 
de  la  A,  adones  se  forma  en  ell  la  G  qui  priva  de  la  F:  on,  ^ 

per  assò  1  enteniment  innora  la  A  e  la  B  e  la  D  e  es  con- 
trari a  la  oració  e  a  la  contemplació  qui  pertany  ésser  feta 
a  la  A.  <<  18.  Dreturer  Senyor!  Com  hom  entellectueja  la 
A  si  ha  donat  ésser  a  la  C  o  no,  adones  la  A  demostrant 
son  acabament  e  la  C  demostrant  son  defalliment  formen 
la  Fal  enteniment,  membrant  la  memòria  entenent  1  enteni- 
ment amant  la  volentat  que  la  A  ha  donat  ésser  an  Gui- 
llem e  no  a  la  C.  Mas  com  1  enteniment  entellectueja  si  la 
A  ha  donat  ésser  o  no  a  la  C  e  reeb  los  significats  de  la  C 
e  de  la  E  e  no  reeb  los  significats  de  la  A  per  so  car  la 
memòria  nois  membra  ni  la  volentat  nois  ama,  per  assò 
la  G  se  forma  en  1  enteniment  opinant  1  enteniment  que  la 
C  sia  per  la  A:  on,  per  assò  1  enteniment  es  contrari  a  la  F. 

I.  A,  en  ia  .G. — 2.  E,  de  ti. 


f-Tt 


iy6  Ramon   Lull 

On,  bcneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  hom  ha 
major  forsa  ab  amdues  les  mans 'que  ab  la  una,  axí  1  ente- 
niment ha  natura  de  reebre  vera  significació  com  de  la  A 
e  de  la  C  reeb  lurs  significacions  ensems,  que  no  ha  com 
tan  solament  reeb  los  significats  de  la  C  sens  la  A. 

1 9.     Jíjudable  Senyor  qui  acorreh  e  les  cuites  e  a  les  Iri- 
.Jte  •  .    ..\  ^^ulacions  dels  "^  vostres  amadors!  Com  1  enteniment  reeb  los 
significats  ^  que  dona  la  A  de  sí  metexa  e  reeb  los  significats 
Kx^-dv  que  la  B  dona  de  sí  metexa  en  la  D  e  los  significats  que 

,    )>«<,*^  t/^T-^^^ona  la  C  de  sí  metexa  en  la  E,  adones  la  A  demostra  al 
^  r       '  humà  enteniment  demostrant  de  sí  metexa  que  la   D  deu 

ésser  en  la  B  per  lo  bé  que  fa  en  Pere,  e  la  E  deu  ésser  en 
la  C  per  los  peccats  que  fa  en  Guillem:  on,  si  la  A  assò 
f  no  significava  no  significaria  sí  metexa.  On,  après  que  la  A 
^é-cr  significa  en  esta  manera  sí  metexa  al  humà  enteniment,  la 

memòria  ubiida  e  1  enteniment  innora  la  A,  e  membra  la 
memòria  e  entén  1  enteniment  vostre  saber  eternal  acabat. 
On,  adones  1  enteniment  ublidant  la  memòria  e  innorant 
1  enteniment  la  A,  lo  vostre  saber  forma  predestinació  es- 
^\^     ik^T  en  la  D  e  en  la  E;  car  si  no  ho  eren  nos  demostraria 
>\/|lacabat  vostre  saber  al  enteniment  humà.  ■♦(  20.  On,  demen- 
{tre  que  1  enteniment  ha  reebuda  la  forma  de  predestinació 
'per  los  significats  que  vostre  saber  dona  de  son  acabament, 
adones  1  enteniment  no  pot  reebre  los  significats   de  la  A 
en  la  D  ni  en  la  E;  e  com  la  memòria  torna  membrar  e 
1  enteniment  torna  entendre  los  acabaments  que  la   A  de- 
mostra en  la  D  e  en  la  E  e  la  memòria  ubiida  e  1  enteni- 
ment innora  lo  vostre  saber,  adones  desaparex  e  priva  en 
1  enteniment  la  forma  de  predestinació  qui  es  en  la  D  e  la 
E.  On,  dementre  que  1  enteniment,  Sènyer,  està  en  est  em- 
bargament que  no  sab  quals  significats  sicn  vers,  o  celis  de 
vostra  dretura  o  de  vostre  saber,  e  los  significats  en  un 
temps  no  pusquen  caber  en  1  enteniment,  adones  vostre  po- 


I.  E,  ab  les  .ij.«*  mans. — 2.  A,  c  dels.  —  3.  E,  lo  significat. 


.ONTEMPLACIO  \']'J 


der  e  vostre  voler  signifiquen  al  enteniment  lur  acabament 
com  la  memòria  membra  que  vostre  poder  pot  aver  dre- 
tura  en  la  B  e  en  la  C,  e  vostre  voler  es  tant  volenterós 
que  vol  drctura  en  la  B  e  en  la  C  c  noi  vol  injuria;  e  com 
1  enteniment  entén  aitàn  gran  I  acabament  de  vostre  poder 
e  voler  com  celi  de  vostra  dretura  e  de  vostre  saber  e  en- 
tén egual  acabament  en  lo  saber  e  en  la  dretura,  adones 
apcrceb  e  entén  per  una  manera  la  forsa  que  ha  predesti- 
nació en  la  D  e  la  E  per  lo  saber,  e  aperceb  e  entén  la  fre- 
voltat  que  ha  predestinació  en  la  D  e  en  la  E  per  la  vos- 
tra dretura.  4^  21.  On,  com  lumà  enteniment,  Sènyer,  sab 
reebre  en  egual  vertut  e  acabament  los  significats  que  cas- 
cuna  de  vostres  vertuts  donen  de  sí  metexcs,  adones  se 
forma  la  F  al  enteniment  qui  entén  la  forsa  de  predestina- 
ció per  saber  e  la  frevoltat  de  predestinació  per  dretura. 
Mas  com  1  enteniment  sengana  e  reeb  lo  significat  de  vos- 
tre saber  e  no  vol  reebre  lo  significat  de  vostre  poder  e 
voler  e  dretura  qui  an  egual  acabament  ab  vostre  saber, 
adones  se  forma  la  G  falsament  en  lumà  enteniment  qui 
cuida  entendre  la  predestinació  que  innora.  On,  per  esta 
manera  son  molts  homens  enganats  per  predestinació,  so  es 
saber,  com  reeben  los  uns  significats  e  no  los  '  altres;  car  ai- 
tàn gran  e  aitàn  acabada* es  vostra  dretura  en  fer  dretura 
e  aitàn  gran  es  vostre  voler  en  voler  dretura  e  aitàn  gran  es  j         j  j  P 

vostre  poder  en  fer  dretura,  com  es  vostre  saber  en  aver  '  1/  *  "^  Jf       f 
conexensa  deso  que  fa  la   B  e  la  C.  On,  com  hom  sab         -  (^#t/  ^*** 
entendre  e  conèxer  totes  estes  coses,  adones  es  hom  ado- 
rant e  contemplant  la  vostra  sancta  dretura  gloriosa,  signi- 
ficant la  predestinació  vostra  sancta  trinitat  vertuosa. 

22.  Liberal  Senyor!  Com  la  B  e  la  C  e  la  D  e  la  E 
sien  demostració  de  la  A  al  humà  enteniment,  per  assò 
plac  a  vos,  Sènyer,  que  la  persona  del  Fill  preses  carn  de 
la  verge  gloriosa  nostra  dona  Sancta  Maria:  car  enaxí  com 

I.  A,  manca  aquest  article. —  a.  A,E,  acabat. 

CoMTEMPLACIO-Vll-ia. 


iy8  Ramon   Lull 

lo  mon  se  corrompé  per  home,  enaxí  es  significat  que  lo 
mon  sia  recreat  per  home;  e  enaxí  com  la  vostra  humani- 
tat volc  morir  per  la  espècia  humana  a  recrear,  enaxí  en 
Pere  es  obligat  a  fer  la  D  e  que  la  E  no  fassa.  On,  com 
1  enteniment  pren  los  contraris  significats  e  nega  encarnació, 
adones  la  A  nos  demostra  tan  fortment  al  enteniment  en 
la  B  e  la  C  e  la  D  e  la  E  com  fa  com  1  enteniment  aferma 
la  vostra  encarnació  gloriosa.  ^  23.  Elernal  Senyor!  Enaxí 
com  la  resplandor  del  sol  es  a  hom  occasió  que  veja  les 
colors  e  les  figures  qui  son  en  lo  mon,  enaxí,  Sènyer,  la 
vostra  sancta  encarnació  e  passió  es  occasió  e  raó  a  home 
que  aja  conexensa  del  acabament  de  la  A  en  so  que  fa  en 
la  B  e  en  la  D  e  en  la  E.  On,  enaxí  com  per  la  absència 
del  sol  hom  no  pot  tam  bé  vèer  com  fa  ab  la  presencia  del 
sol,  enaxí  los  infeels  qui  la  vostra  sancta  encarnació  inno- 
ren  no  poden  ésser  tan  il•luminats  a  aver  conexensa  ni  aver 
occasió  e  raó  de  contemplar  e  adorar  vostra  dretura  com 
an  los  crestians  per  so  car  afermen  e  creen  en  la  vostra 
encarnació  gloriosa  e  en  vostra  passió  angoxosa  4<  24.  Jhesu 
Christ  Senyor!  Enaxí  com  hom  vertaderament  adora  e 
contempla  e  loa  e  servex  en  est  mon  son  deu  c  son  crea- 
dor, enaxí  cove  que  après  la  resurrecció  sia  la  A  vista  en 
la  D  e  en  la  E  sensualment  e  entellectualment.  On,  si  en- 
carnació no  era,  Sènyer,  e  vos  gloriejavets  los  sants  de 
glòria  ab  menjar  e  beure  e  paria  de  fembres,  seria  corrup- 
ció en  glòria;  e  si  no  gloriejavets  la  B  ab  la  D  sensualment, 
seria  absent  1  acabament  de  la  A  al  humà  enteniment;  e  si 
la  B  cuidava  sentir  glòria  sensual  en  la  D  e  no  era  enaxí 
com  ella  se  cuidaría,  no  auría  veritat  en  la  A:  on,  com  la  A 
sia  font  de  veritat,  per  assò  es  significat  que  la  F  es  en  1  en- 
teniment d  aquells  qui  afermen  vostra  encarnació,  e  G  es 
en  1  enteniment  d  aquells  qui  la  encarnació  neguen.  On, 
com  hom  per  la  sancta  encarnació  e  passió  sab  afigurar 
1  acabament  de  la  A  en  son  enteniment,  adones  es  adorant 
e  contemplant  la  vostra  dretura  acabada. 


L.  DE  Contemplació  179 

25.     Jíb  dreturer  Senyor  qui  endressah  e  salvats  los  vos- 
tres vertaders  amadors!  Com  I  enteniment  humà  entellectue-  l/•líí^  ^ 
ja  la  A  en  la  E,  e  la  G  se  forma  devant  1  enteniment  per 
tal  que  1  enteniment  no  pusca  entendre  la  F,  e  1  enteniment 
se  cuida  que  en  Guillem  fassa  los  peccats  que  fa,  de  ne-  * 
cessitat  adones   s  amaga   e   sescurex  al   enteniment  la    A 
per  la  G  qui  està  enfre  la  F  e  1  enteniment.  E  assò  metex, 
Sènyer,  com  1  enteniment  entén  que  la  B  que  fa  en  Pere 
iassa  per  vos  e  que  no  fassa  gens  per  sí  metex;  car  pus 
que  vos  fets  tota  la  B,  la  G  significa  falsament  al  enteni- 
ment que  en  Pere  no  es  digne  de  la  D.  '*<  26-  On,  enaxí, 
Sènyer,  com  la  F  nos  pot  mostrar  al  humà  enteniment  com 
se  forma  en  ell  predestinació  per  lo  vostre  saber  si  doncs 
1  enteniment  no  reeb  los  significats  de  la  A,  enaxí  A  nos 
pot  significar  al  humà  enteniment  com  està  en  son  defalli- 
ment innorant  la  F  e  reebent  falsament  la  G,  per  so  car 
1  enteniment  innora  1  acabat  poder  e  saber  e  voler  de  vos- 
tra dretura  qui  dreturerament  e  acabada  pot  e  sab  e  vol  que         .f^  ^  -<^ 
tot  lo  bé  que  fa  en  Pere  sia  de  la  A  feent  la  A  dretura  é  /     /_*    /  £/ 
an  Pere  en  la  D,  e  gens  del  mal  que  fa  en  Guillem  no  sia       ,     _j.  jlï 
de  la  A  feent  la  A  dretura  an  Guillem  en  la  E.  Mas  com     '   P^ 
1  enteniment  aperceb  egualment  los  significats  acabats  de                           */. 
vostre  poder  e  saber  e  voler  e  dretura,  adones  la  G  se 
jnuda  e  ix  del  enteniment  e  la  F  se  demostra  e  està  de- 
nant  1  enteniment  conexent  1  enteniment  la  A  en  la  D  e  en 
la  E.  '•í  27.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  1  enteniment  no  en- 
tén que  en  Pere  f^ssa  res  en  la  B  com  entén  que  tota  la 
B  es  feta  per  vos,  enaxí  la  G   veda   al   enteniment  que 
no  entena  jens  del  mal  qui  es  en  la  C  com  veda  al  enteni- 
ment que  no  entena  la  A.  On,  enaxí  com  lenteniment  no' 
entén  predestinació  en  la  C  com  no  entén  en  la  E  la  A, 
enaxí  lenteniment  no  entén  ab  la  G  la  A  ni  en  la  D  ni  en 
la  E:  car  enaxí  com  lo  sol  es  per  il•luminar  los  ulls  corpo- 

1  ■  A,  que  no. 


■  ft  t*^-^ 


'^^■tc 

'«1. 

9  1h^ 

4l 

^r 

lí^^ 

^'f- 

K<A 

180  Ramon  Lull 

rals  e  la  nuit  es  per  donar  escurtat, '  enaxi  los  ulls  del  en- 
teniment son  la  F,  e  la  ,G  es  la  privació  de  la  vista  del  en- 
teniment. 

28.  Consolador  Senyor  de  la  mia  pensa!  Com  la  ànima 
vos  vol  eus  entén  eus  remembra  aitant  com  major  es  la  B 
e  la  C,  aitant  la  F  demostra  major  la  A  al  enteniment  en 
la  D  e  la  E;  e  aitant  com  es  major* la  B  e  la  C,  aitant  la  F 
defall  que  no  pot  demostrar  al  enteniment  la  granea  de  la 
A  en  la  D  e  en  la  E.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  aitant, 
Sènyer,  com  los  homens  son  pus  fortment  occasionats  a  fer 
bé  e  a  esquivar  mal,  d  aitant  es  pus  aparellada  la  F  a  de- 
mostrar la  A  al  enteniment  humà.  On,  com  en  la  sancta  fe 
romana  sia  hom  pus  occasionat  a  fer  ^  bé  e  de  esquivar  mal 
que  en  nulla  altra  creensa,  per  assò  es  significada  ésser  en 
veritat  la  sancta  fe  cathòlica,  e  totes  les  altres  creenses  és- 
ser en  falsetat.  »•<  29.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  sensual- 
ment  los  uns  vexells  son  majors  a  reebre  major  quantitat 
de  1  aigua  que  los  altres,  enaxí  la  F  significa  pus  fort  la  A 
en  la  major  B  e  en  la  major  C  que  en  la  B  e  la  C  menor; 
e  enaxí  com  laygua  en  jeneral  no  es  major  ni  menor  en  sí 
metexa  si  bé  particularment  los  uns  vexells  ne  reeben  més 
que  Is  altres,  enaxí  vostra  dretura  no  es  en  sí  metexa  ma- 
jor ni  menor.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es 
significat  al  humà  enteniment  que  la  vostra  dretura  quant 
per  sí  metexa  aitàn  acabada  es  en  los  uns  homens  com  en 
los  altres,  jassía  que  més  sia  demostrada  en  los  uns  homens 
que  en  los  altres.  4(  30.  Si  tant  fos,  Sènyer,  que  home  po- 
gués fer  tant  ni  quant  de  bé  menys  de  vos,  ni  negún  pec- 
cat  poc  ni  gran  fos  feyt  per  vos,  fora  significat  al  humà 
enteniment  que  la  vostra  dretura  agra  en  sí  metexa  defa- 
lliment; car  pus  que  vos  sots  acabat  en  tot  bé,  la  vostra 
dretura  seria  a  sí  metexa  injuriosa  si  negú  bé  era  sens  ella 
ni  null  pcccat  era  per  ella.  On,  enaxí  com  la  F  significa  la 


1.  E,  e  la  nit  es  per  donar  escuridat.  —  2.  A,  menor.  —  3.  E,  de  fer. 


L.  DE  Contemplació  i8i 


A  acabada  al  enteniment  per  esta  manera,  enaxí'la  Q  fal- 
sament significa  al  enteniment  defalliment  en  la  A  ésser* 
adones  com  la  memòria  no  pot  membrar  ni  1  enteniment 
entendre  la  manera  segons  la  qual  en  Pere  no  pusca  per 
sí  fer  re  en  la  B,  ni  re  de  la  C  no  sia  de  vos;  e  car  la  F  sia 
en  veritat  e  la  G  sia  en  falsetat,  per  assò,  Sènyer,  lo  vostre 
servidor  adora  e  contempla  vostra  dretura  de  la  qual  es 
molt  temerós,  e  per  paor  quen  ha  besa  la  terra  e  demana 
perdó  e  leva  sos  ulls  e  ses  mans  al  cel  membrant  e  ente- 
nent e  amant  la  vostra  dousa  piadosa  amorosa  misericòr- 
dia divina. 


f  Cap.  330.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  vostra  dolsa  misericòrdia  di- 
vina. 


^^^^  H  "Deus  misericordiós  piadós  en  lo  qual  s esperen  es 
i  ^^a^    ^'^'^fi^"  ^°^  pecadors!  Qui  vol  adorar  e  contem 


^^^3h   plar,  Sènyer,  la  vostra  gran  dousa  misericòrdia. 


cove  que  la  sapia  adorar  e  contemplar  sensualment  e  entel- 
lectualment  en  la  vostra  entellectual  natura  e  en  vostra 
sancta  unitat  e  en  vostra  gloriosa  trinitat  e  en  vostres  aca- 
bades vertuts;  e  com  hom  aura  adorat  3  sensualment  e  en- 
tellectualment,  cove  que  sapia  observar  e  guardar  abdues 
les  oracions  en  la  tercera  figura  doracio  dirivada  de  les 
dues.  '^  2.  Qui  ardentment  e  ferventment  e  subtilment  e 
declaradament  vol,  Sènyer,  adorar  e  contemplar  la  vostra 
misericòrdia  gloriosa, •♦cove  que  sapia  pujar  son  remembra- 
ment  e  son  enteniment  e  son  voler  de  les  coses  sensuals  a 


I.  A,  en  agi. — 2.  E,  ésser  en  la  .a. — 3.  A,  ordonat. —  4.  E,  manca 
aquest  raot.  . 


i8a  RamonLull 

les  coses  entellectuals.  On,  com  la  ànima  no  pusca  leuge- 
i-ament  pujar  ses  Jij.  vertuts  a  les  coses  entellectuals  sens 
gran  ajuda  e  demostració  de  les  coses  sensuals,  per  assò 
cove  que  nos  afigurem  les  figures  sensualment  e  ab  aque- 
lles nomenem  les  coses  entellectuals  e  sensuals.  On,  per  as- 
sò posem  que  A  sia  la  vostra  dousa  misericòrdia,  e  posehi 
que  B  sia  la  vostra  gloriosa  encarnació,  e  posem  que  C  sia 
privació  de  vostra  encarnació,  e  posem  que  D  sia  significa- 
ció de  la  B,  e  posem  que  E  sia  significació  de  la  C.  '♦<  3.  Qui 
en  esta  carrera  c  en  esta  manera  vol,  Sènyer,  adorar  e  con- 
templar la  vostra  sancta  misericòrdia,  cove  que  per  raons 
necessàries  sapia  conèxer  e  entendre  segons  quals  signifi- 
cats se  demostra  major  e  pus  noble  e  pus  vertuosa  la  A  al 
humà  enteniment,  o  segons  la  D  o  segons  la  E;  car  si  la  D 
dona  pus  nobles  e  mellors  significacions  e  demostracions 
de  la  A  que  de  la  E,  es  covinent  cosa  que  hom  sia  afer- 
mant la  B  e  negant  la  C,  e  si  la  E  dona  pus  nobles  e  pus 
vertaders  significats  de  la  A  que  de  la  D,  es  covinent  cosa 
que  hom  sia  afermant  la  C  e  que  hom  sia  negador  de  la  B. 
4.  J^ey  dels  reys  e  Senyor  dels  senyors  qui  sots  esperan- 
sa  de  mes  amors!  Com  hom  aura  ordonades  les  figures  da- 
mun  dites,  adones  cove  que  afigur  altres  figures  per  les  quals 
pusca  entendre  les  primeres.  On,  posem,  Sènyer,  que  en 
Pere  sia  F  e  en  Guillem  sia  G,  e  posem  que  oyr  sia  H  e 
vèer  sia  1  e  odorar  sia  K  e  gustar  sia  L  e  sentir  sia  M. 
On,  com  aquestes  figures  hom  aura  afigurades,  pos  e  diga 
que  F  aja  tots  los  .v.  senys  sensuals  e  G  no  aja   sinó   L  e 


*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 

A 

Misericòrdia  de  Deu. 

F 

En  Pere 

B 

Encarnació. 

G 

En  Guillem. 

c 

Privació  d'Encarnació. 

H 

Oir. 

D 

Significació  de  B. 

1 

Veure. 

E 

Significació  de  C. 

K 

Odorar. 

l 

Gustar, 

M 

Sentir  0  tocar. 

L.  DE  Contemplació  183 


M.  On,  com  assò  sia  enaxí  affermat,  adones  es  demostrat 
al  humà  enteniment  que  la  ànima  d  en  Pere  pot  donar  ma- 
jor demostració  e  major  significació  de  sí  metexa  que  no 
fa  la  ànima  d  en  Guillem,  pus  que  la  F  ha  tots  los  .v.  senys 
corporals  e  la  G  non  ha  sinó  dos. ' «  5.  Veriuós  Senyor! 
Com  hom  aura  ordonades  e  endressades  totes  les  figures 
damun dites  per  entencio  que  ab  elles  sapia  adorar*  e  con- 
templar vostra  misericòrdia,  en  après  cove  entellectuejar 
que  si  bé  la  ànima  d  en  Pere  pot  més  demostrar  sa  vertut 
en  lo  cors  d  en  Pere  que  no  fa  la  ànima  den  Guillem  en  lo 
cors  ^  d  aquell,  per  tot  assò,  Sènyer,  la  ànima  den  Pere  no 
es  de  pus  noble  natura  que  cella  den  Guillem;  car-^sil  cors 
den  Guillem  fos  tam  bé  ordonat  com  celi  den  Pere,  aitan- 
ta  de  vertut  pogra  mostrar  e  significar  de  sí  metexa  com 
la  ànima  den  Pere.  On,  com  hom  aura  entellectuejat  en 
esta  manera,  adones  cove  que  hom  guart  so  que  la  D  e  la 
E  signifiquen  de  la  A,  e  cove  que  1  enteniment  axí  com  en- 
tén que  la  ànima  den  Pere  no  ha  pus  noble  natura  que  ce- 
lla den  Guillem,  que  axí  entena  que  sia  en  veritat  la  B  o 
la  C,  per  tot  assò  la  vostra  misericòrdia  en  quant  sa  natu- 
ra no  es  major  ne  menor.  Mas  axí  com  la  ànima  den  Pere 
mostra  mills  sa  vertut  que  cella  den  Guillem,  enaxí  la  A 
mostra  mills  sa  vertut  e  sa  noblea  al  enteniment  qui  afer- 
ma la  B  que  al  enteniment  qui  aferma  la  C.  4Í  6.  On,  be- 
neyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  lo  vostre  servidor  afigura 
totes  estes  demostracions  sensualment  per  tal  que  la  entel- 
lectuitat  ne  sia  pus  forts  e  pus  endressada  a  reebre  los 
significats  per  los  quals  la  vostra  misericòrdia  demostra  sa 
vertut  al  humà  enteniment:  car  enaxí  com  1  enteniment  es 
pus  aparellat  a  entendre  com  hom  lig  en  bell  libre  e  en 
grossa  letra  que  no  fa  en  libre  leg^ab  letra  prima  e  àvol, 
e  enaxí  com  per  figures  que  hom  fa  en  terra  ab  pedretes  o 
en  paret  per  mostrar  al  enteniment  les  coses  entellectuals. 


I.  A,  dueí. —  2.  E,  ordenar. — 3.  A,  cort. -^4.  A,   c  cor. — 5.   E,  que 
no  Fa  com  lo  libre  es  leg. 


184  Ramon   Lull 

cnaxí,  Sènyer,  la  entencio  del  vostre  servidor  per  la  qual 
afigura  les  damundites  figures,'  es  per  tal  que  mills  pusca 
dar  a  entendre  la  vostra  gloriosa  misericòrdia  divina. 

7.  Gran  Senyor  sobre  totes  granèes,  honrat  sobre  tots  hon- 
raments!  Enaxí  com  sensualment  sentim  que  la  F  dona  més 
demostració  que  no  fa  la  G,  enaxí  D  dona  major  demos- 
tració de  la  A  que  no  fa  la  E;  car  la  D  significa  que  en  la 
vostra  misericòrdia  ha  molta  de  vertut  per  so  com  plac  a 
vos,  Sènyer,  que  tramesessetsMo  Fill  pendre  carn  humana, 
de  la  qual  carn  vos  feés  do  e  misericòrdia  al  humà  lynatge' 
per  tal  que  fossem  recreats  ab  plors  e  ab  treballs  e  ab  tur- 
ments e  ab  dolors  les  quals  sostenc  la  vostra  gloriosa  hu- 
manitat en  la  creu  com  reebé  mort  angoxosa.  On,  com  1  en- 
teniment se  muda  a  reebre  la  E  en  so  que  significa  de  la 
A,  adones  priva  deliria  significació  que  dona  la  D  de  la  A. 
On,  com  1  enteniment  guarda  la  A  ab  la  D  e  la  E,  adones 
veu  molt  pus  declaradament  la  vostra  misericòrdia  ab  la 
B  que  no  fa  ab  la  C.  '¥,  8.  Vertuós  Senyor!  Enaxí  com  H  e 
1  e  K  son  occasió  a  la  F  que  aja^  major  conexensa  de  les 
coses  sensuals  que  la  G,  e  enaxí  com  les  coses  sensuals  son 
major  occasió  an  Pere  que  aja  major  conexensa  de  les  co- 
ses entellectuals  que  en  Guillem,  enaxí  la  B  es  pus  acabat 
sobject  a  la  D  com  do  demostració  de  la  A  que  no  es  la 
C  a  la  E;  car  com  1  enteniment  reeb  so  que  la  D  li  dona 
per  la  B,  adones  entén  que  natura  divina  infinida  eternal 
tota  acabada,  so  es  lo  Fill,^ses  unit  ab  natura  creada  finida 
en  quantitat  e  en  vertuts.  On,  tot  assò  ha  7  fet  la  A  per  tal 
que  exalsàs  e  pujàs  en  honrament  e  en  glòria  la  espècia 
humana.  On,  com  lenteniment  entén  so'que  la  B  li  signi- 
fica de  la  A  per  esta  demostració,  adones  entén  tanta  de 
misericòrdia,  que  fenit  e  termenat  se  troba  a  entendre  tota 
vostra  misericòrdia;  e  com  lenteniment  se  gira  a  la  E  qui 
li  significa  la  C,  adones  no  entén  en  aquell  significat  re  de 


I.  A,  coses  e  figures. — 2    E,  trameses. — 3.  E,  liynatje  (forma  usual). 
—4.  A,  de. — 5.  A,  ha.  — 6.  A,  la  .f. — 7.  A,  manca  ha.—  S.  A,  en  tot  so. 


L.  OE  Contemplació  185 


vostra  misericòrdia  e  sents  aparellat  <  endressat  a  entendre 
la  A  si  era  qui  la  li  signifïcàs, '  axf  com  la  ànima  d  en  Gui- 
llem qui  es  aparellada  a  entendre  color  si  era  qui  la  li  sig- 
nificàs. '4s  9.  On,  beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra  dousa 
misericòrdia,  gloriosa:  car  enaxí  com  la  F  ha  major  demos- 
tració de  so  que  reeb  de  la  A  que  no  ha  la  G  per  so  car 
en  més  coses  e  en  pus  diverses  reeb  la  F  dons  e  gràcies 
de  la  A  que  la  G,  enaxí  la  D  per  la  B  dona  moltes  més 
demostracions  sens  tota  comparació  de  la  A  que  no  fa  la 
E  per  la  C.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  cove  atorgar 
de  necessitat  que  la  D  es  vera  significació  e  la  E  es  falsa  ■  i/  í^tí^f*^*- 
significació;  car  si  la  E  era 'en  veritat  e  la  D  era  en  false-  ^^^^,^**.i*^ 
tat,  seguirsia  que  les  coses  qui  menys  donen  de  significa-  ;' 

cio  de  la  A  fossen  majors  en  vertut  que  celles  que  la  A 
pus  fortment  signifiquen; ^e  si  assò  era  enaxí,  seguirsia  i 
que  lo  cors  d  en  Guillem  valgués  més  que  celi  d  en  Pere  e  ! 
que  la  ànima  d  en  Guillem  fos  pus  demostrant  sa  vertut 
per  privació  de  H  e  1  e  K  que  la  ànima  d  en  Pere  qui  usa 
de  sa  vertut  en  so  on  la  ànima  d  en  Guillem  no  pot  usar;  e 
assò  es  cosa  impossíbol.  On,  com  1  enteniment  entén  per 
estes  figures  la  vostra  misericòrdia,  adones  es  adorant  e 
contemplant  vostra  misericòrdia  gloriosa.  ^ 

10.     Eternal  Senyor  qui  sots  digne  de  iota  reverencia  e    ífUi,^  ^ 
honor!  Com  I  enteniment  del  vostre  servidor  ha  molt  mills      .j^  .  H**<  \ 
entesa  la  A  per  la  B  que  per  la  C,  adones  se  gira  a  la  E        •-      #C**crr^ 
e  encerca  en  ella  si  li*porà  significar  la  A  en  nulla  manera 
que  la  D  no  la  li  pusca  significar.  On,  per  assò  la  E  signi-   ^  »**v^ t^ryíMl  j 
fica  al  enteniment  que  la  A  era  gran  e  infinida  ans  que  fos    '^'^'^'^^^^  , 

lo  mon,  e  dementre  que  la  E  significa  la  A  al  enteniment 
per  esta  manera,  lenteniment  se  gira  en  lo  remembrament 
qui  membra  la  D  que  per  aquella  manera  metexa  significa 
la  A  al  enteniment:  car  axí  com  la  L  e  la  M  donen  a  n 
Pere  aitanta  de  significació  com  la  L  e  la  M  de  la  G  do- 


1.  A,  qui  la  signifícas. — 1.  A,  dona. — 3.  A,  ]i  signifiquen. —  5,  A,  la. 


i86  Ramon  Lull 

nen  an  Guillem,  enaxí  la  D  pot  aitanta  donar  de  demos- 
tració de  la  A  com  la  E;  e  aitant  com  la  H  e  la  1  e  la  K 
poden  més  demostrar  an  Pere  que  no  fa  la  privació  de  la 
H  e  1  e  K  qui  es  en  en  Guillem,  aitant  més  pot  donar  de- 
mostrament  la  D  de  la  A  que  la  E.  ••<  i  i.  Misericordiós  Se- 
1    fc  nyor!  Com  1  enteniment  se  gira  a  entendre  en  lo  remcm- 

.      .  •   brament  qui  remembra  com   gran   mester   es   a   home   la 

^     ''  vostra  misericòrdia  per  raó  dels  molts  e  dels  grans  peccats 

■^  1^^  qui  son  en  home  e  per  raó  de  la  gran  justicia  qui  es  en  vos 

i/\À  C-  '  c  de  la  gran  saviea,  e  com  1  enteniment,  Sènyer,  entén  que 

la  memòria  membra  que  molt  pus  declaradament  e  pus 
apertament  demostra  la  D  la  A  que  no  fa  la  E,  adones  vé 
lo  voler  qui  ama  perdons  e  ama  la  celestial  glòria  e  esqui- 
va la  infernal  pena  e  ama  molt  més  sens  tota  comparació 
la  B  que  la  C.  On,  enaxí  com  la  D  demostra  mellor  la  B 
que  no  fa  la  E  la  C,  enaxí  la  D  demostra  mellor  la  ànima 
que  la  B  membra  e  entén  e  ama,  que  no  fa  la  E  la  ànima 
qui  la  C  ama  e  cuida  membrar  e  entendre,  fi  1 1.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  com  1  enteniment  entén  totes  aques- 
tes coses  damun dites,  adones  entén  que  aquells  qui  amen 
e  entenen  e  membren  la  B  son  adorants  e  contemplants  la 
vostra  misericòrdia,  e  aquells  qui  desamen  e  menyspreen 
e  blastomen  la  B  e  amen  la  C,  aquells.  Sènyer,  no  fan  ora- 
ció ni  contemplació  a  la  A,  enans  la  blastomen  e  la  menys- 
preen per  so  car  no  volen  membrar  ni  entendre  ni  amar  ni 
oyr  la  vostra  encarnació  qui  es  la  demostració  e  significa- 
ció on  la  vostra  gran  misericòrdia  se  demostra  es  significa 
^^  j^  al  humà  enteniment  per  tal  que  en  ella  nos  confiem  ens 

^^-,       consolem  e  delia  esperem  dons  e  perdons  e  gràcies  e  ben- 
ahuirances. 

13.  Perdurable  Senyor,  gran  en  totes  granèes  qui  sots 
noble  en  totes  noblèes!  Si  la  B  significàs  de  la  A  null  defalli- 
ment o  si  la  C  donàs  major  significat  de  la  A  que  la  B,  no 
fora  raó  que  1  enteniment  afermàs  la  B  e  que  negàs  la  C; 
mas  pus  que  la  B  no  dona  nulla  mala  significació  de  la   A 


I 


L.  DE  Contemplació  187 


e  la  B  dona  mellor  significació  de  la  A  que  Ja  C  segons 
que  damunt  avem  dit,  doncs  si  1  enteniment  qui  assò  entén 
afermava  la  C  e  negava  la  B,  doncs  ignorància  seria  ente-  ^ 

niment  e  enteniment  seria  innorancia.  On,  assò  es  cosa, 
Sènyer,  impossíbol  que  enteniment  sia  creat  per  innorar  e 
innorancia  per  entendre.  >K  14.  Si  la  C  pot  donar  a  la  E 
alcuna  vertut  per  la  qual  la  E  signific  la  vostra  misericòr- 
dia en  crear  e  en  ordonar  lo  mon  e  en  perdonar  als  pec- 
cadors  e  en  fer  a  ells  dons  e  gràcies  e  benediccions,  aitam 
bé  pot,  Sènyer,  donar  la  B  vertut  a  la  D  com  en  totes  es- 
tes coses  signific  la  A  sens  que  la  E  non  sobra  dun  punt 
ni  de  .).  moment  la  D,  e  la  D  sobra  e  vens  la  E  ab  la  B 
de  més  que  hom  no  poría  albirar  ni  cogitar.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  si  la  ànima  qui  assò  entén  nega  la  B  e 
aferma  la  C,  no  nega  1  enteniment  la  B  ans  la  nega  la  vo- 
lentat  qui  ama  més  la  C  que  la  B,  car  per  fe  descreu  so 
que  la  memòria  membra  e  1  enteniment  entén.  4<  15,  Glo- 
riós Senyor!  Si  1  enteniment  no  entenia  ni  la  memòria  no 
membrava  la  major  demostració  que  fa  la  D  per  la  B  que 
la  E  per  la  C,  no  seria  maravella  si  la  volentat  amava  més 
la  C  que  la  B;  mas  com  la  volentat  ama  la  A  en  so  que 
vol  que  vos  li  perdonets,  e  com  la  memòria  sia  membrant 
e  1  enteniment  sia  entenent  que  la  D  valia  més  que  la  E,  e 
com  sia  natural  cosa  que  voler  se  deja  mills  concordar  ab 
so  qui  es  membrat  e  entès  que  ab  so  qui  es  ublidat  e  in- 
norat,  doncs,  com  pot  ésser,  Sènyer,  que  lo  voler  ama  més 
descreure  so  que  la  memòria  membra  e  1  enteniment  entén 
e  so  on  la  misericòrdia  mills  se  demostra,  que  descreure  la 
C  lo  ésser  de  la  qual  no  membra  ni  entén  la  ànima  qui 
membra  e  entén  la  B? 

1 6.  Creador  Senyor  henfactor  qui  lot  quant  es  governats 
e  sostenits!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  dos  no  son  en  egual  quantitat  de  .iij.:  on,  per  assò  los  f 

•ij.  caben  en  los  .iij.  els  .iij.  no  poden  caber  en  los  .ij.  On,  í  ^''^^'^^♦nW^^C 
com  1  enteniment  entén  assò,  adones  se  muda  a  entendre 


i88  Ramon   Lull 

que  enaxí  com  .iij.  nos  poden  coniogar  en  .ij.,  enaxí  la  E 
no  pot  tant  significar  la  A  ab  la  C  com  fa  la  D  ab  la  B:  car 
enaxí  com  en  .iij.  ha  .ij.  e  .j.  e  en  .ij.  no  ha  .ij.  e  .].,  enaxí 
la  D  en  tot  quant  la  E  pot  significar  la  A  la  pot  significar 
la  D,  e  en  aitant  més  com  la  D  significa  la  A  ab  la  B  més 
que  la  E  contrarieja  a  la  B  ab  C.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  per  assò  volgués  vos  que  fos  la  B,  per  tal  que  enaxí 
com  tres  contenen  major  nombre  que  .ij.,  que  la  A  fos  mills 
significada  per  la  B  que  per  la  C.  "V,  17.  On,  enaxí  com 
i  tres  son  en  major  quantitat  de  nombre  que  no  son  .ij.,  en 
\  axí,  Sènyer,  la  D  es  major  e  mellor  en  la  B  que  la  E  en  la 
y  C:  on,  aitant  com  la  D  es  major  e  mellor  per  la  B  que  la 
E  per  la  C,  d  aitant  se  mostra  mills  sens  tota  comparació 
la  A  per  la  D  que  per  la  E,  On,  enaxí  com  fora  defalli- 
ment de  nombre  si  negún  nombre  no  pujàs  sobre  .ij.,  enaxí 
lumà  enteniment  no  agra  ab  que  reebés  acabada  demostra- 
ció de  la  A  si  no  fos  la  B:  car  enaxí  com  en  la  mar  cab 
més  d  aigua  que  en  la  font,  enaxí  en  lo  enteniment  cab  més 
de  conexensa  de  la  A  per  la  B  que  per  la  C.  '♦í  18.  Com 
sia  provat,  Sènyer,  que  la  A  sia  pus  fortment  demostrada 
e  significada  al  humà  enteniment  ab  la  D  que  ab  la  E,  per 
assò  la  D  significa  al  humà  enteniment  que  esperansa  pot 
pus  leugerament  càer  en  los  homens  qui  creen  en  la  B  que 
en  celis  qui  en  la  C  creen;  e  com '  esperansa  pus  leugerament 
pusca  ésser  per  la  D  que  per  la  E,  per  assò  la  D  significa 
al  humà  enteniment  que  perdó  pot  enans  aver  aquell  qui 
major  esperansa  ha* en  la  A  per  so  car  creu  en  la  B,  que 
aquell  qui  creu  en  la  C. 

j  9.     Acabat  Senyor  en  tols  acabaments,  honrat  Senyor  en 

L/iAAí^^jt^     j  tots  honraments!  Com  1  enteniment  reeb  la  D  que  la  B  dona 

^vLviJ^  AjOv     d«   ía   A.,   adones   la   memòria   membra   les   dolors  ^e    les 

fams  e  les  sets  e  les  tribulacions  els  treballs  que  vostre 

''^'^^'^  cors  sostenc  per  nosaltres  a  recrear  e  a  salvar  e  a  rembre* 


I.  E,  on. — a.  E,  qui    a   major   esperansa. —  3.    A,    de   les   dolors. — 
4.  E,  resebre. 


L.  DE  Contemplació  189 

dd  mortal  enemic,  [c]  adones  la  volentat  se  mou  c  fe  a  hom 
fer  dejunis  e  romeries  e  afBiccions  c  almoynes  per  la  vos- 
tra amor.  On,  daitant  com  la  volentat  es  occasionada  que 
fessa  a  hom  fer  totes  estes  coses  per  la  vostra  amor  e  fe 
a  hom  desijar  com  sostengués  treballs  e  mort  per  la  vos- 
tra amor  axí  com  vos  sostengués  per  amor  de  nos,  daitant, 
Sènyer,  la  A  fe  misericòrdia  al  voler  en  ésser  vertuós  en 
amor  e  al  remembrament  en  membrar  e  al  enteniment  en' 
entendre;  c  com  1  enteniment  se  gira  a  la  C  e  a  la  E,  adones 
lo  voler  pert^sa  fervor  e  sa  devoció  per  ublidament  que  la 
memòria  fa  de  la  B.^^  20.  On,  com  assò  sia  enaxí,  Sènyer, 
doncs  enaxí  com  F  reeb-^molt  més  de  la  vertut  sensitiva 
que  la  G,  enaxí  la  D  reeb  molt  més  de  gràcia  a  significar 
la  A  que  no  fa  la  E.  On,  per  assò  sensualment  veem  e  en- 
tellectualment  entenem  que  lo  poble  qui  creu  en  la  B  de- 
juna més  e  ha  més  dafliccio  e  fa  més  dalmoyna  e  treballa 
més  per  son  creador  e  adora  e  contempla  més  e  ha  més 
religioses  e  més  clergues  e  pus  honrats,  que  lo  poble  qui 
creu  la  C.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  enaxí  com  la  D 
demostra  mills  la  A  que  la  E,  per  assò  lo  poble  de  la  B 
reeb  més  de  gràcia  de  la  A  que  lo  poble  de  la  C.  -«^  2 1 .  Dre- 
turer  Senyor!  Enaxí  com  vostra  misericòrdia  fora  contra 
vostra  dretura  si  tant  se  mostràs  a  nosaltres  com  es  en  di- 
vina natura,  enaxí  vostra  misericòrdia  fora  contraria  a  vos- 
tra dretura  si  nos  mostràs  a  creatura  segons  que  creatura 
la  ha  a  mester  e  necessitat  a  amar  e  a  membrar  <  e  a  conè- 
xer.  On,  com  no  sia  nulla  fe  on  la  A  se  mostre  més  que  en 
la  fe  qui  creu  en  la  B  e  com  la  A  se  mostre  mills  per  la  D 
que  per  la  E,  per  assò  la  A  significaria  veritat  de  la  fe  qui 
creu  la  B  e  la  falsetat  de  la  fe  qui  creu  la  C.  On,  com  la 
ànima  sab  reebre  tots  aquests  significats,  adones  aora  e 
contempla  la  vostra  gloriosa  misericòrdia. 

22.     Poderós  Senyor  qui  f orsa ts  e  conslrenyeU  lot  so  que  us 


I.  A,  a.  —  a.  A,  pot. —  \.    A,  de  la   .d.  -4.    A,   com   en    .f.    reebe. — 
5.  A,  a  membrar  a  amar. — 6.  E,  significa  la  .a. 


w 


190  Ramon  Lull 

votets!  Enaxí  com  lo  sol  per  so  car  ha  major  resplandor 
l,^  que  la  luna  pot  donar  major  clartat  a  la  vista    corporal 

que  la  luna,  enakí  la  B  per  so  car  ha  gràcia  e  vertut  la 
&^rwv^^  qual  no  ha  la  C  pot  donar  major  vertut  a  la  D  a  significar  la 
Aque  la  C  a  la  E;  e  si  assò  no  fos'  enaxí  e  fos  lo  contra- 
ri, seguirà  s,  Sènyer,  que  la  luna  agués  major  vertut  per  me- 
nor clartat,  quel  sol  per  aver  major  clartat  que  la  luna;  e 
si  assò  fos^ enaxí,  la  luna  per  menor  vertut  demostrarà  la 
noblea  del  creador  pus  fortment  que  lo  sol  per  major  clar- 
tat; e  si  assò  fos  enaxí,  la  G  agra  major  conexensa  de  les 
coses  sensuals  que  la  F;  e  si  assò  fos  enaxí,  doncs  vostra 
misericòrdia  on  menys  se  demostrarà  a  home  e  on  menors 
creatures  e  de  major  frevoltat  agra  creades,  més  fora  s  sig- 
nificada e  demostrada.  M  23.  Divina!  Senyor!  Com  1  ente- 
niment entén  la  B  e  la  memòria  la  membra  e  la  volentat  la 
ama,  adones  la  D  significa  al  enteniment  que  la  vostra 
sancta  humanitat  e  la  verge  gloriosa  nostra  dona  Sancta 
Maria  preguen  la  vostra  sancta  misericòrdia  que  devall  a 
nos  e  aja  mercè  de  nosaltres  peccadors;  e  com  1  enteniment 
rceb  la  E  e  no  vol  reebre  la  D  e  la  memòria  ublida  e  la 
volentat  desama  la  B,  adones  1  enteniment  no  entén  ne  la 
memòria  no  membra  ni  la  volentat  no  ama  tan  nobles  dues 
creatures  qui  preguen  •♦la  vostra  misericòrdia,  com  fa  com 
1  enteniment  reeb  la  D.  On,  com  1  enteniment  per  pregue- 
res  entena  misericòrdia  e  per  privació  de  pregueres  la  in- 
nor,  per  assò  la  D  significa  veritat  de  la  B,  e  la  E  no  la 
pot  significar  de  la  C.  <%{  24.  Savi  Senyor!  Enaxí  com  lo 
vostre  gloriós  saber  significa  al  humà  enteniment  predesti- 
nació e  la  vostra  sancta  dretura  lans  amaga,  enaxí  la  B 
demostra  al  enteniment  la  A  e  la  C  la  amaga;  mas  enaxí 
com  lo  vostre  saber  demostra  e  la  vostra  dretura  amaga 
predestinació  per  raó  de  la  diversitat  de  persones  qui  son 
proprietats  diverses  en  vostra    substància    divina,    enaxí, 


1.  A,  e  asso  si  nos  fos.  —  2.  A,  nos  fos:  M,  non  esset. — 3.  A,  forma. 
— 4.  A.  prenguen. 


L.  DE  Contemplació  191 

Sènyer,  per '  contrarietat  qui  es  enfre  la  B  e  la  C,  so  que  la 
B  revela,  revela  la  B  en' so  que  amaga  la  C*  On,  si  la  B 
demostràs  e  la  C  amagàs  per  diversitat  e  no  per  contrarie- 
tat, doncs  fora  la  C  ésser  e  privació,  e  la  B  atretal;  e  assò 
es  cosa  impossíbol,  axí  com  es  cosa  impossíbol  que  lo  vos- 
tre saber  revcl  predestinació  per  contrarietat  que  aja  ab  la 
vostra  drctura,  e  que  la  3  vostra  dretura  amac  predestina- 
ció per  contrarietat  que  aja  ab  lo  vostre  saber;  car  impos- 
síbol cosa  es  que  saber  e  dretura  en  vos  se  contrariejen, 
car  si  ho  fayen  saber  e  injuria  se  covenríen  e  innorancia  c 
dretura,  e  assò  es  cosa  impossíbol. 

25.  Cuvinent  Senyor  amorós  dous  plaenl.'*Si  la  E  signi- 
ficàs  en  est  mon  o  en  lautre  pus  fortment  la  A  que  la  sig- 
nificació que  fa  la  D  de  la  A  en  est  mon  e  en  lautre,  fora 
cuvinent  cosa  que  I  enteniment  reebés  la  E  en  quant  so  que 
més  significarà  la  A;  mas  en  axí  com  ^  en  est  mon  la  D  sig- 
nifica mills  que  la  E  la  A,  en  axí  en  lautre  seggic  es  la  A 
mills  demostrada  per  la  B  que  per  la  E;  car  los  sarraíns 
qui  descreen  la  B  cuiden  aver  glòria  de  menjar  e  beure  e 
fembres,  e  los  jueus  qui  descreen  la  B  no  cuiden  aver  glò- 
ria sensual.  On,  com  los  crestians  qui  la  B  creen  esperen 
aver  glòria  sensual  en  lo  cors  on  vos  trametés  encarnar  lo 
Fill  e  en  la  ànima  d  aquell,  c  en  la  vostra  deitat  esperen 
glòria  entellectual,  per  assò  la  D  significa  als  crestians 
daitant  mills  la  A  com  la  vostra  humanitat  pot  a  home  do- 
nar glòria  pus  acabadament  que  mantega  c  oli  e  let  e  vi  c 
fembres.  ■^  26.  Com  la  volentat,  Sènyer,  creu  la  B  e  des- 
creu  la  C,  adones  la  D  significa  pus  fortment  la  A  que  la 
E  no  significa  la  A;  car  com  1  enteniment  entén  la  B,  mills 
entén  lo  dia  de  resurrecció  que  no  fa  com  la  volentat  creu 
la  C  e  descreu  la  B,  car  mills  es  significada  resurrecció 
per  creure  que  vostre  cors  sia  resuscitat  que  no  per  negar 
la  vostra  encarnació  e  passió  e  resurrecció.  On,  aitant  com 

I.  A,  con  per. — a.  E,  reula  la  .b.  en  so  que  la  .c.  amaga.  — 3.  A,  E 
aquela. — 4.  E,  c  plaent. —5.  E,  manca  aquest  mot. 


í^i  Ramon  Lull, 

major  misericòrdia  es  feta  a  cors  resuscitat  glorificat  que 
no  es  a  cors  podrit  finit,  daitant  es  la  D  significant  la  B  e 
daitant  defall  la  E  que  no  basta  a  significar  la  C.  »*<  27.  Po- 
sem, Sènyer,  que  en  Pere  crestià  e  en  Maimó  sarray  au- 
cíen  un  home  e  posem  que  demanen  misericòrdia  e  perdó 
e  posem  quels  perdonets.  Com  la  volentat  ama  la  B  e  de- 
sama  la  C,  adones  1  enteniment  entén  que  més  perdona  la 
A  an  Pere  que  an  Maimó  per  so  car  en  Pere  qui  creu  la 
B  es  pus  ubligat  que  no  fassa  homey  per  amor  de  la  B,  que 
no  es  en  Maymó  per  amor  de  la  C;  e  si  tant  es  que  en 
Pere  ni  en  Maymó  no  demanen  perdó, '  pus  enculpat  es  en 
Pere  en  no  demanar  perdó  que  en  Maimó  pus  que  la  D 
demostra  mills  la  A  an  Pere  que  la  E  an  Maymó.  On, 
com  hom  sab  per  esta  manera  conèxer  e  afermar  la  B, 
adones  es  hom  adorant  e  contemplant  en  la  B  la  A. 

28.  "Desijat  Senyor  per  iots  los  pobles,  amat  Senyor  sobre 
totes  amors!  En  so  que  la  B  e  la  D  donen  major  demostra- 
ció de  la  A  que  no  fa  la  C  e  la  E  segons  que  damunt  avem 
provat,  per  assò  entén  1  enteniment  que  la  A  ama  la  B  e 
la  D  e  que  no  ama  la  C  ni  la  E;  car  si  la  A  amava  la  C  e 
la  E  e  desamava  la  B  e  la  D,  amaria  contra  justicia,  e  si 
amava  contra  justicia  seria  contraria  a  justicia  e  justicia 
seria  contraria  a  misericòrdia;  e  si  assò  era  enaxí,  doncs 
vostra  substància  seria  continent  qualitats  contraries,  e  as- 
sò es  cosa  impossíbol.  «  29.  Vertuós  Senyor!  Enaxi  com  lo 
vostre  saber  e  la  vostra  dretura  s acorden  es  convenen  a 
ordonar  predestinació  e  franc  voler,  lo  qual  ordonament 
pot  fer  vostre  poder  e  vol  vostre  voler,  e  aquelia  ordona- 
cio  no  pot  tant  entendre  l;umà  enteniment  com  totes  vos- 
tres vertuts  la  poden  ordonar,  enaxí  per  contrari  seny  po- 
da 1  enteniment  major  misericòrdia  entendre  que  la  vostra 
si  la  A  amava  més  aquelles  coses  qui  tant  no  la  signifiquen 
ni  la  demostren  com  la  B  e  la  D.  On,  enaxí,  Sènyer,  com 

I.  E,  per  so. 


L.  DE  Contemplació  193 


los  ulls  corporals  no  poden  vèer  tota  la  resplandor  del  sol, 
enaxí  los  ulls  del  enteniment  no  basten  a  vèer  totes  les 
concordances  en  ques  concorden  vostres  proprietats  e  ver- 
tuts  les  unes  ab  les  altres.  On,  si  la  A  amava  la  C  e  no 
amava  la  B,  doncs  seria  menor  a  vèer  al  humà  enteniment 
que  la  claror  del  sol  a  la  vista  corporal;  e  si  assò  era  en  axí, 
doncs  seria  la  creatura  major  que  son  creador,  e  assò  es 
cosa  impossíbol.  M  30.  On,  beneyta  sia,  Senyer  Deus,  la 
vostra  dousa  misericòrdia  per  la  qual  ses  demostrada  al 
humà  enteniment  per  raons  necessàries  la  vostra  gloriosa 
encarnació  e  passió,  la  qual  encarnació  c  passió  demostren 
per  necessàries  raons  la  granea  de  la  vostra  sancta  miseri- 
còrdia. On,  com  assò  sia  enaxí,  segons  que  damunt  avem 
provat,  doncs  lo  vostre  servidor,  Sènyer,  sajonolla  e  besa 
la  terra  e  leva  ses  mans  e  sos  ulls  al  cel  amant  entenent 
membrant  la  vostra  misericòrdia,  dient:  Glòria  e  laor  e  re- 
verencia e  honor  sia  feta  a  la  vostra  misericòrdia  qui  es 
mare  e  consolació  e  esperansa  e  benedicció  de  tots  aquells 
qui  en  ellas  reclamen  es  confien  membrants  e  entenents  e 
amants  la  vostra  humana  natura  e  la  vostra  gloriosa  essèn- 
cia divina. 


f  Cap.  331.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla ta  sancta  gloriosa  veritat  de  nos- 
tre Senyor  Deus, 

5  EUS  qui  sots  ver  sobre  tol  ver  e  poder  sobre  lot  po- 
der! Qui  vol  adorar  e  contemplar,  Sènyer,  la  vos- 
Qi  tra  veritat  gloriosa,  cove  que  la  sapia  adorar  e 
contemplar  sensualment  e  entellectualment  e  per  la  .iij.» 
figura  composta  de  la  primera  e  de  la  segona,  e  com  hom 

CONT»  «m-AdO-Vl  I  - 1 3. 


>94 


Ramon  Lull 


aura  ordenades  c  endrcssades  totes  Jij.  les  figures,  adones 
cove  que  hon\  ador  e  contemple  e  lou  e  beneesca  la  vos- 
tra veritat  sancta  en  la  unitat  e  trinitat  divina  e  en  les  vos- 
tres glorioses  vertuts.  i<  i.  Honrat  Senyor!  Qui  vol  adorar 
c  contemplar  la  vostra  sancta  veritat,  cove  que  afigur  figu- 
res sensuals  per  les  quals  pusca  pujar  a  les  figures  entel- 
lectuals  ab  les  quals  pusca  e  sapia  c  vulla  adorar  e  con- 
templar la  vostra  veritat  vertuosa.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  per  assò  cove  que  hom  afigur  quatre  figures  avent 
cascuna  son  propri  significat  a  significar  veritat.  On,  la 
primera  figura  es  simple  e  vertadera  en  so  que  significa,  e 
les  .iij.  figures  son  compostes  donants  dobles  e  contraris 
significats  enfre  veritat  e  falsetat,  car  per  una  manera  do- 
nen demostració  de  veritat  e  per  altra  de  falsetat.  4<  3.  On, 
qui  vol  aver  conexensa  de  les  Jij.  figures  en  quant  signifi- 
quen veritat  e  falsetat,  sapia  les,  Sènyer,  temptar  e  provar 
hí &*L.<x^'  ^^  ^^  primera  figura,  car  en  quant  s acorden  e  s acosten  en 
natura  e  en  proprietat  ab  la  primera  figura  son  en  veritat, 
e  en  quant  se  desacorden  ab  ella  son  en  falsetat:  car  axí 
com  en  lògica  les  dues  figures  conex  hom  ab  la  primera  si 
i  contenen  veritat  o  falsetat,  enaxí  per  la  primera  figura  ha 
I  hom  conexensa  de  la  veritat  o  de  la  falsetat  qui  es  conten- 
guda  en  les  .iij.  figures.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  co- 
ve que  afigurem  les  .iiij.  figures. 

4.     Senyor  gran  qui  sots  saber  sobre  tots  sabers  e  qui  sots 

voler  sobre  tots  volers!  La  primera  figura  se  diu  de  veritat 

<i  1  c^Vy  s•'^pí^•  O"»  posem  que  A  sia  veritat,  e  posem  que  B  sia 

memòria  qui  A  membra  e  que  C  sia  enteniment  qui  A  en- 

.  .  t*-?     v^'^'      ten  e  posem  que  D  sia  volentat  qui  A  ama,  e  posem  que  E 

mA^  C  <ííW*>t<  i^fia  significació  composta  de  B  e  C  e  D  on  la  A  sia  signi- 

'♦  ficada  e  demostrada  a  la  memòria  a  membrar  e  al  enteni- 

ment  a  entendre  e  a  la  volentat  a  amar.  On,  qui  la  vostra 

sancta  veritat,  Sènyer,  vol  adorar  e  contemplar  ferventment 

e  vertuosament  e  manifestament,  cove  que  aquesta  figura 

sensual  sapia  conèxer  e  afigurar  per  tal  que  per  ella  sapia 


kn.lt, M"-'  '^^ 


>^ 


L.  DE  Contemplació  195 

afigurar  e  conèxer  la  entellectual  figura  ab  la  qual  pusca 
adorar  e  contemplar  vostra  gloriosa  veritat  entellectual. 
«  5.  On,  glòria  e  benedicció,  Sènyer  Deus,  sia  a  la  vostra 
gloriosa  veritat  sancta,  la  qual  veritat  ha  creada  e  ordona- 
da  la  ànima  dome  per  aver  remembrament  e  enteniment  c  *^(/i4  t^-^ 
voler  com  membrant  e  entenent  e  volent  aja  conexensa  de 
veritat  creada,  per  la  qual  veritat  sapia  conèxer  la  veritat 
del  creador,  adorant  e  contemplant  aquella  ab  vertader  re- 
membrament e  enteniment  e  voler,  ^t  6.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  posem,  Sènyer,  que  A  sia  la  vostra  veritat' 
gloriosa  e  que  la  E  do  significat  e  demostració  de  ella. 
Mas  car  la  A  sia  major  e  mellor  sens  tota  comparació  que 
la  B  e  la  C  e  la  D,  per  assò  la  E  no  pot  tanta  de  demos- 
tració significar  de  la  A  com  la  A  es  gran  e  maravellosa  e 
vertuosa  en  sa  forsa  e  en  sa  vertut  e  en  sa  granea;  mas  car 
la  A  ha  donada  alcuna  vertut  e  proprietat  a  la  E  com  pus- 
ca ésser  demostració  delia,  per  assò  vulríem  fruir  d  aquella 
vertut  e  proprietat  a  adorar  e  a  contemplar  vostra  sancta 
veritat  dreturera  segons  la  forsa  e  la  vertut  que  la  E  reeb 
per  gràcia  de  la  A  en  la  B  e  la  C  e  la  D. 

7.     SancUficat  Senyor  gloriós  digne  de  glòria  e  donor!  La  -i 

segona  figura  es  com  hom  posa  que  F  es  memòria  qui  A 
membra  e  G  es  enteniment  qui  A  entén  e  H  es  volentat  v 
qui  A^jTO_3iiia_e^ï  es  lo  significat  compost  de  F  e  G  e  H, 
lo  qual  donen  de  la  A.  On,  aquesta  figura,  Sènyer,  es  afi-  .^jv?,. »  . 
gurada  sensualment  per  tal  que  entellectualment  hom  pus- 
ca conèxer  com  per  una  manera  la  I  dona  vera  demostra- 
ció de  la  A  e  per  altra  manera  ne  dona  falsa  significació. 
»K  8.  Car  com  la  F  e  la  G  ajen  endressament  a  significar  fA/^^>€4K 

la  A  e  com  la  H  aja  desendressament  a  significar  la  A  per 
so  com  es  contraria- a  la  F  e  a  la  G,  per  assò,  Sènyer,  la  ] 
se  compon  de  coses  contraries  e  per  assò  forma  s  de  falsa 
figura  e  de  vera.  On,  per  assò  la  I  per  una  manera  demos- 

I.  A,  uslentat. 


1^6  RamonLull 

tra  Ja  A  e  per  altra  manera  es  contraria  a  demostrar  la  A: 
car  enaxí  com  lo  mirall  tort  per  una  manera  significa  la 
cara  dome  e  per  altra  manera  li  es  contraria  en  so  que  la 
significa  torta,  enaxí  la  1  en  quant  reeb  natura  de  la  F  e 
la  G  significa  la  A,  e  en  quant  reeb  natura  de  la  H  dona 
falsa  significació  de  la  A;  car  en  so  que  la  H  desama  so 
que  la  F  membra  e  so  que  la  G  entén,  no  vol  reebre  la  1 
los  significats  que  la  F  e  la  G  donen  de  la  A  e  vol '  altres 
significats  contraris  a  la  F  e  la  G;  c  en  so  que  la  1  reeb  de 
la  F  e  la  G,  es  contraria  als  significats  que  la  H  ama.  On, 
per  assò  la  1  es  composta  de  coses  contraries  accidental- 
ment a  significar  la  A.  '«<  9.  Gloriós  Senyor!  Dementre  que 
la  pensa  del  home  està  en  aquesta  figura  e  es  embarbes- 
clada*e  no  sab  a  qual  saclín,  o  a  so  que  la  ]  reeb  de  la  F 
e  de  la  G  o  a  assò  que  reeb  de  la  H,  adones  vé  la  cons- 
ciència de  potencia  en  actu,  e  si  la  potencia  racional  es  do- 
na de  la  sensitiva,  adones  la  consciència  ajuda  a  la  F  e  a 
la  G  contra  la  H,  per  la  pual  ajuda  la  H  se  pervertex  en 
D  e  la  1  se  pervertex  en  la  E  e  torna  la  significació  de 
natura  de  la  primera  figura;  e  si  tant  es  que  la  potencia 
sensitiva  sia  dona  de  la  racional,  la  consciència  no  vé  de 
actu  en  potencia '  vertuosament  ni  acabada,  per  que  la  H 
roman  en  sa  figura  e  la  ]  en  la  sua,  e  està  la  ]  en  la  segona 
figura  falsament  per  una  manera  e  vertadera  per  altra.  On, 
en  esta  figura  son  endressats  o  errats  molts  homens,  los 
uns  per  manera  de  raons  los  altres  per  manera  de  fe:  on, 
com  hom  sab  ab  la  primera  figura  aver  conexensa  de  la 
segona,  adones  es  la  A  adorada  e  contemplada  per  la  B  c 
la  C  e  la  D  e  la  E. 

1  o.  Suau  7{ey  de  glòria!  A  vos  sia  reverencia  e  honor 
per  tots  temps.  La  tersa  figura  es,  Sènyer,  com  hom  posa  e 
diu  que  K  es  memòria  qui  A  ublida  e  L  es  enteniment 
qui  A  innora  e  M  es  volentat  qui  A  ama  e  N  es  lo  signi- 


I.  A,  uos. — 2.  E.  enbarbiescada:  M,  perplexa. — 3.  M,  de  potenUa  in 
actum. 


L.  OE  Contemplació  197 

ficat  compost  de  K  e  L  e  M,  la  qual  N  significa  la  A  per 
una  manera  vertaderament  e  per  altra  falsament.  4^  1 1.  Car 
com  la  N  pren  natura  de  la  M,  adones  sendressa  a  signi- 
ficar vertaderament  la  A,  e  com  pren  natura  de  la  K  e  de 
la  L,  adones  se  desendressa  es  desvia  a  significar  la  A, 
per  la  qual  desordonacio  significa  falsament  contraries  co- 
ses de  la  A.  On,  enaxí,  Sènyer,  com  làtomus'en  quant 
conté  més  del  foc  e  del  àer  se  mou  a  amunt  e  en  quant 
conten  més  de  laygua  e  de  la  terra  se  mou  a  avall,  enaxí 
la  N  en  quant  conten  més  de  la  M  que  de  la  K  e  de  la  L 
significa  pus  fort  la  A  que  les  contraries  coses  de  la  A,  e 
com  conten  més  de  la  K  e  la  L  que  la  M,  adones  significa 
falsetat  e  amaga  veritat.  >•(  12.  On,  beneyt  siats  vos,  Sè- 
nyer Deus:  car  per  esta  figura  ama  la  volentat  a  aventura 
la  A  pus  que  la  memòria  A  no  membra  ni  1  enteniment  no  la 
entén.  On,  per  esta  figura  se  forma  fe  a  aventura  en  la  M;*  "*"  rv. 

car  fe  es  amar  aquella  cosa  que  la  ànima  creu  per  forsa 
damor  jassía  que  la  memòria  no  la  membre  ni  1  enteniment 
no  la  entena.  On,  com  la  M '  per  gran  animositat  e  per  gran 
fervor  crex  sobre  la  K  e  la  L,  e  la  N  conten  en  sí  més  de 
la  M  que  de  la  K  ni  la  L,  adones  saltereja  la  M  en  la  D 
c  la  N  en  la  E  e  la  K  en  la  B  e  la  L  en  la  C,  e  com  totes 
estes  letres  son  alterades  per  esta  manera,  adones  es  hom  if^  ^ 
adorant  e  contemplant  la  vostra  veritat  per  la  primera  fi- 
gura: mas  com  la  N  conten  més  en  sí  de  la  K  e  de  la  L 
que  de  la  M,  si  tant  es  que  la  A  sia  amada  per  la  M,  adones 
adora  hom  e  contempla  vostra  veritat  per  fe;  e  si  la  A4 
cuida  amar  la  A  e  ama  la  contraria  cosa  de  A,  so  es  false- 
tat, adones  la  M  contempla  et  adora  vostra  veritat  avent 
bona  entencio  a  assò  que  ama  creent  que  sia  la  A  so  que 
la  volentat  ama. 

1 3.     Deus   eternal  Pare  celeslial  acabat    inmoríal!    La 
quarta  figura  se  compon  de  les  .iij.  figures  com  hom  posa 


li 


I.  A,  lo  tomus:  E,  la  tomus.  —  2.  A,  en  la  tersa. —  3.  A,  con  la  .n. 


198 


Ramon  Lull 


que  de  B  e  K  se  compona  O  que  contenga  ensems  la  na- 
tura de  la  B  e  de  la  K,  e  que  enaprés  per  esta  manera  me- 
texa  C  e  L  que  componen  P,  e  que  D  e  H  que  componen 
Q.  On,  com  hom  aura  posat  e  afermat  per  esta  manera 
esíes  .iij.  figures,  enaprés  cove  que  hom  aferm  e  pos  que 
de  O  e  P  e  Q  se  compona  es  figur  R  qui  sia  la  significa- 
ció que  la  O  c  la  P  e  la  Q  donen  de  la  A.  *  >t<  1 4.  On,  com 
hom,  Sènyer,  aura  afigurada  la  R,  adones  guart  hom  ab  la 
E  la  R  e  prenas  hom  guarda  de  la  R  de  quals  figures  con- 
té en  sí  més  de  semblansa  e  de  natura,  o  de  la  B  e  la  C  e 
la  D,  o  de  la  K  e  la  L  e  la  H:  car  enaxí  com  lenfant  reeb 
més  de  semblansa  de  son  pare  que  de  sa  mare  si  lo  pare 
ha  pus  forts  natura  e  pus  ordonada  que  la  mare,  enaxí  si 
la  R  conté  més  en  sí  de  la  B  e  la  C  e  la  D  que  de  la  K  e 
la  L  e  la  H,  adones  serà  la  R  pus  acostada  a  la  A  que  no 
serà  a  la  contraria  cosa  de  la  A;  e  enaxí  com  1  infant  aura 
major  semblansa  de  sa  mare  que  de  son  pare  si  sa  mare  es 
pus  compliccionada  e  ordonada  a  enjenrar  quel  pare,  en 
axí  si  la  R  es  pus  prop  e  pus  acostada  en  natura  a  la  K  e 
la  L  e  la  H  que  a  la  B  e  la  C  e  la  D,  adones  serà  pus 
contraria  cosa  a  significar  la  A  e  serà  pus  aparellada  a  sig- 
nificar falsetat.  M  15.  Gloriós  Deus!  Com  la  R  significa  la  A 
en  la  quarta  figura  per  so  que  reeb  e  conten  de  la  B  e  la 


Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Veritat. 

B 

Memòria  qui  membra  A. 

K 

Memoiia  qui  oblida  A. 

C 

Enteniment  qui  entén  A. 

l 

Enteniment  qui  ignora  A. 

D 

Voluntat  qui  ama  A. 

M 

Voluntat  qui  ama  A. 

E 

Significació  composta  de 

N 

Significació  composta  de 

B.  C.  D. 

K.  L.  M. 

F 

Memòria  qui  membra  A. 

0 

Compost  de  B  i  K. 

G 

Enteniment  qui  entén  A. 

P 

Compost  de  C  i  L, 

H 

Voluntat  qui  no  ama  A. 

Q 

Compost  de  D  i  H. 

1 

Significació  composta  de 

R 

Significació  composta  de 

F.  G.  H. 

0.  P.  Q. 

L.  DE  Contemplació  199 

C  e  la  D,  no  es,  Sènyer,  en  aquella  vertut  e  forsa  a  signi- 
ficar la  A  com  es  la  E,  c  assò  es  per  so  car  la  R  conten 
en  sí  contraries  coses  de  la  B  e  C  e  D,  per  que  no  pot  tara 
bé  significar  la  A  com  la  E  la  significa  qui  no  conté  en  sf    "  /   '  '^ 

nulla  contrarietat  de  la  B  e  C  e  D;  e  com  la   R  significa  / 

falses  demostracions  de  la  A  per  so  com  conten '  so  que  reeb 
de  la  K  e  la  L  e  la  H,  adones  no  es  tan  contrariosa  signí-  ,„  > 
ficacio  a  la  A  com  es  la  1;  e  assò  es  per  la  composició  en  ' 
la  qual  es  la  R  ab  la  B  e  C  et  D,  car  pus  fortment  es  apa- 
rellada la  1  a  significar  falsetat  per  so  car  no  conté  de  la 
primera  figura  mas  dues  letres  tan  solament,  so  es  a  saber 
B  e  C,  que  no  es  R  qui  totes  les  letres  de  la  primera  figu- 
ra conten  en  sí  metex.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  com 
hom  sab  membrar  e  entendre  aquesta  figura  per  entencio 
que  ador  vostra  veritat,  adones  es  hom  adorant  e  contem- 
plant vos  segons  que  la  R  conté  de  la  A  per  la  E,  c  defall 
hom  a  adorar  e  contemplar  vostra  veritat  segons  que  la  R 
conten  de  la  1  e  la  N. 

1 6.     amorós  Senyor  ple  de  gloría  e  de  benedicció!  Com 
la  ànima  sia  substància  simple  unida  simplement  de  memò- 
ria e  enteniment  e  volentat,  la  qual  unió  es  dita  simple  a 
esguardament  de  la  composició  del  cors  unit  de  .iiij.  ele- 
ments per  una  manera  diverses  e  per  altra  contraris  la  .j.    tfL•/.•y  .  a, 
al  altre,  per  assò,  Sènyer,  la  memòria  e  1  enteniment  el  vo- 
ler en  la  primera  figura  simplement  afiguren  la  E  qui   do              yt  *^  ^t-í.' 
significació  de  Ja  A,  la  qual  simplicitat  conté  la  E  en  sí  per                   * 
so  car  concordadament*  es  unida  de  la  B  e  la  C  e  la  D.  On, 
per  assò  la  E  ha  vertut  e  noblea  e  honrament  sobre  la  1    e 
la  N  e  la  R,  car  tota  via  es  vertaderament  significant  la  A        ? 
sens  nulla  falsa  significació.  I^  17.  La  raó  e  la  occasió,  Sè-       ' 
nyer,  per  la  qual  la  E  es  sobre  tots  los  altres  significats, 

es  per  so  car  no  es  composta  de  coses  contraries  e  es  com-         j,-.    i  •,  . 

I  »    r  V^ 
posta  de  coses  diverses  concordants,  so  es  a  saber,  la  B   e      .  '    * '  í     v 


■ .  A,  entén. — 2.  A,  concordamcnt. 


i 


200  Ramon   Lull 

]a  C  e  la  D;  e  la  raó  e  la  occasió  per  que  la  1   ni  la  N  nj 
H   '^^'t  la  R  no  an  la  noblea  de  la  E  en  significar  la  A,  es  per  so 


-^".    ^ 


C  r-<^^'^ 


car  totes  .iiij.  les  figures  son  compostes  de  coses  diverses 
e  contraries,  e  per  so  com  contenen  en  lur  diversitat  con- 
pl/íí-'t'***  iM^^  trarietat  no  poden  aver  la  simplicitat  de  la  E  continents 
contrarietats.  On,  enaxí  com  los  .iiij.  elements  en  los  ve- 
jetables  e  en  los  animals  enjenren  e  corrompen  formes  e 
son  contraris  los  uns  als  altres,  enaxí  les  .iij.  figures  per 
(  L.  una  manera  donen  de  la  A  vera  significació  e  per  altra  ma- 

nera ne  donen  falsa  significació.  >•<  j8.  Qui  vol  entrar,  Sè- 
nyer,  en  lencercament  de  veritat,  cove  que  primerament 
encerc  la  A  ab  la  E, '  e  si  tant  es  que  no  la  pusca  atrobar 
ab  la  E  encerc  la  ab  la  1  o  ab  la  N  o  ab  la  R,  e  si  la  A 
atroba  en  la  E  no  cal  a  ell  duptar  e  cove  que  encontinent 
aferm  so  que  la  E  significa  de  la  A,  e  si  la  A  atroba*  en 
neguna  de  les  .iij.  figures,  cove  que  aferm  la  significació 
ésser  vera  cntrò  que  la  aja  asajada  e  temptada  en  la  prime- 
ra figura;  car  si  en  neguna  de  les  .iij.  figures  hom  aferma' 
veritat,  puría  ésser  enganat  per  los  falsos  significats  qui  en 
elles* falsament  hi  son  demostrats  e  per  los  vers  significats 
qui  son  en  les  .iij.  figures  amagats.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  qui  ha  entencio  que  encerc  vostra  unitat  per  esta 
manera  per  raons  necessàries,  doncs  ^  sa  entencio  se  forma 
es  figura  en  oració  e  contemplació,  la  qual  fa  hom  per  es- 
ta art  e  manera  de  la  vostra  veritat  divina. 

19.  Misericordiós  Senyor  sobre  Mes  misericòrdies!  Sen- 
sualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  possibili- 
"A  fiM'^'i.-C' c  ■  tat  e  impossibilitat  pus  fortment  es  significada  en  la  primera 
i^'f  (A  /  "^  figura  que  en  les  .iij.  figures,  car  aitant  com  es  feta  més 
de  concordansa  e  de  conveniència  en  la  primera  figura 
que  en  les  altres  figures,  daitant  possibilitat  e  impossibilitat 
se  demostren  mills  3  la  E  que  no  fan  a  la  1  ni  a  la  N  ni  a  la 
R:  car  en  axí  com  la  forma  se  corromp  per  desordonat  sob- 


^Aa><~. 


I.  A,  e   la   .e. — 2.  A,   a   atrobada. — ;,.    E,   afermaua. — 4.    E,   els. — 
5.  E  adones. 


L.  DE  Contemplació  201 


jcct,  en  axí  los  significats  qui  son  en  les  .iij.  figures  amaguen 

veritat  c  signifiquen  falsament  falsetat  en  les  coses  qui  son 
possíbols  e  impossíbols.  «•(  20.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  en 
axí,  doncs  en  axí  com  a  mirall  dreturer  qui  tota  hora  dretu- 
rerament  demostra  la  forma,  enaxí  la  E  dretureramcnt  de- 
mostra la  A  membrant  e  entenent  c  volent  en  la  A  les  co- 
ses qui  en  ella  son  possíbols  e  impossíbols;  mas  enaxí  com 
la  fulla  del  arbre  qui  a  tots  vents  se  gira,  enaxí  la  1  e  la 
N  e  la  R  se  giren  a  tots  significats  qui  vertaderament  o 
falsament  signifiquen  les  possibilitats  e  les  impossibilitats 
qui  son  en  la  A:  on,  per  assò  alcunes  de  vegades  afermen 
que  so  qui  es  possíbol  sia  impossíbol.  On,  per  esta  manera 
està  1  enteniment  embargat  que  nos  pot  acòrrer  en  les  .iij. 
figures  a  conèxer  de  ver  en  ver  qual  cosa  sia  possibilitat  e 
impossibilitat  en  ella,  e  per  aquesta  innorancia  aital  la  A 
es  innorada  per  1  enteniment.  <•<  21.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  per  assò  es  significat,  Sènyer,  e  demostrat  al  hu- 
mà enteniment  que  per  corrupció  del  primer  peccat  les  .iij. 
figures  se  son  enjenrades  en  esta  vana 'vida  mundana,  les 
quals  no  foren  si  peccat  no  fos;  car  per  la  primera  figura 
fora  la  ànima  tan  endressada  a  membrar  e  a  entendre  e  a  -•  /?    ^  À 

amar  la  A,  que  la  E  no  pogra  ésser  privada  per  la  1    ni  la       "^f 
N  ni  la  R,  la  qual  1  e  N  e  R  priven  la  E  de  la  humana       p^  ^   /^^K-f 
pensa  com  hom  aferma  A  en  la  impossibilitat  qui  es  pos-  ^ 

sibilitat  e  aferma  hom  A  en  la  possibilitat  qui  es  impossi-  j5t/*'^T 

bilitat.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  hom 
sab  aver  conexensa  de  totes  estes  coses  per  entencio  de  co- 
nèxer la  A,  adones  es  hom  aparellat  e  endressat  a  contem- 
plar e  a  adorar  la  vostra  gloriosa  veritat  divina. 

22.  Jíh  ver  Deus  gloriós  qui  beneyts  qui  us  volets!  Qui 
vol  aver  sciencia  e  saviea  en  alcuna  cosa  cove,  Sènyer,  que 
aprena  la  primera  figura;  car  com  les  .iij.  vertuts  de  la  àni- 
ma sacorden  es  convenen  enfre  elles  metexes,  adones  la 

I.  E,  maner». 


202 


Ramon   Lull 


^'■' 


E  es  aparellada  e  endressada  de  significar  a  hom  so  que 
demana  de  la  A;  car  axí  com  1  argenter  ha  aparellament 
com  de  la  matèria  del  argent  aduga  en  actu  les  formes  qui 

i>         /  >-/       ^"  ^^^^  ^°"  potencialment  e  aquest  aparellament  ha  per  la 
^       ^  B  e  la  C  e  la  D  en  la  primera  figura,  en  axí  qui  ama  aver 

^  'pWf^  €Í  sciencia  sapia  apendre  per  la  art  e  la  regla  e  la  manera  de 
la  primera  figura  per  la  qual  les  formes  de  sciencia  qui 
potencialment  estan  en  la  C  poden  esdevenir  en  actu. 
*•(  23.  Vertuós  Senyor!  Molts  homens  son  qui  amen  aver 
sciencia  per  la  M  o  per  la  1  e  cuyden  apendre  per  la  ter- 
sa  figura  o  per  la  quarta,  e  car  la  .iij.*  e  la  quarta  figura 
son  compostes  de  contraris,  per  assò  cuiden  apendre  la  A 
qui  està  en  sciencia  e  no  la  poden  apendre  per  so  car  la 
N  e  la  R  an  defalliment  a  demostrar  actualment  les  formes 
potencials  qui  estan  en  sciencia.  On  aquests  aitals  qui  amen 
saber  e  noi  poden  aver,  defallen  per  la  K  qui  A  ublida  e 
defallen  per  la  L '  qui  A  innora  en  la  primera  figura:  on, 
per  assò  com  amen  apendre  e  no  poden  apendre  cuyden 
se  que  sien  compliccionats  de  tan  gros  enginy  que  apen- 
dre no  pusquen.  On,  per  assò  atroboexen  a  lur  natura  lo 
defalliment  qui  es  en  ells  per  la  tercera  figura  e  per  la 
quarta  qui  fa  a  ells  impossíbol  la  sciencia  qui  es  possíbol 
cosa  a  saber  per  la  primera  figura.  4<  24.  Divinal  Senyor! 
Molt  hom  està  en  la  segona  figura  e  en  la  tercera  qui  ama 
e  desama  sciencia;  car  en  quant  la  M  ama  la  A  que  K  ubli- 
da e  L  innora,  ama  les  formes  qui  potencialment  estan  en 
sciencia  per  les  quals  A  es  demostrada  per  la  E;  mas  car 
H  desama  los  estruments  e  les  arts  que  F'membra  e  G 
entén,  per  los  quals  estruments  les  formes  potencials  de 
sciencia  venen  en  actu  en  la  E,  per  assò  los  homens  qui 
amen  sciencia  per  la  .iij.*  figura  la  desamen  per  la  segona, 
e  car  lur  voler  es  compost  de  la  M  e  la  H,  per  assò  no 
poden  adur  de  potencia  en  actu  so  que  amen  d  entro  ques 


I.  A,E,  per  la  .g. — 2.  A,  que  .r 


L.  DE  Contemplació  203 


muden  a  la  primera  figura.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
tots  aquells  qui  amen  A  e  saben  amar  la  art  per  la  qual  A 
poden  conèxer  e  aver,  son  adorants  e  contemplants  la  vos- 
tra veritat  gloriosa. 

25.  Tíomil  Senyor  misericordiós  ple  de  pielal  e  de  mercè! 
Entellectualment  entenem  que  la  primera  figura  es  sobjec- 
ta  a  la  A  com  se  demostra  per  raons  necessàries,  e  la  ter- 
cera figura  es  sobjecta  a  la  A  com  es  demostrada  per  fe  e 
per  raons  necessàries.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  los 
uns  crestians  an  conexensa  per  la  primera  figura  de  la  vos- 
tra trinitat  gloriosa  per  necessàries  raons,  e  los  altres  n  an 
conexensa  per  fe.  On,  com  los  crestians  no  pusquen  de- 
mostrar vostra  trinitat  per  raons  necessàries  sinó  per  la  E, 
per  assò  com  los  infeels  volen  aver  conexensa  de  vostra 
trinitat  per  la  1  o  la  N  o  la  R,  ni  los  crestians  la  poden 
demostrar  per  raons  necessàries  en  les  figures  on  los  in- 
feels la  volen '  conèxer  ni  los  infeels  en  neguna  d  aquelles 
figures  no  an  poder  que  de  vostra  trinitat  ajen  conexen- 
sa. 4^  26.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  en  los  vexells  sen- 
suals les  unes  coses  hi  embarguen  les  altres  que  no  poden 
totes  caber  en  ells,  enaxí  en  los  vexells  entellectuals  de 
les  .iij.  figures  les  unes  entellectuals  embarguen  les  altres 
a  aver  conexensa  de  la  A.  On,  com  en  la  E  pot  més  caber 
de  la  A  que  en  la  1  ni  la  N  ni  la  R  per  so  car  la  E  no  es 
de  coses  contraries  e  son  ho  la  I  e  la  N  e  la  R,  per  assò, 
Sènyer,  los  crestians  qui  tota  la  E  an  mester  a  conèxer  la 
vostra  trinitat,  no  la  poden  demostrar  per  necessàries 
raons  sinó  ab  la  E.  On,  per  assò  la  A  de  vostra  trinitat  nos 
pot  demostrar  per  necessàries  raons  a  aquells  qui  la  volen 
conèxer  per  la  1  o  la  N  o  la  R:  car  enaxí  com  lome  ha 
mester  tota  sa  forsa  a  levar  un  gran  fex,  enaxí  tota  la  E 
es  mester  a  conèxer  la  A  de  la  vostra  trinitat.  ^  27.  On, 
com  linfeel  qui  es  en  la  N  e  vol  conèxer  la  A  de  la  vostra 

I.  A,  qui  le  uolen. 


204  Ramon   Lull 

trinitat  e  pren  de  la  1  e  la  R,  adones  ha  embargament  a 
conèxer  so  que  vol  saber;  mas  si  ell  se  mudava  de  la  N  a 
la  E,  adones  poría  saber  en  la  E  la  A  que  no  pot  saber 
en  la  N  ni  en  la  1  ni  en  la  R;  e  per  assò  car  ell  erra  en  la 
art  e  en  la  manera  per  la  qual  la  A  no  pot  conèxer,  atri- 
buex  a  la  A  so  qui  no  es  en  ella  e  nega  so  qui  es  en  ella. 
On,  aquest  aytal  es  axí  com  aquell  qui  diu  que  ésser  es 
no  ésser  e  no  ésser  es  ésser.  On,  com  hom  vol  als  infeels 
demostrar  la  A  per  la  N  pus  que  ells  no  la  volen  entendre 
en  la  E,  adones  los  infeels  per  so  car  contenen  de  H  en 
desamar  vostra  trinitat,  no  la  volen  conèxer  sinó  per  raons 
necessàries  o  en  la  segona  figura  o  en  la  quarta;  e  car 
aquesta  cosa  a  mostrar  sia  impossíbol,  per  assò  la  A  es 
amagada  a  la  K  e  a  la  L  e  es  desamada  per  la  H.  On,  be- 
neyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  hom  sab  conèxer  to- 
tes estes  coses  damun dites  per  entencio  dadorar  e  con- 
templar vostra  sancta  trinitat,  adones  es  hom  adorant  e 
contemplant  vostra  veritat  vertuosa. 

28.  Mh  Senyor  qui  sols  cumpliment  de  mes  amors  e  conso- 
lació de  mes  langors!  Sensualment  sentim  e  entellectualment 
entenem  que  alcuns  crestians  adoren  e  contemplen  per  la 
primera  figura  vostra  encarnació  gloriosa  e  altres  la  ado- 
ren e  la  contemplen  per  la  tersa  figura.  On,  aquells  qui  la 
A  de  vostra  encarnació  adoren  e  contemplen  per  la  E,  an 
major  mèrit  en  lur  oració  per  una  manera,  e  aquells  qui  la 
A  contemplen  ab  la  N,  an  major  mèrit  per  altra  manera; 
car  com  la  B  e  la  C  e  la  D  adoren  e  contemplen  vostra 
encarnació,  adones  la  E  ha  major  abundància  de  adorar  e 
de  contemplar  per  la  B  e  la  C  e  la  D  que  no  ha  la  N  tan 
solament  per  la  M.  On,  per  esta  manera  la  E  es  major 
que  la  N;  mas  car  la  M  vol  amar  vostra  encarnació  la  qual 
la  K  no  pot  membrar  ni  la  L  no  pot  entendre,  per  assò  la 
M  de  la  N  ha  major  mèrit  en  amar  que  no  ha  la  D,  e  la 
B  e  la  C  an  major  mèrit  que  la  K  e  la  L.  >•{  29.  Vertader 
Senyor!  Com  Jos  infeels  sesputen  es  contrasten  ab  los  eres- 


L.  DE  Contemplació  205 

tians  qui  vostra  encarnació  adoren  e  contemplen  en  la  N, 
adones  los  infeels  demanen  raons  necessàries  e  no  volen 
adorar  ni  contemplar  la  A  de  vostra  encarnació  en  la  N; 
e  car  aquells  crestians  no  saben  donar  ni  poden  donar  per 
la  N  raons  necessàries  a  demostrar  la  A,  per  assò  los  in- 
feels an  opinió  que  A  no  sia  en  vostra  encarnació;  e  com 
les  infeel,  Sènyer,  sesputen  ab  los  crestians  qui  la  A  de 
vostra  encarnació  veen  ab  la  E,  no  volen  los  infeels  reebre 
les  necessàries  raons  en  la  E  per  so  car  contenen  de  la  1 
e  la  N  e  la  R.  On,  per  assò  son  axí  com  1  ome  cech  qui  no 
pot  reebre  resplandor  del  sol:  on,  per  assò  altcrejas  lur 
voler  contra  la  A  e  reeb  forma  de  H  e  lur  memòria  rccb 
forma  de  K  e  lur  enteniment  de  L  e  an  opinió  que  la  A  no 
sia  en  la  vostra  encarnació  gloriosa.  4<  30.  On,  beneyta  c 
glorifïcada  e  adorada  e  contemplada  sia,  Sènyer  Deus,  la 
vostra  veritat  acabada  la  qual  avem  adorada  e  contemplada 
per  sensuals  figures  e  per  entellectuals:  car  en  axí  com  lo 
philosoph '  en  lo  libre  De  Coelo  *  e  Mundo  per  figures  sensuals 
encercava  les  entellectuals,  en  axí  nos  per  les  sensuals  figu- 
res contemplam  vostra  veritat  entellectual.  On,  en  axí  com 
per  estes  .iiij.  figures  hom  ha  conexensa  de  vostra  veritat 
divina,  en  axí  per  estes  .iiij.  figures  pot  hom  aver  conexen- 
sa de  la  veritat  qui  es  en  les  creatures.  On,  com  assò  sia 
en  axí,  doncs  qui  vol  atrobar  ni  conèxer  ni  amar  veritat  aja 
conexensa  de  les  .iiij.  figures  damun  dites  a  glòria  e  a  laor 
e  a  reverencia  de  la  vostra  sancta  gloriosa  veritat  divina. 


pt 


I.  E,  ph'íWsof  (patnm).  —  i.  A,  de  selo. 


2o6  Ramon  Lull 


Ç  Cap.  332.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  excellent  senyoria  que  nostre 
Senyor  Deus  ha  sobre  totes  creatures, 

Tí  "Deus  .j.  singular,  "Pare  de  tots  pares,  Senyor  de  tots 

senyors!  Qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra 

yfeg  sancta  senyoria  gloriosa,   cove    que   hom   sapia 


afigurar  la  oració  e  contemplació  sensualment  e  cntellec- 
tual,  e  enaprés  que  hom  aura  adorat  e  contemplat,  que 
hom  la  oració  sensual  e  entellectual  sapia  observar  en  la 
tercera  figura  d  oració,  e  com  hom  aura  ordonadcs  e  en- 
dressades  totes  .iij.  les  figures  d  oració,  cove,  Sènyer,  que 
hom  ador  vostra  sancta  senyoria  en  vostra  unitat  gloriosa 
e  en  vostra  trinitat  sancta  e  en  vostres  vertuts  acabades. 
«  2,  Com  hom  aura  ordonades  e  endressades  ses  vertuts 
sensuals  e  entellectuals  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra 
sancta  senyoria,  cove,  Sènyer,  que  hom  elesca  e  triu  alcu- 
na  cosa  en  les  creatures  ab  la  qual  aja  endressament  a  ado- 
rar vostra  sancta  senyoria;  car  com  hom  sobre  comensa- 
ment  o  creació  o  predestinació  o  recreació  o  alcuna  altra 
cosa  sab  adorar  e  contemplar  vostra  senyoria,  adones  vivi- 
fica sa  ànima  avent  conexensa  e  remembrament  e  amor  a 
vostra  sancta  senyoria.  On,  per  assò  nos  proposam  adorar 
e  contemplar  vostra  senyoria  ab  figures  sensuals  e  entel- 
lectuals e  ab  predestinació,  e  assò  fem  per  tal  que  molt 
puscam  membrar  e  entendre  e  amar  vostra  senyoria;  car 
on  més  hom  la  remembra  e  la  entén  e  la  ama,  més  la  ado- 
ra e  la  contempla.  >♦(  3.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  enaxí, 
doncs  per  tal  que  molt  ferventment  e  devotament  e  hono- 
rificadament  puscam  adorar  e  contemplar  vostra  senyoria, 


L.  oE  Contemplació 


207 


per  assò  posam  e  deym  que  la  vostra  senyoria  sia  A  e  la 
significació  de  la  A  sia  B,  e  posam  que  predestinació  sia 
C  e  D  sia  significació  de  C  e  E  sia  oració  e  contemplació. 
c  posam  que  F  sia  lo  vostre  poder  e  G  sia  vostra  saviea  e 
H  sia  vostra  volentat  e  I  sia  vostra  dretura  e  K  sia  vostra 
misericòrdia  e  L  sia  vostre  acabament,  e  posam  que  M  sia 
la  memòria  e  1  enteniment  e  la  volentat  del  contemplador 
qui  per  esta  art  e  manera  preposa  e  vol  adorar  e  contem- 
plar la  vostra  honrada  senyoria  e  vol  donar  conexensa  de 
predestinació,  la  qual  per  innorancia  tant  hom  desija  e 
treballa,  los  quals  homens  poden  aver  endressament  e  re- 
pòs si  an  conexensa  de  predestinació  segons  que  es  de- 
mostrada e  significada  per  les  damun dites  figures.* 

4.  T^esplandenl  lugor  per  la  qual  resplandexen  e  lúen  Io- 
tes lugors!  Qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra  sancta 
senyoria  divina  cove,  Sènyer,  que  primerament  meta  la  B 
en  la  M,  lo  qual  entrament  fa  la  B  en  la  M  ab  la  F  e  G  e 
H  e  1  e  K  e  L;  car  totes  aquestes  vertuts  afiguren  a  la 
memòria  e  al  enteniment  e  a  la  volentat  la  B  qui  significa 
e  demostra  la  excel•lència  e  la  noblea  de  la  A.  On,  aitant 
com  hom  vol  metre  la  B  en  la  M  ab  la  F  e  G  e  H  c  1  e 
K  e  L,  daytant  la  M  reeb  gràcia  e  benedicció  de  la  B  qui 
li  demostra  e  li  significa  la  A  per  tal  que  la  ànima  dome 


Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Senyoria  de  Deu. 

N 

Superfície  en  que  nos 

habi- 

B 

Significació  de  A. 

tam. 

C 

Predestinació. 

0 

Superfície  dejús  nos. 

D 

Significació  de  C. 

P 

Possibilitat. 

E 

Oració  i  contemplació. 

Q 

Impossibilitat. 

F 

Poder  de  Deu. 

R 

Lloc  subirà. 

G 

Saviesa  de  Deu. 

S 

Lloc  jusà. 

H 

Voluntat  de  Deu. 

T 

Moviment. 

1 

Dretura  de  Deu. 

X 

Ponderositat. 

K 

Misericòrdia  de  Deu. 

L 

Acabament  de  Deu 

M 

Memòria  enteniment  e  vo- 
luntat. 

2o8 


Ramon  Lull 


i   '  í 


sia  adorant  e  contemplant  la  vostra  senyoria  divina.  4{  5.  Car 
com  la  M '  membra,  Sènyer,  e  entén  e  ama  la  F,  adones  la 
B  significa  e  demostra  tan  fortment  la  A  en  la  F  e  la  F  en 
la  A,  que  la  M  membra  e  entén  e  ama  tan  gran  senyoria  e 
tan  gran  poder  que  la  M  se  membra  e  senten  termenada 
c  finida  e  compresa  que  no  pot  a  tanta  de  senyoria  ni  de 
poder  ^bastar  a  adorar  ni  a  contemplar  com  la  B  lin  signifi- 
*ca  e  lin  demostra.  On,  per  assò  la  M  no  pot  membrar  ni 
entendre  que  nulla  senyoria  ni  null  poder  sia  sobre  vostra 
senyoria  e  vostre  poder.  On  per  assò  lo  voler  adora  e 
contempla  la  A  e  la  F  amant  de  tot  lo  poder  de  3  la  M. 
»•<  6.  Com  la  M  ab  la  F  ha  adorada  e  contemplada  la  A  e 
puxes  la  adora  e  la  contempla  ab  la  G,  adones  erex  e  mul- 
tiplica la  M  a  reebre  gràcia  e  benedicció  de  la  B  com  sia 
adorant  e  contemplant  la  A;  car  tan  gran  es  la  vertut  que 
la  M  ha  en  membrar  e  entendre  e  voler  vostra  acabada 
saviea,  e  tant  es  la  M  agraciada  per  so  car  ha  contempla- 
da la  A  ab  la  F,  que  adones  membra  e  entén  e  ama  tanta 
de  saviea  en  la  A,  que  la  B  demostrant  la  A  a  la  M,  la  M 
se  remembra  e  senten  que  no  basta  a  membrar  ni  a  enten- 
dre tota  la  A,  per  lo  qual  remembrament  e  enteniment  que 
la  M  ha  en  sí  metexa  scsforsa  aitant  com  pot  de  reebre 
so  que  pot  reebre  de  la  B  membrant  e  entenent  e  amant 
so  que  la  B  li  demostra  de  la  A  ab  la  G:  car  en  axi  com 
sensualment  mostra  hom  ab  lo  dit  alcuna  cosa  a  altre,  en 
axi  la  B  entellectualment  mostra  ab  la  G  la  A  a  la  M. 

7.  Maravellós  Senyor  qui  sots  dousor  sobre  Iotes  dousors 
e  valor  sobre  totes  valors!  Com  hom  met  la  B  en  la  M  ab 
H,  adones  la  M  recb  so  que  la  B  significa  de  la  A  ab  la 
H.  On,  adones  la  M  membra  e  entén  tanta  damor  que  no 
pot  bastar  a  reebre  tot  so  que  la  B  ab  la  H  significa  de  la 
A;  car  com  la  M  remembra  e  entén  e  ama  so  que  ha  reebut 
de  la  B  ab  la  F  e  G  c  H  de  la  A,  adones  la  M  membra  e 


I.  A,  con  la  .n.— 2.  E,  nj  a  tant  de  poder. — 3.  A,  manca  de. 


L.  DE  Contemplació  209 

entén  que  vos  arnats  tot  bé  e  desamats  tot  peccat,  e  los  bens 
on  majors  son  més  los  arnats,  e  los  mals  on  majors  son  més 
los  desamats;  e  tot  assò  significa  la  B  a  la  M  ab  la  F  e  la  G, 
que  en  la  H  no  pot  aver  nulla  alteració  ni  null  accident  si 
bé  la  H  ama  més  lo  major  bé  e  desama  més  lo  major  pec- 
cat; car  tant  reeb  la  M  de  la  F  e  la  G,  que  per  assò  entén 
la  B  qui  mostra  que  la  A  pot  e  sab  e  vol  tant  amar  e  tan 
acabadament  que  majoria  de  bé  ne  de  mal  no  pot  alterar 
la  H.  ^  8.  Eíernal  Senyor!  Com  hom  met  la  B  en  la  M  ab 
la  1,  adones  la  B  demostra  a  la  M' la  A  ab  la  ]  en  tan 
gran  acabament  de  dretura,  que  totes  quantes  creatures  son 
son  per  la  ]  dreturerament  jutjades.  On,  com  la  M  re- 
membra  e  entén  so  que  la  B  li  ha  demostrat  de  la  A  ab  la 
Fe  Ge  H  e  so  que  li  demostra  ab  la  1,  adones  sumpleHa 
M  tan  fortment  de  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A,  que  en 
sí  metexa  remembra  e  entén  que  no  basta  a  membrar  ni  a 
entendre  tota  la  1:  on,  per  assò  la  M,  Sènyer,  membrant  e 
entenent  e  volent  sesforsa  aitant  com  pot  a  reebre  so  que 
la  B  li  demostra  de  la  A  ab  la  ],  e  assò  fa  per  tal  que  molt 
assiduosament  e  molt  fortment  pusca  adorar  e  contemplar 
la  vostra  senyoria  vertuosa.  <•<  9.  Humil  Senyor!  Com  hom 
met  la  B  en  la  M  ab  la  K  membrant  e  entenent  e  amant 
la  M  la  K,  adones  la  B  demostra  a  la  M  la  A.  On,  com  la 
M  membra  e  entén  so  que  la  B  li  ha  mostrat  de  la  A  ab  la  b 
FeGeHe  l,e  com  la  M  membra  e  entén  so  que  li  mos- 
tra la  B  ab  la  K  de  la  A,  adones  la  M  membra  e  entén  tan- 
ta de  misericòrdia  en  la  A,  que  no  pot  membrar  ni  enten- 
dre tant  com  la  B  pot  significar  de  la  A  si  era  creatura  qui 
tota  la  significació  pogués  reebre.  On,  com  la  M  es  mem- 
brant e  entenent  e  amant  totes  estes  coses,  adones  es  ado- 
rant e  contemplant  la  vostra  sancta  senyoria  divina. 

I  o.     Ah  franc  Senyor  ple  de  pietat  e  de  mercè!  Com  hom 
met  la  B  en  la  M  ab  la  L,  adones  la  B  demostra  ab  la  L 


I.  E,  demostra  la  .m.  —  2.  E,  s omple. 

CoNTEMPLAaO- V]  1-14. 


210  Ramon  Lull 

la  A  a  la  M. '  On,  com  la  M  remcmbra  e  entén  so  que  ha 
il/ttí'i^t'i-o^<-<^'-  remembrat  e  entès  de  la  A  ab  la  F  e  G  e  H  e  ]  e  K,  c 
com  remembra  e  entén  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A  ab 
la  L,  adones,  Sènyer,  la  M  reeb  en  son  remembrar  e  enten- 
dre e  voler  tanta  de  gràcia  del  vostre  acabament  gloriós, 
que  membrant  es  que  la  A  ha  acabat  e  complit  e  benahui- 
rat  son  remembrar  e  son  entendre  e  son  voler.  On,  per 
assò  la  M  sesforsa  aitant  com  pot  de  adorar  e  contemplar 
la  A  ab  totes  les  forses  de  ses  vertuts  potencials  e  actuals. 
4(  1 1.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  lo 
mirall  representa  a  la  bella  dona  la  figura  de  sa  cara,  per 
la  qual  representació  sensual  la  dona  ha  occasió  de  membrar 
e  entendre  e  voler  sa  bellea,  enaxí  la  M  es  occasionada 
de  membrar  e  entendre  e  amar  la  A  com  la  B  li  represen- 
ta la  A  ab  la  F  e  G  e  H  e  1  e  K  e  L.  On,  com  la  M  entel- 
lectueja  so  que  reeb  de  la  B  per  les  damunt  dites  figures 
ab  les  quals  la  A  es  significada,  adones  membra  e  entén  e 
ama  la  ànima  en  vostra  senyoria  tant  de  poder  e  saber  e 
voler  e  dretura  c  misericòrdia  e  acabament,  que  lo  voler  de 
la  M  no  ama  altra  senyoria  sinó  la  vostra,  ni  altra  senyo- 
ria no  membra  ni  entén  digna  ni  covinent  sinó  la  vostra, 
ni  neguna  senyoria  no  es  par  ni  egual  ni  semblant  ab  la 
vostra  en  poder  ni  saber  ni  voler  ni  dretura  ne  misericòr- 
dia ni  acabament.  "•<  i  2.  On,  dementre,  Sènyer,  que  la  M 
adora  e  contempla  per  esta  manera  la  A,  adones  la  M  temp- 
^t7^  •  ta  e  asaja  si  ab  la  D  la  C  porà  tant  metre  en* la  M  de 
'■i^t*cJ  ti-t'  A  la  F  e  la  G  e  la  H  e  la  1  e  la  K  e  la  L  com  la  B  met  la  A 
i^^-^Wl'  <  en  la  M  ab  la  F  e  G  e  H  e  ]  e  K  e  L.  On,  aquesta  temp- 
'  tacio  e  asag  fa  la  M  per  tal  que  pusca  membrar  e  enten- 

dre si  la  E  es  tan  noble  per  la  D  com  per  la  B;  car  si  la 
D  embarga  la  E  que  no  pot  aver  tan  gran  vertut  per  la  C 
com  per  la  B  en  metre  en  la  M  la  F  e  la  G  e  la  H  e  la  1 
e  la  K  e  la  L,  la  B  demostra  a  la  M  que  la  D  dona  alcuna 


j.  A,  a  la  .1.  la  .a.  ab  la  .m.  —  2.  A,  ab. 


L.  DE  Contemplació  21  1 

falsa  significació  de  la  C  per  la  qual  la  E  no  pot  multipli- 
car en  tant '  per  la  D  com  fa  per  la  B. 

1 3.  Senyor  qui  sots  cumpUmenl  de  tol  bé  e  acabament  de 
ma  fe!  Dementre  que  la  B  significa  la  A  a  la  M,  la  D  sig- 
nifica la  C  a  la  M.  On,  com  la  M  reeb  abdues  les  signifi- 
cacions, adones  membra  e  entén  que  la  D  en  quant  nos 
embarga  la  B  a  significar  la  A,  e  la  B  embarga  la  D  a  sig> 
nificar  la  C.  On,  dementre  que  la  M  està  en  esta  manera 
embargada  e  no  sab^a  qual  significació  saclín  nes  gir, 
adones  recorre  a  la  F  per  tal  que  ab  ella  sajut  contra  1» 
D  qui  li  embarga  la  B;  e  com  la  M  ses  ajudada  ab  la  F, 
adones  la  B  e  la  F  vensen  e  apoderen  la  D,  per  lo  qual 
vensiment  C  priven  del  remembrament  c  del  enteniment 
de  la  M.  M  14.  On,  dementre  que  la  D  es  vensuda  en  esta 
manera,  la  l•A  remembra  e  entén  la  G  la  qual  torna  la  C  e 
la  D  en  la  M  per  raons  necessàries.  On,  com  la  M  remem- 
bra c  entén  la  Fe  la  G  per  la  B  egualment  en  la  A,  adones 
la  M  està  embargada  e  embarbesclada^e  no  sab  a  qual 
saclín  nes  gir  o  a  la  B  o  a  la  C;*car  la  B  es  contra  la  C  e 
la  C  contra  la  B  en  significació  segons  nosaltres,  e  cascuna 
contrarietat  es  vera  per  raó  necessària.  On,  dementre  que 
la  M  està  en  aquest  empatxament,  la  M  remembra  e  en- 
tén la  vostra  substància  gloriosa,  e  per  lo  remembrament  e 
enteniment  que  ha  de  vostra  substància  e  de  la  B  e  la  C  e 
la  Fe  la  G,  cau  en  son  remembrament  e  en  son  enteniment 
demostració  de  vostra  sancta  trinitat  vertuosa  e  de  vostra 
sanctificada  encarnació  gloriosa.  >t(  15.  On,  dementre  que 
la  M,  Sènyer,  veu  e  aperceb  la  significació  per  raons  neces- 
sàries, adones  comensa  a  membrar  la  H  per  la  qual  la  de- 
mostració de  vostra  trinitat  e  de  vostra  encarnació  se  de- 
mostra a  la  M  pus  declaradament;  car  si  la  F  es  acabat  po- 
der e  la  G  es  acabada  saviea  e  la  H  es  acabada  amor  en  la 
A,  de  necessitat  es  que  la  F  e  la  G  signifiquen  a  la  M  diver- 


212  Ramon  Lull 

sitat  de  proprietats  en  la  vostra  essència  gloriosa,  la  qual 
•  diversitat  son  les  .iij.  persones  divines;  car  si  diversitat  no 
era  en  la  substància  de  persones,  la  D  no  poría  dar  signi- 
ficació per  la  G  contra  lo  significat  que  la  B  dona  per  la 
F.  On,  car  la  B  e  la  F  donen  una  significació  e  la  G  e  la  D 
ne  donen  altra,  per  assò  la  M  aperceb  diversitat  de  pro- 
prietats en  vostra  substància.  On,  dementre  que  la  M  aper- 
ceb aquesta  differencia,  la  H  significa  a  la  M  concordansa  e 
unió  dabdues  les  diverses  proprietats,  per  la  qual  concor- 
dansa e  unió  aperceb  la  M  la  tercera  persona.  On,  demen- 
tre que  la  M  ha  reebuts  '  tots  aquest  significats,  adones  la 
vostra  encarnació  se  representa  a  ella  segons  que  a  avant 
provarem  e  direm. 

1 6.     Honrat  Senyor  qui  honrats  vostres  amadors!  Demen- 
tre que  la  M  ha  cullides  *  totes  les  significacions  damun  dites, 
adones  reté  e  serva  aquelles  en  àbit  e  puxes  giras  a  cullir  c 
a  reebre  més  significacions  per  tal  que  mills  se  pusca  acor- 
dí ly-y^"^    dar  e  ajudar  de  la  D:  on,  per  assò  membra  e  entén  1   qui 
es  vostra  dretura  la  qual  es  contra  la  D  e  la  D  es  contra 
la  1  segons  la  M;  car  dementre  que  la  M  entén  D  no  en- 
tén 1,  e  dementre  que  entén  1  no  entén  D.  On,  com  la  M 
no  pusca  ni  gos  negar  1   a  la  B  ^  ni  gos  negar  D  a  la  G, 
per  assò  la  M  sesforsa  aitant  com  pot  com  culla  e  reeba 
més  de  significats  que  no  reeb  e  que  no  ublit  ni  menysco- 
w    nega  los  significats  reebuts.  >•<  17.  Dementre  que  la  M  està 
.,         krf  ^  ^^'  torbada  e  tribulada  e  perillada  e  no  sab  a  qual  saclín 
'    ^1  ,     nis  gir  o  a  la  B  o  a  la  D,  recorre  a  la  K  e  troba  la  B  qui  la 

HA'4)'íri^..  significa  en  la  A  e  atroba  que  la  D  la  priva  de  la  A:  on, 
, ,.  (^    rif  /A  i    per  so  la  M  nos  sab  ques  fassa  ni  qual  consell  se  prena. 
,  IJ-  í  On,  dementre  que  la  M  es  axí  embargada  e  empatxada 

que  no  gosa  afermar  ni  descreure  ni  negar,  torna  s  a  sí  me- 
texa  e  membra  e  entén  sa  froveltat  e  sa  mesquinea,  e  la  vo- 
lentat  creu  que  la  F  e  la  G  e  la  H  e  la  1  e  la  K  son  en  la  A 


I.  E,  resebudes. —  1.  E,  colides.  —  3.  A  ab  Ja  .b. 


T 

L.  DE  Contemplació  X^\. 


» 


segons  que  la  B  significa,  e  que  la  D  es  en  tal  ésser  que 
la  G  no  ha  menys  ni  més  en  la  A  que  la  F  e  H  e  1  e  K; 
mas  aquell  esscr  la  M  no  sab  membrar  ni  entendre  per  so 
car  la  L  no  es  tan  acabadament  en  la  fA.  com  es  en  la  A. 
4í  18.  Dementre  que  la  volentat  de  la  M  creu  e  aferma 
per  fe  totes  aquestes  coses,  la  M  membra  e  entén  que  en 
axí  es  com  la  volentat  ho  creu.  On,  dementre  que  la  M  fa 
son  poder  en  son  membrar  e  entendre  e  voler,  adones  la 
B  demostra  la  L  a  la  M  en  la  A:  on,  per  assò  la  L  con- 
corda e  endressa  la  M  en  son  membrar  e  entendre  e  voler 
demostrant  lo  coveniment '  e  la  concordansa  de  la  F  e  G  H 
]  K  en  la  A:  on,  per  aquesta  concordansa  e  per  aquesta 
significació  endressada  la  M  reeb  gràcia  c  benedicció  de 
la  A  per  la  B,  per  la  qual  gràcia  e  benedicció  ha  conexen- 
sa  de  la  C. 

19.     Dreturer  Senyor  en  fofes  coses!  Com  la  M  met  din- 
tre sí  metexa  laBelaFeGeHeleKeL,  e  gita  de 
sí  metexa  la  C  e  la  D,  adones  membra  e  entén  la  L  en  la 
A;  e  com  la  M  torna  e  met  en  sí  la  C  e  la  D,  adones  no    .,   ,,.  . 
pot  entendre  en  la  A  la  L.  On,  dementre  que  la  M  en  esta  ^^  / 

manera  està,  adones  guarda  qual  significació  es  pus  forts     **^-^'^ 
e  pus  noble  e  mellor,  o  aquella  que  la  B  dona  de  totes  les 
letres  o  aquella  que  la  D  dona  contra  totes  les  letres.  On, 
com  la  M  se  remembra  que  la  B  dona  e  la  D  toll,  adones 
la  M.  membra  que  ésser  e  acabament  se  covenen  e  s  esguar- 
den ,  e  que  no  ésser  e  defalliment  se  covenen:  on,  per  as- 
sò la  M  membra  e  entén  que  molt  pus  digna  cosa  es  que 
saclín  a  afermar  so  que  la  B  demostra  per  acabament,  que 
so  que  la  D  nega  ab  privació  d  acabament  e  ab  ésser  on  es 
defalliment.  «*<  ao.  Dementre  que  la  M  vol  desereure  a  la 
D  e  vol  afermar  a  la  B  so  que  per  totes  les  letres  significa      j| 
de  la  A,  adones  comensa  a  membrar  e  a  entendre  que  si      /; 
nega  e  descreu  la  D,  que  creurà  e  afermarà  contra  la  G  e     ■ 


1.  E,  començament:  M,  príncipium. 


214  Ramon  Lull 

atribuirà  a  la  G  privació  de  la  L.  On,  dementre  que  la  M 
assò  membra  e  entén,  adones  se  comensen  a  afigurar  dues 
significacions  contraries  a  la  M:  la  una  es  que  la  D  signifi- 
ca per  la  E  que  pus  AeBeFeHel  eKno  ajen  L,  que 
G  no  aja  L;  lautra  significació  es  que  pus  D  no  pusca  sig- 
nificar C  ab  la  G,  la  L  no  es  en  la  G,  e  si  la  L  no  es  en  la 
G  no  ses  en  neguna  de  les  altres  letres.  On,  dementre  que 
la  M  està  enfre  abdues '  aquestes  contraries  significacions  e 
per  la  contrarietat  daquelles  està  en  molt  gran  perill, 
adones  recorre  a  totes  les  letres  qui  son  de  la  E  d  entro  a 
la  M  e  demana  delies  gràcia  e  ajuda  e  benedicció.  4<  2 1 .  On 
adones  vé  la  F  ab  poder  e  la  G  ab  saber  e  la  H  ab  amor 
e  la  1  ab  dretura  e  la  K  ab  misericòrdia  e  la  L  ab  acaba- 
ment, e  ajuden  a  la  M  tan  fortment  tro  que  entén* que  la  F 
pot  tant  e  la  H  ama  tant  la  L  en  la  G  per  la  1  e  la  K,  que 
la  C  ni  la  D  no  poden  privar  la  L  de  la  G,  car  si  ho  fayen 
major  seria  la  C  e  la  D  en  no  poder  e  voler  que  la  F  e  H; 
c  si  assò  era^enaxí,  doncs  la  C  e  la  D  e  la  G  tan  solament 
serien  deu,  lo  qual  deu  privaria  deAeFeHel  eKeL. 
On,  com  assò  sia  impossíbol,  doncs  per  esta  impossibilitat 
ja  M  membra  e  entén  la  possibilitat  actual,  la  qual  es  ésser 
deus  acabat  en  poder  e  en  saber  e  voler  e  dretura  e  mise- 
ricòrdia. On,  com  la  M  ha  reebuda  aquesta  significació, 
adones  es  consolada  e  ajudada  e  endressada  per  la  B  e  es 
estorta  als  perills  e  a  les  falses  significacions  que  la  D  do- 
na de  la  C,  conexent  la  M  les  falses  significacions  ésser 
falses  e  les  veres  significacions  ésser  veres  les  quals  la  D 
dona  de  la  C. 

22.  Poderós  Senyor  sobre  tols  poders!  Com  predestina- 
ció sia  qüestió  tan  enujosa  que  a  penes  se  pusca  hom  par- 
tir delia  ni  pusca  hom  fugir  als  treballs  que  dona,  per 
mills  a  declarar  e  a  demostrar  la  frevoltat  de  predestina- 
ció cove,  Sènyer,  que  encara  afigurem  a  la  M  altra  figura 


I.  E,  enfram.ij.«s  —  2.  A,  tro  entén. —  3.  A,  c  si  o  era. 


L.  DE  Contemplació 


21 


per  tal  que  mills  pusca  aver  conexensa  de  la  C:  on,  per 
assò  posam  e  deym  que  aquesta  figura  sia  la  terra  qui  està 


en  lo  mig  del  firma- 
sia  la  superíïcients 
tam,  e  posem  que 
cients  de  la  terra 
sem    que    P    sia 
sia    impossibilitat 
e  S  sia  loc  jusà  e  T 
sia  ponderositat. 


ment,  e  posem  que  N 

en  que   nos   habi- 

O  sia  la  superB- 

dejús  nos,  e  po- 

possibilitat  e  Q 

e  R  sia  loc  subirà 

sia  moviment  e  X 

'%{  23.  On,  deym,  Sè- 


nyer,  que  com  hom  sensualment  aura  feta  la  dita  figura, 
cncontinent  cove  que  entellectualment  hom  la  meta  en  la 
M.  On,  com  la  M  membra  e  entén  la  N,  adones  entén  P 
la  qual  li  significa  que  la  X  en  la  T  se  mova  de  la  R  a  la 
S  e  de  la  N  a  la  O,  e  com  la  N  membra  e  entén  la  O  e 
sublida  de  la  N  e  pervertex  la  R  en  S  e  la  S  en  R,  adones 
se  gira  e  senversa  tota  la  figura  en  la  M  e  la  Q  saltereja 
en  la  P  e  la  P  en  la  Q:  on,  per  assò  la  M  entén  que  la  X 
en  la  Tse  mova  de  la  O  a  la  N.  On,  dementre  que  la  M 
per  esta  manera  ha  girada  e  enversada  la  figura  e  ha  con- 
vertides les  unes  letres  en  les  altres,  adones  membra  e  en- 
tén sí  metexa  alterada  e  girada  sens  que  la  terra  ni  la  N 
ni  la  O  segons  veritat  nos  muda  ni  saltereja.  <•<  24.  On, 
dementre  que  la  M  membra  e  entén  en  esta  manera,  adones 
la  B  li  demostra  la  A  e  la  D  li  demostra  la  C:  on,  per  as- 
sò la  M  entén  que  enaxí  com  ella  pren  una  natura  a  en- 
tendre e  a  membrar  com  membra  de  la  N  d  entro  al  mig 
loc  de  la  figura  e  altra  natura  pren  a  entendre  com  mem- 
bra del  mig  loc  de  la  terra  d  entro  a  la  O,  enaxí  pren  un 
enteniment  com  la  B  li  demostra  la  A  ab  la  F  e  la  G  e  la 
Helal  eKeL,  e  altra  natura  pren  a  entendre  com  en- 
tén per  la  D  la  C  demostrada  per  la  G.  On,  dementre  que 
la  M  entén  sí  metexa  enaxí,  adones  aperceb  e  conex  que 
jassía  que  ellas  mut  e  saltereg  es  convertesea  de  .j.  ente- 
niment en  altre,  que  per  tot  assò  la  C  no  ha  poder  de  pri- 


C-C<.€»Ví- 


t^H<V*'V^ 


2i6  Ramon  Lull 

var  de  la  A  la  F  ni  la  G  ni  la  H  ni  la  ]  ni  la  K  ni  la  L,  axí 
com  la  alteració  delaPeQeReS  qui  no  priven  ni  al- 
terejen  la  X  ni  la  Tni  la  N  ni  la  O. 

25.     Celestial  Senyor  qui  sots  glòria  de  fofes  glòries  e  amor 
de  Iotes  amors!  En  axí  com  paraula  e  enteniment  se  contras- 
ten com  paraula  diu  contraries  coses  de  so  que  1  enteniment 
'*'*'*'"'    ■*  entén,  en  axí,  Sènyer,  la  B  e  la  D  se  contrasten  com  la  B 

y^U^A^  M*-'  dona  contraris  significats  de  la  C  c  la  D  los  dona  de  la  A. 
On,  en  axí  com  enteniment  conté  en  sí  més  veritat  que  pa- 
raula per  so  car  la  paraula  es  sensualitat  e  1  enteniment  es 
entellectuitat,  en  axí  la  M  més  membra  e  entén  per  la  B  que 
per  la  D,  car  per  la  D  no  entén  sinó  la  G  e  la  C,  e  per  la 
B  entén  laAelaFeGeHel  eKeL;e  car  la  M  més 
reeb  de  gràcia  per  la  B  que  per  la  D,  per  assò  la  E  més 
sestén  e  sexampla  es  fortifica  a  adorar  e  a  contemplar  per 
la  B  que  per  la  D.  4<  26.  Gloriós  Senyor!  Com  esposicio  li- 
teral sia  de  natura  sensual  e  com  esposicio  espiritual  sia  de 
natura  entellectual,  e  com  la  D  so  que  significa  de  la  C 
sacost  a  esposicio '  literal,  e  com  la  B  so  que  significa  contra 
la  C  sacost  més  a  esposicio  espiritual  que  literal,  e  car  la 
M  sia  en  sa  simple  natura  cosa  entellectual,  per  asssò,  Sè- 
nyer, molt  mills  sens  tota  comparació  se  cove  la  B  ab  la  M 
que  la  D.  On,  com  la  M  se  remembra  e  senten  per  esta  ma- 
nera, adones  membra  e  entén  que  per  la  B  fruex  més  en  la 
A  en  membrar  e  entendre  e  voler,  que  per  la  D  qui  la  cos- 
treny  e  la  embarga  a  membrar  e  entendre  e  amar  en  la  A. 
>♦<  27.  On,  en  axí  com  lome  savi  s  acosta  pus  volenter'a 
aquells  qui  major  bé  li  fan  e  fug  als  treballs  quil  turmenten, 
en  axí  la  M  per  tal  que  pusca  ésser  bé  fundada  e  bé  pusca 
ésser  gran  e  ampla  en  la  E,  recorre  a  la  B  e  fug  a  la  D  qui 
minva  e  afrevolex  la  E  com  la  M  se  gira  a  la  D  e  fug  a  la  B. 
On,  per  assò,  Sènyer,  qui  es  vostre  servidor  e  vostre  con- 
templador  per  gràcia  vostra  fassa  fer  tot  son  poder  a  la  M 


I.  E,  esputacío. — 2.  E,  uolenters.  . 


L.  DE  Contemplació  217 


a  adorar  e  contemplar  la  vostra  senyoria  gloriosa  ab  tota 
la  forsa  de  son  remembrament  e  enteniment  e  voler  mem- 
brant  e  entenent  la  B  e  ublidant  la  D. 

28.     Deus  ,j.  poderós  savi  amorós!  Com  la  M  per  la  D 
aja  membrat  e  entès  que  la  vostra  sancta  unitat  es  en   tre- 
nitat  de  persones,  segons  que  ja  avem  provat,  per  assó, 
Sènyer,  la  M  reeb  so  que  la  D  li  demostra  ab  la  C  de  la 
vostra  sancta  trinitat  gloriosa;  e  com  la  M  ha  reebuda  la 
D  per  aquesta  entencio,  adones  la  M  encerca  en  so  que 
la  D  li  significa  de  vostra  trinitat  qual  es  aquella  persona 
qui  pres  carn  de  la  ver-ge  gloriosa  nostra  dona  Sancta  Ma- 
ria. On,  com  la  M  membra  e  entén  que  la  G  tan  solament 
dona  demostració  de  la  C  e  que  la  F  e  la  H  en  poc  ni  en 
molt  no  signifiquen  la  C  dementre  que  la  M  membra  e  en- 
tén la  F  e  la  H  en  la  A,  adones  la  M  membra  e  entén  que 
la  sancta  persona  del  Fill  s encarnà  tan  solament.  '♦í  29.  Car 
en  so  que  lo  Fill  es  significat  per  la  G  e  lo  Pare  per  la  F 
e  lo  Sant  Espirit  per  la  H,  e  en  so  que  la  G  tan  solament 
significa  la  E,  per  assò  la  M  entén  que  aquella  persona 
significada  per  la  G  es  la  persona  qui  s  encarnà;  car  en  so 
que  la  encarnació  es  tan  gran  raó  a  la  M  que  multiplic  en 
sí  la  E  per  amor  de  la  encarnació,  per  assò  la  M,  si   bé  la 
D  li  significa  la  C,  per  tot  assò  nos  minva  en  la  E;  e  assò 
es  per  gran  encarregament  c  per  la  gran  obligació  en  que 
la  M  es  caúda '  per  la  encarnació.  '«<  30.  Car  si  fos  cosa, 
Sènyer,  que  la  M.  pogués  membrar  e  entendre  que  ella  fos 
predestinada  a  dampnacio,  per  tot  assò  no  fora  escusada  a 
privar  de  sí  la  E  per  la  C,  e  assò  es  per  la  gran  raó  que 
ha  de  adorar  e  contemplar  la  vostra  gloriosa  encarnació 
menyspreant  la  forsa  de  predestinació.  On,  com  la  M  per 
esta  manera  membra  e  entén  que  lo  Fill  s encarnà,  per  as- 
sò la  E  adora  e  contempla  lo  Fill  qui  per  proprietat  e  per 
saviea  sencarnà.  e  adora  c  contempla  lo  Pare  qui  per  po- 

I.  E,  causa. 


2i8  Ramon  Lull 

dcr  e  adora  lo  Sant  Espirit  qui  per  voler  foren  a  la  encar- 
nació que  pres  lo  Fill  ab  la'sancta  proprietat  divina. 


f  Cap.  333.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla en  nostre  Senyor  Deus  la  sua 
sancta  humilitat  gloriosa, 

H  Deus  savi  sobre  tols  sabers,  ah  "Deus  forts  sobre  tots 
poders!  Qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra 
B  humilitat  gloriosa,  cove  que  la  sapia  adorar  e 
contemplar  per  les  .iij.  figures  d  oració  en  la  vostra  simple 
unitat  *e  trinitat  e  en  les  vostres  glorioses  vertuts;  car  si 
hom,  Sènyer,  adorava  e  contemplava  vostra  unitat  negant 
vostra  trinitat,  o  adorava  ^  vostra  trinitat  e  negava  vostra 
unitat,  o  si  hom  adorava  alcuna  o  alcunes  de  vostres  ver- 
tuts e  negava  les  altres,  aitant  com  per  una  manera  adora- 
ria e  contemplaria,  aytant  per  altra  manera  seria  contrari  a 
oració  e  a  contemplació.  '•í  2.  Honrat  Senyor  amorós!  Qui 
vol  ardentment  e  ferventment  adorar  e  contemplar  vostra 
beneyta  humilitat  sancta,  cove,  Sènyer,  que  fassa  figures 
sensuals  per  tal  que  ab  elles  pusca  hom  pujar  son  remem- 
brament  e  son  enteniment  e  son  voler  a  les  figures  entel- 
lectuals:  car  enaxi  com  hom  ab  les  figures  entellectuals 
sendressa  a  les  sensuals,  enaxi  sendressa  hom  ab  les  figu- 
res sensuals  a  les  entellectuals.  M  3.  On,  com  assò,  Sènyer, 
sia  enaxi,  doncs  posam  e  deym  que  A  sia  la  vostra  humi- 
litat gloriosa  e  B  sia  affermacio  de  la  vostra  humanitat 
vertuosa  e  C  sia  negació  de  vostra  humanitat  amorosa  e  D 
sia  significació  de  B  e  E  sia  significació  de  C  e  F  sia  me- 


I.  E,  ab  sa:  M,  in  sua, — 1.  E,  humilitat. — 3.  A,  adorant. 


L.  DE  Contemplació  219 

moria  e  G  sia  enteniment  e  H  sia  volentat.  *  On,  com  hom 
aura  afigurades  aquestes  figures,  adones  cove  que  hom 
meta  D  e  E  en  la  F  e  la  G  e  la  H  per  tal  que  hom  veya  c 
conega  la  A  si  es  significada  en  major  noblea  e  en  major 
vertut  o  per  la  B  o  per  la  C,  e  qual  que  letra '  do  major 
significat  de  la  A,  cove  que  aquelles  sien  afermades  e  les 
altres  sien  negades. 

4.  "Elernal  Senyor  sens  fi  e  sens  comensament,  acabat  en  tot 
acabament!  Entellectualment  entenem,  Sènyer,  que  vos  sots 
sobre  totes  creatures  gran  e  poderós  e  savi  e  volenterós 
e  dreturer  e  misericordiós  e  senyor  e  maestre  e  benfactor, 
e  sens  vos  no  puría  ésser  nulla  creatura  creada  ne  obser- 
vada ne  beneficiada,  e  la  vostra  sancta  deitat  tan  solament 
esinfinida  e  incompresa  e  totes  les  altres  coses  son  finides 
e  dins* certa  quantitat  compreses  e  termenades.  ^  5.  On, 
com  assò  sia,  Sènyer,  enaxí,  doncs  com  hom  met  la  A  en 
la  F  e  la  G  e  la  H,  adones  la  F  membra  e  la  G  entén  que 
la  A  sumilía  a  assò  qui  es  dejús  ella  donant  la  A  a  les 
creatures  gràcia  e  benedicció  e  vertut.  On,  aytant  com  la 
A  sumilía  a  les  creatures  en  crear  e  ordonar  e  beneficiar 
e  perdonar  a  aquelles,  daitant  la  F  la  pot  membrar  e  1  en- 
teniment entendre  e  la  volentat  amar.  4<  6.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  qui  vol  entrar,  Sènyer,  en  est  encercament 
de  conèxer  vostra  gran  humilitat  gloriosa,  cove  que  encerc 
e  demàn  a  la  memòria  e  al  enteniment  com  donen  demos- 


*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Humilitat  de  Deu. 

B 

Afirmació  de  la  humanitat  de  Jhesu  Christ. 

C 

Negació  de  la  humanitat  de  Jhesu  Christ. 

D 

Significació  de  B. 

E 

Significació  de  C. 

F 

Memòria. 

G 

Enteniment. 

H 

Voluntat. 

I.  E,  de  les  letres. — a.  A,  dita. 


220  Ramon  Lull 

tracio  de  les  coses  altes  e  excellents,  [e]  de  les  coses  baxes 
e  vils  e  mesquines,  per  tal  que  hom  pusca  conèxer  la  A  quis 
humilia  de  les  coses  altes  e  excellents  a  les  coses  vils  c 
baxes  per  honrar  e  agraciar  aquelles;  car  aitant  com  la  F 
pot  membrar  e  la  G  pot  entendre  les  coses  altes  e  nobles 
e  les  coses  vils  e  baxes  e  culpables,  d  ai  tant  poden  la  F  e 
la  G  apercebre  la  A  qui  de  les  altèes  sumilía  a  les  coses 
frevols  e  mesquines;  car  d  aitant  com  les  coses  son  pus  al- 
tes e  son  pus  baxes,  d  aitant  la  A  se  pot  més  humiliar  del 
pus  alt  al  pus  bax, '  [e]  la  H  pot  més  amar  la  A  on  la  A 
més  pot  humiliar. 

7.  Senyor  ferm  inmortal  inalterable!  7{everencia  e  honor 
sia  a  vos  per  tols  temps:  Car  sensualment  sentim  e  entellec- 
tualment  entenem  que  no  es  nulla  creatura  tan  baxa  ni  tan 
vil  com  es  home  peccador,  car  més  pot  hom  ésser  bax  per 
peccat  que  no  pot  ésser  baxa  nulla  altra  creatura  per  crea- 
ció; e  assò  es  per  so  car  home  pot  per  peccat  càer  de  pus 
alt  estament  en  pijor  estament  que  no  fan  nulles  altres  co- 
ses. On,  com  tota  la  humana  espècia  caygués  en  Adam 
per  peccat  de  pus  alt  estament  a  pus  vil  e  bax  estament, 
per  assò  la  A  se  pot  humiliar  a  la  humana  espècia  daytant 
com  pot  la  espècia  càer  de  alt  en  bax.  <<  8.  On,  com  la  F 
e  la  G  e  la  H  fruexen  de  la  A  ab  la  B,  adones  la  D  es 
contraria  a  la  E  per  so  car  la  C  es  contra  la  B.  On,  com 
la  F  e  la  G  e  la  H  an  ab  la  B  fruída  la  A,  adones  se  giren 
a  la  C  per  tal  que  ab  ella  la  E  les  fassa  fruyr  en  la  A;  e 
car  la  E  es  contra  la  D  per  la  B  qui  contrarieja  la  C,  per 
assò  la  F  e  la  G  e  la  H  no  poden  fruyr  en  la  A  ensemps 
ab  la  D  e  la  E.  %  9.  On,  per  assò  esguarda  la  F  membrant 
e  la  G  entenent  e  la  H  amant  la  A  en  la  B  e  la  C;  e  car 
la  B  e  la  C  se  contrariejen,  per  assò  la  F  membra  e  1  en- 
teniment entén  que  la  D  demostra  en  la  B  major  la  A  que 
la  E  no  demostra  la  A  en  la  C:  on,  per  assò  la  F  e  la  G 

I.  E,  baxs  (pauim). 


L.  DE  Contemplació  lai 

afermen  la  B  e  neguen  la  C,  e  la  H  ama  la  B  e  desama 
la  C. 

)  o.  Jlh  T^ey  de  mon  enteniment  qui  posseyts  mon  voler! 
Com  la  F  membra  la  A  infinida  eternal  increada,  adones 
la  D  demostra  per  la  B  a  la  F  que  la  A  es  infenida  eternal 
increada  per  so  car  persona  divina  infïnida  eterna!  increada 
sencarnà  en  natura  fenida  comensada  creada.  On,  per  assò 
la  F  membra  per  so  que  la  D  li  dona  de  la  B  que  la  A  es 
infïnida  eternal,  pus  que  ajusta  natura  de  creador  infinida 
eternal  ab  creatura  fenida  comensada.  4(11.  On,  com  assò 
sia  en  axí,  Sènyer,  e  la  F  remembra  aquesta  maravella  tan 
gran,  que  cosa  infinida  eterna!  increada  se  vulla '  l•iumiliar  a 
ésser  una  cosa  ab  natura  finida  comensada  creada,  adones 
membra  la  altea  e  la  excel•lència  d  on  la  divina  natura  sumi- 
lía  a  la  baxea  de  la  humana  natura.  On,  adones  la  D  do- 
na tan  gran  demostraccio  a  la  F  ab  la  B  de  la  A,  que  la  F 
se  remembra  que  impossíbo!  cosa  es  que  eüa  pogués  per 
nulla  altra  manera  tant  membrar  en  la  A  com  fa  ab  la  D 
ela  B.*4<  i  2.  On,  com  la  D  ha  complida  tota  la  Fde  la  A 
ab  la  B,  adones,  Sènyer,  la  Fes  tan  fortraent  plena  e  il•lu- 
minada de  la  A,  que  no  es  boca  qui  ho  pogués  dir  ni  no  son 
ulls  qui  ho  poguessen  vèer  ni  son  orelles  quiu  poguessen 
oyr.  ^On,  per  assò  la  F  tota  plena  e  tota  agraciada  com  a 
vaxell  qui  es  tot  ple  daygua  en  lo  fons  de  la  mar,  adora  e 
contempla  membrant  la  vostra  humilitat  sancta  gloriosa  e 
adora  e  contempla  membrant  la  vostra  encarnació  sancta 
benahuirada  la  qual  B  la  F  membra '♦que  es  ull  a  son  mem- 
brar la  granea  e  la  excelleneia  de  la  vostra  humilitat  ver- 
tuosa  infinida,  sens  la  qual  B  la  F  no  agra  ulls  ab  que  mem- 
brar pogués  vostra  beneyta  humilitat  increada. 
j  13.  Vertuós  Senyor  sobre  tota  vertut  qui  sots  digne  de  tot 
honramenl!  Qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra  humilitat 

,  ••  E,  uolia. — 2.  M,  quantum  B.  cum  D. — 3.  E,  ni   no  son  huyls  qui 

pogessen  ueser  ni  no  son  oreles  qui  pogessen  oir. — 4.  A,  la  qua]  ab  Ja 
■  f-  membra:  M,  quam  F.  memorat. 


222  Ramon  Lull 

maravellosa,  meta  la  B  en  la  G  per  tal  que  la  D  demostrc 
a  la  G  la  gran  humilitat  qui  es  en  vos:  car  enaxí,  Sènyer, 
com  hom  obre  sos  ulls  sensuals  per  vèer,  enaxí  la  G  ha 
uberts  sos  ulls  entellectuals  a  vèer  la  A  com  la  B  es  en  la 
G  e  reeb  so  que  la  D  li  demostra  de  la  A.  >•<  14.  Car  com 
la  G  entén  lo  vostre  poder  e  saber  e  voler  e  les  altres  ver- 
tuts,  e  com  la  G  entén  que  tota  la  espècia  humana  era  cor- 
rumpuda  per  peccat  original,  e  com  la  G  entén  que  la  per- 
sona del  Fill  s  encarnà  e  pres  de  la  humana  espècia  natura 
sancta  purificada,  adones,  Sènyer,  la  D  demostra  a  la  G 
tanta  dumilitat,  que  la  G  entén  que  no  basta  a  entendre 
tota  la  A  e  entén  que  sens  la  D  en  nulla  manera  no  poría 
aver  tan  gran  conexensa  de  la  A  com  ha  per  la  B.  «  1 5.  Glo- 
riós Sènyer!  Dementre  que  la  G  fruex  per  esta  manera  la 
A,  adones  la  D  significa  a  la  G  que  la  vostra  humanitat 
sancta  gloriosa  sumilià  a  pobrea  e  a  fam  e  a  set  e  a  tre- 
balls e  a  langors  e  a  greu  mort  angoxosa  per  tal  quel  hu- 
mà lynatge  fos  reemut  del  poder  del  diable.  On,  per  assò 
la  G  entén  que  tuit  nosaltres  crestians  som  molt  encarre- 
gats et  ubligats  quens  humiliem  a  treballs  e  a  mort  per  tal 
que  siam  honradors  e  loadors  e  servidors  de  la  vostra  hu- 
manitat gloriosa  qui  humiliant  sí  metexa  pujà  e  exalsà  c 
recreà  e  honrà  tots  nosaltres.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
la  G  entenent  totes  coses  sesforsa  aitant  com  pot  com  en- 
tenent so  que  la  D  li  demostra  de  la  B  sia  adorant  e  con- 
templant la  A. 

1 6.  Jllí  Senyor  sobre  íoles  altèes,  ver  Senyor  sobre  iotes 
veritats!  Qui  vol  adorar  e  contemplar  la  A  ab  la  H,  meta 
la  B  en  la  H  per  tal  que  am  so  que  la  D  demostra  de  la 
B;  car  com  la  B  es  demostrada  a  la  H  per  amor,  adones 
la  H  ama  tant  la  A  que  no  poría  més  amar;  car  aitant  com 
la  F  e  la  G  fruexen  de  la  A,  aitant  es  ubligada  la  H  que 
sia  amant  la  A  per  tal  que  la  A  sia  adorada  e  contempla 
da  per  la  H.  '♦í  17.  On,  com  la  D  demostra  tan  gran  amor 
per  la  B,  per  assò  la  H  ama  aitant  la  A  com  la  B  es  occa 


1 


L.  DE  Contemplació  223 

si6  a  la  D  que  per  ella  demostre  la  A  en  gran  granea  a  la 
F  e  la  G.  On,  per  assò  la  H  es  occasionada  a  amar  la  A 
de  totes  ses  forses,  e  per  les  forses  de  la  H,  la  F  e  la  G  zs- 
forsense  de  totes  lurs  forses  a  fruir  la  A,  e  per  la  gran  vi- 
goria en  que  la  F  e  la  G  sesforsen  a  fruyr  la  A,  la  H  ai- 
tant  com  pot  sesforsa  a  fruyr  la  A.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  per  aquesta  manera  de  contemplació  e  d  oració 
la  F  remembra  e  la  G  entén  que  per  altra  manera  sens 
aquesta  no  poríen  ésser  tam  bé  occasió  a  la  H  com  amàs 
la  A,  ni '  la  H  no  poría  ésser  per  altra  manera  sens  la  B 
occasió  a  la  F  e  a  la  G  com  fruyssen  en  la  A.  4<  18.  On, 
dementre  que  la  F  e  la  G  e  la  H  son  axí  plenes  e  compre- 
ses de  la  A,  adones  la  F  e  la  G  e  la  H  son  concordans  en- 
semps  a  ésser  contra  ergull  e  vanagloria,  e  per  assò  humi- 
lien lome  a  paciència  e  a  abstinència  e  a  consciència  e  a 
veritat  e  a  lealtat  e  a  obediència  e  a  totes  les  altres  vertuts; 
car  tanta  es  la  gràcia  que  reeben  de  la  A  per  la  B,  que  ne- 
gún  ergull  ni  negún  vici  no  pot  contra  la  F  e  la  G  e  la  H 
com  bés  tenen  e  s  acorden  a  adorar  e  a  contemplar  e  a 
fruyr  !a  vostra  humilitat  qui  es  font  e  vertut  de  totes  hu- 
militats e  de  totes  benahuyrances. 

1 9.  Senyor  qui  sots  esperansa  de  mes  amors  e  sots  poder 
de  mos  poders!  Dementre  que  la  F  e  la  G  e  la  H  fruexen 
la  A  ab  la  B,  ladoncs '  la  F  remembra  la  C  e  la  H  vol  temp- 
tar e  asajar  si  ab  la  C  e  ab  la  E  porà  la  G  entendre  tanta 
dumilitat  en  vos  com  entén  ab  la  B  e  la  D.  On,  per  assò 
la  F  ublida  la  B  e  la  H  vol  temptant  ^ la  C:  on,  per  assò  la 
B  e  la  D  ix*de  la  F  e  la  G  e  la  H.  On,  dementre  que  la  B 
e  la  D  priva  en  la  F  e  la  G  e  la  H,  c  la  C  e  la  E  son  en 
la  F  e  la  H,  adones  la  G  asaja  si  porà  tan  noblement  ni 
tan  excel•lentment  vèer  la  A  com  faya  ab  la  Be  la  D. 
%  20.  On,  dementre  que  1  enteniment  tempta  e  asaja  sí 
metex  per  esta  manera,  adones  la  F  remembra  que  la  vos- 


I.  E,  qui. — i.  E,  adones. — 3.  M,  tentare.—j^.  E,  la  .b.  ix. 


224  Ramon  Lull 

tra  divina  natura  es  humil  per  donar  creació  e  sostentacio 
a  les  creatures,  e  ublida  com  cosa  infinida  eternal  increada 
se  sia  humiliada  a  reebre  natura  humana  finida  termenada. 
On,  dementre  que  la  memòria  membra  la  C  e  ublida  la  B, 
la  G  '  entén  que  no  ha  en  sí  tanta  de  vertut*  ni  tanta  de  co- 
nexensa  de  la  A  com  avia  com  la  F  membrava  la  B  e  ubli- 
dava  la  C.  E  assò  metex  entén  la  G  en  la  F  e  la  H,  car 
no  membra  tant  la  F  la  A  ni  la  H  no  ama  tant  la  A  com 
fayen  com  la  F  membrava  la  B  e  ublidava  la  C.  «  21.  On, 
com  la  G  ha  aúda  aquesta  temptació  e  ha  aúda  la  cone- 
xensa  damundita,  adones  ha  conexensa  que  la  E  no  pot 
donar  per  negació  tanta  de  demostració  de  la  A  com  la  D 
ne  dona  per  afermacio.  On,  per  assò  1  enteniment  se  gira 
a  la  F  e  a  la  H  per  tal  que  la  F  torn  membrar  la  B,  e  la  H 
la  torn  amar,  per  tal  que  totes  .iij.  les  vertuts  pusquen  pus 
ferventment  e  pus  ardentment  adorar  e  contemplar  e  loar 
e  honrar  e  servir  la  vostra  sancta  humilitat  qui  es  consola- 
ció desper  e  acabament  de  voler. 

22.  Vencedor  Senyor  de  tots  aquells  qui  son  contra  vostre 
voler!  Dementre  que  la  F  e  la  G  e  la  H  fruexen  la  A  ab 
la  D,  adones  la  F  e  la  G  sacorden  que  tempten  la  H  si  ab 
la  E  serà  tan  contrariosa  a  ergull  com  es  ab  la  D.  On,  de- 
mentre que  la  Fcomensa  a  gitar  de  sí  la  D  per  ublidar  e 
la  G  comensa  a  gitar  de  sí  la  D  per  innorar  la  B,  la  H 
comcnsa  a  amar  la  C  e  comensa  n  a  exir  la  B.  On,  per  as- 
sò la  H  se  comensa  a  desenamorar  de  la  A  e  comensa  s  a 
acostar  a  ergull  e  a  vanagloria  a  amar.  -*<  23.  Car  enaxí 
com  hom  reeb  major  calor  on  més  s acosta  al  foc  e  reeb 
major  fredor  on  més  se  lunya  del  foc,  enaxí  la  H  on  més 
la  F  se  lunya  per  ublidar  e  la  G  se  lunya  per  innorar  de 
la  B,  pus  fortment  la  H  s acosta  e  s escalfa  e  s enamora 
d  ergull  e  de  vanagloria  e  pus  fortment  se  lunya  de  la  A. 
On,  dementre  que  la  F  e  la  G  tempten  per  esta  manera  la 

I.  A,  e  U  .g.— 2-  E,  ueritat. 


L.  DE  Contemplació  225 

H,  la  F  se  remembra '  e  la  G  senten  que  no  an  tanta  de  de- 
mostració ni  de  conexensa  de  la  A  com  la  H  es  temptada, 
com  avien  com  la  H  ab  elles  ensemps  fruya  la  A.  On,  per 
assò  la  F  retorna  membrar  e  la  G  entendre  la  A  ab  la  B 
per  tal  que  la  H  git  de  sí  la  C  e  que  torn  amar  la  A  ab 
la  B.  >•(  24.  Drelurer  Senyor!  Dementre  que  les  tres  vertuts 
fruexen  la  A  ab  la  B,  la  G  e  la  H  s  acorden  a  temptar  la 
F  si  porà  tanta'dumilitat  membrar  en  vos  ab  la  B  com  hi 
pot  membrar  ab  la  C.  On,  dementre  que  la  G  e  la  H  temp- 
ten la  F  per  esta  manera,  la  F  reeb  aitanta  de  la  A  per  la  D 
com  la  EHin  pot  fer  reebre  per  la  C,  e  com  la  F  ha  reebut 
membrant  tot  so  que  la  E  li  pot  significar  de  la  A  ab  la 
C,  adones  la  D  li  dona  més  de  demostració  de  la  A  ab  la 
B  que  no  pot  fer  la  E  ab  la  C.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  per  aquesta  temptació  aital  la  G  entén  que  la  D  ha 
major  noblea  e  major  vertut  a  demostrar  la  A  ab  la  B,  que 
no  ha  la  E  a  demostrar  la  A  ab  la  C. 

25.  7{ey  dels  reys  e  Senyor  dels  senyors,  digne  de  totes 
íaorsl  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que 
los  uns  contraris  se  conexen  per  los  altres.  On,  qui  vol 
adorar  e  contemplar,  Sènyer,  sapia  donar  tota  la  F  a  mem- 
brar e  tota  la  G  a  entendre  ergull  e  vanagloria  per  tal 
que  la  H  desam  so  que  la  F  membra  e  so  que  la  G  entén; 
c  com  la  H  desamarà*  ergull  e  vanagloria  per  esta  manera, 
la  Fi  gir  se  a  membrar  e  la  G  gir  se  a  entendre  la  A  per  tal 
que  la  H  se  enamor  es  complesca  delia  e  que  totes  .iij.  les 
letres  adoren  e  contemplen  la  A.  >•(  26.  On,  dementre  que 
totes  .iij.  les  vertuts  an,  Sènyer,  en  preposament  que  loen 
e  beneesquen  la  vostra  humilitat  sancta  gloriosa,  cove  que 
la  Fse  remembre  e  que  la  G  sentena  per  qual  dels  signifi- 
cots  poden  mills  adorar  e  contemplar  la  A,  o  per  la  D  o 
per  la  E;  car  si  per  la  D  poden  mills  apercebre  e  conèxer 
ergull  que  per  la  E,  doncs  poràn  mills  adorar  e  contemplar 

I.  A,  remembra  si. — 2.  A,E,  tota. — 3.  A,  com  la  .f. — 4.  E,  desama. 
— 5.  E,  adones  la  .f. 

CoNTaMn.Acie-Vll-1^.  * 


226  Ramon   Lull 

la  A  per  la  B  que  per  la  C;  e  si  per  la  E  pot  la  F  mills 
membrar  c  la  G  mills  entendre  e  la  H  mills  desamar  cr- 
gull  que  per  la  D,  poràn  mills  adorar  e  contemplar  la  A 
per  la  C  que  per  la  B.  '«í  27.  On,  glòria  e  benedicció  sia, 
Sènyer  Deus,  a  la  vostra  humilitat  vertuosa:  car  enaxí  com 
lome  pobre  e  mesquí  culpable  ha  ardiment  e  forsa  com 
sacost  al  rey  molt  vertuós  e  noble  com  remembra  sa  gran 
humilitat  e  sens  que  no  membràs  en  ell  humilitat  nos  gosa- 
ria acostar  a  ell  ni  demanar  a  ell  ses  necessitats,  enaxí  la 
D  demostra  per  la  B  que  enaxí  com  lo  sol  es  tot  en  sí  pu- 
ra resplandor  e  pura  lugor,  enaxí  la  B  demostra  la  A  tota 
en  humilitat  e  en  pietat  e  en  misericòrdia;  car  tant  la  F  no 
remembra  ni  tant  la  G  no  entén  ergull  ni  vanagloria,  que 
la  D  do  neguna  demostració  que  ergull  e  vanagloria  aja 
en  la  A  per  la  B;  e  tant  la  F  no  membra  ni  tant  la  G  no 
entén  humilitat,  que  tota  aquella  humilitat  la  D  no  demos- 
tre  en  ja  A  per  la  B.  On,  assò  fa  la  D  per  tal  que  nosal- 
tres qui  som  creatures  e  som  culpables  e  pcccadors  siam 
ardits  e  coratjoses  de  venir  a  vos  e  de  demanar  a  vos  grà- 
cies e  dons  e  misericòrdia  e  perdons. 

28.  Jlh  Senyor  qui  sots  ajuda  e  conorl  e  forsa  e  confort 
de  nosaltres  peccadors!  Enaxí  com  la  mar  demostra  multitut 
daygua  e  lo  firmament  demostra  granea  de  cors  e  ivacio- 
sitat  de  moviment,  enaxí,  Sènyer,  e  molt  mills  encara  sens 
comparació  la  D  demostra  la  gran  granea  de  vostra  humi- 
litat ab  la  B;  car  tant  la  F  e  la  G  no  fruexen  la  A,  que  pus- 
quen  tota  la  humilitat  de  vostra  deitat  e  de  vostra  huma- 
nitat fruyr.  Car,  qui  poría  membrar  e  entendre  tota  la  hu- 
militat que  la  persona  del  Fill  feu  en  pendre  carn?  ni  qui 
es  qui  pogués  membrar  ni  entendre  tota  la  humilitat  que  la 
vostra  carn  gloriosa  feu  com  se  volc  liurar  a  pobrea  e  a 
treballs  c  a  mort  per  amor  de  nosaltres?  %  29.  Gloriós  Deus! 
Com  la  F  remembra  e  1  enteniment  entén  que  en  vostra 
deitat  totes  vostres  vertuts  an  en  ella  egual  granea  e  egual 
vertut,  per  assò  la  F  remembra  e  la  G  entén  vostra  infini- 


L.  DE  Contemplació  227 

tat  e  eternitat  e  poder  e  saber  e  voler  e  acabament  e  les 
altres  vertuts.  On,  en  après  que  la  F  e  la  G  an  fruydes 
vostres  vertuts,  fruexen  vostra  humilitat  e  guarden  e  aest- 
men  segons  qual  significat,  de  la  B  o  la  C,  es  mills  de- 
mostrat que  la  A  sia  egual  en  vertut  e  en  noblea  e  en  gra- 
nea  ab  les  vertuts  damun dites.  On,  dementre  que  la  F  e 
la  G  assò  esguarden  e  perpensen,  vé,  Sènyer,  la  D  e  demos- 
tra e  significa  en  major  noblea  e  en  major  vertut  e  en  ma- 
jor granea  la  A,  que  la  E  no  la  pot  significar  ni  demostrar. 
On,  per  assò  la  F  membra  e  la  G  entén  que  aitant  com  la 
A  es  demostrada  en  major  bonea  per  la  D  que  per  la  E, 
daitant  la  B  afermant  demostra  que  la  humilitat  vostra  es 
egual  en  noblea  ab  les  altres  vertuts,  e  la  C  negant  nega 
e  amaga  la  granea  e  la  egualtat  que  la  vostra  humilitat  ha 
ab  les  vostres  vertuts.  <•<  30.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  en 
axí,  doncs  lo  vostre  servidor  en  presencia  del  vostre  glo- 
riós altar  quil  vostre  cors  gloriós  significa,  besa  la  terra  e 
leva  ses  mans  e  sos  ulls  e  sa  pensa  al  cel  membrant  e  en- 
tenent e  volent,  e  dient:  Tota  reverencia  e  honor  c  tota 
glòria  e  tota  laor  sia  feta  e  donada,  Sènyer  Deus,  a  la  vos- 
tra sancta  humanitat  gloriosa,  la  qual  es  ulls  a  la  memòria 
com  remembre  e  al  enteniment  com  entena  e  al  voler  com 
am  e  senamor  de  la  vostra  excellent  maravellosa  graciosa 
piadosa  vertuosa  humilitat  divina. 


4 


228  Ramon  Lull 


Ç  Cap.  334.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  excel•lent  gloriosa  paciència  de 
nostre  Sènyer  Deus, 


^^m  EUS  pacient  amorós  qui  acorrets  a  nostres  tribulacions 
e  ïanguors!  Qui  vol  adorar  e  contemplar,  Sènyer 
"Deus,  la  vostra  sancta  gloriosa  paciència,  cove 
que  sapia  formar  sensualment  e  entellectual  les  .iij.  figures 
d  oració  per  tal  que  sia  adorant  e  contemplant  acabadament 
vostra  paciència  en  la  vostra  unitat  c  trinitat  e  en  les  vos- 
tres vertuts  acabades.  '♦í  2.  Gloriós  Senyor!  Aitant  com  nos 
altres  som  pus  peccadors  c  pus  culpables  e  pus  desobe- 
dients a  nostre  gloriós  Deus,  d  aitant  es  molt  gran  bé  e 
gran  consolació  a  nosaltres  peccadors  la  vostra  excellent 
paciència.  On,  com  la  vostra  paciència,  Sènyer,  sia  tan  gran 
e  tan  noble  e  com  nosaltres  peccadors  la  ajam  tan  gran 
mester,  per  assò  som  molt  tenguts  e  encarregats  a  adorar 
c  a  contemplar  la  vostra  paciència  gloriosa  sancta.  On, 
qui  s  vol  esforsar  ardentment  e  ferventment  a  adorar  e  con- 
templar e  loar  e  honrar  la  vostra  paciència  acabada  ver- 
tuosa,  cove  que  fassa  figures  sensuals  per  tal  que  per  aque- 
lles pusca  pujar  a  les  entellectuals  figures  per  les  quals 
hom  se  endressa  a  oració  e  a  contemplació.  "¥,  3.  On,  com 
assò,  Sènyer,  sia  enaxí,  doncs  nos  deym  e  posam  que  A 
sia  la  vostra  sancta  paciència  e  B  sia  significació  de  la  A, 
e  posem  que  C  sia  affermacio  de  la  vostra  sancta  encarna- 
ció gloriosa  e  D  sia  significació  de  C,  e  posem  que  E  sia 
negació  de  vostra  encarnació  e  F  sia  significació  de  E,  e 
posem  que  G  sia  memòria  e  enteniment  e  volentat,  e  po- 
sem que  H  sia  la  oració  e  la  contemplació  que  hom  fa  a 


L.  DE  Contemplació  219 

la  vostra  pacicncia.  *  On,  com  hom  ha  afígurada  esta  sensual 
figura,  cove  que  hom  meta  les  unes  letres  en  les  altres  per 
tal  que  hom  ne  pusca  aver  tal  enteniment  e  tal  rcmembra- 
ment  e  tal  volentat,  que  hom  pusca  e  sia  digne  de  adorar 
e  pregar  e  contemplar  la  vostra  paciència  qui  es  font  c 
mare  de  totes  paciències. 

4.  Eternal  Senyor  qui  sots  primer  a  tols  comensaments  e 
qui  sols  derrer  a  loh  afinaments!  Com  vostres  vcrtuts  si  en  en 
vos  infinides,  covenc '  que  en  tal  disposició  fossen  creades 
Ics  creatures  que  hom  pogués  aver  conexensa  de  vostres 
glorioses  vertuts;  car  si  vostres  vertuts  fossen  infinides  e 
si  hom  no  pogués  conèxer  que  elles  fossen  vertuts  infini- 
des, fora  significat  que  vostre  poder  e  saber  e  voler  fossen 
vertuts  fenides  per  so  car  lo  poder  no  pogra  nil  saber  no 
sabera  nií  voler  no  volgra  significar  a  home  la  infinitat  de 
vostres  vertuts,  e  significaren  a  home  finitat  e  termenacio 
en  vos  la  qual  no  es  en  vos  ni  en  neguna  de  vostres  vertuts. 
"•(  5.  On  com  la  vostra  gran  paciència  sia,  Sènyer,  en 
vos  vertut  infinida,  per  assò  es  significat  al  humà  enteni- 
ment que  lo  vostre  gloriós  poder  pot  e  vostra  gran  saviea 
sab  e  vostra  amor  benigna  ama  com  home  pusca  aver  de- 
mostració e  significació  per  vostra  ordonacio,  que  vostra 
paciència  es  infinida.  On,  com  assò  sia  enaxí,  per  assò  co- 
ve que  metam  la  B  en  la  G  ab  la  D  e  la  F  per  temptar  e 
per  asajar  segons  qual  de  les* letres  la  B  demostra  major 


Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Paciència  divina. 

B 

Significació  de  A. 

C 

Afirmació  de  Encarnació. 

D 

Significació  de  C. 

E 

Negació  de  Encarnació. 

F 

Significació  de  E. 

G 

Memòria  enteniment  i  voluntat. 

H 

Oració  i  contemplació. 

E,  couc. — I.  E,  qual  demés. 


130 


Ramon  Lull 


e  pus  noble  la  A  a  la  G,  o  segons  la  D  o  segons  la  F;  e  si 
tant  es  que  la  B  demostre  mills  la  A  ab  la  C  que  ab  la  E, 
cove  que  la  G  aferm  la  C  e  que  nec  la  E;  e  si  la  B  demos- 
tra mills  la  A  ab  la  E  que  ab  la  C,  cove  que  hom  nec  la 
C  e  que  aferm  la  E;  car  aitant  com  la  A  serà  demostrada 
c  significada  mills  per  una  letra  que  per  altra,  d  aitant  la 
H  crexerà  e  multiplicarà  en  fervor  e  en  devoció  e  en  ora- 
ció e  en  contemplació  de  la  vostra  paciència  sancta  glorio- 
sa. '«^  6.  Car  si  hom  avia  major  devoció  e  major  fervor  de 
adorar  e  de  contemplar  vostra  paciència  sancta  ab  la  letra 
qui  menys  la  demostra  e  la  significa  a  la  G,  seria  la  H  cre- 
xent  e  multiplicant  per  los  menors  significats  c  minvaria 
per  los  majors;  e  assò  es  cosa  impossíbol,  car  si  era  cosa 
possíbol  seria  significat  que  los  homens  qui  an  menys  de 
conexensa  e  qui  usen  menys  de  raó  vos  adorassen  més  e 
us  contemplassen  més  que  los  homens  entenents  savis  ver- 
tuosos;  e  si  assò  era,  doncs  hom  seria  mellor  per  la  menor 
vertut  e  seria  pijor  per  aver  gran  vertut;  c  assò  es  cosa 
impossibol,  car  si  era  cosa  possibol  seria  significat  que  crea- 
tura  fos  mellor  que  son  creador, 

7.  Jíh  Senyor  qui  entrats  en  mon  voler  com  vos  entén 
mon  saber!  Com  hom  met  la  B  en  la  G  ab  la  D,  adones 
membra  e  entén  la  G  que  natura  infinida  eternal  s ajusta  ab 
natura  finida  creada,  e  car  la  natura  finida  creada  fo  liura- 
da  a  pobrea  e  a  passió  e  a  greu  mort  angoxosa,  per  assò 
la  G  membra  e  entén  la  granea  de  la  A.  On,  dementre  que 
la  G  remembra  e  entén  la  granea  de  la  A  per  la  D,  lo  vo- 
ler sesforsa  a  multiplicar  e  a  créxer  la  H  d  aitant  com  la 
G  pot  membrar  e  entendre  la  A  ab  la  C.  «  8.  Vertuós  Se- 
nyor! Dementre  que  la  B  demostra  la  A  a  la  G,  la  G  re- 
membra la  gran  paciència  de  la  vostra  humanitat  la  qual  ac 
en  sa  passió  e  la  paciència  que  vostra  deitat  e  humanitat 
avien  en  los  plors  e  en  les  dolors  que  nostra  dona  Sancta 
Maria  verge  gloriosa  e  los  apòstols  agren  al  dia  de  vostra 
passió  sancta,  c  remembra  e  entén  les  grans  penes  c  les 


L.  DE  Contemplació  231 


cruels  morts  que  Is  benahuyrats  apòstols  sostengucren '  per 
la  vostra  amor.  On,  demzntre  que  la  G  assò  remembra  e 
entén  de  la  A  per  la  D,  adones  ha  tanta  de  memòria  e 
denteniment  de  la  A,  que  no  es  boca  qui  ho  pogués  dir 
ni  son  ^  ulls  qui  ho  poguessen  vèer  ni  orelles  qui  ho  pogues- 
sen  oyr.  ^  9.  Honrat  Senyor!  Dementre  que  la  G  reeb  ai- 
tant  com  pot  la  B  ab  la  D,  adones  la  G  remembra  e  en- 
tén la  A  en  so  que  la  B  li  demostra  la  gran  paciència  que 
vos  avets  en  les  desonríes  e  en  les  vilaníes  e  en  les  falses 
opinions  quels  jueus  e  los  altres  infeels  an  contra  vostra 
humanitat  sancta  gloriosa,  e  com  molts  dels  malvats  cres- 
tians  peccadors  honren  e  loen  e  adoren  poc  lo  vostre  cors 
gloriós,  e  com  fon  poca  de  reverencia  e  donor  al  vostre 
cors  glorificat  sacrat  sanctificat  sobre  1  altar.  On,  dementre 
que  la  G,  Sènyer,  remembra  e  entén  totes  aquestes  coses, 
adones  reeb  de  la  B^  tanta  de  demostració  de  la  A  que  la 
volentat  de  la  G  vol  tant  e  ama  la  A,  que  de  tota  sa  forsa 
sesforsa*la  memòria  a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre 
e  esforsa  sí  metexa  a  amar  vostra  sancta  paciència  vertuo- 
sa.  On,  per  lo  gran  apoderament  que  la  G  fa  en  ses  tres 
vertuts,  s  apodera  cascuna  de  les  .iij.  vertuts  aitant  com  pot 
de  créxer  e  de  multiplicar  la  H  aitant  com  poden  a  ado- 
rar la  A  e  contemplar  la  vostra  paciència  benahuirada. 

10.  Ob  vos,  Sènyer  Deus,  qui  alegrah  los  vostres  servi- 
dors com  amen  vostres  honraments!  Dementre  que  la  G  ha 
reebut  de  la  B  aitant  de  la  A  ab  la  D  com  basta  a  mem- 
brar c  a  entendre  e  a  voler,  adones  la  G  remembra  e  en- 
tén la  F  e  tempta  e  asaja  son  remembrament  e  enteniment 
e  voler  si  poràn  tant  reebre<de  la  A  ab  la  F  com  an  ree- 
but ab  la  D.  On.  dementre  que  la  G  sublida  e  innora  de 
la  C  e  membra  e  entén  la  E,  la  B  no  li  dona  tan  noble 
significat  de  la  A  ni  la  volentat  no  mou  la  H  a  adorar  ni 
a  contemplar  la  A:  on,  per  assò  la  G  se  remembra  e  sen- 


I.  E,  sostcngren.— 2.  E,  ni  no  son.— 3.  M,  recipit  B.  —  E,  4.  que  tota 
sa  forsa  esforsa. — 5.  A,  a  reebre. 


232  Ramon  Lull 

tén  que  no  ha  tanta  de  vertut  en  membrar  e  entendre  e 
amar  la  A  ab  la  E  com  avia  com  la  A  membrava  e  ente- 
nia e  amava  ab  la  C.  «<  11.  On,  dementre  que  la  G  se  re- 
mcmbra  e  senten,  Sènyer,  per  esta  manera,  adones  remem- 
bra  e  entén  que  enaxí  com  forma  actual  demostra  matèria 
e  forma  potencial  la  amaga,  enaxi  la  C  demostra  la  A  e 
la  E  la  amaga;  e  enaxí  com  los  ulls  son  estrument  ab  que 
es  vista  color  e  la  ceguetat  del  home  orb  es  estrument  ab 
que  es  innorada  de  color,  enaxí  la  C  es  estrument  per  lo 
qual  la  B  demostra  la  A  a  la  G,  e  la  B  es  estrument  per  lo 
qual  la  G  no  pot  membrar  ni  entendre  ni  amar  la  A  ni  pot 
créxer  ne  multiplicar  la  H  a  adorar  e  a  contemplar  la  A. 
^  12.  Dementre  que  la  G,  Sènyer,  se  remembra  e  senten 
pus  noble  e  mellor  per  la  C  que  per  la  E,  adones  tempta ' 
son  remembrament  si  porà  membrar  e  son  enteniment  si 
porà  entendre  la  A  si  es  en  sa  noblea  e  en  sa  granea  per  sa 
natura  divina  o  per  la  natura  humana.  On,  dementre  que  la 
G  fa  aquesta  temptació  a  son  remembrament  e  a  son  ente- 
niment, la  B  demostra  de  la  A  a  son  membrar  e  a  son  en- 
tendre que  la  natura  divina  es  aquella  qui  es  paciència  en 
quant  pertany  a  sa  natura  divina,  e  la  natura  humana  es  la 
paciència  qui  pertany  a  paciència  humana.  On,  dementre 
que  la  G  reeb  de  la  A  so  que  la  B  li  demostra,  adones  la 
G  membra  e  entén  que  la  A  ja  era  ans  que  fos  la  C,  mas 
que  la  C  es  los  ulls  per  los  quals  la  G  veu  la  A  tota  aca- 
bada eternal  iniinida. 

13.  Senyor  qui  soís  reposament  e  conorl  de  mes  langors! 
Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  figura 
dome  mills  se  cove  en  animal  racional  que  no  fa  en  paret, 
e  assò  es  per  so  car  lo  sobject  e  la  matèria  de  la  figura  en 
paret  nos  cove  tam  bé  ab  la  figura  com  fa* la  figura  dome 
en  la  matèria  d  on  home  es  compost.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  per  assò  la  G  membra  e  entén  que  figura  dome 


I.  E,  tant  a. — 3.  A,  manca  aquect  mot. 


L.  DE  Contemplació  133 

en  anima]  racional  demostra  mills  la  matèria  quis  cove  ab 
ella  que  no  fa  la  figura  depinta  en  la  paret.  M  14.  On,  dc- 
mentre  que  la  G,  Sènyer,  enteilectueja  la  figura  de  la  paret 
e  la  figura  qui  es  en  animal  racional,  adones  la  memòria 
membra  e  lenteniment  entén  que  enaxí  com  figura  dome 
en  home '  demostra  mills  que  son  sobject  es  matèria  com- 
posta de  ossos  *e  de  sanc  c  de  carn  que  no  fa  la  figura 
dome  en  paret,  enaxí  la  B  demostra  mills  la  A  ab  la  D 
que  no  fa  ab  la  F:  car  axí  com  la  figura  dome  en  home 
demostra  matèria  dome,  axí  la  B  ab  la  C  demostra  la  A; 
e  enaxí  com  la  figura  dome  en  paret  no  demostra  la  ma- 
tèria dome,  enaxí  la  E  no  ha  natura  en  sí  metexa  com  la 
B  per  ella  demostre  a  la  G  la  A.  >•(  15-  "Dreturer  Senyor! 
Enaxí  com  la  dona  ama  molt  més  la  sua  figura  metexa  que 
lenteniment  entén  que  no  fa  la  figura  de  sa  cara  en  lo  mi- 
rall, enaxí  sens  tota  comparació  la  H  pus  fortment  crex  e 
multiplica  per  la  C  que  per  la  E:  car  axí  com  figura  en 
mirall  no  demostra  la  matèria  de  la  dona  quis  mira  en  ell, 
enaxí  la  G  com  entellectualment  se  mira  en  la  C  la  B  no 
demostra  la  A  en  la  E,  per  que  la  G  no  pot  vèer  la  A  per 
contraria  cosa  de  la  C.  On,  dementre  que  lenteniment  en- 
tén que  la  C  es  occasió  al  creximent  de  la  H  e  la  E  es  oc- 
casió  de  son  minvament,  per  assò  la  G  qui  ama  com  la  H 
sia  molt  gran  en  adorar  e  contemplar  la  A,  aferma  e  loa  e 
beneex  la  C  e  nega  e  exila'la  E  de  son  rcmembrar  e  en- 
tendre e  voler. 

1 6.  Gran  Senyor  sobre  totes  granèes,  alt  Senyor  sobre  to- 
tes altèes!  Com  sia  natura  de  volentat  que  sia  major  e  pus 
ardent  e  pus  poderosa  com  ama  so  que  la  memòria  remem- 
bra  e  lenteniment  entén  que  no  es  com  lo  voler  desama  so 
que  la  memòria  remembra  e  lenteniment  entén,  per  assò, 
Sènyer,  la  G  remembra  e  entén  son  voler  per  qual  letra  es 
major  en  la  H,  o  per  la  D  o  per  la  F.  li  17.  On,  dementre 


I.  A,  manca  en  home. — 1.  E,  osses. — 3-  E,  ixi]a. 


^34 


Ramon  Lull 


que  la  G  tempta,  Sènyer,  per  esta  manera  son  voler  en  la 
H,  doncs  la  B  demostra  la  A  ab  la  D  a  la  G  membrant  e 
entenent,  e  com  la  volentat  vol  e  s acorda  ab  so  que  la  G 
mcmbra  e  entén,  adones  es  major  que  lo  voler  qui  desama 
per  la  F  so  que  la  G  membra  e  entén  per  la  D;  car  natura 
es  de  volentat  que  sia  major  en  amar  la  cosa  membrada  e 
entesa  que  en  desamar  la  cosa  membrada  e  entesa,  car  vo- 
lentat no  pot  desamar  la  cosa  membrada  e  entesa  sens  es- 
guardament  daltre  voler  qui  am  les  contraries  coses  a  la 
cosa  desamada  membrada  c  entesa.  Mas  lo  voler  qui  ama 
so  que  la  memòria  membra  e  lentenimeet  entén,  pot  tot 
ésser  en  la  cosa  membrada  e  entesa  sens  que  serà  tan  ac- 
tualment desamant  la  cosa  contraria  de  so  que  ama;  e  si  as- 
sò  no  fos  enaxí,  doncs  fora  lo  voler  poderós  de  desamar 
aitant  son  contrari  voler  com  damar  lo  voler  de  son  crea- 
dor, e  assò  es  cosa  impossíbol.  *<  18.  On,  com  la  G,  Sènyer, 
ha  membrat  e  entès  que  la  D  concorda  molt  ferventment 
lo  voler  a  amar  so  que  la  G  membra  e  entén  en  la  A  per 
la  C  e  que  son  voler  no  ha  aquella  granea  en  desamar  la 
C  membrada  e  entesa  com  lo  voler  desama  ab  la  E  la  C, 
adones  la  G  remembra  e  entén  que  molt  major  es  la  D 
afermant  la  C  que  no  es  la  F  negant  la  C.  On,  per  assò  es 
significat  al  humà  enteniment  que  la  C  es  vera  afermacio 
e  que  la  E  es  falsa  negació;  car  si  la  H  podia  ésser  major 
per  negació  de  la  C  que  afermacio,  seria  significat  que 
la  H  pogués  ésser  major  per  desamar  que  per  amar,  e  as- 
sò es  cosa  impossíbol  segons  que  damunt  avem  provat. 

1 9.  Jíh  Jhesu  Chrtst  qui  sofs  Senyor  molt  forts  e  molt 
gloriós!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  aitant  com  la  B.  demostra  la  A  a  la  G,  aitant  es  la  G 
occasionada  e  amonestada  e  preicada  de  ésser  pacient  e 
humil  e  plena  de  totes  vertuts,  car  la  paciència  que  la 
creatura  veu  en  son  creador  li  dona  demostració  e  li  fa 
entellectual  manament  que  aja  paciència  pus  que  son  crea- 
dor ha  paciència:  car  enaxí  com  paciència  demostrada  en 


L.  DE  Contemplació  235 


lo  creador  significa  la  noblea  del  creador,  enaxí  paciència 
en  creatura  demostra  la  noblea  del  creador  en  la  creatura. 
On,  com  la  A  sia  per  la  C  més  demostrada  a  la  G  que  per 
la  E,  per  assò  la  G  es  pus  occasionada  a  paciència  per  la 
C  que  per  la  E.  M  20.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  en 
axí,  Sènyer,  com  lo  pebre  qui  es  de  calda  natura  per  so 
com  se  fa  en  los  locs  calts  on  lo  sol  participa  en  sa  calor, 
enaxí  la  G  se  umple  tot  es  complex  de  paciència  com  la 
B  li  representa  la  A  ab  la  C;  e  enaxí  com  lo  crestall  qui 
es  de  freda  natura  se  fa  en  los  locs  qui  son  frets  per  la 
absència  del  sol,  enaxí  impaciència  senjenra  en  la  G  com 
no  membra  ni  entén  ni  ama  la  A:  car  enaxí  com  la  cambra 
s umple  tota  de  la  resplandor  del  sol  per  la  presentació 
del  sol,  enaxí  tot  lo  remembrament  e  1  enteniment  el  voler 
umple  la  B  ab  la  A  com  la  C  se  representa  a  la  G;  e  en 
axí  com  per  la  absència  del  sol  tota  la  casa  s umple  de  te- 
nebres, enaxí  tota  la  G  es  aparellada  a  impaciència  com  la 
E  priva  la  G  de  la  presencia  de  la  C.  «  21.  Gloriós  Senyor! 
Com  la  B  ab  la  C  demostra  la  A  a  la  G,  si  tant  es  que  im- 
paciència vulla  entrar  en  la  G  la  memòria  comensa  a  mem- 
brar  e  1  enteniment  comensa  a  entendre  la  gran  paciència 
de  vostra  deytat  e  de  vostra  humanitat:  on,  per  assò  lo 
voler  se  mou  a  amar  paciència.  On,  lo  remembrament  de 
la  memòria  qui  membra  la  A  el  saber  que  1  enteniment  ha 
de  la  A  e  la  amor  que  la  volentat  ha  de  la  A  veden  a  la 
impaciència  que  no  entre  en  la  G;  mas  com  la  E  fa  ublidar 
e  innorar  a  la  G  la  A  que  la  G  membrava  e  entenia  ab  la 
C,  adones  son  uberts  los  portals  de  la  G  com  impaciència 
entre  en  la  G. 

22.  Maravellós  Senyor  sobre  toies  maravelles,  gloriós  Se- 
nyor sobre  toies  glòries!  Enaxí  com  major  culpa  e  major  pec- 
cat  se  forma  en  los  homens  qui  pequen  a  cient 'que  no  fa 
en  aquells  qui  pequen  e  no  cuiden  fer  peccat,  enaxí  impa- 


1.  R,  qui  pecquen  (pasrim)  *  seient. 


23^  Ramon  Lull 

ciència  se  forma  major  e  pijor  en  la  G  qui  creu  en  la  C 
que  no  fa  en  la  G  qui  creu  en  la  E;  car  aitant  com  la  G 
qui  creu  en  la  C  es  pus  occasionada  de  contrastar  a  impa- 
ciència que  no  es  la  G  qui  creu  en  la  E,  daytant  es  major 
la  impaciència  qui  priva  paciència  de  la  G  qui  creu  en  la  C 
que  no  es  la  impaciència  qui  priva  paciència  de  la  G  qui  no 
creu  en  la  C.  «  23.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  as- 
sò  la  G  qui  creu  en  la  C  ha  major  culpa  com  es  contraria 
a  la  A,  que  no  ha  la  G  qui  es  contra  la  C.  On,  dementre 
que  la  G  qui  creu  en  la  C  membra  e  entén  paciència  e 
impaciència  en  esta  manera,  adones  la  volentat  ama  tant 
paciència  e  esquiva  tan  fortment  impaciència,  que  tot  son 
poder  fa  a  créxer  la  H  a  adorar  e  a  contemplar  la  A  per 
tal  que  delia  reeba  gràcia  e  ajuda  contra  impaciència. 
«  24.  On,  beneyta  e  loada  e  glorificada  sia,  Sènyer  Deus, 
la  vostra  sancta  paciència  gloriosa:  car  dementre  que  la  H 
la  adora  e  la  contempla  per  la  manera  damundita,  adones 
la  B  demostra  ab  la  C  la  A  a  la  G,  per  la  qual  demostra- 
ció la  G  reniembra  e  entén  tanta  de  paciència  en  la  A,  que 
la  G  membra  e  entén  que  no  es  rey  ni  null  hom  per  hon- 
rat que  sia  que  sia  escusat  daver  paciència;  car  tant  es 
gran  la  paciència  que  la  G  membra  e  entén  de  la  A  ab  la 
C,  que  quax  no  es  res  nulla  paciència  que  hom  aja  a  es- 
guardament  de  la  paciència  que  la  B  demostra  de  la  A  ab 
la  C.  On,  dementre  que  la  G  contempla  per  esta  manera 
la  A,  adones  mana  a  la  potencia  sensitiva  com  se  moua  a 
besar  la  terra  e  a  levar  les  mans  els  ulls  al  cel  e  diga: 
Glòria  e  laor  e  benedicció  sia,  Sènyer  Deus,  a  la  vostra  pa- 
ciència sancta  gloriosa. 

25.  Honrat  Senyor  en  tots  honramenfs,  pacient  Senyor  en 
mos  falUments!  Com  la  G  veu  la  B  ab  la  C,  adones  mostra 
la  B  la  À  tan  fortment  a  la  G,  que  la  G  membra  e  entén 
que  la  paciència  que  la  vostra  humanitat  ac  al  dia  de  la 
mort  fo  major  que  no  es  tota  la  paciència  qui  es  en  totes 
les  creatures;  car  aitant  com  la  vostra  humanitat  fo  levada 


L.  DB  Contemplació  237 


e  eleta  en  noblea  e  en  vertut  sobre  totes  creatures  per  raó 
del  ajustament  qui  fo  fet  enfre  ella  e  la  deitat,  aitant  més 
la  paciència,  Sènyer,  de  la  vostra  humanitat  al  dia  de  la 
mort  fo  major  que  totes  les  paciències  qui  son  en  les  al- 
tres creatures.  ^  26.  On,  dementre  que  la  G  remembra  e 
entén  la  vostra  sancta  paciència  humana  per  la  manera  da- 
mundita,  adones  se  formen  e  saBguren  a  son  remembrar  c 
a  son  entendre  dues  maneres  de  paciència,  la  una  es,  Sè- 
nyer, la  paciència  sensual  quel  vostre  cors  gloriós  ac  en  la 
pena  e  en  la  langor  e  en  la  dolor  e  en  la  mort  que  sostenc 
per  amor  de  nosaltres  peccadors,  lautra  es  paciència  en- 
tellectual  la  qual  vostra  ànima  gloriosa  avia  de  la  falsa  opi- 
nió e  entenció  que  los  falsos  jueus  avien  contra  vostra 
humanitat  gloriosa  qui  muría  per  nosaltres  peccadors  a  re- 
embre '  del  mortal  enemic.  »•<  27.  On,  beneyta  sia,  Sènyer 
Deus,  la  vostra  gloriosa  paciència:  car  per  so  car  la  G  ab  la 
C  reeb  de  la  B  demostració  de  la  A  en  aver  paciència  sen- 
sual e  entellectual,  per  assò  la  G  entellectualment  ha  oc- 
casió  ques  form  de  paciència  entellectual  e  sensual  e  que 
sia  occasió  al  cors  com  lo  fassa  ésser  pacient.  On,  com  la 
ànima  el  cors  son  en  paciència,  per  assò  la  H  es  aparella- 
da e  endressada  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra  pacièn- 
cia misericordiosa. 

28.  Creador  Senyor  henfachr  ple  de  misericòrdia  e  de 
perdons!  Com  hom  priva  e  gita  de  la  G  la  C  e  met  hom  la 
E  en  la  G,  adones  met  hom  la  E  e  la  F  en  la  H  e  gita  hom 
de  la  H  la  C  e  la  D:  on,  per  assò  la  H  s afigura  falsament 
en  la  G  per  so  car  es  contra  so  que  la  G  deuria  membrar 
c  entendre  e  voler  de  la  A.  On,  per  assò  com  la  G  no  es 
ordonat  sobject  a  la  H  segons  esta  manera,  per  assò  la  H 
nos  pot  formar  en  la  G  en  tan  noble  figura  com  fa  la  H 
en  la  G  qui  conten  en  si  la  C  e  la  D.  4<  29.  Elernal  Senyor! 
Aitant  com  la  G  reeb  major  demostració  de  la  A  ab  la  C 

I.  E,  resembre. 


238  Ramon  Lull 

que  ab  la  E,  aitant  la  D  acosta  més  la  G  a  esperar  gràcia 
e  benedicció  e  misericòrdia  e  perdó  de  la  4  que  no  fa  ab 
la  F.  On,  com  la  G  fassa  tants  de  peccats  membrant  e  en- 
tenent e  volent,  per  assò  on  més  fruex  la  Q  la  A  per  la  C, 
pus  forment  es  endressada  com  se  confiu'e  sesper  en  la 
vostra  pacient  misericòrdia  gloriosa.  On,  dementre  que  la 
paciència  es  fruída  e  contemplada  ab  la  esperansa  que  la 
G  ha  en  vostra  paciència,  adones  la  G  remembra  que  no 
es  tan  occasionada  a  aver  esperansa  la  G  qui  creu  la  E, 
com  es  la  ànima  qui  membra  e  entén  e  ama  la  C.  '♦<  30.  On, 
beneyta  sia,  Sènyer  Deus,  la  vostra  sancta  paciència  glorio- 
sa: car  enaxí  com  1  acabament  de  la  G  està  en  la  C  qui  es 
la  resplandor  per  la  qual  veu 'la  A,  enaxí  veu  lo  de- 
falliment de  la  G  qui  està  en  la  E  qui  es  tenebres  per  les 
quals  la  G  no  pot  aver  acabada  conexensa  de  la  A.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  1  acabament  e  la  vertut 
e  la  gràcia  e  la  benedicció  de  la  H  es  la  C  qui  dona  de- 
mostració a  la  G  de  la  A  per  tal  que  la  H  sia  endressada 
e  ordonada  en  lordonament  e  en  lo  endressament  de  la  G 
qui  adora  e  contempla  ab  la^C  la  vostra  gloriosa  paciència 
divina. 


«í 


j.  E,  confia. —  2.  A,  ueu  hom. 


L.    DE    C 


ONTEMPLACIO 


239 


Ç  Cap.  335.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla lo  sant  gloriós  secret  de  nostre 
Senyor  Deus, 


^^^^  H  Deus  incomprès  qui  comprenets  totes  termenacions! 
R^T^jj]  Qui  vol  adorar  e  contemplar,  Sènyer,  lo  vostre 
^Ss^í  sant  secret  gloriós,  cove  que  sapia  formar  e  afi- 
gurar sensualment  e  entellectualment  les  .iij.  figures  d  ora- 
ció ab  les  quals  sapia  adorar  e  contemplar  lo  vostre  sant 
secret  vertuós  en  la  vostra  sancta  unitat  e  en  la  vostra  tri- 
nitat gloriosa  c  en  les  vostres  vcrtuts  acabades.  %  2.  Qui 
ardentment  e  declaradament  vol,  Sènyer,  adorar  e  contem- 
plar lo  vostre  sant  secret  gloriós,  cove  que  sapia  afigurar 
figures  sensuals  per  tal  ques  pusca  mudar  a  contemplar  vos- 
tre secret  ab  figures  entellectuals.  *  On,  per  so  car  nos  per 
gràcia  e  per  ajuda  vostra  preposam  a  adorar  e  a  contem- 


Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Secret  de  Deu. 

P 

Deu. 

B 

Trinitat. 

Q 

Justícia. 

C 

Humanitat  de  Jhesu  Chriít. 

R 

Franc  voler. 

D 

Predestinació. 

S 

Home  presís. 

E 

Saviesa  de  Deu. 

T 

Infern. 

F 

Poder  de  Deu. 

V 

Paradís. 

G 

Voler  de  Deu. 

X 

Pecat. 

H 

Enteniment  de  Deu. 

Y 

Bé. 

1 

Vera  significació. 

K 

Falsa  significació. 

L 

Secret  sensual. 

M 

Secret  entellectual. 

N 

Cara  d  en  Pere  girada  «  lle- 
vant. 

0 

Cara  d  en  Pere  girada  a  po- 
nent. 

240  Ramon  Lull 

plar  vostre  sant  secret  maravellós  de  totes  nostres  forces 
sensuals  e  entellectuals,  per  assò  posam  e  afígurani  e  deym 
que  A  sia  lo  vostre  sant  secret  gloriós,  e  B  sia  la  vostra 
sancta  trinitat  gloriosa,  e  C  sia  vostra  humanitat  beneyta, 
e  D  sia  predestinació,  e  E  sia  vostra  saviea,  e  F  sia  vostre 
poder,  e  G  sia  vostre  voler,  e  H  sia  vostre  enteniment,  e 
]  sia  vera  significació,  e  K  sia  falsa  significació,  e  L  sia  se- 
cret sensual,  e  M  sia  secret  entellectual,  e  N  sia  la  cara 
d  en  Pere  qui  està  girada  a  levant,  e  O  sia  la  cara  d  en  Pe- 
re qui  està  girada  a  ponent.  >•<  3.  Com '  hom,  Sènyer,  aura 
afigurades  aquestes  figures,  cove  que  pos  que  en  Pere  se 
mir*en  .j.  mirall  e  que  estía  a  levant,  e  posem  que  la  L  sia 
mirall  sensual  e  la  M  sia  mirall  entellectual.  On,  com  to- 
tes aquestes  coses  seran  axí  afermades  e  posades,  en  après 
cove  que  hom  entre  en  lo  encercament  del  vostre  secret 
gloriós,  lo  qual  secret  cove  encercar  ab  la  1  e  la  K  metent 
estes  dues  letres  en  les  altres  letres  per  tal  que  sia  la  M 
demostrada  a  la  H  per  revelació  e  per  significació  del  en- 
trament  que  les  unes  letres  faran  en  les  altres. 

4,  "Excellent  Senyor  all  el  honrat  el  gloriós!  Sensual  ment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  com  en  Pere  se 
mira  en  lo  mirall  sensual,  que  adones  la  M  significa  a  la 
H  dues  significacions,  la  una  es  la  ]  la  autra  es  la  K.  On, 
per  assò  entra  la  L  en  la  H,  car  com  lo  mirall  demostra 
an  Pere  ses  faysons  de  sa  cara,  adones  la  H  aperceb  los 
secrets  sensuals  per  la  representació  quel  mirall  fa  a  la 
vista  corporal  d  aquelles  coses  sensuals  qui  son  secrets  als 
ulls  corporals.  "¥,  5.  On,  com  en  Pere  se  mira  e  es  N  a  le- 
vant, adones  se  forma  la  O  en  lo  mirall,  la  qual  O  se  con- 
trarieja  en  dressera  ab  la  N.  On,  per  assò  la  L  composta- 
ment  de  1  e  de  K  entra  en  la  H,  per  lo  qual  entrament  la 
H  entén  que  la  L  es  entrada  e  revelada  vertaderament  ab 
la  1  e  la  N,  e  es  entrada  falsament  ab  la  K  e  la  O.  On,  de- 


I.  E,"Oi». —  2.  A,  ques  mir. 


L.   DE  Contemplació  241 

mentre  que  la  H  entellectueja  totes  estes  coses,  adones  li 
son  revelats  e  demostrats  los  secrets  en  la  L  e  la  M  per 
la  1  e  la  K  e  la  N  e  la  O.  <•(  6.  On,  com  sia,  Sènyer,  major 
acostament  enfre  la  N  e  la  superficients  de  son  sobject  que 
no  es  enfre  la  N  e  la  L,  per  assò  ha  pus  forts  significació 
la  N  en  la  H  que  no  ha  la  O  qui  es  contra  la  superficients 
de  la  N  per  so  car  la  N  està  a  levant  en  la  superficients 
de  son  sobject  e  la  O  està  a  ponent  en  la  L.  On,  per  assò 
la  H  creu  a  la  N  e  descreu  a  la  O  entellectuejant  e  sabent 
la  1  e  la  K  contrariants  la  .j.  al  altre  sobre  la  N  e  la  O,  per 
tal  que  entren  en  la  H  la  L  e  la  M  e  que  la  H  sia  endres- 
sada  e  aparellada  a  adorar  e  a  contemplar  la  A. 

7.  Humil  Senyor  honrat  per  lots  los  pobles,  creador  de 
totes  les  creatures!  Enaxí  com  lo  mirall  sensual  dona  demos- 
tració de  les  coses  sensuals,  enaxí  predestinació  es  mirall 
entellectual  al  enteniment  per  demostrar  a  ell  les  coses  en- 
tellectuals.  Mas  enaxí  com  lo  mirall  tort  dona  í^lsa  de- 
mostració per  lo  desordonament  que  ha  en  sí  metex,  en 
axí  com  1  enteniment  dome  no  es  ordonat  e  endressat  a 
reebre  demostració  de  la  D,  es  la  H  afigurant  falsament 
la  D,  per  la  qual  falsa  figura  es  amagat  lo  secret  de  pre- 
destinació. 4<  8.  Car  enaxí  com  la  O  e  la  N  se  contrarie- 
jen  la  .j.  contra  lautre  e  la  demostració  que  donen  la  H 
entén  contraria  e  entén  que  la  demostració  que  fia  la  N  es 
vera  ela  demostració  que  fa  la  O  es  falsa,  enaxí,  Sènyer, 
la  D  per  una  manera  demostra  veritat  e  per  altra  manera 
demostra  falsetat.  On,  per  assò  la  H  moltes  de  vegades  es 
embargada  a  aver '  conexensa  de  la  D  per  la  transfiguració 
de  la  ]  e  la  K  en  1  enteniment  qui  a  les  vegades  se  cuida 
que  la  ]  sia  K  e  la  K  sia  1:  on,  per  aquesta  transfiguració 
aital  la  M  amagas  a  la  H.<•(  9.  On,  beneyt  siats  vos,  Sè- 
nyer Deus:  car  com  la  E  dona  demostració  a  la  H  de  la  D 
c  la  H  aferma  e  entén  acabament  en  la  E,  adones  se  for- 


I.  A,  a  uecr. 

CoNTBMMJkCIO- VI 1  •  1 6. 


242  Ramon   Lull 

ma  la  D  a  la  H  de  vera  significació  e  demostració.  On,  de 
la  vera  demostració  que  la  H  ha  de  la  D  per  la  E,  la  K 
dona  falsa  demostració  a  la  H  de  la  D  opinant  la  H  que 
la  Fe  la  G  no  ajen  tant  dacabament  en  vos  com  la  E.  On, 
com  la  H  no  gos  afermar  que  en  la  F  e  la  G '  aja  null  defa- 
lliment, per  assò  la  K  amaga  la  A  a  la  H  axí  com  amaga 
ab  la  O  la  N;  mas  en  axí  com  la  H  creu  més  a  la  demos- 
tració de  la  N  que  a  cella  de  la  O,  en  axí  la  H  no  vol  ree- 
bre  so  que  la  K  li  significa  per  la  E  en  la  D  de  la  F  e  la 
G,  e  reeb  so  que  la  ]  demostra  de  la  D  ensems  ab  la  E  e 
la  F  e  la  G  egualment  en  vertut  en  la  A.  On,  dementre 
que  la  H  sab  per  la  1  la  D  ab  la  E  e  la  F  e  la  G,  adones 
la  A  se  demostra  a  la  H,  per  la  qual  demostració  la  H 
adora  e  contempla  lo  vostre  sant  secret  gloriós. 

1  o.  Amorós  Senyor  qui  sots  acabament  de  mon  voler  e 
esperansa  de  mon  esper!  Qui  vol  apercebre  e  conèxer  la  M 
de  la  D  per  tal  que  pusca  apercebre  e  conèxer  la  A,  cove 
que  endrès  en  tal  art  e  manera  la  H,  per  la  qual  la  ]  se 
pusca  formar  a  la  H:  car  en  axí  com  en  geometria  o  en  mú- 
sica o  en  altra  art  hom  erra  per  so  car  no  sab  tenir  la  ma- 
nera quis  cove  segons  la  art,  en  axí  erren  los  no  sabents*en 
predestinació  com  no  saben  endressar  lur  enteniment  a 
reebre  veres  significacions  de  predestinació,  per  lo  qual 
desendressament  e  desviament  de  enteniment  la  K  demos- 
tra a  la  H  falsament  la  D,  3  per  la  qual  falsa  demostració 
la  N\.  es  amagada  a  la  H,  per  lo  qual  amagament  la  H  no 
pot  aver  conexensa  de  la  A.  «  1  1 .  Gloriós  Deus!  En  axí  com 
a  formar  cors  cove  de  necessitat  lonc  e  ample  e  pregont 
e  sens  estes  .iij.  coses  null  cors  no  pot  reebre  forma,  en 
axí,  Sènyer,  predestinació  no  pot  donar  de  sí  metexa  de- 
mostració al  enteniment  sens  que  1  enteniment  no  aja  certa 
conexensa  del  vostre  acabat  poder  e  saber  e  voler:  car  en 
axí  com  les  formes  potencials  no  basten  a  dar  demostrac  io 


1.  M,  in  F.  et  Jf, — 2.  E,  nossabens. — 3    A,  de  la  .d. 


L.  DE  Contemplació  243 


de  matèria,  enaxf  1  enteniment  no  basta  per  una  de  vostres 
vertuts  tan  solament,  que  aja  acabada  conexensa  de  pre- 
destinació; car  si  la  H  guarda  la  D  per  la  E,  e  la  1  no  li 
demostra  la  F  ni  la  G,  la  K  darà  demostració  a  la  H  que 
en  la  F  e  la  G  ha  defalliment  en  poder  e  voler  justicia;  e 
si  la  H  guarda  la  D  ab  la  F  e  la  G  sens  la  E,  la  K  li  darà 
demostració  que  en  la  E  ha  defalliment  de  saber  justicia. 
'%i,  12.  On,  com  sia  cosa  impossíbol,  Sènyer,  que  en  vostre 
saber  e  poder  e  voler  aja  privació  de  justicia,  per  assò  la 
H  no  vol  creure  la  1  sens  que  la  1  no  sia  formada  de  la  E 
e  la  F  e  la  G;  car  tan  tost  la  H  no  reeb  la  ]  per  la  una  de 
les  letres  o  per  les  dues  tan  solament,  que  la  K'  nos  forme 
falsament  e  no  do  falsa  demostració  a  la  H  de  la  D,  la  qual 
falsa  demostració  a  la  H  de  la  D  no  pot  la  l*vensre  ni 
destruir  d  entro  ques  forma  ensems  de  la  E  e  la  F  e  la 
G,  la  qual  I  reeb  forma  per  so  car  la  E  sab  acabadament 
en  vostre  saber  e  la  F  pot  e  la  G  vol  acabadament  dretura 
en  la  D;  car  1  acabament  que  la  E  ha  en  la  D;no  es  major 
ni  menor  de  celi  que  la  F  e  la  G  an  en  la  D,  car  totes 
.iij.  les  letres  an  egua!  vertut  e  acabament  ensems  en  tot 
so  que  fan. 

1 3.  Dreturer  Senyor  per  lo  qual  tants  ulls  ploren  e  tant 
cor  se  enamora!  Com  sia  cosa  que  si  vos  no  sosteníets  home 
tot  home  tornaria  a  no  re,  e  com  vos  sostingats  home  per 
assò  home  sia  en  ésser  e  reeba  gràcia  e  sustentacio  de  vos, 
per  assò  la  H  per  la  natura  que  hom  ha  de  sí  metex  per 
la  qual  tornaria  a  privació  si  vos  noi  sosteníets  e  per  la 
natura  de  gràcia  que  reeb  de  vos,  reeb  en  un  temps  la  1  e 
en  altre  temps  reeb  la  K.  On,  per  assò  la  D  en  un  temps 
es  demostrada  a  la  H  per  la  1  e  en  altre  temps  per  la  K: 
car  axí  com  cors  compost  conté  calor  per  lo  foc  e  'conté 
fredor  per  la  aigua,  en  axí  la  H  per  la  benedicció  que  reeb 


I.  M.  non  %niU  credere,  quòd  ^.  -  2.  A.E,  eno  do  falsa  demostració 
a  la  .k.  de  la  .d.  la  qual  falsa  demostració  a  la  .h.  de  la  .d.  la  qual  falsa 
demostració  no  pot  la  .i. 


244  Ramon    Lull 

de  la  A,  la  ]  li  dona  demostració  de  la  D,  e  de  so  que  la 
H  conten  de  sí  metexa,  la  K  dona  li  falsa  demostració  de 
la  D.  4<  14.  On,  com  la  H  fruex  de  so  que  vos  li  donats, 
adones  la  ]  li  demostra  la  D,  per  la  qual  demostració  ha 
conexensa  de  la  A;  e  com  la  H  usa  de  la  natura  que  ha  de 
sí  metexa,  so  es  de  son  defalliment,  adones  la  K  li  amaga 
la  D,  per  la  qual  innorancia  innora  la  A.  On,  enaxí  com 
home  pecca  per  son  defalliment  e  no  pecca  per  null  aca- 
bament qui  sia  en  vos,  enaxí  la  H  com  no  vol  reebre  la  1 
e  reeb  la  K  en  la  D,  adones  reeb  aquella  significació  per 
lo  defalliment  que  ha  en  sí  metexa  e  no  reeb  la  significa- 
ció per  nulla  ocasió  que  vos  lin  donets.  On,  axí,  Sènyer, 
com  peceat  no  es  cosa  natural  ni  propria  ni  es  res  segons 
veritat,  enaxí  so  que  la  K  dona  a  la  H  de  la  D  no  es  cosa 
natural  ni  propria  ni  necessària:  car  axí  com  la  O  dona 
falsa  significació  a  la  H  com  es  contra  la  N,  e  la  H  entén 
que  so  que  la  O  significa  no  es  res  segons  veritat,  enaxí 
la  H  qui  la  1  reeb  entén  que  so  que  la  K  dona  de  la  D 
per  la  E  a  la  H  sens  la  F  e  la  G,  no  es  res  ni  cosa  neces- 
sària ni  vera.  4í  15.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car 
enaxí  com  la  final  raó  per  que  hom  se  mira  es  en  vèer  ses 
faysons  e  no  està  la  final  raó  en  so  que  hom  vulla  saber  per 
lo  mirall  sa  cara  vas  qual  part  ni  dressera  està  girada,  en 
axí  predestinació,  la  final  raó  per  que  ella  demostra  vostra 
saviea  es  per  so  que  mostre  aquella  acabada  en  saber  e 
poder  e  dretura  e  voler,  e  no  es  occasió  ni  final  raó  per 
que  demostre  per  vostre  saber  en  vos  defallent  saber  e  po- 
der e  voler  e  dretura,  lo  qual  defalliment  entendria  la  H 
per  la  1  si  la  B  sabia  privació  de  poder  e  voler  e  dretura 
en  vos,  per  la  qual  privació  de  poder  e  voler  e  dretura  sa- 
bria la  E  en  sí  metexa  defalliment  pus  que  en  vos  no  sabés 
acabament  de  dretura  de  poder  e  de  voler.  On,  com  al 
vostre  saber  sia  cosa  impossíbol  que  ell  sapia  sí  metex  de- 
fallent en  saber  ni  sapia  defalliment  en  vostra  dretura  e 
en  vostre  poder  e  voler,  per  assò  la  H   entén  acabament 


L.  oe  Contemplació  245 

en  cascunes  de  vostres  vertuts,  per  lo  qual  acabament  ha 
conexensa  de  la  A. 

1 6.  Jlh  Senyor  qui  salvats  e  guardats  los  vostres  enamo- 
rats! Qui  vol  adorar  e  contemplar  lo  vostre  sant  secret 
gloriós,  sapia  membrar  e  entendre  la  demostració  que  fa 
la  ]  a  la  H  de  la  B  com  demostra  ab  la  D  acabada  la  E,  e 
la  K  demostra  defalliment  ab  la  D  en  la  Fe  la  G;  car  si 
la  B  no  fos,  ja  la  1  no  demostrarà  pus  manifestament  la  D 
ab  la  B  que  ab  la  F  e  la  G  ni  ja  la  K  no  demostrarà  ab  la 
D  defalliment  en  la  F  e  la  G;  mas  per  so  car  la  B  es,  per 
assò  la  ]  demostra  a  la  H  la  A  qui  es  secret  de  la  B,  la 
qual  demostració  pren  en  la  desvariacio  ques  fa  enfre  la  E 
e  la  F  e  la  G  per  la  demostració  quis  fa  per  la  D  en  la  E 
e  la  F  e  la  G.  ♦<  )  7.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  as- 
sò la  D  es  mirall  qui  representa  la  B  a  la  H,  per  la  qual 
representació  ha  la  H  conexensa  de  la  A;  car  per  so  car 
diversitat  de  proprietats  se  demostra  en  la  vostra  gloriosa 
essència  divina  com  la  D  demostra  acabada  ab  la  ]  la  E,  e 
la  D  demostra  ab  la  K  defallent  la  F  e  la  G,  per  assò  es 
vista  la  B  per  la  D;  car  si  en  vostres  .iij.  proprietats  no 
agués  nulla  differencia  e  que  cascuna  de  vostres  proprie- 
tats fos  la  una  lautra,  tota  aital  demostració  donarà  la 
D  a  la  H  de  la  A  ab  la  F  e  la  Q  com  fa  ab  la  E.  sens  que 
la  K  no  pogra  significar  a  la  H  null  defalliment  de  la  F  ni 
la  G;  mas  car  diversitat  se  demostra  en  la  demostració  que 
Ja  D  fo  de  la  E  e  la  F  e  la  G  ab  la  1  e  la  K,  per  assò  la 
H  ha  de  certa  sciencia  conexensa  de  la  vostra  sancta  tri- 
nitat gloriosa.  >♦<  18.  Vertader  Senyor!  Enaxí  com  es  con- 
trast enfre  la  N  e  la  O,  enaxí  la  1  e  la  K  se  contrariejen 
en  la  E  e  la  F  e  la  G  en  la  D;  e  en  axí  com  la  1  e  la  N 
son  ensemps,  enaxí  la  1  e  la  E  e  la  F  e  la  G  se  convenen 
ensems  [e]  enaxí  la  K  e  la  D  son  contra  la  F  e  la  G.  On,  en 
axí  com  la  H  entén  que  la  N  forma  vertaderament  la  ] 
en  la  M,  enaxí  entén  que  la  E  e  la  F  e  la  G  formen  la  ] 
vertaderament  en  1  enteniment;  e  enaxí  com  la   H   entén 


246  Ramon  Lull 

que  la  O  forma  la  K  falsament  en  la  M,  enaxí  entén  que 
so  que  la  D  e  la  K  demostren  contra  la  1  e  la  E  e  la  F 
e  la  G,  es  falsa  demostració;  car  si  vera  demostració  era, 
la  E  e  la  F  e  la  G  se  contrariejaríen,  e  si  ho  fayen, 
auría  en  vos  vertuts  contraries,  e  assò  es  cosa  impossí- 
bol;  per  la  qual  impossibilitat  la  1  demostra  a  la  H  que 
no  son  contrarietats  ans  son  diversitats  de  proprietats  e 
de  persones  demostrades  per  la  D,  per  la  qual  demos- 
tració es  coneguda  la  A  de  la  B  per  tal  que  la  H  ador  e 
contemple  la  A  en  la  B  dementre  que  ha  conexensa  de  to- 
tes estes  coses. 

19.  Oh  vos,  Sènyer  "Deus,  qui  tots  bens  posseyts  e  tots 
bens  endressats!  Com  hom  met  la  B  en  la  H  sens  la  D, 
adones  la  1  demostra  a  la  H  acabada  la  E  e  la  F  e  la  G 
sens  que  la  H  no  entellectueja  nulla  contrarietat  ni  nulla 
falsa  significació  qui  li  do  demostració  de  defalliment  en 
la  E  ni  en  la  F  ni  en  la  G.  On,  per  assò,  Sènyer,  la  priva- 
ció de  la  D  en  la  H  significa  que  la  vostra  substància  glo- 
riosa es  unida  de  les  persones  desvariades  a  la  H  com  la 
D  es  en  ella  e  la  B  e  la  E  e  la  F  e  la  G;  car  si  les  pro- 
prietats diverses  no  unien  una  simple  substància,  ja  la  H 
no  poría  entendre  acabament  en  la  E  e  la  F  e  la  G  com 
la  D  es  privada  de  la  memòria  e  de  son  enteniment. 
*<  20.  On,  enaxí,  Sènyer,  com  per  privada  demostració  de 
D  en  la  H  la  1  demostra  e  significa  a  la  H  vostra  unitat 
gloriosa,  enaxí  la  D  demostra  a  la  H  vostra  trinitat  ver- 
tuosa  com  la  H  ab  la  D  entellectueja  la  diversitat  de 
les  persones  significades  per  la  E  e  la  F  e  la  G  com  la  1 
les  mostra  acabades  e  la  K  defallents.  On,  com  la  H  per 
esta  manera  ha  conexensa  de  la  vostra  unitat  e  de  la  vos- 
tra trinitat,  per  assò  conex  e  entén  que  la  D  es  per  ab- 
sència mirall  de  vostra  unitat  e  per  presencia  de  vostra 
trinitat.  »•<  21.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  enaxí  com 
lo  sol  per  presencia  dona  resplandor,  enaxí  com  la  D  se 
mostra  a  la  H  ab  la  ]  e  la  K,  e  la  H  obeex  a  la  ]    e  no  a 


L.   DE   Contemplació 


247 


la  K,  adones  reeb  conexensa  de  la  A  qui  es  en  la  B;  e  en 
axí  com  la  absència  del  sol  dona  tenebres,  enaxí  per  con- 
trari seny  la  absència  de  la  D  dona  demostració  a  la  H  de 
la  vostra  unitat  sancta  divina. 

22.  Ah  Senyor  qui  als  justs  guaar donats  e  als  peccadors 
perdonats!  Per  tal  que  mills  puscam '  entendre  la  forsa  que 
predestinació  ha  per  una  manera  e  la  frevoltat  que  ha  per 
altra,  cove  que  fassam  figura  sensual  per  tal  que  puscam 
entellectuejar  la  forsa  e  la  frevoltat  de  predestinació.  On, 
posem,  Sènyer,  que  P  sia  Deu  e  que  Q  sia  justicia  e  que 
R  sia  franc  voler  e  que  S  sia  home  presís'e  que  T  sia  in- 
fern e  que  U  sia  paraís  e  X  sia  peccat  e  Y  sia  bé,  e  me- 
nem estes  letres  per  P.  On,  deym  que  com  H  entén   E 


en  la  P,  que  adones 
H  D,  e  com  la  H 
que  adones  la  de- 
On,  per  assò  la  K 
sobre  la  S  contra- 
la  Q,  e  la  ]  demos- 
dansa  de  diverses 
per  la  B.  On,  de- 
està  en  est  empat- 
qual  saclín  o  a   la 


E  F  G  K 
D  S  R 
X  Y 


la  ]  demostra  a  la 
entén  Q  en  la  P, 
mostra  a  la  H  R. 
demostra  a  la  H 
rietat  enfre  la  E  e 
tra  a  la  H  concor- 
proprietats  en  la  P 
mentre  que  la  H 
xament  e  no  sab  a 
]  o  a  la  K,  recorre 


a  la  F  e  a  la  G.  «  23.  On,  com  la  H  es  recorreguda  a  la  F  e 
a  la  G,  adones  la  ]  li  demostra  que  aitanta  de  Q  ha  en  la  P 
com  de  E  e  aitanta  de  E  com  de  Q,  e  aitanta  de  F  e  de 
G  ha  en  la  P  com  de  Q  e  de  E;  car  cascuna  d  estes  letres 
es  infinida  en  la  P.  On,  com  la  H  ha  reebut  aquest  signi- 
ficat, adones  la  1  li  significa  que  la  D  e  la  R  son  egual- 
ment  en  la  S  per  raó  de  la  egualtat  de  la  E  e  la  Q  qui  an 
egual  acció  en  la  S  per  la  F  qui  ho  pot  egualar  e  per  la  G 
quiu  vol.  On,  per  assò  la  S  sent  en  sí  aitanta  de  la  X  com 
de  la  Yper  la  egualtat  de  la  D  e  la  R:  on,  per  assò  la  S  fa 


I.  A,  pusquen. — 2.  M,  prxtcitus. 


248  Ramon   Lull 

la  X  quis  concorda  ab  la  D  e  ab  la  R  e  vasen'a  la  T  cui- 
dant  la  S  que  aja  R  danar  a  la  U  tota  hora  ques  vulla  e 
de  fer  la  Y  tota  hora  ques  vulla,  la  qual  opinió  e  cuydar 
ha  la  S  per  la  K  qui  li  amaga  la  D  e  la  E,  e  la  U  demos- 
trant *a  la  H  la  D  sens  la  R;  e  com  la  H  se  gira  a  enten- 
dre la  1  sens  la  D,  adones  la  K  li  demostra  la  R  e  amaga  li ' 
la  D  e  la  E.  '•^  24.  On,  dementre  que  la  K  fa  aquesta  fal- 
sa significació  a  la  H,  la  H  se  gira  a  la  1:  on,  per  assò  la  1 
li  demostra  ab  la  egualtat  de  la  E  e  la  F  e  la  G  e  la  Q  en 
la  P,  la  egualtat  de  la  D  e  ia  R  en  la  S:  on,  per  assò  la  S 
predestinat  franc  vé  a  la  T  per  so  car  aitant  pot  e  vol  la 
Q  per  la  F  e  la  G  en  la  S  per  dretura,  com  la  E  pot  e  vol 
per  sciencia  en  la  S.  On,  com  la  1  dona  totes  aquestes 
significacions  ensems,  per  assò  se  demostra  vertaderament 
a  la  H,  e  car  la  K  no  adúu  ensemsment*  totes  les  significa- 
cions de  la  D  e  la  R  ans  les  demostra  singularment  ama- 
gant les  unes  e  demostrants  les  altres,  per  assò  se  forma  en 
falsa  demostració  a  la  H.  On,  com  la  H  ha  enteses  les  de- 
mostracions de  la  1  e  de  la  K  e  vol  afermar  la  1  e  negar  la 
K,  la  K  altra  vegada  per  altra  manera  fa  falsa  demostració 
a  la  H  sobre  la  S  que  com  se  morrà  farà  Y  per  tal  que  aja 
U  e  que  aura  la  U  per  la  Q  e  la  Y.  On,  dementre  que  la 
H  es  temptada  per  la  K  per  esta  manera,  retorna  la  ] 
altra  vegada  ab  tots  los  significats  ensems  per  destruyr  los 
significats  particulars  que  la  K  dona:  on,  per  assò  la  I  de- 
mostra a  la  H  que  si  la  S  qui  es  predestinat  a  la  T  volia 
a  sa  mort  fer  bé  e  muría  en  aquell  voler,  la  D  auría  major 
poder  en  la  S  que  la  R,  e  si  ho  avia  no  serien  egualment 
en  la  S,  e  si  no  ho  eren  la  Q  no  auría  tanta  de  vertut  en 
la  P  e  la  F  e  la  G  com  la  E,  e  assò  es  cosa  impossíbol; 
per  la  qual  impossibilitat  la  H  conex  la  falsa  demostració 
de  la  K  la  qual  fa  ab  particulars  demostracions,  c  conex 
los  vers  significats  los  quals  la  1  dona  per  comunes  e  per 


1.  E,  uascen. — 1.  E,  amaga  la  .d.  e  la  .c.  e  la  .n.  demostrant:  M,  et 
V.  demonstrat.  —  3.  A,  manca  li, — 4.  E,  ensems  met:  M,  simut. 


L.  DE   Contemplació 


249 


universals  demostracions.  On,  com  la  H  ha  reebuda  aques- 
ta perfecció,  adones  es  la  A  a  ell  demostrada  per  la  D  e 
la  R,  per  la  qual  demostració  que  la  H  ha  reebuda  es  la  H 
adorant  c  contemplant  la  E  e  la  F  e  la  G  e  la  Q  qui  ab  la 
D  e  ab  la  R  li  an  la  A  revelada,  per  la  qual  revelació  co- 
nex  la  forsa  de  predestinació  en  la  E  e  la  frevoltat  de  pre- 
destinació en  la  Q. 

25.  Sanctifical  Senyor  piadós  d  on  venen  totes  benedic- 
cions! Com  hom  met  la  D  en  la  H  ab  la  E  e  la  Fe  la  G, 
adones  la  1  demostra  a  la  H  la  C  qui  es  A  com  hom  met 
la  F  e  la  E  e  la  G  en  la  H  sens  la  D;  car  en  so  que  la  D 
dona  a  la  H  major  demostració  d  acabament  en  la  E  que  en 
la  F  e  la  G,  e  car  la  E  e  la  F  e  la  G  agen  egual  ver- 
tut  e  egual  acabament,  per  assò,  Sènyer,  la  D  demostra  a 
la  H  que  la  persona  significada  per  la  E  es  la  persona  del 
Fill  qui  sencarnà  tan  solament;  car  aitant  com  la  E  sacos- 
ta  mills  a  la  H  per  la  D  que  la  F  e  la  G  no  fan  ab  la  D, 
per  assò  la  1  demostra  de  necessitat  que  ha  diversitat  en- 
fre  la  persona  significada  per  la  E  ab  la  persona  significada 
per  la  F  e  ab  la  persona  significada  per  la  G,  e  per  la  di- 
versitat significada  en  les  .iij.  persones  es  significant  la  D 
que  la  E  es  mills  coneguda  per  predestinació  que  no  es 
coneguda  la  F  e  la  G  per  la  D.  'V,  26.  Car  si  en  vostra  en- 
carnació, Sènyer,  fossen  encarnades  totes  .iij.  les  persones, 
la  D  demostrarà '  a  la  H  aitàn  acabada  la  F  e  la  G  com  la 
E,  e  la  K  no  demostrarà  en  major  noblea  la  E  que  la  F  e 
la  G.  Mas  com  sia  cosa  que  la  E  sacost  més  a  la  conexensa 
de  la  H  per  la  D  que  no  fa  la  Fe  la  G,  per  assò  la  1  de- 
mostra que  la  vostra  beneyta  filiació  fo  cella  qui  pres  carn 
de  nostra  dona  Sancta  Maria  verge  gloriosa:  car  enaxi  com 
la  N  entra  mills  en  la  H  que  la  O  per  so  car  la  N  hi  entra 
ab  la  1  e  la  O  hi  entra  ab  la  K,  enaxí  la  E  entra  mills  en 
la  H  per  la  D  per  so  car  la  persona  significada  per  la  E 


I  .jE,  demostrada. 
■  6 


250  Ramon  Lull 

s  encarnà,  que  no  fa  la  F  e  la  G.  Enaxí,  doncs, '  com  la  M 
es  lo  mirall  de  la  N,  enaxí  la  D  es  lo  mirall  de  la  C  per 
lo  qual  es  vista  la  A  de  la  C.  '•^  27.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  predestinació  es  cosa  molt  sub- 
til a  entendre  e  a  saber,  enaxí  la  D  es  mirall  on  es  vista 
demostració  de  les  coses  qui  son  molt  secretes  a  la  H.  On, 
com  la  H  qui  es  lumà  enteniment  sia  creada  en  humana 
espècie  e  com  en  la  H  la  D  meta  pus  declaradament  la  E 
que  la  Fe  la  G,  per  assò  la  1  demostra  a  la  H  que  la  per- 
sona significada  per  la  E  sencarnà  tan  solament  en  la  C: 
on,  per  assò  la  H  aperceb  la  A  de  la  C.  On,  com  la  H  ha 
aquest  apercebiment  e  ha  aquesta  conexensa,  per  assò  co- 
nexent  la  H  la  A  de  la  C  es  la  H  adorant  e  contemplant  la 
A  en  la  C,  la  qual  C  es  coneguda  per  la  D  e  la  E  qui  de- 
mostren a  la  H  la  A  de  la  C. 

28.  Jlh  Deus  vertader  gloriós  suhirà  en  tots  bens!  Enaxí 
com  predestinació  es  sobject  e  mirall  per  lo  qual  se  prova 
es  demostra  la  vostra  trinitat  sancta  e  la  vostra  encarnació 
gloriosa,  enaxí,  Sènyer,  segons  la  figura  de  veritat  quis 
conten  en  lo  capítol  de  veritat  pot  hom  demostrar  e  pro- 
var la  predestinació  al  humà  enteniment  ab  la  B  e  la  C  ab 
que  sapia  la  art  e  la  manera  de  la  figura  de  veritat  e  de 
aquesta  figura  quis  conten  en  est  capítol.  ♦<  29.  Honrat 
Senyor!  Enaxí  com  se  demostra  es  prova  la  B  e  la  C  per 
la  D,  e  enaxí  com  la  D  se  demostra  es  significa  a  la  H 
per  la  demostració  que  dona  de  la  B  e  la  C,  enaxí  per  es- 
ta art  metexa  la  D  es  demostrant  e  significant  a  la  H  la 
vostra  gloriosa  unitat,  e  la  vostra  sancta  unitat  es  raó  per 
la  qual  es  significada  la  D  a  la  H.  On,  per  assò  tot  hom 
qui  vulla  entrar  en  esta  art  e  en  est  encercament,  cove  que 
sapia  endressar  ab  la  forma  de  la  figura  primerament  afi- 
gurada  ab  letres  vermelles,  *  e  cove  que  hom  afigur  en  una 

I.  E,  on  enaxí. 
En  ambdós  codis  A  i  E,  les  lletres-signes  de  totes  les  figures  es- 
tan escrites  amb  tinta  vermella. 


L.  OE  Contemplació  251 


post  o  en  paper  les  figures  per  tal  que  no  les  oblit,  e 
encontinent  que  les  ublidarà  cove  que  recorra  a  la  figura 
afigurada  per  letres  vermelles  per  tal  que  sapia  a  quals  le- 
tres  a  qui  hom  ha  apropriats  los  noms  on  la  art  aquesta  se 
determena.  30.  Ordonador  Senyor!  La  fina!  raó  per  que 
aquesta  art  mills  se  pot  determenar  per  figures  sensuals 
que  no  faria  sens  les  figures,  sí  es,  Sènyer,  per  so  car  natu- 
ra de  enteniment  es  que  mills  entén  per  breus  paraules  qui 
abasten  a  ell  a  entendre  per  elles  que  per  longues.  On, 
com  pus  breument  es  dita  una  letra  que  no  es  encarnació 
o  trinitat  e  axí  de  les  altres  coses,  per  assò  1  enteniment 
encontinent  que  ha  reebut  per  breu  dicció  e  oració  se  mu- 
da yvasosament  a  entendre  les  unes  coses  per  les  altres,  e 
com  les  diccions  e  les  oracions  son  longues,  nos  pot  len- 
teniment  mudar  tan  ivasosament  ni  tantes  de  vegades  din- 
tre cert  terme  duna  cosa  a  altra  a  entendre  com  fa  per  breus 
diccions  e  paraules.  On,  com  nos  per  gràcia  vostra  siam 
venguts  a  fi  de  la  conexensa  de  predestinació  per  breus 
paraules,  per  assò  deym  e  consellam  a  aquells  qui  volen 
aver  conexensa  de  predestinació,  que  en  axí  com  1  enteni- 
ment es  molt  embargat  a  entendre  predestinació,  que  en 
axí  do  hom  conexensa  de  predestinació  al  enteniment  per 
aquella  art  e  manera  on  1  enteniment  pus  leugerament  la 
pusca  conèxer  a  glòria  e  a  laor  de  son  gloriós  Deu. 


cfe 


25- 


Ramon  Lull 


Ç  Cap.  336.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  excellent  vertut  de  nostre  Se- 
nyor Deus, 

,^§^^H  Deus  verinós  poderós,  en  tols  acahamenls  abundós! 
R^^^jJ  Qui  vol  adorar  e  contemplar  la  vostra  sancta 
fetf^ll^'j  vertut  gloriosa,  cóvé,  Sènyer,  que  sapia  formar  c 
afigurar  les  .iij.  figures  doracio  segons  les  quals  la  vostra 
sancta  vertut  es  digna  de  ésser  adorada  e  contemplada  en 
vostra  sancta  unitat  gloriosa  e  en  vostra  trinitat  vertuosa 
c  en  vostres  vertuts  acabades.  4<  2.  Com  la  vostra  excel- 
lent vertut,  Sènyer,  sia  tan  alta  e  tan  maravellosa,  per  assò 
cove  que  hom  do  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra  vertut 
graciosa  totes  ses  forses  e  ses  vertuts  sensuals  e  entellec- 
tuals.  On,  quis  vol  bé  esforsar  e  apoderar  a  vostra  vertut 
a  adorar  e  a  contemplar,  cove  que  afigur  figures  sensuals 
per  tal  que  ab  aquelles  pusca  pujar  adorar  e  contemplar 
vostra  sancta  vertut.  On,  com  nos  ajam  fervor  e  amor  a 
adorar  e  a  contemplar  la  vostra  sancta  vertut,  per  assò  po- 
sam  c  afiguram  e  deym  que  la  vostra  infinida  vertut  sia  A 
e  que  la  sua  demostració  sia  B,  e  deym  que  la  vostra  tri- 
nitat sia  C  e  la  significació  d  aquella  sia  D,  e  deym  que  la 
vostra  encarnació  sia  E  e  la  demostració  d  aquella  sia  F,  e 
deym  que  la  negació  de  C'sia  G  e  que  la  significació  de 
G  sia  H,  e  deym  que  la  negació  de  E  sia  1  e  la '  demostra- 
da de  1  sia  K,  e  posem  que  la  L  sia  memòria  e  M  sia  en- 
teniment e  N  sia  volentat  e  O  sia  terme  menor  e  P  sia 
terme  major  lo  qual  terme  es  atribuít  a  oració  e  Q  sia  ora- 


I.  A,  de  .e. — 2.  E,  c  que  Ja. 


L.  OE  Contemplació 


*53 


cio  e  R  sia  acabament.  *  <K  3.  On,  com  hom  aura  aBgurades, 
Sènyer,  aquestes  figures  sensuals,  en  après  cove  que  hom 
tempte  e  asag  les  letres  les  unes  entrants  e  ixcnts  en  les 
altres,  e  cove  que  hom  asag  si  la  Q  puja  a  la  P  per  la  D  e 
la  F  o  per  la  H  o  la  K,  per  tal  que  hom  conega  la  O  pus 
luny  de  la  R  e  la  P  pus  prop  de  la  R  per  tal  que  la  L  e  la 
M  e  la  N  sien  en  la  P  per  la  demostració  que  la  B  fa  de 
la  A.  On,  si  tant  es  que  la  L  e  la  M  e  la  N  reeben  la  R 
en  la  P  per  so  que  la  B  demostra  de  la  A  ab  la  D  e  la  F,  co- 
ve que  hom  aferm  la  C  e  la  E  e  que  nec  la  Q  e  la  1,  c  si 
tant  es'  que  la  L  e  la  M  e  la  N  reeben  la  R  en  la  P  per 
so  que  la  B  demostra  de  la  A  ab  la  H  e  la  K,  adones  co- 
ve que  hom  aferm  ésser  ver  la  G  e  la  ]  e  que  nec  la  C 
e  la  E. 

4.  JMoble  Senyor  sobre  fofes  noblèes,  honrat  Senyor  sobre 
lofs  honramenfs!  Entellectualment  entenejn  que  com  hom 
met  la  Q  en  la  D,  adones  membra  la  L  en  la  P  la  A  de 
la  Cen  vostra  paternitat  c  filiació  e  procgssio:  on,  per 
assò  la  Q  sestén  es  multiplica  aitant  en  la  P  com  la  L  pot 
reebre  de  la  D'demostració  de  la  A  de  la  C.5*On,  com  as- 
sò sia  enaxí,  e  com  la  D  demostre  la  C,  e  la  B  la  A  infini- 
dament  e  eternalment,  per  assò  la  L  membra  tanta  de  la 
A  en  la  P,  que  no  es  boca  qui  ho  pogués  dir  ni  ulls  qui  ho 
poguessen  vèer  ni  orelles  qui  ho  poguessen  oyr.  <•(  5.  Glo- 


*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Virtut  de  Deu. 

K 

Demostració  de  I. 

B 

Demostració  de  A. 

L 

Memòria. 

C 

Trinitat. 

M 

Enteniment. 

D 

Significació  de  C. 

N 

Voluntat. 

E 

Encarnació. 

0 

Terme  menor. 

F 

Demostració  de  E. 

P 

Terme  major  atribuït 

a  ora- 

G 

Negació  de  C. 

ció. 

H 

Significació  de  G. 

Q 

Oració. 

1 

Negació  de  E. 

R 

Acabament. 

I.  E,  ses.— j.  M,  de  A.  et  C. 


254  Ramon  Lull  ;Íi  «^      « 

dutóí^  -^ 

riós  Senyor!  Com  hom  met  la  Qlen  la  L  ab  la  K, '  adones  la 
L  membra  la  A  en  la  0,fcar  no  membra  sinó  vostra  unitat 
tan  solament,  per  que  la  nostra*  memòria  nos  complex  tant 
de  la  A  a  membrar  com  faya  en  la  P.  On,  per  assò  la  Q 
no  es  tan  gran  ni  tan  noble  en  la  L  com  es  la  L  en  la  O, 
com  es  com  la  L  es  en  la  P,ïcittt  com  la  L  membra  en  la 
P  adones  la  B  li  dona  demostració  de  la  A  en  unitat  e  en 
trinitat,  e  com  la  L  membra  en  la  O  no  remembra  sinó  tan 
solament  la  unitat  de  la  A.  %  6.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
dones  segons  assò  es  significat  e  demostrat  al  humà  ente- 
niment que  la  L  membra  en  la  P  la  A  que  adones  fruex 
pus  fortment  en  ella,  que  no  fa  quantia  fruex  en  la  O.  On, 
aitant  com  la  P  es  pus  acostada  a  la  R  que  no  es  la  O,      í 
daitant  val  m^s  la  Q  en  la  P  que  en  la  O;  car  la  Q  qui 
fruex  en  la  P'per  la  D,  fruex  membrant   la  A  de  vostra 
trinitat  e  de  vostra  unitat,  e  la  Q  qui  es  en  la  O  pér  la  H  J  '' 
no  membra  sinó  tan  solament  vostra  unitat.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  per  assò  la  L  membra  per  la  R  que  aque-     ''I 
lla  demostració  de  la  A  quis  fa  en  la  P  es  vera  en  la  C,  e 
la  negació  de  la  C  es  falsa  per  so  car  la   H   no  pot  metre 
la  Q  en  la  P  ab  la  G.  On,  com  la  L  assò  sab  membrar  en  f'X  ^ 
la  P,  adones  membrant  de  tot  son  poder  adora  e  contem-      ' 
pla  en  la  A. 

7.  Honrador  Senyor  dels  vostres  servidors  e  dels  vostres 
amadors!  Qui  vol  entendre  e  saber  si  la  D  ò  la  H  son  en 
veritat,  tempte  e  asag  la  M  si  la  B  li  demostra  pus  fort- 
ment la  A  ab  la  D  ò  ab  la  H^  e  ab  qual  que  trob  la  Q  en 
la  P  cove  que  aferm  aquella  ésser  vera.  On,  com  entellec- 
tualment  entenam  que  com  la  M  fruex  la  A  ab  la  D,  que 
entén  ♦vostra  unitat  e  vostra  trinitat,  e  com  la  M  no  recb 
la  D  e  reeb  la  H,  no  entén  sinó  vostra  unitat,  per  assò, 
Sènyer,  es  feta  demostració  a  la  M  que  més  entén  de  la  A 
per  la  D  que  per  la  H,  car  més  denteniment  ha  en  home 


I.  A,  la  .k.  en  la  .1.  ab  la  .k.:  E,  la  .q.  en  la  .1.  ab  la  .k  :  M,  Q.  in  L. 
cum  n, — 2.  E,  manca  aquest  mot. — 3.  E,  com. — 4.  E,  entren. 


L.  DE  Contemplació  255 

qui  A  entén  en  unitat  e  en  trinitat  que  no  ha  com  la  A  en- 
tén tan  solament  [en]  unitat.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
per  la  D  la  M  entén  la  A  en  la  P,  so  es  lo  terme  doracio, 
car  no  deym  que  en  Deu  caja  terme,  e  per  la  H  entén  de 
la  A  en  la  O:  on,  per  assò  la  M  entén  aitant  mellor  1  en- 
teniment per  la  D  que  per  la  H  com  la  P  es  pus  prop  de 
la  R  que  la  O.  "K  8.  Jímorós  Senyor!  Enaxí  com  humà  ente- 
niment entén  més  com  entén  unitat  e  trinitat  de  substància 
que  no  fa  com  entén  tan  solament  unitat  de  substància  e 
innora  trinitat  en  la  substància,  enaxí  la  M  reeb  més  per 
la  B  de  la  A  com  reeb  de  la  D  que  no  fa  com  reeb  de  la 
H:  car  axí  com  1  enteniment  usa  de  vertut  com  entén  home 
ésser  una  substància  e  entén  que  aquella  substància  es  de 
•iij.  coses  composta,  enaxí  la  M  qui  fruex  la  A  ab  la  D 
entén  en  vos  vertut '  de  unitat  e  de  trinitat;  e  enaxí  com 
1  enteniment  priva  aitanta  de  vertut  de  sí  metex  com  es  la 
vertut  de  que  usa  com  entén  home  ésser  una  substància  e 
innora  les  .iij.  coses  don  la  substància  es  composta,  enaxí 
la  M  aitanta  com  ha  de  vertut  en  conèxer  vostra  unitat, 
aitanta  priva  de  vertut  *  de  sí  metex  com  no  vol  entendre  de 
vostra  trinitat.  4^  9.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car 
enaxí  com  la  matèria  qui  ha  tant  de  defalliment  en  sí  que 
no  pot  engenrar  la  forma  potencial  d  entro  que  corromp  la 
forma  actual,  en  axí  la  M  qui  ab  la  H  contrasta  a  la  M  qui 
reeb  la  D  no  pot  bastar  a  aver  conexensa  de  la  vertut  de 
vostra  unitat  menys  de  la  negació  que  fa  de  la  C:  on,  per 
as»ò  la  Q  no  pot  pujar  de  la  O  a  la  P.  Mas,  enaxí  com 
àngel  qui  ha  tan  noble  enteniment  e  tan  vertuós  que  en  un 
temps  entén  en  vos  e  en  sí  metex  e  entén  lo  bé  qui  tracta 
en  vos,  enaxí,  Sènyer,  la  M  qui  reeb  la  B  de  la  A  ab  la  D 
es  poderosa  de  entendre  vostra  unitat  sens  que  no  atorga 
la  G,  enans  es  entenent  la  C.  On,  com  assò  sia  enaxí  per 
la  vertut  que  la  B  dona  de  la  A  a  la  M  qui  entén  la  C, 


I.  E,  uertutz.  — 2.  E,  priua  uertut. 


256  Ramon  Lull 

adones  per  assò  la  M  entén  que  pus  vertuosa  es  per  la  D 
que  per  la  H,  e  que  la  Q  entra  en  la  R  e  en  la  P  per  la  D, 
e  per  la  H  se  lunya. 

1  o.  ^h  Senyor  qui  donats  desigs  a  vostres  contempladors 
com  vej'en  vostres  honors! '  Qui  vol  adorar  e  contemplar  vos- 
tra sancta  vertut  gloriosa,  tempte  e  asag  sa  volentat  per 
la  qual  de  la  D  o  la  H  porà  més  umplir  sí  metexa  de  so 
que  la  B  demostra  de  la  A,  e  si  atroba  que  la  D  sia  raó  e 
occasió  per  que  la  N  sia'pus  prop  de  la  R  per  \w  D  que 
per  la  H,  cove  que  aferm  la  D  e  que  nec  la  H  per  tal  que 
la  Q  sia  en  la  P;  e  si  tant  es  que  la  H  sia  raó  e  occasió 
que  la  N  sia  en  la  P,  cove  que  la  N  am  la  H  e  que  aja  en 
oyMa  D,  e  assò  cove  enaxí  ésser  per  so  car  la  N  es  obli- 
gada a  reebre  de  la  B  aitanta  com  la  A  ha  donada  vertut 
a  la  N  que  pusca  reebre  so  que  la  B  demostra  de  la  A. 
»•<  1 1 .  Vertuós  Senyor!  Aitant  com  la  L  pot  més  membrar  e 
la  M.  pot  més  entendre  la  A,  aitant  més  la  N  pot  més  amar 
la  A;  car  natura  es  de  voler  que  aitant  com  la  memòria 
sestén  en  membrar  e  1  enteniment  en  entendre,  aitant  se 
pot  estendre  e  examplar  la  volentat  en  amar.  On,  enaxí 
com  la  ànima  ama  més  sa  vertut  com  entén  que  ella  ha 
vertut  en  ésser  substància  e  ha  vertut  en  ésser  proprietats 
diverses  substancials  que  no  fa  com  entén  sa  unitat  tan  so- 
lament e  innora  sa  triplicitat,  enaxí,  Sènyer,  la  N  més  pot 
amar  la  A  per  so  que  la  B  ne  demostra  ab  la  D  que  no  fa 
ab  la  H;  car  més  de  vertut  es  demostrada  com  es  demos- 
trada unió  de  proprietats  diverses  en  substància  e  subs- 
tància en  proprietats  diverses  substancials,  que  no  es  com 
la  substacia  es  demostrada  tan  solament  e  son  innorades 
ses  diverses  proprietats  e  vertuts.  %  1  2.  On,  axí  com  volen- 
tat es  pus  occasionada  a  amar  més  .ij.  diners  que  .j.  c  amar 
més  la  cosa  bella  e  bona  que  no  es  amar  la  cosa  bella  o 
bona,  enaxí,  Sènyer,  la  N  aitant  com  la  B  ab  la  D  demos- 


I.  E,  afig:  e  uostres  honramens. — 2.  M,  et  odiat. 


L.  DE  Contemplació  257 

tra  mills  la  A  que  no  faria  si  la  G  era  vera  e  la  C  era  fal- 
sa,'enaxí  la  N  puja  mills  de  la  O  a*Ia  P  e  sacosta  mills  a 
la  R  per  la  D  que  no  fa  per  la  H.  On,  com  vos  ajats  creats 
voler  en  home  per  tal  que  molt  fortment  vos  am  eus  ador 
eus  contemple,  per  assò  es  significat  quel  voler  qui  pus 
aparellat  es  a  amar  sia  vertader  per  la  D  e  que  lo  voler 
que  sia  son  contrari  per  la  H  sia  voler  fals  e  mentider;  e 
si  assò  no  era  enaxí,  doncs  seria  significat  que  lo  menor 
voler  fruís  més  en  la  A  quel  major, *e  si  assò  era  enaxí, 
seguirsia  que  la  vertut  menor  fos  en  la  P  e  que  la  vertut 
major  fos  en  la  O  e  que  privàs  R  en  ella,  e  assò  es  cosa 
impossíbol. 

1  3.  ^b  Senyor  al  qual  tramet  mon  cogitar  per  tal  quem 
fassa  vos  amar!  Com  hom  met  ab  la  F  la  Q  en  la  L,  adones 
la  B  demostra  tan  fortment  la  A  a  la  L  que  la  L  en  la  P 
remembra  tan  fortment  la  A,  que  totas  cumple  de  la  R; 
car  tant  es  noble  e  vertuosa  la  L  com  remembra  la  A  per 
la  F,  que  no  poría  més  de  misericòrdia  e  dumilitat  e  d  amor 
e  de  gràcia  e  de  poder  membrar  de  la  A  com  membra; 
car  tota  la  major  vertut  que  hom  pusca  membrar  de  obra 
de  creador  en  creatura,  es  que  hom  membre  vostra  encar- 
nació e  la  greu  mort  que  la  vostra  sancta  humanitat  volc 
sostenir  per  amor  de  nosaltres  peccadors.  >♦<  14.  Jlmorós 
Senyor!  Com  hom  met  ab  la  K  la  Q  en  la  L  per  temptar  e 
asajar  si  la  L  porà  tant  reebre  de  la  B  per  la  K  com  fa 
per  la  F,  adones  la  L  pot  membrar  segons  per  qual  de  la 
F  o  de  la  K  membra  pus  fortment  e  pus  acabadament  la 
A;  car  la  K  no  ha  natura  ni  proprietat  que  pusca  ésser  oc- 
casió  a  la  L  com  aja  tanta  de  membransa  de  la  humilitat  e 
la  misericòrdia  e  la  gràcia  de  la  A,  com  la  F  es  occasió  a 
la  L  que  membre  la  vostra  gran  humilitat  e  misericòrdia  c 
gràcia.  4í  j  5.  Honrat  Senyor!  Com  la  L  ha  atrobat  que  ella 
nos  pot  rcmembrar  en  tan  noble  disposició  ab  la   K  com 


M,  et  Jí.  fahum.  —  2.  A,  o. — 3.  A,  creats. — 4.  E,  menor. 

CoNTBMPLACIO•VIl•l7. 


I 


258  Ramon  Lull 

fa  ab  la  F  en  so  que  no  membra  de  la  A  tanta  de  miseri- 
còrdia ni  de  humilitat  ni  de  gràcia  ni  de  poder  ab  la  K  com 
fa  ab  la  F,  adones  tempta  altra  vegada  sí  metexa  si  porà 
tan  fortment  membrar  sí  metexa  a  ésser  occasionada  a  pa- 
ciència e  a  esperansa  e  a  humilitat  e  a  les  altres  vertuts  ab 
la  K  com  es  ab  la  F.  On,  dementre  que  la  L  se  remembra 
e  sasaja  es  tempta  per  esta  manera,  adones  la  L  se  re- 
membra que  ab  la  F  met  la  Q  en  la  P  e  ab  la  K  met  la  Q 
en  la  O.  On,  com  la  L  sia  membrant  que  la  P  es  pus  prop 
a  la  R  que  la  O,  per  assò  membra  que  la  Q  val  molt  més 
en  la  P  que  en  la  O:  on,  per  so  la  L  membra  la  F  ésser 
ver  significat  contra  la  1  e  membra  que  la  K  es  falsa  de- 
mostració contra  la  E. 

1 6.  Singular  Senyor  del  qual  prenen '  gràcia  iotes  creatu- 
res!  Entellectualment  entenem  que  la  M  senten  que  es 
creatura  per  tal  que  entena*  la  vertut  que  la  B  demostra  de 
la  A.  On,  com  1  enteniment  senten  que  ell  es  ubiigat  a  co- 
nèxer  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A,  adones  1  enteniment 
tempta  sí  metex  segons  qual  demostració  o  de  la  F  o  de 
la  K  porà  mills  entendre  la  A:  on,  per  assò  la  M  prime- 
rament met  la  Q  ab  la  F  en  1  enteniment  per  tal  que  veja 
si  la  Q  porà  metre  en  la  P.  On,  dementre  que  1  enteniment 
ha  mesa  la  Q  en  la  M  ab  la  F,  adones  la  M  senten  que  es 
en  la  P  entenent  que  es  tanta  3  de  vertut  en  la  vostra  humi- 
litat e  en  la  vostra  misericòrdia  e  pietat  e  poder,  que  no 
es  qui  pogués  dir  ne  qui  pogués  ymaginar  tota  la  vertut 
de  la  A.  4<  1 7.  Gloriós  Senyor!  Dementre  que  la  M  ha  en- 
tesa sí  metexa  tota  plena  de  la  vertut  que  la  B  demostra 
de  la  A  ab  la  F,  adones  la  M  tempta  e  asaja  sis  porà  tan 
fortment  umplir  de  vertut  ab  la  K  com  fa  ab  la  F,  ne  si  ab 
la  K  porà  metre  la  Q  en  ■♦la  P  axí  com  lay  ha  mesa  ab 
la  F.  On,  dementre  que  la  M  met  la  Q  ab  la  K  en  sí  me- 
texa, adones  no  entén  tan  fortment  la  A  com  faya  d  abans 


1.  A,  prenem. — 1.  A,  no  entena. — 3.  E,  entenent  tanta. — 4.  A,  ab. 


L.  DE  Contemplació  259 

ab  la  F.  On,  per  assò  1  enteniment  entén  que  la  K  no  ha 
natura  ni  proprietat  que  tan  fortment  la  B  demostre  a  la 
M  la  A  per  la  K,  com  fa  per  la  F:  on,  per  assò  la  M  en- 
tén que  molt  major  occasió  ha  la  Q  com  sia  en  molt  gran 
fervor  en  adorar  e  contemplar  la  A  per  la  F,  que  no  ha 
com  la  A  es  amagada  per  la  K  al  enteniment.  M  18.  On, 
com  1  enteniment  ha,  Sènyer,  temptat  e  esprovat  sí  metex 
segons  que  damunt  es  dit,  adones  la  M  adora  e  contempla 
e  loa  e  beneex  la  A  per  la  demostració  que  la  B  lin  dona 
ab  la  F.  On,  per  assò  la  M  aferma  la  E  e  nega  la  ],  ente- 
nent la  M  que  enaxí  com  les  finestres  son  en  la  cambra 
per  tal  que  per  elles  lo  sol  hi  pusca  demostrar  sa  resplan- 
dor,  enaxí  la  E  es  per  tal  que  la  B  pusca  demostrar  a  la 
M  ab  la  F  la  gran  granea  e  excel•lència  de  la  A  la  qual  la 
K  amaga  a  la  M  com  descreu  la  E.  On,  com  1  enteniment 
sia  aitant  pus  noble  com  més  entén  e  com  sia  pus  noble 
per  la  F  que  per  la  K,  per  assò  la  Q  de  la  M  es  pus  no- 
ble e  pus  acostada  a  la  R  per  la  F  que  per  la  K,  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  demostrat  a  la  M  que 
la  F  es  vera  demostració  de  la  E  e  la  K  es  falsa  significa- 
ció de  la  ]. 

1 9.  Oh  vos,  Sènyer,  qui  sots  secret  sobre  tots  secrets  e  qui 
sots  demostració  sobre  totes  demostracions!  Qui  vol  adorar  e 
contemplar  la  vostra  vertut  gloriosa,  sapia  temptar  e  asajar 
son  voler  ab  la  F  e  la  K  per  tal  que  sapia  conèxer  segons 
qual  de  la  F  o  la  K  o  la  Q  porà  pujar  en  la  P.  On,  com 
en  la  N  met  hom  la  Q  ab  la  F,  adones  lo  voler  ama  tant  la 
A  per  la  demostració  que  la  B  dona  de  la  A  ab  la  E  que 
la  N  ama  tan  fortment,  que  tota  sa  forsa  e  sa  vertut  poten- 
cial esdevé  en  actualitat;  car  tant  es  gran  la  occasió  que  la 
N  ha  en  fruir  la  A  qui  tant  volc  exalsar  la  humana  natura 
que  volc  ésser  encarnada  en  ella,  que  la  gran  forsa  de  oc- 
casió on  la  N  es  occasionada  fa  tota  la  volentat  potencial 
esdevenir  en  actu  per  adorar  e  contemplar  la  A.  On,  de- 
mentrc  que  la  volentat  ses  axí  temptada  e  asajada  ab  la  F, 


26o  Ramon  Lull 

adones  la  L  remembra  e  la  M  entén  que  la  N  fruex  en  la 
A  per  la  F  en  la  P  e  en  la  R  de  totes  les  forses  del  voler. 
*<  20.  Dementre  que  la  N  ab  la  F  ha  pujada,  Sènyer,  la  Q 
en  la  P  e  en  la  R,  adones  vol  temptar  e  asajar  sí  metexa  si 
ab  la  K  porà  pujar  la  Q  en  la  P  e  en  la  R.  On,  dementre 
que  la  N  ama  la  K  e  es  contra  la  F,  adones  la  N  nos 
sent  en  aquella  devoeio  ne  fervor  tan  gran  que'  d  abans  se 
sentia;  e  assò  es  per  so  car  la  B  no  li  demostra  tant  de  la 
A  com  d  abans  faya,  car  per  la  K  no  es  membrada  ni  ente- 
sa la  gràcia  nil  honrament  ni  la  humilitat  ni  la  misericòrdia 
que  vos  avets  feta  a  humana  natura  segons  que  es  mem- 
brada e  entesa  per  la  F:  on,  per  assò  la  N  atroba  ab  la  K 
que  no  ha  en  sí  tanta  de  vertut  actualment  com  ha  en  po- 
tencia; e  car  la  N  per  la  F  ha  tota  la  vertut  en  actu  que 
pot  aver  potencial,  per  assò  ama  més  ab  la  F  sens  tota 
comparació  que  no  fa  ab  la  K.  >•<  21.  On,  com  la  L  remem- 
bra e  la  M  entén,  Sènyer,  que  tota  vertut  potencial  qui  no 
pusca  venir  en  actu  sia  en  va,  e  com  la  L  remembre  e  la 
M  entena  que  per  la  F  pot  la  N  aver  tota  sa  vertut  poten- 
cial en  actu  e  per  la  K  non  pusca  tanta  aver  com  per  la  F, 
per  assò  la  N  qui  ama  so  que  la  L  membra  e  la  M  entén, 
ama  la  F  e  avorrex  la  K  pus  que  més  es  occasionada  per 
la  Fque  no  es  per  la  K  a  amar  so  que  la  B  li  demostra  de 
la  A.  On,  per  assò  lo  voler  ama  aitant  com  pot  la  E  qui 
es  occasió  com  la  volentat  ador  e  contemple  de  totes  ses 
forses  so  que  la  B  demostra  de  vostra  sancta  vertut  glo- 
riosa. 

22.  Ah  Senyor  qui  los  vostres  servidors  enamorats  de  les 
vostres  laors!  Aitant  com  la  memòria  pot  més  membrar  en 
est  mon  la  vostra  sancta  vertut  gloriosa,  d  aitant  més  la  B 
dona  demostració  a  la  L  que  en  glòria  reeba  gràcia  e  ver- 
tut de  la  A;  car  on  pus  fortment  la  A  es  en  est  mon  mem- 
brada, pus  fortment  gloriejarà^en  glòria  la  L  qui  de  sà  la 


1.  M,  in  quo, — 2.  A,  glorieia. 


L.  DE  Contemplació  261 


membra.  '•í  23.  On,  com  la  L,  Sènyer,  sia  membrant  que 
pus  fortment  membra  la  A  per  la  demostració  que  la  B 
dona  de  la  A  ab  la  D  e  ab  la  F  que  no  fa  com  la  L  mem- 
bra la  A  ab  la  H  e  la  K,  per  assò  la  memòria  remembra 
que  la  L  qui  en  est  mon  reeb  la  B  ab  la  D  e  la  F,  membra 
molt  més  sens  tota  comparació  en  lautre  seggle  la  A,  que 
no  i^rà  la  L  qui  reeb  la  H  e '  la  K  contra  la  C  e  la  E. 
<•<  24.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  glòria  e  bene- 
dicció està  aparellada  a  la  bonahuirada  ànima  qui  en  aquest 
mon  remembra  la  vostra  vertut  en  la  vostra  sancta  trinitat 
gloriosa  e  en  la  vostra  humil  encarnació  piadosa:  car  enaxí 
com  forma  humana  demostra  molt  mills  lo  sobject  de  la  ra- 
cionalitat que  no  la  forma  de  la  bugía,* enaxí  lumà  enteni- 
ment pot  mills  apercebrc  la  A  per  la  L  qui  la  A  remembra 
per  la  D  e  la  F,  que  no  fa  per  la  L  qui  la  A  remembra  per 
la  H  e  la  K.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  maleyts  son  los 
homens  qui  obliden  la  C  e  la  E  desamants  la  D  e  la  F 
amants  la  H  e  la  K. 

25.  Maravellós  Senyor  del  qual  reehen  gràcia  e  benedic- 
ció totes  creatures!  Entellectualment  entenem  que  la  M  pus 
fort  es  temptada  e  asajada  per  la  D  e  la  F  que  per  la  H 
c  la  K;  car  tant  es  gran  cosa  c  maravellosa  la  A  que  la  B' 
demostra  ab  la  C  e  la  E  a  la  M,  que  1  enteniment  a  penes 
pot  bastar  a  reebre  la  demostració  que  la  B  fa  de  la  A  en 
la  C  e  la  E.  On,  aitant  com  es  la  demostració  gran  e  aitant 
com  la  M  es  frèvol  cosa  a  esguardament  de  la  C  e  la  E, 
aitant  la  M  pus  fort  es  temptada  per  la  H  e  la  K.  On,  ai- 
tant com  la  M  es '♦forts  contra  la  Q  e  la  1,  aitant  ha  major 
mèrit  com  reeb  la  D  e  la  F.  4<  26.  Car  enaxí,  Sènyer,  com 
lo  forts  combatedor  qui  es  digne  de  major  guaardó  on  pus 
fortment  se  combat  es  mct  en  perill  per  entencio  que  ven- 
sa  gnrans  forces,  enaxí  la  M.  on  pus  fort  se  combat  a  enten- 
dre e  a  saber  les  coses  qui  son  molt  escures  e  greus  e 


I.  A,  «b. — a.  E,  bogia:  NI.  forma  simix. —  3.  E,  que  la  .h. — 4.  E,  ci- 
ta: M,  ttat. 


202  Ramon  Lull 

subtils  a  saber,  pus  fortment  es  digna  que  la  B  li  reta 
guaardó  demostrant  molt  forment  e  molt  acabadament  la 
A.  On,  com  assò  sia  enaxí  e  com  la  H  e  la  K  no  tempten 
ni  mortifiquen  tant  la  M  a  entendre  la  G  e  la  ]  com  fan 
la  D  e  la  F  a  entendre  la  M  la  C  e  la  E,  per  assò  la  M 
qui  saclina  a  la  H  e  la  K,  no  es  digna  daver  egual  ni  sem- 
blant mèrit  de  la  M  qui  saclina  e  saferma  a  reebre  la  D  e 
la  F.  »•(  27.  Dreturer  Senyor!  Si  la  M  qui  ha  menys  de  temp- 
tació que  la  M  qui  es  pus  occasionada  a  ésser  temptada 
agués  major  do  de  la  A,  fora  la  B  demostrant  privació  de 
R  en  la  A;  car  aitant  com  la  M  es  pus  combatuda '  per 
temptacions,  pus  prop  es  de  la  R  e  mills  puja  a  la  P  com 
vens  la  batalla.  On,  si  no  reebía  de  la  A  major  vertut  la 
M  qui  es  temptada  e  qui  vens  que  no  fa  la  M  qui  no  es 
temptada  e  no  vens,  seguirsia,  Sènyer,  que  la  B  demostra- 
ria defalliment  de  vertut  en  dretura  e  en  misericòrdia  en 
vos,  e  assò  es  cosa  impossíbol  que  la  B  demostre  defalli- 
ment de  vertut  en  vostra  justicia  e  misericòrdia,  la  qual 
demostraria  si  la  A  no  donava  mèrit  a  la  M  qui  per  ellas 
combat  e  no  li  ajudava  misericòrdia  a  ses  temptacions  a 
vcnsre. 

28.  Jíh  Senyor  qui  sots  confort  e  sotàs  e  conort  de  tots 
aquells  qui  vos  amen  fort!  Entellectualment  entenem  que  la 
N  multiplica  en  aver  major  fervor  e  major  animositat  a 
amaria  A  on  la  B  pus  fort  demostra  la  A.  On,  com  ajam 
provat  que  la  B  demostra  pus  acabadament  la  A  ab  la  C  e 
la  E  que  no  poría  fer  sens  la  D  e  la  F,  e  assò  fa  la  B  per 
raó  com  la  ànima  dome  no  pot  tant  reebre  de  la  B  ab  la 
G  e  la  ]  com  fa  la  C  e  la  E,  per  assò  la  N  qui  reeb  ab 
la  D  e  la  F  so  que  li  demostra  la  B  de  la  A,  es  pus  fervent* 
c  pus  ardent  a  amar  la  A  que  no  es  la  N  qui  no  ama  la  C 
ni  la  E  e  ama  la  H  e  la  K.  On,  per  assò  la  N  qui  ama  la 
A  ab  la  C  e  la  E,  ama  en  la  P  e  la  R,  e  la  N  qui  ama  la  A 


J.  E,  comparada.— 2.  E,  fortment. 


Contemplació  263 


en  la  H  e  la  K,  ama  en  la  O  e  priva  en  ella  la  R. ' «(  29.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  la  Q  de  la  N  qui  està 
en  la  P  e  la  R,  es,  Sènyer,  molt  pus  gran  en  vertut  e  en  no- 
blea  que  no  es  la  Q  qui  no  pot  pujar  ab  la  H  e  la  K  de  la 
O  a  la  P.  On,  aitant  com  ella  es  pus  noble,  aitant  conten 
en  sí  més  de  vertut;  e  aitant  com  ha  en  sí  més  de  vertut,  ai- 
tanta  ne  reeb  més  en  pot  reebre  de  la  A  que  no  fa  la  N 
qui  ha  menys  de  vertut;  e  si  assò  no  era  enaxí  e  era  lo 
contrari,  seria  significat  que  on  la  N  seria  menor  que  ree- 
bés  major  vertut  de  la  A;  e  si  assò  era  enaxí,  seguirsia 
que  volentat  en  animal  inracional  agués  major  vertut  que 
en  animal  racional;  e  assò  es  cosa  impossíbol,  car  si  era 
cosa  possíbol  seria  possíbol  que  la  B  demostràs  defalliment 
de  la  A,  e  assò  es  cosa  molt  impossíbol.  '%í  30.  Pertuós  Se- 
nyor! Enaxí  com  la  luna  per  singularitat  e  per  quantitat 
s  acosta  mills  al  sol  en  semblansa  que  no  fan  neguna  de  les 
esteles,  e  enaxí  com  en  quantitat  1  estany  se  sembla  mills 
ab  la  mar  que  no  fa  la  font,  enaxí  ànima  aitant  com  ha  ma- 
jor vertut  en  remembrar  e  en  entendre  e  en  voler  actual- 
ment, s  acosta  pus  fortment  a  la  vertut  de  la  A,  que  no  fa 
la  ànima  qui  ha  major  vertut  en  potencia  que  en  actu  en 
son  remembrar  e  entendre  e  voler.  On,  enaxí  com  per  oc- 
casjó  vé  pus  fortment  vertut  de  potencia  en  actu  que  no  fa 
per  ventura,  enaxí  sens  tota  comparació  pus  fortment  frucx 
ànima  membrant  e  entenent  e  volent  vostra  sancta  vertut 
gloriosa  per  la  C  e  la  D  e  la  B  e  la  F,  que  no  fa  per  la  G 
e  la  H  e  la  ]  e  la  K.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  as- 
sò, Sènyer,  lo  vostre  contcmplador  en  presencia  del  vostre 
altar  sant  gloriós  adora  e  contempla  ab  la  D  e  la  F  la  vos- 
tra sancta  vertut  gloriosa  divina. 


«F 


1.  A,  en  la  .r. 


164 


Ramon   Lull 


Ç  Cap.  337.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  sanda  gloriosa  humana  na- 
tura de  nostre  Senyor  Jhesu  Christ, 

|EUS  excellenf  maravellós!  JI  vos  sia  glòria  e  ïaor 
per  toís  temps  e  a  tot  quant  de  vos  es:  Car  qui  vol 
adorar  e  contemplar,  Sènyer,  la  sancta  gloriosa 
humanitat  en  la  qual  lo  Sant  Fill  s encarnà,  sapia  formar  e 
afigurar  figures  sensuals  per  les  quals  entellectualment  pus- 
ca  pujar  son  enteniment  a  adorar  e  a  contemplar  e  a  loar 
e  a  amar  e  a  honrar  e  beneyr  la  vostra  humanitat  sancta  con- 
cebuda per  gràcia  de  Sant  Espirit.  >♦<  2.  On,  com  lo  vostre 
contemplador,  Sènyer,  se  vulla  esforsar  aitant  com  pusca  de 
adorar  e  contemplar  la  vostra  beneita  humana  natura,  per 
assò  posa  e  diu  que  la  vostra  sancta  deitat  sia  A  e  la  vostra 
vertut  divina  sia  B  e  la  vostra  humanitat  sia  C  e  la  vertut 
de  la  vostra  humanitat  sia  D  e  que  B  sia  Jhesu  Christ,  e 
encara  posam  e  deym  que  en  Pere  sia  Fe  que  G  sia  la  àni- 
ma d  en  Pere  e  que  H  sia  la  natura  de  la  ànima  den  Pere  e 
que  1  sia  lo  cors  den  Pere  e  que  K  sia  la  natura  del  cors 
den  Pere  e  que  L  sia  enteniment  dome  e  que  M  sia  pa- 
raula dome  e  que  N  sia  oració  e  contemplació.  * '•i  3.  On, 


1 .  A.  humanitat  e  natura. 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Deitat. 

H 

Natura    de    la    ànima    den 

B 

Virtut  divina. 

Pere. 

C 

Humanitat  de  Jhesu  Christ, 

1 

Cors  den  Pere. 

D 

Virtut  de  la  humanitat. 

K 

Natura  del  cors  den  Pere. 

E 

Jhesu  Christ. 

l 

Enteniment  humà. 

F 

En  Pere. 

M 

Paraula  de  home. 

Q 

Anima  den  Pere. 

N 

Oració  i  contemplació, 

L.  DE  Contemplació  265 

com  hom,  Sènyer,  ha  afígurades  estes  figures  sensuals, 
adones  cove  ques  mut  hom  a  les  entellectuals  a  entendre 
per  les  sensuals;  car  per  la  F  e  la  G  e  la  H  e  la  1  e  la  K 
que  la  L  entén  e  la  M  parla,  pot  la  L  entendre  e  pot  la 
M  nomenar  la  A  e  la  B  e  la  C  e  la  D  e  la  E.  On,  com 
per  esta  art  los  crestians  pusquen  donar  deniostracio  com 
adoren  e  contemplen  la  sancta  humanitat  de  Jhesu  Christ 
en  la  divina  natura,  per  assò  cove  que  primerament  par- 
lem de  la  L  e  la  N  per  tal  que  puscam  aplegar  nostre  pre- 
pòsit  a  adorar  e  a  contemplar  la  humana  natura  de  la   E. 

4.  Celestial  Senyor  qui  sots  glòria  de  totes  glòries  e  aca- 
bament de  tots  acabaments!  Com  hom  met  la  G^'e'la  1  en  la  <"/  ---^ . 
L,  adones  entra  en  la  L  la  F,'e  com  la  F  entra  en  la  L,  tí  t*'/  í 
adones  hi  entra  la  G  e  la  1;  car  entenent  la  L  la  G  e  la  ]  /«*>«t.«»^« 
entén  la  F,  e  entenent  la  L  la  F  entén  la  G  e  la  1.  «(  5.  On, 
beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  la  F  entra  en 
la  L  per  la  G  e  la  1,  e  la  G  e  la  ]  entren  en  la  L  per  la 
F,  enaxí  entren  en  la  M;  car  com  hom  predica  de  la  F,  de 
les  coses  on  la  F  es  composta  predica,  e  com  hom  predica 
deia  G  e  la  1,  ensemps  de  la  F  predica,  tt  6.  On,  com  sia, 
Sènyer,  diversitat  c  individuitat  enfre  la  G  e  la  ]  en  so  que 
la  .j.  no  es  lautra  ni  la  .j.  nos  sembla  ab  lautre  en  proprietat 
ni  en  natura,  per  assò  qui  met  en  la  L  e  en  la  M  tan  sola- 
ment la  G,  adones  la  L  e  la  M  no  tracten  de  la  ]  ni  de  la 
K,  e  com  hom  met  tan  solament  en  la  L  e  la  M  la  1,  adones 
la  L  e  la  M  no  tracten  de  la  G  ni  de  la  H.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  dones  segons  assò  es  significat  al  humà  enteni- 
ment que  en  .iij.  maneres  poden  tractar  la  L  e  la  M  de  la 
F  e  la  G  e  la  1,  la  una  es  com  tracten  de  la  F,  la  autra  es 
com  tracten  de  la  G  e  la  1  ensems,  la  tercera  manera  es 
com  tracten  de  la  G  e  no  de  la  ]  o  de  la  1  e  no  de  la  G. 

7.  Ob  vos,  Sènyer,  qui  sots  subirà  bé  e  grada  de  toies 
gràcies!  Com  hom  met  en  la  L  la  H  e  la  K,  adones  hi  met 
hom  la  F  e  la  G  e  la  ],  e  com  hom  met  en  la  L  la  Fe  la 
G  e  la  1,  adones  hi  met  hom  la  H  e  la  K.  <•(  8.  Mas  com 


:l66  Ramon  Lull 

sia  differencia,  Sènyer,  enfre  la  Q  e  la  1,  per  assò  com  hom 
met  la  vertut  de  la  Q  en  la  L  nos  seguex  que  hom  hi  meta 
la  vertut  de  la  1,  ni  com  hom  met  en  la  L  la  vertut  de  la  ] 
nos  seguex  que  hom  hi  meta  la  vertut  de  la  G;  car  si  la  L 
entenia  tota  ora  la  K  que  entén  la  H  o  entenia  tota  hora 
la  H  que  entén  la  K,  seguirsia  que  una  cosa  metexa  fos- 
sen  sens  nulla  differencia  la  G  e  la  1,  e  assò  es  cosa  im- 
possíbol.  M  9-  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  en 
axí  com  en  la  L  entra  per  una  maner^  la  H'  e  per  altra 
manera  hi  entra  la  K,  en  axí  en  la  Nv  per  una  manera  hi 
entra  la  H  e  per  altra  manera  hi  entra  la  K:  car  en  axí  com 
la  He  la  K  an  differencia  en  la  L  entellectualment,  enaxí 
an  differencia  en  la  M  sensualment. 

1  o.     Deus  qui  soh  lugor  de  Iotes  lugors  e  resplandor  de 

totes  respJandors!  Com  hom  met  la  H  en  la  K,  adones  en- 

^  <!)ulJi  'l•^*^  ^^^^  ^"  '*  ^  ^  ^^  '*  G'é  la  1  per  tal  que  la  L  entena  e  sa- 

&       cvvt    ^^  pia  1"^  la  H  es  acabament  e  cumpliment  de  la  K;  e  com 

^     -i       I  iiom  met  la  K  en  la  H,  adones  entren  en  la  L  la  F  e  la  G 

^MiMAKj  e  la  1  per  tal  que  la  L  sapia  e  conega  que  la  K  es  sobject 

ty^Y^      ^  aparellat  en  lo  qual  la  ànima  pusca  adur  en  actu  les  vertuts 

>,■)  fl«  '-'-^  que  ha  en  potencia.  4(  1 1 .  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 

per  esta  manera  entra  en  conjunció  la  H  en  la  K  e  la  K 
en  la  H  e  en  la  F:  on,  per  assò  la  F  es  unida  de  la  G  e  la 
He  la  1  e  la  K.  On,  com  la  H  entra  en  la  L  per  la  natura 
de  la  G"e  per  la  primera  entencio  de  la  G,  adones  la  F 
no  tracta  sinó  de  les  coses  espirituals  ab  los  senys  entellec- 
tuals;  e  com  la  K  entra  en  la  L  per  la  primera  entencio 
de  la  1  e  per  les  coses  necessàries  a  la  1,  adones  la  F  trac- 
ta de  les  coses  corporals  ab  los  senys  sensuals:  on,  per  as- 
sò se  forma  primera  entencio  e  segona  enfre  la  G  e  la  1, 
per  la  qual  primera  e  segona  entencio  sengenra  acció  e 
passió  enfre  la  G  e  la  ].  '«t  i  2.  On,  com  assò  sia  enaxí  e 
com  per  totes  estes  coses  hom  aja,  Sènyer,  conexensa  de 
la  F  per  los  entraments  de  les  letres  damun  dites  les  unes 
en  les  altres,  per  assò  cove  que  per  aquestes  sensualitats  e 


^f 


Contemplació  167 


cntellectuitats  predicades  de  la  F  nos  mudem  a  predicar  e 
a  entellectuejar  les  sensualitats  e  les  entellectuitats  de  la 
E  per  tal  que  entenam  en  ella  la  A  e  la  B  e  la  C  e  la  D,^"*^^ 
e  que  la  Ce  la  D  la  L  pusca  contemplar,  e  la  M  adorar  la 
E  en  la  A  e  la  B,  per  tal  que  la  N  '  se  forme  en  la  L  e  la 
M  de  totes  les  forces  ^entellectuals  de  la  L  e  de  totes  les 
forces  sensuals  de  la  M.     -t/viKaa-^^ 

1 3.  Jlh  Senyor  qui  la  mia  memòria  umpíifs  com  vos  mem- 
bra  e  la  mia  volenlal  benahuirah  com  vos  ama!  Com  hom  met 
la  E  en  la  L  per  conexensa  c  la  E  met  hom  en  la  M  per  ^^  ^""^ 

paraula,  adones  la  L  ha  aitàn  gran  deliberació  a  entendre  * 

e  la  M  a  parlar  que  la  E  sia  la  A  e  la  C,  com  an  la  L  e  la  "' 

M  vertut  e  deliberació  que  la  F  sia  la  G  e  la  1;  e  si  assò 
no  era  enaxí,  doncs  la  B  ni  la  D  no  serien  en  tan  gran  no- 
blea  de  vertut  3  e  de  poder  com  la  H  e  la  K,  e  assò  es  cosa 
impossíbol.  «  14.  Verinós  Senyor!  Com  hom  met  la  A  en  la 
L  e  la  M  sens  la  C,  adones  la  L  entcllectueja  e  la  M  pre- 
dica tan  solament  de  la  infinitat  e  de  la  eternitat  e  del  po- 
der e  de  la  saviea  e  de  la  amor  divinal  e  de  les  altres  ver- 
tuts  qui  son  en  vostra  divina  essència  sancta  gloriosa;  e  com 
hom  met  la  C  tan  solament  en  la  L  e  la  M  sens  la  A,  adones 
la  L  entellectueja  e  la  M  predica  de  la  vostra  humana  natu- 
ra gloriosa  e  dels  turments  e  de  les  penes  que  vostra  carn 
preciosa  sostenc  per  amor  de  salvar  lo  seu  poble.  '•í  15.  On, 
enaxí,  Sènyer,  com  la  L  ha  poder  de  entellectuejar  e  la  M 
de  parlar  e  predicar  en  la  diversitat  que  an  la  G  e  la  1  en 
la  F,  enaxí  e  molt  mills  encara  la  L  c  la  M  poden  fruir  de 
la  diversitat  qui  es  en  la  A  e  la  C  en  la  E.^On,  com  assòj  \^  d-- 
sia  enaxí,  doncs  com  hom  entén  deitat  en  la  E,  no  entén 
hom  que  la  A  sia  fenida  ni  termenada  en  la  E  ni  entén  hom  ,      ^ 

que  la  C  Sia  infinida  e  sens  comensament  en  la  E,  ni  la  M  \ 
no  predica  en  la  E  que  la  deitat  aja  passió  ni  sia  mortal  ni 
la  C  sia  cosa  sens  comensament  infinida:  car  enaxí  com  la 


I.  A,E,  que  la  .c. — 2.  A,  formes.— 3.  A,  uertut  de  noblea  — 4.    M, 
*tE. 


208  Ramon   Lull 

L  e  la  M  se  convenen  en  la  F  e  en  la  Q  e  en  la  1  com  la 
L  entellectueja  en  la  F  la  G  substància  incorporal  inmor- 
tal  e  entén  la  ]  en  la  F  substància  corporal  mortal,  e  la  M 
se  cove  en  predicar  segons  la  L'  entén  en  la  F,  enaxí  la  L 
e  la  M  se  covenen  en  la  E  entellectuejant  e  conexent  la 
L  la  A  e  la  C,  e  predicant  la  M  una  cosa  de  la  A  e  altra 
cosa  de  la  C. 

1 6.     T^ay  sobre  reys  e  sobre  Mes  creatures!  Com  hom  mct 
li^^À Ay^'•^"^^  |A         en  la  L  la  B  e  la  C,  adones  la  L  entén  e  la  M  predica  e 
,'■  X-^ky^"^^'        <^'"  ^^^  ^^  ^  ^^  acabament  de  la  C;  car  si  la  G  qui  es  crea- 
^jif  As'^        tura  finida  pot  ésser  acabament  de  la  1   qui  es  creatura, 
^    ''  doncs,  quant  més  la  excel•lent  vertut  de  vostra  essència  di- 

i  ^  vina  pot  ésser  acabament  e  cumpliment  de  vostra  gloriosa 

,-^y*~  ■  humanitat  qui  es  cosa  creada!  Car  si   la  G  avia  poder  de 

ésser  acabament  de  la  1,*  doncs  la  H  auría  major  vertut  que 
la  B;  e  si  assò  era  enaxí,  seguir  sia  que  la  G  valgués  més 
que  la  A,  e  assò  es  cosa  impossíbol.  '•í  17.  Honrat  Senyor! 
Enaxí  com  la  K  demostra  a  la  L  la  noblea  que  ha  la  1  en 
la  F  per  la  H,  enaxí  la  D  demostra  a  la  L  la  noblea  de  la 
C  la  qual  ha  en  la  E  per  la  B.  On,  enaxí  com  a  la  L  es 
mcster  a  conèxer  la  K  e  la  ]  per  tal  que  pusca  conèxer  la 
H  en  la  F,  enaxí  la  L  sens  que  no  agués  conexensa  de  la 
D,  no  auría  ab  que  pogués  resbre  conexensa  de  la  B  se- 
gons ques  cove  conèxer  a  la  L  e  predicar  a  la  M.,  per  tal 
que  per  la  N  pusca  adorar  e  contemplar  de  totes  ses  for- 
ces sensuals  e  entellectuals  la  A  e  la  B.  ♦<  18.  Vertuós  Se- 
nyor! Enaxí  com  la  L  entén  que  en  la  F  la  G  en  quant  de 
sa  natura  es  acabada  e  complida  sens  la  ],  enaxí  e  molt 
mills  encara  sens  tota  comparació  la  L  entén  que  la  A  e 
la  B  son  acabadament  en  la  E  sens  la  C  e  la  D;  e  si  assò 
no  podia  ésser  enaxí,  doncs  seguirsia  que  la  G  e  la  H 
aguessen  major  acabament  en  la  ]  e  la  K,  que  la  A  e  la  B 
en  la  C  e  la  D,  e  assò  es,  Sènyer,  cosa  impossíbol.  On,  en 


I.  E,  segons  que  la  .1. — 2.  M,  afig:  et  B.  non  baheret  potestatem  es- 
sendi  perfectio  ipsius  C. 


L.  DE  Contemplació  269 

axí  com  la  H  e  la  K  son  raó  e  occasió  que  sien  la  G  e  la 
1  e  la  F,  en  axí  e  molt  mills  encara  son  la  B  e  la  D  raó 
com  la  E  sia  la  A  e  la  C;  e  si  assò  no  era  '  en  axí,  doncs  se- 
guirsia  que  mills  e  pus  vertuosament  e  pus  poderosament* 
poríen  la  H  e  la  K  unir  en  la  F  una  creatura  ab  altra,  que 
la  B  e  la  D  unir  creador  ab  creatura  en  la  E;  e  assò  es 
cosa  impossíbol,  car  si  era  cosa  possíbol,  seria  la  D  demos- 
trant defalliment  en  la  B  e  la  B  demostraria  defalliment 
en  la  A,  e  assò  es  cosa  impossíbol. 

1 9.  Jlh  Senyor  cogitat  per  mon  pensar,  ^  incomprès  a  mon 
aestmar!  Entellectualment  entenem  que  la  L  pot  entendre 
per  la  D  la  C  en  la  E  aitant  més  com  la  D  val  sobre  la 
H;  e  assò  metex  se  seguex  del  voler  e  la  memòria,  car 
molt  més  pot  la  volentat  voler  a  la  memòria  membrar  per 
la  D  que  per  !a  H.  On,  com  sia  concordansa  en  la  F  de 
la  L  e  la  memòria  e  la  volentat  en  so  que  la  volentat  ama 
que  la  F  sia  de  la  G  e  la  1,  doncs,  quant  més  ha  concor- 
dansa en  la  C  de  la  L  e  memòria  e  voler  en  ésser  la  E  A 
e  C  e  B  e  D!  ^  20.  Gloriós  Senyor!  Aitant  com  la  D  crex 
per  la  B  en  vertut  e  en  noblea,  aitant  dona  la  A  a  la  C.  On, 
per  assò  la  L  entén  major  la  A  en  noblea  e  en  vertut,  que 
no  poría  entendre  si  la  E  no  era  A  e  C:  car  en  axí  com  la 
G  se  demostra  pus  fortment  e  pus  manifestament  a  la  L,  e 
la  M  ne  pot  més  de  vertut  e  de  noblea  predicar  on  pus  la 
H  dona  a  la  K,  en  axí  la  L  pot  més  de  conexensa  reebre  e 
la  A'l  pot  més  predicar  de  la  A,  on  la  D  pus  noble  mostra 
la  C  en  la  E,  e  la  B  pus  humil  e  pus  misericordiosa  demos- 
tra la  A  en  la  E.  «  2  j.  On,  com  assò  sia  en  axí,  doncs  per 
assò,  Sènyer,  ha  la  N  tan  gran  raó  e  tan  gran  occasió  de 
adorar  e  contemplar  de  tot  son  poder  la  C  e  la  D  en  la  E, 
com  es  la  conexensa  que  la  L  ha  de  la  B  e  la  A  en  la  E,  e 
com  la  M  pot  predicar  de  la  gran  humilitat  c  de  la  gran 
misericòrdia  qui  es  en  la  B  e  la  A,  On,  per  assò  la  N  ses- 


I.  A,  e  si  asso  era  — 2.  E,  poderosa.  —  3.  E,  pensat. 


i  JO 


Ramon  Lull 


forsa  de  tot  aitant  com  es  occasionada  e  endressada  a  ado- 
rar e  a  contemplar  la  sancta  gloriosa  vostra  humana  natura. 
2  2.  Spirituaí  Senyor  qui  sandificats  e  vtvificats  tos  co- 
raijes^  de  los  vostres  contempladors!  Qui  la  N  met  en  la  L  per 
adorar  e  contemplar  la  C,  adones  entén  la  L  que  la  D  es 
per  la  B  qui  dona  a  la  D  com  la  A  e  la  C  sien  la  E.  On, 
dementre  que  la  L  entén  totes  estes  figures  entellectual- 
ment,  adones  adora  e  contempla  la  C  en  la  E  per  la  grà- 
cia que  la  D  reeb  de  la  B  per  tal  que  la  A  sia  adorada  e 
contemplada  en  creatura  e  creatura  en  creador,  per  tal  que 
la  L  pusca  aver  conexensa  de  la  noblea  del  creador  en 
creatura  e  de  creatura  en  creador.  «  23.  On,  beneyt  siats 
vos,  Senyor  Deus:  car  per  so  com  los  crestians  adoren  en 
la  E  creador  en  creatura  e  creatura  zï\  creador,  per  assò 
los  infeels  per  innorancia  que  an  de  la  N  quels  crestians 
an  en  la  E  menyspreen  la  N  e  cuydense  que  los  crestians 
adoren  e  contemplen  en  la  E  creatura  e  no  creador.  On, 
per  assò  la  L  del  feel  savi  crestià  entén  que  enaxí  erra  lin- 
feel  contra  la  N  qui  adora  la  E,  com  erra  la  M  com  diu 
que  la  F  es  1  e  K  sens  G  e  H:  car  enaxí  com  la  L  entén 
que  la  G  e  la  H  son  aitàn  bé  en  la  F  com  la  1  e  la  K,  en 
axí  la  L  entén  que  la  N  aitam  bé  adora  e  contempla  en  la 
E  la  A  e  la  B  com  fa  la  C  e  la  D;  e  enaxí  com  la  L  entén 
que  major  es  en  la  F  la  H  en  noblea  e  en  vertut  que  la  K, 
enaxí  la  L  entén  que  en  la  E  molt  major  es  sens  tota  com- 
paració la  B  que  la  D,  com  sia  la  B  creador  e  la  D  crea- 
tura; e  car  la  L  assò  entén,  per  assò  adora  la  N  més  en  la 
E  la  A  que  la  C.  «  24.  Poderós  Senyor!  Com  los  infeels 
oen  e  veen  que  los  crestians  fan  reverencia  e  honor  a  la 
figura  de  la  E  depinta  en  la  creu,  adones  se  cuiden  que  la 
L  dels  crestians  aja  entencio  de  adorar  lo  fust  e  laur  e  la 
color  don  la  figura  sensual  es  afigurada  e  embotida  e  en- 
tallada.  On,  per  assòs  cuyden  que  la  N  ador  e  contcmple 

I.  A,  coratios. 


L.  OE  Contemplació  aji 

fust  e  aur  e  ydola,  la  qual  N  no  adora  sinó  A  e  C  en  la  E 
per  so  car  la  L  entén  que  la  A  ni  la  C  no  son  lo  fust  ni 
laur  ni  la  color  qui  donen  demostració  sensual  per  menio- 
ria  de  la  E  per  tal  que  la  L  entellectueg  e  contemple  en 
la  E  A  e  C.  On,  axí  com  per  lo  voler  dels  infeels  qui  no 
desama  la  G  e  la  ]  en  la  F,  la  L  dels  infeels  pot  entendre 
que  la  F  es  la  G  e  la  ],  en  axí  per  la  volentat  dels  infeels 
qui  desama  la  C  en  la  E,  la  L  d  aquells  infeels  no  es  tan 
franca  a  entendre  la  A  e  la  C  en  la  E  com  es  a  entendre 
la  G  e  la  1  en  la  F. 

25.  Salva Jor  Senyor  J aquells  qui  amen  la  voslra  honor 
e  la  vostra  laor!  Entellectualment  entenem  que  la  N  no 
adora  ni  contempla  la  E  en  la  hòstia  sacrada  segons  lo  cors 
de  la  K  ans  ho  fa  segons  celi  de  la  H,  qui  per  so  que  la  B 
dona  a  la  D,  la  L  pot  entendre  en  la  ostia  sacrada  la  E. 
Mas  car  los  infeels  innoren,  Sènyer,  so  que  la  D  reeb  de 
la  B  en  la  E,  per  assò  la  L  d  aquells  no  pot  tam  bé  aBgu- 
rar  a  entendre  la  E  en  la  ostia  sacrada,  com  fa  la  L  dels 
crestians  qui  entén  en  la  E  so  que  la  D  reeb  e  so  que  la 
B  dona  a  la  C  de  la  A.  M  26.  Dreturer  Senyor!  Aitant  com 
la  ]  e  la  K  contrasten  en  la  hòstia  sacrada  a  la  G  e  la  H 
per  tal  que  la  L  no  entena  la  E  en  la  ostia  sacrada,  d  ai- 
tant pus  fortment  es  mester  a  la  L  que  sesfors  per  la  G  e 
la  H  com  pusca  vensre '  los  contrasts  que  la  ]  e  la  K  li  fan 
a  entendre  la  E  en  la  hòstia  sacrada.  On,  aitant  com  la  L 
més  sesforsa  a  entendre,  aitant  més  entén  que  es  aparella- 
da a  entendre,  e  on  més  es  aparellada  a  entendre,  més  es 
la  N  aparellada  e  endressada  com  sensualment  la  M.  ador* 
c  com  entellectualment  la  L  contemple  la  C  en  la  E  per 
la  B  qui  dona  a  la  D  com  la  A  e  la  C  sien  en  la  E.  ««í  27.  On, 
bcneyt  siats  vos,  Sènyer  "Deus:  car  en  axí  com  dome  sede- 
jant  qui  aytant  com  més  crex  sa  set  més  sesforsa  sa  cogi- 
tacio  a  cogitar  e  son  voler  a  amar  fonts  e  aigües,  en  axí 


E,  uenscre  (pastim). —  1.  E,  aor. 


272  Ramon  Lull 

la  H  aitant  com  en  lo  cors  sacrat  sobre  lautar  la  K  més  li 
contrasta,  aitant  la  H  pus  fortment  sesforsa  com  la  L  en- 
tena  la  E  en  la  hòstia  sacrada,  e  on  més  la  L  entén,  més 
de  mèrit  ha  per  entendre,  e  on  més  entén,  més  ama  lo  vo- 
ler so  que  la  L  entén:  car  axí  com  lo  voler  ha  major  mèrit 
en  amar  la  veritat  que  1  enteniment  no  entén,  axí  lo  voler 
ha  major  mèrit  per  molt  amar  so  que  1  enteniment  molt  en- 
tén, e  si  no  fos  axí'  fora  significat  que  on  1  enteniment  més 
entesera  son  creador  menys  lamàs  lo  voler,  e  assò  es  cosa 
impossíbol. 

28.  Senyor  qui  sots  vida  de  totes  vides  e  forsa  de  toies 
forces!  Entellectualment  entenem  que  com  la  L  entén  que 
la  E  humilià  la  C  a  pobrea  e  a  treballs  e  a  greu  mort  ango- 
xosa  per  nosaltres  peccadors  e  per  honrar  la  B  en  la  D, 
adones  la  L  entén  lo  gran  maravellós  càrrec  en  que  es  la 
F  com  de  tota  la  forsa  de  la  H  e  la  K  multiplic  la  N  sen- 
sualment  e  entellectualment  a  honrar  la  B  en  la  D  e  a  ado- 
rar e  contemplar  la  C  en  la  E,  per  tal  que  la  B  aja  gran 
raó  de  donar  gran  gràcia  e  gran  benedicció  a  la  G  e  la  1. 
4<  29.  Misericordiós  Senyor!  Com  la  L  entén  la  E  en  la  hòs- 
tia sacrada  e  entén  lo  peccador  qui  la  reeb  que  es  molt 
peccador,  adones  se  forma  a  la  L  la  gran  humilitat  de  la 
E  qui  per  gran  abundància  de  humilitat  se  vol  humiliar  al 
peccador  qui  de  la  hòstia  sacrada  combrega.  On,  com  la 
L  entén,  Sènyer,  aquesta  humilitat  tan  gran,  adones  la  L 
entén  que  la  F  es  molt  ubligada^a  loar  e  a  honrar  e  a  co- 
nèxer  la  gran  humilitat  de  la  E  e  de  multiplicar  la  N  a 
adorar  e  a  contemplar  la  C  en  la  E.  '♦í  30.  Gloriós  Senyor! 
Tant  som  3  fortment  beneficiats  de  la  vostra  sancta  humani- 
tat gloriosa  e  tant  es  la  C  alta  e  noble  en  sí  metexa  per  so 
que  la  B  dona  a  la  D,  que  per  assò  an  tots  los  crestians 
gaan  raó  de  loar  e  de  adorar  e  de  contemplar  vostra  sanc- 
ta humana  natura^ de  totes  les  forces  de  la  L  e  de  la  M. 

1.  E,  e  si  axí  no  fos.  -2.  E,  obligat. — 3.  A,E,  son. — 4.  A,  humanitat 
de  natura. 


L.  DE  Contemplació  273 

On,  qui  totes  les  forces  de  la  L  e  la  M  mctía,  Sènyer,  en 
la  N,  possíbol  cosa  seria  a  la  N  que  reebés  tanta  de  grà- 
cia e  de  vertut  de  la  B  e  de  la  D,  que  tots  los  infeels  au- 
ríen  conexensa  e  amor  de  la  E  qui  es  unida  de  la  A  e  la 
C  per  gràcia  de  Sant  Espirit. 


5  Cap.  338.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla la  gran  ajuda  que  nostre  Senyor 
Deus  fa  a  la  humana  espècia. 

^^p^  H  Deus  piadós  ajudable  humil,  en  totes  maneres  po- 
!^^^Vl  derós!  Qui  vos  vol,  Sènyer,  adorar  e  contemplar 
5lS!^»  P^i^  la  gran  ajuda  que  vos  fets  a  la  humana  natu- 
ra '  com  fassa  *  bones  obres  c  com  se  guart  que  no  fossa  mal, 
sapia  afigurar  figures  sensuals  per  les  quals  pug  a  les  figu- 
res entellectuals  per  les  quals  aja  conexensa  de  la  ajuda 
que  vos  fets  a  home;  car  aitant  com  hom  sabrà  conèxer  e 
membrar  e  voler  la  ajuda  que  vos  fets  a  nosaltres,  aitant 
porà  vos  adorar  e  contemplar  per  lo  gran  bé  que  vé  a  nos 
altres  de  la  vostra  ajuda.  ■^  2.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  per  assò,  Sènyer,  nos  posam  e  deym  que  la  ajuda  que 
vos  fets  3  a  home  en  fer  bé  e  en  esquivar  mal  sia  A  e  que 
fer  bé  sia  B  e  que  fer  mal  sia  C,  e  posam  ■♦e  deym  que  afer- 
mar vostra  encarnació  sia  D  e  negar  vostra  encarnació  sia 
E,  e  que  F  sia  la  significació  de  D,  e  G  sia  la  significació 
de  E,  e  posam  que  H  sia  memòria  e  enteniment  e  volen- 
tat,  e  1  sia  la  oració  e  la  contemplació  que  nos  fem  a  vos 
per  la  ajuda  que  nos  reebem  de  vos.  4(  3.  Com  nos,  Sènyer, 
ajam  afigurades  aquestes  figures   per   entencio   que   molt 


1.  E,  espècia. —  i.  A,  fa. —3.  A,  auets. — 4.  A,Ei  posem. 
Contemplació- Yll-iS. 


274 


Ramon  Lull 


MA 


,%^^M>i. 


;./r« 


A 


■  gran  conexensa  puscam  aver  de  la  gran  ajuda  que  vos  fets 
a  nosaltres,  la  qual  conexensa  volem  aver  per  tal  que  ajam 
gran  occasió  de  contemplar  vos,  per  assò  cove  que  asajem 
e  temptem  segons  quals  de  les  contraries  figures  damun 
dites  porà  la  memòria  més  remembrar  e  1  enteniment  més 
entendre  e  la  volentat  més  amar  la  vostra  ajuda,  per  tal  que 
la  oració  e  la  contemplació  puscam  aver  major  a  loar  'e  a 
honrar  e  a  beneyr  vos  qui  sots  nostre  gloriós  ajudable  en 
tots  bens  per  los  grans  poders  on  ^  sots  poderós.  * 

4.  Senyor  gloriós  qui  acorrefs  als  vostres  servidors  e  als 
vostres  contempladors!  Com  hom  met  la  F  en  la  H,  adones 
la  memòria  remembra  e  1  enteniment  entén  e  la  volentat 
ama  la  D,  nvembrant  e  entenent  e  amant  la  H  vostra  divi- 
na natura  e  humana,  membrant  e  entenent  e  amant  la  H 
que  vostra  divina  natura  es  mellor  en  obra  en  la  vostra  hu- 
mana natura  que  en  nulla  altra  crcatura,  e  membrant  e  en- 
tenent e  amant  la  H  que  vostra  natura  humana  reeb  ma- 
jor do  de  gràcia  en  vostra  divina  natura  que  no  fa  nulla 
altra  creatura.  4<  5.  Dementre  que  la  H,  Sènyer,  ha  en  sí 
la  Ftnembrant  e  entenent  e  amant  la  H  la  D,  adones  en- 
tra la  A  en  la  H,  per  lo  qual  cntrament  entra  la  B  en  la  H 
membrant  e  entenent  e  amant  la  H  fer  bé  per  la  A  qui  es 
;  ajuda  a  la  H  com  sia  membrant  e  entenent  c  amant  en  la  B 
iliper  amor  e  per  gràcia  e  per  la  forsa  de  la  A.  On,  demen- 
tre que  totes  estes  letres  son  en  la  H,  adones  es  la  H  tan 
fortment  plena  de  la  A  en  fer  la  B,  que  tota  la  memòria  e 
1  enteniment  e  la  volentat  sumplen  de  la  ]  en  adorar  e  en 


E,  a  tioar. — 2.  E,  d  on. 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Ajuda  de  Deu. 

F 

Significació  de  D. 

B 

Fer  bé. 

G 

Significació  de  E. 

C 

Fer  mal. 

H 

Memòria  enteniment   i 

vo- 

D 

Afirmació  de  la  Encarnació. 

luntat. 

E 

Negació  de  ]a  Encarnació. 

1 

Oració  i  contemplació. 

L.    DE    CoNTEMPLACli 


»75 


contemplar  lur  creador  e  lur  ajudador.  ♦í  6.  Honrat  Senyor! 
Dementrc  que  la  H  es  plena  de  la  A  e  la  B  e  la  F  e  la  ] 
per  esta  manera,  adones  vol  la  H  temptar  e  asajar  e  espro- 
var  sí  metexa  sis  porà  tant  fort  cumplir  de  la  A  e  la  B  c 
la  ]  ab  la  G,  com  ha  fet  ab  la  F.  On,  per  assò  la  H  gita  de 
sí  la  Fe  met  hi  la  G:  on,  per  assò  la  H  ublida  e  innora  e 
desama  la  D  per  la  E.  On,  dementre  que  la  H  asaja  e  temp- 
ta sí  metexa  per  esta  '  manera,  adones  la  H  se  remembra 
e  senten  que  no  es  tanta  de  la  A  en  ella  a  fer  la  B,  ni  la  ] 
no  es  tan  gran  en  ella,  com  era  d  abans  com  la  Fera  en  ella. 
On,  per  assò  la  H  nos  sent  la  forsa  ni  la  vertut  en  fer  la 
B  e  en  esquivar  la  C  la  qual  sentia  com  la  F  era  en  ella- 
7.  Bonabuirat  Senyor  ple  de  benedicció  e  de  benabuiran- 
sa!  Enaxí  com  accident  inseparable  es  pus  acostat  e  pus 
apropriat  a  la  substància  que  no  es  al  accident  separable, 
enaxí  la  F  acosta  més  la  A  a  la  H  com  cresca  e  multiplic 
Ja  1,  que  no  fe  la  G;  caria  G  no  ha  proprictat  ne  natura 
que  acost  la  A  a  la  H  per  la  qual  la  H  fassa  la  B  ni  com 
la  1  sia  crexent  ni  multiplicant  en  la  H,  e  la  F  ha  tan  gran 
vertut  a  demostrar  la  D,  que  per  aquella  vertut  e  proprie- 
tat  fa  la  A  venir  de  potencia  en  actu  la  B  e  la  ]  en  la  H. 
<•(  8.  On,  com  la  H  se  remembra  e  senten,  Sènyer,  que  no  Ç 
pren  ne  reeb  tanta  de  vertut  de  la  A  ab  la  G  com  fa  ab*la  '  ^ 
F,  e  com  la  H  se  remembra  c  senten  que  es  cosa  frèvol^ 
e  mesquina  per  sí  metexa  a  fer  la  B  e  a  esquivar  la  C  e 
com  sens  la  A  no  pusca  fer  la  B  ni  pusca  fugir  a  la  C,  per 
assò  lo  voler  de  la  H  ama  e  vol  la  F  e  desama  la  G  per 
tal  que  pusca  aver  gràcia  e  benedicció  per  la  D  com  la  A 
li  fassa  fer  la  B  per  la  F  e  li  fassa  esquivar  la  C.  On,  per 
assò  la  H  ha  conexensa  gue  la  D  es  en  vera  afermacio  e 
la  C  en  falsa  negació,  pus  que  per  la  F  vé  vertut  a  la  H  e 
per  la  G  la  H  priva  de  vertut.  «<  9.  Verluós  Senyor!  Qui 
vol,  doncs,  saber  ni  entendre  la  gran  occasió  que  la   H   ha 

I.  A,  que  la  .b.  tsaia  e  tempta  e  asaia  per  esta.— 2.   A,   manca  ab.    - 
3.  A,  freuol  hom. 


2,y6  Ramon  Lull 

que  sia  ajudada  per  la  A  com  reeb  la  F,  sapia  afigurar  ab 
figures  sensuals  aquestes  raons  damua dites;  car  a  cada' 
qüestió  d  esta  Obra  porà  per  figures  atrobar  e  conèxer  ab 
que  sapia  la  art  de  les  figures  com  la  A  ajuda  a  la  H  per 
la  F,  la  qual  A  embarga  a  la  H  la  G  per  so  car  la  H  no 
ha  natura  ni  proprietat  que  per  la  G  pusca  aver  tan  gran 
ajuda  a  fer  B  com  ha  per  la  F.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
^  i  doncs  lo  vostre  servidor,  Sènyer  Deus,  adora  e  contempla 
vostra  sancta  deitat  e  humanitat  per  gràcia  e  per  benedic- 
ció de  la  vostra  ajuda  vertuosa  poderosa. 

j  o.  Cumplií  Senyor,  gran  en  tols  acabaments,  honrat  en 
tols  honraments!  Entellectualment  entenem  que  aitant  com 
la  F  demostra  vertut  e  forsa  de  la  D  a  la  H,  d  aitant  ajuda 
la  A  a  la  H  com  fassa  la  B  e  no  fassa  la  C  per  tal  que  la 
I  sia  en  la  H;  e  aitant  com  la  H  reeb  de  so  que  la  F  li 
mostra*  de  la  D.'daitant  ha  la  A  raó  que  ajut  a  la  H  com 
fassa  la  B  e  que  no  fassa  la  C  per  tal  que  aja  en  sí  la  1. 
On,  com  tan  gran  sia,  Sènyer,  la  demostració  que  la  F  fa 
de  la  D  a  la  H  e  com  tan  gran  sia  la  vertut  que  la  H  ha 
potencialment  com  actualment  pusca  reebre  la  F,  qui  es 
qui  pogués  aesmar  la  gran  ajuda  que  la  H  ha  de  la  A  per 
la  F  a  fer  B  e  a  esquivar  C?  4<  i  i.  On,  beneyt  siats  vos, 
Senyor  Deus;  car  aitant  com  lamat  remembra  e  entén  grans 
los  bens  els  honraments  que  ha  reebuts  de  son  amic  e  ai- 
tant com  lamat  remembra  e  entén  la  gran  amor  que  li  ha 
son  amic,  d  aitant  es  ajudat  lo  remembrament  del  amat  a 
remembrare  son  enteniment  a  entendre  e  son  voler  a  amar 
son  amic.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs,  qui  puría  aest- 
mar,  Sènyer,  la  gran  raó  ni  la  gran  occasió  que  hom  ha  de 
adorar  e  de  contemplar  vos  com  hom  reeb  la  F  en  la  H? 
ne  qui  poría  aestmar  la  gran  ajuda  que  la  A  fa  a  la  H  en 
adorar  e  contemplar  vos  en  fer  B  per  amor  de  vos  com  la 
H  reeb  la  F?  4<  12.  Piadós  Senyor!  D  aitant  com  lamat  pot 


|.  E,  o|ada  (passim^. —  2.  E,  demostra. — 3.  M,  de  Jí. 


L.  DE  Contemplació  277 

membrar  e  entendre  los  treballs  e  los  afanys  e  les  ontes 
els  turments  e  la  mort  greu  e  aontada  e  sens  culpa  que 
son  amic  ha  soferta  per  amor  delí,  daitant  es  ajudat  lo  re- 
membrament  del  amat  a  remembrar  e  1  enteniment  a  enten- 
dre e  lo  voler  a  amar  lamic  qui  ab  tantes  de  dolors  e  de 
langors  e  ab  tan  greu  mort  là  amat  e  honrat.  On,  com  la 
H  per  la  F  pusca  membrar  e  entendre  e  amar  de  la  D  to- 
tes estes  coses,  doncs,  qui  puría  aestmar  ni  albirar,  Sènyer, 
tan  gran  ajuda  a  la  H  de  la  A  per  la  F  com  sia  adorant  e 
contemplant  son  Senyor  Deus  gloriós? 

1 3.  Ajudable  Senyor  als  jush  e  als  drelurers  e  als  verta- 
ders! Entellectualment  entenem  que  A  es  comensament  de 
B  e  privació  de  C.  On,  com  la  H  remembra  e  entén  pus 
fortment  e  pus  acabadament  la  A  ab  la  D  que  ab  la  E, 
per  assò  entén  que  la  A  mills  es  demostrada  en  la  B  per 
la  F  que  per  la  G,  e  mills  demostra  la  F  com  la  C  venga 
en  privació  per  la  A  que  no  demostra  la  G  com  la  C  sia 
en  privació  per  la  A.  4(  14.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
per  assò  la  H  molt  mills  sens  tota  comparació  es  endres- 
sada  en  son  remembrar  e  en  son  entendre  e  en  son  voler 
la  A  com  la  F  demostra  la  A  en  la  B  per  fer  bé  c  en  la  C 
per  cessar  mal,  que  no  es  com  la  G  li  embarga  ab  la  E  son 
remembrar 'e  son  entendre  e  son  voler.  On,  com  endres- 
sament  e  ordonament  sien  occasió  a  multiplicació  de  1 
e  desordonament  e  embargament  sien  occasió  a  la  1  com 
no  venga  de  potencia  en  actu,  per  assò,  Sènyer,  la  H  re- 
corre a  la  D  a  membrar  e  a  entendre  e  a  voler,  per  tal 
que  la  F  li  do  tanta  de  vertut  en  membrar  e  entendre  e 
amar  la  A,  que  nulla  impaciència  no  pusca  ésser  amada  per 
lo  voler  qui  ama  la  B  e  ha  en  oy  la  C.  >•<  15.  Vertuós  Se- 
nyor! Com  la  H  ha  remembrat  e  entès  que  molt  mills  sens 
tota  comparació  es  demostrat  per  la  F  que  per  la  G  com 
la  A  sia  comensament  de  B  e  cessament  de  C,  adones  la 


A,  remembrament. 


278  Ramon  Lull 

H  tempta  son  remembrament  e  son  enteniment  si  porà 
membrar  e  entendre  tam  bé  per  la  G  que  la  A  sia  compli- 
ment e  acabament  de  la  B  e  que  no  sia  comensament  de  la 
C,  com  pot  membrar  e  entendre  per  la  F  que  la  A  es  a  la 
B  comensament  e  es  destruiment  de  la  C.  On,  dementre 
tAA^jt^Afi  ^"^  ^*  ^  tempta  e  asaja  per  esta  manera  son  remembra- 

ment e  son  enteniment,  adones  la  A  ajuda  a  son  remembrar 
e  entendre  com  la  H  membra  e  entén  e  ama  la  D,  per  la 
qual  ajuda  ha  la  H  conexensa  de  so  que  la  A  fa  en  la   B 
■-    '■-  " "  '*/>^  de  so  que  la  A  destroex  en  la  C;  e  com  la  H  ubiida  e 
uC^W**^     -innora  la  D  e  membra  la  E,  adones  nos  sent  la  vertut  ni 
'   'V^  i         la  ajuda  que  d  abans  sentia  en  conèxer  que  la  A  es  aca- 

bament de  la  B  e  que  no  es  comensament  de  la  C:  on,  per 
assò  la  H  retorna  a  la  F  e  fug  a  la  G  multiplicant  la  1  en 
la  memòria  e  en  1  enteniment  e  en  la  volentat. 

1 6.     Divinaí  T^ey  de  glòria  qui  soh  font  de  vida  e  de  tots 

jíIaaT  StA/i        bens!  Entellectualment  entenem,  Sènyer,  que  com  la  H  re- 

^  membra  e  entén  predestinació,  que  adones  tempta  e  asaja 

"*    '^  rl^  son  remembrament  e  son  enteniment  segons  qual   de  la   F 

IL  pMtt^f^^         o  la  G  porà  mills  gitar  de  son  remembrar  e  entendre  pre- 

h^i   vL  i^^      destinació,  per  tal  que  la  1  no  reeba  frevoltat  e  perea  per 

k^tSi^  flj/  %i€UA  rcmembrada  e  entesa  predestinació  per  la  qual  no  aja  oc- 

í    'àiJ^SjiM        casió  de  privar  la  B  c  de  fer  la  Q.  %  17.  On,  dementre  que 

fJtA/^*^         la  H  tempta  enaxí,  Sènyer,  sí  metexa,  adones  la  A  ajuda  a 

f  la  H   com  git  de  son  remembrament  predestinació   com 

membra  la  D.  On,  per  assò  la  H  entén  que  si  tant  era  que 

ella  fos  predestinada  a  dampnacio,  per  tot  assò  no  estaria 

que  ella  no  amàs  la  B  c  que  no  desamàs  la  C  per  amor  de 

la  D;  e  dementre  que  la  A  ajuda  a  la  H   per  esta  manera 

contra  predestinació,  adones  la  H   asaja  si  la  A   li    farà 

aquella  ajuda  metexa  ab  la  G,  la  qual  ajuda  la  H   no  sent 

de  la  A  ab  la  G  tanta  de  predestinació  segons  que  d  abans' 

sentia  ab  la  F,  enans  sent  la  H  afrevolir  e  minvar  la  1    en 


I.  M,  an  A.  facial  ipsi  tantum  adjutorium  stcut  antea  sentiebal  T.,  eò 
quòd  ipsum  Jí.  non  sentit  ab  A.  cum  G.  tantum  fervorem  quantum  antea.,. 


L.  DE  Contemplació  279 


son  remembrar  e  entendre  e  voler,  es  sent  lunyar  de  la  B 
e  acostar  a  la  C  per  la  G.  4<  18.  On,  com  assò  sia  enaxí  e 
com  la  H  aja  menys  danimositat  e  de  fervor  en  vos  ado- 
rar e  a  contemplar  com  la  predestinació  entra  en  son  re- 
membrar e  entendre  ab  la  G  que  no  ha  com  hi  entra  ab  la 
F,  per  assò  concx  la  H  que  molt  més  es  ajudada  per  la  A  ^ .  ç. 
a  fer  B  e  a  esquivar  C  per  la  F  que  no  es  per  la  G.  On, 
com  hom  sia  obligat,  Sènyer,  molt  fortment  dadorar  e  de 
contemplar  vos  feent  B  e  esquivant  C  e  com  a  assò  sia 
major  occasió  la  F  que  la  G,  per  assò  la  H  entén  que  la  F  ; 
dona  afermant  vera  demostració  de  la  D  e  que  la  G  dona 
falsa  demostració  negant  de  la  E. 

1 9.  7{ey  sanclificat  gloriós  qui  sols  lugor  de  toies  resplan- 
dors!  Entellectualment  entenem  que  com  la  H  tempta  e 
asaja  la  D  e  la  E  segons  qual  porà  més  membrar  e  enten- 
dre e  amar  en  vos  vostre  poder  e  saber  e  voler  e  dretura 
e  misericòrdia  e  paciència  e  humilitat  e  les  altres  vertuts, 
adones  la  F  li  dona  molt  major  demostració  de  totes  estes  -:-,  - 
vertuts  que  no  fa  la  G.  On,  per  assò  la  H  sent  pus  ajudat  ,/!.•>  f. 
son  remembrar  e  son  entendre  e  son  voler  de  la  A  ab   la 

F,  que  no  fa  ab  la  G  a  fer  bé  e  a  esquivar  mal.  ■V,  20.  Car 
aitant  com  la  F  dona  major  demostració  ab  la  D  de  vos- 
tres vertuts  que  la  G  ab  la  E,  d  aitant  es  la  H  pus  vertuo- 
sa  en  son  membrar  e  entendre  e  voler  per  la  F  que  per  la 

G,  per  la  qual  vertut  es  ajudada  a  fer  B  e  a  esquivar  C:  . 
car  enaxí  com  voler  qui  am  so  que  lenteniment  entén  e  so             ( 
que  la  memòria  remembra  es  pus  ajudat  a  ésser  gran   vo- 
ler per  la  memòria  c  per  lenteniment,  que  no  es  lo  voler 

qui  desama  so  que  memòria  membra  o  qui  ama  so  que  len- 
teniment no  entén,  enaxí,  Sènyer,  la  H  es  pus  ajudada  a 
muntiplicar  e  a  créxer  la  1  per  la  F  que  no  es  per  la  G, 
pus  que  la  F  li  dona  major  demostració  de  vostres  vertuts 
que  no  fa  la  G.  ♦(  21.  Honrat  Senyor!  Aitant  com  la  F  de- 
mostra a  la  H  que  vos  avets  recreat  c  ordonat  lo  mon  ab 
la  D  e  aitant  com  la  G  nega  a  la  H   totes  aquestes  coses, 


aSo  Ramon  Lull 

aitant  la  H  es  ajudada  per  la  F  a  fer  bé  e  a  esquivar  mal 
per  abundància  d  amor  e  de  saber  e  de  poder  e  dumilitat 
e  de  paciència  e  de  les  altres  vertuts  per  les  quals  hom  fa 
bé  e  esquiva  fer  mal:  car  enaxí  com  sanitat  es  occasió  de 
vida  e  malaltia  es  occasió  de  mort,  enaxí  vertuts  son  occa- 
sió de  fer  bé  e  vicis  son  occasió  de  fer  mal.  On,  com  la 
vostra  sancta  encarnació  e  passió  e  la  recreació  e  ordona- 
cio  quel  mon  pres  per  la  D  sia  a  la  H  occasió  de  vertuts, 
per  assò  la  H  es  ajudada  a  fer  B  '  on  pus  es  de  vertuts  oc- 
casionada. 

22.     Suau  Senyor  amorós  humil  dous  simple  piaJós!  ^ntz\- 
^      Z'         lectualment  entenem  que  com  la  H  tempta  e  asaja  la  F  e 
i'....  '^.".f^  ^"    la  G  segons  qual  damdues  porà  pus  gloriejar  en  glòria  ni 
porà  ésser  pus  ajudada  a  reebre  glòria  de  vos,  adones  la 
'  i    js,    /    F  demostra  a  la  H  com  per  la  D  serà  occasionadaMe  ree- 

i  «v'^í-f*' '  -  bre  glòria  de  la  vostra  deitat  gloriosa  e  de  la  vostra  hu- 
manitat vertuosa;  e  com  la  H  ha  reebuda  aquesta  demos- 
tració de  la  F,  adones  se  gira  a  la  G  e  nos  sent  per  la  G 
membrament  ni  enteniment  per  que  pusca  membrar  ni  en- 
tendre com  en  glòria  sia  hom  ajudat  a  ésser  gloriejat  en 
ànima  e  en  cors  sens  la  D.  '♦^  23.  "Eternal  Senyor!  Com  la 
H  remembra  e  entén  que  tota  la  humana  espècie  càec  es 
corrompé  en  Adam,  e  tempta  la  F  e  la  G  segons  qual  la 
humana  espècia  es  mills  ajudada  per  la  A  a  relevar  del 
peccat  e  de  la  corrupció  e  a  recobrar  la  gràcia  de  son  crea- 
A  dor,  adones  la  F  dona  demostració  de  la  ajuda  que  la  hu- 

mana espècia  ha  aúda  per  la  D  a  relevar  del  peccat  e  a 
fer  bè  e  a  esquivar  mal.  On,  dementre  que  la  F  dona  ab  la 
D  aquesta  demostració  a^la  H,  adones  la  H  se  gira  a  la  G* 
si  porà  dar  ab  la  E  tanta  de  demostració  com  la  F,  la  qual 
H  membra  e  entén  que  la  G  no  ha  vertut  ni  forsa  ni  pro- 
prietat  ni  natura  per  la  qual  pusca  tanta  d  ajuda  demostrar 
a  la  H  ab  la  B  com  fa  la  F  ab  la  D.  4<  24.  Divinal  Senyor! 


I.  A,  be.  —  2.  E,  occasió. —  3.  A,  ab. — 4.  A,  a  la  .d. 


L.  OE  Contemplació  281 


Com  la  H  tempta  la  F  e  la  G  segons  qual  porà  mills  mem-  />^-«. 

brar  e  entendre  que  per  los  sants  de  glòria  sia  mills  ajuda-  -    -       5L* 

da  a  pregar  e  a  clamar  mercè  al  Rey  de  glòria,  adones  la    **^^    yl^ 
F  se  fa  a  avant  e  demostra  ab  la  D  que  vostra  humana  na-  tAAAitM^•^  v«^ 
tura  e  nostra  dona  Sancta  Maria  e  los  apòstols  e  molts  €<^   ^  g^  i^, 
sents  e  màrtirs  e  confessors  e  religiosos '  ha  en  glòria  qui    /-w^  /vi-^J^^ 
tots  ajuden  a  pregar  per  nosaltres  peccadors.  On,  com  la 
H  ha  vista  la  demostració  de  la  F,  en  après  se  gira  a  la  G 
la  qual  no  li  pot  tanta  dajuda  signiucar  ab  la  E  com  la  F 
fa  ab  la  D.  On,  com  assò  sia  enaxí  e  com  lo  noble  vasall 
vertuós  es  pus  ajudat  de  sa  noblea  e  vertuts  denant  son 
senyor  a  contar  e  a  dir  ses  paraules  que  no  es  lo  vassall 
neci  culpable  de  poca  valor  per  ses  viltats  e  per  ses  nes- 
cietats,  ^  per  assò  la  H  ha  conexensa  que  molt  més  sens  to- 
ta comparació  es  ajudada  a  fer  bé  e  a  esquivar  mal  per  la 
F  que  per  la  G. 

25.     Poderós  Senyor  sobre  tots  poders  qui  sots  voler  sobre 
tots  volers!  Com  la  H  tempta  e  asaja  la  F  e  la  G  qual  de-  {y  f'       ' 
mostra  mills  la  B  en  ^  ésser  e  la  C  en  privació  per  tal  que  la     ^''•    'r  Cm-ttC^í 
memòria  pusca  més  B  membrar  en  ésser  e  menys  de  C  es-  [  ,     y 

ser,  adones  la  F  demostra  per  la  D  més  de  B^en  los  cres- 
tians  domens  religioses  e  clergues  e  homens  justs  qui  fan 
més  almoynes  e  afliccions  e  oracions,  que  no  son  celis  qui 
son  demostrats  per  la  G.  On,  aitant  com  la  H  veu  més 
bons  homens  ab  la  F  que  ab  la  G,  aitant  ne  veu  més  de 
mals  en  los  qui  creen  la  G  que  en  los  qui  creen  la  F:  on, 
per  assò  la  H  ha  conexensa  que  molt  pus  fortment  los  ho- 
mens de  la  F  son  pus  ajudats  per  la  A  a  fer  bé  e  a  esqui- 
var mal,  que  no  son  los  homens  de  la  G.  *<  26.  Si  tant  fos, 
Sènyer,  que  la  A  ajudàs  pus  fortment  a  la  G  que  a  la  F, 
los  homens  qui  creen  en  la  E  foren  més  en  oració  e  en 
contemplació  e  en  almoynes  e  en  religió  í  que  los  homens 
qui  creen  en  la  D;  e  si  assò  fos  enaxí,  la  H  membrara  e 


I.  E,  relegioses. —  2.  A,  nessietats:  E,  necessitats. — 3.  A,  manca  en. 
— 4,  A,  be.  —4.  E,  relegio  (passim). 


282  Ramon   Lull 

entcsera  mes  bons  homens  religiosos  almoyners  '  per  la  E 
que  per  la  D.  On,  com  la  H  per  una  almoyna  o  per  .j.  ho- 
me religiós  que  membre  e  entena  per  la  E  nentena  en  re- 
membre  .c.  per  la  D,  per  assò  la  H  membra  e  entén  que 
los  homens  qui  creen  en  la  D  son  molt  pus  ajudats  a  fer 
bé  e  a  esquivar  mal  que  no  son  los  homens  qui  creen  en 
la  E;  e  si  assò  no  fos  enaxí,  fora  so  qui  es  membrat  e  en- 
tès e  sentit  menor  en  nombre  e  en  valor  que  so  qui  es 
menys  sentit  e  entès.  4^  27.  On,  si  assò  fos,  Sènyer,  enaxí, 
seguiràs  que  .ij.  fossen  més  que  tres  e  .iij.  més  que  .C-,  e 
assò  es  cosa  impossíbol  que  la  cosa  menor  sia  major;  car 
si  era  possíbol  seguirsia  que  la  vostra  vertut  major  fos 
menor  de  la  vertut  qui  es  creada  en  les  creatures,  e  fora 
creatura  major  de  son  creador,  e  assò  es  cosa  impossíbol; 
per  la  qual  impossibilitat  la  H  ha  remembrament  e  enteni- 
ment que  la  G  falsament  contrasta  a  la  F  e  la  F  vertadera- 
ment es  contraria  a  la  G.  On,  per  assò  la  H  com  sab  e 
pot  membrar  e  entendre  e  voler  totes  aquestes  significa- 
cions, adones  pot  multiplicar  la  1  a  loar  et  a  adorar  son 
gloriós  creador  vertuós. 

28.  "Excellení  Senyor  sobre  totes  altèes,  humil  sobre  totes 
humilitats!  Enteli ectual ment  entenem  que  la  H  tempta  e 
asaja  la  F  e  la  G  segons^  qual  porà  major  ajuda  aver  de  fe 
e  de  creensa,  o  per  la  D  o  per  la  E,  ^per  tal  que  aja  pus 
•7  iN't'^-ff'^  vertuós  remembrament  e  voler  a  creure  so  que  1  enteni- 
ment no  pot  entendre.  On,  dementre  que  la  H  tempta  per 
esta  manera  la  F  e  la  G,  adones  la  F  demostra  pus  vertuo- 
sa  fe  e  creensa  per  la  D  en  mèrit  e  en  quantitat,  que  la  G 
no  pot  demostrar  per  la  E:  on,  per  assò  la  H  sent  major 
ajuda  a  aver  vertuós  remembrament  e  voler  a  creure  contra 
mortificat  enteniment  per  la  F,  que  no  fa  per  la  G.>*<  29.  Glo- 
riós Senyor!  Com  la  H  ha  temptada  e  esprovada  la  F  e  la 
G  sobre  fe  e  creensa,  en  après  tempta  e  asaja  la  F  e  la  G 


1.  A,E,  almoynes.—  2.  A,  sogons. —  3.  M,  in  D.  vel  in  E. 


L.  DE  Contemplació  283 


en  raons  necessàries  per  les  quals  pusca  aver  major  cone-       O 

xensa  de  son  creador,  o  ab  la  D  o  ab  la  E.  On,  dementrc_     r^  ****^    '^ 

que  la  H  tempta  la  F  e  la  G  per  esta  manera,   adones  la  /^.,^   rt^ZU 

F  demostra  pus  declaradament  a  la  memòria  e  al   enteni- 

ment  de  la  H  lacabament  de  qualitats,  que  no  fa  la  G:  car  ,  j- 

enaxí  com  les  coses  sensuals  son  sobjects  per  los  quals  son  1 1  y 

significades  les  coses  entellectuals,  enaxí  la  D  es  mirall  ej  '  ^-""'^ 

demostració  a  la  H  per  lo  '  qual  la  F  demostra  lacabament! 

de  vostres  vertuts,  per  la  qual  demostració  es  vivificat  lo 

remembrament  e  1  enteniment  a  membrar  e  a  entendre  la 

H  les  raons  qui  son  de  necessitat.  ^  30.  Drelurer  Senyor! 

Com  la  H  ha  temptat  la  F  e  la  G  e  ha   trobat  que  molt 

pus  noble  es  en  fe  e  en  raó  per  la  F  que  per  la  G,  adones 

la  H  remembra  e  entén  que  pus  ajudada  es  en  aver  fe  com 

la  vol  aver,  o  en  raó  com  la  vol  entendre  e  saber,  per  la  F 

que  no  es  per  la  G:  on,  per  assò  la  H  ha  conexensa   que 

la  A  pus  ajuda  a  hom  per  la  F  que  per  la  G.  On,  per  as-/^/^ 

sò  lo  voler  ama  la  D  per  la  qual  la  H  es  occasionada  e 

ajudada  en  son  remembrar  e  entendre  e  amar  de  créxer  e 

multiplicar  la  1  per  adorar  e  contemplar  e  loar  e  beneyr 

la  sancta  ajuda  el  sant  socors* que  fa  la  vostra  ajuda  a  la 

H  qui  membra  e  entén  e  ama  son  gloriós  Deu. 


JL 


n 


I.  E,  la. — a.  E,  secors. 


284 


Ramon  Lull 


^.^rí^'e*^ 


-u 


-f?t; 


f  Cap.  339-  Com  hom  adora  e  contem- 
pla lo  honrat  Deus  gloriós  per  tal 
que  li  do  conexensa  e  demostració  de 
ses  vertuts  glorioses. 


'!'  d. 

1 


H  Deus  gran  maravellós  del  qual  son  enamorats  tants 
homens  justs  e  religiosos!  Qui  vol  apercebre  ni  sa- 
ber, Sènyer,  les  vostres  glorioses  vertuts,  cove 
que  sapia  afigurar  sensualment  figures  per  les  quals  pusca 
pujar  son  enteniment  a  les  figures  entellectuals  ab  les  quals 
e  per  les  quals  pusca  reebre  los  significats  entellectuals  que 
vostres  vertuts  donen  de  sí  metexes  per  tal  que  hom  sia 
adorant  e  contemplant  son  honrat  Deus  gloriós.  4<  2.  On, 
com  assò,  Sènyer,  sia  enaxí,  per  assò  nos  posam  e  deym  que 
A  es  la  vostra  gloriosa  del  tat,  e  B  es  les  vostres  glorioses 
vertuts,  e  C  es  negació  de  la  vostra  encarnació,  e  D  es  la 
significació  de  la  C,  e  E  es  afirmació  de  vostra  encarnació, 
e  F  es  significació  de  la  E,  e  G  es  humà  enteniment,  e  H 
es  home  crestià,  e  1  es  home  infeel.*On,  com  nos  ajam 
aquestes  figures  endressades  per  aver  conexensa  de  les 
vostres  vertuts,  per  assò  cove  que  ab  elles  pugem  sobre 


Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

D  ei  tat. 

B 

Virtuts  de  Deu. 

C 

Negació  de  la  Encarnació. 

D 

Significació  de  C. 

E 

Afirmació  de  la  Encarnació. 

F 

Significació  de  E. 

G 

Enteniment  humà. 

H 

Home  cristià. 

1 

Home  infeel. 

L.  DE  Contemplació  285 

elles  I  enteniment  e  la  conexensa  en  conèxer  vostres  vertuts. 
♦<  3.  Amorós  Senyor!  Qui  vol  entrar  en  est  encercament  da- 
mundit,  cove  que  sapia  seguir  la  art  c  la  manera  segons  la 
qual  les  vostres  vertuts  se  demostren  al  humà  enteniment, 
la  qual  art  es  que  hom  guart  e  aestme  la  A  segons  qual 
deia  D'o  la  F demostra  mills  e  pus  declaradament  la  B.a  ^^ 

la  HCp  a  la  1. '  On,  qual  que  demostració  la  G^Vcja  pus  ma-  "        '      ''  '^^ 

nifestament  e  pus  declaradament,  cove  que  segons  aquella  **  '  "^^^^  "^ 
aferm  o  nec  la  C  o  la  E,  afermant  la  C  o  la  E  per  tal  que 
mills  pusca  obeyr  als  significats  que  la  A  dona  de  la  B. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  cove,  Sènyer,  que  hom  asag 
ab  .ix.  vertuts  la  D  e  la  F  sobre  la  G,  les  quals  vertuts 
son,  poder  saber  amor  dretura  misericòrdia  humilitat  pa- 
ciència veritat  acabament,  e  totes  aquestes  .ix.  vertuts 
deym  que  son  la  B. 

4.     Poderós  Senyor  sobre  lots  volers,   volenterós  Senyor  ^^^^  ^  W***^r.-^5LL 
sobre  tols  poders!  Qui  vol  aver  conexensa  de  vostre  poder  ^ 
gloriós,  cove  que  sapia  temptar  la  Q  si  porà  tan  gran  de-      a 
mostracio  reebre  en  la  H  o  en*  la  l'ideí  vostre  poder  per  la 
D'com  per  la  F.  On,  primerament  cove  que  metam  la   C  ^f 
en  la  G  ab  la  D  per  tal  que  la  G  veja  la  demostració  que 
la  A  fa  en  la  C  de  la  B.  On,  deym  que  com  hom  ha  temp- 
tada  la  G  per  esta  manera,  adones  la  D  dona  dues  signifi- 
cacions del  vostre  poder  gloriós,  la  una  es  com  lo  demostra 
infinit 3  eternal   ans   de   la   C,  lautra  es  com  lo  demostra 
fenit  comprès  en  la  E  en  so  que  li  atribuex  defalliment,  pus 
que  la  C  negant  la  E  aferma  que  nos  pusca  ajustar  ni  unir 
la  A  e  la  E  sens  alteració  de  la  A  e  la  B  e  la  E.  ■*'•<  5.  On,* 
com  hom  ha  mesa,  Sènyer,  la  C  en  la  G  e  la   G  ha  reebu- 
da  ab  la  D  so  que  pot  de  la  B,  adones  cove  que  hom  mut 
la  G  en  la  E  ab  la  F  per  tal  que  la  G  aja  conexensa  de  so 
que  demostra  la  A  a  la  G  de  la  B.  On,  com  hom  ha  mu- 
dada la  G  en  la  E,  adones  la  F  demostra  a  la  G  que  la  A 


•ey    ■  .  ^  M-, 


I.  A,  o  la  .h  o  la  .i.  -i.  A,  manca  en. — 3.  A,  com  demostra  dl   infi- 
nit.— j^.  M,  in  E.  —  5.  E.M,  manca  aquest  mot, 


286 


Ramon  Lull 


demostra  tan  gran  son  poder  en  la  E,  que  es  infinit  aitàn 
bé  en  la  E  com  era  sens  la  E  ans  que  fos  la  E;  car  pus 
que  la  A  e  la  E  se  poden  unir  sens  alteració  de  la  A  e  la 
E,  adones  la  F  demostra  a  la  G  que  la  A  ha  infinit  poder, 
pus  pot  unir  creador  e  creatura  e  pus  que  la  hòstia  sa- 
crada  pot  fer  vera  carn  e  pot  fer  concebre  e  enfantar  en 
donzella  '  verge  la  vostra  humana  natura.  «  6.  On,  demen- 
tre  que  la  G  entén  per  la  F  tan  gran  poder  en  la  A  lo 
qual  no  pot  entendre  per  la  D,  adones  vol  temptar  la  H 
e  la  1.  On,  com  la  G  entra  en  la  H,  adones  la  F  li  demos- 
tra tan  fortment  la  B,  que  no  es  boca  quiu  pogués  dir  ni 
orelles  qui  ho  poguessen  oyr  ni  ulls  qui  ho  poguessea  vèer; 
c  dcmentre  que  la  G  veu  en  la  H  tan  fortment  la  B,  adones 
se  muda  en  la  1  per  tal  que  asag  si  porà  tant  vèer  de  Ha  B 
en  la  ]  com  fa  en  la  H.  On,  adones  com  la  G  es  en  la  1,  la 
D  li  amaga  tot  lo  poder  que  la  F  li  mostrava  com  entrà 
en  la  H:  on,  per  so  com  la  G  entén  més  de  poder  per  la 
F  que  per  la  D,  per  assò  conex  que  més  val  com  es  en  la  H 
que  no  fa  com  es  en  la  ];  car  aitant  com  la  G  fruex  més 
vostie  poder  en  la  H  que  en  la  1,  d  aitant  val  més  com  es 
en  la  H  que  com  es  en  la  1. 

7.  Jlh  Senyor  del  qual  venen  e  al  qual  van  mes  cogila- 
cions  e  mes  amors!  Qui  vol  aver  conexensa  del  vostre  glo- 
riós saber,  cove  que  guart  e  asag  la  G  segons  qual  de  la 
D  o  la  F  porà  mills  reebre  la  demostració  que  la  A  fa  de 
la  B.  On,  deym  que  com  la  ]  met  la  C  en  la  G  ab  la  D, 
que  adones  la  G  veu  per  una  manera  acabat  vostre  saber 
e  per  altra  manera  la  D  li  dona  falsa  demostració  de  vos- 
tre saber.  On,  la  manera  per  la  qual  la  D  demostra  a  la 
G  acabat  vostre  saber,  es  en  quant  1  esguarda  3  la  G  sens 
relació  de  creatura;  mas  com  la  G  ab  la  D  guarda  vostre 
saber  segons  relació  de  creatura,  adones  la  D  li  significa 
que  vos  no  avets  saber  per  lo  qual  ajats  sabuda  fer  una 


1.  E,  donsda  (forma  usual).  —  i.  A,  manca  de. — 3.  A,  los  guarda. 


L.  DE  Contemplació  187 


creatura  qui  val  més  que  totes  les  altres  creatures,  ni  no 
avets  saber  per  lo  qual  sapiats  fer  1  ajustament  de  la  divina 
natura  [e]  humana  en  la  E  sens  alteració  de  cascuna  de  les 
dues  natures,  ni  vostre  saber  no  sab  com  de  verge  sia  nat 
infant  ni  com  pa  sacrat  sia  alterat  en  carn  e  vi  sacrat  sia 
alterat  en  sanc. '  «<  8.  Com  la  G  ha  reebuda  per  la  D  en 
la  ]  vera  significació  de  la  B  per  ^una  manera  e  per  altra 
manera  nà  reebuda  ftilsa  significació,  adones  se  muda  en 
la  H  per  asajar  si  ab  la  F  porà  reebre  mellor  demostració 
de  la  B  que  ab  la  1  e  la  D.  On,  adones  com  la  G  ses  mu- 
dada, Sènyer,  en  la  H,  adones  la  F  demostra  de  la  B  que 
en  vostra  divina  natura  ha  acabada  saviea  sens  relació  de 
creatura;  e  com  la  G  guarda  segons  relació  de  creatura  la  B 
en  la  A,  adones  la  F  demostra  la  B  acabada  en  so  que  vos 
sabets  e  sabés* crear  una  creatura  en  la  E  mellor  que  to- 
tes les  altres  creatures  e  sabés  ^  de  verge  fer  nèxer  infant  e 
sabets  unir  creador  e  creatura  en  la  E  e  sabets  en  la  alte- 
ració del  vi  sacrat  alterar  pa  en  carn  e  en  la  alteració  del  pa 
sabets  alterar  vi  en  sanc.X(  9.  On,  com  la  G,  Sènyer,  en  la 
]  no  pusca  per  la  D  reebre  tan  gran  demostració  de  la  B 
en  la  A  com  fa  com  es  en  la  H  ab  la  F,  per  assò  la  G  en- 
tén molt  major  e  pus  noble  la  B  per  la  F  com  es  en  la  H, 
que  no  fa  per  la  D  com  es  en  la  1.  On,  per  assò  la  G  ha 
certa  conexensa  e  certa  demostració  que  la  F  es  vera  sig- 
nificació de  la  E,  e  la  D  es  falsa  significació  de  la  C;  car  sí 
la  D  fos  vera  e  la  F  fos  falsa,  seguiràs  que  la  G  valgra 
més  en  la  1  que  en  la  H  e  agra  major  conexensa  de  la  B 
ab  la  D  que  no  ha  ab  la  F  com  es  en  la  H.  On,  com  dassò 
sia  tot  lo  contrari  segons  que  damunt  avem  dit  e  provat, * 
per  assò  la  G  adora  e  contempla  e  loa  e  beneex  la  A  e  la 
B  en  la  H  ab^la  F. 


I.  A,  ni  con  pa  sacrat  sia  alterat,  ni  en  sanc  de  ui  sacrat  sia  alterat 
pa  en  carn:  E.  ni  com  de  pa  sacrat  sia  alterat  ui  en  sanc  e  de  ui  sacrat 
sia  alterat  pa  en  carn.  —  2.  A,  sabets  — 3.  A,  saber.— 4.  M  alteraré  pa- 
tíem tacraium  in  veram  Camem,  e  vinum  in  sanguinem.  —  5  E,  auem  pre- 
uat.— 6.  A,  en. 


288  Ramon   Lull 

1  o.  Honral  Senyor  qui  exoils  los  vostres  amadors  en  lurs 
contemplacions!  Qui  vol  aver  conexensa  de  la  vostra  sancta 
amor  gloriosa,  cove  que  hom  tempte  e  asag  la  G  en  la  H 
e  en  la  I  segons  qual  porà  mills  reebre  la  demostració  que 
la  A  fa  de  la  B.  On,  com  hom  tempta,  Sènyer,  la  G  e  la 
met  en  la  1  ab  la  D,  adones  entén  la  G  per  una  manera 
que  la  vostra  amor  ama  acabadament  home  e  per  altra 
manera  li  es  demostrat  que  home  no  es  acabadament  amat 
per  vos.  On,  la  manera  segons  la  qual  la  G  entén  que  vos 
amats  acabadament  home,  es  com  entén  que  vos  per 
creació  avets  beneficiat  home  sobre  totes  creatures,  e  se- 
gons la  manera  que  a  la  G  qui  es  en  la  1  es  demostrat 
que  vos  no  amats  home  acabadament,  es  per  so  car  no  li 
es  semblant  que  vos  amets  tant  home  que  vullats  ésser  ho- 
me ni  vullats  aver  aúda  passió  ni  mort  per  amor  dome. 
>«  1 1 .  Gloriós  Senyor!  Com  hom  ha  temptada  la  G  en  la  1 
per  la  manera  damundita,  adones  cove  que  hom  mut  la  G 
en  la  H  per  tal  que  asag  si  porà  reebre  major  demostra- 
ció de  la  B  en  la  H  que  en  la  ].  On,  com  hom  ha  mesa  la 
G  en  la  H  ab  la  F,  adones  la  A  demostra  manifestament  la 
B  a  la  G,  entenent  la  G  que  vos  amats  tan  fortment  home 
que  1  avets  beneficiat  sobre  totes  creatures,  e  amats  tant 
home  que  volets  ésser  home  e  volgués  que  la  vostra  natu- 
ra humana  murís  per  salvar  home/  Dn,  com  la  G  entén  que  '* 
ha  major  amor '  a  aquell  qui  ama  ésser  so  que  ama  e  ama  / 
murir  per  so  que  ama,  que  no  es  aquella  qui  no  ama  ésser 
so  que  ama  ni  no  ama  murir  per  so  que  ama,  adones  entén 
que  major  demostració  ha  de  la  B'com  es  en  la  H  que  no 
ha  com  es  en  la  1.  '•i  i  2.  Humil  Senyor!  Com  la  G  ha  ree- 
buda  major  demostració  en  la  H  que  en  la  1,  per  assò  ha 
certa  conexensa  que  la  F  li  es  major  occasió  sens  tota  com- 
paració com  aja  conexensa  de  la  B  que  no  es  la  D;  car  ai- 
tant  com  la  D  li  amaga  la  B  en  voler  vos  ésser  home  per 

I.  A,  manca  aquest  mot. — i.  M,  de  A. 


L.  DE  Contemplació  189 

amor  dome  c  en  voler  vos  murir  en  quant  sots  home  per 
amor  de  salvar  e  donrar  e  de  gloriejar  home,  aitant  la  F 
li  demostra  tot  so  que  la  D  li  amaga  de  la  B.  On,  com  la 
G  aja  major  conexensa  de  la  B  per  la  F  que  per  la  D  e 
com  la  F  e  la  D  se  contrariejen  en  la  B,  per  assò,  Sènyer, 
ha  la  G  certa  demostració  e  conexensa  que  la  D  es  falsa 
significació  de  la  C,  e  la  F  es  vera  demostració  de  la  E. 

13.  Dreturer  Senyor  qui  sots  esperansa  de  mon  es  per  e 
amor  de  mon  plaer!  Com  la  D  met  la  G  en  la  ],  adones  la 
G  no  entén  vostra  dretura  en  aquell  acabament  en  lo  qual 
la  entén  com  la  F  la  met  en  la  H;  car  com  la  G  es,  Sènyer, 
en  la  ],  no  entén  que  vos  ajats  recreat  lo  mon  ni  que  vos 
ajats  tant  mortificades  les  sensualitats  a  ésser  obedients  a 
les  entellectuitats  en  la  1  com  en  la  H,  ni  no  entén  que 
vos  guaardonets  tant  les  sensualitats  en  glòria  segons  la 
]  com  fets  segons  la  H.  4^  14.  On,  dementre  que  la  G  ha 
en  la  1  ab  la  D  reebut  tot  so  que  pot  reebre  de  la  B, 
adones  se  muda  en  la  H  '  ab  la  F  per  entcncio  que  tempte 
sí  metexa  si  porà  més  conèxer  la  B  en  la  H  que  en  la  1. 
On,  com  la  G  ses  mudada  en  la  H,  adones  la  *  demostra  de 
la  B  qué(jos  sots  senyor  dreturer  en  crear  3  lo  mon  e  en 
mortificaria liome  los  senys  sensuals  per  amor  de  la  greu 
passió  que  vos  sostenguès  per  amor  de  nos,  e  vos,  Sènyer, 
demostrats  per  la  E  que  sots  dreturer  a  les  sensualitats  en  lJ^  «t^^*^ 
gloriejar  aquelles  en  glòria  ab  les  glorioses  sensualitats  de  ^ 
vostra  gloriosa  humanitat  vertuosa.  ^  15.  On,  com  la  G 
ha  conegut  e  apercebut  que  molt  major  conexensa  sens 
tota  comparació  ha  de  la  B  ab  la  F  que  no  ha  ab  la  D,  per 
assò  entén  que  aitant  com  mills  ha  conexensa  de  la  vostra 
dretura,  aitant  mills  ha  conexensa  de  la  A.  On,  aitant 
com  la  G  mills  conex  la  A  e  la  B,  aitant  la  G  més  occa- 
sioneja  la  memòria  a  membrar  e  la  volentat  a  amar  la  A 
e  la  B;  e  on  més  totes  .iij.  les  vertuts  son  occasionades  a 


I.  A,  en  la  .g. — a,  ell»? — 3.  E,  recrear. 
CoNTim^LACio- VI 1-19. 


290 


Ramon  Lull 


membrar  e  a  entendre  e  a  amar  la  A  e  la  B,  pus  fortment 
son  occasionades  a  adorar  e  a  contemplar  lur  gloriós  crea- 
dor. On,  com  la  G  se  senta  pus  occasionada  en  adorar  e 
contemplar  per  la  F  que  per  la  D,  per  assò  ha  certa  co- 
nexensa  que  la  E  es  en  veritat  e  la  C  es  en  falsetat. 

1 6.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè! 
Com  hom  met  la  G  en  la  1  per  temptar  si  la  D  li  porà 
j-yi! '  t^''-''  tanta  de  misericòrdia  demostrar  com  fa  la  F  com  la  G  es 
en  la  H,  adones  la  D  amaga '  a  la  G  la  gran  misericòrdia 
que  la  F  demostra  a  la  G  com  es  en  la  H.  On,  per  assò  la 
G  se  muda  en  la  H  per  vèer  si  porà  en  ella  vèer  per  la  F 
major  misericòrdia  que  cella  que  li  demostra  la  D  com  es 
en  la  1.  «  17.  On,  com  la  G  ses  mudada,  Sènyer,  en  la  H 
ab  la  F*e  entén  so  qt^e  |a  F  li  demostra  de  la  vostra  mise- 
ricòrdia, adones  la  G/>^)ntén  que  vostra  deitat  feu  gran  mi- 
sericòrdia com  se  volc  ajustar  ab  la  humanitat,  e  la  vostra 
deitat  e  la  vostra  humanitat  feeren  molt  gran  misericòrdia 
com  vostre  cors  preciós  volgren  donar  a  pobretat  e  a  tre- 
balls e  a  greu  mort  angoxosa  per  salvar  nosaltres  pecca- 
dors.  On,  com  la  A  fa  per  esta  manera  representació  de 
la  B  a  la  G,  adones  entén  la  G  tanta  de  la  B,  que  on  més 
n entén  mills  entén  que  defall  a  ymaginar  e  a  entendre  to- 
ta la  gran  granea  de  la  vostra  dousa  misericòrdia  piadosa. 
«  18.  On,  dementre  que  la  G  en  la  H  entén  e  conex,  Sè- 
nyer, tanta  de  misericòrdia  per  la  F,  adones  la  memòria 
remembra  los  peccats  de  la  H,  e  la  G  los  entén:  on,  per 
assò  lo  voler  ama  misericòrdia  pus  que  la  memòria  remem- 
bra e  1  enteniment  entén  que  los  peccats  de  la  H  no  son 
tan  grans  com  la  B.  On,  dementre  que  totes  tres  les  ver- 
tuts  en  la  H^fruexen  per  esta  manera  la  vostra  saneta  mi- 
sericòrdia, adones  cascuna  tempta  sí  metexa  e  la  una  temp- 
ta lautra  si  en  la  1  poràn  tant  fruir  vostra  misericòrdia. 
On,  com  la  A  no  demostre  tant  la  B  a  les  .iij.  vertuts  qui 


I.  A,  a  amada. — 2.  E,  manca  ah  la  F. — 3.  A,  en  la  .f. 


L.  DE  Contemplació  291 

son  en  la  1  con\  fa  com  son  en  la  H,  per  assò  les  .iij.  ver- 
tuts  se  conexen  pus  vertuoses  en  la  H  que  no  fan  en  la  1, 
per  la  qual  major  vertut  conexen  la  H  ésser  vertuosa  so- 
bre la  ]. 

1 9.  Humil  Senyor  ple  de  pietat  e  d  amor  per  ta  qual  crex 
nostra  contriccio  e  fervor!  Qui  vol  demanar  a  la  A  que  li 
demostre  la  vostra  excellent  humilitat  sançtaj  meta  la  G 
en  la  H  e  en  la  1,  e  guart  ab  la  G  en  cascú  segons  qual 
dels  .ij.  porà  mills  vèer  e  saber  so  que  la  A  demostra  de 
la  B:  car  enaxí  com  lo  mirall  qui  es  pus  clar  e  pus  verta- 
der es  mills  endressat  a  demostrar  les  faysons  a  aquells 
qui  en  ell  se  miren,  enaxí  la  H  es  per  la  F  pus  endressat 
mirall  a  la  G  com  entena  la  B,  que  no  es  la  ]  qui  amaga  a  la 
G  ab  la  D  vostra  humilitat  gloriosa  maravellosa.  f{  20.  Car 
com  la  G  mira  en  la  E  ab  la  F  la  dejnostracio  que  la  A  fa 
de  vostra  humilitat,  adones  la  Q  \y^u  e  entén  que  natura 
divina  ses  humiliada  a  ésser  una  cosa  ab  natura  humana: 
on,  per  assò  veu  e  entén  que  cosa  infinida  eternal  tota 
acabada  ses  humiliada  a  cosa  finida  comensada;  e  com  la 
G  ha  vista  aquesta  humilitat  tan  gran,  en  après  veu  e  entén 
que  la  natura  divina  ha  humiliada  la  natura  humana  en  la 
qual '  es  unida,  a  pobrea  e  a  grans  treballs  e  a  greu  mort 
sens  culpa.  On,  dementre  que  la  G  veu  aquestes  dues  hu- 
militats tan  grans,  en  après  que  assò  ha  vist  mudas  en  la  ] 
ab  la  D  per  entendre  so  que  entenia  de  vostra  humilitat 
com  era  en  la  H,  e  la  D  amaga  li '  tota  la  humilitat  qui  enten- 
dre sulía  en  la  H.  ♦í  21.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  enaxí, 
e  com  la  memòria  remembre  e  1  enteniment  entena  que  hu- 
militat es  molt  noble  vertut,  e  com  la  F  es  los  ulls  per  los 
quals  la  G  veu  vostra  humilitat  e  la  D  son  les  tenebres  per 
les  quals  la  G  no  pot  veure  vostra  humilitat,  per  assò  la  G 
mou  ab  la  F  la  memòria  a  membrar  e  la  volentat  a  amar 
humilitat,  e  la  memòria  mou  ab  la  F  la  G  a  entendre  e  la 


I.  M,  cum  qua.  —  i.  A,  amaga. 


292 


Ramon  Lull 


volentat  a  amar  humilitat,  e  la  volentat  mou  ab  la  F  la  me- 
mòria a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre  humilitat;  e 
com  la  una  vertut  ha  moguda  lautra  a  humilitat,  encontinent 
e  ensems  cascuna  vertut  mou  sí  metexa  a  aver  humilitat. 
On,  com  la  D  no  pusca  moure  les  .iij.  vertuts  a  humilitat 
e  com  a  home  sia  tan  gran '  necessitat  ésser  humil,  per  assò 
la  G  entén  que  la  F  dona  vera  demostració  de  la  E,  e  la  D 
dona  falsa  demostració  de  la  C. 

22.  Pacient  Senyor  qui  portàs  en  la  creu  nostres  dolors  e 
nostres  greus  langors  per  abundància  de  moll  grans  amors!  Qui 
a  son  enteniment  vol  donar  conexensa  de  la  vostra  gran 
paciència,  cove  que  meta  la  G  en  la  H  e  la  1  per  tal  que 
tempte  e  asag  cascuna  de  les  letres  segons  qual  delies  porà 
pus  declaradament  apercebre  la  demostració  que  la  A  do- 
na de  sa  gran  paciència  a  la  G.'On,  qual  que  dels  .ij.  mi- 
ralls reprcsente,  Sènyer,  pus  fortment  vostra  paciència  a 
la  G,  cove  que  aquell  mirall  entena  pus  clar  e  pus  vertader 
qui  més  de  demostració  reeb  de  la  A  que  lautre.  <<  23.  On, 
com  hom  met,  Sènyer,  la  G  en  la  H  ab  la  Fe  mira  la  G 
en  la  E  la  paciència  que  la  A  demostra  a  la  G,  adones  la 
CL|jQWén  que  vostra  deitat  es  pacient  com  soferí  que  los 
joeus  sens  culpa  desonraren  e  turmentaren  e  aucieren  vos- 
tre cors  gloriós,  c  encara  huy^en  est  dia  lo  desonren  e  lo 
menyspreen,  e  desonren  c  menyspreen  nostra  dona  Sancta 
Maria  e  los  apòstols  e  los  màrtirs  qui  per  honrar  vos  e  vos- 
tra humanitat  muriren,  e  los  sarranys  neguen  a  la  vostra* 
humanitat  so  qui  es  en  ella  major  honrament.  On,  com  la 
G  entén  en  vostra  deitat  tota  esta  paciència,  puxes  se  gira 
a  entendre  la  gran  paciència  que  vostre  cors  gloriós  sos- 
tenc  a  la  mort;  e  dementre  que  la  G  ha  fruída  e  contem- 
plada vostra  paciència  ab  la  F,  en  après  se  gira  a  la  D  si 
per  ella  porà  tanta  de  paciència  fruir  com  per  la  F:  on,  la 
D  li  amaga  e  li  cela  tota  la  paciència  que  d  abans  veya  e 


I.  E,  sia  gran. — a.  M,  ipsi  H. — 3.  E,  uuy  (forma  usua\). — 4.  .A,  ne- 
guen ret  la  uostra. 


L.  DE  Contemplació  293 


entenia  per  la  F  e  per  nulla  altra  manera  no  li  pot  demos- 
trar tanta  de  paciència  com  es  la  paciència  que  la  F  li  de- 
mostrà. <«<  24.  On,  com  assò  sia  enaxí,  per  assò,  Sènyer,  la 
G  mou  sí  metexa  e  mou  la  memòria  e  la  volentat,  e  la  me- 
mòria e  la  volentat  fan  atretal  [a]  adorar  e  a  contemplar  e 
a  fruir  la  gran  paciència  que  la  A  demostra  a  la  G  qui  es 
en  la  H:  on,  per  assò  la  G  entén  e  la  memòria  membra  e 
la  volentat  ama  paciència,  la  qual  paciència  no  pot  ésser 
tant '  membrada  ni  entesa  ni  amada  per  la  G  qui  es  en  la 
],  com  es  per  la  G  qui  es  en  la  H.  On,  enaxí  com  la  vista 
sensual  veu  la  resplandor  quel  sol  demostra  en  sí  metex, 
enaxí  la  G  qui  es  en  la  H  veu  la  paciència  que  la  A  demos- 
tra de  sí  metexa;  e  enaxí  com  lome  cech  no  pot  veure  la 
resplandor  quel  sol  demostra  de  sí  metex,  enaxí  la  G  qui 
es  en  la  1  no  pot  vèer  ni  saber  ab  la  D  la  paciència  que  la 
A  demostra  e  significa. 

.25.  Creador  Senyor  amorós  qui  sots  glòria  de  vertaders 
amadors!  Com  hom  met  la  G  en  la  ]  per  vèer  la  D  quanta 
de  veritat  porà  demostrar  a  la  G  de  la  B,  adones  la  G  en- 
tén que  si  la  preposició  de  C  era  vera,  seguirsia  que  fos 
veritat  que  hom  se  salvàs  creent  falsetat;  car  si  C  era  ve- 
ritat, tots  los  albats^e  tot  lo  mon  qui  fos  en  la  ]  se  sal- 
varien pus  aguessen  opinió  e  entenció  que  en  veritat 
fossen;  e  si  assò  era  enaxí  iria  hom  a  veritat  creent  false- 
tat, e  assò  es,  Sènyer,  cosa  impossíbol;  car  si  era  cosa  pos- 
síbol,  seguirsia  que  fos  possíbol  que  en  vos  privàs  veritat 
c  saviea  e  ordonacio^pus  que  ab  falsetat  vengués  hom  a 
glòria  infinida.  «<  26.  On,  dementre  que  la  G  està,  Sènyer, 
en  la  1  e  veu  de  la  B  falsa  demostració  per  la  D  segons 
que  damunt  es  dit,  adones  se  muda  en  la  H  ab  la  F  per 
vèer  si  la  F  li  darà-*  demostració  de  veritat  en  la  B.  On, 
com  la  G  ses  mudada  en  la  H,  adones  la  F  demostra  a  la 
G  que  la  E  es  per  so  que  null  home  no  venga  a  salvació 

1.  A,  tanta. —  a.  A,  los  altres  albats. — 3.  A,  desordonacio:  E,  dcsor- 
denacio. — 4.  A,E,  dcra. 


294  Ramon  Lull 

sjno  aquells  qui  son  en  veritat:  car  enaxí  com  la  A  demos- 
tra de  sí  metexa  que  es  veritat,  enaxí  cove  de  necessitat 
que  Deus  sia  escusat  per  la  E  a  aquells  qui  cuiden  creure 
veritat  e  no  la  creen,  la  qual  escusa  A  no  agra  si  la  E  fos 
falsetat  e  la  C  fos  en  veritat.  •*<  27,  En  après  que  la  G, 
Sènyer,  ha  vist  e  entès  qual  demostració  li  dona  la  F  e  la 
D  de  la  veritat  qui  es  en  la  B,  e  la  G  ha  vist  e  entès  que 
[de]  la  demostració  que  li  fa  la  D  se  seguex  que  en  la  B  àu- 
ria defalliment  de  veritat  si  la  C  era  en  veritat,  e  de  la  de- 
mostració que  li  fa  la  F  nos  seguex  que  en  la  B  agués  null 
defalliment  de  veritat,  per  assò  se  esguarda  la  G  ab  la  F 
e  la  D,  e  troba  que  molt  més  de  veritat  demostra  la  A  en 
la  B  ab  la  F  e  la  E,  que  no  fa  ab  la  D  e  la  C;  e  enconti- 
nent  que  la  G  ha  aquest  esguardament,  giras  a  la  memòria 
e  cerca  en  ella  e  a  segons  qual  de  la  F  o  la  D  membra 
més  de  veritat  en  la  B,  ni  la  volcntat  segons  qual  de  la  F 
o  la  D  ama  més  de  veritat  en  la  B.  On,  dementre  que  la 
G  fa,  Sènyer,  aquest  encercament,  adones  la  A  demostra 
la  B  pus  fortment  a  la  G  e  a  la  memòria  e  a  la  volentat  ab 
la  F  que  ab  la  D,  per  la  qual  demostració  major  la  G  e  la 
memòria  e  la  volentat  fruexen  més  la  veritat  de  la  B  com 
son  en  la  H  que  no  fan  com  son  en  la  1,  per  lo  qual  ma- 
jor fruiment  la  G  ha  conexensa  que  la  E  es  veritat  e  la 
C  es  falsetat;  car  si  la  C  fos  veritat  e  la  E  falsetat,  segui- 
rà s  que  la  A  demostrarà  major  veritat  ab  la  D  que  ab  la 
F  en  la  B. 

28.  Acabat  Senyor  en  tots  acabaments  det  qual  no  venen 
nulls  defalliments!  Qui  vol  guardar  ni  conèxer  1  acabament 
que  la  A  demostra  de  la  B  a  la  G,  sapia  temptar  la  D  c 
la  F  en  la  G  en  tal  manera  que  la  G  sapia  atrobar  en  la 
memòria  per  qual  de  la  D  o  la  F  se  demostra  pus  acaba- 
dament  1  acabament  de  la  B:  car  enaxí,  Sènyer,  com  dos  o 
més  senys  sensuals  o  entellectuals  donen  major  demostra- 
ció de  les  coses  sensuals  o  entellectuals  que  no  fa  .j.  seny 
sensual  o  entellectual,  enaxí  sens  tota  comparació  la  Fdona 


DE  Contemplació  295 


major  demostració  del  acabament  de  la  B  que  no  fa  de  la 
D.  <•<  29.  On,  com  la  G  aja,  Sènyer,  temptada  sí  metexa  e 
la  memòria  e  la  volentat  en  la  F  e  la  D,  e  per  les  vostres 
vertuts  damun  dites  aja  atrobat  que  la  F  demostra  molt 
mills  so  que  la  A  demostra  de  la  B  que  no  fa  la  D,  per 
assò  la  G  entén  que  enaxf  com  la  A  fa  acabada  demostra- 
ció de  la  B,  que  enaxí  la  F  fa  acabada  demostració  per  la 
E  de  so  que  reeb  de  la  B.  On,  enaxí  com  vèer  es  la  final 
raó  per  la  qual  vos  creàs  vista  corporal,  enaxí  la  final  raó 
per  la  qual  vos  vos  encarnàs  es  per  tal  que  la  G  ab  la  F 
pogués  reebre  1  acabament  que  la  A  demostra  de  la  B  per 
so  que  la  G  e  la  memòria  e  la  volentat  aguessen  acabament 
a  adorar  e  a  contemplar  les  acabades  vertuts  de  lur  acabat 
creador  e  senyor.  M  30,  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  la  vista 
corporal  no  agra  reebut  acabament   de   son   creador    si  1 
creador  no  li  agués  creat  object  on  la  vertut  visiva  pogués 
usar  de  sa  vertut  en  vèer  color  e  forma,  enaxí  la  vista  en- 
tellectual,  so  es  enteniment,  no  agra  reebut  acabament  sil 
creador  no  agués  a  ell '  creat  object  entellectual,  so  es  la  E, 
per  lo  qual  pogués  aver  conexensa  de  la  demostració  que 
la  A  fa  de  la  B.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò 
lo  vostre  servidor  el  vostre  contemplador,  Sènyer  Deus, 
vos  adora  eus  aora  sensualment  e  entellectualment  en  la 
vostra  sancta  encarnació  gloriosa  a  glòria  e  a  reverencia  e 
a  honor  de  vostra  sancta  natura  humana  c  divina. 


^ 


I .  E,  manca  a  elt. 


m 


196 


Ramon   Lull 


f  Cap.  340.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla e  prega  lonrat  Deus  gloriós  que 
li  demostre  lo  bé  el  mal  d  on  an  co- 
mensament. 


EUS  eternal  infinit  del  qual  totes  gràcies  e  totes  bene- 
diccions venen!  Qui  vol  cncercar  e  saber  lo  bé  cl 
mal,  so  es  peccat,  qui  son  en  home  don  an  co- 
mensament  ni  don  venen,  cove  que  sapia '  afigurar  figures 
sensuals  per  les  quals  pusca  pujar  son  enteniment  a  enten- 
dre e  a  saber  les  coses  entellectuals  les  quals  e  per  les 
quals  e  ab  les  quals  1  enteniment  pot  entendre  e  conèxer 
lo  bé  el  mal  qui  es  en  home  don  venen  ni  de  que  prenen 
comensament.  4<  2.  On,  com  nos  proposam,  Sènyer,  a  en- 
cercar  lo  comensament  de  bé  e  de  mal,  per  assò  afiguram 
figures  sensuals  e  posam  e  deym  que  A  sia  Deu  e  que  B 
sia  la  significació  de  A,  e  C  sia  ésser  humà  e  D  sia  la  sig- 
nificació de  C,  e  E  sia  privació  e  F  sia  la  significació  de  E, 
e  G  sia  comensament  compost  de  bé  e  de  mal  e  H  sia  la 
significació  de  G,  e  1  sia  enteniment  dome.  *4{  3.  On,  com 
hom  aura,  Sènyer,  aquestes  figures  afigurades  en  esta  mane- 


I.  A,E,  sapjen  (sapia n  ?) 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Deu. 

F 

Significació  de  E. 

B 

Significació  de  A. 

G 

Comensament    compost    de 

C 

Ésser  humà. 

bé  e  de  mal. 

D 

Significació  de  C. 

H 

Significació  de  G. 

E 

Privació. 

1 

Enteniment  de  home. 

L.  DE  Contemplació  IM* 

ra,  adones  cove  que  totes  les  figures  meta  hom  en  la  1  per 
temptaré  asajar  aquella  segons  qual  ni  quals  porà  enten- 
dre e  saber  lo  comensament  del  bé  e  del  mal  d  on  an  co- 
mensament  ni  d  on  venen,  lo  qual  comensament  pot  hom 
atrobar  per  esta  art  ab  que  I  enteniment  sapia  ésser  franc 
a  reebre  los  significats  entellectuals  per  les  figures  sensuals; 
car  com  lo  voler  vol  que  1  enteniment  entena  e  1  enteniment 
sab  entendre  so  que!  voler  vol,  adones  es  1  enteniment 
franc  a  entendre;  mas  com  lo  voler  vol  que  1  enteniment 
entena  e  no  vol  so  per  que  1  enteniment  pot  entendre, 
adones  es  1  enteniment  forsat  e  costret  en  la  vertut  d  en- 
tendre, per  lo  qual  costrenyiment  no  pot  entendre  so  que 
entendria  si  francament  podia  usar  de  la  vertut  intellecti- 
va  qui  franca  s  vol  aver  a  entendre. 

4.  J{b  Senyor  qui  sots  glòria  eternal  inftnida  per  ta  qual 
dura  la  glòria  dels  sants  de  glòria!  Entellectualment  entenem 
que  la  B'significa  a  la  ]  que  la  A  ha  creada  la  C;  car  com 
!a  B  significa  a  la  ]  que  la  A  es  infinida  eterna!  acabada 
en  totes  coses  e  com  la  1  es  endressada  a  reebre  la  signifi- 
cació que  la  B  li  dona  de  la  A  e  puxes  la  1  se  gira  a  la 
significació  que  la  D  li  dona  de  la  C,  adones  la  1  per  so 
que  reeb  de  la  B  e  de  la  D  entén  e  sab  que  la  A  ha  crea- 
da la  C.  *<  5.  Car  enaxí,  Sènyer,  com  la  B  demostrant  a  la 
]  la  infinitat  e  la  eternitat  e  1  acabament  de  la  A,  e  significa 
c  demostra  que  la  A  ha  creada  la  C,  enaxí  la  D  demos- 
trant a  la  1  la  finitat  e  la  termenacio  de  la  C,  e  demostrant 
los  defalliments  qui  caen  en  la  C,  significa  e  demostra  de  la 
C  que  la  A  la  ha  creada;  car  si  creada  no  la  avia  e  la  C 
era  semblant  en  eternitat  ab  la  A,  la  B  no  puría  pus  noble 
significació  significar  de  la  A  a  la  1  que  la  D.  On,  com  la 
D  no  pusca  demostrar  acabament  en  la  C  en  totes  coses, 
seguexse  que  la  C  no  es  acabada  en  eternitat,  per  la  qual 
privació  de  eternitat  la  D  demostra  de  ia  C  comensament, 
lo  qual  comensament  la  B  no  significa  en  la  A  significant 
1  acabament  de  la  A  en  totes  coses.  «(  6.  On,  com  la  1  ha 


298  Ramon  Lull 

reebuda,  Sènyer,  la  demostració  que  la  B  fa  de  la  A  e  la 
demostració  que  la  D  fa  de  la  C  e  per  abdues  les  demos- 
tracions la  1  ha  conexensa  que  la  A  ha  creada  la  C,  per 
assò  es  significat  e  demostrat  a  la  ]  que  la  C  es  obligada 
a  amar  e  a  loar  e  a  honrar  e  a  servir  e  a  adorar  e  contem- 
plar la  A  pus  que  la  A  la  ha  creada  e  la  ha  beneficiada  e 
la  sosté  en  1  ésser  en  que  la  ha  creada  e  beneficiada. 

y.  Perdurable  Senyor  en  tots  temps  poderós  donrar  e 
dajudar  als  vostres  amadors!  Entellectualment  entenem  que 
com  la  ]  reeb  la  demostració  que  la  B  dona  de  la  A  c  ce- 
lla que  F  dona  de '  la  E,  adones  la  1  entén  que  la  A  no  es 
E  ni  la  E  no  es  A;  car  si  la  A  era  E,  *  la  B  no  poría  demos- 
trar de  la  A  infinitat  ni  eternitat  ni  acabament,  ni  poría 
demostrar  que  la  A  agués  creada  la  C,  ni  la  D  no  poría 
significar  que  la  C  fos  creada  per  la  A;  e  si  la  E  era  la  A, 
poría  la  F  significar  de  la  E  que  es  infinida  eternal  acaba- 
da e  que  ha  creada  la  C;  e  assò  entén  la  1  que  es  cosa  im- 
possíbol.  4<  8.  On,  enaxí  com  la  D  demostra  que  la  C  no 
es  la  E  e  la  F  demostra  que  la  E  no  es  la  C,  enaxí  e  molt 
mills  encara  sens  tota  comparació  la  B  demostra  que  la  A 
no  es  la  E  e  la  F  demostra  que  la  E  no  es  la  A.  On,  com 
la  1  ha  reebuts,  Sènyer,  tots  aquests  significats,  adones  mou 
la  memòria  a  remembrar  e  la  volentat  a  amar  los  significats 
damundits  per  tal  que  per  molt  remembrament  e  per  molt 
gran  amor  1  enteniment  pusca  mills  entendre  e  saber  los 
comensaments  que  encerca  e  demana  de  bé  e  de  mal. 
«9.  Car  aitant  com  la  memòria  mills  e  més  remembra  c 
la  volentat  més  e  mills  ama  los  damundits  significats,  aitant 
més[e  mills  pot  la  ]  conèxer  e  saber  la  demostració  que  fa 
la  H  de  la  G,  la  qual  demostració  es  endressada  a  conè- 
xer e  a  saber  per  la  demostració  que  fa  la  B  de  la  A  e  la 
D^de  la  C  e  la  F  de  la  E,  per  tal  que  la  1  pusca  saber  la 
G,  e  per  la  conexensa^que  ha  de  la  G  mova  la  memòria  a 


~v'i.  A,  da. —  a.  E,  la  .a.  no  es  la  .e.  ni  la  .e.  no  es  la  .a.   Cor  si   la  .a. 
era  la  .e. 


L.  DE  Contemplació  299 


membrar  e  sí  metex  a  entendre  c  la  volentat  a  amar  la  A 
per  tal  que  totes  .iij.  les  vertuts  adoren  e  contemplen  lur 
honrat  Deus  gloriós.  ' 

i  o.     Ah  Senyor  qui  Mes  mes  cogitacions  comprenets  e  lots 
mos  pensaments  enlenets!  Entellectualment  entenem  que  la  B 
significant  a  la  1  la  A  e  la  D  significant  la  C  e  la  F  signifi- 
cant la  E,  donen  demostració  a  la  1  que  la  C  es  potencial- 
ment en  la  E:  car  enaxí  com  la  B  e  la  D  signifiquen  la  C 
ésser  creada  de  no  re,  enaxí  es  la  C  significada  potencial- 
ment en  la  E  pus  que  la  A  no  la  vulla  sostenir  e  vulla 
delia  levar  so  que  li  ha  donat.  On,  si  la  C  no  era  poten- 
cialment en  la  E,  seria  la  D  significant  la  C  eternal  en 
matèria;  e  assò  es  cosa  impossíbol  per  so  car  si  era  possí- 
bol,  seria  en  durabletat  la  matèria  de  la  C  egual  ab  la  A,  la 
qual    cosa    es    impossíbol    segons    que    ja    avem    provat. 
JK  1 1.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  los  significats  damundits 
donen  demostració  a  la  1   que  la  C  es  potencialment  en 
la   E,   enaxí   se   pervertexen   los   significats   a    demostrar 
que  la    E'es  potencialment  en  la  C;  car  si  la  E  no  era 
potencialment  en  la  C,  seria  demostrat  que  la  C  no   es 
creada  de  no  re;  car  pus  no  pogués  per  sa  natura  privar  ni 
tornar  a  no  re,  demostraria  la  D  que  la  C  es  dalcuna  cosa 
eternal  feta  e  moguda;  e  assò  es  cosa  impossíbol,  car  la  D 
demostra,  Sènyer,  que  en  la  C  cau  innorancia  e  peccat  e 
molts  de  defalliments,  los  quals  demostren  a  la  I  que  si  la 
C  era  feta  dalcuna  cosa  eternal,  que  impossíbol  cosa  seria 
que  en  la  C  agués  peccat  ni  null  defalliment.  4<  12.  Humil 
Senyor!  Com  la  1  ha  reebuts  los  significats  per  los  quals  ha 
conexensa  que  la  C  es  potencialment  en  la  E  e  la  E  en  la 
C,  adones  la  B  demostra  a  la  ]  de  la  A  que  ella  ha  actual 
poder  e  saber  e  acabament  com  pot  crear  re  de  no  re   e 
tornar  re  a  no  re  pus  se  vulla  son  voler.  On,  dementre  que 
la  ]  reeb  aquesta  demostració  aital,  adones  la  H  demostra 


1.  A,  manca  aquest  mot. 


300 


Ramon  Lull 


v^  V5  #^' 


de  la  Q  a  la  ]  qual  es  lo  bé  qui  cau  en  la  C  de  part  la  A 
ni  qual  es  lo  mal  qui  cau  en  home  de  part  la  E.  On,  com 
la  ]  ha  reebudes  totes  estes  significacions  a  totes 'estes 
coses,  adones  se  mou  1  enteniment  a  entendre  e  la  memòria 
a  membrar  e  la  volentat  a  amar  la  gran  demostració*  ver- 
tuosa  que  la  B  dona  de  la  A. 

1 3.  Tíomil  Senyor  quius  homiliah  als  vostres  servidors 
humils!  Com  la  ]  ha  reebudes  les  .iiij.  demostracions  uni- 
versals, so  es  la  B  e  la  D  e  la  Fe  la  H,  adones  entén  e 
conex  que  la  G  no  es  la  A  pus  ques  compon  de  la  C  e  la 
E:  car  enaxí  com  de  blancor  e  negror  se  compon  tersa  co- 
lor, enaxí  la  D  e  la  F  componen  la  H  qui-  signific  que  la 
G  es  accident  qui  cau  en  la  C  e  la  E  per  la  conversació  ^  e  la 
conjunccio  de  la  C  e  la  D.  «  14.  Com  la  B  do  demostra- 
ció de  la  A  a  la  ]  que  ha  eternitat  e  infinitat  e  acabament, 
e  com  la  D  ni  la  F  no  pusquen  demostrar  assò  en  la  C  e 
la  E,  per  assò  la  B  demostra  que  la  A  no  està  potencial- 
ment en  la  E  ni  la  E  en  la  A:  on,  per  assò  la  G  no  es  la 
A,  car  si  la  G  era  la  A,  la  B  e  la  F  e  la  H  demostrarien 
que  la  A  es  potencialment  en  la  E  e  la  E  en  la  A.  On, 
com  la  B  e  la  F  e  la  H  no  donen  nulla  destes  demostra- 
cions, per  assò  entén,  Sènyer,  la  ]  que  la  bona  obra  qui  es 
en  la  G  no  es  la  A^jassía  que  sia  per  la  A,  ni  la  mala 
obra  qui  es  en  la  G  no  es  de  la  A  jassía  que  sia  de  la  C  e 
la  E;  car  si  lo  bé  el  mal  qui  es  en  la  C  era  la  A,  seguirsia 
que  la  C  fos  A,  e  assò  es  cosa  impossíbol;  car  si  era  pos- 
síbol,  seguirsia  que  la  C  fos  infinida.  *<  15.  Verfuós  Senyor! 
Enaxí  com  la  1  entén  que  la  C  no  es  la  color  que  veu  en 
la  flor  ni  es  la  figura  de  la  nau  que  remembra,  enaxí  la  B 
e  la  F  e  la  H  demostren  a  la  1  que  la  A  no  es  la  G;  mas 
enaxí  com  la  C  es  la  vertut  visi  va  per  la  qual  veu  color  e 
es  la  vertut  per  la  qual  la  nau  es  remembrada,  enaxí  la  A 
es  la  vertut  qui  per  fluencia  de  bonea  e  d  acabament  crea 


U.i. 


i.A,ea  totes. — 2.  A,  deuocio. — 3.  M,  per  convertionem. — 4.  A,  en 


L.  OE  Contemplació  301 

e  dona  lo  bé  qui  es  en  la  G,  e  lo  mal  de  culpa  qui  es  en  la 
G  no  vé  de  la  A,  car  si  ho  faya  covenría  que  la  G  e  la  A 
sacordassen  en  natura.  On,  com  la  G  sia  composta  de  la 
C  e  la  E  qui  son  contraris  e  com  la  G  contenga  en  sí  bé  e 
mal,  per  assò  es  demostrant  la  B  que  vos  no  sots  ni  creats 
la  culpa  de  la  C  en  la  G,  car  si  ho  fayets  seríets  compost 
de  contraris,  e  assò  es  cosa  impossíbol. 

1 6.  Salvador  Senyor  dels  vostres  bonradors  qui  treballen 
per  vostres  honors!  Sensualment  sentim  c  entellectualment 
entenem  que  en  home  cau  bé  e  mal  accidentalment:  on, 
per  assò  entenem  que  la  G  cau  en  la  C.  On,  enaxí  com 
vermella  color  es  composta  de  negror  e  blancor,  enaxí  la 
G  es  de  bé  e  de  mal  composta  en  la  C;  e  enaxí  com  en 
vermella  color  es  negror  de  part  secor  e  calor,  enaxí  la 
D  demostra  a  la  ]  que  lo  bé  es  de  part  la  A  e  la  C,  e  lo 
peccat  qui  es  mal  es  de  part  la  C  e  la  E.  4(  17.  Car  enaxí 
com  la  leugería  qui  es  en  la  C  es  de  part  lo  foc  e  làer,  e 
la  ponderositat  qui  es  en  la  C  es  de  part  1  aigua  e  la  terra, 
enaxí,  Sènyer,  lo  bé  qui  es  en  la  C  es  de  part  la  A  e  la  C, 
e  lo  mal  el  peccat  es  de  part  la  C  e  la  E.  On,  enaxí  com 
lo  foc  e  làer  mouen  lo  atomus  a  pujar  a  amunt,  enaxí  la  A 
c  la  C  mouen  lo  bé  qui  es  en  la  G;  e  enaxí  com  lome  qui 
cau  per  lo  baus'  se  mou  a  avall  per  laygua  e  la  terra,  enaxí 
lo  mal  qui  es  en  la  G  es  moviment  mogut  per  la  C  e  la  E; 
e  si  assò  no  era  enaxí  e  era  lo  contrari,  la  B  no  poría  de- 
mostrar la  A  a  la  1  ni  la  D  la  C  ni  la  F  la  E.  4(  18.  Car  si 
lo  mal  qui  es  comensat  en  la  C  se  comensava  en  la  A,  seria 
axí  com  si  lo  moviment  que  la  pera  fa  avall  comensava  en 
la  natura  del  foc  c  del  àer;  car  si  lo  bé  comensat  en  la  C 
comensava  en  la  E,  seria  axí  com  si  lo  atomus  quis  mou  a 
amunt  pujava  per  la  natura  de  la  terra  e  de  1  aygua,  e  assò 
es  cosa  impossíbol;  e  si  lo  bé  qui  es  comensat  era  comen- 
sat en  la  C  sens  la  A,  demostraria  la  D  que  la  C  es  egual 


'I 


E,  per  la  baus:  M,  ex  loco  alio. 


302  Ramon  Lull 

ab  la  A  en  vertut;  e  si  lo  mal  era  comensat  en  la  C  sens  la 
E,  demostraria  la  D  e  la  F  que  la  C  no  es  potencialment 
en  la  B  ni  la  E  en  la  C,  e  assò  es  cosa  impossíbol.  On, 
com  la  1  ha  reebuts,  Sènyer,  tots  aquests  demostraments, 
adones  entén  que  la  G  comensa  en  quant  es  bé  primera- 
ment en  la  A  e  puxes  en  la  C,  car  si  egualment  comcnsava 
en  la  A  e  la  C,  la  B  no  poría  demostrar  mellor  la  A  que 
la  D  la  C;  e  en  après  com  la  1  ha  reebuda  aquesta  cone- 
xensa,  entén  e  conex  que  la  G  en  quant  lo  comensament 
del  mal  qui  es  en  ella,  comensa  en  la  E  e  puxes  en  la  C, 
car  si  egualment  comensava  en  la  C  e  la  E  no  auría  deli- 
beració en  la  C  de  franca  volentat  a  fer  bé  o  mal.  On,  com 
franc  voler  sia  sentit  e  entès  en  la  C,  es  impossíbol  cosa 
que  lo  mal  comensàs '  tan  tost  en  la  C  com  fa  en  la  E. 

19.  Jntellectual  Senyor,  espiritual,  digne  de  tota  honor! 
Entellectualment  entenem  que  la  B  dona  acabada  demos- 
tració de  la  A  a  la  1  per  la  qual  demostra  que  tot  lo  bé 
qui  es  en  la  C  es  de  part  la  A;  car  si  la  D  podia  demos- 
trar que  alcú  bé  fos  en  la  C  qui  no  fos  de  part  la  A,  la  B 
no  poria  significar  acabadament  la  A.  On,  com  la  B  de- 
mostra que  la  C  no  fora  si  la  A  no  fos,  per  assò  la  D  de- 
mostra que  lo  bé  qui  comensa  en  la  C  es  de  la  A  qui  ha 
creada  la  C  e  qui  per  gràcia  dona  lo  bé  qui  es  en  la  C. 
*<  20.  Car  enaxi  com  forma  cove  ésser  enans  en  potencia 
que  en  actu  en  la  matèria  de  la  nau  e  sens  la  primera  for- 
ma no  poría  ésser  la  segona,*  en axí  de  necessitat  se  cove 
que  primerament  siats  vos,  Sènyer,  comensament  del  bé 
qui  es  en  home  per  tal  que  tot  lo  bé  qui  es  en  home  ven- 
ga  de  vos  e  per  vos;  e  si  assò  no  era  enaxi  e  que  lo  bé  qui 
es  en  home  comensàs  enans  o  aitantost  per  altre  com 
per  vos,  la  B  no  puria  demostrar  que  lo  vostre  bé  fos  pri- 
mer del  bé  qui  es  comensat^ sens  denantament  del  vos- 
tre bé;  e  si  assò  era  enaxi,  la  D  demostraria  que  alcú  bé 


I.  A,  comensa. — 2.  A,  en  la  segona. — 3.  E,  del  be  comensat. 


L.  DE  Contemplació  303 

ha  en  la  C  qui  segualaría  en  dignitat  ab  lo  vostre  bé,  e 
assò  es  cosa  impossíbol.4(  21.  "Drehirer  Senyor!  Demostrant 
la  Fia  E  a  la  1,  entén  la  1  que  la  E  no  ha  natura  ni  digni- 
tat que  bé  comens  en  la  C  per  la  E;  car  si  bé  dirivava  e 
venia  de  la  E,  covenría  de  necessitat  que  la  E  fos  alcuna 
cosa  per  la  qual  fos  semblant  ab  la  A,  e  assò  es  cosa  im- 
possíbol.  On,  dementre  que  la  F  dona  aquesta  demostració 
de  la  E,  adones  de  la  D  e  la  F  forma  s  falsa  demostració 
a  la  ],  opinant  la  ]  que  si  la  A  no  agués  creada  la  C,  pec- 
cat  no  pogra  càer  en  home:  on,  per  assò  car  la  A  ha  crea- 
da la  C,  par  per  la  D  e  la  F  que  peccat  sia  comensat  en  la 
A.  On,  dementre  que  lentenimeat  reeb  esta  falsa  demos- 
tració, recorre  a  la  B  e  a  la  De  veu  vera  demostració  de 
so  que  falsament  opinava  per  1  ajustament  de  la  D  e  la  F; 
car  com  la  1  reeb  la  D  e  la  F  sens  la  B,  adones  es  desen - 
dressat  a  vèer  veritat  per  la  natura  de  la  E  qui  a  la  D  '  de- 
mostra ésser  ver  so  qui  es  fals  e  demostra  ésser  fals  so 
qui  es  ver.  On,  aquesta  demostració  es  de  la  E  a  la  qual 
es  object  entellectual  en  falsa  figura  la  D  com  no  reeb  la 
]  la  B. 

22.  Savi  Senyor  en  tots  sabers,  poderós  Senyor  en  iots 
poders!  Enaxí  com  la  aigua  qui  reeb  la  forma  del  vexell  on 
entra  e  en  axí  com  la  cera  reeb  la  forma  del  sagell, '  enaxí 
la  1  reeb  una  figura  com  ensems  guarda  a  la  B  e  a  la  D  e 
a  la  F,  e  com  guarda  a  la  D  e  la  F  e  no  reeb  so  que  la  B 
demostra  de  la  A,  adones  ell  muda  sa  figura  vertadera  en 
falsa  figura  per  la  qual  li  es  semblant  quel  mal  de  culpa  aja 
comensament  de  la  A,  pus  que  mal  de  culpa  no  fos  en  és- 
ser si  la  A  no  agués  creada  la  C.  »•<  23.  On,  dementre  que 
la  1  està  en  esta  falsa  figura  axí  com  lo  demoni  qui  falsa- 
ment s afigura  com  pren  forma  humana,  adones  recorre  a 
la  B  e  reeb  so  que  li  demostra  de  la  A,  e  adones  despar 
la  ^Isa  figura  conexent  la  1  que  la  A  ha  tan  gran  poder  e 

I.  M,  ipsi  7.  — 1.  E,  scgd. 


3«>4 


Ramon   Lull 


saber  e  tan  acabat  voler,  que  vol  e  pot  e  sab  aver  creada 
la  C  sens  que  mal  de  culpa  no  caja  en  la  C  de  part  la  A, 
la  qual  ha  '  per  infinit  poder  e  saber  e  voler  com  tot  comen- 
sament  de  bé  sia  en  la  C  de  part  vos  e  que  lo  comensa- 
ment  del  peccat  nil  peccat  no  sia  de  part  la  A;  e  si  assò 
la  A  no  avia  en  poder  ni  saber  ni  voler,  auría  finit  poder  e 
saber  e  voler,  per  la  qual  finitat^la  B  demostraria  de  la  A 
que  no  ha  infinit  poder  e  saber  e  voler  com  tot  lo  bé  sia 
en  la  C  de  part  la  A.  <•<  24.  On,  dementre  que  la  ]  reeb, 
Sènyer,  aquesta  demostració,  adones  entén  que  per  so  car 
la  D  e  la  F  li  demostren  sens  la  B  lo  mal  de  la  C,  lo  trans- 
figuren de  vera  figura  en  falsa,  la  qual  falsa  figura  se  trans- 
figura en  vera  com  la  1  reeb  la  B  e  la  D  e  la  F.  On,  com 
es  en  la  vera  figura,  adones  aperceb  e  entén  que  per  so 
car  la  A  no  es  en  potencia  en  la  E  ni  la  E  en  la  A  e  per 
so  car  la  C  e  la  E  son  potencialment  la  una  en  la  autra, 
per  assò  entén  que  de  necessitat  de  raó  es  que  tot  lo  bé 
sia  per  la  A  e  que  gens  de  mal  de  culpa  no  sia  per  la  A: 
/jCAV  enaxí  com  la  galea  va  enfusa^per  lo  empenyiment  dels 
yy^rems,  enaxí  la  A  mou  la  C  a  fer  bé,  lo  qual  bé  es  en  la  C 
ú  :^lt^  i  ien  quant  se  lexa  moure  a  la  A  axí  com  la  vira** qui s  lexa 
\  ua  1' / moure  a  la  empenta  de  la  ballesta;  e  com  lo  peccat  sia 
cosa  que  no  degués  ésser  ni  segons  natura  ni  segons  raó, 
per  assò  peccat  no  es  re  com  vé  en  ésser  sens  natura  e  sens 
raó  per  lo  qual  no  re  comensa  de  la  E  e  està  en  la  C  qui 
s  aparella  com  se  mova  a  fer  no  re  en  so  que  fa  obra  que 
no  deuria  ésser  ni  per  natura  ni  per  raó. 

25.  Tíonrador  Senyor  dels  vostres  honradors,  amador  Se- 
nyor dels  vostres  amadors!  Qui  vol  saber  ni  conèxer  com  la 
A  es  comensament  del  bé  e  no  es  comensament  del  mal  e 
com  la  E  es  comensament  del  mal  e  no  del  bé,  sapia  me- 
tre tots  los  .iiij.  significats  en  la  1,  e  si  tots  los  .iiij.  signi- 
ficats sacorden  es  covenen  en  la  ]  que  la  G  aja^mal  de  la 


// 


1.  A,E,  la  qual  .a.:  M,  quòd  babet. —  2.  E,  infinitat.— 3.  M,  »icut  Tri- 
remis  vadii  in  mart. — 4.  M,  tagitta.  —  5.  A,  age. 


L.  DE  Contemplació  305 

A  e  lo  bé  de  la  E,  adones  porà  conèxer  que  la  A  fa  mal 
e  la  E  fa  bé;  mas  si  tots  los  .iiij.  significats  se  desacorden  '  en 
la  ]  quel  mal  sia  de  la  A  el  bé  sia  de  la  E,  adones  porà 
conèxer  que  lo  bé  comensa  de  la  A  e  lo  mal  de  la  E;  car 
en  so  que  la  B  demostra  que  la  E*no  està  potencialment 
en  la  A  en  privar  delí  3 acabat  poder  e  saber  e  voler  e  la  F 
significa  assò  metex  de  la  E,  per  assò  la  B  e  la  F  no  sacor- 
den  en  la  1  com  la  1  se  cuida  que  la  A  sia  comensament 
del  mal  e  del  bé,  car  sis  concordaven  la  B  demostraria 
queia  E  està  potencialment  en  privar  lo  poder  el  saber  el 
voler  de  la  A,  e  la  F  significaria  assò  metex  de  la  E. 
^x  26.  Dreturer  Senyor!  Enaxí  com  lo  cors  vegetat  està  sà  per 
la  tempransa  qui  es  en  les  .iiij.  qualitats,  enaxí  enteniment 
es  endressat  a  entendre  com  reeb  los  .iiij.  significats  damun 
dits;  e  enaxí  com  lo  cors  es  malaute  per  contraries  e  per 
corrumpudes  humors  e  qualitats,  enaxí  1  enteniment  es  des- 
endressat  a  entendre  com  reeb  els  uns  significats  e  nois 
altres:  car  enaxí  com  la  calor  no  bastaria  per  sí  a  conser- 
var sanitat  en  lo  cors  menys  de  humiditat,  enaxí  los  uns 
significats  no  bastarien  a  demostrar  veritat  a  la  ]  menys 
dels  altres;  car  aitant  com  1  enteniment  sendressa  per  ree- 
bre  conexensa  de  los  uns  significats,  aitant  se  desendres- 
sa  per  innorar  los  altres  significats.  »•<  27.  Amorós  Senyor! 
Entellectualment  entenem  que  lo  bé  comensa  de  la  A  en 
la  C  e  lo  bé  es  en  la  C  per  so  car  reeb  lo  bé  de  la  A.  On, 
per  assò  es  demostrant  la  B  e  la  D  que  lo  bé  en  la  C 
es  per  la  A  qui  dona  e  per  la  C  qui  reeb;  e  si  assò  no  era 
enaxí  e  tot  lo  bé  era  de  la  A  e  que  gens  non  vengués  de 
la  C,  la  F  demostraria  a  la  1  que  la  E  àuria  acció  sobre 
la  A  per  so  car  priva  lo  bé  de  la  C  per  la  potencia  en  la 
qual  la  C  e  la  E  se  concorden  e  s ajusten  la  .],  en  lautre; 
e  assò  es,  Sènyer,  cosa  impossibol  que  la  E  pusca  aver  ac- 
ció sobre  la  A.  E  si  tant  era  que  tot  lo  bé  fos  en  la  C  de 


I.  A,  sacordassen. —  3.  A,  que  la  .a. — 3.  E,  deia. 

CoNTBMFt  ACIO- VI 1  -JO. 


3o6  Ramon  Lull 

sí  metexa  sens  la  A,  la  D  e  la  F  demostrarien  que  la  E 
auría  major  acció  e  poder  en  la  C  que  la  A  per  so  car  la 
E  priva  moltes  vegades  lo  bé  de  la  C  e  met  en  ella  lo  mal 
de  culpa;  e  assò  es  cosa  impossíbol  significada  per  la  B  qui 
demostra  que  major  acció  e  poder  ha  la  A  en  sa  creatura, 
que  no  ha  la  E  qui  accidentalment  met  culpa  en  la  C  per 
la  corrupció  accidental  de  la  creatura. 

7.S.  "Eternal  Senyor  qui  environals  e  comprenets  totes  co- 
ses! Enaxí  com  matèria  es  sobject  a  forma  e  a  privació,  en 
axí  la  C  es  sobject  com  reeba  bon  comensament  de  la  A  e 
mal  comensament  de  la  E.  On,  enaxí  com  la  matèria  se 
vest  de  forma  per  tal  que  sia  vista,  enaxí  la  A  dona  bon 
comensament  a  la  C  per  tal  que  la  B  do  demostració  de 
la  A.  On,  si  la  A  donava  comensament  de  mal  en  la  C,  la 
B  salteraría  en  la  F  e  la  F  en  la  B;  e  assò  es  cosa  impos- 
síbol, car  si  era  cosa  possíbol,  la  A  amaria  ésser  vista  per 
la  1  en  ésser  occasió  de  bé  e  en  ésser  occasió  de  mal,  e 
assò  es  cosa  contraria  a  la  B.  4(  29.  Drelurer  Senyor!  En- 
tellectualment  entenem  que  la  B  significa  a  la  1  que  la  A 
ha  creada  memòria  en  la  C.  On,  com  la  C  remembra  la  B 
e  per  la  B  remembra  la  A,  adones  la  B  demostra  a  la  1 
que  la  A  mou  la  memòria  a  membrar  la  B  per  tal  que  pus- 
ca  ésser  membrada  per  la  C;  mas  com  la  B  demostra  a  la 
1  que  la  A  ha  creada  memòria  en  la  C  per  tal  que  la  vo- 
lentat  no  am  peccat  lo  qual  la  memòria '  remembra,  com 
s esdevé,  Sènyer,  que  lo  voler  ama  lo  peccat  remembrat, 
adones  es  moguda  la  volentat  per  la  C  e  la  E,  car  la  vo- 
lentat  fa  contra  so  per  que  la  A  la  ha  mesa  en  la  C,  so  es 
a  saber,  que  desam  lo  peccat  que  la  memòria  membra,  per 
tal  que  am  la  A  que  la  B  demostra.  On,  si  la  A  movia  la 
volentat  a  amar  lo  peccat  que  la  memòria  membra,  la  1  en- 
tendria que  la  E  seria  en  la  A  en  privament  d  acabades 
vertuts;  e  si  assò  era  enaxí,  seria  semblant  cosa  del* ferrer 


I.  E,  no  am  lo  peccat  que  la  memòria. — 2.  A,  de. 


L.  DE  Contemplació  307 

qui  feés  la  espaa  per  auciure  altre  e  sí  metex  ensems,  e 
assò  es  cosa  impossíbol.  «  30.  Dreturer  Sentor!  Enaxí  com 
la  final  raó  mou  lo  maestre  a  fer  de  la  matèria  e  de  la  for- 
ma so  que  vol  la  causa  final,  enaxí  la  B  demostra  de  la  A 
que  mou  la  C  a  fer  bé  e  a  esquivar  mal  per  tal  que  la  1 
aja  conexensa  de  la  A  e  que  la  A  aja  raó  de  donar  bé  a  la 
C;  e  enaxí  com  la  final  raó  del  laurador  qui  ara  no  està  en 
lo  naframent  que  fa  ab  la  rella  al  peu  del  bou  ab  qui  ara,  en 
axí  la  final  raó  per  que  la  A  ha  creada  la  C  no  està  en  lo 
comensament  del  mal  que  la  C  reeb  de  son  defalliment  e 
de  la  E  per  privades  vertuts  e  per  possessió  de  vicis.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  totes  estes  demostracions  e 
per  moltes  d  altres  es  demostrat  al  humà  enteniment  que 
mal  de  culpa  no  pren  son  comensament  de  vos,  e  que  tot 
bon  comensament  comensa  per  vos  qui  sots  acabat  en  tots 
los  comensaments  comensats  per  nostre  gloriós  Deu. 


Ç  Cap.  341.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla son  Deus  gloriós  que  li  endrès 
son  enteniment  a  aver  conexensa  de 
les  coses  legudes  e  de  les  coses  ve- 
dades, 

^  EUS  verinós  cumplit  de  iots  hens  e  de  Iotes  honors! 
Qui  vol  entrar  en  aquest  encercament  de  conè- 
xer  quals  coses  son  legudes  ni  quals  coses  son 
vedades,  cove,  Sènyer,  que  fassa  figures  sensuals  per  tal 
que  per  elles  pusca  ordonar  e  endressar  son  enteniment  a 
pujar  conèxer  les  coses  entellectuals  per  les  quals  hom  ha 
conexensa  de  les  coses  qui  son  legudes  a  fer  e  de  les  co- 


jo8  Ramon  Lull 

ses  qui  son  vedades  a  no  fer.  4<  2.  On,  com  lo  vostre  ser- 
vidor el  vostre  contemplador,  Sènyer  Deus,  vos  vulla  ado- 
rar e  contemplar  per  moltes  maneres,  per  assò  vol  aver 
conexensa  de  so  qui  es  legut  e  de  so  qui  es  vedat  per  tal 
que  ab  aquella  conexensa  vos  pusca  adorar  e  contemplar. 
On,  per  assò  nos  posam  e  deym  que  A  es  lo  vostre  voler 
gloriós  e  B  es  la  significació  de  la  A,  e  C  es  les  coses  le- 
gudes  e  D  es  la  significació  de  la  C,  e  E  son  les  coses  ve- 
dades e  F  es  la  significació  de  la  E,  e  G  es  lumà  enteniment 
lo  qual  enteniment  aestma  e  guarda  les  significacions  damun 
dites  per  tal  que  pusca  aver  conexensa  de  les  coses  legudes 
e  vedades.  *  >♦(  3.  On,  qui  vol  entrar  en  est  encercament  en 
saber  qual  cosa  es  leguda  o  vedada,  cove  que  sapia  aver  co- 
nexensa de  la  art  e  de  la  condició  d  esta  figura  damunt  afi- 
gurada,  la  qual  art  e  condició  es,  Sènyer,  que  hom  la  B  e  la 
D  e  la  F  sapia  concordar  en  la  G,  per  lo  qual  concorda- 
ment  ha  1  enteniment  conexensa  de  so  que  hom  vol  saber, 
axf  com  ha  innorancia  com  los  .iij.  significats  se  desacorden 
en  la  G  opinant  la  G  que  sia  concordansa;  car  si  la  G  no 
sab  conèxer  so  en  que  los  .iij.  significats  sacorden  es  desa- 
corden, adones  no  sab  reebre  so  que  signifiquen  vertadera- 
ment,  e  falsament  reeb  les  falses  significacions  falsament 
significades. 

4.  Jlh  Senyor  qui  concordats  mon  voíer  e  mon  esper  a 
honrar  vostre  plaer!  Qui  vol  aver  conexensa  de  so  qui  es 
legut  e  vedat,  primerament  li  cove  que  meta  la  B  en  la  G 
per  tal  que  reeba  la  demostració  que  la  B  fa  de  la  A  a 


Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


Voler  de  Deu. 
Significació  de  A. 
Coses  legudes. 
Significació  de  C. 
Coses  vedades. 
Significació  de  E. 
Humà  enteniment. 


L.  DB  Contemplació  309 


significar  a  la  G  que  vostre  voler  es  dreturer  e  vertader  e 
poderós  e  misericordiós  e  acabat;  car  si  aital  voler  no  era, 
no  seria  voler  divinal.  M  5.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  aura 
mesa  la  B  en  la  G  e  aura  reebuts  los  significats  que  la  B 
dona  de  la  A,  enaprés  se  cove  que  hom  meta  en  la  G  la 
D  e  la  F  en  tal  manera,  que  non  traga  la  B;  car  com  tots 
los  .iij,  significats  son  en  la  G  e  la  G  ha  pres  en  àbit  pri- 
merament so  que  la  B  demostra  de  la  A,  adones  son  en- 
dressats  la  D  e  la  F  a  significar  e  a  demostrar  les  coses 
legudes  e  les  coses  vedades,  lo  qual  endressament  se  pren 
per  la  B  qui  primerament  entra  en  la  G.  M  6.  On,  com 
hom  aura  uberts  los  ulls  a  la  G  ab  la  B  e  la  D  e  la  F, 
adones  cove  que  la  G  sapia  guardar  e  vèer  ab  la  significa- 
ció e  ab  la  demostració  que  la  B  li  fa  de  la  A  e  la  D  li  fa 
de  la  C  e  la  F  li  fa  de  la  E:  car  enaxí  com  la  forma  de- 
mostra la  matèria,  enaxí  entellectualment  la  B  e  la  D  e  la 
F  demostren  quals  coses  son  legudes  ni  quals  coses  son 
vedades,  la  qual  demostració  es  feta  a  la  G  per  tal  que  sa- 
pia honrar  e  obeyr  la  A  en  fer  les  coses  legudes  e  en  es- 
quivar les  coses  vedades. 

7.  Oh  vos,  Sènyer  Deus,  qui  conservats  e  sosieniis  fruit 
de  vida  en  los  vostres  amadors!  Entellectualment  entenem 
que  com  hom  met  la  B  e  la  D  en  la  G  en  tal  manera  que  la 
B  nos  desacorda  ab  la  D  ni  la  O  ab  la  B  a  significar  la  B  la 
A  e  la  D  la  C,  adones  pot  entendre  e  saber  la  G  que  so 
que  la  D  demostra  e  significa  de  la  C  es  cosa  leguda  e  co- 
sa agradable  e  plaent  a  la  A;  car  si  era  cosa  vedada  e  des- 
plaent a  la  A,  impossíbol  cosa  seria  que  la  B  se  covengués 
ab  la  D  ni  la  D  ab  la  B.  <«<  8.  Honrat  Senyor!  Com  hom 
met  la  B  e  la  F  en  la  G  e  abdós  los  significats  son  concor- 
dants  en  demostrar  la  B  1  acabament  de  la  A  e  en  demos- 
trar la  Fio  defalliment  el  desordonament  e  la  mala  obra 
quis  seguex  per  la  E  contra  la  A,  adones  pot  la  G  enten- 
dre e  saber  que  la  E  es  cosa  vedada  e  cosa  descovinent  c 
desraonable:  car  enaxí  com  malautía  qui  demostra  corrup- 


310  Ramon   Lull 

cio  e  mort,  enaxí  la  F  demostrant' la  E  contraria  a  la  A 
com  significa  e  demostra  a  la  G  que  la  E  es  cosa  vedada 
e  es  cosa  desplaent  e  desagradable  a  la  A  si  es  feta  contra 
la  C.  >•<  9.  "Poderós  Senyor!  Com  hom  aura  concordats  los 
.iij.  significats  damundits  en  la  G,  adones  cove  que  la  G  en- 
tena  que  si  la  C  era  cosa  vedada  e  la  E  era  cosa  leguda  e 
que  la  B  no  pogués  demostrar  a  la  G  la  A  ab  la  C  ni  la 
E,  adones  la  G  poría  entendre  defalliment  en  la  A.  On, 
com  la  G  sia  de  necessitat  ubligada*a  afermar  e  a  saber 
que  la  A  no  ha  en  sí  null  defalliment,  per  assò  es  ubligada 
a  reebre  los  significats  que  la  A  signifiquen  acabada  e  no 
es  tenguda^ni  ubligada  que  aferm  ni  atorc  nulla  falsa  de- 
mostració contraria  a  la  significació  que  la  B  dona  de  la  A. 
1  o.  Jlmanl  Senyor  qui  ah  la  vostra  amor  enamorats  lo 
vostre  servidor!  Com  hom  met  la  B  e  la  D  e  la  F  en  la  G 
e  la  G  no  sab  reebre  los  .iij.  significats  niïs  sab  concordar, 
adones  la  G  ha  opinió  que  so  qui  es  C  sia  E  e  so  qui  es 
E  sia  C:  on,  per  assò  tots  .iij.  los  significats  son  desacor- 
dants^en  la  G  per  so  car  la  G  se  desordona  es  desendres- 
sa  e  no  sab  reebre  so  que  li  es  demostrat.  On,  la  G  es  axí 
com  lo  foll  escolà  qui  no  sab  apendre  so  quel  maestre  li 
demostraré  entén  lo  contrari  de  so  que  li  es  demostrat  per 
lo  maestre.  '♦^  1 1 .  Vertader  Senyor!  La  raó  e  la  occasió  per 
la  qual  la  G  se  torba  es  desendressa  e  no  pot  conèxer 
quals  coses  son  legudes  ni  quals  coses  son  vedades,  es, 
Sènyer,  per  so  car  camía  los  significats  e  cuydas  que  la  D 
sia  significació  de  la  E  e  la  F  de  la  C;  e  car  no  pot  con- 
cordar los  significats  ab  la  B,  per  assò  nos  sab  qual  cosa 
es  C  ni  E,  e  per  assò  es  embargada  ^a  conèxer  la  A  ab  la 
B.  On,  qui  vol  guardar  son  enteniment  d  aquest  embarga- 
ment aital,  cove  ques  guart  que  no  camiu  los  significats 
dels  uns  per  los  altres,  e  si  tant  es  7  que  los  aja  camiats  e 

I.  M,  demonslrat. — 2.  A,  ublidada:  E,  oblidada. — 3.  A,  coneguda. — 
4.  A,  concordants.  —  5.  A,  amostra. — 6.  A,  desembargada. — 7.  E,  que 
no  camiy  los  significatz  los  uns  per  los  altres.  E  si  tant  ses. 


L.  DE  Contemplació  311 

atroba  la  G  embargada  a  entendre,  cove  que  retorn  Jos 

significats  a  les  letres  a  les  quals  los  ha  falsament  camiats. 
4<  1  2.  Piadós  Senyor!  Enaxí  com  mirall  tort  es  fals  sobject'  a 
les  figures  qui  en  ell  son  representades,  enaxí  la  G  com 
camía  los  uns  significats  per  los  altres  es  mirall  tort  qui 
falsament  representa* al  remembrament  e  al  voler  la  A  e 
la  C  e  la  E.  On,  enaxí  com  la  figura  de  la  cara  qui  es  en 
lome  es  vertadera  e  dreturera,  enaxí  so  que  la  B  demostra 
a  la  G  de  la  A  e  so  que  la  D  demostra  de  la  C  e  so  que 
la  F  demostra  de  la  E  son  veres  demostracions  e  vers  sig- 
nificats;^ mas  per  so  car  la  G  se  cuida*que  la  D  demos- 
tre  la  E  e  la  F  demostre  la  C  e  muda  e  camía  a  la  C  e  a 
la  E  lurs  significats,  per  assò  es  la  G  axí  com  lo  fals  mi- 
rall e  cuida  entendre  so  que  innora.  On,  la  culpa  no  es  de 
la  B  ni  de  la  D  ni  de  la  F,  ans  es  tan  solament  de  la  G: 
car  axí  com  1  aigua  e  la  terra  son  occasió  per  lur  ponde- 
rositat  al  home  ques  fassa  mal  com  cau  dalt,  e  lo  foc  e  làer 
qui  son  en  ell  no  son  occasió  al  mal  quel  hom  pren  en 
son  càer,  enaxí  la  B  ni  la  D  ni  la  F  no  son  occasió  a  la  G 
de  son  errament  ni  de  son  desendressament,  enans  es  la 
colpa  e  la  occasió  de  la  G  quis  desordona  es  desendres- 
sa  o  per  sí  metexa  o  per  lo  remembrament  o  per  lo  voler, 
per  lo  qual  desendressament  camía  los  significats  damun 
dits  los  uns  per  los  altres. 

1 3.  Salvador  Senyor  de  tols  aquells  qui  en  plaer  e  en 
grat  vos  venen!  Enaxí  cofti  aigua  calda  escaldaré  cou  la 
carn  en  la  olla  contra  sa  natura,  enaxí  la  G  fa  contra  sa 
natura  com  li  semblen  les  coses  vedades  que  sien  legudes 
e  les  coses  legudes  que  sien  vedades.  On,  axí  com  lo  foc 
es  occasió  a  1  aigua  que  sia  calda,  enaxí  accidentalment  la 
G  pren  falsa  figura  com  guarda  la  D  e  la  F  sens  la  A.  ^  On, 
enaxí  com  es,  Sènyer,  natural  cosa  a  laigua  refredar,  en 
axí  es  cosa  natural  al  enteniment  que  tota  ora  que  guart 

1.  E,  object. — 1.  A,  manca  aquest  mot. — 3.  E,  manca:  e  vers  signifi- 
cats,— 4.  A,  cuidara. — 5.  E,  escaula. — 6.  M,  sine  B. 


3'» 


Ramon  Lull 


a  la  D  e  a  la  F  deja  guardar  a  la  B;  mas  enaxí  com  a  1  ai- 
gua vé  calor  per  accident,  enaxí  la  G  accidentalment  se 
transfigura  en  falsa  figura  com  reeb  la  D  e  la  F  sens  la  B. 
«  14.  On,  enaxí  com  la  pera  se  mou  contra  sa  natura  com 
es  moguda  a  amunt,  enaxí,  Sènyer,  la  G  com  innora  la  B 
per  lo  remembrament  qui  remembra  los  plaers  del  voler 
ublidant  los  plaers  de  la  A,  se  mou  entellectualment  contra 
cors  entellectual  natural,  per  la  qual  contrarietat  ha  opinió 
que  la  D  sia  de  la  E  e  la  F  sia  de  la  C.  On,  dentrò  que  la 
G  retorna  entendre  la  B  per  lo  remembrament  qui  remem- 
bra e  per  lo  voler  qui  ama  la  A,  no  pot  entendre  qual  co- 
sa ses  C  ni  qual  cosa  es  E.  4<  15.  Mas,  enaxí  com  la  pera 
que  hom  ha  lansada  a  amunt  torna  naturalment  a  son  mo- 
viment com  se  mou  a  avall,  enaxí  la  G  torna  a  sa  natura 
com  retorna  entendre  la  B  qui  en  la  G  concorda  la  D  e 
la  F  a  donar  conexensa'  la  D  de  la  C  e  la  F  de  la  E  per 
la  demostració  que  la  B  fa  a  la  G  de  la  A.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  qui  vol  adorar  e  contemplar,  Sènyer,  lo 
vostre  sant  voler  gloriós  sapia  aver  conexensa  de  la  con- 
cordansa^  o  de  la  descordansa  de  la  B  e  la  D  e  la  F  en  la 
G  per  tal  que  pusca  adorar  e  contemplar  ab  la  C  e  la  E 
la  A. 

16.  Oh  vos,  Sènyer  Deus,  qui  ab  poderós  e  savi  voler 
creàs  so  qui  plac  al  vostre  voler!  Com  hom  met  la  B  en  la 
G  e  la  G  entén  la  A  e  puxes  hom  met  en  la  G  la  C  e  la  E 
ab  la  D  e  la  F  e  la  G  entén  la  C  e  la  E,  adones  la  G  en- 
tén que  tot  so  qui  es  C  es  plaent  e  agradable  a  la  A,  e 
tot  so  qui  es  E  es  desagradable  a  la  A  com  se  fa  contra 
C;  e  si  assò  no  era  enaxí  e  era  lo  contrari,  seria  impossí- 
bol  cosa  que  la  B  demostràs  la  A  a  la  G  ni  la  G  pogués 
entendre  la  B  ni  la  D  ni  la  F,  e  si  no  ho  faya  no  seria  la 
culpa  de  la  G  ans  ho  seria  de  la  B.  On,  assò  es  cosa  im- 
possibol  que  la  B  sia  contraria  cosa  a  la  A,  car  si  ho  era 


I.  A,  aconexensa. — a.  A,  conexensa. 


L.  DE  Contemplació  313 

seria  Ja  A  contra  sí  metcxa.  «(  17.  Com  la  G  de  necessitat 
aja  a  entendre  que  tot  so  qui  es  legut  sia  plaent  a  la  A  e 
tot  so  qui  sia  vedat  li  sia  desplaent,  per  assò  es  covinent 
cosa  que  nos  encerquem  si  creure  trinitat  es  plaent  o  des- 
agradable a  la  A;  car  si  tant  es,  Sènyer,  que  li  sia  plaent, '  la 
B  e  la  D  demostren  a  la  G  que  leguda  cosa  es  creure  en 
trinitat,  e  si  es  cosa  qui  sia  desplaent  a  la  A  que  hom  crea 
en  trinitat,  la  B  e  la  F  demostren  que  creure  en  trinitat  es 
cosa  vedada.  «  18.  On,  qui  vol,  Senyer,  entrar  en  est  cn- 
cercament,  cove  que  sapia  metre  la  B  e  la  D  e  la  F  en  la 
G,  e  si  la  G  entén  concordansa  en  los  .iij.  significats  de-  '' 

mentre  que  la  G  aferma  trinitat  ésser  en  la  vostra  gloriosa 
essència  divina,  adones  pot  la  G  entendre  e  saber  que  creu- 
re en  trinitat  es  cosa  leguda  e  descreure  en  trinitat  es  co- 
sa vedada;  e  si  tant  es  que  la  G  no  pusca  concordar  tots 
los  .iij.  significats  dementre  que  aferma  trinitat  e  concorda 
aquells  si  trinitat  nega,  adones  la  G  pot  entendre  e  saber 
que  descreure  trinitat  es  cosa  leguda  e  creure  en  trinitat 
es  cosa  vedada. 

1 9.  Inmorlal  Senyor  qui  sots  Deu  viu  digne  de  toia  glò- 
ria e  honor!  Com  hom  met  la  B  e  la  D  e  la  F  en  la  G  e  la 
memòria  membra  a  la  G  que  tota  substància  val  més  com 
es  una  e  com  es  en*. iij.  coses  segons  que  nos  avem  provat 
sà  enrere,  5  adones  la  G  entén  que  la  B  ni  la  D  ni  la  Fnos 
desacorden  si  la  G  aferma  que  creure  en  trinitat  sia  C;  car 
pus  que  la  G  entén  que  tot  lo  mon  es  creat  per  tal  que  do 
significat  de  la  vostra  bonea,  doncs  cove  que  entena  que 
aitant  com  lo  mon  es  mellor  com  cada  substància  es  una  e 
es  en  tres  coses,  daitant  es  mills  demostrada  e  significada 
la  bonea  del  creador.  >•<  20.  "Benigne  Senyor!  Si  creure  en 
trinitat  fos  cosa  vedada  per  la  A  e  descreure  trinitat  fos 
cosa  leguda,  fora  la  B  significant  contraries  coses  de  la  A 
e  la  D  significarà  contraria  cosa  de  la  C  e  la  F  de  la  E; 


I.  E,  causa    plasent  (pauim). — 2.  A,  manca  en. — 3.   E,  sa  a  enrere 
(forma  usual). 


314  Ramon  Lull 

car  aitant  com  la  G  entén  mellors  e  pus  nobles  creatures 
com  cada  substància  es  una  e  es  .iij.  coses  que  no  entesera 
si  cada  substància  fos  una  e  no  fos  sa  unitat  en  .iij.  coses, 
aitant  la  B  demostra  a  la  G  mellor  la  A  si  creure  en  trini- 
tat es  C  que  no  feera  si  creure  trinitat  fos  E.  On,  com  la 
G  sia  ubligada  a  entendre  tot  so  on  porà  mills  entendre  la 
noblea  de  la  A,  per  assò  es  significat  a  la  G  que  es  ubliga- 
da a  afermar  que  creure  en  trinitat  es  C  e  descreure  tri- 
nitat es  E;  car  si  d  assò  era  lo  contrari  demostraria  la  B  a 
la  G  que  la  A  vol  contra  sí  metexa,  e  assò  es  cosa  impos- 
síbol.  *<  ai.  On,  qui  vol  provar  ni  demostrar  per  necessà- 
ries raons  la  trinitat  a  creure  si  es  leguda  cosa  o  vedada 
per  la  A,  sapia,  Sènyer,  reebre  de  la  B  tanta  de  demostra- 
ció dentrò  que  la  G  entena  la  A  sis  demostra  major  o  me- 
nor a  la  G  si  creu  e  aferma  que  trinitat  sia  cosa  leguda  o 
vedada  per  lo  vostre  voler,  la  qual  conexensas  pren  en  la 
pus  noble  disposició  en  la  qual  son  les  creatures  per  crea- 
ció per  so  car  son  cascuna  en  unitat  de  substància  unida' 
de  tres  coses,  que  no  foren  si  cada  substància  fos  una  e  no 
fos  unida  de  .iij.  coses. 

22.  Ah  Senyor  qui  fos  ans  que  àls  fos  e  qui  podets  sobre 
tots  nos!  Enaxí  com  lo  sol  quant  de  sí  demostra  tota  sa 
resplandor,  enaxí  la  B  demostra  tota  la  A;  mas  enaxí  com 
los  ulls  no  poden  bastar  a  reebre  tota  la  resplandor  del 
sol,  enaxí  la  G  no  pot  bastar  a  reebre  tot  so  que  la  B  sig- 
nifica de  la  A:  car  enaxí  com  la  vertut  visi  va  seria  aitàn 
gran  com  la  resplador  del  sol  si  pudía  tant  reebre  com  lo 
sol  pot  demostrar,  enaxí  la  G  seria  aitàn  gran  com  la  B 
si  aitant  podia  entendre  com  la  B  pot  significar;  e  si  assò 
era  enaxí,  seria  creatura  egual  a  son  creador,  e  assò  es  co- 
sa impossíbol.  '•<  23.  Com  sia  cosa,  Sènyer,  que  los  crestians 
e  los  jueus  e  los  sarrains  se  desacorden  es  desconvenen  en 
la  C  e  la  E  en  so  que  los  uns  dien  que  es  C  la  £  e  los  al- 

I .  E,  manca  unida. 


DE  Contemplació  315 


tres  dien  que  la  E  es  C,  per  assò  cove  que  hom  enccrc 
segons  qual  delís  la  B  demostra  pus  fortment  la  A  a  la  G; 
car  si  la  G  veu  e  conex  més  per  la  fe  dels  crestians  o  dels 
jueus  o  dels  sarraïns  la  A,  cove  que  per  qual  que  fe  e  crccn- 
sa  més  pusca  reebre,  que  sia  atorgat  que  segons  aquella 
es  demostrant  la  D  qual  cosa  es  C  e  la  F  qual  cosa  es  E; 
car  aitant  com  la  G  més  pot  reebre  de  la  B,  aitant  la  D 
mills  demostra  la  C  e  la  F  la  E.  '•^  24.  On,  com  los  cres- 
tians diguen,  Sènyer,  que  leguda  cosa  es  creure  en  vostra 
encarnació  gloriosa  e  vedada  cosa  es  descreure  en  aquella, 
e  com  los  jueus  els  sarrayns  diguen  d  assò  tot  lo  contrari,  * 

per  assò  cove  que  la  G  guart  la  B  segons  qual  de  les  ligs 
demostra  mills  la  A.  On,  com  per  encarnació  se  demostre 
voler  de  humilitat  e  de  pietat  e  de  paciència  e  de  gran 
poder  e  saber  e  amor,  e  com  per  negació '  de  encarnació 
samac  vostre  voler  a  la  G  qui  la  vostra  encarnació  descreu, 
per  assò  la  D  e  la  F  qui  mills  sacorden  ab  la  B  en  demos- 
trar molta  de  la  A  a  la  G,  cove  de  necessitat  que  sien  ente- 
ses en  la  G  en  veritat  pus  basten  a  més  a  demostrar  vos- 
tres vertuts  que  no  faria  lo  contrari  d  aquelles.* 

25,  Oh  vos,  Senyor,  qui  sots  glòria  dels  justs  e  qui  pu- 
nits los  enemics  de  juslicia!  Sensualment  sentim  e  entellec- 
tualment  entenem  que  los  crestians  els  jueus  els  sarrayns 
se  concorden  en  alcunes  coses  en  lur  creensa.  On,  en  quant 
es  so  en  ques  concorden,  cove  que  la  G  entena  tota  una 
cosa  sola  3  la  C  e  la  E  en  cascuna  de  les  creenses;  mas  en 
so  en  ques  desacorden  cove  de  necessitat  que  hom  mut  en 
la  G  la  D  en  loc  de  F  e  la  F  en  loc  de  D  per  tal  que  hom 
pusca  aver  conexensa  de  so  que  la  B  demostra  de  la  A; 
car  en  so  que  los  crestians  dien  que  leguda  cosa  es  creure 
encarnació  e  los  sarrayns  dien  que  vedada  cosa  es  per  la 
A  creure  encarnació,  e  com  los  crestians  afermen  per  los 
dits  de  nostre  Senyor  Jhesu  Christ  e  los  sarraíns  neguen 


I-  A,  gran  negació.  —  a.  A,  aquels. — 3.  A,  manca  toL•. 


^i6  Ramon  Lull 

per  los  dits  de  Mafumet, '  per  assò  cove  que  la  G  qui  en- 
tén que  Jhesu  Christ  es  viu  en  lo  cel  e  que  Mafumet  es 
mort  en  la  terra,  es  Jhesu  Christ  pus  vertader  en  sa  afer- 
macio  que  no  es  Mafument  en  sa  negació;  car  si  Mafumet 
fos  viu  en  lo  cel  e  fos  pus  honrat  en  terra  que  Jhesu  Christ 
qui  fos  en  terra  e  fos  encara  mort,  fora  significat  a  la  G 
que  so  que  Mafumet  nega  de  la  encarnació  fos  cosa  legu- 
da  a  creure,  e  so  quen  dix  Jhesu  Christ  fos  cosa  vedada  a 
creure.  ^  26.  Gloriós  Senyor!  Los  crestians  dien  que  legu- 
da  cosa  es  creure  *  que  en  parays  hom  en  quant  la  natura 
entellectual  gloriejaSen  la  vostra  gloriosa  essència  divina 
e  en  quant  la  natura  sensual  glorieja^hom  en  la  vostra  sanc- 
ta  natura  humana,  e  los  sarrayns  dien  que  leguda  cosa  es 
creure  que  en  paraís  aura  hom  glòria  de  menjars  e  de  fem- 
bres  e  d  altres  coses  sensuals.  On,  qui  vol  entendre  e  saber 
qual  cosa  es  leguda  o  vedada  per  la  A,  o  so  que  los  cres- 
tians dien  o  so  que  dien  los  sarrayns,  cove  que  la  G  guart 
a  la  D  e  la  F  per  qual  la  B  li  demostra  pus  fortment  la  A, 
per  so  que  dien  los  crestians  o  per  so  que  dien  los  sar- 
rayns. 4i  27.  On,  com  per  los  dits  dels  crestians  la  G  en- 
tcna  major  acostament  de  la  A  a  la  memòria  e  al  enteni- 
ment e  a  la  volentat  que  per  los  dits  dels  sarrayns,  e  assò 
es  per  so  car  on  més  glòria  auría  hom  en  diverses  coses 
sensuals  més  se  lunyarfen  de  la  A  la  memòria  e  la  G  e  la 
volentat  en  glòria,  e  on -♦menys  de  diversitat  aura  enfre 
hom  e  son  creador  en  glòria  més  sacostarà  la  A  a  la  vo- 
lentat e  a  la  memòria  c  al  enteniment  en  glòria:  on,  per 
assò  entén  la  G  que  molt  major  glòria  auràn  los  sants  en 
glòria  que  sia  legut  so  que  Is  crestians  afermen  que  no  so 
que  afermen  los  sarraïns. 

28.  Savi  Senyor  en  tots  sabers,  acabat  Senyor  en  tots  vo- 
lers!  Qui  vol  atrobar  e  saber  quals  coses  son  legudes  ni 
quals  coses  son  vedades,  sapia  metre  la  G  duna  custuma 


I.  E,  mafomet. — 2.  E,  a  creure. — 3.  E,  glorieiara. — 4.  A,  o  en. 


L.  DE  Contemplació  317 

a  aitra  costuma  contraria  o  diversa  la  una  a  lautra,  e  en 
qual  que  custuma  la  Q  pusca  aver  major  demostració  de 
la  B  es  pusca  mills  concordar  en  ella  la  B  e  la  D  e  la   F, 
aquella  custuma  es  mellor  que  no  son  les  altres  on  la  G 
no  pot  tant  reebre  de  la  B  ni  en  ella  nos  poden  concordar 
tam  bé  totes  .iij.  les  significacions.  <•(  29.  On,  com  tot  home 
qui  sia  cert  pusca  apercebre  e  saber  segons  la  art  damun  di- 
ta qual  cosa  es  leguda  ni  qual  cosa  es  vedada  e  com  los  ho- 
mens  nescis  no  saben  aver  conexensa  per  raons  necessàries 
de  les  coses  qui  son  legudes  o  vedades  per  la  A,  per  assò, 
Sènyer,  moltes  vegades  se  esdevé  que  afermen  que  sia  legut 
so  qui  es  vedat  e  que  sia  vedat  so  qui  es  legut.  On,  qui  vol 
endressar  son  enteniment  per  tal  que  sia  aparellat  a  reebre 
conexensa  qual  cosa  es  C  ni  qual  cosa  es  E,  cove  que  '  sen- 
drès  ab  so  que  la  B  demostra  de  la  A  en  qual  que  *  custu- 
ma hom  se  sia;  car  si  la  custuma  es  plaent  e  agradable  a  la 
A,  cove  de  necessitat  que  la  D  ni  la  F  no  sien  contraries  a 
assò  que  la  D  e  la  F  signifiquen;  e  si  tant  es  que  la  custu- 
ma a  la  A  no  sia  plaent  ni  agradable,  cove  de  necessitat 
que  la  D  e  la  F  contrariejen  a^la  B.  '•<  30.  Com  la  A   aja 
en  home  més  ennobleída  la  entellectual  natura  que  la  sen- 
sual, per  assò  la  D  e  la  F  demostren  a  la  G  que  aquelles 
coses  qui  son  major  occasió  a  la  natura  entellectual   com 
ús  de  sa  vertut  que  a  la  natura  sensual  com  ús  de  la  sua, 
son  pus  legudes  e  pus  vedades  que  no  son  les  coses   qui 
son  occasions  sensuals  com  lo  cors  ús  de  ses  vertuts  sen- 
suals. On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  aitant  com  nulla  cosa 
es  contraria  a  vertuós  remembrament  e  enteniment  e  vo- 
ler, aitant  la  D  demostra  que  no  es  C  e  la  F  demostra  ■♦ 
que  es  E;  e  aitant  com  nulla  cosa  es  occasió  a  vertuós 
remembrament  e  enteniment  e  voler  per  fruir  so  que  la   B 
demostra  de  la  A,  aitant  la  D  demostra  aquella  ésser  C 
e  la  F  demostra  que  no  es  E.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer 


I.  A,  manca  que. — 2.  A,  en  la  qual.  —3.  A,  ab. — 4.  A,  es  demostrada. 


318  Ramon  Lull 

Deus  gloriós,  car  per  esta  manera  es  significat  e  demostrat 
per  art  qual  cosa  es  legut  o  vedat  a  glòria  e  a  laor  de  nos- 
tre Senyor  gloriós  Deu. 


§  Cap.  342.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla son  gloriós  Deu  que  li  complesca 
e  li  do  los  desigs  que  sa  ànima  desija, 

H  Deus  gran  en  totes  gíories,  honrat  e  poderós  en  to- 
tes vertuts!  Qui  vol  aver  acabament  e  cumpliment 
B  de  so  que  desija,  cove  que  sapia  aver  art  c  ma- 
nera segons  la  qual  pusca  pujar  son  enteniment  de  les  co- 
ses sensuals  a  conèxer  les  coses  entellectuals,  a  la  qual  co- 
nexensa  hom  puja  com  fa  figures  sensuals  per  les  quals 
aperceb  hom  e  entén  les  figures  entellectuals  qui  donen  a 
hom  cumpliment  daquelles  coses  que  desija.  *  »•<  2.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  nos,  Sènyer,  ah  entencio  que 
fassam,  adorant  e  contemplant,  a  vos  reverencia  e  honor, 
per  assò  volem  fer  figures  sensuals  per  tal  que  per  aquelles 
pujem  a  aver  tanta  de  conexensa  de  les  coses  entellectuals 
dentrò  que  reebam  de  vos  gràcia  e  benedicció  per  so  que 
la  nostra  ànima  sia  acabada  e  cumplida  en  los  desirers  que 


*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Voler  de  Deu. 

B 

Significació  de  A. 

C 

Memòria. 

D 

Enteniment. 

E 

Voluntat. 

F 

Desig. 

G 

Acabament  del  desig. 

H 

Defalliment  del  desig. 

L.  DE  Con 


TEMPLACIO 


3»9 


desija  de  son  gloriós  creador.  On,  per  assò  posam  e  dcym 
que  A  es  la  vostra  sancta  volentat  gloriosa  acabada  e  B 
es  la  significació  de  la  A,  e  C  es  memòria  e  D  es  enteni- 
ment e  E  es  volentat,  e  F  es  lo  desig  que  hom  desija  e  G 
es  1  acabament  del  desig  e  H  es  lo  defalliment  que  hom  ha 
de  so  que '  desija.  4<  3.  On,  qui  vol,  Sènyer,  entrar  en  est 
encercament  sapia  aver  art  e  manera  com  meta  la  B  en 
la  C  e  la  D  e  la  E  per  tal  que  la  F  entre  en  la  E  ab  la  G: 
car  enaxí  com  la  F  entra  ab  la  H  en  la  E  com  la  C  ni  la 
D  ni  la  E  no  reeben  so  que  la  B  demostra  de  la  A,  enaxí 
la  F  entra  ab  la  G  en  la  E  com  la  C  e  la  D  e  la  E*  reeben 
so  que  la  B  demostra  de  la  A. 

4.  "Divinal  Senyor  qui  avets  poder  en  lo  qual  se  confia 
mon  poder  e  mon  esper!  Entellectualment  entenem  que  com 
hom  met  la  B  en  la  C,  adones  la  B  demostra  a  la  C  que 
la  A  es  volentat  poderosa  sàvia  acabada  dreturera  plena 
de  tota  vertut  e  de  tota  gràcia.  On,  aquesta  significació 
fa,  Sènyer,  la  B  a  la  C  per  tal  que  la  C  remembre  la  A  tan 
fortment'c  tan  continuadament  dentrò  que  la  Fentre  en  la 
E  e  la  G  en  la  F,  car  natura  es  de  la  C  com  reeb  la  B  que 
fassa  entrar  la  F  en  la  E  e  la  G  en  la  F  per  tal  que  re- 
membrant+sia  adorant  e  contemplant  la  A;  car  tant  es 
gran  la  vertut  que  la  C  reeb  de  la  B  com  remembra  la  A, 
que  per  aquella  gran  vertut  la  E  reeb  la  Fe  la  F  reeb  la  G. 
%  5.  Vertader  Senyor!  Entellectualment  entenem  que  la  fi- 
nal raó  per  que  la  A  ha  creadaMa  D  es  per  so  que  reeba 
so  que  la  B  demostra  de  la  A  per  tal  que  la  F  entre  en  la 
E  e  la  G  en  la  Fa  glòria  e  a  laor  et  a  reverencia  e  a  ho- 
nor de  la  A:  car  enaxí  com  lo  coutell  es  fet  per  tallar  c 
laradre  per  arar,  enaxí  vos  avets  creat  lentenimcnt  del 
home  per  tal  que  aja  conexensa  de  la  vostra  honor  e  de  la 
vostra  laor  e  que  la  memòria  vos  remembre  e  la  volentat 
vos  am  en  tal  manera  que  la  G  sia  en  acabament^ de  la  vo- 


'i '  r- 


I.  A,  que  hom. — 2.  M,  in  E.  —  3.  E,  freuentment. — 4.  A,  remembra- 
ment. —  5.  E,  en  I  acabament. 


320 


Ramon  Lull 


,M/y^ 


1^  ~ 


lentat  qui  desija  vos  amar  e  servir  e  aver.  Mas  com  la 
causa  final  hom  gira  en  sa  contraria  cosa  '  axí  com  qui  vulía 
tallar  ab  laradre  e  arar  ab  lo  coutell,  adones  per  aquesta 
desordonacio  la  D  no  reeb  la  B,  ni  la  G  no  entra  en  la  F 
qui  entra  en  la  E.  "V,  6.  Honrat  Senyor!  Com  la  A*aja 
creada  la  E  per  tal  que  reeba  de  la  B  so  que  demostra  de 
la  A,  per  assò  la  B  demostra  a  la  E  la  A  en  molt  auta  c 
noble  vertut,  per  tal  que  la  E  se  enamor  de  la  A  e  meta 
en  sí  la  F  per  tal  que  la  A  aja  raó  com  meta  la  G  en  la  F 
per  tal  que  la  E  acabadament  e  cumplida  sia  enamorada 
de  la  A  e  que  la  A  do  sadollament  e  cumpliment  a  la  F 
de  la  E  qui  reeb  so  que  la  B  demostra  de  la  vostra  sancta 
volentat  graciosa  amorosa  vertuosa.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  Sènyer,  doncs  qui  vol  aver  acabat  e  vertuós  desig  sapia 
metre  les  letres  damun  dites  les  unes  en  les  altres,  car  per 
esta  art  e  manera  sabrà  adorar  e  contemplar  son  gloriós 
deu  e  sabrà  aver  cumpliment  e  acabament  d  aquelles  coses 
que  sa  ànima  desija  de  son  deu  gloriós. 

y.  Misericordiós  Senyor  ple  de  pieíat  e  de  mercè  e  de  gra- 
da et  de  benedicció!  Entellectualment  entenem  que  com  la 
C  reeb  so  que  la  B  demostra  de  la  A,  adones  la  C  usa  de 
sa  vertut  en  quant  fruex  de  la  A  membrant  la  noblea  que 
]a  B  de  la  A  significa.  On,  aitantost  com  la  C  fruex  en  la 
A  per  esta  manera,  aitantost  enjenra  la  D  per  tal  que  en- 
tena  lo  fruiment  que  la  C  fa  de  la  A;  e  en  aquell  temps 
metex  que  la  C  enjenra  la  D  per  esta  manera,  en  aquell 
temps  metex  dona  eximent  a  la  E  per  tal  que  am  so  en 
que  la  C  e  la  D  fruexen  en  la  A.  On,  en  axí,  Sènyer,  com 
es  de  vostra  natura  que  la  B  do  demostració  de  la  A,  en  axí 
es  natura  de  la  C  que  fassa  totes  estes  coses  damun  dites  com 
reeb  so  que  la  B  demostra  de  la  A.  '«{  8.  Drelurer  Senyor! 
Com  la  D  reeb  la  demostració  que  la  B  fa  de  la  A,  adones 
reeb  jeneracio  de  la  C  per  tal  que  entena  e  la  C  remembre 


1.  E,  causa. — 2.  A,  com  en  la  .a 


L.  DE  Contemplació  321 

la  A  e  dona  processio  a  la  E  per  tal  que  la  F  entre  en  la  E 
e  la  G  en  la  F,  e  la  D  entena  e  la  C  remembre  e  la  E  am 
la  A  per  tal  que  la  D  sia  occasionada  d  entendre  so  que  la 
C  remembre  e  la  E  vulla  de  la  A  e  per  tal  que  la  D  sia  oc- 
casió  a  la  C  de  remembrar  e  la  E'  a  amar  la  A  segons  que 
totes  les  letres  poràn  reebre  de  la  B  so  que  demostra  de 
la  A.  «  9.  Honrat  Senyor!  Com  la  E  reeb  I  acabament  que 
la  B  demostra  de  la  A,  adones  la  E  es  occasionada  d  amar 
la  A  e  es  occasió  a  la  C  com  sia  remembrant  e  a  la  D  com 
sia  entenent  la  A:  on,  per  assò  la  F  entra  en  la  E,  e  la  G 
entra  en  la  F  segons  que  la  E  sobre  a  la  B  a  resebre;  car 
segons  que  la  E  està  uberta  a  reebre  la  B,  està  uberta  a  la 
F  e  obre  la  F  a  la  G.  On,  qui  vol,  Sènyer,  aver  acabat  son 
desig  e  son  voler,  sapia  conèxer  aquesta  art  e  sapia  occa- 
sionar  cascuna  de  les  letres  les  unes  ab  les  altres  per  tal 
que  molt  ferventment  e  ardentment  pusca  adorar  e  con- 
templar son  honrat  Deus  gloriós. 

1  o.  Jhesu  Cbrisl  Senyer  qui  sots  glòria  de  totes  glòries  e 
senyor  de  tols  senyors!  Entellectualment  entenem  que  com 
la  C  no  reeb  I  acabament  ni  la  noblea  que  la  B  demostra 
de  la  A,  adones,  Sènyer,  ni  la  C  ha  occasió  de  remembrar  j^  t 
la  A  ni  es  occasió  a  la  D  com  la  A*  entena  ni  a  la  E  ' 
com  am  la  A;  e  per  assò  com  en  la  C  priva  la  demostració  "'^^^V^'^^*^ 
que  la  B  fa  de  la  A,  entra  en  la  E  la  F,  e  la  H  entra  en  la 
F:  on,  per  assò  la  E  desija  ab  la  H  e  no  ha  qui  comples- 
ca  la  F  per  so  car  conté  en  sí  la  H,  e  la  G  es  en  absència  ' 
d  aquella.  ««<  1 1.  Humil  Senyor!  Com  la  D  e  la  E  no  reeben 
1  acabament  que  la  B  demostra  de  la  A,  adones  no  es  oc- 
casionada la  C  per  elles  com  remembre  la  A  ni  la  D  no 
es  occasionada  per  la  C  ni  occasiona  la  E;  ni  la  E  atretal 
ni  es  occasió  ni  es  occasionada  a  contemplar  la  A,  car  pus 
que  la  B  no  entre  en  neguna  de  les  letres  no  pot  la  una 
letra  ésser  occasió  a  la  autra  com  la  A  sia  adorada  e  con- 


hicüjjii/^^^ 


I.  M,  ei  ipti  E. — I.  A,  com  en  la  .a. —  3.  E,  abscencia. 
Contemplació- VI 1 -t  I . 


312 


Ramon   Lull 


templada.  On,  per  assò  tota  hora  que  la  C  e  la  D  e  la  E 
sien  contra  so  que  la  B  demostra  de  la  A,  cove  de  neces- 
sitat que  la  F  entre  ab  la  H  en  la  E,  car  natura  es  de  la 
H  que  entre  en  la  F  e  la  F  en  la  E  com  la  C  e  la  D  e  la 
E  son  contra  la  A  e  la  B.  M  12,  Gloriós  Senyor!  Alcunes 
vegades  sesdevé  que  la  C  e  la  E  reebràn  la  B,  e  la  D  no 
porà  entendre  la  F'  que  la  C  e  la  E  formen;  e  alcunes  de 
vegades  sesdevé  que  la  C  e  la  D  reebràn  so  que  la  B  de- 
mostra de  la  A,  mas  la  E  no  ama  so  que  la  C  membra  e 
la  D  entén:  on,  per  so  car  les  letres  nos  convenen  ensems 
a  reebre  so  que  la  B  demostra  de  la  A,  per  assò  la  G  no 
pot  caber  en  la  F  qui  es  en  la  E,  la  qual  G  hi  cabria  si  la 
H  no  era  en  la  F  com  la  conten  en  sí  la  F  qui  embarga  a 
la  G  son  loc  per  la  descordansa  de  la  C  e  la  D  e  la  E.  On, 
com  assò  sia  enaxf,  doncs  qui  vol  adorar  e  contemplar  la 
A,  sapia  de  tot  en  tot  trer  la  F  de  la  E  qui  conten  en  sí 
la  H  e  sapia  metre  en  la  E  la  F  qui  conten  en  sí  la  G  per 
acabat  object  de  la  C  e  la  D  e  la  E  a  la  H. 

13.  Oh  vos,  liberal  Senyor,  qui  donats  a  tant  hom  qui  re 
nous  demana  e  qui  exotts  tant ^  hom  qui  us  ama!  Sensual- 
<^  jCw-vv<v  ment  sentim  c  entellectualment  entenem  que  culpa  e  pec- 
UL  Kt(?i.V*''^  *^^*  empatxa  la  C  a  remembrar  e  la  D  a  entendre  e  la  E  a 
voler  so  que  la  B  demostra  de  la  A.  On,  per  aquest  em- 
bargament aital  entra  la  F  en  la  E  e  la  H  en  la  F,  per  lo 
qual  entrament  que  la  H  fa  en  la  F  gita  de  la  F  la  G  qui 
d  abans  hi  era  com  peccat  ni  culpa  no  embargava  la  C  a 
membrar  ni  la  D  a  entendre  ni  la  E  a  amar  so  que  la  B 
demostra  de  la  A.  On,  per  leximent  e  la  privació  que  la 
G  fa  de  la  F  e  per  1  entrament  de  la  H  en  la  F,  sesdevé 
moltes  de  vegades  que  la  C  cuida  membrar  so  que  ublida 
e  la  D  cuida  entendre  so  que  innora  e  la  volentat  cuida 
amar  so  que  desama  en  la  A.  4<  14.  On,  per  aquest  engàn 
e  per  aquest  decebiment  ques  fa,  Sènyer,  en  la  C  e  la  D 


I.  A,E,  la  fe.  —i.  A,  a  tant. 


L.  DE  Contemplació  323 

e  la  E  per  so  car  la  F  priva  de  G  e  conten  en  sí  la  H,  es 
la  ànima  dome  desijosa  de  diverses  coses  e  de  moltes,  e 
ama  adés  una  cosa  adés  altra,  e  adés  nà  una  adés  la  lexa 
adés  ne  vol  altra;  e  tantes  coses  no  ama  e  tantes  coses  no 
aconsec  de  celles  que  ama,  que  pusca  cumplir  la  F  demen- 
tre  que  la  H  sia  en  ella;  car  H  ha  natura  que  on  més  la  F 
més  coses  desija  avent  la  H  en  sí  metexa,  més  es  vana  e 
buyda  e  defallent  en  so  que  demana:  car  axí  com  es  natu- 
ra de  la  G  de  cumplir  la  F,  en  axí  la  H  ha  natura  que  la 
buyt. '«  15.  Gloriós  Senyor!  En  axí  com  linfantó  poc  quis 
mira  en  lo  mirall  sublida  de  sa  figura  veent  sa  figura  en  lo 
mirall  e  cuidantse  que  aquella  sia  altre  infantó  puculul,  e 
per  lo  mirall  ni  sab  membrar  ni  entendre  sí  metex  ni  sa 
figura,  en  axí,  Sènyer,  com  peccat  e  culpa  cau  en  home, 
adones  entra  la  F  en  la  C  e  la  H  en  la  F,  per  lo  qual  en- 
trament  la  C  sublida  de  la  A  e  la  D  la  innora  e  la  E  ama 
contra  la  A:  on,  per  assò  la  C  remembra  e  la  D  entén  e 
la  E  ama  contra  la  A,  per  la  qual  contrarietat  la  F  e  la  H 
se  formen  en  la  E,  e  on  més  la  F  crex,  e  la  H  més  crex,  e 
on  la  H  major  es,  la  F  més* es  buydada  de  la  G.  On,  per 
assò  se  seguex  en  los  homens  peccadors  que  on  pus  pec- 
cadors  son,  e  més  coses  desijen  e  menys  poden  cumplir  ni 
sadollar  lur  ànima  de  so  que  desijen. 

16.  J^emembrador  Senyor  dels  vostres  amadors  e  dels  jii  fí  \f  ] 
vostres  bonradors!  En  axí  com  sensualment  es  fet  gran  ajus-  jf*V  v*  **  f 
tament  e  gran  unió  entre  matèria  e  forma,  en  axí  e  molt  1.  l^'>c 
més  encara  entellectualment  es  feta  gran  unió  enfre  la   C       1  » 

e  la  D  e  la  E.  On,  enaxí  com  la  forma  saltereja  en  color     ,  f'^^^'^^ 
o  en  dessolviment^o  en  corrupció  encontinent  ques  cor-       \jfwi.^.J]] 
romp  son  sobject  a  privar  la  forma  actual  e  a  enjenrar  la 
forma  potencial,  enaxí  la  C  moltes  de  vegades  membra  e  vX^aaí 

la  D  moltes  de  vegades  entén  la  A  e  so  que  la  B  significa  ' 

delia;  mas  car  per  so  la  E  ama  altra  cosa  contra  so  que  la 


1.  E,  buyde. — 1.  A,  e  mes. — 3.  E.  desoluiment. 


3^4 


Ramon  Lull 


C  remembra  c  la  D '  entén  de  la  A,  per  assò  se  corromp 
la  C  e  la  D  en  lo  corrumpiment  de  la  E;  car  tant  son  co- 
ses unides  e  ensems* en  ésser  una  substància  entellectual, 
que  totes  .iij.  cove  de  necessitat  que  ajen  egual  guaardó 
de  bé  o  de  mal.  *•<  17.  "Drelurer  Senyor!  Si  fos  cosa  que  la 
H  no  entràs  en  la  C  e  la  D  com  la  memòria  membra  e 
1  enteniment  entén  la  A  e  la  E  ama  contra  la  A,  fora  de- 
mostrat a  la  D  que  la  E  fos  punida  sens  la  C  e  la  D,  e  la 
C  e  la  D  fossen  guaardonades  sens  la  E.  On,  aquesta  co- 
nexensa  aital  es,  Sènyer,  impossíbol  a  entrar  en  la  D;  car 
la  C  e  la  D  encontiment  que  froexen  en  la  A  an  occasió 
que  endressen  la  E  a  fruir  en  la  A,  e  la  E  sens  la  C  e  la 
D  no  pot  nulla  cosa  voler  contra  la  A:  on,  per  assòs  cove 
que  ensems  ajen  guaardó  o  pena  e  que  la  H  sia  en  totes 
.iij.  o  la  G,  car  la  H  o  la  G  no  poríen  entrar  ni  caber  en 
la  una  sens  les  dues  ni  en  les  dues  sens  la  una:  car  enaxí 
com  matèria  no  poría  contenir  color  sens  forma,  enaxí  la 
una  de  les  .iij.  potencies  de  la  ànima  no  puría  contenir 
sens  la  altra  H  ni  G.  »«<  18.  On,  com  assò  sia  enaxí,  encon- 
tinent  que  la  C  e  la  D  giten  la  H  de  sí  metexes,  cove  de 
necessitat  que  la  giten  de  la  E  e  cove  que  la  G  sia  en  la 
C  e  la  D  e  la  E,  e  encontinent  que  la  E  gita  de  sí  la  H, 
cove  de  necessitat  que  la  git  de  la  C  e  de  la  D  e  quei  meta 
la  G,  e  encontinent  que  la  C  e  la  D  giten  de  sí  metexes 
la  G,  cove  que  la  giten  de  la  E  e  que  la  H  sia  en  totes  .iij.; 
e  de  la  E  se  seguex,  Sènyer,  assò  metex.  On,  com  la  C 
e  la  D  reeben  de  la  B  so  que  demostra  de  la  A,  e  la  E  ha 
en  sí  la  F  e  la  H,  adones  es  pus  fortment  la  H  en  la  C  e 
la  D  e  la  E,  que  no  seria  si  la  C  e  la  D  e  la  E  no  reebícn 
re  de  la  B;  car  on  més  la  C  e  la  D  reeben  de  la  B  e  no 
giten  la  H  de  la  F  de  la  E,  pus  fortment  son  en  culpa  e 
fan  contra  consciència,  e  la  E  pus  fortment  ama  contra  la 
i  B  e  la  A. 


I.  A,E,  e  la  .c. — 2.  A,  essens. 


L.  DE  Contemplació  325 

1 9.  Senyor  qui  amor  fets  mellor  e  son  contrari  pijor  que 
nulla  altra  cosa  en  creatura!  Sensualment  sentim  e  entellec- 
tualment  entenem  que  la  matèria  elemental  desija  e  dema- 
na e  cerca  la  forma  acabada  la  qual  avia  per  gràcia  abans 
que  Adam  peccàs:  on,  per  assò  nit  e  dia  no  cessa  de  de- 
manar e  dencercar  aquella  forma  en  los  vejetables  e  en 
los  animals  e  en  los  metalls,  e  per  assò  engenra  les  formes 
e  corromp  aquelles  per  so  car  com  ha  enjenrada  e  cumpli- 
da  la  forma,  e  atroba  que  no  ha  aquell  acabament  que 
d  abans  avia,  e  per  assò  corrompia  encontiment  e  cerca  n 
altra  per  tal  que  venga  a  la  acabada  forma  que  d  abans  ans 
que  peccat '  fos  aver  sulía.  4(  20.  Amorós  Senyor!  Enaxí  com 
la  matèria  corporal  elemental  demana  la  forma  acabada 
que  dabans  aver  solfa,  enaxí  la  matèria  corporal  del  fir- 
mament corrompera  la  sua  forma  si  Adam  fos  de  la  sua 
matèria:  car  axí  com  tots  los  vegetables  e  los  animals  e  los 
metalls  se  corrompen  per  lo  peccat  per  so  car  peccà  aquell 
qui  era  ab  ells  semblant  en  matèria,  enaxí  se* corrompe- 
ren los  corses  celestials  si  Adam  fos  creat  de  lur  matèria. 
On,  com  lo  firmament  nos  corrompa  en  forma,  per  assò  es 
significat  que  Adam  no  fo  creat  de  semblant  matèria  ab  lo 
firmament.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  aquesta  sen- 
sualitat aital  entén  lumà  enteniment  lo  desig  entellectual 
que  la  ànima  ha  de  cobrar  son  acabament  lo  qual  perdé 
per  lo  peccat  original  e  per  la  corrupció  dels  cors;  car  sí 
Adam  no  peccàs,  la  ànima  agra  actualment  tota  hora  sens 
null  cessament  la  C  e  la  D  e  la  E  en  reebre  so  que  la  B 
demostra  de  la  A;  mas  car  potencialment  pot  innorar  e 
ublidar  e  desamar  so  que  la  B  demostra  de  la  A  e  car  la 
forma  potencial  vé  moltes  de  vegades  e  les  més  vegades 
en  actu,  per  assò  entra  la  H  en  la  C  e  la  D  e  la  E,  per  que 
la  Fno  pot  en  est  mon  aver  la  G  acabadament  d  entro  que 
la  C  e  la  D  e  la  E  actualment  e  no  potencial  a)en  la  G  en 


J        V 


-i 


I.  E,  que  en  peccat. — i.  A,  com. 


326  Ramon  Lull 

la  F  per  continuat  fruiment  de  la  C  e  la  D  e  la  E  en  la  A 
e  la  B.  «<  21.  Perfuós  Senyor!  Enaxí  com  es  natura  sensual 
al  àer  qui  es  en  lodre  plen  de  vent  en  lo  fons  de  la  mar 
que  pug  a  amunt,  enaxí  es  natural  cors  entellectual  a  la 
ànima  dome  membrar  e  entendre  e  amar  son  creador;  mas 
axí  com  lodre  costretament  està  fermat  al  fons  de  la  mar 
c  no  pot  usar  de  sa  natura,  enaxí  la  ànima  accidentalment 
cau  en  ella  per  la  corrupció  del  cors  qui  no  pot  aver  ses 
vertuts  tota  hora  en  actu  dementrc  que  sia  en  lo  cors;  c 
car  la  potencia  se  para  denant  la  actualitat,  per  assò  la 
ànima  no  pot  usar  de  sa  vertut  sens  ajuda  del  cors;  e  car 
lo  cors  no  li  basta  que  pusca  per  ell  tota  ora  fruir  en 
vos,  per  assò  la  ànima  desija  la  G  qui  es  en  la  F  on  la 
ànima  es  conjuncta  ab  cors  glorificat,  per  la  qual  G  pot 
contínuament  tenir  la  C  e  la  D  e  la  E  a  assò  que  la  B  de- 
mostra e  dona  de  la  A. 

22.  Jíh  Senyor  Deus  qui  arnats  iots  aquells  quis  humilien 
als  vostres  manaments!  Enaxí  com  es  cors  natural  al  foc  e 
a  làcr  qui  devallen  en  lo  moviment  que  la  neu  fa  a  avall 
que  desijen  ques  mouen  a  amunt,  enaxí  es  natural  cosa  a 
la  C  remembrar  la  A  com  la  ubiida  e  al  enteniment  que  la 
entena  com  la  innora  e  a  la  volentat  que  la  am  com  no  la 
ama;  mas  per  so  com  la  ànima  es  conjuncta  ab  lo  cors,  ac- 
cidentalment la  F  nos  pot  formar  en  la  C  qui  ubiida  e  en 
la  D  qui  innora  e  en  la  E  qui  no  ama,  axí  com  lo  foc  nos 
pot  formar  desig  de  moure  a  amunt  qui  sia  en  C  e  en  D 
e  en  E  per  so  car  lo  foc  e  làer  qui  son  composts  en  la  neu 
ab  la  aigua  e  ab  la  terra  priven  de  C  e  D  e  E.  «  23.  On, 
enaxí  com  lo  foc  e  làer  se  mouen  contra  lur  cors  natural 
com  van  a  avall,  enaxí,  Sènyer,  ànima  dome  vos  ubiida  eus 
innora  eus  desama  contra  sa  natura,  car  si  per  sa  natura 
metexa  vos  ublidàs  eus  innoràs  eus  desamàs,  no  fora  sa  cul- 
pa, ans  fora  culpa  del  creador  qui  la  natura  li  agra  donada,  e 
assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibilitat  es  signifi- 
cat e  demostrat  que  la  H  no  entra  en  la  F  ni  la  F  en  la  E  per 


L.  DE  Contemplació  317 

la  natura  que  la  C  e  la  D  e  la  E  an  presa  del  do  de  grà- 
cia de  la  A.  On,  com  assò  sia  enaxí,  per  assò  la  ànima  de- 
sija  aver  sadollament  e  aver  fruiment  en  la  natura  que  ha 
substancialment  com  reeba  ab  la  C  e  la  D  e  la  E  so  que 
la  B  demostra  de  la  A.  <•(  24.  On,  beneit  siats  vos  Sènyer 
Deus:  car  enaxí  com  lome  malaute  vol  e  desija  contraries 
coses  a  menjar  qui  son  contraries  a  sanitat,  enaxí  la  C  e 
la  D  e  la  E  fan  contra  lur  natura  com  la  F  es  en  la  E  ab 
la  H.  On,  axí  com  natura  en  home  malaute  se  combat  con- 
tra la  malaltia  del  cors,  e  la  C  e  la  D  e  la  E  no  cab  en  la 
natura  quis  combat  contra  la  malaltia  com  la  C  e  la  E  an 
la  F  ab  la  H  qui  es  contra  la  sanitat,  enaxí  la  C  e  la  D  e 
la  E  com  la  F  ab  la  H  es  en  elles,  lur  natura  se  combat 
ab  la  G  contra  la  H;  mas  enaxí  com  la  malautía  qui  es  tan 
gran  que  vens  et  apodera  la  natura  e  la  ordonada  disposi- 
ció del  cors  e  de  ses  compliccions,  enaxí  la  C  e  la  D  e  la 
E  son  vensudes  en  lur  natura  que  no  poden  ésser  en  actu 
en  lur  natura  per  so  car  lur  figura  es  accidentalment  alte- 
rada per  la  H  e  la  F,  axí  com  les  humors  qui  de  generació 
salterejen  en  corrupció. 

25.  Excellent  Senyor  en  verlut  e  en  nohlea!  Enaxí  com 
la  matèria  fa  contra  so  que  demana  en  so  que  corromp  la 
forma  qui  la  demostra  e  ella  vol  ésser  vista  e  corromp  so 
qui  la  demostra,  enaxí  la  C  e  la  D  e  la  E  com  meten  la 
H  en  la  F  fan  contra  la  F  e  la  G. '  On,  per  assò  la  ànima 
del  home  desija  e  vol  acabament  *  aver  ab  la  H  que  deuria 
desijar  ab  la  G:  on,  per  assò  es  lur  desig  en  aver  so  que 
vol  aver  ab  so  que  no  vol  voler,  ^-k  26.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  la  matèria  corporal  encerca  ab 
dos  encercaments,  los  quals  son  generació  e  corrupció,  la 
forma  acabada  ab  la  qual  se  vol  demostrar,  enaxí  la  matè- 
ria entellectual  de  la  ànima  encerca  la  forma  acabada  de 
la  F  ab  .ij.  encercaments  entellectuals,  los  quals  son  amor 


I.  E,  de  la  .g. — 2.  E,  1  acabament. — 3.  A,  uol  autr. 


328  Ramon  Lull 

e  desamor.  On,  cnaxí  com  la  matèria  corporal  engcnra  les 
unes  formes  c  corromp  les  altres,  enaxí  la  ànima  ama  les 
unes  coses  e  desama  les  altres  per  tal  que  pusca  venir  a 
assò  que  desija.  On,  enaxí  com  la  matèria  corporal  erra 
com  destrocx  la  una  forma  per  corrupció  e  enjenra  la  al- 
tra per  generació,  e  en  so  que  corromp  ni  enjenra  no  atro- 
ba  ni  pot  atrobar  so  que  cerca,  enaxí  la  ànima  erra  com 
desama  so  per  que  no  pot  atrobar  e  com  ama  so  que  no 
li  pot  ajudar  a  assò  que  demana.  4<  27.  Divinal  Senyor!  En 
axí  com  la  elemental  matèria  auría  la  forma  que  demana 
si  no  corrompia  et  observava  la  forma  en  un  estament  sens 
generació  e  corrupció,  enaxí  la  ànima  auría  acabada  for- 
ma en  son  remembrar  e  entendre  e  voler  si  no  metía  en  la 
Fia  H  com  la  C  e  la  D  e  la  E  son  contra  so  que  la  B  de- 
mostra de  la  A.  Mas  enaxí  com  la  matèria  elemental  no 
es  poderosa  que  pusca  observar  la  forma  per  raó  del  des- 
ordonament  en  lo  qual  es  caúda  accidentalment  per  pec- 
cat,  enaxí,  Sènyer,  la  C  e  la  D  e  la  E  no  poden  aver  la  G 
en  la  F,  pus  que  més  tracten  e  negoci ejen  que  la  H  sia  en 
la  F  que  la  G. 

28.     Gran  Senyor  sobre  totes  granèes  del  qual  devalten 
totes  henahuirances!  Lo  vostre  servidor  el  vostre  sotsmés, 
Sènyer  "Deus,  en  presencia  del  vostre  gloriós  altar  vos  ado- 
ra eus  contempla  eus  fa  reverencia  e  honor  eus  demana 
1  acabat  desig  qui  es  en  glòria,  al  qual  no  està  la  H  poten- 
cialment denant  la  F  per  lo  cumpliment  e  per  la  actualitat 
í   iKsK  r^*   V,'    continua  sens  null  cessament  de  la  G  en  la  F,  per  tal  que 
\  n,^\Xt/  ,     la  C  no  pusca  ublidar  ni  la  D  innorar  ni  la  E  cessar  d  amar 
1     la  A  e  la  B.  4<  29.  Gloriós  Senyor!  Com  la  B  demostra 
so  que  la  A  vol  es  1  acabament  de  la  F  qui  es  en  la  E  ab 
la  G,  e  so  que  la  A  no  vol  es  la  H  qui  entra  en  la  F  qui 
gita  de  sí  la  G,  per  assò,  Sènyer,  lo  vostre  servidor  dona 
tot  son  voler  a  la  A  per  voler  tot  so  que  vol  vostre  voler. 
On,  si  vostre  voler  vol  que  lo  vostre  servidor  sia  en  est 
mon  pobre  ni  aontat  ni   turmentat  ni  mort  per  la  vostra 


«M 


Wv*-'. 


.ONTEMPLACIO  3I9 


amor,  lo  voler  del  vostre  servidor  vol  voler  tot  so  quel 
vostre  voler  vol; '  car  si  son  voler  vol  ésser  acabat  en  voler, 
cove  que  vulla  de  necessitat  vostre  voler  per  tal  que  en  son 
voler  no  pusca  entrar  la  H  qui  tots  temps  infinidament  fa  a 
hom  voler  so  que  la  C  infinidament  remembra  e  la  D  infi- 
nidament entén  que  no  pot  aver  ni  deu  aver.  ^í  30.  Celestial 
Senyor!  Com  la  D  entén  que  la  E  del  vostre  servidor  vol 
riquea*e  honor  e  vida  en  est  mon  ab  que  ho  vulla  lo  vos- 
tre voler,  adones  la  C  remembra  que  per  aital  voler  pot' 
entrar  la  G  en  la  F  aitàn  bé  com  per  voler  la  E  los  mals 
els  treballs  els  afanys  que  vol  vostre  voler  que  hom  aja 
per  vos  en  est  mon.  Mas  com  la  D  entén  que  la  E  més 
vulría  que  vostre  voler  volgués  que  lo  vostre  servidor 
agués  en  est  mon  honraments  c  riquèes  e  longa  vida  en 
vos  a  servir,  que  no  pobretat  e  treballs  e  turments  e  mort 
per  la  vostra  amor,  adones  la  C  remembra  que  la  H  s  acos- 
ta a  la  F  com  amaria  més  que  vostre  voler  volgués  que 
lo  vostre  servidor  agués  benenances  en  est  mon  per  vos 
servir,  que  treballs  ni  malenances  a  honrar  e  a  loar  son 
gloriós  Deu. 


% 


I.  E,  que  uol  uostre  uoler. — 2.  E,  riquesa  (passim,  et  idem  in  timiti- 
bus). — 3.  À,  poc. 


330 


Ramon  Lull 


Ç  Cap.  343.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla e  prega  lonrat  Deus  gloriós  que 
li  do  la  celestial  glòria  de  parats, 

^  EUS  liberal  veríuós  qui  beneficiats  justs  e  peccadors! 
Qui  vol  vos,  Sènyer,  adorar  e  contemplar  per  so 
Syi  que  li  donets  paraís,  cove  que  us  sapia  conèxer  e 
que  us  sapia  pregar  e  que  sapia  aver  conexensa  de  so 
que  us  demana.  On,  qui  vol  totes  estes  coses  conèxer  e  vol 
a  vos  demanar  la  celestial  glòria,  primerament  li  cove  que 
fassa  figures  sensuals  per  les  quals  pusca  pujar  son  enteni- 
ment a  les  coses  entellectuals  ab  les  quals  pusca  aver  co- 
nexensa de  les  coses  damun  dites.  >♦<  2.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  nos,  Sènyer,  qui  de  vos  demanam  glòria  e  be- 
nedicció, posam  e  afiguram  que  A  sia  nostre  Deus  gloriós 
e  B  sia  significació  de  A,  e  C  sia  parays  e  D  sia  significa- 
ció de  C,  e  E  sia  enteniment  qui  entcna  la  art  e  la  manera 
segons  la  qual  hom  vos  deu  demanar  paraís  e  segons  qual 
manera  vos  lo  devets  donar  a  aquells  qui  vos  ho  dema- 
nen.'  *4<3.  On,  qui  vol,  Sènyer,  aver  la  celestial  glòria, 
sapia  aver  conexensa  d  esta  art  per  la  qual  hom  pot  vos 
adorar  e  contemplar  e  conèxer  en  tal  manera,  que  vos 


E,  qui  1  uos  demanen. 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Deu. 

B 

Significació  de  A. 

C 

Paraís. 

D 

Significació  de  C. 

E 

Enteniment. 

L.  DE  Contemplació  331 


siats  tant  adorat  e  contemplat  e  pregat  que  hom  reeba  de 
vos  glòria  e  gràcia  e  benedicció;  car  qui  sab  reebre  ni  vol 
reebre  la  B  e  la  D,  adones  sab  vos  adorar  e  contemplar  e 
conèxer  e  pregar  e  amar,  e  sab  la  E  entendre  la  manera  e 
la  raó  per  la  qual  la  A  dona  la  C  a  tots  aquells  qui  saben 
e  volen  reebre  la  B  e  la  D. 

4.  Ob  vos,  Sènyer '  Deus  gloriós,  qui  remembrafs  aquells 
qui  vos  remembren  e  honrats  aquells  qui  vos  honren!  Entellec- 
tualment  entenem  que  la  B  dona  demostració  a  la  E  del 
gran  acabament  que  la  A  ha  en  poder  e  en  saber  e  en  voler 
e  dretura  e  en  mrsericordia  e  en  humilitat  e  en  paciència  e 
en  les  altres  vertuts,  e  entellectualment  entenem  que  la  D 
significa  e  demostra  a  la  E  lo  gran  acabament  e  la  gran 
glòria  e  lo  gran  ordenament  e  la  gran  benahuiransa  qui  es 
en  la  C.  '^  5.  Gloriós  Senyor!  La  final  raó  per  la  qual  la  B 
demostra  e  significa  1  acabament  de  la  A  a  la  E  e  la  D  sig- 
nifica a  la  E  1  acabament  de  la  C,  sí  es,  Sènyer,  per  so  que 
la  E  aja  conexensa  de  son  creador  e  demàn  a  son  creador 
la  C  per  tal  que  la  memòria  se  moua  a  remembrar  e  1  en- 
teniment a  entendre  e  la  volentat  a  amar  la  A,  per  tal  que 
en  la  C  en  perpetual  benahuiransa  la  A  sia  adorada  e  con- 
templada per  humà  remembrament  c  enteniment  e  voler 
als  quals  aja  la  A  raó  de  donar  glòria  e  benedicció  sens  fi. 
♦{  6.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  la  forma  de  la  mar  quant  a 
sí  metexa  demostra  la  matèria  de  la  mar  en  major  quanti- 
tat que  la  vertut  visiva  no  pot  compendre,  enaxí  e  molt 
mills  encara  sens  tota  comparació  la  B  dona  major  demos- 
tració de  la  A  e  la  D  de  la  C  que  la  E  no  pot  compendre; 
car  aitant  com  la  A  e  la  C  son  majors  que  la  E,  daitant  la 
B  demostra  major  la  A  e  la  D  la  C  que  la  E  no  pot  en- 
tendre. On,  enaxí  com  la  E  entén  major  la  mar  que  no  es 
la  representació  que  la  mar  fa  de  sí  metexa  a  la  vista  cor- 
poral, enaxí  la  E  entén  que  major  es  sens  tota  comparació 


I .  A,  manca  aquest  mot. 


332  Ramon  Lull 

la  demostració  que  la  B  dona  de  la  A  e  la  D  de  la  C,  que 
no  es  lumà  enteniment  a  entendre  nil  remembrament  a 
membrar  nil  voler  a  amar, 

7  SancUficat  Senyor  ple  de  lan  gran  amor  qui  fa  amar  e 
vetlar  e  plorar  moll*  leyal  amador!  Si  fos  cosa  que  la  B  do- 
nàs  a  la  E  nulla  demostració  que  en  la  A  agués  null  defalli- 
ment, covengra  de  necessitat  que  la  D  demostràs  e  sig- 
nifícàs  a  la  E  alcún  defalliment  en  la  C;  car  si  la  A  ha  null 
dafalliment,  la  C  qui  es  donada  per  la  A  no  pot  aver  cum- 
plit  acabament;  e  si  tant  era  que  la  D  significàs  null  defa- 
lliment en  la  C,  covengra  de  necessitat  que  la  B  demostràs 
alcún  defalliment  en  la  A  pus  que  la  A  no  agués  donat 
acabament  a  la  C.  4<  8.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per 
assò,  Sènyer,  la  E  proposa  que  encerc  si  en  la  C  porà  en- 
tendre tot  acabament  o  alcú  defalliment  per  tal  que  per 
aquest  encercament  mills  pusca  venir  a  conexensa  de  la  A 
c  de  la  C,  per  la  qual  conexensa  la  E  mills  pusca  moure 
la  memòria  a  remembrar  e  la  volentat  a  amar  la  A  e  la  C, 
per  lo  qual  major  remembrament  e  voler  la  E  mills  se  pus- 
ca moure  a  entendre  la  A  e  la  C  per  tal  que  la  A  sia  ado- 
rada c  contemplada  per  molt  gran  remembrament  e  per 
molt  vertuós  enteniment  e  per  molt  fervent  voler.  '«<  9.  Ex- 
cellenl  Senyor  gloriós!  Com  sia  cosa  que  en  est  mon  los  ho- 
mens  sien  de  la  C  en  contraries  opinions,  enaxí  que  alcuns 
dels  jueus  dien  que  en  paraís  no  aura  hom  glòria  sensual 
e  los  altres  dien  que  hom  resuscitarà,  e  com  tots  los  cres- 
tians  diguen  que  en  paraís  aura  la  ànima  glòria  en  la  vos- 
tra deitat  e  aura  lo  cors  glòria  sensual  en  so  que  humana 
natura  serà  unida  ab  vostra  divinitat, *e  com  los  sarraíns 
diguen  e  afermen  que  en  paraís  aura  rius  de  vi  e  doli  e  de 
let  e  de  mantega  e  d  aigua  que  hom  bourà  e  que  i  aura  ^  di- 
verses menjars  e  diverses  vertidures^e  diverses  palaus  e 
cambres  e  moltes  fembres  ab  qui  hom  jaurà,  e  axí  de  les 


I.  E,  mant. — 2.  E,  deitat. — 3.  A,  ueura. — 4.  E,  de  diuerces  menjars 
e  diuerces  uestedures. 


L.  OE  Contemplació 


333 


altres  coses  sensuals,  per  assò  nos  volem  e  proposant  en- 
cercar  segons  qual  de  totes  aquestes  opinions  la  D  dona 
major  demostració  de  perfecció  de  la  C,  per  raó '  que  per 
lo  demostrament  que  la  D  fa  a  la  E  de  la  C,  la  E  pusca 
mills  conèxer  so  que  la  B  demostra  de  la  A. 

1  o.  Senyor  gran  en  senyoria  e  en  bonramenl  e  en  honor! 
Entellectualment  entenem  que  si  era  veritat  cosa  so  que 
los  jueus  dien  que  resurrecció  no  fos,  la  D  significaria  de 
la  C  a  la  E  que  defalliment  auría  en  la  C,  e  si  defalliment 
avia  en  la  C  la  B  demostraria  a  la  E  que  defalliment  auría 
en  la  A;  e  si  los  jueus  qui  dien  que  serà  resurrecció,  mas 
que  noy  aura  glòria  sensual,  deyen,  Sènyer,  veritat,  la  B 
demostraria  defalliment  de  justícia  en  la  A  e  la  D  demos- 
traria defalliment  en  la  C,  pus  lo  cors  no  agués  en  la  C 
guaardó.  On,  com  sia  cosa  impossíbol  que  la  B  demostre 
a  la  E  defalliment  de  la  A,  es  cosa  impossíbol  que  la  D 
demostre  defalliment  en  la  C.  On,  com  assò  sia  impossíbol, 
per  aquesta  impossibilitat  demostrada  per  la  B  e  la  D,  es 
demostrat  e  significat  que  la  opinió  dels  jueus  la  qual  an 
en  la  C  es  falsa  e  contraria  a  veritat  e  a  les  vostres  acaba- 
des vertuts.  «<  1  I .  SancHficat  Senyor!  Si  fos  veritat  so  que  Is 
sarranys  creen  de  paraís  que  hom  menjàs  e  begués  e  agués 
fembres  en  la  C,  la  D  demostrarà  a  la  E  que  en  la  C  ha 
temps  present  e  pretèrit  e  esdevenidor  per  raó  de  la  ge- 
neració e  de  la  corrupció  de  les  formes  potencials  e  actuals 
qui  foren  en  la  C  si  hom  hi  agués  les  coses  damun  dites. 
On,  si  la  D  demostràs  defalliment  en  la  C,  la  B  demostra- 
rà a  la  E  defalliment  de  la  A  qui  no  agra  ordonada  e  aca- 
bada la  C  ni  no  agra  acabament  com  pogués  gloriejar  home 
de  la  vertut  de  la  A  sens  menjar  e  boure  e  fembres.  On, 
si  assò  fos  cosa  possíbol,  Sènyer,  que  la  B  pogués  demos- 
trar defalliment  en  la  A  e  la  D  en  la  C,  fora  cosa  possíbol 
que  la  E  pogués  entendre  defalliment  en  la  A  e  la  C;  e  si 


I.  E,  per  tal. 


334  Ramon  Lull 

la  E  avia  natura  ni  proprictat  per  la  qual  pogués  entendre 
defalliment  en  vos  ni  en  vostra  obra,  agrets  vos  creada  la 
E  a  conèxer  contra  vos  e  vostra  obra;  e  si  la  E  contra  vos 
e  vostra  obra  fos  creada,  sís  fora  la  memòria  e  la  volentat, 
e  assò  es  cosa  impossíbol.  4<  12.  Glotiós  Senyor!  Sensual- 
ment  sentim  e  entellectualment  entenem  quel  voler  del 
home  no  pot  aver  sadollament  dementre  que  li  sia  sobject 
cors  quis  corrompa  nis  vivific  per  reebre  viandes  altera- 
bles de  actu  en  potencia  e  de  potencia  en  actu  per  gene- 
ració e  per  corrupció.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per 
assò  la  D  demostra  a  la  E  que  la  C  que  los  sarraíns  creen 
no  puría  bastar  a  sadollar  la  volentat  del  home.  On,  si  la 
volentat  en  la  C  no  avia  compliment,  covenría  que  la  E  en- 
tenés  en  lo  voler  e  en  lo  remembrament  defalliment;  e  si 
la  E  ni  la  volentat  ni  la  memòria  no  avien  cumpliment  en 
aquest'  mon  ni  en  lautre,  seria  la  B  demostrant  a  la  E  que 
en  la  A  no  ha  acabament  pus  no  pogués  aver  creada  àni- 
ma dome  a  posseir  acabada  bonahuiransa,  e  assò  es  cosa 
impossíbol:  on,  com  assò  sia  cosa  impossíbol,  per  aquesta 
impossibilitat  aital  es  demostrat  per  la  B  e  la  D  a  la  E  que 
la  opinió  que  los  sarraíns  an  de  la  C  es  opinió  falsa  e  con- 
traria a  assò  que  la  B  significa  de  la  A  e  la  D  de  la  C. 

1 3.  Excellení  Senyor  sobre  totes  aítèes,  honrat  sobre  tots 
honraments!  Entellectualment  entenem  que  si  en  paraís  avia 
menjar  e  boure  e  fembres  ab  qui  hom  jagués,  que  la  D  de- 
mostraria a  la  E  que  en  la  C  més  hi  auría  de  glòria  sen- 
sual que  entellectual;  car  lo  cors  tant  seria  abundós  de 
menjar  adés  una  vianda  adés  altra  e  de  jàer  adés  ab  una 
fembra  adés  ab  altra,  que  la  ànima  no  poría  aver  temps  ne 
deliberació  a  gloriejar  ni  a  reebre  glòria  en  sí  metexa, 
tant  seria  occupada^en  membrar  e  en  entendre  e  en  voler 
les  diverses  viandes  e  fembres  e  vestedures  d  on  lo  cors  vul- 
ria  aver  glòria.  «K  14.  On,  com  sensualment  sintam  e  entel- 


I.  E,  ni  en  aquest. — z.  E,  acupada. 


OE  Contemplació  335 


lectualment  entenam,  Sènyer,  que  ànima  es  de  pus  noble 
natura  quel  cors,  per  assò  la  D  significa  a  la  E  que  major 
glòria  aura  en  la  C  que  lo  cors;  e  si  assò  no  era  enaxí,  la 
B  demostraria  a  la  B  defalliment  en  la  A  de  justícia  e  de 
saviea.  On,  com  la  B  no  demostre  defalliment  de  la  A  ni 
la  D  de  la  C  ni  la  E  no  pusca  entendre  null  defalliment 
en  la  A,  per  assò  la  B  e  la  D  demostren  a  la  E  que  la  C 
que  Is  sarrayns  creen  no  es  vera  ni  demostrada  per  la  B 
ni  la  D  a  la  E,  enans  es  C  falsament  significada  a  falsa  E 
falsament  afigurada  per  falsa  opinió  de  fals  remembrament 
e  voler.  >•<  15.  Drelurer  Senyor!  Sensualment  sentim  e  en- 
tellectualment  entenem  que  la  ànima  es  en  est  mon  acaba- 
ment e  cumpliment  del  cors,  e  lo  cors  es  tan  corrumput  c 
tan  contrariés  a  la  ànima  que  per  ell  la  ànima  accidental- 
ment es  occasionada  a  fer  peccats  e  a  ésser  desobedient  a 
son  creador.  On,  si  fos  cosa,  Sènyer,  que  en  paraís  agués 
lo  cors  major  glòria  que  la  ànima  per  menjar  e  boure  c 
fembres,  e  la  ànima  per  aquesta  multitut  de  glòria  sensual 
fos  embargada  a  aver  glòria  entellectual,  fora  la  ànima  in- 
juriada  en  aquest  seggle  e  en  lautre  per  lo  cors;  e  si  assò 
fos  enaxí,  seguiràs  que  la  D  demostrarà  defalliment  en  la 
C  e  la  B  en  la  A,  per  lo  qual  defalliment  fora  significat  a 
la  E  que  la  cosa  qui  es  mellor  e  pus  noble  en  vertut  e  en 
endressament,  aguera  menys  d  acabament  en  la  C;  e  si  assò 
fos  enaxí,  fora  significat  que  creatura  pogués  aver  més 
d  acabament  que  son  creador. 

1 6.  Creador  Senyor  de  recreació  en  creatura!  Entellec- 
tualment  avem  entès  que  la  B  e  la  D  signifiquen  que  en  la 
C  no  es  la  glòria  que  los  sarraíns  dien.  On,  dementre  que 
la  E  entén  contraria  cosa  en  la  C  de  so  que  los  sarraíns 
creen,  adones  la  E  entellectueja  si  en  la  C  aura  glòria 
sensual  o  no,  e  dementre  que  la  E  entellectueja  en  esta 
manera  la  C,  e  la  B  demostra  a  la  E  la  A  en  justicia  e  en 
poder  e  en  saviea  e  en  acabament,  per  la  qual  demostració 
que  la  B  fa  de  la  A,  la  D  demostra  a  la  E  que  en  la  C  au- 


33^  Ramon  Lull 

rà  glòria  sensual,  car  si  no  ho  avia  la  B  no  puría  demos- 
trar que  en  la  A  agués  justícia  ni  saviea  ni  les  altres  ver- 
tuts.  4(  1 7.  Dementre  que  la  E  està,  Sènyer,  en  est  embar- 
gament aital  que  no  gosa  ni  pot  afermar  que  en  la  C  aja 
glòria  sensual  de  viandes  ni  de  fembres,  ni  no  gosa  negar 
que  en  paraís  no  aja  glòria  sensual,  adones  la  B  li  demos- 
tra de  la  A  tan  gran  vertut  de  humilitat  e  de  justicia  e  de 
misericòrdia  e  de  poder  e  de  saviea  e  d  amor,  que  la  D  li 
demostra  que  en  la  C  ha  glòria  sensual  de  unida  natura 
de  creador  e  creatura  per  tal  que  lo  creador  per  influen- 
cia de  sa  vertut  do  tanta  de  vertut  en  individua  creatura, 
que  totes  les  sensuals  creatures  qui  son  e  seran  en  la  C 
pusquen  aver  e  reebre  glòria  sensual  de  unida '  creatura  ab 
son  creador  per  tal  que  la  B  pusca  demostrar  a  la  B  1  aca- 
bament de  la  A  en  ses  vertuts.  ••<  1 8.  Gloriós  Senyor!  De- 
mentre que  la  E  reeb  la  B  e  la  D  concordablement  en  la 
C,  adones  encerca  en  la  memòria  qui  membra  que  enaxí 
com  lo  cors  refredat  reeb  calor  per  lo  acostament  e  la 
conjunccio  que  fa  ab  lo  cors  escalfat,  que  enaxí  e  molt 
mills  encara  sens  tota  comparació  per  conjunccio  e  unió 
de  creador  e  creatura,  per  la  gran  influencia  de  vertut  del 
creador  passa  tanta  de  vertut  en  la  creatura,  que  pot  aque- 
lla creatura  tota  sola  donar  glòria  e  benedicció  sensual  a 
totes  les  creatures  qui  en  glòria  la  veen  e  la  oen  e  la  mem- 
bren  e  la  entenen  e  la  amen.  On,  dementre  que  la  E  atro- 
ba  en  la  memòria  qui  totes  aquestes  coses  membra,  adones 
entén  la  sensual  glòria  de  la  C  significada  e  demostrada  per 
la  B  e  la  D. 

1 9.  Oh  vos,  Sènyer,  qui  avets  ma  memòria  presa  a  vos  a 
membrar  per  tal  que  mon  enteniment  vos  entena  e  mon  voler  se 
enamor  dels  vostres  honramenls!  Entellectualment  entenem 
que  aquells  qui  an  conexensa  de  so  que  la  B  demostra  de 
la  A  e  de  so  que  la  D  demostra  de  la  C,  aquells  an  conc- 

1 .  E.  de  la  unida. 


L.  DE  Contemplació  337 

xensa  de  la  C.  On,  com  aquells  an  amor  c  voler  a  aver  les 
coses  qui  son  en  la  C  les  quals  ells  conexen,  eus  adoren 
eus  contemplen  quels  donets  en  la  C  so  qui  es  en  la  C, 
aquells,  Sènyer,  son  demanadors  de  la  celestial  glòria;  mas 
com  hom  no  vol  ni  sab  reebre  so  que  la  B  demostra  de  la 
A  e  la  D  de  la  C  e  hom  vos  quer  so  qui  no  es  en  la  C 
per  C,  adones  aquells  no  demanen  la  C  a  la  A,  ans  dema- 
nen altra  cosa  qui  no  es  C,  e  son  axí  com  aquell  qui  dema- 
na estany  e  cuida  demanar  argent.  ♦<  20.  "Dreturer  Senyor! 
Com  la  E  reeb  de  la  B  e  la  D  les  demostracions  significa- 
des al  enteniment,  adones  entén  la  E  que  si  hom  anava '  a 
la  C  demanant  a  vos  coses  en  la  C  qui  no  fossen  en  ella, 
que  la  B  demostraria  defalliment  en  la  A  e  la  D  en  la  C 
si  hom  avent  falsa  opinió  e  demanant  contraria  cosa  de  C 
pervenía  a  la  C,  e  seria  feita  injuria  a  aquells  qui  van  en  la 
C  per  tal  com  demanen  la  glòria  qui  es  en  la  C  e  no  ente- 
nen aver  glòria  de  contraries  coses  de  la  C.  4^  21.  Gloriós 
Senyor!  En  axí  com  home  qui  sumia  que  té  en  sa  mà  aur  o 
argent  fa  somni  *  contrari  a  veritat  e  com  se  desperta 
atroba  van  son  somi  en  so  que  no  atroba  en  ses  ^  mans  so 
que  somiava,  en  axí  aquells  qui  us  preguen  quels  donets  en 
paraís  so  qui  no  es  en  la  C,  fan  oració  contraria  a  veritat. 
On,  si  vos,  Sènyer,  donavets  so  qui  es  ver  per  oració  falsa 
e  contraria  a  veritat,  la  B  demostraria  defalliment  de  la  A 
e  la  D  de  la  C,  per  que  la  E  no  poria  entendre  acabament 
en  la  A  e  la  C,  lo  qual  defalliment  entendria  per  defallent 
B  e  D,  per  lo  qual  defalliment  entendria  defalliment  en  la 
A  e  la  C;  e  assò  es  cosa  impossibol  que  creatura  pusca 
entendre  de  son  creador  contraria  cosa  de  la  final  raó  per 
que  son  creador  la  ha  creada. 

22.  Ah  Sènyer  Deus  qui  per  bones  obres  benabuirals  los 
vostres  servidors  a  perdurables  benahuirances!  Sensualment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  molts  homens  ha  en 


I.  A,  no  anaua. — 1.  A,  sompni. — 3.  E,  sens. 
Contemplació- VI 1  -i». 


338  Ramon  Lull 

aquest  mon  qui  us  adoren  eus  preguen  que  vos  lur  donets 
en  aquest  mon  honraments  e  riquèes  e  longa  vida  e  enfants 
e  les  altres  coses  d  aquest  mon.  On,  totes  aquestes  coses 
demanen  per  entencio  que  pusquen  aver  los  delits  e  los 
plaers  e  la  vanagloria  d  aquest  mon.  On,  dementre  que 
ells,  Sènyer,  demanen  totes  aquestes  coses,  la  D  demostra 
a  la  E  que  ells  no  demanen  la  C;  car  si  demanant  los  delits 
d  aquest  mon  e  la  vanagloria  mundana  hom  demanava  la 
C,  la  D  demostraria  defalliment  en  la  C  per  raó  dels  de- 
falliments '  qui  son  en  les  coses  mundanes  demanades  e  ama- 
des per  los  homens  mundans  vanagloriosos.  «í  23.  Vertader 
Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  molt  home  en  est  mon  vos  demana  paraís  ab  oracions 
e  contemplacions  e  dejunis  e  afliccions  e  romeries  e  peni- 
tencia e  almoyna  e  humilitat  e  paciència  e  caritat  e  veritat 
e  lealtat  e  honestat  e  castedat  e  religió  e  per  moltes  d  al- 
tres vertuts:  on,  per  assò  son  molts  homens  vertuosos  e 
son  pobres  en  est  mon  e  menyspreats  e  turmentats  per  la 
vostra  amor.  On,  dementre  que  ells,  Sènyer,  vos  demanen 
paraís  per  totes  les  coses  damun dites  menyspreants  les 
vanitats  mundanes,  adones  la  B  demostra  la  A  a  la  E  e  la 
D  la  C,  per  tal  que  la  E  entena  per  la  demostració  de  la 
B  e  la  D,  que  aura  la  C  e  aura  aquest  mon  en  lo  qual  los 
treballs*  d  aquest  mon  li  son  plaers  per  so  que  la  B  li  de- 
mostra de  la  A  e  la  D  de  la  C.  %  24.  On,  glòria  e  bene- 
dicció sia  a  vos,  Sènyer  "Deus,  e  a  tot  quant  de  vos  es:  car 
enaxí  com  lamat  entra  pus  fortment  e  pus  dousament  e 
pus  ferventment  en  lo  remembrament  e  en  lo  enteniment 
e  en  lo  voler  del  amic  com  lamic  per  son  amat  ha  treballs 
e  afanys  que  no  fa  com  lamic  ha  plaers  e  benenances  c 
delits  daquelles  coses  que  ama,  enaxí  los  homens  amadors 
de  paradís  an  pus  dousament  e  pus  plaentment  los  plaers 
daquest  mon  com  ploren  los  peccats  lurs^e  com  fan  pcni- 


I.  E,  dds  Falimens. — a.  E,  trebays. — 3.  E,  ploren  lurs  peccats. 


L.  DE  Contemplació  339 

tencia  e  com  sofcren  treballs  e  mort  per  amor  de  vos,  que 
no  an  aquells  qui  amen  los  delits  d  aquest  mon  més  que 
vos  ni  la  C;  e  tot  assò  esdevé  per  la  gran  demostració  que 
la  B  fa  de  la  A  e  la  D  de  la  C  a  la  E. 

25.  Sènyer  Deus  qui  per  santa  recreació  avets  endressal 
lo  vostre  poble  a  benedicció!  Sensualment  sentim  e  entellcc- 
tualment  entenem  que  molts  son  los  homens  qui  us  dema- 
nen parays  més  per  paor  de  les  penes  infernals  que  per 
los  plaers  e  les  glòries  de  paraís:  on,  per  assò  la  B  de- 
mostra a  la  E  que  aquells  aitals  major  paor  an  de  les  pe- 
nes de  infern  que  no  an  amor  a  la  A:  on,  per  assò  la  D 
demostra  a  la  E  que  major  paor  an  de  mal  que  no  an  amor 
a  la  C.  On,  com  la  B  demostre  a  la  E  que  la  A  es  subirà 
bé,  la  D  demostra  a  la  E  que  aquells  aitals  nous  demanen 
la  C,  car  si  laus  demanaven  e  vos  la  lur  donavets  per  aque- 
lla manera  on  ells  la  demanen,  la  B  demostraria  defalli- 
ment en  la  A  e  la  D  en  la  C  pus  que  hom  agués  parays 
en  aver  major  paor  d  infern  que  aver  amor  a  la  A  e  a  la 
C,  com  sia  cosa  que  la  A  e  la  C  sien  molt  majors  en  bé 
sens  tota  comparació  que  infern  en  mal.  ^  26.  Dreturer 
Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  molts  son  los  homens  qui  us  demanen  paraís  per  la 
primera  entencio  ab  la  qual  amen  sí  meteys  e  per  la  se- 
gona ab  la  qual  amen  vos.  On,  dementre  que  ells  fan  aques- 
ta oració  desordonada,  la  B  demostra  la  A  a  la  E  e  la  D 
demostra  a  la  E  que  aquells  no  demanen  la  C;  car  si  la  C 
demanaven  segons  ques  cove  de  demanar,  amarien  vos  per 
la  primera  entencio  e  amarien  sí  meteis  per  la  segona;  car 
aitant  com  vos  sots  mellor  que  ells,  daitant  sots  digne  que 
siats  amat  per  la  primera  entencio.  On,  si  vos  a  aquells 
donavets  la  C  qui  vos  amen  ab  la  segona  entencio,  la  B 
demostraria  defalliment  en  la  A  e  la  D  en  la  C,  e  assò  es 
cosa  impossíbol.  •«<  27.  fíumil  Senyor!  Com  los  homens  qui 
an  conexensa  de  la  A  e  de  la  C  amen  vos  per  la  primera 
entencio  e  amen  sí  nieteys  per  la  segonar  e  adoren  e  prc- 


34^  Ramon  Lull 

gucn  vos  quels  donets  la  celestial  glòria  de  paraís,  adones 
la  B  e  la  D  demostren  a  la  E  que  aquells  demanen  la  C  e 
auràn  aquella,  pus  la  manera  per  la  qual  ellas  dona  entenen 
e  membren  e  amen;  e  si  la  A  no  donava  la  C  a  aquells  qui 
ordenadament  la  C  demanen,  seguirsia  que  la  B  demos- 
traria defalliment  en  la  A  e  la  D  demostraria  defalliment 
en  la  C,  e  assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibi- 
litat es  demostrat  a  la  E  per  la  B  e  la  D,  que  tot  hom  au- 
ra la  C  qui  am  e  conega  vos  per  la  primera  entencio  e  sí 
metex  per  la  segona. 

28  Ah  Senyor  qui  fets  servu '  e  solsmès  lo  meu  remembra- 
ment  de  rememorar  los  vostres  honraments!  Entellectualment 
entenem  que  aitant  com  hom  demana  e  prega  ab  majors 
plors  e  ab  majors  treballs  e  ab  major  fervor  e  diligència 
alcuna  cosa,  d  aitant  es  demostrada  la  noblea  de  la  cosa 
demanada.  On,  per  so  car  la  vostra  humanitat  sancta  glo- 
riosa e  als  apòstols  e  als  altres  màrtirs  la  B  demostrava* 
tan  fortment  la  noblea  de  la  A  e  la  D  la  noblea  de  la  C, 
per  assò  los  apòstols  c  los  altres  màrtirs  demanaren  la  C 
ab  molts  de  plors  e  ab  moltes  de  langors  e  ab  greu  mort 
angoxosa.  On,  aitant  com  vos,  Sènyer,  els  apòstols  e  los 
altres  màrtirs  3  pocs  pus  honrats*  en  glòria,  d  aitant  demos- 
tra la  D  que  hom  deu  més  demanar  la  C  ab  plors  e  ab 
dolors  c  ab  mort  que  hom  sostenga  per  la  vostra  ^  amor, 
que  ab  bells  menjars  et  vestirs  e  sejorns  e  delits  d  aquesta 
vana  vida  mundana.  ^  29.  Spiritual  Senyor!  Sensualment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  molts  son  los  ho- 
mens  qui  cuiden  aver  paraís  ab  bé  menjar  e  beure  e  ab  bé 
cavalcar  e  vestir  e  sejornar  c  ab  aver  molts  de  delits  e  de 
honraments  daquest  mon.  On,  com  1  enteniment  reeb  so 
que  la  B  demostra  de  la  A  e  la  D  de  la  C  e  entén  la  ma- 
nera damundita  per  que  hom  per  la  via  mijana  demana  a 
vos  la  C,  adones  la  E  encerca  en  la  memòria  qui  rcmcm- 

I.  E,  ser  (forma  usual). — 2.  E,  demottra.  —  3.  E,  e  los  màrtirs. — 
4.  M,  estis  plus  bonorati, — 5.  E,  per  uostra. 


L.  DE  Contemplació  341 


bra  que  los  homens  damundits  demanen  la  C  a  la  miseri- 
còrdia que  la  B  demostra  de  la  A,  ab  que  lur  enteniment 
reeba  la  justícia  que  la  B  demostra  de  la  A,  per  la  qual  la 
volentat  graesca  a  la  A  los  delits  e  los  honraments  que  la 
A  dona  als  damundits  qui  la  C  cuiden  aver  per  misericòr- 
dia qui  dona  a  justs  e  a  peccadors.  >«<  30.  Misericordiós  Se- 
nyor! Com  jo  sia  home  molt  culpable  peccador,  com  la 
mia  memòria  me  remembra  la  multitut  dels  meus  peccats 
e  la  D  me  demostra  la  gran  noblea  de  la  C,  adones  som 
temptat  de  desperacio '  que  nulls  temps  pusca  fer  cosa  per 
la  qual  pusca  aver  la  C;  mas  com  la  bonahuirada  B  me 
demostra  la  gloriosa  gran  maravellosa  misericòrdia  qui  es 
en  la  A,  adones  se  forma  en  la  E  dousa  esperansa  de  la 
C,  la  qual  C  vos  demàn,  Sènyer,  ab  plors  e  ab  contriccio  e 
ab  penediment  de  peccats,  desirós  e  volenterós  que  per  la 
vostra  amor  e  a  honor  de  la  sancta  fe  romana  fos  tota  sa 
vida  en  plors  e  en  treballs  e  en  dolors  e  en  mort  a  glòria 
e  a  laor  de  la  gloriosa  sancta  passió  de  nostre  Senyor  Jhe- 
su  Christ. 


I.  E,  desesperació. 


342 


Ramon   Lull 


f  Cap.  344.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla e  prega  son  gloriós  Deu  que  li 
demostre  la  art  e  la  carrera  segons  la 
qual  pusca  plorar  sos  peccats  e  ses 
culpes, 

ï^^3  H  Deus  gloriós  qui  sols  glòria  e  laor  e  honrament  e 
r^í^ly  ^°^°''  ^  acabament  de  lots  bens!  Qui  vol  saber  la 
gSSll^^  art  e  la  manera  per  la  qual  hom  vos  pot  adorar 
e  contemplar  ab  làgremes  e  ab  plors  amant  vos  e  penedent 
se  de  sos  greus  peccats,  sapia  afigurar  figures  sensuals  per 
tal  que  son  enteniment  pusca  pujar  a  les  entellectuitats 
per  les  quals  la  humiditat  del  cor  puja  als  ulls  corporals 
per  donar  a  aquells  làgremes  e  plors.  >K  a.  On,  com  nos, 
Sènyer,  siam  molt  peccadors  e  siam  molt  ubligats  a  amar 
e  a  adorar  e  a  contemplar  vos,  e  com  a  nos  sia  molt  gran 
necessitat  plorar  nostres  peccats,  per  assò  nos  afiguram  les 
figures  per  les  quals  puscam  amar  vos  e  plorar  nostres  pec- 
cats. *  On,  per  assò  posam  c  dcym  que  A  sia  Jhesu  Christ 
e  B  sia  significació  de  A,  e  C  sia  cors  dome  e  D  sia 
significació  de  C,  e  E  sia  ànima  e  F  sia  significació  de  E,  c 


Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Jhesu  Christ. 

G 

Acabament. 

B 

Significació  de  A. 

H 

Defalliment. 

C 

Cors  de  home. 

1 

Alegre. 

D 

Significació  de  C. 

K 

Tristor. 

E 

Anima. 

L 

Vista  corporal. 

F 

Significació  de  E. 

M 

Enteniment. 

L.  OB  Contemplació  <   343 


G  sia  acabament  e  H  sia  defalliment  e  ]  sia  alegre  e  K  sia 
tristor  e  L  sia  vista  corporal  e  M  sia  enteniment.  <%{  3.  Glo- 
riós Senyor!  Com  sien '  molts  homens  qui  ajen  dur  cor  e  no 
pusquen  en  plorant  adorar  e  contemplar  vos  ni  pusquen 
plorar  lurs  peccats,  per  assò  nos  afiguram  aquestes  figures 
sensuals  per  tal  que  sia  art  e  manera  com  per  elles  la  M 
reeba  la  B  e  la  D  e  la  F  e  aja  conexensa  de  totes  les  le- 
tres  per  tal  que  fassa  plorar  la  L  a  glòria  e  a  laor  de  la  A 
e  a  bé  e  a  profit  e  de  la  C  e  la  E. 

4.  Jíb  Senyor  gloriós  qui  en  la  sancla  crou  ploràs  les 
culpes  dels  vostres  peccúfí/ors/^Entellectualment  entenem  que 
la  B  dona  demostració  a  la  M  que  la  G  es  en  la  A  en  aca- 
bada deitat  e  acabada  humanitat  demostrant  la  B  de  la  A 
acabades  proprietats  e  vertuts.  On,  dementre  que  la  M 
rceb  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A,  la  M  se 'gira  a  rcc- 
bre  so  que  la  D  demostra  de  la  C  e  la  F  de  la  E:  on, 
per  assò  la  M  entén  en  la  C  e  la  E  la  G  que  la  B  demos- 
tra per  la  A  en  sa  creatura,  e  dementre  que  la  M  reeb  la 
significació  de  la  G  en  la  C  e  la  E  per  la  A,  adones  se  gi- 
ra a  reebre  so  que  la  D  e  la  F  demostren  de  la  H  en  la  C 
e  la  E  per  la  culpa  el  peccat  de  la  C  e  la  E.  4(  5.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  Sènyer,  doncs  qui  vol  adorar  e  contemplar 
son  Deu  gloriós  ab  làgremes  e  plors  ne  qui  vol  aver  con- 
triccio  ni  plorar  ses  greus  culpes, '♦sapia  aver  art  e  manera 
com  la  M  prena  una  vertut  qual  se  vulla  ni  qual  mills  li 
avenga  de  aquelles  que  la  B  li  demostra  de  la  A,  sia  poder 
o  dretura  o  humilitat  o  amor  o  paciència  o  qual  mills  se 
vulla,  e  com  aquella  vertut  aura  triada  metala  en  la  memò- 
ria; e  puxes  gir  se  a  la  D  e  reeba  alcú  dels  senys  sensuals 
los  quals  la  D  demostra  de  la  C  e  prena  un  d  aquells  qual 
que  mills  a  tall  li  venga,  e  puxes  metal  en  la  memòria;  e  en 
après  cove  que  la  M  se  gir  a  la  F  e  prena  alcú  dels  senys 
entellectuals  los  quals  la  F  demostra  de  la  E,  e  com  aura 


1.  A,  son:  M,  sunt.—2.  E,  dels  nostres  peccats. — 3.  E,  si. — 4.  E,  sos 
grans  peccats. 


344  Ramon   LuLL 

aquell  triat  metal  en  la  memòria;  e  com  la  M  aura  meses 
aquestes  .iij.  demostracions  en  la  memòria,  cove  quei  me- 
ta la  G  que  la  B  significa  de  la  A  e  la  G  e  la  H  que  la  D 
e  la  F  demostren  en  la  C  e  en  la  E.  "¥,  6.  Gloriós  Senyor! 
Com  la  Ni  aura  ordonades  totes  aquestes  coses,  adones 
aura  ordonada  la  art  e  la  manera  segons  la  qual  porà  dar 
plors  e  làgremes  a  la  L  e  contriccio  al  cor  ab  ques  sapia 
guardar  que  la  H  no  embarc '  la  G  en  la  M;  car  com  la  M 
ha  en  sí  la  H  sens  la  G,  la  M  no  pot  cercar  en  la  memò- 
ria so  quei  ha  mès,  e  per  assò  la  volentat  nos  mou  a  devo- 
ció ni  a  contriccio  ni  a  amar  la  A,  per  la  qual  privació  de 
totes  aquestes  coses  priva  la  L  de  làgremes  e  de  plors,  e 
la  boca  de  gràcies  e  de  laors  e  de  penediment  de  peccats, 
e  està  lo  cor  dur  que  no  pot  dar  aigua  als  ulls  ni  oració 
ni  contemplació  a  la  boca. 

7.  Dtvtnal  Senyor  per  lo  qual  tant  hom  plora  e  tant  cor 
senamora!  Qui  vol  plorar  sos  pecats,  primerament  prena 
la  amor  que  la  B  demostra  de  la  A  e  puxes  prena  loyment 
que  la  D  demostra  de  la  C  e  en  après  prena  la  cogitacio 
que  la  F  demostre  de  la  E,  e  com  la  M  aura  reebudes 
aquestes  tres  coses,  cove  que  tempte  e  asag  la  L  si  porà 
ésser  endressada  a  plorar.  <%{  8.  Com  la  M  aura  reebudes 
aquestes  tres  demostracions  damundites,  enaprés  cove, 
Sènyer,  que  encerc  en  la  memòria  la  granea  de  la  amor 
que  la  B  demostra  de  la  A  per  tal  que  la  M  entena  com 
gran  amor  ha  la  A  feta  a  home  per  moltes  maneres,  so  es 
per  creació  e  per  recreació;  e  com  la  M  aura  entesa  ai  tant 
com  porà  la  gran  amor  de  la  A,  cove  que  encerc  en  la  me- 
mòria com  grans  peccats  ha  fets  la  C  per  oyr  vanitats  e 
peccats  contra  la  A;  e  com  la  M  aura  encercat  en  la  me- 
mòria la  gran  culpa  que  la  C  ha  per  oyr,  cove  que  en  après 
encerc  en  la  dita  memòria  la  gran  culpa  que  la  E  ha  per 
cogitar  contraries  coses  de  la  A;  e  com  la  M  totes  estes 

I.  E,  embarge. 


L.  OB  Contemplació  345 


•ii).  grans  granèes  damun dites  aura  enteses  de  tot  son  po- 
der, adones  cove  que  forme  en  sí  metexa  e  en  la  memòria 
e  en  la  volentat  la  figura  entelletual  de  la  K.  '♦^  9.  Piadós 
Senyor!  Com  la  M  aura  endressades  totes  estes  coses  se- 
gons la  art  damun  dita,  adones  la  E  remembrarà  e  enten- 
drà e  amarà  la  A  de  molt  gran  amor  e  aura  contriccio  c 
penediment  dels'  peccats  que  la  C  ha  fets  per  oyr  e  dels 
peccats  que  ella  ha  fets  per  cogitacio:  on,  per  assò  a  *  for- 
mar sà  consciència  e  contriccio  e  penediment  e  tristor  en  la 
E,  per  la  qual  figura  vendran  làgremes  e  plors  en  la  L;  e  si 
tant  es  quel  cor  sia  molt  dur  e  cruel  e  que  la  H  embarch 
la  G  en  la  L  e  la  M,  e  la  L  no  pusca  plorar,  cove  que  la 
M  mut  e  altereg  la  figura  de  la  K  en  la  1  per  tal  que  ab 
alegre  e  ab  gog^  pusca  temptar  la  L  a  plorar:  car  axí  com 
la  L  es  temptada  a  plorar  com  la  E  ha  afigurada  en  sí  la 
K,  en  axí  es  temptada  a  plorar  per  lo  contrari  de  la  K,  so 
es  la  1,  adones  com  per  gran  gog  e  gran  plaer  plora  la  L 
moltes  de  vegades. 

1  o.  Oh  vos,  Sènyer  sant  vertuós,  qui  avets  creat  1  enteni- 
ment en  tan  gran  vertut  que  enf ena  *  vostre  gloriós  acabament! 
Si  en  Pere  qui  ha  temptada  la  L  a  plorar  ab  la  K  no  pot 
plorar  e  vol  la  dita  L  temptar  a  plorar  ab  la  1,  cove  que 
reeba  la  M  la  B  e  la  D  e  la  F,  e  que  la  1  meta  en  la  me- 
mòria e  que  puxes  cerc  en  ella  la  gran  amor  e  la  gran  grà- 
cia que  la  A  ha  feta  a  la  C  e  a  la  E  e  lo  gran  bé  que  fan 
la  C  e  la  E  per  gràcia  de  la  A  el  gran  mal  que  la  C  e  la 
E  an  esquivat  per  oyr  e  per  cogitar.  On,  com  la  E  aura 
membrat  e  entès  e  volgut  de  ton  son  poder  la  gran  amor 
que  la  B  demostra  de  la  A  e  lo  gran  oyment  e  la  gran  co- 
gitacio en  bé  e  en  esquivar  mal,  adones  se  formarà ^ en  la 
E  la  1  per  la  qual  se  umplirà  tota  la  E  de  1  e  de  G,  per 
lo  qual  umpliment  la  L  esdevendrà  per  abundància  de  gog 
e  de  plaer  en  làgremes  e  en  plors.  ««<  1 1 .  Dreturer  Senyor! 

i.  E,  quels. — 1.  E,  manca  a.  —  3.  E  gaug  (patsim). — 4.  E,  uega* 
M,  videat.  —  5.  E,  se  forma. 


4* 


346  Ramon  Lull 

Si  la  pobre  fembra  plora  per  gog  com  vé  son  marit  de 
lonc  viatge  o  com  atroba  alcún  tresor,  doncs,  quant  més 
es  la  L  ubligada  a  plorar  com  la  E  remembra  la  gran  amor 
que  la  B  demostra  de  la  A  e  com  la  M  entén  aquella  amor 
e  com  la  volentat  la  ama,  e  com  la  M  reeb  la  G  que  la  A 
ha  mesa  en  la  C  e  la  B  e  com  gran  bé  es  a  la  C  e  la  E 
que  la  G  sia  en  ells,  e  la  H  qui  es  en  los  fusts  o  en  les  pe- 
res o  en  los  animals  inracionals  no  sia  en  la  C  e  la  E!  Car 
si  hom  es  ubligat  a  fer  gràcies  com  ha  reebudes  presen- 
talles  vils  d  alcún  son  amic,  doncs,  quant  més  es  hom  ubligat 
a  fer  grans  gràcies  com  ha  grans  dons  reebuts!  >K  1 2.  Glo- 
riós Senyor!  Enaxí  com  la  corporal  vista  no  basta  a  vèer 
tot  lo  firmament  ni  les  orelles  no  basten  a  oyr  totes  les 
veus  ni  la  E  no  basta  a  membrar  e  a  entendre  e  a  voler 
totes  coses,  enaxí,  Sènyer,  e  molt  menys  encara  la  M  pot 
reebre  tot  so  que  la  B  demostra  de  la  A  e  la  D  de  la  C  e 
la  F  de  la  E.  On,  si  la  L  plora  per  alcunes  coses  a  les 
quals  la  M  basta  a  reebre  de  la  D  e  la  F,  doncs,  quant 
més  deuria  plorar  la  L  o  per  la  1  o  per  la  K '  com  la  M 
defall  a  reebre  la  gran  influencia  que  la  B  demostra  de  la 
amor  qui  es  en  la  A  e  defall  a  reebre  la  gran  G  de  la  A  e 
la  gran  G  de  la  C  e  la  E  e  la  gran  H  de  la  C  e  la  E!  *  Car 
qui  plora  per  una  peegada,  quant  més  deuria  plorar  per 
gog  que  hom  deuria  ^aver  de  les  coses  damun  dites! 

1 3.  Jlh  Senyor  qui  en  la  tua  honor  muUipUques  nostra 
valor!  Si  en  Pere  vol  plorar  sos  peccats  e  nois  pot  plorar 
per  amor  ni  per  oyr  ni  per  cogitar,  cove  que  mut  la  M  a 
entendre  e  a  reebre  la  dretura  que  la  B  demostra  de  la  A 
e  puxes  entena  so  que  la  D  demostra  del  gustament  de  la 
C  e  en  après  entena  so  que  la  F  demostra  de  la  conscièn- 
cia de  la  E;  e  com  aquestes  tres  demostracions,  Sènyer, 
aura  reebudes  la  M  ab  la  G,  adones  aura  occasionada  la 
M  la  L  que  sia  en  làgremes  e  en  plors.  ^  14.  Dreturer  Se- 


I .  E,  o  per  .j.  o  per  .k. — 2.  A,  e  dcfayJ  a  reebre  la  gran  .g.  de  la  .c 
e  la  .e.:  M,  consona  ab  la  lliçó  de  A. — 3.  E,  deu. 


OE    l^ONTEMPLACIO 


347 


nyor!  Com  en  Pere  ymagena  la  gran  glòria  de  paradís  e 
la  gran  pena  infernal  e  com  remembra  e  entén  los  grans 
peccats  que  ha  fets  menjant  e  bevent  e  la  poca  conscièn- 
cia que  ha  aúda  dels  peccats  que  ha  fets  per  defalliment 
de  consciència  e  com  en  Pere  enfortex  e  crcx  sa  conscièn- 
cia aitant  com  pot  en  los  damundits  peccats,  adones  forma 
la  M  los  plors  qui  son  potencialment  en  la  L  que  sien  en 
actu,  membrant  la  memòria  la  vostra  justicia  c  les  penes 
infernals  e  los  peccats  sensuals  e  entellectuals,  e  avent  la 
volentat  tristor  e  penediments  c  contriccions  de  sos  falli- 
ments'  e  dels  falliments  del  gustament  e  de  la  consciència. 
On,  com  la  K  es  formada  per  esta  manera  en  la  E,  adones 
la  E  es*occasió  a  la  C  com  plor  sos  peccats.  4<  15.  Verta- 
der Senyor!  Si  en  Pere  qui  pren  esta  ari  e  esta  manera  per 
plorar  sos  peccats  no  pot  donar  a  sos  ulls  làgremes  ni  plors, 
adones  coyé  que  la  M  entena  que  la  H  es  en  ia  C  e  la  E 
per  la  qual  no  pot  plorar  la  L;  car  si  la  M  molt  entenia  e 
la  memòria  molt  membrava  e  la  volentat  molt  se  penedia 
dels  peccats  que  ha  fets  gustant  e  consenciejant  contra 
vostra  justicia,  de  necessitat  se  covenría,  Sènyer,  que  la  L 
ploràs.  Mas  car  la  H  es  en  en  Pere  e  la  E  den  Pere  es  ab  la 
H  en  la  quarta  figura  de  veritat,  per  assò  es  desnaturada 
la  L  a  plorar,  la  qual  L  se  natura  a  plorar  com  la  E  es  en 
la  primera  figura  de  veritat  membrant  e  entenent  e  amant 
vostra  justicia,  e  es  la  E  en  la  segona  figura  de  veritat 
membrant  e  entenent  peccat  e  desamant  aquell. 

16.  Sanclificat  Senyor  qui  sancUficats  la  amor  qui  vos 
ama!  Si  tant  es  que  en  Pere  no  pusca  plorar  per  totes  les 
vertuts  damundites,  cove  que  mut  la  E  a  remembrar  e  a 
entendre  e  a  amar  altres  vertuts  demostrades  per  la  B  e  a 
altres  sensualitats  e  entellectuitats  demostrades  per  la  D 
e  la  F,  e  cove  que  suvín  e  continuadament  meta  la  ]  e  la 
K  en  la  E  per  tal  que  la  L  sia  occasionada  a  plorar  c  la-  E 


1.  A,  defaliments  —2.  E,  es  la  .c. 


348  Ramon  Lull 

a  adorar  e  a  contemplar.  4<  1 7.  Com  les  unes  vertuts  ree- 
ba  la  M  de  la  B,  Sènyer,  pus  leugerament  que  les  altres  e 
com  los  uns  senys  sensuals  sien  diverses '  dels  altres  e  les 
unes  entellectuitats  de  les  altres  e  com  hom  sia  pus  fortificat 
en  los  uns  senys  quels  altres,  per  assò  qui  vol  plorar  ses 
greus  culpes  e  no  les  pot  plorar,  cove  que  sapia  temptar  e 
asajar  cada  vertut  e  cascún  seny  sensual  e  entellectual  e  ca- 
da peccat  e  vici  que  aja  en  sí,  e  ab  qual  que  mills  pusca  oc- 
casionar  la  L  a  plorar,  cove  que  ab  aquella  la  occasió  a 
plorar;  car  si  en  Pere  no  pot  fer  plorar  la  L  membrant 
los  peccats  que  ha  fets  ab  una  fembra  o  a  un  home,  cove 
ques  mut  a  membrar  los  altres  peccats  que  ha  fets  ab  altra 
fembra  e  los  peccats  que  ha  fets  a  altre  home:  car  enaxí 
com  los  uns  homens  ploren  enans  per  paor  que  per  amor 
e  los  altres  enans  per  amor  que  per  paor  e  los  altres  plo- 
ren enans  los  altruys  mals  que  los  lurs  meteis,  enaxí  cascún 
hom  ha  de  sa  propria  natura  que  plor  enans  per  uns  pec- 
cats que  per  altres.  M  1 8.  Humil  Senyor!  Si  en  Pere  per 
totes  estes  coses  damun dites  no  pot  donar  a  sos  ulls  plors 
ni  làgremes,  cove  que  encerc  la  final  raó  per  la  qual  la  H 
li  veda  los  plors  e  les  làgremes  que  demana,  la  qual  final 
raó  cove  que  encerc  en  los  .x.  manaments  e  en  los  .x.  pre- 
dicaments, car  de  necessitat  cove  que  alcuna  cosa  li  sia  oc- 
casió per  la  qual  no  pot  plorar;  car  qui  vol  plorar  e  no  pot 
plorar  no  li  es  ventura  raó  ni  occasió  per  la  qual  no  pusca 
plorar,  doncs  final  raó  hi  cove  «ver  per  la  qual  no  pot  plo- 
rar. '  On,  com  la  M  si  bé  encerca  la  final  raó  per  que  la  L 
no  pot  plorar,  adones  la  porà  atrobar  segons  la  art  damun 
dita,  la  qual  final  raó  pot  destruir  com  la  aura  atrobada 
per  adur  la  G  de  potencia  en  actu  en  la  E,  e  la  H  que  la 
torn  de  actu  en  potencia. 

1 9.     Pacient  Senyor  amorós  qui  sots  en  iotes  vertuts  ver- 
tuós!  Si  tant  es  que  en  Pere  ab  totes  les  coses  damun  dites 


I.  A,  son  diuers. —  2.  A,  doncs  final  rao  ni   occasió  per  la  qual   no 
pusca  plorar  hi  coue. 


DE  Contemplació  349 


no  pusca  plorar  sos  peccats,  cove  que  si  plorar  vol,  que  vu- 

11a  coses  per  les  quals  pusca  plorar,  les  quals  son  que  vu- 
11a  mortificar  la  potencia  vejetable  ab  dejunis  et  ab  aflic- 
cions e  ab  aspre  lit  e  ab  aspres  vestedures  e  ab  les  altres 
coses  semblants  a  aquestes;  car  com  hom  no  ha  mortificada 
la  potencia  vejetable  de  tal  mortificació  que  la  sensitiva  ne 
sia  sotsmesa  a  la  racional,  la  M  no  pot  donar  làgremes  ni 
plors  a  la  L  per  so  que  reeb  de  la  B  e  la  D  e  la  F,  per  so 
car  la  H  es  en  la  M  qui  es  costrenyent  e  forsant  per  la 
potencia  sentitiva  e  per  la  vejetable.  «•<  20.  Si  tant  es,  Sè- 
nyer,  que  en  Pere  aja  tan  cruel  e  tan  dur  cor  que  per  to- 
tes estes  coses  no  pusca  plorar,  cove  ques  gir  la  M  a  les 
altres  potencies  e  guart  la  H  en  qual  de  les  potencies  es, 
e  en  qual  que  sia  cove  que  lan  git  ab  la  G;  e  puxes  com 
naurà  gitada  la  H  ei  aura  mesa  la  G,  adones  cove  que  sots- 
meta  la  potencia  mutiva  a  la  racional  potencia  e  que  sia 
obedient  a  aquella  e  que  no  obeesca  a  neguna  de  les  altres 
potencies  sens  licencia  leguda  de  la  potencia  racional;  car 
com  la  potencia  mutiva  obeex  a  les  altres  potencies  sens 
licencia  de  la  racional,  adones  la  H  se  met  en  la  M  per  la 
qual  la  L  no  pot  plorar.  4<  21.  Car  com  la  M  està  en  sa 
natura  e  reeb  la  B  e  la  D  e  la  F  ab  privada  H  en  la  Me 
ab  posseyda  G,  adones,  Sènyer,  es  tan  gran  la  influencia 
que  la  M  reeb  de  vertut  de  la  A,  que  per  aquella  vertut 
la  D  e  la  F  an  vertut  en  so  que  demostren  de  la  C  e  la  E, 
per  la  qual  vertut  la  M  pot  fer  plorar  la  L:  car  enaxí  com 
es  possfbol  cosa  a  la  volentat  que  vulla  que  la  L  plor,  en 
axí  es  possíbol  cosa  a  la  M.  que  reeba  so  que  la  B  demos- 
tra de  la  A  e  la  D  de  la  C  e  la  F  de  la  E,  per  la  qual  pos- 
sibilitat cau  en  home  possibilitat  que  fassa  plorar  la  L  per 
abundància  de  influencia  de  molt  a  membrar  e  a  entendre 
e  a  amar  so  que  la  B  demostra  de  la  A  e  de  ses  vertuts. 
Mas  enaxí  com  lome  qui  com  leva  una  palla '  de  terra  noy 

1.  E,  paya. 


350  Ramon  Lull 

met  gran  forsa,  enaxí  molts  son  los  homens  qui  vulríen 
plorar  lurs  peccats  e  an  poca  de  memòria  e  denteniment 
e  damor  a  la  A  e  an  poc  de  penediment  dels  peccats  que 
an  fets. 

22.  Infinií  Senyor  qui  valels  sobre  tota  valor  e  qui  avets 
bonrament  sobre  tota  honori  Si  en  Pere  qui  vol  adorar  e  con- 
templar ab  làgremes  e  ab  plors  honrant  e  loant  vos  e  pe- 
nedentse  de  sos  peccats,  si  tant  es  que  no  pusca  plorar, 
adones  pot  la  M  conèxer  que  la  D  demostra  que  la  C  es 
sobre  la  E  e  que  la  E  ha  embargament  a  amar  e  honrar  la 
A.  On,  si  la  E,  Sènyer,  vol  amar  la  A  e  vol  ésser  dona  de 
la  C  e  no  fa  obres  per  les  quals  pusca '  cumplir  son  voler, 
adones  es  axí  la  E  en  so  que  vol  com  lome  qui  vol  ésser 
ric  o  honrat  e  no  fa  les  obres.  On,  axí  com  al  home  es 
culpa  com  pot  aver  acabament  a  son  voler  qui  no  fa  les 
obres  que  li  son  possíbols  de  fer,  enaxí  la  F  demostra  a 
la  M  que  la  H  es  en  la  E  en  quant  no  fa  per  que  pusca 
aver  so  que  vol  son  voler.  M  23.  Honrat  Senyor!  Molts  son 
los  homens  qui  volen  plorar  lurs  peccats  e  fan  la  E  dona 
de  la  C  en  un  poc  de  temps,  la  qual  C  aura  longamefit  aúda 
senyoria  sobre  la  E.  On,  per  so  car  la  L  no  plora  encon- 
tinent  que  la  E  ho  vol,  per  assò  la  M  ha  falsa  entcncio  e 
cuidas  que  impossíbol  cosa  sia  a  la  L  plorar  los  peccats 
que  la  E  vol  plorar:  on,  per  assò  es  axí  com  lo  foll  maestre 
qui  vol  que  la  nau  sia  feita  aitantost  com  es  volguda  que 
sia  feta.  On,  per  assò  la  F  demostra  la  H  en  la  E;  car  si 
en  la  E  era  la  G,  la  E  vulría  aitàn  continuadament  o  pus 
que  la  E  fos  sobre  la  C  com  la  C  ha  estat  sobre  la  E,  axi 
com  lo  savi  maestre  qui  continua  tant  la  obra  a  fer  la  nau 
tro  que  per  longa  perseveracio  li  dona  perfecció.  "K  24.  En 
axí,  Sènyer,  com  1  aigua  de  la  font  no  ha  on  se  moua  sinó 
com  ha  carrera  qui  sia  en  bexest,  enaxí  1  aigua  del  cor  no 
pot  muntar  als  ulls  menys  de  gran  devoció  e  contriccio;  c 

I.  E,  se  pusca. 


L.  DE  Contemplació  351 

enaxí  com  les  coses  son  pus  leugeres  de  nomenar  que  de 
fer,  enaxí  la  E  pus  leugera  cosa  li  es  desijar  plors,  que  fer 
les  obres  per  les  quals  los  plors  sien  en  la  L;  e  enaxí  com 
lome  qui  es  estat  malaute  no  es  sempre  esforsat  que  la  fe- 
bre là  jaquit,  enaxí  la  L  no  es  sempre  aparellada  a  plo- 
rar com  hom  vol  que  ella  plor.  On,  enaxí  com  la  potencia 
vcjetable  ha  hom  poc  a  poc  a  enfortir  ans  que  hom  pusca 
ésser  revengut  de  sa  malautía,  enaxí  cove  que  la  E  malau- 
la  en  peccat  poc  a  poc  hom  ensanesca  per  la  demostració 
que  la  B  dona  de  la  A  e  la  D  de  la  C  e  la  F  de  la  E,  per 
tal  que  la  M  pusca  ordonar  com  la  L  sia  en  làgremes  e  en 
plors  per  donar  glòria  a  les  vostres  laors. 

25.  Senyor  qui  arnats  tots  aquells  qui  per  la  vostra  amor 
son  en  plor  e  en  treball  e  en  dolor!  Sensual  ment  sentim  e  en- 
tellectualment  entenem  que  plor  es  major  occasió  d  amor 
que  no  es  riure;  car  per  plorar  es  pus  orcasionat  lo  remem- 
brament  a  remembrar  e  1  enteniment  a  entendre  el  voler  a 
amar  lamat,  que  no  es  per  riure  ni  per  ésser  alegre.  On, 
qui  vol  plorar  remembre  e  entena  si  lamat  li  ha  feta  nulla 
injuria,  e  noi  desam  per  aquella  e  aja  pietat  de  sí  metex 
per  aquella  injuria  que  ha  reebuda.  4<  26.  On,  beneyt  siats 
vos,  Sènyer:  car  enaxí  com  plorar  es  occasió  a  la  E  de  molt 
remembrar  e  entendre  e  amar  lamat,  enaxí  plorar  es  oc- 
casionat  en  la  L  per  molt  remembrar  e  entendre  e  amar  la 
A  e  so  que  la  B  significa  e  demostra  delia.  On,  qui  vol 
adorar  e  contemplar  son  honrat  Deus  gloriós  en  làgremes 
e  en  plors  ne  qui  vol  plorar  sos  pecats  ni  ses  culpes,  í^ssa 
a  la  M  entendre  que  enaxí  com  plorar  es  major  occasió  a 
la  E  de  membrar  e  amar  que  riure,  que  enaxí  tristor  e 
contriccio'e  penediment  e  cogitar  son  occasió  a  amar  c 
amor  es  occasió  a  plorar.  M  27.  Gloriós  Senyor!  Sensual- 
ment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  desig  e  enyo- 
rament es  occasió  de  plorar.  On,  qui  per  negunes  de  les 


I .  E,M,  manca  aquest  mot. 


352  Ramon  Lull 

occasions  damun dites  no  pot  plorar,  si  tant  es  que  vulla 
fer  tot  son  poder  per  que  pusca  plorar,  cove  que  sapia 
occasjonar  la  E  a  desijar  e  a  enyorar  per  tal  que  la  L  fas- 
sa  plorar-  On,  com  hom,  Sènyer,  lunya  la  C  de  sos  amics 
e  sen  va  en  terra  estranya  e  hom  met  la  C  en  perill  e  en 
treball  o  per  fam  o  per  guerra  o  per  pobrea  o  per  altres 
coses  semblants  a  aquestes  e  hom  fa  estar  la  E  en  la  terra 
sua  e  membra  e  entén  e  ama  sos  amics,  adones  es  la  L 
occasionada  a  plorar  per  gran  desig  e  enyorament  per  la 
pietat  que  la  E  ha  de  la  C.  On,  com  hom  aura  occasionada 
la  L  a  plorar  per  esta  segona  entencio,  en  après  cove  que  la 
M  se  gir  a  reebre  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A  e  que 
ab  aquella  demostració  hom  tempte  e  asag  la  L  a  plorar  e 
la  E  a  adorar  e  a  contemplar  la  A.  On,  adones  covendrà 
de  necessitat  que  la  L  sia  en  làgremes  e  en  plors  per  la  art 
c  per  la  manera  e  per  la  gran  occasió  que  hom  lur  dona. 

28.  Jíh  Senyor  qui  volets  reposar  e  gloriejar  e  honrar  lot 
hom  qui  vos  leyalment  sab  amar!  Enaxí  com  enteniment  en- 
cerca  c  vol  entendre  tota  ora  que  aferm  possibilitat,  enaxí 
cove  que  aquells  qui  volen  plorar  afermen  possibilitat  de 
plorar:  car  enaxí  com  la  M  encerca  les  occasions  per  les 
quals  pusca  entendre  com  aferma  possíbol  cosa  ésser  en- 
tendre so  que  vol  lo  voler  que  la  M  entena,  enaxí  la  M 
encerca  les  occasions  com  fassa  plorar  la  L  si  aferma  que 
possíbol  cosa  es '  atrobar  les  occasions  per  les  quals  la  L 
pusca  aver  làgremes  e  plors.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
lo  contrari  seny  es  contraria  cosa  a  plorar.  4<  29.  "Drelurer 
Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  alcuns  homens  ploren  per  poca  d  ocasió,  altres  son 
qui  no  poden  plorar  sinó  per  molt  gran  occasió.  On, 
d  aquells  qui  leugerament  ploren  demostra  la  D  que  lo 
cor  es  tendre  e  es  aparellat*  a  obeyr  a  la  E,  e  la  F  demos- 
tra de  la  E  que  ab  poca  de  occasió  que  vulla  donar  a  la  L 


I.  E,  sia. —  2.  E,  es  tenre  e  aparelat. 


L.  DE  Contemplació  353 

la  pot  fer  plorar;  mas  d  aquells  qui  no  poden  plorar  sinó  a 
gran  treball  e  per  gran  occasió,  de  aquells  demostra  la  D 
de  la  C  que  no  es  aparellat  sobject  a  la  E  com  fassa  plo- 
rar la  L:  on,  per  assò  la  F  demostra  de  la  E  que  sinó  per 
molt  fort  gran  remembrament  e  enteniment  e  voler  que  aja 
de  la  A  no  pot  occasionar  la  L  a  plorar.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  per  assò  la  B  demostra  de  la  A  a  la  M  que 
molt  més  ama  una  làgrema  d  aquells  qui  ploren  per  for- 
sa  de  molt  remembrar  c  entendre  e  amar,  que  mil  plors 
daquells  qui  per  abundància  daparellat  cor  a  plorar, '  plo- 
ren ab  poc  remembrament  e  enteniment  e  voler.  4<  30.  Ver- 
tuós  Senyor!  Enaxí  com  en  lo  temps  e  en  lo  loc  qui  s  cove 
son  les  unes  coses  pus  aparellades  que  en  altre  temps  e 
loc,  enaxí  cove  que  qui  vol  plorar  que  sapia  cercar  temps 
e  loc  covinent^a  plorar;  car  la  M  pus  aparellada  es  en  .j. 
temps  e  en  un  loc  a  reebre  la  B  e  la  D  e  la  F,  que  en  altre, 
e  la  D  e  la  F  mills  demostren  e  signifiquen  la  C  e  la  E  en 
un  temps  que  en  altre:  on,  per  assò  la  E  mills  pot  membrar 
e  entendre  e  amar  les  occasions  de  plorar  en  un  temps  que 
en  altre.  On,  qui  vol  plorar  sapia  membrar  e  entendre  e 
conèxer  totes  aquestes  coses  e  venga  davant  lo  vostre  sant 
altar  gloriós  e  bes  la  terra  e  guart  en  la  creu  membrant  e 
entenent  e  amant  la  A  e  so  que  la  B  demostra  e  leu  ses 
mans  e  sos  ulls  al  cel  dient:  Glòria  e  laor  e  reverencia  e 
honor  sia  a  nostre  Senyor  gloriós  Jhesu  Christ  qui  es  ver 
home  acabat  vertuós  e  es  verament  nostre  honrat  acabat 
Senyor  Deu. 


?C 


i.  A,  cor  aparelat  a  plorar. —  a.  E,  couinens. 

CoNTEMrLACIO•V]]-13. 


354 


Ramon  Lull 


Ç  Cap.  345.  Com  hom  ha  esperansa  en 
nostre  Sentor  Deus  gloriós, 

^y^^^i^j  H  Deus  gloriós!  M  vos,  Sènyer,  sia  donada  glòria  e 
honor  per  lots  temps  e  a  lot  quant  de  vos  es.  Qui 
vol  adorar  e  contemplar  vos  confiantse  en  Ja  vos- 


tra dousa  esperansa,  cove  que  sesper  es  confíu '  en  vos 
membrant  e  entenent  e  amant  esperansa,  a  Ja  quaJ  esperan- 
sa cove  que  pujem  nostre  enteniment  afigurant  figures  sen- 
suaJs  per  tal  que  puscam  venir  a  les  figures  entellectuals 
per  les  quals  ha  hom^conexensa  d  esperansa  e  s  espera  es 
confia  en  la  vostra  beneyta  esperansa.  4<  2.  Gloriós  Senyor! 
Com  les  figures  sensuals  sien  demostració  de  les  figures 
entellectuals,  per  assò  nos  posam  e  afiguram  e  deym  que 
A  es  lo  vostre  sant  poder  gloriós  e  B  es  Ja  significació  de 
A,  e  C  es  la  vostra  gran  saviea  e  D  es  la  significació  de  C, 
e  E  es  la  vostra  volentat  amorosa  e  F  es  la  significació  de 
E,  e  G  es  la  vostra  dousa  misericòrdia  e  H  es  la  significa- 
ció de  G,  e  1  es  la  vostra  sancta  l•iumilitat  e  K  es  significa- 
ció de  1,  e  L  es  paciència  e  M  es  significació  de  L,  e  N  es 
esperansa  e  O  es  enteniment  dome.  *>«  3.  Misericordiós  Se- 


1.  E,  confiy. — 2.  E,  hom  à. 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Poder  de  Deu. 

H 

Significació  de  G. 

B 

Significació  de  A. 

1 

Humilitat  de  Deu. 

C 

Saviesa  de  Deu. 

K 

Significació  de  1. 

D 

Significació  de  C. 

l 

Paciència. 

E 

Voluntat  de  Deu. 

M 

Significació  de  L. 

F 

Significació  de  E. 

N 

Esperança. 

G 

Misericòrdia  de  Deu. 

0 

Enteniment  humà. 

.ONTEMPLACIO 


355 


nyor!  Com  home  sia  cosa  frèvol  e  mesquina  e  com  vos  siats 
senyor  acabat  e  cumplit  de  tots  bens,  e  com  vos  siats  dre- 
turer  graciós  creador  e  home  sia  culpable  creatura,  per  as- 
sòlaBeDeFeHeKeM  demostren  a  la  O  que 
hom  aja  la  N  en  la  A  e  ]a  C  e  la  E  e  la  G  e  la  ]  e  la  L; 
car  si  assò  no  era  enaxí,  les  vostres  vertuts  no  auríen  sig- 
nificats qui  a  nosaltres  les  demostrassen  acabades,  per  la 
qual  privació  de  significacions  covenría  de  necessitat  que 
vostres  vertuts  aguessen  significacions  e  demostracions  qui 
demostrassen  defalliment  ésser  en  vostres  vertuts  pus  que 
no  aguessen  ab  que  demostrassen  1  acabament  qui  es  en 
vos,  e  assò  es,  Sènyer,  cosa  impossíbol  que  en  vostres 
vertuts  aja  null  defalliment;  per  la  qual  impossibilitat  nos 
volem  temptar  la  O  segons  qual  de  les  .iij.  ligs  les  vostres 
vertuts  damun dites  li  demostren  mills  la  N;  car  qual  que 
ligqui  mills  sacort  es  convenga  ab  la  demostració  que  vos- 
tres vertuts  donen  de  la  N  a  la  O,  a  aquella  lig  es  obliga- 
da la  O  que  fassa  oració  e  contemplació  e  reverencia  e 
honor  major  que  a  les  altres. 

4.  Oh  vos,  Senyor  sant  piadós,  en  lo  qual  se  confien  e 
sesperen  justs  e  peccadors!  Entellectualment  entenem  que  la 
B  es  acabat  significat  de  la  A,  car  si  no  ho  era  la  B  dona- 
ria demostració  a  la  O  que  en  la  A  ha  defalliment.  On, 
com  sia  cosa  impossíbol  que  en  la  A  aja  defalliment,  per 
assò  cove  de  necessitat  que  la  O  sia  tan  vertuosa  que  pus- 
ca  reebre  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A;  car  si  la  A  no 
avia  donada  vertut  e  natura  a  la  O  com  reebés  so  que  la 
B  significa,  la  B  demostraria  defalliment  en  la  A  e  enaxi 
la  B  no  poria  demostrar  de  la  A  so  qui  es  en  lo  vostre  po- 
der ni  la  O  nou  poria  reebre,  e  demostraria  la  B  de  la  A 
so  qui  no  es  en  la  A  e  la  O  puria  reebre  so  qui  no  es  de 
la  A,  e  assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibilitat 
la  B  demostra  a  la'O  so  qui  actualment  es  possíbol  a  és- 
ser demostrat  de  la  A  e  a  ésser  reebut  per  la  O.  «•<  5.  On, 
com  assò  Sènyer,  sia  enaxí,  doncs  per  assò  la   B   dona  de- 


9£6  Ramon   Lull 

mostracio  de  la  A  a  la  O  que  vos  avets  tan  gran  c  tan  aca- 
bat poder,  que  podets  crear  e  fer  tot  so  que  us  volets,  eus 
pogués  encarnar  e  podets  perdonar  a  qui  us  volets  e  podets 
ordonar  totes  coses.  On,  dementre  que  la  B  dona  aital  de- 
mostració de  la  A  e  la  O  fruex  e  usa  de  la  final  raó  e  ver- 
tut  per  la  qual  vos  li  avets  donat  ésser,  adones  se  forma 
la  N  a  la  O  en  tan  gran  granea  e  en  molt  major,  com  es  so 
que  la  O  pot  reebre  de  so  que  la  B  demostra  de  la  A. 
>•<  6.  On,  dementre  que  la  O  reeb  la  B  e  la  N  es  formada 
e  afigurada  en  la  O,  la  O  entén  que  molt  major  deu  ésser 
la  N  que  no  son  los  peccats  que  la  memòria  pot  membrar 
ni  la  volentat  desamar,  per  so  car  la  A  es  major  en  poder 
de  donar  e  perdonar  que  no  es  hom  culpable  en  son  pec- 
car.  On,  dementre  que  la  O  entén,  Sènyer,  totes  estes  co- 
ses, la  memòria  remembra  la  diversitat  de  les  .iij.  ligs  e  la 
volentat  vol  que  la  O  tempte  sí  metexa  segons  qual  de  les 
.iij.  ligs  porà  afigurar  major  la  N  per  so  que  reeb  de  la  B. 
On,  dementre  que  la  O  tempta  per  esta  manera  sí  metexa 
e  la  memòria  ha  mcmbrades  cascuna  de  les  .iij.  ligs,  adones 
la  O  entén  que  per  so  car  la  memòria  membra  la  encarna- 
ció e  la  passió  del  Fill  de  Deu  en  la  lig  dels  crestians  e  no 
la  pot  membrar  en  altra  lig,  per  assò  sent  la  O  en  sí  me- 
texa major  vertut  en  esperar  se  en  la  A  segons  los  cres- 
tians, que  no  fa  segons  neguna  de  les  altres  ligs. 

y.  Sènyer  ver  Deus  qui  endressah  tols  aquells  qui  en  vos 
sesperen  es  confien!  Entellectualment  entenem  que  la  D  do- 
na demostració  de  la  C  a  la  O  que  vos  avets  saviea  e  sa- 
ber en  donar  e  en  perdonar  per  acabada  A  e  C  e  E.  On, 
com  la  O  fruex  e  reeb  so  que  la  D  li  demostra  de  la  C, 
adones  la  O  entén  la  N,  per  la  qual  entenensa  la  memòria 
remembra  e  la  volentat  ama  la  N  segons  que  la  N  es  de- 
mostrada a  la  O,  e  la  O  pot  reebre  la  demostració  que  li 
es  feta  de  la  N  per  la  D.  >•<  8.  Gloriós  Senyor!  Si  la  D  no 
pogués  tan  fortment  demostrar  ni  afigurar  la  N  a  la  O 
com  li  demostra  la  vostra  justícia,  la  O  no  pogra  entendre 


L.  DE  Contemplació  357 

en  vos  tanta  de  misericòrdia  com  fa  de  justícia.  On,  si  axí 
fos,  la  O  entenera  defalliment  de  misericòrdia  en  vos,  e 
assò  es  axí  impossíból  cosa  que  en  vos  pusca  aver  defalli- 
ment de  misericòrdia,  com  es  impossíból  cosa  que  en  vos 
aja  defalliment  de  justicia.  On,  tot  assò  deym  nos  per  raó 
de  predestinació  qui  engana  moltes  de  vegades  la  O  com 
la  O  reeb  més  de  la  D  '  que  la  significació  que  misericòrdia 
li  dona  de  sí  metexa,  la  qual  O  es  enganada  per  so  car 
reeb  més  una  significació  que  altra,  axí  com  es  enganada 
com  hom  ama  més  una  cosa  que  altra  per  més  membrar  e 
amar  les  unes  coses  que  les  altres,  les  quals  an  aitàn  gran 
dignitat  de  ésser  membrades  e  amades  com  aquelles  qui 
son  més* membrades  e  amades.  >t<  9.  Vertader  Senyor!  Com 
la  O  ha  entesa  la  vostra  gran  saviea,  adones  se  muda  de  la 
una  lig  en  altra  per  temptar  e  asajar  sí  metexa  segons  qual 
de  les  ligs  porà  per  la  D  mills  afigurar  e  entendre  la  N. 
On,  com  la  memòria  remembra  que  vos  vos  encarnàs  c 
murís  per  salvar  home  e  com  la  D  demostra  que  la  C  sab 
totes  nostres  culpes  c  nostres  mesquinèes  e  per  tot  assò  no 
esteguès  que  nous  encarnassets  e  no  murissets  per  amor 
dome,  adones,  Sènyer,  la  O  entén  en  vos  tan  gran  saviea 
demostrant  la  D  que  vos  sabets  vos  metex  tot  poderós  e 
humil  e  misericordiós,  que  per  nulla  lig  nos  pot  formar  la 
N  en  tan  gran  demostració  a  la  O  com  fa  per  cella  dels 
crestians;  car  aitant  com  vos  vos  sabets  pus  vertuós  en  vos- 
tres obres,  aitant  pus  la  D  demostra  la  C,  e  la  N  se  for- 
ma en  la  O  e  en  la  memòria  e  en  la  volentat. 

I  o.  Ajudable  Senyor  a  tots  aquells  qui  amen  vostre  bon- 
rament  e  vostra  laor!  Entellectualment  entenem  que  la  F 
dona  demostració  a  la  O  que  la  vostra  volentat  amorosa 
es  acabada  en  amar  per  so  car  ama  3  per  acabat  voler  e  po- 
der e  saber.  On,  com  la  O  reeb  so  que  la  F  li  demostra 
de  la  E,  adones  la  N  se  forma  en  la  O  per  1  enteniment 

I.  E,  mes  la  .d.:  M,  recipit  D. — 2.  E,  qui  mes  son.  —  3.  E,  en  amar 
so  que  ama. 


358  Ramon  Lull 

qui  entén  lo  acabat  vostie  voler  gloriós;  car  si  la  F  no  de- 
mostrava acabada  la  E  a  la  O  e  la  O  no  pudía  entendre 
perla  vertut  de  la  F  1  acabament  de  la  E,  seria  defalliment 
en  la  F  e  la  E,  e  assò  es  cosa  impossíbol  que  la  O  fruent 
la  E  e  la  F  demostrant  la  E  pusca  entendre  null  defalli- 
ment en  la  E.  4<  11.  On,  dementre  que  la  F  demostra  la  E 
a  la  O  e  la  O  reeb  so  que  la  F  li  demostra  de  la  E,  adones 
la  O  entén  que  aitanta  de  esperansa  deu  aver  en  la  E  com 
es  so  que  pot  reebre  de  la  F;  mas  so  que  la  F  pot  demos- 
trar de  la  E  cove  ésser  major  sens  tota  comparació  que  la 
N  en  la  O,  per  so  car  més  pot  la  F  significar  de  la  E  que 
no  pot  la  O  reebre.  On,  dementre  que  la  O  entén,  Sènyer, 
aquestes  coses,  adones  entén  sí  metexa  ubligada  a  reebre 
la  F  segons  la  vertut  que  1  enteniment  pot  entendre.  On, 
per  assò  entén  que  com  la  N  nos  forma  en  egual  quantitat 
en  la  O  de  la  vertut  que  la  O  ha  en  conèxer  la  E,  que 
adones  es  culpable  1  enteniment  contra  la  F  e  la  E  e  la  N, 
per  la  qual  culpa  cau  accidentalment  peccat  en  home. 
'«í  12.  Humil  Senyor!  Entellectualment  entenem  que  aitant 
com  la  O  pot  més  reebre  lo  voler  que  la  F  demostra  de 
la  E,  aitant  més  la  memòria  es  pus  occasionada  a  membrar 
c  la  volentat  a  amar  la  N.  On,  com  la  O  totes  aquestes  co- 
ses entén,  adones  se  muda  duna  lig  en  altra  per  temptar 
sí  metexa  segons  qual  de  les '  ligs  porà  més  reebre  de  la 
F,  per  tal  que  la  memòria  major  esperansa  pusca  membrar 
e  1  enteniment  entendre  e  la  volentat  amar.  On,  com  la  O 
ha  cercades  totes  .iij.  les  ligs,  adones  la  memòria  remem- 
bra  que  per  la  vostra  encarnació  e  passió  entén  la  O  major 
la  amor  que  avets  a  home  que  no  fa  per  neguna  de  les  al- 
tres creenses:  on,  per  assò  la  O  entén  que  la  N  se  pot  for- 
mar en  major  quantitat  en  la  O  e  en  la  memòria  e  en  la 
volentat  segons  los  crcstians,  que  no  fa  segons  nulla  al- 
tra creensa. 

1.  A,  ses. 


L.  DE  Contemplació  359 


1 3.  Senyor  qui  mi  arnats  toia  hora  que  vos  a  mi  vos  re- 
membrats!  Entellectualment  entenem  que  la  H  dona  de- 
mostració a  la  O  de  la  vostra  dolsa  misericòrdia  en  molt 
major  vertut  que  la  O  no  pot  reebre;  car  si  tant  podia  la 
O  reebre  de  la  misericòrdia  que  la  H  significa,  entendria 
la  O  que  ella  es  egua!  en  vertut  ab  la  G  e  la  H.  On,  com 
la  O  entena  que  major  es  la  G  que  no  son  tots  los  peccats 
que  anc  foren  ne  son  ne  seran,  e  major  es  la  vostra  mise- 
ricòrdia que  no  es  lo  cel  ni  les  esteles  ni  tot  lo  nombre 
de  los  individuus  creats  en  los  quals  es  departida  la  ele- 
mental matèria,  per  assò  entén  la  O  que  molt  major  es 
sens  tota  comparació  la  H  a  demostrar  la  G,  que  no  es  la 
O  a  reebre.  On,  dementre  que  la  O  aquestes  coses  entel- 
lectueja,  per  assò  la  N  forma  s  en  la  O  segons  que  pot 
reebre  de  la  H.  M  14.  Dreturer  Senyor!  Com  la  O  entén  la 
vostra  excel•lent  justicia  e  innora  la  G  e  la  H,  e  la  memò- 
ria sublida  de  vostra  misericòrdia  membrant  los  grans  pec- 
cats que  hom  fa  e  membrant  la  vostra  justicia,  adones,  Sè- 
nyer,  la  O  no  reeb  so  que  la  H  demostra  de  vostra  mise- 
ricòrdia, c  per  assò  la  N  nos  pot  formar  en  la  O,  enans  hi 
pren  forma  lo  contrari  de  la  N.  On,  per  assò  cau  molt  ho- 
me en  desesperació  opinant  que  majors  sien  sos  peccats 
que  la  vostra  misericòrdia.  "•<  15.  On,  dementre  que  la  O 
entén  les  occasions  per  les  quals  la  N  pren  en  ella  forma 
o  privació,  adones  se  muda  de  una  lig  en  altra  per  asajar 
e  temptar  sí  metexa  segons  per  qual  de  les  ligs  porà  sen- 
tir en  sí  metexa  major  vertut  a  reebre  la  H  e  la  G  per 
formar  e  afigurar  la  N  en  la  O.  On,  dementre  que  la  O 
tempta  sí  metexa  e  les  ligs  per  esta  entencio,  adones  la 
memòria  remembra  la  gran  misericòrdia  que  la  H  significa 
com  vos  encarnàs  e  murís  per  dar  gràcia  e  benedicció  al 
humà  lynatge.  On,  dementre  que  la  O  reeb  la  H  per  esta 
manera,  adones  la  O  entén  q  ue  per  contraria  manera  ni 
creensa  no  poría  sentir  tan  gran  vertut  a  reebre  la  H  com 
fa  per  la  lig  dels  crestians:  on,  per  assò  la  N  se  demostra 


360  Ramon  Lull 

pus  fortment  a  la  O  per  la  Jig  dels  crcstians  que  no  fa  per 
neguna  de  les  altres  creenses. 

1 6.     l•ertuós  Senyor  qui  henahuirals  lots  aquells  qui  en  vos 
se  confien!  Ervtellectualment  entenem  que  la  K  dona  de- 
mostració a  la  O  de  la  vostra  humilitat  gloriosa;  car  si  la 
O  no  avia  vertut  de  entendre  en  vos  humilitat  ne  si   vos 
no  demostravets  en  vos  humilitat,  la  O  no  auría    vertut 
en  sí  com  pogués  entendre  en  vos  acabament  ni   no  au- 
ría vertut  com  la  N  se  pogués   formar  en   1  enteniment. 
On,  assò  es,  Sènyer,  cosa  impossíbol  que  la  O   no  entena 
en  vos  ]  e  que  la  K  no  demostre  la  1  e  que  la  N  nos  for- 
me  en  la  O;  car  si  assò  era  cosa  possíbol,  la  O  entendria 
en  vos  ergull  qui  es  vici,  per  la  qual  intel•ligència  •  privaria 
la  N  de  la  O.  4<  17.  Acabat  Senyor!  Com  la  O  ha  entès  per 
raons  necessàries  que  impossíbol  cosa  es  que  en  vos  aja 
ergull,  adones  entén  que  en  vos  ha  humilitat.  On,  com  ha 
entès  que  en  vos  ha  humilitat,  adones  la  memòria  remem- 
bra  la  gran  humilitat  que  vos  feés  com  encarnàs  lo  Fill  en 
la  Verge  gloriosa  e  com  la  vostra  sancta  humanitat  humi- 
liàs  a  pobrea  e  a  grans  treballs  e  a  turments  e  a  greu  mort 
angoxosa  per  amor  de  nosaltres  peccadors.  On,  com  la  O 
entén,   Sènyer,   la   humilitat    que    la    memòria    remembra, 
adones  se  forma  la  N  en  la  O  per  so  que  la  K  demostra  de 
la  ]  en  tan  gran  demostració,  que  no  es  qui   pogués  aest- 
mar  la  gran  demostració  en  la  qual  la  N  se  demostra  a  la 
O.  4<  18.  On,  dementre  que  la  O  se  sent  plena  tota  de*  la 
N  per  la  demostració  que  la  K  fa  de  la  1  segons  la  lig  dels 
crestians,  adones  la  O  tempta  e  asaja  sí  metexa  si   porà  sí 
metexa  tan  fort  umplir  de  la  N  segons  que  la  K  demostra 
de  la  1  en  elles:  on,  tant,  Sènyer,  la  O  no  entén  la   K  e  la 
]  en  les  altres  ligs  que  la  N  se  pusca  tant  afigurar  a  la  O, 
com  fa  com  la  O  reeb  la  K  segons  la  creensa  cathòlica. 
On,  tot  assò  esdevé  per  so  car  la  O  no  ha  tanta  de  vertut 


I.  E,  entalligencia  (forma  usual).  —  2.  A,  de  tota. 


L.  DE  Contemplació  361 

a  reebrc  la  K  en  la  creensa  dels  jueus  ni  dels  sarrafns  com 
ha  en  la  creensa  dels  crestians.  On,  enaxí  com  la  sement 
qui  no  pot  tam  bé  multiplicar  en  la  terra  magra  com  en  la 
grassa,  enaxí  los  jueus  els  sarraïns  no  poden'  tanta  dumili- 
tat  entendre  en  lur  creensa  com  los  crestians  fan  en  la  lur 
creensa:  on,  per  assò  se  seguex  que  los  crestians  poden 
entendre  més  desperansa  que  nulles  altres  gents. 

1 9.  Misericordiós  Senyor  del  qual  dia  e  nit  e  *  sobre  los 
termens  de  dia  e  nit  reebem  gràcia  e  benedicció!  Entellectual- 
ment  entenem  que  enaxí  com  sensualment  odor  es  donada 
als  animals  per  tal  que  encerquen  les  viandes  necessàries 
al  gustament,  enaxí  entellectualment  es  la  M  significació 
e  demostració  de  la  vostra  gran  paciència  a  la  O,  per  tal 
que  la  N  se  pusca  afigurar  en  la  memòria  remembrant  e 
en  1  enteniment  entenent  e  en  la  volentat  amant,  per  tal  que 
vos  ajats,  Sènyer,  raó  d  ajudar  e  de  donar  e  de  perdonar  a 
tots  aquells  qui  en  lo  vostre  acabat  poder  e  saber  e  voler 
e  misericòrdia  e  en  les  altres  vertuts  se  confien  e  s espe- 
ren. 4^  20.  Graciós  Senyor!  Enaxí  com  es  natural  cosa  se- 
gons cors  divinal  que  la  M  signific  la  L  e  la  L  forme  la 
N  en  la  O,  enaxí  es  natural  cors  segons  la  vertut  que 
creatura  reeb  de  son  creador  que  la  O  reeba  so  que  la  M 
demostra  de  la  L,  per  tal  que  la  O  aja  vertut  com  la  N 
entre  en  la  memòria  e  en  1  enteniment  e  en  la  volentat,  per 
tal  que  desesperansa  no  pusca  privar  de  les  .iij.  vertuts 
esperansa.  On,  com  la  O  ha  entesa,  Sènyer,  la  gran  pacièn- 
cia que  la  memòria  remembra  per  la  demostració  que  la 
M  fa  de  la  L  com  la  volentat  creu  que  vos  vos  encarnàs  e 
murís  per  nosaltres,  adones  se  forma  en  la  O  tanta  de  pa- 
ciència, que  per  la  gran  influencia  de  la  L  la  qual  es  entesa ' 
per  la  O,  se  met  tanta  de  la  N  en  la  O  e  la  memòria  e  la 
volentat,  que  no  es  cor  qui  ho  pogués  pensar  ni  no  son 
mans  qui  ho  poguessen  escriure;  e  que  assò  sia  veritat  cas- 


I.  A,  poten. — 2.  A,  manca  e. — 3.  E,  entexa. 


362  Ramon  Lull 

cún  home  ho  pot  provar  en  sí  metex  ab  que  sapia  los  sig- 
nificats damundits  reebre.  4<  21.  Com  per  esta  manera  da- 
mundita,  Sènyer,  la  ànima  del  just  feel  crestià  sia  cumplida 
e  plena  pus  fortment  de  la  L  e  la  N  que  no  pot  ésser  ple 
null  vaxell  sensual  de  nulla  cosa  sensual,  adones  la  O  vol 
temptar  e  asajar  si  porà  tanta  de  vertut  aver  a  contenir  la 
L  e  la  N  per  la  lig  dels  jueus  e  dels  sarraíns  com  fa  per 
cella  dels  crestians.  On,  com  la  O  se  ix  de  la  fe  cathòlica 
e  entra  la  volentat  creure  les  altres  creenses,  adones  la  O 
se  sent  buyda  de  la  vertut  que  d  abans  aver  sulía  a  cumplir 
sí  metexa  de  la  L  e  la  N  per  la  vertut  que  avia  en  reebre 
la  L  per  la  M:  on,  tant  la  O  no  entellectueja  e  la  memò- 
ria no  membra  e  la  volentat  no  vol,  que  pusquen  venir  a 
tan  gran  paciència  e  esperansa  com  d  abans  fayen  com  la 
volentat  creya  en  la  sancta  fe  romana. 

22.  Conexent  Senyor  ple  d  amor,  sobre  tots  altres  abundós 
en  valor!  Com  nos  ajam  provat  per  les  .vj.  significacions 
damun  dites  que  la  O  no  pot  tam  bé  formar  la  N  per  nu- 
lla lig  com  fa  per  cella  dels  crestians,  per  assò  es  cascuna 
de  les  damun  dites  vertuts  significant  e  demostrant  que  la 
Icy  dels  crestians  es  vera;  car  si  vera  no  era,  la  major  sig- 
nificació qua  les  vostres  vertuts  donen  de  la  N  per  la  lig 
dels  crestians  seria  falsa,  e  la  menor  significació  de  la  N  la 
qual  se  fa  per  les  altres  creenses  seria  vera;  e  assò  es  cosa 
impossibol.  *<  23.  Gloriós  Senyor!  Enaxi  com  la  O  entén 
que  en  est  mon  se  convenen  mills  plants  e  plors  e  clamors 
e  crits  ab  los  homens  qui  an  passió  e  turments  que  no  fan 
ab  los  turmentadors,  enaxi  esperansa  se  cove  mills  ab  los 
homens  on  pus  son  ententius  e  remembradors  e  amadors 
de  vostres  vertuts  e  on  pus  fort  son  membrants  e  entenents 
de  lurs  greus  peccats  e  de  lurs  dolors.  On,  com  assò  sia 
enaxi,  doncs  aitant  com  la  O  entén  mills  per  una  creensa 
les  demostracions  de  vostres  vertuts  que  per  altra,  e  entén 
mills  sos  falliments  e  les  infernals  penes  e  la  celestial  glò- 
ria per  aquella  creensa  on  mills  entén  vostres  vertuts  que 


L.  OE  Contemplació  363 


per  les  altres  crecnses,  enaxí  ha  major  vertut  en  avet  cs- 

peransa  en  vos  per  una  creensa  que  per  altra.  <•(  24.  Eter- 
na! Senyor!  Com  la  O  entén  que  lo  demoni  en  infern  tur- 
menta los  peccadors,  adones  la  memòria  remembra  que  on 
més  turmenta  més  en  turmentat  per  vos:  on,  per  assò  la 
O  entén  que  on  ell  més  de  mal  f^  en  general  en  est  mon  e 
eti  lautre  que  no  fa  lo  peccador  que  turmenta,  major  tur- 
ment ha  que  no  ha  celi  que  turmenta.  On,  com  assò  sia 
enaxí  demostrat  a  la  O  per  la  vostra  justícia,  per  assò  la 
memòria  remembra  que  la  O  entén  quel  demoni  turmen- 
tant'altre  turmenta  sí  metex  sens  que  la  N  nos  forma 
en  son  voler,  per  so  car  son  remembrament  remembra  e 
son  enteniment  entén  que  son  voler  en  vos  nos  confia  ni 
sespera.  On,  dementre  que  la  O,  Sènyer,  assò  entén  e  en- 
tén les  coses  damun dites,  adones  la  memòria  remembra 
que  aquell  voler  qui  més  ama  la  N  reebent  la  O  la  B  e  la 
D  e  la  F  e  la  H  e  la  K  e  la  M  amant  la  volentat  la  A  e  la 
C  e  la  E  e  la  G  e  la  ]  e  la  L,  es  mellor  voler  quel  voler 
qui  tant  no  fruex  en  les  vertuts  damun  dites  ni  en  lurs  sig- 
nificacions. 

25.  Jíh  Senyor  qui  amah  e  honrats  e  donats  e  perJonats 
e  ajudats!  Entellectualment  entenem  que  enfre  la  O  e  la  N 
no  ha  conjunccio  per  la  qual  la  N  se  forme  en  la  O  com  la 
O  no  vol  reebre  so  que  la  B  demostra  de  la  A  e  la  D  de 
la  C  e  la  F  de  la  E  e  la  H  de  la  G  e  la  K  de  la  1  e  la  M 
de  la  L.  On,  enaxí  com  la  forma  potencial  no  pot  venir 
en  actu  en  la  matèria  sens  conjunccio  de  la  matèria  e  de  la 
forma,  enaxí  la  N  no  pot  venir  en  la  O  de  potencia  en 
actu  sens  que  la  O  no  reeba  so  que  les  vostres  vertuts  li 
demostren  de  sí  metexes.  ^  26.  On,  enaxí  com  la  matèria 
desija  altra  forma  com  la  conjunccio  qui  es  enfre  ella  e  la 
actual  forma  se  corromp,  enaxí  com  la  O  ha  en  sí  la  N  e 
puxes  es  contra  so  que  entén  de  la  A  e  la  C  e  la  £  e  la  Q 


1 .  A,  ha  turmentat:  E,  turmenta:  M,  torqaendo. 


364  Ramon  Lull 

e  la  1  c  la  L,  adones  priva  de  sí  metexa  la  N  gitant  de  sí 
la  B  e  la  D  e  la  F  e  la  H  e  la  K  e  la  M:  car  enaxí  com 
la  ploma  en  la  sageta  no  ha  ab  ques  tenga  com  no  es  feta 
conjunccio  de  engrut  o  daltre  cosa  enfre  ella  el  fust,  en 
axí  la  N  e  la  O  no  an  ab  que  sacosten  nis  conjunguen '  com 
la  O  no  entén  ni  la  memòria  no  membra  ni  la  volentat  no 
vol  les  vertuts  niïs  significats  damundits.  >•<  27.  Enaxí  com 
dome  embriac  quis  cuida  que  no  sia  embriac  o  d  om  orat 
qui  cuida  aver  bon  seny,  enaxí,  Sènyer,  son  molts  homens 
quis  cuiden  que  la  N  sia  en  lur  memòria  e  enteniment  e 
voler,  la  qual  N  noy  es  pus  que  lur  voler  no  am  la  A  e  la 
C  e  la  E  e  la  G  e  la  ]  e  la  L  e  pus  que  la  O  no  vulla'ree- 
bre  la  B  e  la  D  e  la  F  e  la  H  e  la  K  e  la  M.  On,  enaxí 
com  dome  qui  sumia  que  es  vestit  de  blanc  o  de  vermell 
e  com  se  desperta  trobas  tot  núu,  enaxí  los  peccadors  qui 
no  amen  vostres  vertuts  ni  reeben  lurs  significats  cuiden 
aver  esperansa,  de  la  qual  no  an  gens  dementre  que  lur  vo- 
ler es  contrari  a  vostres  vertuts  amant  vicis  e  lur  memòria 
ublida  los  vostres  honraments  e  la  vostra  justicia. 

28.  Consolació  de  mon  esper  qui  sols  vertut  de  mon  saber 
e  plaer  de  mon  voler!  Entellectualment  entenem  que  la  B  e 
la  D  e  la  F  e  la  H  e  la  K  e  la  M  nos  contrasten  la  una 
ab  lautra  demostrants  a  la  O  la  A  e  la  C  e  la  E  c  la  G  e 
la  1  e  la  L;  car  si  neguna  de  les  letres  se  contrastava  ab 
lautra,  la  O  entendria  defalliment  en  vostres  vertuts  e  en 
lurs  significats.  On,  com  la  O  sia  creada  per  entendre  1  aca- 
bament de  vostres  vertuts  e  de  lurs  significacions  per  tal 
que  la  N  pusca  entrar  en  la  O,  doncs  impossíbol  cosa  es 
que  la  O  pusca  entendre  defalliment  en  vos  pus  que  es 
creada  per  entendre  en  vos  acabament.  >K  29.  On,  com  as- 
sò,  Sènyer,  sia  enaxí,  doncs  si  la  O  entén  que  lo  voler 3 ama 
peccat,  de  necessitat  se  cove  que  entena  que  lo  voler  qui 
ama  la  N  no  ama  justicia,  car  si  la  N  ama,  misericòrdia  de- 


I,  E,  conjuynen.  — j.  M,  et  dum  0.  vuit. — 3.  A,  que  uoler. 


L.  DE  Contemplació  365 


mana, '  c  si  la  G  c  pcccat  ama,  cove  de  necessitat  que  des- 
am  justícia;  car  qui  justicia  e  peccat  ama,  la  G  e  la  N  *no 
ama.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  segons  assò  es  signifi- 
cat a  la  O  que  null  home  no  pot  aver  la  N  qui  desam  jus- 
ticia e  am  peccat;  car  tant  fa  la  volentat  del  home  pecca- 
dor  gran  injuria  a  la  G  com  desama  justicia,  que  injuria 
seria  en  la  G  si  perdonava  a  aquells  qui  son  contraris  a 
justicia.  On,  assò  es  cosa  impossíbol  que  vostra  justicia  sia 
injuriada  per  vostra  misericòrdia.  <*<  30.  On,  beneit  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  ha  differencia  enfre  creu- 
re e  saber  per  so  car  en  creure  pot  entrar  ver  e  fals  e  en 
saber  no  pot  fals  caber,  enaxí  ha  differencia  enfre  una  es- 
peransa  ab  altra  esperansa;  car  esperansa  nos  pot  formar 
de  ver  en  ver  en  la  O  si  la  O  entén  que  la  volentat  ama 
peccat  e  desama  justicia  segons  que  si  forma  vertadera- 
ment com  la  O  entén  que  la  volentat  se  penet  del  peccat 
e  demana  misericòrdia.  On,  axí  com  lome  qui  creu  falsa- 
ment alcuna  cosa  ment  com  aferma  aquella  ésser  vera,  en 
axí  son  contra  veritat  e  contra  esperansa  aquells  qui  la  cuy- 
den  aver  per  so  car  membren  misericòrdia  amants  peccat 
e  desamants  justicia.  On,  com  assò  sia,  Sènyer,  enaxí,  doncs 
qui  ha  orelles  oia  e  qui  ha  enteniment  entena  e  qui  ha  me- 
mòria sapia  membrar  com  la  amor  es  major  enfre  vostra 
misericòrdia  e  vostra  justicia,  que  no  es  enfre  los  homens 
peccadors  qui  amen  peccat  e  desamen  justicia  e  cuiden 
amar  misericòrdia  qui  no  ama  nul)  ^  voler  qui  desam  justi- 
cia e  am  peccat  qui  es  desamat  per  vos  qui  sots  nostre 
gloriós  Deu. 


1.  desama  (?).— 2.  E,  ni  la  .n.— 3.  E,  lur:  M,  uUam. 


366  Ramon  Lull 


í 


f  Cap.  346.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla son  Deus  gloriós  que  li  demosíre 
art  e  manera  per  la  qual  pusquen  és- 
ser endressats  e  convertits  los  infeels 
a  carrera  de  perdurable  benahuy- 
ransa. 


^è^  EUS  gloriós  poderós,  amador '  de  lots  bens,  qui  arnats 
K§1   ^°'^°''  ^"  ^^^^  honramenlsl  Qui  vol,  Senyor,  adorar 
^   e  contemplar  per  tal  que  pusca  de  vos  reebre 


gràcia  e  benedicció  per  la  qual  sapia  conèxer  e  apercebre 
la  art  e  la  manera  per  la  qual  los  cathòlics  pusquen  con- 
vertir los  infeels  a  via  de  veritat  per  tal  que  sien  adorants 
e  contemplants  en  vos  vertaderament,  cove  que  afigur  figu- 
res sensuals  per  so  que  per  elles  pusca  pujar  son  enteni- 
ment a  la  entellectual  figura  per  la  qual  se  demostra  la  art 
'  ^>?       c  la  manera  ab  la  qual  hom  ab  gràcia  e  ab  ajuda  vostra  pot 
^^    x/i'       convertiré  endressar  tot  lo  mon  a  glòria  e  a  laor  de  nos- 
k  tre  Senyor  Jhesu  Christ  e  de  la  sua  mare  nostra  dona  Sanc- 

ta  Maria  verge  gloriosa.  4(  2.  On,  per  tal  que  sia  demos- 
trada, Sènyer,  la  entellectual  figura,  per  assò  nos  afiguram 
la  sensual  figura  posant  e  dient  que  A  sia* nostre  Senyor 
Jhesu  Christ  e  B  sia  la  significació  de  A,  e  C  sia  tots  los 
crestians  e  D  sia  significació  de  la  C,  e  E  sia  lo  mon  e  F 
sia  la  significació  de  la  E,  e  G  sia  lo  franc  poder  e  saber  e 
voler  qui  es  en  la  C  e  H  sia  la  significació  de  G,  e  1  sia  po- 


1.  A,  amador  de  tots  amadors.— 2.  E,  sie. 


L.  DE  Contemplació 


367 


tencia  mutiva  e  K  sia  la  significació  de  ],  e  L  sia  acabament 
e  M  sia  la  significació  de  L,  e  N  sia  1  enteniment  del  home 
lo  qual  reeba  totes  les  significacions  damun  dites  per  en- 
tencio  que  pusca  apercebre  e  conèxer  la  art  e  la  carrera  e 
la  manera  com  hom  pusca  convertir  tot  lo  mon  a  via  de 
salut.  ^'•(3.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxf 
com  per  gran  entrament  de  calor  en  la  potencia  vejetable 
e  per  poca  quantitat  de  fredor  se  gira  la  sensitiva  potencia 
a  sentir  set  e  la  imaginativa  a  ymaginar  fonts  e  la  volentat 
a  boure  aigua  freda,  enaxí  com  hom  met  la  B  e  la  D  e  la 
F  e  la  H  e  la  K  e  la  M  en  la  N,  adones  aperceb  la  N  la 
manera  e  la  art  per  la  qual  hom  pot  gitar  los  infeels  de 
lur  error  els  pot  fer  venir  a  creensa  de  veritat.  On,  com 
sia  cosa  que  les  arts  e  les  maneres  segons  que  son  profita- 
bles  les  unes  més  que  les  altres  segons  lo  major  profit  que 
sen  seguex,  sí  sòn  pus  necessàries  les  unes  que  les  altres, 
e  com  tan  gran  profit  se  seguesca  de  endressar  los  homens 
errats  a  via  de  veritat,  doncs  placia  a  vos,  Sènyer,  que  en 
axí  com  vos  ab  la  vostra  passió  e  ab  los  apòstols  comen- 
sàs  la  manera  com  los  errats  ixen  de  error,  que  ara  retor- 
nets  aquella  manera  e  devoció  que  adones  era  en  lo  mon 
com  vos  els  apòstols  murís  e  ploràs  per  sanar  e  lavar  nos- 
tres langors  e  nostres  culpes. 

4.     Senyor  qui  avets  los  cresHans  •  occasionah  damar  iot 
vostres  *  bonraments  membrants  los  vostres  grans  turments!  Sen- 


I.  A,  crestiants. — 2.  A,  uestres. 

'  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Jhesu  Christ. 

H 

Significació  de  G. 

B 

Significació  de  A. 

1 

Potencia  motiva. 

C 

Tots  los  crisrians. 

K 

Significació  de  1. 

D 

Significació  de  C. 

L 

Acabament. 

E 

Mon. 

M 

Significació  de  L. 

F 

Significació  de  E. 

N 

Enteniment  del  home. 

G 

Franc  poder  saber   i   voler 
dels  cristians. 

368  Ramon  Lull 

sualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  la  B  de- 
mostra e  significa  a  la  N  que  la  A  ha  mès  en  est  mon  vica- 
ri e  loctinent  seu,  so  es  lo  Sant  Apostoii,  e  los  cardenals 
els  prelats  els  religiosos  els  princeps  els  altres  crestians. 
On,  com  la  N  reeb  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A,  adones 
la  N  entén  que  la  C  es  occasionada  per  la  A  com  manten- 
ga  en  veritat  aquells  qui  son  conexents  de  veritat  e  com 
traga  de  error  aquells  qui  son  en  error;  car  si  assò  no   era 
enaxí  e  era  lo  contrari,  la  N  entendria  que  la  B  no  demos- 
traria que  la  A  agués  fet  en  est  mon  vicari  ni  procurador, 
e  assò  es  contraria  cosa  a  nostra  sensualitat  e  entellectuitat. 
<        "-^         4(  5.  Jlmorós  Senyor!  Entellectualment  entenem  que  la  B 
*  /        demostra  a  la  N  lo  gran  càrrec  en  que  la  A  ha  posada  la 
^**^^f        u  ^  P^^  *^'  *1"^  endrès  e  ordén  la  E  a  glòria  e  a  laor  de  la 

/,  .V,^         A.'On,  dementre  que  la  N  reeb  la  B  en  so  que  li  mostra 

'.  '7  '      lo  gran  càrrec  en  que  ha  mesa  la  C,  la  memòria  remembra 

^  *  len^'iM'     ,  ,         ,  ,       ^ 

la  gran  pobrea  e  la  gran  mort  angoxosa  que  lo  vostre  cors 
sostenc  per  amor  de  la  C.  On,  dementre  que  la  memòria 
assò  remembra,  la  N  entén  la  D  qui  demostra  com  la  C  es 
molt  fortment  encarregada  de  amar  e  servir  la  A:  on,  per 
assò  la  memòria  remembra  los  infeels  qui  la  A  innoren  e 
menyspreen  e  blastomen  e  desonren.  On,  com  la  memòria 
assò  remembra,  adones  la  N  entén  com  la  volentat  de  la  C 
es  occasionada  molt  fortment  per  so  que  la  B  e  la  D  signifi- 
quen a  voler  e  a  amar  lonrament  e  la  honor  de  la  A. 
»•<  6.  Verinós  Senyor!  Com  la  B  e  la  D  an  significat  a  la  N  la 
occasió  que  la  C  ha  d  amar  lonrament  de  la  A,  adones  la 
D  demostra  a  la  N  de  la  C  lo  franc  poder  e  saber  e  voler 
que  la  A  ha  donat  a  la  C  per  tal  que  la  C  se  mova  ab  la  ] 
a  honrar  e  a  loar  la  A  per  tal  que  en  la  C  sia  la  L  per  la 
qual  la  C  ús  de  la  G  que  li  ha  donada  la  A  per  tal  que  la  M 
demostre  acabada  la  C  per  tal  que  la  B  do  demostració 
a  la  N  del  acabament  de  la  A  en  quant  es  creador  e  en 
quant  es  creatura. 

7.     Misericordiós  Senyor  en  lo  qual  misericòrdia  tan  pia- 


L.  DE  Contemplació 


3% 


dosament  e  tan  confiantment  per  ianfs  peccadors  es  rememora-  *t  ^*^^^.        , 
da!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  la  ^A**i  ^**^    /^ 
D  e  la  F  e  la  H  e  la  M  signifiquen  a  la  N  que  no  ha  en^-^^•^*'*  "  ^  \^ 
la  E  null  poble  qui  aja  tan  gran  poder  ni  saber  en  honrar  *-  í^*^     >->-cw* 
son  creador  com  ha  la  C,  e  la  B  demostra  a  la  N  que  en 
la  E  no  ha  null  poble  qui  aja  tan  occasionada  sa  volentat 
en  amar  son  creador  com  ha  la  C.  On,  dementre  que  la 
N  entén  totes  aquestes  significacions,  la   K  demostra  a  la 
N  la  privació  de  la  L/en  la  ],  per  so  car  la  1  nò  mou  aitàn 
fortment  la  G  en  la  C  per  honrar  la  C  la  A,  com  es   la 
granea  de  la  occasió  que  la  C  ha  en  honrar  la  A  segons 
que  la  B' demostra  potencial  moviment  de  la  G  a  honrar  JI'^L•,J^^  ]n^'^ 
la  A,  per  tal  que  actualment  sia  honrada  la  A  per  la  C  se-  v  ^^ 

gons  que  la  G  es  potencialment  en  la  C.  %  8.  On,  demen-  s  t*-**'*''*^  ^.^ 
tre  que  la  N  reeb,  Sènyer,  totes  les  significacions  damun  I  ^*^ 
dites,  en  après  ell  guarda  e  entellectueja  la  K  e  la  H  en  so  '^^^  v^^*'*^ 
que  la  D  demostra  de  la  C:  on,  per  assò  la  N  entén  que 
pus  actualment  es  la  1  *en  poder  e  saber  en  la  C  a  hon- 
rar la  A,  que  no  es  en  voler;  car  si  1  voler  era  en  la  C  tan 
egualment  en  la  1  com  es  en  poder  e  saber,  aytant  se  mou- 
ria la  1  en  voler  com  en  poder  e  saber,  e  si  assò  era  enaxí 
honraria  aitant  la  C  la  A  per  voler  com  pot  per  poder  e 
saber.  On,  dementre  que  la  N  entén  totes  estes  coses, 
adones  la  K  li  demostra  que  la  I  està  més  en  potencia  e 
menys  en  actu  en  lo  voler  de  la  C  que  en  lo  poder  el  sa- 
ber: on,  per  assò  la  M  demostra  que  la  L  priva  pus  fort 
en  lo  voler  de  la  C  que  en  lo  poder  el  saber  a  honrar  la  A. 
>•(  9.  On,  qui  vol  conèxer  ni  saber  la  art  ni  la  manera  per 
la  qual  hom  meta  la  L  en  la  G,  sapia  conèxer  e  entendre 
com  la  privació  de  la  L  es  en  lo  voler  de  la  C  pus  la  1  no 
mou  tant  lo  voler  com  es  lo  poder  el  saber.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  la  art  e  la  manera  de  convertir  lo  mon  a 
la  C  es  que  hom  occasioneg  la  1  com  se  mova  egualment 


I.  A,  que  la  .h. — 2.  A,  es  en  la  .j.:  M,  ({uòd,  quoniam  7  non  est  ac 
tuaíiter. 

CoNTEMPLAaO-VI  I  -a^. 


370  Ramon   Lull 

per  tota  la  G  qui  es  en  la  C.  On,  dementre  que  la  N  ha 
apercebut  e  entès  com  lo  mon  pot  ésser  endressat  en  una 
!      fe  per  esta  manera  e  per  esta  art  en  est  loc  entesa,  adones 
la  N  tempta  sí  metexa  si  porà  entendre  G  en  altra  creen- 
sa  que  sia  tan  gran  en  poder  e  saber  e  en  occasionat  voler, 
com  la  G  qui  es  en  la  C.  On,  com  la  N  assò  encerca, 
adones  la  F  demostra  que  en  la  E  no  ha  egual  G  en  poder 
e  saber '  e  occasionat  voler  de  fer  bé,  com  la  G  de  la  C. 
1  o.     T^ey  dels  reys  e  Senyor  dels  senyor  qui  sols  amor  de 
•/"  xm'  ^^*  amors!  Qui  vol  ésser  ajudador  e  consentidor  com  lo 

«^^  j^Qj^  venga  tot  a  la  sancta  fe  romana,  covénse  que  sesfors 

■jf^'Ç^  f^  aitant  com  pusca  com  la  1  se  fhova  aitant  com  lo  voler  de 
7  ^a4K  *^r^^^^  Ja  C,  com  es* lo  poder  el  saber  qui  es  en  la  C.  On,  com  la 
jt/)  D  demostre  a  la  N  que  en  la  C  lo  Sant  Pare  Apostoli  e 

sos  companyons  an  poder  e  saber  de  fer  mostrar  diverses 
lenguatges  als  sants  religiosos  los  quals  la  D  demostra  ^ 
ésser  en  la  C,  adones  cove  que  hom  sesfors  aitant  com 
pusca  com  la  I  se  mova  per  tota  la  G  del  Apostoli  e  dels 
cardenals,  per  tal  que  la  1  egualment  se  mova  en  la  G  dels 
sants  religiosos  qui  per  gràcia  vostra  an  poder  e  saber  de 
convertir  los  infeels,  pus  que  la  1  sia  egualment  en  lur  vo- 
ler ab  lur  poder  e  saber  ajudat  e  licenciat*per  la  G  del 
Papa  e  dels  cardenals  enja  qual  sia  la  1  egualment  en  vo- 
ler ab  lo  poder  el  saber^f^  1 1.  Gloriós  Senyor!  Entellectual- 
ment  entenem  que  la  È  no  cessa  nit  ne  dia  de  significar  e 
demostrar  la  A  a  la  N  per  tal  que  la  I  egualment  sia  en 
lo  voler  de  la  C  a  honrar  la  A  ab  lo  poder  el  saber  per 
tal  que  la  A  sia  honrada  e  adorada  e  loada  per  tota  la  E. 
On,  enaxí  com  hom  ha  franca  volentat  a  fer  bé  e  a  esqui- 
var mal,  enaxí,  Sènyer,  la  D  demostra  de  la  C  que  lo  vo- 
ler de  la  C  es  franc  a  egualar  la  1  a  honrar  la  A  per  tota 
la  G  de  la  C,  car  si  no  ho  era,  la  B  no  puría  demostrar  a 
la  N  la  L  en  la  A;  mas  car  la  ]  se  mova  ab  major  afany  e 


I.  A,  e  en  saber.  —  2.  M,  ut  7.  moveat  voluntat  em  qux  est  in  C.  tan- 
tum  quanta  est, — 3.  A,  demostrarà. — 4.  A,  liscencieiat. 


L.  DE  Contemplació  371 


pus  pererosament  en  lo  poder  el  saber  de  la  G  que  en  el 
voler  per  so  car  la  cosa  es  pus  leugera  de  voler  que  de 
fer,  per  assò  se  convertex  la  G  en  major  poder  e  saber  ac- 
tual que  en  actual  voler  concordant  ab  actual  poder  e  saber. 
On,  com  la  G  ses  alterada  e  afígurada  en  esta  figura,  adones 
saltereja  es  pervetex'  en  segona  figura  e  es  major  lo  voler 
en  la  potencia  sens  la  1  que  no  es  lo  voler  qui  ab  la  1  *se 
mou  en  lo  poder  e  saber  actualment  en  alcú  altre  negoci. 
«  12.  SancUficat  Senyor!  La  raó  per  que  la  G  saltereja  en 
les  dues  figures  damun  dites  per  la  1,  es  per  raó  de  parti- 
cular 1  e  universal;  car  los  particulars  de  la  C,  la  1  que  an 
potencialment  en  honrar  la  A  per  tota  la  G  universal  de 
la  C,  no  la  adúen  egualment  en  actu  ab  lo  poder  e  saber 
actual  de  la  G  universal;  mas  en  particular  cascú  individuu 
de  la  C  ha  major  voler  sens  la  1  en  actu,  que  no  es  lo  ac- 
tual poder  e  saber  en  cascú  dels  particulars  de  la  C;  e  as- 
sò esdevé,  Sènyer,  per  rahó  de  la  diversitat  de  la  I  en  cas- 
cú del  poder  e  saber  e  voler  dels  individuus  de  la  C.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  la  art  e  la  manera  seria  que  1 
voler  mogués  en  la  G  lo  poder  el  saber:  car  enaxí  com  un 
cors  mou  hom  ab  altre,  enaxí  lo  voler  moú  lo  poder  el  sa- 
ber, car  la  1  no  pot 3 moure  lo  poder  el  saber  sens  que  la 
]  no  sia  en  lo  voler. 

1 3.     Poderós  Senyor  en  tots  poders,  gloriós  Senyor  en  to- 
tes glòries!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem      ^  ^  ^^.w^-m.-  H 
que  la  F  demostra  a  la  N  que  en  la  E  es  la  L  e  son  con-         ,        ^t 
trari:  on,  per  assò  la  N  entén  que  en  la  E  es  veritat  e  fal-         -    . 
setat.  On,  dementre  que  la  N  assò  entén,  la  F  li  dona  de-    ^  ^  ^'^" 
mostracio  que  pus  forts  cosa  es  en  sí  la  L  que  son  contrari: 
on,  per  assò  la  M  demostra  que  pus  leugera  cosa  es  que  ^u.J~^  à^  4^ 
la  veritat  vensa  son  contrari,  que  falsetat  son  contrari,  E  si  ,       .   V  '   iw  i 
assò  no  era  enaxí  e  era  d  assò  lo  contrari,  la  B  no  poría  •;  lr«,T 

demostrar  a  la  N  que  la  L  fos  en  la  A,  e  si  noi  era  la  M  ^  u.  ^ 


1.  A,  preuertex.  —  2.  E,  qui  es  ab  la  .j. — 3.  A,  nos  pot. 


;•*■;-<' 


,t 


^ji  Ramon   Lull 

significaria  en  la  A  lo  contrari  de  la  L,  e  assò  es  cosa  im- 
possíbol.  *  On,  per  la  qual  impossibilitat,  Sènyer,  es  demos- 
trant la  F  a  la  N  que  la  veritat  es  pus  forts  cosa  en  la  E 
que  son  contrari  segons  que  damunt  avem  provat.  >t(  14.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  la  art  e  la  manera  es  que  hom 
fassa  tant,  que  mova  primerament  la  potencia  sensitiva 
daquell  e  aquells  qui  an  major  la  G  en  la  C  quels  altres  in- 
dividuus  de  la  C,  per  tal  que  la  I  se  mova  egualment  en  la 
G  del  Sant  Pare  Apostoli  e  dels  cardenals  e  dels  prelats 
e  dels  religioses  e  dels  princeps;  car  si  la  mutiva  potencia 
mou  lo  poder  el  saber  ab  lo  voler  dels  damundits,  de  ne- 
cessària se  cove  que  la  L  entre  en  la  C,  e  per  la  C  en  la  E 
ab  la  ajuda  de  la  A;  e  si  tant  es  que  la  1  no  pusca  moure 
la  G  dels  damundits,  cove  que  aquells  qui  son  moguts  per 
la  1  ab  egual  voler  del  poder 'el  saber,  que  preguen  tant 
e  adoren  e  contemplen  tant  la  A  e  que  fassen  tantes  de 
affliccions,  d  entro  que  la  A  per  mèrit  d  aquells  mova  lo  vo- 
ler segons  lo  poder  el  saber  que  ha  donat  al  Sant  Apos- 
//'  toli  e  als  altres  damundits.  4<  15.  Enaxí,  Sènyer,  com  lay- 
-1  gua  mou  lo  roder  e  lo  roder  mou  la  mola  e  la  mola  mol  *la 

I  ^C(^*^if  farina,  enaxí  cove  que  primerament  se  mova  la  ]  a  moure 
la  major  G  qui  es  en  la  C,  e  per  lo  moviment  d  aquella  co- 
//  vé  ques  mouen  los  altres  individuus  de  la  C.  On,  cove  de 
/  necessitat  que  la  1  entellectual  se  mova  primerament  per 
tal  que  pusca  moure  la  1  sensual:  car  enaxí  com  lo  roder 
nos  poría  moure  sens  lo  moviment  de  1  aigua  ni  la  mola 
sens  lo  moviment  del  roder  ni  la  farina  sens  lo  moviment 
de  la  mola,  enaxí  la  mutiva  sensual  nos  pot  moure  sens  la 
entellectual  ni  los  individuus  de  la  C  nos  poden  moure  a 
convertir  la  E  sens  lo  moviment  entellectual  e  sensual  de 
la  major  G  qui  es  en  la  E  loctinent  de  la  A  qui  li  ha  dat 
franc  voler  e  poder  com  meta  a  sa  honor  la  L  en  la  C,  per 


En  els  codis  A  i  E,  aquí  hi  ha  el  calderó  corresponent  al   n.°    14. 
Atenent  al  sentit  i  seguint  la  Maguntina,  l'hem  posat  més  avall. 
I.  A,  per  lo  poder. — 2.  A,  mou. 


L.  DE  Contemplació  373 


tal  que  la  L  pusca  entrar  en  la  E  qui  es  creada  per  fer  re- 
verencia e  honor  a  la  A. 

i  6.  Jtb  Senyor  qui  murís  e  ploràs  per  gran  influencia 
damor!  Entellectualment  entenem  que  la  B  demostra  que 
la  A  ha  pus  ubligat  lo  cap  de  la  C,  que  no  ha  negú  dels  al- 
tres membres  de  la  C:  car  axí  com  lo  cap  del  home  es  pus 
vertuós  en  so  que  conté  més  de  senys '  sensuals  que  no  fa 
negún  altre  membre  del  cors,  en  axí  lo  cap  de  la  C  conten 
major  poder  que  negú  dels  altres  individuus,  lo  qual  po- 
der lubliga  pus  fortment  a  metre  la  L  en  la  C  per  tal  que 
tota  la  E  sia  en  la  C  a  glòria  e  a  laor  de  la  A.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  cove  que  primerament  la  1  se  mova 
en  lo  cap  de  la  C  per  tal  que  tota  la  C  se  mova  per  lo 
moviment  del  cap  a  honrar  la  A  metent  la  E  en  la  C:  on, 
per  assò  cove  que  sien  trameses  missatges  als  sarraïns  per 
lo  moviment  de  la  1  en  lo  cap  de  la  C,  los  quals  sarraíns 
vegen  les  coses  en  les  quals  sacorden  es  desacorden  ab  la 
C  segons  que  la  B  demostra  a  la  N,  e  ab  so  en  *  que  sacor- 
den cove  que  la  ]  mouen  en  so  ques  desacorden,  per  tal  que 
ab  raons  e  ab  qüestions  encerquen^qual  dej«s^ligs  demos- 
tra pus  acabades  vostres  vertuts  a  la  N.  "«  17.  IGraciós  Se- 
nyor! Com  la  N  entén  so  que  la  B  li  demostríTde  la  A,  c 
la  memòria  remembra  que  la  sancta  trinitat  e  la  sancta  en- 
carnació que  la  B  demostra  de  la  A  no  es  so  que  los  sar- 
raíns niïs  jueus  se  cuiden  que  nos  cream  en  la  A,  adones 
la  N  entén  quel  contrast  es  de  nos  a  ells* per  so  com  ells 
no  entenen  so  que  nos  creem;  car  ells  se  cuiden  que  nos 
cream  de  la  A  so  que  no  creem  e  no  saben  so  que  de  la 
A  creem  e  sabem;  car  en  so  que  ells  oen  trinitat,  se  cuiden 
que  cream  en  .iij.  deus,  lo  Pare  que  sia  ans  quel  Fill;  e  en 
so  que  oen  encarnació,  se  cuiden  que  cream  que  la  deitat 
salteràs  e  murís:  on,  per  assò  es  lo  contrast  fet  en  lo  pre- 
dicat com  qui  diu:  Deus  es  un  en  trinitat,  e  Deus  es  encar- 


1.  E,  dels  seyns. — a.  A,  manca  en.  —  3.  A,  enserquem.  —  4.  E,  de  nos 
a  els  es. 


374 


Ramon  Lull 


7^ 


nat.  On,  si  ells  entenien  lo  predicat  segons  que  nos  1  ente- 
nem, ells  e  nos  no  contrastaríem,  axí  com  nos  contrastarien 
aquells  qui  la  .).  diu:  Legut  es  fer  mal,  e  lautre  diu  que  no 
es  legut.  La  .j,  ho  entén  a  dir  de  mal  de  pena  per  fe  justi- 
cia  e  lautre  ho  entén  a  dir  de  mal  de  culpa:  on,  cascú  cui- 
da  contrastar  al  altre  en  so  que  no  contrasta.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  per  assò  lo  Papa  els  princeps  deurien 
trametre  missatge '  als  infeels  per  donar  a  entendre  del  pre- 
jdícat  so  que  ells  no  entenen,  per  tal  que  ab  la  C  en  lo  sob- 
ject  e  predicat* sacordassen.  "^hd»:  Vertader  Senyor!  Sen- 
sualment  sentim  e  entelIectuaMent  entenem  que  la  B 
demostra  a  la  N  que  la  A  ha  donat  poder  a  la  C  que  des- 
trenya  alcuns  sarraíns  qui  son  catíus  e  alcuns  jueus,  e'per 
forsa  lur  fassa  mostrar  la  nostra  creensa  en  qual  manera 
creu  en  lo  sobject  e  en  lo  predicat  com  se  diu:  Un  Deu  en 
trinitat,  e  com  se  diu:  Lo  Fill  es  encarnat;  car  si  axí  com 
linfantó  qui  per  paor  del  maestre  ha  a  retre  la  lissó,  los  in- 
feels aprenien  e  entenien -^per  paor  de  la  C,  covenría 
de  necessitat  que  la  ]  mogués  ells  o  alcún  delís  a  la  C,  axí 
com  mou  la  C  a  reebre  so  que  la  B  demostra  de  la  A:  on, 
los  infeels  qui  entrarien  en  la  C  ne  convertirien  d  altres. 
On,  dementre  que  la  N  entén,  Sènyer,  aquesta  manera,  la 
memòria  remembra  que  molts  jueus  se  convertirien  si  avien 
de  que  visquessen,  e  molts  sarraíns  si  no  eren  desonrats 
per  la  C:  on,  per  assò  la  N  entén  que  la  B  demostra  que 
la  A  ha  donat  poder  a  la  C  de  donar  vida  e  de  tenir  hon- 
rats los  infeels  qui  volràn  entrar  en  la  C,  ab  que  la  1  mova 
]o  voler  en  la  G  per  tal  ques  mova  lo  poder  el  saber  de 
la  C-  jv 

19.  Gloripcador  Senyor  qui  sots  creador  e  recreador!  En- 
tellectualment  entenem  que  la  B  significa  e  demostra  a  la 
N  que  la  A  ha  la  G  en  metre  los  infeels  en  la  C,  car  si  no 
ho  avia,  la  B  mostraria  a  la  N  que  la  L  no  es  en  la  A.  On, 


1.  E,  misaties. — 2.  A,  e  en  lo  predicat. — 3.  E,  e  que. — 4.  A,  apen- 
drien  e  entendrien. 


L.  DE  Contemplació  375 


com  la  L  sia  en  la  A,  per  assò  la  N  entén  que  la  A  ha  po- 
der e  saber  e  voler  de  metre  los  errats  ab  la  L  en  la  C. 
On,  dementre  que  la  N  assò  entén,  la  memòria  remembra 
que  molts  errats  ha  en  la  E  qui  no  son  en  la  C:  on,  per 
assò  la  N  se  maravella  de  la  A  pus  que  ha  en  sí  la  L,  per 
que  no  met  los  errats  de  la  E  en  la  C.  On,  dementre  que 
la  N  se  maravella  per  esta  manera,  la  M  li  demostra  que 
si  la  A  forsava  lo  Franch  voler  dels  errats  els  constrenyía 
a  entrar  en  la  C,  o  si  forsava  lo  franc  voler  de  la  C  que 
costretament  forsassen  los  errats  de  entrar  en  la  C,  la  M 
demostraria  a  la  N  que  la  L  no  seria  en  la  A  ni  en  la  C:  |  :  jf^^M.  '  ^j ' 
on,  per  assò  la  N  entén  que  la  A  no  vol  ésser  contra  lo  1  1 /X.  p//Ài/J~^t 
franc  voler  de  la  C  ni  dels  infeels,  car  si  ho  era  seria  lo 
creador  contra  lo  franc  voler  qui  es  en  sa  creatura;  e  assò 
es  cosa  impossíbol.  Ai  20.  On,  com  assò  sia,  Sènyer,  enaxí, 
doncs  la  art  e  la  manera  es  que  la  1  de  la  C  '  se  mova  fran- 
chament  per  tota  la  G  de  la  C  a  moure  lo  franc  voler  dels 
infeels  per  tal  que  entren  en  la  C,  lo  qual  moviment  de  la 
C  cove  ésser  mogut  per  so  que  la  B  demostra  de  la  A  a 
la  N.  Mas  com  la  C  espera  que  la  A  la  mova  costretament 
o  mova  los  infeels  a  la  C  e  la  C  niïs  infeels  no  reeben  ab 
la  L  so  que  la  B  ab  la  L  demostra  de  la  A,  adones  la  M 
demostra  defalliment  de  la  L  en  la  C-  On,  qui  vol  que  la 
L  sia  acabadament  en  la  C,  mova  la  1  entellectual  de  los  in- 
feels ab  la  1  entellectual  de  la  C  per  tal  que  la  1  sensual 
dels  infeels  se  mova  en  la  C  per  lo  moviment  de  la  I  en- 
tellectual qui  reeba  so  que  la  B  demostra  de  la  A;  mas  v*^"^^ 
com  la  1  sensual  de  la  C  vol  forsar  la  1  sensual  dels  infeels 
sens  la  I  entellectual,  adones  la  M  demostra  que  la  L  de- 
fall  en  la  C,  per  lo  qual  defalliment  los  infeels  no  poden 
entrar  en  la  C  ni  la  C  no  es  digna  que  ells  hi  entren,  pus 
los  hi  vol  metre  contra  so  que  la  B  demostra  de  la  A. 
«in.  Piadós  Senyor!  En  axí  com  la  forma  artificial  està  po- 

I .  E,  de  la  .e. 


376 


Ramon  Lull 


tencialment  en  la  matèria,  enaxí  la  D'demostra  a  la 
N  que  la  L  està  potencialment  en  la  E  per  lo  poder  el 
saber  que  la  B  demostra  que  la  A  ha  donat  a  la  C  e  per 
lo  ubligat  voler  de  la  C  a  voler  per  amor  de  la  A  que 
la  L  sia  en  la  B,  per  tal  que  la  E  sia  tota  en  la  C  a  loar  e 
a  honrar  la  C  la  A.  On,  si  la  C  mou  la  1  entellectual  a  en- 
dressar  la  1  entellectual  de  los  infeels,  adones  es  leguda 
cosa  que  per  armes  e  per  forsa  sensual  se  mova  la  1  sen- 
.^  ■^u/yi/vfxJ^  sual  de  la  C  contra  la  1  sensual  dels  infeels  qui  vol  des- 
truir la  1  sensual  de  la  C.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
per  assò  significa  la  M  a  la  N  que  la  L  potencialment  està 
en  la  E,  e  la  E,  so  son  los  infeels,  potencialment  estan  en 
la  C.  On,  si  lo  cap  de  la  C  prenia  tant  de  tresor  e  de  la 
renda  de  la  G  e  la  assignava  a  tots  temps  a  moure  la  1  sen- 
sual e  entellectual  de  la  C  contra  la  1  sensual  e  entellectual 
dels  infeels,  adones  la  forma  potencial  de  la  L  vendria  de 
potencia  en  actu  en  la  E  e  de  la  E  en  la  C,  tant  tro  que 
tota  la  E  seria  sotsmesa  a  la  C,  per  la  qual  subjecció  la  1 
mouria  tota  la  G  de  la  E  a  loar  e  a  glorificar  la  A  en  la  C. 
22.  "Liberal  Senyor  de  gràcies  e  de  vertufs  als  vostres 
amadors!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  la  M  demostra  a  la  N  que  la  L  més  es  en  la  E  en  unes 
coses  que  en  altres,  axí  com  la  L  qui  es  més  en  los  animals 
que  en  los  vegetables  e  més  en  los  animals  racionals  que 
en  los  inracionals  e  més  en  los  homens  justs  que  en  los  in- 
justs. On,  dementre  que  la  N  reeb  la  M,  adones  la  K  de- 
mostra a  la  N  que  aitant  com  la  L  es  més  en  la  E  en  unes 
coses  que  en  altres,  aitant  més  la  Q  sz  deuria  esforsar  en 
la  C^com  la  L  fos  en  les  coses  mellors.  On,  dementre  que 
la  N  reeb  la  K,  la  D  demostra  ab  ^  la  H  a  la  N  que  la  G  qui 
no  es  en  la  C  seria  molt  mellor  en  la  C  que  com  es  fora 
la  C.  On,  dementre  que  la  N  entén  la  D  e  la  K,  la  B  de- 
mostra a  la  N  que  la  A  vulrí.a  que  tota  la  G  de  la  E  fos 


I,  A,  enaxí  la  matèria  de  la  .d.  —  2.  A,  a. 


L.  DE  Contemplació  yj-j 

en  la  C:  on,  per  assò  la  B  obliga  la  G  de  la  C  ques  mova 
ab  la  ]  egualment  per  la  G,  per  tal  que  la  G  qui  no  es  en 
la  C  entre  en  la  C.  *•(  23.  Gloriós  Senyor!  Com  la  1  n\ou 
més  la  G  en  la  E  per  amor  de  les  coses  sensuals  que  per 
amor  de  les  coses  entellectuals,  adones  la  N  entén  que  la 
L  priva  en  la  E  aitant  com  la  K  demostra  que  la  ]  se  mou 
més  per  les  coses  sensuals  que  per  les  entellectuals.  On, 
dementre  que  la  N  entén  aquests  significats,  la  D  demos- 
tra que  la  C  no  pot  compendrc  teta  la  G  de  la  E  per  lo 
negoci  que  fa  major  en  les  coses  sensuals  que  en  les  entel- 
lectuals. On,  com  hom  vol  convertir  la  1  a  aver  major  mo- 
viment en  la  G  per  amar  més  les  coses  entellectuals  que 
les  sensuals,  adones  la  H  demostra  que  la  C  porà  contenir 
tota  la  G  de  la  C  pus  tota  la  ]  de  la  C  se  do  a  la  primera 
cntencio  ab  les  coses  entellectuals  e  do  la  segona  entencio 
a  les  coses  sensuals.  «  24.  Acabal  Senyor!  Entellectualment 
entenem  que  la  B  demostra  a  la  N  que  major  volentat  ha 
la  A  e  major  plaer  que  la  C  mova  la  ]  entellectual  contra 
la  ]  entellectual  dels  infeels,  que  no  ha  que  la  1  sensual  de 
la  C  se  mova  contra  la  1  sensual  dels  infeels;  e  si  assò  la 
B  no  significava  de  la  A,  la  L  no  seria  en  la  A  ni  en  la  B, 
e  assò  seria, '  Sènyer,  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibi- 
litat la  N  entén  que  més  son  los  infeels  que  vostra  huma- 
na natura  e  los  apòstols  meteren*en  la  C  ab  armes  entel- 
lectuals, que  los  infeels  que  la  C  ha  meses  en  sí  metexa  ab 
armes  sensuals.  On,  com  la  N  assò  entén,  adones  la  M 
demostra  que  la  L  cove  més  entrar  en  la  E  per  lo  movi- 
ment entellectual  de  la  1  que  per  lo  sensual.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  qui  vol  vèer  la  art  ni  la  manera  de  cover- 
tir  lo  mon  a  la  C,  veja  com  per  lo  moviment  entellectual 
de  la  ]  en  la  G  se  pot  més  convertir  que  per  lo  moviment 
sensual. 

25.     Gran  Senyor  sobre  toies  granèes,  honrat  Senyor  so- 


I.  E,  es. — 2.  E,  meseren. 


it^jl-LA.ku 


'^•. 


32^8  Ramon  Lull 

hre  tols  honramenis!  Sensualment  sentim  e  entellectualment 
entenem  que  dementre  que  la  B  demostra  la  A  a  la  N, 
molts  homens  son  en  la  C  religiosos  e  lecs  qui  vulríen  murir 
per  honrar  la  A  en  la  E;  mas  car  la  L  no  es  en  la  1,  per 
assò  la  1  nos  mou  sensualment  a  moure  la  G:  on,  per  as- 
sò  la  C  no  pot  contenir  tota  la  G  qui  es  en  la  E,  la  qual 
contendría  si  la  1  se  movia  sensualment  en  la  G  de  la  E 
adones  com  la  N  de  la  C  reeb  so  que  la  B  demostra  de  la 
A.  f<  a6.  Celestial  Senyor!  Com  alcuns  dels  homens  de  la  C 
son  a  assò  venguts  que  son  moguts  per  la  1  entellectual  a 
honrar  la  A  per  tota  la  E  e  no  dubten  mort  a  soferre  per 
I  ,  amor  de  la  A,  adones  cove  que  lo  cap  de  la  C  e  sos  con- 

selladors  e  los  princeps  els  prelats  se  moguen '  a  donar  art 
e  manera  com  los  benahuirats  moguts  entellectualment  a 
honrar  la  A  en  la  E,  se  mouen  sensualment  per  tota  la  E 
per  tal  que  la  A  sia  honrada  per  tota  la  E,  la  qual  art  e 
manera  es,  Sènyer,  que  hom  lur  do  maestres  e  libres  e  des- 
peses per  tal  que[s]  pusquen  moure  sensualment  segons  lo 
moviment  entellectual;  e  cove  que  ab  los  libres  qui  mills 
demostren  veritat  de  la  A  e  mills  donen  devoció  a  la  C, 
hom* retorn  la  devoció  qui  era  en  lo  temps  dels  apòstols; 
car  per  la  innorancia  que  la  N  ha  com  no  sab  reebre  la  B, 
no  pot  aver  la  G  devoció  com  se  mova  per  la  ]  entellec- 
tualment ni  sensual,  e  per  assò  pertse  que  tota  la  G  de  la 
E  no  pot  entrar  en  la  C.  "V,  27.  Drelurer  Senyor!  Molts  son 
los  homens  qui  an  opinió  que  la  A  no  vulla  que  tota  la  G 
de  la  E  entre  en  la  C,  e  per  assò  la  1  nos  mou  en  aquells 
per  convertir  la  G  qui  es  fora  la  C:  on,  per  assò  la  M  de- 
mostra que  la  L  no  es  en  la  N  d  aquells  qui  an  aital  opinió, 
e  la  D  demostra  que  la  N  no  reeb  so  que  la  B  demostra 
de  la  A,  car  si  ho  faya  entendria  e  la  memòria  remembra- 
ria  com  la  A  sostenc  molts  de  treballs  e  molt  greu  mort 
ab  sos  apòstols  per  tal  que  tota  la  G  de  la  E  entràs  en  la 


I.  E,  mouen. — 2.  A,E,  om. 


L.  DE  Contemplació  379 

C;  mas  com  la  N  no  reeb  la  B  e  com  dubta  en  la  A,  per 
assò  la  G  nos  mou  a  devoció  com  la  A  sia  honrada  e  co- 
neguda per  tota  la  E.  On,  tot  lo  mellor  ordenament  que 
hom  pogués  fer  a  convertir  la  E,  seria  que  per  raons  ne- 
cessàries hom  li  feés  conèxer  so  que  la  B  demostra  a  la  N 
de  la  A. 

28.  Ah  Senyor  qui  sols  lugor  de  tols  íums  e  resplandor  de 
loles  resplandors!  Sensualment  sentim  e  entellectualment 
entenem  que  la  F  demostra  a  la  N  que  molts  homens  son 
per  la  E  qui  no  creen  Deu  ni  an  conexensa  de  la  C  e  son 
ydolatrics.  On,  com  la  N  entén  com  la  A  se  demostra  ab 
la  B  a  la  C  per  tal  que  los  infeels  entren  en  la  C,  adones 
la  N  entén  que  si  lo  cap  de  la  C  ordonava  que  aquells  on 
la  L  seria  pus  fortment  fossen  sos  procuradors,  e  si  los 
cardenals  ordonaven  que  aquell  on  la  L  seria  pus  fortment 
fos  lo  cap  de  la  C,  adones  auría  la  1  occasió  com  mogués 
per  tota  la  C  per  tal  que  entràs  en  ella  tota  la  G  de  la  E: 
car  enaxí  com  los  corses  majors  mouen  los  menors  e  les 
vertuts  majors  mouen  les  menors,  enaxí  la  L  major  cove 
que  sia  movedora  de  la  menor.  %  29.  Singular  Senyor! 
Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  los 
sarrayns  sacosten  més  a  la  C  que  nulles  altres  creenses. 
On,  dementre  que  la  D  assò  demostra  a  la  N,  la  N  entén 
que  la  1  es  major  en  la  G  dels  sarrayns  que  no  es  en  negú 
altre  poble  qui  no  sia  en  la  C.  On,  dementre  que  assò  en- 
tén la  N,  la  memòria  remembra  que  la  C  en  quant  sacor- 
da  mills  ab  los  sarrayns  que  ab  null  altre  poble,  per  assò 
es  pus  leugera  cosa  de  convertir  los  sarraïns  que  null  altre 
poble;  e  dementre  que  la  memòria  assò  membra,  la  N  en- 
tén que  la  C  ha  pus  fortment  e  pus  vigorosa  mester  a 
moure  la  sua  G  contra  la  G  dels  sarrayns,  que  contra  null 
altre  poble,  pus  que  la  memòria  remembra  que  la  major  G 
qui  sia  en  la  E  es  cella  dels  sarraïns  après  la  C.  On,  de- 
mentre que  la  N  assò  entén,  la  F  li  demostra  que  pus  la 
C  agués  convertits  los  sarraíns,  leugera  cosa  seria  puxes 


380  Ramon  Lull 

tot  làls'  a  convertir  qui  es  en  la  E.  "•<  30.  Gloriós  Senyor! 
Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  aitant 
com  la  C  crexería  si  convertia  los  sarraïns,  d  aitant  poría 
lo  cap  de  la  C  fer  majors  parts  a  donar  a  los  servidors  de 
la  A  com  la  B  reeben,  e  aitant  com  les  parts  serien  més  e 
majors,  d  aitant  puríen  ésser  més  los  servidors  e  mellors. 
On,  com  assò  sia  enaxí  e  com  nos  ajam  demostrada  la  art 
e  la  manera  com  per  gràcia  vostra  tot  lo  mon  se  pusca 
/^i/Ci  convertir  a  la  sancta  fe  cathòlica,  doncs  qui  es  en  la  C 

(x  vertader  amador  de  la  A  fassas  avant  ab  gran  1   en  la  G 

f^    ^        /  per  tractar  amant  adorant  contemplant  ferventment  la  A 

\^^  '       \  com  sia  honrada  per  tota  la  E,  per  tal  que  la  L  sia  per 

!  tota  la  Ee  tota  la  G  de  la  E  sia  en  la  C  a  glòria  e  a  laor  e 

a  reverencia  e  a  honor  de  nostra  dona  Sancta  Maria  ver- 
ge gloriosa  e  de  son  honrat  Fill  gloriós  qui  es  nostre  Se- 
nyor Deus  Jhesu  Christ. 


f  Cap.  347.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant ret  gràcies  e  mercès  a  son 
"Deus  gloriós  dels  grans  hens  que  do- 
na e  de  les  grans  culpes  que  perdona, 

Wt^^  H  Deus  honrat  gloriós!  A  vos,  Senyor,  sia  glòria  e 
»^^J  honor  per  tots  temps  e  a  tot  quant  de  vos  es.  Qui 
fe^^íi*^^  vos  vol,  adorant  e  contemplant,  retre  gràcies  e 
mercès  dels  grans  perdons  e  dels  grans  dons  que  ha  reebuts 
de  vos,  cove  que  fassa  figures  sensuals  per  tal  que  pusca 
pujar  son  enteniment  a  les  entellectuals  figures  per  les  quals 
ha  hom  conexensa  e  apercebiment  de  les  gràcies  ab  les 


1 .  M,  omnet  altos. 


L.  DE  Contemplació  381 


quals  hom  es  ublígat  a  loar  e  adorar  e  contemplar  son 
gloriós  Deus.  *•<  2.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  enaxí,  doncs 
per  assò  nos  a  glòria  e  a  laor  de  vos  posam  e  deym  que 
A  es  Deu  e  B  es  la  significació  de  la  A,  e  C  es  afermar 
trinitat  en  vos  e  D  es  la  significació  de  la  C,  e  E  es  negar 
vostra  trinitat  e  F  es  significació  de  la  E,  e  G  es  afermar 
encarnació  e  H  es  la  significació  de  la  G,  e  ]  es  negar  vos- 
tra encarnació  e  K  es  la  significació  de  1,  e  L  es  les  gràcies 
que  hom  vos  fa  dels  bens  e  dels  perdons  que  reeb  de  vos, 
e  M  es  1  enteniment  del  home  qui  reeb  los  significats  da- 
mundits  per  tal  que  aja  conexensa  de  les  gràcies  que  deu 
fer  a  son  Deus  piadós  liberal  misericordiós.  *  *<  3.  On,  com 
los  jueus  els  sarraíns  se  contrasten,  Sènyer,  ab  los  crestians 
sobre  la  vostra  trinitat  gloriosa  e  sobre  la  vostra  humani- 
tat veríuosa,  per  assò  cove  que  hom  meta  en  la  M  la  B  e 
la  D  e  la  F  e  la  H  e  la  K,  per  tal  que  la  M  reeba  cascuna 
d  estes  demostracions  per  asajar  e  temptar  sí  metex  per 
qual  de  les  demostracions  porà  sí  metex  mills  entendre  a 
ésser  ubligat  a  retre  gràcies  e  mercès  a  la  A  dels  bens  que 
dona  e  dels  peccats  que  perdona;  car  aquelles  demostra- 
cions qui  pus  fort  lubliguen  a  fer  gràcies  a  la  A,  se  demos- 
tren vertaderes '  e  donen  animositat  al  voler  de  fer  gràcies 
segons  que  1  enteniment  entén  la  gran  raó  que  ha  de  fer 
gràcies  dels  bens  que  reeb. 

4.     Jlh  Senyor  qui  honrats  aquells  qui  vos  honren  e  qui 
exoils  aquells  qui  us  graexen  e  quius^  beneexen!  Entellectual- 


*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Deu. 

H 

Significació  de  G. 

B 

Significació  de  A. 

1 

Negació  d'Encarnació. 

C 

Afirmació  de  Trinitat. 

K 

Significació  de  I. 

D 

Significació  de  C. 

L 

Gràcies  a  Deu. 

E 

Negació  de  Trinitat. 

M 

Enteniment    del    home    qui 

F 

Significació  de  E. 

reb  los  significat  damunt 

G 

Afirmació  d'Encarnació. 

dits. 

1.  A,  uertaders:  E,  uertades. —  2.  E,  e  us. 


382  Ramon  Lull 

ment  entenem  que  la  B  demostra  de  la  A  a  la  M  que  en 
la  A  ha  acabat  poder  e  saber  e  voler  e  dretura  e  miseri- 
còrdia, e  que  en  la  A  ha  humilitat  e  pietat  e  paciència  e 
acabament  de  totes  vertus.  On,  com  la  M  reeb  totes  aques- 
tes demostracions  que  la  B  li  fa  de  la  A,  adones  se  forma 
a  la  M  conexensa  de  la  vostra  excel•lent  bonea  qui  es  bo- 
nea  sobre  totes  bonèes  e  vertut  sobre  totes  vertuts  creades. ' 
>♦(  5.  On,  com  la  B,  Sènyer,  ha  demostrada  la  vostra  gran 
bonea  a  la  M  e  la  M  ha  reebuda  la  demostració  de  la  A, 
adones  la  M  entén  que  la  B  li  demostra  que  en  la  A  no 
ha  null  vici  ni  null  peccat  ni  null  defalliment.  On,  com  la 
M  reeb  aquesta  demostració  que  en  vos  no  ha  null  defa- 
lliment e  entén  que  en  vos  ha  tot  acabament,  adones  se 
sent  tan  honrat  e  tan  exalsat  e  tan  beneficiat  e  agraciat  per 
la  demostració  que  la  B  li  fa  de  la  A,  que  no  es  cor  qui  ho 
pogués  cogitar  ni  boca  qui  ho  pogués  parlar.  Ai  6.  On,  be- 
neyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  la  M  se  sent  tota  ple- 
na de  gràcia  e  de  vertut  per  la  demostració  damundita, 
adones  la  memòria  remembra  que  en  est  mon  ha  molt  de 
bé  e  molt  de  mal.  On,  dementre  que  la  memòria  assò  re- 
membra, la  M  se  gira  a  la  B  per  tal  que  reeba  so  que  li 
demostra  de  la  A:  on,  adones  la  B  li  demostra  que  tot  lo 
bé  qui  es  en  aquest  mon  es  vengut  de  la  A  e  tot  lo  mal 
de  culpa  e  tots  los  peccats  els  vicis  son  venguts  acciden- 
talment d  altra  cosa  qui  no  es  la  A.  On,  com  la  M  entén 
aquesta  demostració  aital,  adones  la  M  entén  que  es  molt 
ubligada  a  donar  la  L  a  la  A;  car  aitant  com  la  M  entén 
les  damun  dites  demostracions,  aitant  entén  sí  ubligat  a 
loar  e  a  beneyr  e  a  graír  la  A  qui  tan  noble  conexensa  li 
dona. 

7.  Oh  vos,  Sènyer,  qui  més  ama  fs  tes  majors  amors  que 
les  menors  en  los  vostres  amadors!  Entellectualment  entenem 
que  la  B  demostra  a  la  M  que  la  A  ha  creat  e  beneficiat 

] .  A,M,  manca  aquest  mot. 


L.  DE  Contemplació  383 

1  enteniment  humà  per  tal  que  ab  la  memòria  e  ab  la  vo- 
lentat  reeba  so  que  la  B  demostra  de  la  A,  per  so  que  to- 
tes .iij.  les  vertuts  reeben  gràcia  e  benedicció  de  la  A,  e 
la  M  aja  conexensa  e  la  memòria  remembrament  e  la  vo- 
lentat  plaer  de  so  que  la  B  demostra  en  la  A.  4<  8.  On, 
com  la  M  entén,  Sènyer,  que  la  mellor  creatura  qui  sia  es 
memòria  qui  membra  e  enteniment  qui  entén  e  volentat 
qui  am  la  A  e  la  B,  e  com  la  M  entén  que  per  la  A  es  sos- 
tenguda  e  agraciada  la  ànima  dome  a  membrar  e  a  enten- 
dre e  a  amar  la  A,  adones  aitant  com  la  M  pot  entendre 
so  que  la  B  li  demostra  de  la  A  e  aitant  com  pot  entendre 
la  noblea  de  la  memòria  e  del  enteniment  c  de  la  volentat 
qui  fruexen  la  A,  d  aitant  entén  que  la  D  occasioneja  totes 
.iij.  les  vertuts  a  fer  gràcies  e  mercès  a  la  A,  segons  que 
poden  per  memòria  e  per  entendre  e  per  amor  bastar  a 
gràcies  e  a  mercès  a  fer  a  la  B  qui  es  la  vertut  de  la  A. 
M  9.  Car  com  la  ànima,  Sènyer,  membra  e  entén  e  ama  la 
A,  adones  ix  vertut  de  la  A  qui  es  la  B  qui  fa  a  la  memò- 
ria membrar  e  al  enteniment  entendre  e  a  la  volentat  amar 
la  A:  on,  per  assò  la  ànima  es  ubligada  a  fer  gràcies  a  la 
B  qui  dona  vertut  a  la  M  com  do  la  L  a  la  A.  On,  enaxí 
com  peccat  es  per  so  dit  no  res  car  es  poca  cosa  en  quant 
ix  dome  accidentalment  qui  es  poca  cosa,  e  enaxí  com  lo 
peccat  es  gran  culpa  per  so  car  es  contra  la  vostra  gran  bo- 
nea  e  contra  la  final  raó,  enaxí  la  M  entén  que  tant  es  en 
sí  poca  cosa  per  sí  metexa  e  tant  es  gran  cosa  per  la  B  qui 
la  A  demostra  e  per  lo  reebiment  que  la  M  fa  de  la  A  e 
per  la  L  que  dona  a  la  A,  que  per  assò  la  M  se  entén  molt 
poca  quant  a  sí  metexa  a  donar  la  L  a  la  A  e  senten  molt 
gran  en  quant  so  que  reeb  per  gràcia  e  benedicció  de  la  A. 
1  o.  Senyor  qui  sots  consolació  e  esper  de  celis  quius  amen 
ab  vertader  voler!  Entellectualment  entenem  que  com  la 
M  reeb  so  que  la  D  li  demostra  de  la  C,  que  adones  la 
B  li  demostra  les  tres  proprietats  diverses  qui  son  perso- 
nes divines  en  la  A  significades  a  la  M  segons  que  ja  avem 


384  Ramon  Lull 

provat  per  la  infinitat  e  vida  e  eternitat  e  poder  c  saber  e 
voler  e  simplicitat  e  glòria  e  acabament  que  la  B  demos- 
tra de  la  A  a  la  M.  >•<  1  1 .  On,  com  la  M  ha  reebudes,  5è- 
nyer,  les  diversitats  de  les  Jij.  proprietats  per  les  .ix.  ver- 
tuts  substancials  damun dites,  adones  la  B  demostra  a  la 
M  que  la  infinitat  el  poder  e  la  simplicitat  demostren  pro- 
prietat  de  paternitat,  e  la  vida  e  la  saviea  e  la  glòria  de- 
mostren altra  proprietat  de  filiació,  e  la  eternitat  e  la  amor 
e  la  glòria  demostren  la  proprietat  de  processió.  On,  com 
la  M  entén  e  reeb  la  demostració  que  la  B  li  dona  d  aques- 
tes .iij.  diverses  proprietats,  adones  es  tan  plena  de  vertut 
e  de  gràcia  a  entendre  e  a  conèxer,  que  per  assò  entén 
tota  sí  metexa  ubligada  e  sotsmesa  de  tota  sa  forsa  a 
donar  la  L  a  la  A  per  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A. 
%  I  a.  Gloriós  Senyor!  Aitant  com  la  M  entén  en  la  A  una 
proprietat  diversa  a  altra  proprietat  e  aitant  com  la  M 
entén  que  totes  tres  les  proprietats  diverses  son  una  sim- 
pla  natura  divina,  aitant  1  enteniment  entén  la  M  pus  sub- 
til e  pus  vertuosa  e  pus  acabada  en  entendre.  On,  demen- 
tre  que  assò  entén,  la  memòria  remembra  que  la  C '  es  oc- 
casió  a  la  M  com  entena  pus  vertuosament.  On,  dementre 
que  la  M  entén  so  que  la  memòria  remembra,  la  memòria 
membra  que  la  vostra  infinitat  e  les  altres  vertuts  damun 
dites  fan  pus  entenent  1  enteniment  com  reeb  la  B  e  la  D, 
que  no  farien  si  reebía  la  B  e  no  la  D.  On,  per  assò  1  en- 
teniment entén  que  la  memòria  e  la  M  e  la  volentat  son 
en  gran  ubligacio  de  donar  la  L  a  la  vostra  infinitat  e  a  les 
vostres  altres  vertuts  e  a  les  vostres  sanctes  .iij.  diverses 
proprietats. 

13.  Jlh  Senyor  qui  pujats  la  valor  de  celi  qui  ama  la 
vostra  amor  e  crexets  ma  amor  en  la  vostra  laor!  Sensualment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  la  M  com  fruex 
de  la  vertut  que  la  B  li  demostra  de  la  A  e  senten  sí  me- 

1.  A,  que  la  .d.:  E,  que  la  .a. 


L.  DE  Contemplació  385 

texà,  adones  entén  que  home  es  una  substància  unida  de 
.iij.  coses,  so  es  ànima  e  cors  e  lur  conjunccio  per  la  qual 
se  unexen.  On,  dementre  que  la  M  assò  entén,  la  memòria 
remembra  que  la  B  demostra  a  la  M  que  la  A  es  una  e 
es  .iij.  coses.  On,  com  la  M  reeb  so  que  la  B  demostra  de 
la  A  e  reeb  so  que  la  memòria  remembra  de  la  unitat  e  de 
la  triplicitat  qui  es  en  home,  adones  entén  sí  metexa  molt 
ubligada  a  donar  la  L  a  la  A  per  so  car  entén  home  .j.  e 
.iij.  coses,  axí  com  entén  la  A  una  essència  en  trinitat. 
4^  14.  On,  com  la  M  ha  entesa,  Sènyer,  aquesta  ubligacio 
la  qual  ha  en  vos  a  loar  e  beneyr  per  so  car  avets  creat 
home  en  unitat  e  en  triplicitat,  adones  la  memòria  remem- 
bra que  la  ànima  es  una  substància  '  entelleetual  e  que  la 
substància  es  unida  de  .iij.  coses  les  quals  son  matèria  e 
forma  entelleetual  e  lur  conjunccio  per  la  qual  s  unexen. 
On,  com  la  M  entén  so  que  la  memòria  remembra  e  entén 
la  saneta  trinitat  e  unitat  que  la  B  demostra  en  la  A,  adones 
la  M  e  la  memòria  e  la  volentat  se  senten  en  ubligacio 
molt  gran  com  fassen  gràcies  e  mercès  a  la  A  qui  ha  crea- 
da la  ànima  a  sa  semblansa  *  en  unitat  e  en  trinitat;  car  aitant 
com  la  M  més  entén  la  ànima  semblant  a  la  A,  d  aitant  la 
B  mills  li  demostra  la  A,  e  la  M  mills  entén  la  A  e  la  me- 
mòria mills  la  remembra  e  la  volentat  mills  la  ama.  On,  per 
assò  la  ànima  aitant  com  mills  se  conex  semblant  a  la  A, 
més  se  sent  vertuosa,  e  on  més  de  vertut  conex  en  sí  mete- 
xa, més  se  sent  per  ubligada  de  retre  gràcies  e  mercès  a  la 
A,  4<  15.  Eternal  Senyor!  Sensualment  sentim  e  entelleetual- 
ment  entenem  que  les  creatures  reeben  majors  vertuts  de 
la  A  les  unes  que  les  altres,  axí  com  la  A  qui  dona  per 
gràcia  e  per  creació  major  influencia  de  sa  vertut  en  los 
animals  que  en  los  vejetables,  e  en  los  animals  racionals  que 
en  los  inraeionals.  On,  com  assò  sia  enaxí,  dones  com  la 
M  aferma  que  la  C  sia  proposició  vera  e  remembra  que 


I.  E.  es  ).■  en  substància. — a.  A,  a  semblansa. 
Conte  Mn.Ario- VI I  -ig. 


^86  Ramon  Lull 

home  es  .j.  e  es  .iij.  coses  e  assò  metcx  es  lo  cors  qui  es 
.j.  e  es  .iij,  coses,  adones  entén  la  M  que  molt  major  ver- 
tut  reeb  creatura  de  son  creador  com  la  C  sia  vera  pro- 
posició, que  no  faria  si  era  falsa.  On,  com  la  M  assò  entén, 
adones  la  B  e  la  D  sacorden  en  la  M,  entenent  la  M  que 
molt  gran  influencia  de  vertut  de  la  A  ha  sa  creatura,  per 
tal  que  la  M  do  la  L  a  la  A  ab  molt  gran  membrament  de 
la  memòria  e  ab  molt  gran  voler  de  la  volentat  en  donar 
la  L  a  la  A  per  la  gran  conexensa  que  la  M  ha  de  la  obli- 
gació en  la  qual  hom  es  a  adorar  e  a  contemplar  e  a  loar 
e  a  beneyr  la  A. 

1 6.  Deus  honrat  gloriós  en  lo  qual  s esperen  Justs  e  pecca- 
dors!  Com  la  B  demostra  a  la  M  la  A  en  unitat  e  en  tri- 
nitat, adones  entén  més  com  entén  unitat  en  trinitat  que 
no  faria  si  tan  solament  entenia  unitat.  On,  dementre  que 
assò  entén,  la  memòria  remembra  que  la  B  ha  major  ver- 
tut a  significar  la  A  com  la  significa  en  unitat  e  en  trinitat, 
que  no  auría  si  tan  solament  la  significava  en  unitat.  On, 
com  la  M  entén  so  que  la  memòria  remembra,  en  sí  mete- 
xa  entén  major  vertut '  com  reeb  de  la  B  significació  qui 
demostra  de  la  A  unitat  e  trinitat,  que  no  auría  si  tan  sola- 
ment avia  vertut  a  reebre  que  la  A  es  en  unitat  sens  tri- 
nitat. >K  1 7.  Gloriós  Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellec- 
tualment  entenem  que  tota  substància  creada  sensual  e 
entellectual  se  representa  a  la  M  que  es  una  e  que  es  en 
.iij.  coses,  e  que  val  molt  més  com  es  una  e  en  .iij.  coses,  que 
no  faria  si  les  tres  coses  ne  privaven.  On,  dementre  que 
la  M  reeb  so  que  totes  les  creatures  li  demostren  vertut 
de  unitat  e  de  trinitat,  la  memòria  remembra  que  si  la  M 
ha  vertut  en  reebre  vertut  e  en  conèxer  so  que  cada  subs- 
tància creada  li  demostra  vertut  de  si  metexa  en  quant  es 
una  e  es  .iij.  coses,  doncs,  quant  més  la  M  ha  vertut  en 
reebre  so  que  la  B  li  demostra  de  la  A!  ni  quant  més  la 


I.  A,E,  en  si  metexa  en  major  uertut:  M,  intelligit  in  se  majorem  vir- 
tutem. 


L.  DE  Contemplació  387 

B  ha  vertut  en  demostrar  la  A  que  no  an  les  creatures  en 
demostrar  sí  metexes  a  la  M!  On,  dementre  que  la  M  as- 
sò  entén,  la  memòria  membra  que  so  que  la  D  demostra 
de  la  C,  cove  ésser  ver  de  necessitat;  car  si  era  veritat  so 
que  la  E  nega,  seguir  sia  que  la  M  agués  major  vertut  en 
entendre  les  creatures  quel  creador,  e  que  les  creatures 
poguessen  demostrar  major  vertut  de  sí  metexes  que  la  B 
de  la  A,  e  assò  es  cosa  impossíbol.  ^  1 8.  Misericordiós  Se- 
nyor! Dementre  que  la  M  ha  enteses  totes  estes  coses  da- 
mun dites  per  raons  necessàries,  la  memòria  e  la  volentat  se 
giren  a  la  D  com  1  enteniment  no  pot  entendre  la  C,  e  per 
la  gran  amor  que  la  volentat  ha  a  la  C  creu  en  ella  ab  mor- 
tificat enteniment:  on,  per  assò  fe '  se  forma  en  la  volentat  e 
en  lo  remembrament.  On,  com  la  M  entén  la  fe  e  la  creen- 
sa,  adones  entén  major  vertut  en  lo  voler  e  en  lo  remem- 
brament com  creen  de  la  C  so  que  «11  no  entén,  que  no 
seria  si  avien  fe  en  la  E  sens  mortificat  enteniment.  On, 
dementre  que  la  M  assò  entén,  la  memòria  remembra  la 
gran  gràcia  que  vos  fets  a  totes  .iij.  les  vertuts  com  la  M 
entén  la  C  per  raons  necessàries.  On,  com  la  memòria  c 
la  volentat  creen  en  la  C  per  mortificat  enteniment,  on  per 
assò  entén,  Sènyer,  1  enteniment  que  segons  que  hom  es 
agraciat  e  avertuat  per  entendre  o  per  creure  la  C  en  la 
A,  es  ubligat  a  donar  la  L  a  la  A.  On,  com  per  la  C  se 
form  e  safigur  major  L  que  per  la  E,  per  assò  entén  la  M 
que  la  C  es  vera  afermacio  e  la  E  es  falsa  negació. 

1 9.  Graciós  Senyor  ple  de  iotes  gràcies  qui  sots  benedicció 
de  totes  henahuirances!  Com  la  M  ha  entesa  la  vertut  que 
sent  per  so  que  la  D  demostra  de  la  C  en  la  A,  adones 
vol  temptar  sí  metexa  si  sintrà  tanta  de  vertut  com  reeb 
la  F  com  fa  com  reeb  la  C.  On  dementre  que  la  M  afer- 
ma en  la  A  unitat  e  nega  trinitat,  adones  entén  que  per  la 
E*li   minva   la   una   vertut   de   les   dues,  ^a   entendre    les 


1.  A,  manca  aquest  mot. — a.    A,E,   per  la   .c. — 3.   A,  de  les   dues 
uertuts. 


388  Ramon   Lull 

quals  avia  com  entenia  unitat  e  trinitat  en  la  A.  On,  com 
la  M  entena  que  major  vertut  es  entendre  unitat  e  trenitat 
que  entendre  tan  solament  unitat,  per  assò  entén  que  ma- 
jor vertut  ha  de  fer  gràcies  a  la  A  on  pus  li  dona  vertut  a 
entendre,  que  no  ha  com  li  defall  vertut  a  entendre;  e  assò 
metex  se  seguex  de  creensa.  ^  20.  Amorós  Senyor!  Com 
la  M  guarda  e  aesma  la  L  per  qual  natura  pot  mills  cré- 
xer  e  multiplicar,  o  per  la  C  o  per  la  E,  adones  la  D  de- 
mostra a  la  M  que  entendre  una  cosa  ésser  una  sens  que 
no  sia  .iij.  coses  o  entendre  .iij.  coses  sens  que  no  sunesquen 
en  .iij.  coses,  no  es  tan  gran  vertut  a  entendre  com  es  enten- 
dre una  cosa  ésser  .iij.  coses  e  .iij.  coses  ésser  una  simple 
substància.  On,  com  la  M  ha  reebuda  la  demostració  que  la 
D  dona  de  la  C,  adones  se  gira  a  la  F  qui  tot  grossament 
sens  nulla  subtilitat  demostra  que  la  A  no  es  .iij.  deus  ni  .iij. 
homens  no  son  .j.  home.  On,  com  la  M  ha  reebudes  abdues 
les  demostracions,  adones  se  gira  a  la  B  qui  demostra  que 
la  A  ha  donada  major  vertut  a  la  M  on  pus  subtilment 
entén,  que  a  la  M '  qui  tan  subtilment  no  pot  entendre.  On, 
per  assò  que  ella  reeb  seny  de  totes  les  significacions  da- 
mun dites,  la  memòria  remembra  que  la  L  molt  més  pot  és- 
ser multiplicada  per  la  C  que  per  la  E.  21.  Vertuós  Senyor! 
Com  la  M  reeb  la  C  e  entén  .iij.  coses  e  la  E  negant  la 
C  significa  la  unitat  de  la  A,  adones  la  M  està  enfrc 
dues  figures,  la  una  li  demostra  trinitat,  la  autra  demos- 
trant unitat  li  nega  trinitat:  on,  per  assò  la  M  no  ha  bas- 
tament a  entendre  d  entro  que  recorre  a  la  tercera  figura, 
so  es  a  la  demostració  que  la  B  fa  de  la  A  qui  significa  la 
D  ésser  vera  significació  e  la  E*  ésser  vera  significació  en 
quant  aferma  un  deu  ésser  e  nega  .iij.  deus  ésser;  mas  en 
quant  nega  que  la  A  no  pot  ésser  en  tres  proprietats  di- 
verses ésser  una  unitat  simple,  adones  es  la  F  en  quant  as- 
sò falsa  significació.  On,  dementre  que  la  M  assó  entén. 


1.  E,  que  la  .m. — 2.  M,  et  F. 


L.  DE  Contemplació  389 

adones  entén  que  tot  enteniment  qui  vulla  entendre,  que 
sendrès  per  tres  figures,  les  dues  contraries  la  una  ab  lau- 
tra,  e  la  tersa  es  la  vertut  que  la  M  ha  a  entendre  après  la 
vertut  que  ha  aúda  en  rccbre  les  dues  primeres  figures. 
On,  com  1  enteniment  assò  entén,  adones  la  memòria  mem- 
bra  que  la  B  demostra  la  A  en  unitat  e  en  trinitat,  pus 
que  1  enteniment  es  .j.  e  ha  mester  a  reebre  .iij.  figures 
ans  que  pusca  usar  acabadament  de  sa  vertut. 

22.  Perdurable  Senyor  en  loU  temps,  comensameni  de 
/o/í  comensúrmen/5/ Entellectual ment  entenem  que  com  la  M 
reeb  la  K,  que  adones  entén  que  enaxí  com  lo  sol  pot  aver 
sa  resplandor  en  sí  metex  sens  que  no  fossen  ulls  corpo- 
rals, enaxí  la  A  pot  aver  acabades  vertuts  sens  la  G.  On, 
com  1  enteniment  assò  entén,  adones  entén  que  la  H  de- 
mostra la  G  com  la  B  demostra  la  A,  entenent  la  M  que 
enaxí  com  a  la  resplandor  del  sol  es  mester  que  sia  vista 
per  ulls  corporals,  que  enaxí  a  1  enteniment  la  G  sia  vista 
entellectual  ab  que  la  B  demostra  les  acabades  vertuts  de 
la  A:  car  enaxí  com  seria  cosa  descuvinent  que  lo  sol  fos 
tan  bella  creatura  e  que  no  fos  vista  corporal  quil  veés, 
enaxí  seria  cosa  descuvinent  que  la  G  no  fos  e  que  la  M 
no  agués  ab  que  reebés  la  demostració  que  la  B  fa  de  la 
A  demostrant  1  acabament  de  ses  vertuts,  e  que  la  M  no 
pogués  multiplicar  la  L  a  loar  e  a  graír  la  A  de  la  vertut 
que  li  dona  en  ella  a  eonèxer  per  la  G.  "•<  23.  Car  com  la 
M  reeb,  Sènyer,  la  B  e  la  H,  adones  sent  en  sí  vertut  per 
la  A  e  la  G  de  entendre  vostre  acabat  poder  e  saber  e  vo- 
ler e  justícia  e  misericòrdia  e  humilitat  e  paciència  c  les 
altres  vertuts  d  est  semblant:  car  enaxí  com  la  M  entén  la 
resplandor  del  sol  per  la  vista  sensual,  enaxí  entén  1  aca- 
bament de  caseuna  de  vostres  vertuts  per  la  demostració 
que  la  H  fa  de  la  G,  per  tal  que  la  M  pusca  rccbre  ab  la 
G  so  que  la  B  demostra  de  la  A.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  la  M  entén  que  aitant  com  ha  vertut  a  entendre 
1  acabament  de  vostres  vertuts  per  la  B  c  la  H,  d  aitant  es 


9QO  Ramon  Lull 

ubiigada  a  fer  gràcies  e  mercès  a  la  A  c  la  G.  >•<  24.  Hon- 
rat Senyor!  Com  la  M  ha  reebuda  la  demostració  de  la  H, 
adones  se  gira  a  la  K  per  asajar  si  porà  tan  bé  entendre 
1  acabament  del  vostre  poder  e  de  les  altres  vertuts  damun 
dites,  com  faya  ab  la  H.  On,  dementre  que  la  M  innora 
la  H  e  vol  entendre  la  K,  adones  la  memòria  remembra 
que  la  M  no  sent  tanta  de  vertut  en  sí  en  entendre  1  aca- 
bament de  vostres  vertuts  com  faya  d  abans  ab  la  H:  on, 
per  assò  la  M  entén  que  ella  es  semblant  al  home  qui  clu- 
ca  los  ulls  per  asajar  si  porà  vèer  ni  sentir  tanta  de  res- 
plandor  del  sol,  com  faya  d  abans  com  tenia  los  ulls  uberts. 
On,  com  assò  ha  entès  la  M,  adones  la  memòria  remem- 
bra que  la  G  es  veritat  e  la  1  es  falsa;  car  si  la  1  era  vera 
e  la  G  era  falsa,  seguir  sia  que  la  B  significàs  defalliment 
de  la  A  pus  fos  vera  la  negació  qui  amaga  e  cela  a  la  M 
1  acabament  de  vostres  vertuts,  e  que  fos  falsa  la  afermacio 
per  la  qual  la  M  ha  vertut  de  conèxer  1  acabament  de  vos- 
tres vertuts;  car  si  axí  era,  la  M  on  menys  vos  conexería, 
pus  ubligat  vos  seria  queus  feés  gràcies  de  sa  innorancia 
en  vostres  vertuts,  e  on  més  vostres  vertuts  entendria, 
menys  seria  ubligat  queus  graís  eus  loàs  cus  servís;  e  assò 
es  cosa  impossíbol. 

25.  Dreturer  Senyor  en  totes  coses,  amorós  Senyor  en  to- 
tes amors! '  Entellectualment  entenem  que  la  H  demostra 
a  la|M  que  lo  mon  es  recreat  per  la  G*e  per  sa  passió  e 
per  sos  treballs:  on,  dementre  que  la  M  reeb  la  H,  la  K 
li  demostra  que  lo  mon  no  es  recreat.  On,  com  la  M  ha 
reebudes  abdues  les  demostracions,  adones  la  memòria  re- 
membra que  com  la  M  reebía^la  H,  que  la  L  entrava  en 
la  M,  membrant  la  memòria  la  passió  e  la  mort  de  la  G*c 
la  volentat  aver  grat  e  amor  a  la  G^  per  qui  lo  mon  fo  res- 
taurat. On,  com  1  enteniment  entén  so  que  la  memòria  re- 
membra, adones  entén  que  la  K  no  ha  natura  que  fassa 


1.  A,  amorós.— 2.  A,E,  per  la  .«.  —  3.  E,  resebra. — 4.  A,E,  de  la  .c. 
M, /eiH  Cbri$H.—s.  A,E,  a  la  .e. 


L.  DE  Contemplació  391 

entrar  la  L  en  la  ànima  segons  la  natura  quen  ha  la  H; 
car  per  la  H  sent  e  entén  la  L,  e  per  la  K  la  innora  e  la 
memòria  la  ublida  e  la  volentat  no  la  ama.  4<  26.  Eterna  t 
Senyor!  Demostrant  la  K  la  ]  a  la  M,  entén  1  enteniment 
que  si  la  1  es  vera,  lo  cors  humà  no  aura  de  que  glorieg 
en  glòria.  On,  dementre  que  la  M  assò  entén,  guarda  a  la 
B  si  porà  en  ella  entendre  si  en  glòria  aura  glòria  lo  cors. 
On,  adones  la  B  li  demostra  que  en  paraís  no  aura  glòria 
de  menjar  ni  de  bourc '  ni  de  fembres,  car  si  ho  avia,  la  B 
demostraria  que  la  A  ha  en  sí  defalliment  per  la  desordona- 
cio  quis  seguiria  si  en  paraís  avia  glòria  sensual  de  vian- 
des e  de  fembres.  On,  dementre  que  la  M  entén  vostra 
justicia,  adones  la  H  li  demostra  la  G  per  tal  que  entena 
la  justicia  que  la  B  demostra  de  la  A  per  la  G  qui  es  lo 
vostre  sant  cors  gloriós  on  gloriejaràn  los  sants  de  glòria. 
On,  com  la  memòria  remembra  so  que  la  M,  entén,  adones 
la  M  entén  que  dabans,  com  guardava  a  la  K  sens  la  H, 
no  avia  la  L  en  sí  metex  ni  en  la  memòria  pus  que  no  en- 
tenia guardó  *  sensual  en  glòria  per  la  1  ni  per  la  B  en 
viandes  ni  en  fembres.  ♦(  27.  Eníellectuaí  Senyor!  Entellec- 
tualment  entenem  s  que  la  M  com  reeb  la  H,  que  entén  que 
tota  la  humana  espècia  es  exalsada  e  eleta  en  la  G,  e  com 
la  M  retorna  a  la  K,  adones  no  entén  la  exaltació  en  la  es- 
pècia humana 4 la  qual  entenia  per  la  H:  on,  per  assò  entén 
que  per  exaltació  de  la  humana  espècia  se  forma  la  L,  e 
per  negar  la  G  priva  la  L  de  sa  forma  en  la  M.  On,  de- 
mentre que  la  M  assò  entén,  la  memòria  remembra  que 
la  G  es  la  major  occasió  e  la  major  raó  per  la  qual  la  L 
se  formaren  la  M  e  en  la  volentat  e  en  la  memòria,  que 
no  es  nulla  altra  cosa  qui  sia  creada;  car  negún  bé  ni  null 
honrament  no  pot  ésser  en  la  espècia  humana  tan  gran 
com  es  la  vostra  encarnació.  On,  com  la  M  entén  que  la 


I.  E,  beure  (forma  usual).  —  s.  E,  guasardp. — 3.  A,  Entellectualment 
seynor  entellectual  entenem. — 4,  A,  en  espècia  humana.  —5.  E,  se 
forme. 


902  Ramon  Lull 

]  es  contraria  cosa  de  la  G,  adones  entén  que  la  H  es  de- 
mostració vera'e  la  K  es  falsa  e  una  negació.* 

28.  Jlh  Senyor  qui  apeltats  a  perdurable  benahuiransa 
toís  aquells  quils  vostres  manaments  obeexen!  Com  la  M  temp- 
ta e  asaja  tot  dia  sí  metexa  ab  qual  de  la  H  o  la  K  porà 
mills  e  més  multiplicar  la  L,  adones  la  memòria  remembra 
que  si  lo  crestià  qui  fa  peccat  e  lo  infeel  qui  fa  aquell 
peccat  metex  demanen  perdó  a  la  A  e  la  A  perdona  a  ab- 
dós, 'que  la  L  serà  en  molt  major  quantitat  formada  per 
la  H  que  per  la  K;  car  més  peccarà  lo  crestià  qui  reeb  la 
H  que  1  infeel  qui  reeb  la  K.  On,  aitant  com  la  A  perdona 
major  peccat  al  crestià  que  al  infeel  per  so  com  lo  crestià 
es  pus  occasionat  a  no  peccar  per  la  H  que  no  es  1  infeel 
per  la  K,  daitant  es  pus  occasionada  la  L  en  lo  crestià  que 
en  lo  infeel.  4<  29.  Amador  Senyor!  Enaxí  com  la  vejeta- 
ble  potencia  ha  major  vertut  en  los  uns  vegetables  e  ani- 
mals que  no  ha  en  los  altres  per  so  car  los  uns  fa  majors 
e  pus  forts  e  pus  bells  que  los  altres,  e  enaxí  com  la  yma- 
ginativa  ha  major  vertut  en  los  animals  racionals  que  no 
ha  en  los  inracionals,  enaxí,  Sènyer,  avets  vos  volgut  que 
la  persona  del  sant  Fill  gloriós  sia  encarnat  en  la  nostra 
dona  Sancta  Maria  verge  gloriosa,  per  tal  que  la  G  fos 
major  vertut  a  la  memòria  e  a  la  M  e  a  la  volentat  que  la 
1,  per  tal  que  la  L  se  pogués  formar  e  embellir  en  major 
quantitat  de  vertut  e  de  noblea  per  la  H  que  per  la  K. 
^  30.  On,  glòria  e  vertut  e  gràcia  e  benedicció  sia,  Sènyer, 
a  vos  e  a  tot  quant  de  vos  es:  car  aitant  com  la  M  més 
entén  la  B,  aitant  més  deu  ésser  major  la  L  que  la  L  de 
la  M  qui  tant  no  entén  la  B;  e  aitant  com  la  M  entén  més 
la  A  per  la  C  e  la  G  que  no  fa  per  la  E  e  per  la  1,  daitant 
deu  ésser  major  la  L  per  la  C  e  la  G  que  per  la  E  e  la  1; 
e  aitant  com  la  M  entén  major  perdó  e  major  culpa  per 
les  unes  letres  que  per  les  altres  segons  que  ja  avem  pro- 


I.  E,  es  uera  demostració. — 2.  M,  vanam  et  faham.. — 3.  A,  abdues. 


.ONTEMPLACIO 


393 


vat,  daítant  deu  ésser  la  L  major  per  la  significació  qui 
major  peccat  e  perdó  demostra,  que  per  la  letra  qui  tant 
de  peccat  ni  perdó  no  demostra.  On,  com  assò  sia  enaxf, 
doncs  per  esta  art  e  per  esta  manera  pot  hom  aver  cone- 
xensa  de  lo  gran  grat  al  qual  hom  es  obligat  a  aver  a  son 
gloriós  Deu. 


f  Cap.  348.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla e  prega  nostre  Senyor  Deus  que 
li  do  continencia. 


wm 


^^^  H  Deus  creador  henfaclor!  Jl  vos,  Sènyer,  sia  feta 
glòria  e  laor  e  reverencia  e  honor.  Qui  vol  a  vos 


demanar  gràcia  e  benedicció  que  li  donets  con- 
tinencia per  tal  que  sia  vertuós  en  ses  sensualitats  e  en  ses 
entellectuitats,  per  la  qual  vertut  sia  donada  glòria  e  laor  a 
vos  qui  sots  nostre  honrat  creador,  cove  que  primerament 
aja  conexensa  de  la  natura  sensual  e  en  la  natura  entellectual 
en  la  qual  demana  continencia,  per  tal  que  sapia  conèxer  e 
saber  les  rayls  e  los  comensaments  de  continencia  en  la  na- 
tura sensual  e  entellectual.  »•<  2.  Com  home,  Sènyer,  sia  com- 
post de  natura  sensual  e  entellectual,  cove  que  hom  aja  co- 
nexensa com  les  .V.  potencies  de  la  ànima  se  componen  a 
ésser  animal  racional  compost  de  matèria  e  forma  e  con- 
junccio  sensual,  e  de  matèria  e  de  forma  e  de  conjunccio 
entellectual,  d  on  se  componen  .v.  senys  sensuals  e  .v.  en- 
tellectuals;  e  en  lo  cors  se  formen  .iij.  mesures,  so  es  a 
saber,  lonc  e  ample  e  pregont,  e  en  la  ànima  se  formen  .iij. 
potencies,  so  es  a  saber,  memòria  e  enteniment  e  volentat. 
%  3.  On,  com  totes  aquestes  coses  damun dites  sien,  Sènyer^ 
necessàries  a  ésser  conegudes  per  aquells  qui  son  amadors 


394  Ramon  Lull 

de  contJnencia,  per  assò  cove  que  qui  demana  continencia, 
que  sapia  aver  conexensa  com  continencia  se  departex  en 
tres  parts,  so  es  a  saber,  continencia  sensual,  continencia 
entellectual,  continencia  composta  de  sensual  continencia  e 
de  entellectual.  On,  qui  vol  aver  acabadament  continencia, 
cove  que  aquestes  .iij.  maneres  de  continencia  vulla  aver, 
les  quals  pot  hom  avet  per  gràcia  e  per  ajuda  vostra  e  per 
Ics  coses  que  hom  ha  mester  a  conèxer,  per  tal  que  pusca 
aver  art  c  manera  per  la  qual  pusca,  formar  en  sí  metex 
perfeta  continencia. 

4.  Savi  Senyor  en  íoles  savièes,  dreturer  Senyor  en  totes 
sentencies!  Com  sia  cosa  que  sensualment  sintam  e  entellec- 
tualment  entenam  que  hom  sia  compost  de  sensual  natura 
e  de  entellectual,  per  assò  es  significat  al  humà  enteniment 
que  diversitat  ha  enfre  continencia  sensual  e  entellectual  e 
la  continencia  composta  dabdues  les  natures.  On,  com  as- 
sò sia  enaxí,  doncs  aquell  qui  ama  continencia,  cove  que 
sapia  qual  continencia  demana,  e  cove  que  segons  la  conti- 
nencia que  demana  encerc  les  coses  ab  les  quals  la  pusca 
aver:  car  enaxí  com  ha  diversitat  enfre  una  continencia  e 
altra,  enaxí  ha  diversitat  en  les  maneres  per  les  quals  hom 
pervé  a  les  continencies  que  demana  e  encerca  e  vol  aver. 
«K  5.  Car  com  hom  vol  aver  continencia  sensual  en  gustar,  no 
la  deu  hom  cercar  més  en  lo  vèer  que  en  lo  sentir,  o  si 
hom  vol  aver  continencia  en  vèer,  no  la  deu  hom  més  en- 
cercar  en  gustar  que  en  sentir,  e  axí  dels  altres  senys 
sensuals;  e  si  hom  vol  aver  continencia  entellectual,  la  con- 
tinencia que  hom  vol  aver  en  apercebre  no  la  deu  hom  co- 
nèxer'  a  la  conciencia,  ni  la* continencia  que  hom  ha  mes- 
ter en  animositat  no  la  deu  hom  encercar  en  altre  seny  tan 
fortment  com  en  la  volentat;  e  assò  metex  se  seguex  dels 
altres  senys  entellectuals.  ^  6.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer 
Deus:  car  enaxí  com  ha  diversitat  de  una  sensualitat  a  al- 


I.  M,  inquirere, — a.  A,  ni  a  la. 


L.  DE  Contemplació  395 

tra  c  de  una  entcllectuitat  a  altra,  enaxí  ha  diversitat  en 
les  maneres  segons  que  hom  vol  atrobar  c  aver  continencia 
en  les  unes  coses  més  que  en  les  altres.  On,  enaxí  com 
molts  fets  serien  acabats  e  endressats  si  hom  avia  la  ma- 
nera per  la  qual  està  potencialment  la  forma  del  acabament 
del  fet  que  hom  vol  acabar,  enaxí  continencia  ha  poten- 
cialment sa  forma  en  la  manera  e  en  1  endressament  que  li 
pertany  com  venga  de  potencia  en  actu:  car  enaxí  com 
en  datiler  no  està  forma  d  animal  potencialment  ni  ac- 
tual, enaxí  continencia  no  està  potencialment  en  lerra- 
ment  per  lo  qual  la  forma  potencial  no  pot  venir  de  po- 
tencia en  actu. 

7.  Perdonador  Senyor  de  grans  culpes,  donador  Senyor 
de  grans  henabuirances!  Qui  vol  aver  continencia  sensual  e 
entellectual,  cove  que  aja  art  e  manera  com  umpla  son  re- 
membrament  e  son  enteniment  e  son  voler  de  les  vostres 
vertuts  e  de  les  vostres  obres  e  de  les  qualitats  e  de  les 
obres  de  vostra  humanitat  gloriosa;  car  com  hom  sab  re- 
membrar  e  entendre  e  amar  vostres  vertuts  e  les  obres  que 
vos  fets  tan  raonablement  e  tan  sàviament  e  tan  poderosa 
e  tan  amigablement,  e  com  hom  sab  membrar  e  entendre 
vostra  angoxosa  passió  la  qual  sostenguès  per  nosaltres 
peccadors,  adones  es  hom  endressat  a  aver  continencia 
sensual  e  entellectual.  4(  8.  Gloriós  Senyor!  Com  la  ànima 
benahuirada  ha  tot  ple  son  remembrament  e  son  enteniment 
e  son  voler  de  les  vertuts  de  la  vostra  deitat  e  humanitat 
remembrant  e  entenent  e  amant  aquelles,  adones  es  tan 
gran  la  influencia  de  la  vertut  qui  vé  de  vostra  deitat  e 
humanitat  a  les  tres  potencies  de  la  ànima,  que  tota  la  àni- 
ma sumple  de  continencia  entellectual  per  la  qual  e  ab  la 
qual  la  ànima  umple  tot  lo  cors  de  continencia  sensual. 
"•<  9.  Car  enaxí  com  los  ulls  qui  guarden  la  resplandor  del 
sol  sumplen  tant  de  la  influencia  de  la  resplandor  del  sol 
que  a  penes  poden  reebre  la  clartat  del  sol,  la  qual  en  tan 
gran  quantitat  no  poden  reebre  com  lo  sol  la  pot  demos- 


396  Ramon  Lull 

trar,  enaxí  tant  es  gran  vcrtut  membrar  e  entendre  e  amar 
les  vostres  glorioses  vertuts  de  vostra  deitat  e  humanitat,  c 
membrar  e  entendre  vostres  greus  dolors  e  la  greu  mort 
que  sostenguès,  que  per  aquella  gran  influencia  de  vertut 
sumple,  Sènyer,  tota  la  ànima  e  tot  lo  cors  del  home  de 
continencia  e  de  abstinència  e  de  paciència.  Mas  com  hom 
ama  aver  continencia  e  no  sab  membrar  e  entendre  e  amar 
vostres  vertuts  e  vostra  passió,  adones  ama  so  que  no  sab 
amar  e  cerca  so  que  no  sab  trobar:  car  enaxí  com  per  la 
absència  del  sol  se  fan  tenebres,  enaxí  per  so  car  la  ànima 
priva  son  remembrar  e  entendre  e  voler  de  fruir  vostres 
vertuts  e  vostra  passió,  priva  continencia  de  sí  metexa,  per 
la  qual  privació  entellectual  priva  en  lo  cors  continencia 
sensual. 

1  o.  Oh  vos,  Sènyer,  qui  ab  lo  vostre  voler  creats  e  fets 
tol  so  que  volets  en  les  creatures!  Qui  vol  aver  continencia 
entellectual,  cove  que  ab  les  vostres  vertut  endrès  ses  qua- 
litats entellectuals  per  tal  que  les  vesta  de  vertuts  e  les 
despull  de  vicis;  car  sens  vertuts  vertuoses  continencia  no 
pot  venir  de  potencia  en  actu.  On,  com  hom  aura  reebuda 
continencia  entellectual,  cove  que  ab  la  potencia  racional 
e  imaginativa  vensa  e  combata  la  potencia  vejetable  e  la 
sensitiva  per  affliccions' e  oracions  e  contriccions;  car  ai- 
tant  com  la  racional  potencia  e  la  ymaginativa  vensen  la 
vejetativa  e  la  sensitiva,  daitant  sobre  la  carrera  com  con- 
tinencia sensual  venga  de  potencia  en  actu.  4(  1 1.  Pacient^ 
Senyor!  Molt  home  es  glot  e  enfrú '  e  luxuriós,  e  vulría  aver 
continencia,  mas  per  so  car  no  sab  metre  les  vostres  ver- 
tuts en  son  remembrament  e  enteniment  e  voler  e  no  sab 
combatre  ab  la  raó  e  ab  ymaginacio^la  vejetable  e  la  sen- 
sitiva e  obeex  més  a  la  vejetable  e  a  la  sensitiva,  per  assò 
no  vol  aver  la  continencia  que  puría  aver  si  ferventment  e 
ardentment  la  vulía.  On,  per  assò  com  los  homens  son  es- 


1.  E,  e  Ja  sincitiua  per  afleccions  (passim).  —  2.  A,E,  Pascient  (pas- 
sim). — 3.  M,  vorax. — 4.  E,  e  la  imajenacio. 


I 


L.  DE  Contemplació  397 

calfats  per  foc  de  luxúria,  o  an  gran  fam  o  gran  set,  e  an 
obeyt  a  la  sensitiva  e  a  la  vejetativa  en  tal  manera  que  la 
raó  e  la  ymaginacio  son  vensudes  per  luxúria  o  per  sancfu- 
niment '  o  per  embriagament,  adones  ells  se  peneden  e  vol- 
gren  aver  continencia  com  lur  fa  mal  sobre  menjar  o  beure 
o  jàer  ab  fembra.  «  12.  Gloriós  Senyor!  So  per  que  los  ho- 
mens  qui  amen  continencia  erren  que  no  la  saben  aver,  es 
per  so  car  no  donen  a  la  racional  e  a  la  imaginativa  liber- 
tat  que  pusquen  usar  de  lur  vertut  contra  la  vejetable  e  la 
sensitiva  quis  mouen  contra  atempransa  per  sobre  atalen- 
tament  de  delits  sensuals.  On,  si  la  racional  pudfa  aver 
deliberació  a  amar  e  la  ymaginativa  a  imaginar  les  vertuts 
els  plaers  entellectuals  e  si  avien  deliberació  en  menys- 
prear los  vans  delits  sensuals,  adones  *poría,  Sènyer,  la  raó 
e  la  ymaginacio  endur  la  vejetable  e  la  sensitiva  a  conti- 
nencia; mas  enaxí  com  dome  qui  es  tan  regeament  sobtat 
e  pres  que  noi  leu  regonèxer,  enaxí  molt  hom  es  tan  sots- 
mès  a  la  vegetable  e  a  la  sentitiva,  que  la  raciona]  ni  la 
ymaginativa  no  an  ab  que  contrasten  a  la  vegetable  e  a  la 
sensitiva. 

1 3.  7{ey  celestial  sani  eternal  gloriós!  Com  sia  cosa,  Sè- 
nyer Deus,  que  sobre  la  potencia  mutiva  sia  contrast  de  la 
racional  e  de  la  ymaginativa  ab  la  vejetable  e  la  sensitiva, 
qui  vol  continencia  sensual  sapia  donar  primerament  la 
mutiva  a  la  racional  e  a  la  ymaginativa,  per  tal  que  sens 
lur  licencia  la  vejetable  ni  la  sensitiva  nos  pusquen^  moure 
en  la  mutiva;  e  qui  vol  continencia  entellectual  sapia  donar 
son  remembrament  e  son  enteniment  e  son  voler  a  reebre 
los  significats  de  les  vostres  vertuts  glorioses.  '♦<  14.  Car 
enaxí  com  la  causa  final  mou  lo  maestre  e  la  matèria  e  la 
forma  al  acabament  de  la  causa  final,  enaxí,  Sènyer,  lo  ree- 
biment  que  la  memòria  e  1  enteniment  e  la  volentat  fan 
dels  significats  de  vostres  vertuts,  mouen  la  imaginació  c 

1.  E,  sanfuniment:  M,  voracitafe. — i.  A,  doncs.  —  3.  E,  no  pus- 
quen. 


398  Ramon  Lull 

la  raó  a  continencia  entellectual,  la  qual  mou  la  vejetable 
e  la  sensitiva  a  continencia  sensual.  Mas  com  hom  mou  la 
memòria  e  1  enteniment  el  voler  a  contraries  coses  dels  sig- 
nificats de  vostres  vertuts,  adones  la  raó  ni  la  ymaginacio 
no  usen  de  la  vertut  que  deurien,  e  per  assò  no  saben  ni 
poden  aver  continencia  ni  la  poden  fer  aver  a  la  vejetable 
ni  a  la  sensitiva,  e  son  axí  totes  les  .v.  potencies  contraries 
a  continencia,  com  a  la  causa  final  es  contraria  son  destrui- 
ment  en  lo  faedor  e  en  la  matèria  c  en  la  forma.  ^  15.  Glo- 
riós Senyor!  Enaxí  com  la  potencia  mutiva  mou  lo  ferrer  e 
la  matèria  del  ferre '  a  la  forma  del  coltell  per  raó  de  la 
causa  final,  enaxí,  Sènyer,  com  la  mutiva  entellectual  se  mou 
ordonadament,  mou  los  .v.  senys  entellectuals  a  la  forma  de 
continencia  per  tal  que  continencia  sia  en  los  .v.  senys 
sensuals;  mas  enaxí  com  lo  ferrer  no  mouria  la  matèria  a 
reebre  forma  de  coutell  si  innorava  aquella,  enaxí  molts 
son  los  homens  qui  volen  aver  continencia  e  no  saben  mou- 
re les  occasions  per  les  quals  se  forma  continencia  e  vé 
de  potencia  en  actu. 

1 6.  Jlh  Senyor  qui  endressats  e  ordonats  los  vostres  ama- 
dors! Qui  vol  aver  continencia  en  castedat,  covéli  que  com 
la  motiva  de  la  vejetable  e  de  la  sensitiva  se  mourà  a  fer 
luxúria,  que  hom  tolia  aquella  potencia  mutiva  a  la  veje- 
table e  a  la  sentitiva  e  que  la  do  a  la  imaginativa  e  a  la  ra- 
cional, per  tal  que  la  mutiva  ymaginativa  se  mova  a  imagi- 
nar e  la  mutiva  racional  se  mova  a  entendre  la  viltat  e  la 
sutzetat  de  luxúria  e  la  culpa  que  la  luxúria* aporta  de  la 
qual  se  seguex  tanta  de  pena.  On,  enaxí  com  los  corses 
majors  mouen  los  menors,  enaxí  la  ymaginativa  e  la  racio- 
nal mouran  la  vejetable  e  la  sensitiva  a  continencia;  car 
molt  major  forsa  sens  tota  comparació  an  la  ymaginativa 
e  la  racional  a  menysprear  luxúria  com  an  deliberació  que 
poden  usar  de  lur  vertut,  que  no  an  la  vegetable  e  la  sen- 


j.  E,  ferrer. — 2.  E,  que  lucxuria. 


L.  DE  Contemplació  399 

sitiva  a  amar  los  plaers  de  luxúria.  ••<  17.  Car  la  ymagina- 
tiva,  Sènyer,  ha  major  forsa  a  ymaginar  la  viltat  de  luxúria 
que  no  ha  la  vegetable  e  la  sensitiva  a  desijar  luxúria,  c 
la  racionalitat  per  so  car  pot  fruir  en  vos  e  en  vostres  ver- 
tuts  e  pot  fer  venir  de  potencia  en  actu  la  consciència  c 
pot  membrar  la  celestial  glòria  e  la  pena  infernal,  per  as- 
sò  ha  major  poder  contra  luxúria  que  no  an  la  vejetable  c 
la  sensitiva  contra  continencia.  4í  18.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  qui  vol  aver,  Sènyer,  continencia  contra  luxúria, 
cove  que  sapia  aver  art  e  manera  de  tolre  a  la  vegetable  e 
a  la  sensitiva  la  potencia  mutiva  sempre  ques  volen  mou- 
re a  luxúria,  e  cove  que  aquella  mutiva  que  tolrà  a  la  ve- 
getable e  a  la  sensitiva  meta  en  la  presó  de  la  mutiva  de 
la  ymaginativa  e  de  la  racional,  per  tal  que  la  vegetable  e 
la  sensitiva  nos  pusquen  moure  sens  la  licencia  de  la  yma- 
ginativa ede  la  racional  com  la  ymaginativa  aura  ymagina- 
da  continencia  e  la  racional  la  aura  membrada  e  entesa  e 
amada. 

19.  Senyor  dels  senyors  qui  sots  consolació  dels  vostres 
amadors!  Qui  vol  ni  ama  continencia  en  menjar  o  en  boure 
e  en  alcuna  altra  cosa  sensual,  cove  que  sapia  aver  la  art 
e  la  manera  damundita,  so  es  a  saber,  que  no  do  licencia 
a  la  potencia  sensitiva  que  ús  de  neguna  de  ses'  sensuali- 
tats sens  licencia  de  la  raó  ni  la  raó  no  do  licencia  a  negu- 
na de  les*  sensualitats  d  entro  que  aja  vos  membrat  e  entès 
e  amat. «  20.  Dreturer  Senyor!  Com  lome  qui  es  gran  men- 
jador e  bevedor  té  davant  sí  les  viandes  saboroses,  si  vol 
reebre  d  aquelles  cuvinentment  e  vol  ésser  continent,  cove 
que  aja  continencia  composta  de  sensual  continencia  e  de 
entellectual;  car  si  no  es  continent  en  massa  cogitar  o  mem- 
brar o  voler  alcuna  cosa  entellectual  o  sensual,  3  la  potencia 
sensual  mutiva  se  mourà  tant  al  plaer  de  les  viandes,  que 
non  cabalsa  hom  res  tro  que  naurà  hom  reebudes  mas- 

1.  E,  ]es. — 2.  E,  ses. — 5.  E,  cor  si  no  es  continent  en  causa  entellec- 
tual o  sensual:  M,  tjuia  niti  tit  conUntnt  continenNa  Metlechiali. 


# 


ifoo  Ramon  Lull 

sa '  per  so  car  aura  aút  son  remembrament  a  altres  coses. 
On,  per  assò  cove  que  qui  ama  continencia  que  tenga  sa 
pensa  a  assò  que  menuga  e  beu,  e  segons  que  li  dirà  sa  cons- 
ciència que  sa  digestiva  porà  coure  ni  segons  que  la  raó  co- 
nexerà  que  la  cosa  sia  leguda  de  menjar  e  de  beure  segons 
loc  e  temps,  que  hom  sia  obedient  a  la  raó  e  a  la  ymagina- 
tiva.  4<  2 1  •  Com  la  raó  entén,  Sènyer,  que  hom  deu  menjar 
e  boure  per  so  que  viva  e  que  hom  no  es  creat  per  so  que 
menuc,  adones  dona  al  menjar  c  al  boure  la  segona  enten- 
cio  e  dona  a  la  vida  la  primera  entencio.  On,  aitant  com 
la  primera  entencio  es  pus  forts  que  la  segona,  d  aitant  es 
hom  per  esta  manera  endressat  a  aver  continencia.  On, 
com  la  ymaginativa  ymagena  que  si  hom  menuga  o  beu  so- 
bre la  forsa  de  la  digestiva,  que  serà  embargat  a  coure  la 
vianda  e  poràn  enmalautir  e  sancfondre  e  murir  e  seran 
més  los  dans  que  los  plaers,  e  la  raó  qui  membrarà  que  glo- 
tonía  es  peccat  mortal  per  so  car  toll  a  vida  la  primera  en- 
tencio e  dona  la  a  sabor  del  menjar  e  del  boure  e  fa  con- 
tra la  final  raó  per  que  es  creat;  on  com  la  ymaginativa 
e  la  raó  sajuden  contra  glotonía  e  embriaguea,  adones  for- 
men en  home  atempransa  e  continencia. 

22.  Oh  vos,  Sènyer,  qui  sots  plaer  de  mos  plaers  e  amor 
de  mes  amors! ^  Com  hom  serà  a  sa  taula  e  aura  prou  menjat 
e  begut,  si  tant  es  que  per  alcún  accident  vulla  més  menjar 
c  boure,  adones  cove  que  acorra  la  consciència  ab  la  yma- 
ginativa e  ab  la  racional  e  que  ymajén  e  entena  e  fassa 
comparació  qual  valrà  més  que  fassa,  o  que  don^plaer  a 
son  gustar  de  so  que  vol  menjar  o  beure  contra  continen- 
cia e  que  sen  meta  a  aventura  de  enmalautir  e  de  murir  e 
que  no  pusca  puxes  menjar  e  quen  fassa  a  vos  pesar  e  pu- 
xes  que  sen  penida, '♦o  que  no  menuc  neguna  superfluitut  e 
que  sia  sà  e  quen  fa^a  vos  plaer  e  que  ell  sen  remembre 
continent  e  vertuós.  On,  qui  assò  vol  ymaginar  e  enten- 

I.  E,  tro  quen  aura  masa  resebudes.  -2.  E,  de  mos  uolers.— 3,  E,  do. 
—  4.  E.  peneda.  —  5.  fassa(?). 


L.  DE  Contemplació  401 

dre,  adones  es  aparellat  a  aver  atempransa  e  continencia. 
"K  23,  Eterna!  Senyor!  Enaxí  com  per  massa  membrar  c 
entendre  e  amar  los  plaers  dels  senys  sensuals  hom  se  mou 
a  massa  menjar  o  a  boure  o  a  alcú '  dels  altres  senys  sen- 
suals, enaxí  per  massa  cogitar  e  pensar  pot  hom  ésser 
massa  continent  de  les  coses  sensuals,  car  per  trop*de  de- 
junis e  per  trop  d  afliccions  se  corromp  la  potencia  vege- 
table e  la  sensitiva.  On,  axí  com  hom  per  una  manera  pot 
privar  de  continencia  en  les  coses  sensuals,  enaxí  per  al- 
tra manera  pot  privar  hom  de  continencia  en  les  coses  en- 
tellectuals:  on,  per  assò,  Sènyer,  qui  vol  aver  continencia 
entellectual,  si  es  massa  consirós  e  pensíu'ni  devot,  cove 
que  tolia  a  la  ymaginativa  e  a  la  racional  de  la  potencia 
mutiva,  per  tal  que  satisfassa  a  la  vegetable  e  a  la  sensitiva 
en  tal  manera  que  atempransa  sia  formada  e  afigurada  e 
enjenrada  enfre  los  senys  sensuals  e  los  entellectuals. 
4(  24.  Celestial  Senyor!  Qui  ama  continencia  sapia  recórrer 
a  les  proprietats  e  a  les  occasions  sensuals  e  a  les  entellec- 
tuals, ■♦e  sapia  les  unes  coses  vensre  e  mortificar  ab  les  al- 
tres e  sapia  membrar  e  entendre  que  molt  major  es  la  vcr- 
tut  qui  entra  en  la  ànima  com  hom  es  continent  en  les 
coses  sensuals  que  no  son  los  plaers  sensuals,  e  més  val 
viure  un  dia  continent  que  viure  un  any  glot  e  enfrú,  e  més 
val  membrar  sí  metex  continent  que  sadoll  e  ple  de  bons 
menjars  privat  de  continencia,  e  més  val  pobre  continent 
e  sà  que  ric  glot  e  malaute,  e  més  duren  los  treballs  que 
hom  ha  per  sancfuniment  que  per  continencia,  e  més  val 
home  leyal  continent  que  fals  sancfús.  On,  beneyt  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  per  totes  estes  coses  e  per  semblants 
coses  pot  hom  aver  atempransa  e  continencia  com  sab  usar 
de  la  vertut  de  son  remembrament  e  de  son  enteniment  e 
de  son  voler. 

25.     Jíb  Senyor  qui  a  les  grans  cuites  acorrets  als  vostres 

I.  E,  mengar  o  boure  o  alcu.  —  2.  A,E,  trob  (passim).  —  3.  E,  consiu- 
ros  ni  pensiu.  —4.  E,  e  entallectuals. 

CoNTEMPLAcio-VIl-16. 


402  Ramon  Lull 

servidors!  Enaxí  com  les  coses  sensuals  poden  abastar  als 
senys  sensuals,  enaxí  les  coses  entellectuals  poden  abastar 
als  senys  entellectuals  ab  que  hom  vos  sapia  membrar  e 
entendre  e  amar.  Mas  enaxí  com  la  vianda  sensual  no  pot 
bastar  als  senys  sensuals  moltes  de  vegades  com  hom  no 
ha  continencia,  enaxí  les  coses  entellectuals  no  poden  bas- 
tar als  senys  entellectuals  com  hom  nous  sab  membrar  ni 
entendre  ni  amar:  on,  per  assò  los  homens  moltes  de  ve- 
gades son  presumptuosos '  c  demanen  e  volen  avcr  e  saber 
so  que  no  poden  aver  ni  saber,  la  qual  cosa  auríen  e  sa- 
brien si  membrar  e  entendre  e  amar  vos  sabien.  4<  26.  Mas 
enaxí  com  lome  qui  fa  lonc  viatge  e  porta  poca  de  vianda 
e  de  despesa  e  no  pot  aver  abastament  a  les  coses  qui  li 
son  necessàries,  enaxí,  Sènyer,  la  ànima  com  nous  sab  mem- 
brar e  entendre  e  amar,  es  tam  poca  en  so  que  membra  e 
entén  e  ama,  que  no  li  basta  so  que  membra  e  entén  e 
ama,  e  per  so  no  pot  aver  continencia  en  nulla  cosa  que 
entellectueg,  e  per  la  privació  de  la  entellcctual  conti- 
nencia la  continencia  sensual  priva  en  los  senys  sensuals. 
Mas  axí  com  a  lome  qui  fa  lonc  viatge  abasta  sa  despe- 
sa e  sa  vianda  com  ne  leva  molta  e  com  ha  continencia 
sensual,  enaxí  la  ànima  auría  abastament  de  membrar  e 
d  entendre  e  damar  si  tota  sumplía*de  vos  a  membrar  e  a 
entendre  e  a  amar,  per  lo  qual  cumpliment  auría  en  sí  con- 
tinencia en  les  coses  entellectuals  e  no  vulría  membrar  ni 
entendre  ni  amar  part  los  terments  de  membrar  e  d  enten- 
dre e  damar,  e  daria  continencia  al  cors  dintre  los  termens 
de  vèer  e  oyr  e  odorar^e  gustar  e  sentir.  «  27.  Acabat  Se- 
nyor! Enaxí  com  al  home  abasta  la  dardat  que  pren  del 
sol,  enaxí  avets  vos  ordonat  que  tot  hom  aja  abastament 
de  les  coses  sensuals  e  entellectuals,  pus  son  remembrar  e 
son  entendre  e  son  voler  sapien  reebre  los  significats  que 
vostres  vertuts  donen  del  vostre  acabament.  Mas  enaxí 


I.  E,  preontoses. — 2.  E,  sumpla. — 2.  A,  adorar. 


L.  DE  Contemplació  403 

com  lome  no  seria  continent  en  reebre  la  resplandor  del 
sol  si  clucava  sos  ulls  o  si  vulía '  reebre  en  major  quantitat 
que  sos  ulls  no  la  poden  reebre,  enaxí  hom  no  pot  aver 
nulla  continencia  si  no  reeb  los  significats  de  vostres  ver- 
tuts  o  sin  vol  reebre  més  que  non  pot  reebre. 

28.  Senyor  qui  membrats  aquells  qui  vos  rememoren  e 
qui  amafs  aquells  qui  vos  amen!  Qui  vol  aver  continencia  c 
atempransa,  cove  que  sapia  membrar  e  entendre  e  amar 
vostra  forsa  e  vostra  saviea  c  vostra  amor  e  vostra  dretura 
c  vostra  misericòrdia,  e  sapia  membrar  e  entendre  e  amar 
vostra  humanitat  gloriosa  e  totes  ses  vertuts;  car  com  hom 
membra  e  entén  e  ama  totes  aquestes  coses,  adones  se  for- 
ma en  home  esperansa,  la  qual  esperansa  fa  en  home  conti- 
nencia; car  mills  abasta  al  pobre  ses  magres  e  poques  vian- 
des qui  en  vos  se  confia,  que  no  fa  al  home  ric  sa  riquea 
qui  en  vos  nos  confia  tan  fort  com  fa  en  ses  grasses*  e  mol- 
tes viandes  c  diverses.  «  29.  Piadós  Senyor!  Enaxí  com  la 
elemental  matèria  abasta  a  totes  les  formes  actuals  elemen- 
tades,  enaxi  abasta  a  tot  home  sia  que  sia  pobre  o  ric  com 
sab  membrar  e  entendre  e  amar  vostres  glorioses  vertuts. 
Mas  enaxi  com  la  elemental  matèria  no  pot  abastar  ensems 
a  les  formes  actuals  e  a  les  potencials,  enaxi,  Sènyer,  ni 
les  coses  sensuals  ni  entellectuals  no  poden  bastar  a  la 
ànima  qui  vostres  vertuts  ublida  e  innora  e  no  ama  ni  a  la 
ànima  qui  vostres  vertuts  membra  e  entén  e  no  ama.  On, 
per  lo  defalliment  que  les  ànimes  an  per  esta  manera,  defall 
per  lur  culpa  continencia  en  home  pus  no  volen  reebre 
acabament  de  so  en  quel  porien  reebre.  ^  30.  Car  enaxí 
com  la  volentat  dels  demonis  pogra  aver  continencia  com 
fo  creada  si  volgués  segons  que  membraren  e  enteseren  los 
demonis  com  foren  creats,  enaxi,  Sènyer,  la  volentat  dia- 
bolical  per  so  car  vol  pujar  sobre  so  que  no  pudien  mem- 
brar ni  entendre  que  fer  se  pogués  ni  degués,  e  aura  defa- 


1.  E,  uolria. —  1.  A,  gràcies. 


404  Ramon  Lull 

Uiment  de  continencia  infinidament  en  membrar  e  entendre 
e  voler,  per  so  car  lo  voler  no  sacorda  en  vos  amar  ab  lur 
remembrament  qui  vos  remembra  e  ab  lur  enteniment  qui 
vos  entén.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  de- 
mostrat que  aquells  homens  qui  en  lur  voler  auràn  en  est 
mon  continencia  segons  que  basta  lur  memòria  a  membrar 
e  lur  enteniment  a  entendre  la  viltat  el  breu  temps  desta 
vida  mundana,  auràn  la  glòria  que  los  demonis  perderen 
per  defalliment  de  continencia  en  lur  voler  qui  no  ama  son 
creador  e  son  Senyor  Deus. 


Ç  Cap.  349.  Com  hom  adora  e  contem- 
pla e  prega  son  Deu  gloriós  que  li 
sia  conorf  e  consolació. 


^^  EUS  poderós  savi  amorós  qui  sols  conort  e  consolació 
de  nostres  amors!  Qui  vol  ni  ama,  Sènyer,  avcr 
ü^^^!  consolació,  cove  que  sapia  conèxer  la  differencia 
qui  es  de  la  consolació  entellectual  ab  la  consolació  sen- 
sual: car  enaxí  com  home  es  compost  de  natura  sensual  c 
de  natura  entellectual,  enaxí  hi  ha  consolació  sensual  e 
consolació  entellectual.  «  2.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer 
Jhesu  Chrisl:  car  qui  vol  aver  consolació  sensual  e  entellec- 
tual, cove  que  sapia  membrar  e  entendre  e  amar  les  vos- 
tres divines  vertuts  glorioses  e  les  vostres  qualitats  huma- 
nes vertuoses:  car  enaxí  com  matèria  e  forma  e  privació 
son  comensament  de  jeneracio  e  corrupció  en  los  corses 
elementats,  enaxí  les  vostres  vertuts  divines  e  les  vostres 
qualitats  humanes  son  consolació  sensual  e  entellectual 
dels  benahuirats  qui  les  vostres  vertuts  saben  membrar  e 
entendre  e  amar.  ■«<  3.  Car  enaxí  com  la  forma  de  la  espi- 


L.  DE  Contemplació  405 

ga  qui  es  en  potencia  en  lo  gra  sots  la  terra  vé  de  poten- 
cia en  actu  per  lo  creximent  de  la  potencia  vejetablc,  en 
axí,  Sènyer,  los  homens  reeben  consolació  com  lur  ànima 
sumple  e  crex  en  vertuts  membrant  e  entenent  e  amant 
vostre  gloriós  poder  e  saber  e  amor  e  dretura  e  misericòr- 
dia e  humilitat  e  paciència  e  liberalitat  e  les  altres  vertuts, 
e  com  aura  ben  plena  la  ànima  de  totes  estes  vertuts  mem- 
brant e  entenent  e  amant,  cove  que  sumpla  autra  vegada 
de  les  qualitats  de  vostra  sancta  humilitat,  membrant  e  en- 
tenent e  amant  aquelles  membrant  e  entenent  la  vostra 
greu  mort  angoxosa;  car  tant  es  gran  la  influencia  de  ver- 
tut  que  ix  de  vostres  vertuts  a  la  ànima  qui  les  membra  e 
les  entén  e  les  ama,  que  tota  ànima  cove  aver  conort  e  con- 
solació de  quesques  sia  pus  sia  membrant  e  entenent  c 
amant  de  les  vertuts  e  qualitats  damun dites. 

4.  Oh  vos,  Sènyer  Deus,  qui  coiisolafs  e  alegrats  lots 
aquells  qui  en  plaer  e  en  grat  vos  venen!  Qui  es  estat  ric  ho- 
me e  honrat  e  bastat,  e  esdevé  en  pobrea  e  en  menysprea- 
ment  de  les  gents  e  es  trist  e  irat  e  desconsolat  de  sa  po- 
bretat  e  de  so  que  ha  perdut  e  menyscabat,  si  vol  ésser, 
Sènyer,  consolat  e  pagat  e  aconortat,  cove  que  oblit  la  ri- 
quea  el  honrament  e  la  benenansa  en  que  ésser  sulía  e  sa- 
pia  membrar  e  entendre  e  amar  vostres  sanctes  vertuts 
acabades  glorioses,  per  tal  que  sia  consolat  e  alegrat  tan 
fortment  en  elles  entellectualment,  que  no  senta  la  descon- 
solacio  sensual  en  son  remembrament  ni  en  son  enteniment 
ni  en  son  voler.  M  5.  On,  qui  aquesta  art  e  manera  sab, 
Sènyer,  pendre  e  aver,  adones  pot  ésser  consolat  de  qual 
que  dampnatge  prenga  sensual;  car  tant  es  gran  la  vertut 
membrativa  e  entellectiva  e  voliva  com  la  ànima  fruex  vos- 
tres vertuts,  que  tota  tristicia  e  desconsolacio  sensual  mor- 
tifica e  delex  e  sana;  car  aitant  com  la  entellectuai  vertut 
es  pus  noble  que  la  sensual,  aitant  més  pot  hom  ésser  acon- 
ortat c  consolat  e  alegre  e  pagat  per  fruir  en  vostres  ver- 
tuts, que  ésser  irat  e  desconsolat  per  les  coses  sensuals. 


4o6  Ramon  Lull 

<%{  6.  Gloriós  Senyor!  Enaxf  com  al  home  qui  dorm  es  bru- 
git  o  tocament  occasió  de  son  esvetlament,  enaxí  les  coses 
que  hom  pert  o  les  ontes  que  pren  ois  treballs  que  sosté 
son  a  hom  occasió  que  hom  sia  consolat  en  les  vostres 
glorioses  vcrtuts '  fruent  en  aquelles  membrant  e  entenent 
e  amant.  On,  com  sia  mellor  cosa  sens  tota  comparació 
menyscabar*les  coses  sensuals  e  consolar  se  en  vostres 
vertuts  que  no  ^  ésser  consolat  en  les  coses  sensuals  e  no 
fruir  en  les  vostres  Vertuts,  per  assò,  Sènyer,  avets  vos  vol- 
gut que  lo  menyscabament  que  hom  fa  en  les  coses  sen- 
suals sia  a  hom  occasió  com  hom  sia  consolat  en  les  coses 
entellectuals.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  aquells  qui 
per  les  passions  sensuals  se  donen  consolació  en  les  co- 
ses entellectuals  guaanyen,'*e  aquells  perden  qui  per  los 
treballs  entellectuals  se  consolen  es  conorten  en  les  coses 
sensuals. 

7.  T^esplandor  de  totes  resplandors  e  lugor  de  totes  tugors! 
Com  hom  cogita  e  ymagena  en  son  frèvol  saber  e  poder 
e  en  los  altres  defalliments  qui  son  en  home  e  la  ànima  se 
vol  moure  a  desconsolacio  e  a  tristicia  per  la  frevoltat  co- 
gitada  e  ymagenada,  si  hom,  Sènyer,  vol  vedar  a  la  ànima 
que  nos  mova  a  tristicia  ni  a  desconsolacio,  sapia  membrar 
e  entendre  e  amar  1  acabament  qui  es  en  vostre  gloriós  po- 
der e  saber  e  voler  e  en  les  altres  vostres  vertuts,  per  tal 
que  los  defalliments  que  lome  cogita  e  ymagena  en  sí  me- 
tex  no  pusquen  moure  la  ànima  a  tristicia  ni  a  desconsola- 
cio per  la  gran  consolació  que  la  ànima  sent  com  es  fruent 
vostres  vertuts  vertuoses.  »•(  8.  Dreturer  Senyor!  Com  hom 
es  trist  e  irat  e  desconsolat  per  alcuna  injuria  o  per  alcuna 
vilanía  que  hom  li  aura  feta,  si  vol  ésser  consolat  e  alegre 
e  pagat  cove  que  sapia  membrar  la  vostra  justícia,  per  tal 
que  remembre  e  entena  que  molt  mellor  cosa  li  es  que  sia 
avilat  e  injuriat,  que  si  era  injuriós;  car  daitant  deu  ésser 


I.  A,  glòries  e  uertuts.  —  2.  A,  mcyns  acabar. — 3.   E,  que  no  es. — 
4.  E,  guasaynen. 


L.  DE  Contemplació  407 


alegrat  e  consolat,  com  son  remembrament  li  remcmbra  e 
son  enteniment  li  dona  a  entendre  que  aquell  qui  es  inju- 
riós e  vila  es  ubligat  a  ésser  jutjat  per  la  vostra  sentencia, 
e  celi '  qui  es  injuriat  e  avilat  pus  aja  paciència,  no  es  occa- 
sionat  de  ésser  punit  de  la  injuria  que  ha  reebuda.  -li  9.  Ver- 
tader Senyor!  Enaxí  com  sensual  ment  sentim  que  més  val 
.j.  regisme*que  un  diner,  enaxí  entellectuejam  que  molt 
mellor  cosa  es  ésser  injuriat  que  ésser  injuriós;  car  natura 
es  de  la  vostra  gloriosa  justicia  que  ponex  los  injuriosos  a 
foc  perdurable  si  doncs  no  fan  esmena  de  lurs  culpes,  e 
natura  es  que  guaardona  de  glòria  sens  fi  los  homens  inju- 
riats pacients  vertaders.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
daitant  com  la  celestial  glòria  es  bona  cosa  en  sí  e  la  in- 
fernal pena  es  cosa  molt  mala,  doncs  aitant'com  lo  injuriat 
pot  membrar  c  entendre  la  noblea  de  la  celestial  glòria  c 
la  granea  de  la  pena  infernal,  daitant  es  occasionat  1  inju- 
riat a  ésser  consolat  e  1  injuriós  a  ésser  desconsolat. 

1  o.  Divina!  Senyor,  Deu  de  glòria  e  damor!  Com  hom 
pert  fill  o  parent  o  amic  o  tresor,  o  enmalautex  o  ha  alcuna 
cosa  contraria  a  son  voler,  adones,  Sènyer,  la  volentat  com 
se  fa  nulla  cosa  contra  so  que  vulría,  adones  mou  hom  a 
tristicia  e  desconsolacio.  On,  qui  vol  ésser  consolat  e  ale- 
grat, cove  que  senamor  de  vostra  justicia  e  de  paciència, 
per  tal  que  hom  ab  la  vostra  justicia  e  ab  paciència  vensa 
e  mortific  la  volentat  que  hom  ha  contraria  a  alegre  e  a 
consolació  e  a  paciència  e  a  dretura:  car  enaxí  com  ab  los 
uns  contraris  hom  apodera  altres  contraris, '♦axí  la  volentat 
injuriosa  qui  fa  hom  moure  a  tristicia  e  a  desconsolacio 
com  vos  usats  de  vostra  justicia,  vens  hom  com  hom  altere- 
ja  la  volentat  en  amar  vostra  justicia  e  vostra  paciència. 
«11.  Jlmahle  Senyor!  Entellectualment  entenem  que  si  .j. 
home  pert  un  diner  e  puxes  atroba  .M.  morabatins,  que  leu- 
gera  cosa  li  serà  que  sia  consolat  del  diner  per  lo  atroba- 


I.  A,  e  el. — 2.  M,  unum  tolidum  aureum. — 3.  E,  daytant. — 4.  E,  com 

ab  Ics  unes  contraries  hom  apodera  altres  contraries. 


4o8  Ramon  Lull 

ment  dels  morabatins.  On,  com  assò  sia  cnaxí,  doncs  com  la 
memòria  remembra  e  1  enteniment  entén  que  mellor  es  vos- 
tra justicia  en  so  que  ponex  hom  que  no  es  la  volentat  que 
hom  ha  contraria  a  paciència,  adones  la  memòria  qui  re- 
membra e  1  enteniment  qui  entén  la  vostra  justicia  atroben 
los  .M.  morabatins  entellectualment  entellectuejants  la  ver- 
tut  que  reeben  de  vos  en  fruyr  la  vostra  justicia,  e  la 
volentat  qui  pert  lo  diner,  so  es  los  parents  o  les  altres 
coses,  es  occasionada  a  aver  paciència  e  consolació  com  la 
memòria  e  1  enteniment  la  alterejen  a  amar  vostra  justicia 
e  a  amar  paciència  més  que  so  que  d  abans  amava  com  la 
memòria  ni  1  enteniment  no  fruíen  en  vostra  justicia  ni  pa- 
ciència. 4<  1  2.  Drelurer  Senyor!  Sensualment  sentim  e  en- 
tellectualment entenem  que  aquells  qui  no  an  paciència  ni 
consolació  en  so  que  vostra  justicia  fa  en  ells,  amen  més 
les  coses  en  que  son  punits  que  no  fan  vostra  justicia;  car 
si  més  amaven  vostra  justicia  que  les  coses  en  que  son  pu- 
nits per  justicia,  alegrarsien  e  consolarsien  en  tot  quant 
fa  vostra  justicia.  On,  com  los  homens  qui  no  an  paciència 
ni  no  amen  justicia  no  amen  tant  vostra  justicia  qui  es  ver- 
tut  infinida  com  fan  les  coses  fenides  creades  a  dret  jutja- 
des per  justicia,  doncs,  com  poràn  ésser  amats  per  vostra 
justicia  ni  per  vostra  misericòrdia?  Car  de  les  majors  in- 
juries qui  ésser  pusquen  seria  que  hom  fos  amat,  pus  amàs 
més  coses  finides  creades  corrompents,  que  vertuts  infini- 
des  ni  Deus  creador  de  totes  creatures.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  qui  vol  ésser  consolat  e  conortat,  sapia  totes 
aquestes  coses  membrar  c  entendre,  per  tal  que  vulla  amar 
més  vostra  justicia  que  nulla  cosa  finida,  e  sia  amat  per 
vostra  misericòrdia  qui  ama  més  vostra  justicia  que  celis 
qui  per  impaciència  son  contraris  a  vostra  justicia. 

j  3.  Jlh  Senyor  qui  toia  la  mia  enlencio  e  la  mia  amor 
avets  mesa  en  honrar  la  vostra  honor!  Molts  son  qui  s  descon- 
orten  e  sentristen  com  membren  lurs  peccats  e  entenen 
la  vostra  justicia  e  no  membren  ni  entenen  la  vostra  mise- 


L.   DE  Contemplació  40^ 

ricordia.  On,  la  raó  e  la  occasió  per  que  ells,  Sènyer,  son 
trists  c  desconsolats,  es  per  so  car  lo  voler  no  ama  vostra 
justícia,  car  si  la  amava,  la  amor  que  auría  a  vostra  justicia 
metría  vertut  en  la  memòria  e  en  1  enteniment  que  fruíssen 
vostra  dousa  misericòrdia,  per  lo  qual  fruiment  la  volentat 
amaria  vostra  misericòrdia  la  qual  sanaria  e  conortaría  e 
consolaria  los  peccadors  de  lur  tristicia  e  de  lur  desconso- 
lacio. «  14.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  enaxí,  doncs  qui  vol 
ésser  consolat  sapia  amar  la  vostra  justicia;  car  tot  pecca- 
dor  qui  sia  membrant  sos  peccats  e  ses  culpes  e  ama  la 
vostra  justicia,  es  jutjant  sí  metex  e  es  humiliant  sí  metex 
a  la  vostra  justicia,  la  qual  jutja  en  ell  dreturerament  com 
li  dona  vertut  a  sa  memòria  que  remembre  e  a  son  enteni- 
ment que  entena  e  a  son  voler  que  am  la  vostra  dousa  mi- 
sericòrdia, per  la  qual  misericòrdia  membrada  e  entesa  e 
amada  la  vostra  justicia  perdona  als  peccadors  e  donals 
dons  de  perdurable  benahuiransa  per  so  car  se  confien  en 
vostra  misericòrdia;  e  si  axí  no  era,  seria  la  vostra  justicia 
contraria  a  si  metexa  e  a  la  vostra  misericòrdia  e  als  pec- 
cadors, e  assò  es  de  les  majors  impossibilitats  qui  sicn. 
"¥,  15.  Gloriós  Senyor!  Enaxi  com  es  propria  vertut  a  ver- 
tuts  creades  que  qui  nama  una  totes  les  altres'  ama  e  quin 
desama  una  totes  les  altres  desama,  e  si  assò  no  era  enaxí 
seria  significat  que  en  les  vertuts  agués  vici,  e  assò  es  im- 
possíbol  que  vertut  e  vici  sien  una  cosa,  enaxí,  Sènyer,  es 
propria  cosa  c  molt  mills  encara  que  qui  ama  vostra  justi- 
cia, vostra  misericòrdia  e  totes  les  vostres  altres  vertuts 
ama,  e  qui  ama  vostra  misericòrdia,  e  la  vostra  justicia  e 
totes  les  altres  vertuts  ama.  Mas  com  los  homens  pecca- 
'dors  per  gran  desesperament  que  an  de  lurs  peccats  des- 
amen  la  vostra  justicia  en  so  que  no  vulríen  que  fos,  e  no 
saben  amar  vostra  misericòrdia  pus  vostra  justicia  no  sa- 
ben amar,  per  assò  sesperden  e  sentristen  e  an  desconso- 


I    E,  totes  les  altres  uertutz. 


410  Ramon  Lull 

lacio  la  qual  no  saben  aver, '  segons  que  la  poríen  aver  si 
seguien  la  art  e  la  manera  damundita. 

1 6.  Jhesu  Chn'sl  Sènyer  qui  sots  consolació  e  conorf  de 
tots  peccadors  qui  en  vos  se  confien  ne  qui  per  vos  se  reclamen! 
Qui  es  trist  ni  desconsolat  per  alcuna  cosa  qual  que  sia,  si 
vol  ésser  consolat  sapia  metre  vertut  en  son  remembra- 
ment  e  en  son  enteniment  e  en  son  voler  volent  lo  voler 
que  la  memòria  remembre  e  1  enteniment  entena  los  grans 
treballs  e  les  grans  ontes  e  la  gran  pobrea  e  la  greu  mort 
que  vostra  humanitat,  Sènyer,  els  apòstols  qui  son  tan  hon- 
rats en  glòria  sostengueren  en  aquest  mesquí  de  seggle,  e 
sapia  mcmbrar  e  entendre  la  gran  pobrea  e  la  gran  dolor 
que  nostra  dona  Sancta  Maria  verge  gloriosa  sostenc  en 
aquest  mon,  e  sapia  membrar  e  entendre  e  amar  los  grans 
excellents  singulars  honraments  que  Nostra  Dona  ha  en  la 
celestial  glòria;  car  per  aital  remembrament  e  enteniment 
e  voler  pot  ésser  tot  hom  consolat  e  conortat  de  tot  treball 
e  de  tot  dan  que  aja  pres  per  sí  o  per  altre.  '♦í  17.  Gloriós 
Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem 
que  natural  cosa  es  al  home  qui  es  vil  e  pobre  e  mesquí 
que  sia  consolat  de  sos  treballs  si  aquells  treballs  metexs 
veu  soferre  e  sostenir  a  molts  homens  honrats  e  nobles  e 
molt  mellors  en  totes  coses  que  ell.  On,  com  assò  sia  na- 
tural cosa,  doncs  qui  vol  ésser  consolat  cove  se  de  neces- 
sitat que  sapia  membrar  la  gran  noblea  de  vostra  sancta 
humanitat  e  de  nostra  dona  Sancta  Maria  qui  val  més  que 
tota* quanta  noblea  ni  vertut  es  creada  en  totes  les  altres 
creatures;  car  enfre  totes  quantes  vertuts  son  creades  no 
son  tan  acostades  a  vostra  divina  essència  com  es  la  vertut 
de  vostra  humanitat  e  de  Nostra  Dona,  ni  enfre  totes 
quantes  vertuts  son  creades  no  poden  bastar  a  tant  signi- 
ficar ni  demostrar  1  acabament  de  vostres  vertuts,  com  hn 
tant  solament  la  vostra  vertut  humana  e  la  vertut  de  Nos- 

1.  M,  et  tion  habent  consoíationem  nec  sciunt  eam  babere. — 2.  E,  que 
no  fa  tota. 


L.  DE  Contemplació  411^ 


tra  Dona.  On,  com  assò  sia  enaxf,  doncs  si  vostra  humana 

natura  tan  gloriosa  e  la  natura  de  Nostra  Dona  tan  ver- 
tuosa  ac  en  est  mon  passió  e  treball  tan  fortment,  qui  es 
aquell  ni  qual  es  qui  deja '  aver  nulla  ira  ni  nulla  tristicia 
de  re  que  perda  ni  de  null  treball  que  sostenga?  f(  1 8.  Di- 
vinal  Senyor!  Entellectualment  entenem  que  si  .j.  home 
atrobava  .CC.  morabatins  e  puxes  que  d  aquells  perdés  .C, 
morabatins,  que  més  deuria  aver  de  gog  e  dalegre  que  de 
despagament.  On,  qui  vol  ésser  consolat  e  pagat  sapia 
membrar  e  entendre  com  es  vengut  de  no  res  e  com  es  e 
no  era,  e  com  li  val  més  que  sia  home  que  si  fos  bèstia,  c 
com  més  val  home  nafrat  o  malaute  o  pobre  o  aontat  que 
bèstia  sana  grassa;  car  si  assò  sab  membrar  e  entendre, 
sempre  son  voler  de  tristor  serà  occasionat  ques  mut  en 
alegre  e  en  pagament  e  en  consolació.  Mas  los  homens, 
Sènyer,  no  saben  aver  art  e  manera  com  pusquen  *  alterar  e 
mudar  de  tristicia  e  de  desconsolacio  a  gog  e  a  consolació: 
car  enaxí  com  lo  sabater  ha  art  a  fer  la  sabata  el  ferrer  a 
fer  lo  coltell,  axí  pot  tot  home  per  gràcia  vostra  aver  art 
e  manera  com  pusca  aver  vcrtuts  ab  que  sapia  usar  de  son 
remembrament  e  de  son  enteniment  e  de  son  voler;  mas 
enaxí  com  lo  pagès  qui  ha  mantell  e  no  sen  sab  adossar 3 e 
lo  mariner  qui  ha  cavall  e  noi  sab  cavalcar,  enaxí  los  ho- 
mens nescis  an  memòria  e  no  saben  membrar  e  an  enteni- 
ment e  no  saben  entendre  e  an  voler  e  no  saben  voler,  c 
per  assò  no  saben  adur  nulla  vertut  de  potencia  en  actu 
ni  saben  privar  negún  vici  de  actu  en  potencia. 

j  9.  Piadós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè  d  on  /o- 
fa  henahuiransa  vé!  fAohs  Yxomzns  son  qui  al  dia  de  la  mort 
son  molt  fortment  desconsolats  e  trists  per  la  gran  paor  de 
la  mort.  On,  si  volen  aver  consolació,  cove  que  usen  de  la 
vertut  que  vos  avets  donada  a  la  memòria  a  membrar  e  al 
enteniment  a  entendre  e  a  la  volentat  a  amar;  car  si  ells 


1.  E,  d  qui  deia. — 2.  com  se(?)  pusquen. — 3.  E,  adosar:  M,  non  scit 
to  uti. 


412  Ramon   Lull 

saben  adur  de  potencia  en  actu  la  vertut  qui  es  en  les  .iij. 
vertuts  de  la  ànima,  adones  poràn  ésser  consolats  e  pagats 
e  alegres  de  la  mort,  car  naturada  es  la  volentat  que  no  do 
tristicia  de  les  coses  qui  de  necessitat  son  membrades  e 
enteses;  car  com  la  ànima  membra  e  1  enteniment  entén  que 
hom  es  animal  mortal  e  que  aquest  mon  no  es  res  a  esguar- 
dament  del  autre,  adones  es  la  volentat  occasionada  de  vo- 
ler murir  per  so  car  1  autre  seggle  val  més  que  aquest,  e  no 
es  la  volentat  occasionada  a  tristicia  pus  hom  ha  a  murir 
de  necessitat.  Mas  la  raó  e  la  occasió  per  que  los  homens 
se  desconsolen  e  sentristen  al  dia  de  la  mort,  es  per  so 
car  no  saben  usar  de  la  vertut  que  an  potencialment  ni  sa- 
ben mcmbrar  ni  entendre  ni  voler.  >*<  20.  Car  si  los  homens, 
Sènyer,  qui  sentristen  al  dia  de  la  mort  per  paor  de  murir 

0  an  tristicia  per  les  penes  que  soferen  sabien  membrar  e 
entendre  e  amar,  sabrien  membrar  e  entendre  que  les  pe- 
nes d  aquest  mon  els  plaers  d  aquest  mon  son  fenits  e  ter- 
menats  dintre  poca  quantitat  e  poc  espay  de  vida.  On,  axí 
com  la  volentat  ha  natura  e  proprietat  que  aja  plaer  que 
salegre  com  la  memòria  remembra  e  1  enteniment  entén  la 
glòria  infinida  de  parays,  en  axí  la  volentat  ha  proprietat 
e  natura  que  sia  consolada  com  la  memòria  sab  membrar  e 

1  enteniment  entendre  la  breu  vida  mundana  e  la  breu  fi 
dels  treballs  e  dels  plaers  que  hom  ha  en  est  mon;  mas  per 
so  car  la  memòria  no  membra  ni  1  enteniment  no  entén  la 
celestial  glòria  ni  la  breu  vida  d  aquest  mon  e  la  memòria 
remembra  e  1  enteniment  entén  los  plaers  daquest  mon,  per 
assò  la  volentat  ha  paor  de  la  mort  e  ha  despagament  de 
la  mort.  >«  2 1 .  Vertuós  Senyor!  En  axí  com  un  home  sab  mills 
escriure  que  altre  e  .j.  home  sab  mills  cusir  ab  una  agulla 
que  altre,  enaxí  uns  homens  saben  mills  remembrar  e  en- 
tendre e  voler  que  altres.  On,  axí  com  en  1  escriure  e  en 
lo  cusir  ha  occasió  e  manera  sensual  per  que  los  uns 
homens  an  mills  manera  a  les  arts  sensuals  quels  altres,  en 
axí  los  uns  homens  an  mills  manera  a  ésser  consolats  quels 


L.   DE  Contemplació  413 


altres.  On,  enaxf  com  la  occasió  de  les  arts  sensuals  estan 
en  lo  menar  de  la  mà  e  en  lús  e  en  la  ymaginacio  de  les 
fígures  sensuals,  enaxí  la  occasió  entellectual  per  que  hom 
sab  aver  consolació  es  per  so  car  hom  sab  membrar  e  en- 
tendre e  amar  les  vostres  glorioses  vertuts,  e  hom  sab 
membrar  e  entendre  e  menysprear  aquests  vans  delits 
temporals. 

22.  Perdurable  Senyor  qui  dats  glòria  e  benediccions  als 
vostres  servidors!  Entellectualment  entenem  que  enaxí  com 
los  vexells  buyts  no  pot  hom  cumplir  sens  que  hom  noi 
meta  alcuna  cosa,  enaxí  la  volentat  no  pot  aver  nulla  con- 
solació si  doncs  no  es  plena  de  voler  tot  so  que  vol  lo 
vostre  voler.  On,  enaxí  com  los  vexells  son  buyts  per  so 
car  no  son  plens,  enaxí  lo  voler  del  home  es  desconsolat 
com  no  ha  so  que  vol  pus  que  no  sia  ple  de  voler  so  que 
vol  vostre  voler.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol 
aver  consolació  sapia  axí  aver  manera  e  art  entellectual- 
ment de  complir  son  voler  de  voler  so  que  vol  vostre  vo- 
ler, com  sab  hom  aver  art  e  manera  sensualment  en  cum- 
plir los  vexells  buyts.  4<  23.  Enaxí  com  lome  no  pot  volar 
per  so  car  no  ha  ales,  enaxí,  Sènyer,  null  voler  qui  no  vulla 
50  que  vol  vostre  voler  no  pot  ésser  consolat  de  nulla  cosa 
a  ell  contraria.  On,  axí  com  lome  auría  foll  voler  si  volia 
volar  pus  no  ha  ab  que  pusca  volar,  enaxí  los  homens  qui 
volen  ésser  consolats  e  no  volen  vostre  voler,  an  foll  voler. 
On,  axí  com  lome  pot  umplir  tot  vexell  per  gran  que  sia  de 
la  aigua  de  la  mar,  enaxí  tot  hom  pot  umplir  son  voler  del 
vostre  voler  pus  hi  vulla  metre  so  que  vol  vostre  voler:  mas 
enaxí  com  los  homens  pobres  no  poden  umplir  lurs  grans 
caxes  d  argent  ni  daur,  enaxí  null  hom  no  pot  umplir  son 
voler  del  vostre  voler  ni  d  altra  cosa  si  noi  met  so  que  vol 
vostre  voler.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  ésser 
consolat  sapia  totes  aquestes  coses  membrar  e  entendre  e 
amar  a  glòria  e  a  laor  del  vostre  gloriós  voler.  «  24.  Conso- 
lador Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  ente- 


j^\j^  Ramon   Lull 

nem  que  lamic  aitant  com  més  rcmcmbra  e  entén  Ics  penes 
els  treballs  els  plors  que  sosté  per  amor  de  son  amat, 
aytant  ha  consolació  de  sos  plors  e  de  sos  treballs;  car  per 
so  car  lo  voler  del  amic  vol  so  que  vol  lamat,  ama  lamic  los 
treballs  que  sosté  per  so  que  pusca  fer  so  que  vol  son  amat. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  ésser  consolat  e  ale- 
gre e  pagat  fassa  tant,  que  vos  siats  son  amat,  per  tal  que 
en  la  vostra  amor  sia  son  gog  e  son  pagament  e  sa  conso- 
lació totes  les  vegades  que  per  vos  a  honrar  e  a  servir  e  a 
loar  serà  en  treballs  e  en  plors. 

25.  Jíh  Senyor  qui  podels  e  sabets  lot  so  que  vos  volets!' 
La  raó  ni  la  occasic  *per  que  hom  amora  linfantó  poc 
qui  plora  com  hom  li  dona  alcunes  de  pruscalles,  ^es  per  so 
car  no  ha  gran  remembrament  ni  enteniment  ni  voler  a  as- 
sò per  que  plora.  On,  axí  com  per  poca  cosa  plora,  axí  per 
poca  cosa  que  hom  li  do  sen  amora.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  qui  vol  aver  consolació  de  sos  grans  defalliments 
sapia  fer  la  contraria  cosa  del  infant  puculul;  car  qui  molts 
peccats  remembra  e  entén,  e*  molta  de  misericòrdia  deu 
remembrar  e  entendre  e  amar,  e  grans  affliccions  e  grans 
plors  e  gran  contriccio  de  cor  e  grans  penediments  deu 
aver  e  nos  deu  consolar  ni  aconortar  sinó  per  grans  coses: 
car  en  axí  com  en  grans  coses  ha  peccat  e  errat,  en  axí 
grans  penediments  e  grans  satisfaccions  deu  fer  e  voler. 
4<  26.  Dreturer  Senyor!  Com  hom  per  amor  de  vos  a  hon- 
rar e  a  loar  e  a  dar  honor  a  aquells  qui  nous  honren  nius 
loen  nius  servexen  sosté  treballs  e  ontes  e  d  altres  tur- 
ments, on  hi  vé  ni  en  ques  pren  ni  per  què  en  ells  pot  és- 
ser nulla  <  ira  ni  nulla  tristor  ni  nulla  desconsolacio?  Car 
los  treballs  c  los  afanys  que  sosté  li  deuen  ésser  consolació: 
car  enaxí  com  hom  es  occasionat  a  aver  plaer  com  assò  ha 
que  vol  son  voler,  ^  en  axí  es  hom  occasionat  a  ésser  con- 


I.  E,  que  uoletz. — 2.  A,E,  consolació:  M,  causa.  —  3.  E,  pruscayes: 
M,  res  modici  valoris. — 4.  E  manca  «.  —  5.  A,  neguna. —  é.  E,  com  hom 
es  occasionat  auer  plaer  com  ayso  que  uol  son  uoler. 


L.  DE  Contemplació  415 

solat  com  hom  ha  null  treball  ni  nulla  pena  per  la  vostra 
amor.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxi  com 
lome  foll  fa  contra  son  voler  com  hom  li  dona  so  que  de- 
mana'e  no  vol  pendre  so  que  hom  li  dona,  enaxí  es  hom 
foll  e  molt  més  encara  sens  tota  comparació  com  hom  vos 
vol  amar  e  honrar  e  hom  ha  ira  e  desconsolacio  del  honra- 
mentqueus  fa  ab  los  greus  treballs  que  sosté  per  la  vostra 
amor,  en  los  quals  prenets  vos  honraments  e  honor  tota  ora 
que  creatura  ha  treball  per  honrar  son  creador.  ♦:  27.  G!o- 
riós  Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  ente- 
nem que  lo  vasall*aitant  com  lonrat  rey  li  fa  honor  el  vest 
ab  sí  de  vestirs  reyals  el  met  en  son  consell  e  li  diu  sos 
secrets  e  1  acosta  a  sa  privadea  e  a  sa  amor,  daitant  li  do- 
na raó  e  occasió  de  gog  e  de  pagament  e  de  plaer.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs,  quals  homens  son  tam  bé  con- 
selJats  com  aquells  qui  per  honrar  e  servir  treballen  e 
ploren  e  moren  pus  membren  e  entenen  los  plaers  els 
afanys  c  la  greu  mort  que  la  vostra  gloriosa  humanitat  sos- 
tenc  per  amor  de  nos?  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus: 
car  enaxí  com  lo  vassall  seria  foll  si  no  vulía  los  vestirs  rey- 
als quel  rey  li  dona  semblants  ab  los  seus  ni  no  vulía  sa 
privadea  ni  sa  amor  ni  sa  honor,  enaxí  son  folls  e  més  en- 
cara sens  tota  comparació  tots  aquells  qui  an  paor  de  sos- 
tenir treballs  ni  mort  ni  passió  per  la  vostra  amor. 

28.  Senyor  dels  senyors  qui  sols  raó  e  occasió  de  nostres 
benediccions!  Enaxí  com  donar  significa  grat  a  aquell  qui 
dona  e  plaer  a  aquell  qui  pren,  enaxí  es  significat  al  humà 
enteniment  que  aquells  qui  per  vos  treballen  e  ploren  e  mo- 
ren dejen  aver  grat  de  vos.  On,  si  de  vos  deuen  aver  grat  per 
plorar  e  treballar  e  murir  per  vos  honrar,  doncs,  d  on  vé  as- 
sò ni  en  ques  pren  que  alcuns  qui  per  vos  treballen  son  des- 
consolats e  irats  en  los  mals  que  sostenen?  On,  beneyt  siat 
vos,  Sènyer:  car  la  raó  e  la  occasió  per  que  assò  es,  es  per  so 


1.  E,  desama:  M,  amat. — 2.  E,  uassayl  (patsim). 


4i6  Ramon  Lull 

car  no  saben  entendre  so  que  vol  lur  voler;  car  ells  volen  vos 
honrar  en  altres  qui  nous  honren,  e  com  aquells  nois  creen 
els  turmenten  an  desconsolacio  e  despagament  en  lo  mal  que 
sostenen  c  en  so  que  veen  que  los  infeels  nous  honren  axf 
com  ells  vulríen.  On,  aquells  no  saben  entendre  so  que  vo- 
len entendre,  so  es  saber,  que  vos  volets  ésser  més  honrat 
per  aquells  qui  per  vos  a  honrar  treballen,  que  per  los  in- 
feels als  quals  vos  volen  fer  honrar  los  servidors  de  la  sanc- 
ta  fe  cathòlica,  los  quals  nous  poríen  tam  bé  honrar  si  tur- 
mentats e  avilats  e  morts  no  eren  per  la  vostra  amor. 
"¥,  79.  On,  com  assò,  Sènyer,  sia  enaxí,  doncs  aquells  qui 
vos  volen  honrar  en  altres,  per  que  no  saben  entendre  lon- 
rament  que  vos  volets  aver  en  ells  e  per  ésser  ells  turmen- 
tats e  morts  per  la  vostra  amor?  ni  per  que  ells  an  ira  ni 
tristor  ni  desconsolacio  com  vos  no  sots  honrat  per  los  in- 
feels pus  arnats  ésser  honrat  per  los  feels  qui  per  vos  tre- 
ballen? ni  per  que  an  los  feels  paor  de  ésser  desonrats  en 
nulla  cosa  on  vos  siats  honrat?  Par  me,  Sènyer,  que  tot  as- 
sò esdevé  per  so  car  la  memòria  no  sab  membrar  ni  1  en- 
teniment entendre  so  que  vol  lo  voler;  car  lo  voler  d  aquells 
qui  per  vos  treballen  vol  que  vos  siats  honrat  per  los  in- 
feels e  per  los  peccadors,  e  la  memòria  no  membra  ni  1  en- 
teniment no  entén  lonrament  que  vos  prenets  en  los  homens 
justs  qui  per  honrar  vos  treballen.  On,  per  assò  lo  voler 
no  pot  aver  consolació  dels  treballs  que  los  homens  justs 
sostenen  pus  que  la  memòria  no  membra  ni  1  enteniment 
no  entén  lonrament  que  vos  en  ells  volets  aver.  M  30.  On, 
beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus,  qui  tam  bé  ho  avets  ordonat; 
car  null  home  no  es  escusat  a  vos  a  honrar  ni  null  hom  no 
ha  raó  de  que  sia  consolat  si  vos  no  honra.  On,  com  sien 
infeels  e  homens  feels  qui  son  molt  peccadors,  per  assò  los 
homens  justs  son  occasionats  de  vos  a  honrar,  e  si  als  in- 
feels e  als  feels '  peccadors  nous  poden  fer  honrar,  as  menys 
* 

I.  A,  fels. 


L.  DE  Contemplació  417 

vos  poden  honrar  en  sí  metexes  sostinent  per  vos  a  honrar 
pobrea  e  fam  e  set  e  calt '  e  hontcs  e  exils  e  treballs  e  mort; 
car  no  es  null  honrament  que  creatura  pusca  fer  tan  gran 
a  son  creador  com  es  aquest.  E  si  assò  no  era  enaxí,  se- 
guirsia^que  los  apòstols  e  los  màrtirs  qui  son  pus  honrats 
que  altres  en  glòria  no  fossen  dignes  de  lur  honor  ni  vos 
fossets  dreturcr,  e  assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  im- 
possibilitat es  significat  al  humà  enteniment  que  tota  la 
major  consolació  que  hom  pot  aver  de  sos  treballs  es  que 
hom  los  meta  a  glòria  e  a  honor  e  a  honrament  de  son  glo- 
riós honrat  Deu. 


Ç  Cap.  350.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant es  ohedient^a  son  'Deus  glo- 
riós. 


^^^^  H  Deus  amat  volgut  obeyt  temut  per  tots  los  pobles! 
g:^§iJ  Qui  vol,  Sènyer,  ésser  obedient  als  vostres  ma- 
^^S^    naments,  cove  que  sapia  aver  art  e  manera  e   re- 


gla per  la  qual  pusca  metre  en  son  remembrament  e  ente- 
niment e  voler  la  vertut  potencial  la  qual  vos  hi  avets  mesa 
per  tal  que  hom  aja  mèrit  si  la  fa  venir  de  potencia  en  actu, 
per  tal  que  per  la  obediència  entellectual  se  pusca  formar 
la  obediència  sensual  per  obedient  remembrament  e  en- 
teniment e  voler  als  vostres  dreturers  manaments.  >•<  2.  Glo- 
riós Senyor!  Enaxí  com  les  mans  els  peus  els  ulls  e  les 
orelles  e  la  boca  e  los  altres  membres  deuen  ésser  obedients 
a  la  racional  potencia  per  tal  ques  mouen  ordonadament 
segons  la  discreció  de  la  potencia  racional,  enaxí  lo  re- 

I.  E,  c  set  c  c«lt  e  sec. — j.  A,  e  si  asso  no  era  seguir  sia  enaxí. — 
3.  A,  Con  hom  es  adorant  e  contemplant  e  obedient. 

CoNTEMPLAC10-VIl-»7. 


4i8  Ramon   Lull 

membrament  e  1  enteniment  el  voler  del  home  son  obligats 
a  ésser  obedients  a  la  vostra  sancta  unitat  e  trinitat,  e  al  vos- 
tre sant  poder  e  saber  e  voler  e  a  les  vostres  altres  vertuts, 
e  ala  vostra  humanitat  e  a  totes  ses  qualitats;  e  assòs  cove 
enaxí  per  tal  que  la  obediència  que  la  ànima  ha  en  mem- 
brar  e  entendre  e  amar  totes  les  coses  damun dites,  fassa 
moure  a  obediència  totes  les  sensualitats  e  les  entellectui- 
tats  del  home  qui  son  sotsmeses  a  obeyr  la  memòria  qui 
vos  membra  e  1  enteniment  qui  vos  entén  e  la  volentat  qui 
vos  ama.  4(  3.  Vertuós  Senyor!  Enaxí  com  lo  cors  del  home 
es  esturmentat' en  manera  que  la  sua  potencia  vejetable  e 
sensitiva  pusquen  reebre  sustentacio  de  la  potencia  vege- 
table qui  es  en  les  coses  que  hom  menuga  e  beu  e  odora 
e  sent,  enaxí  es  fet  artifici  entellectual  a  la  ànima  per  lo* 
qual  sapia  ordonar  son  remembrar  e  entendre  e  voler  a 
obeyr  a  la  vostra  sancta  unitat  e  trinitat  e  proprietats  e 
vertuts.  Mas  enaxí  com  per  lo  desordonament  sensual  en 
1  artifici  del  cors  malaute  o  nafrat  la  vegetable  potencia 
nos  pot  sostenir  ni  pot  reebre  ajuda  a  sa  sustentacio,  enaxí 
molt  home  vulría  ésser  obedient  e  nou  sab  ésser  per  so 
com  erra  la  manera  e  la  art  per  la  qual  la  memòria  e  1  en- 
teniment e  la  volentat  son  a  vos  obedients,  e  dejús  estes 
tres  vertuts  vos  son  obedients  totes  les  sensualitats  e  en- 
tellectuitats  del  home. 

4.  Jljudahle  Senyor  en  Mes  ajudes,  misericordiós  Senyor 
en  Mes  misericòrdies! ^"En  totes  aitantes  maneres  com  vos 
avets  donades  vertuts  e  proprietats  a  les  creatures  que  sig- 
nifiquen vos,  es  ubligat  home  a  reebre  so  que  pot  reebre 
de  la  demostració  que  les  creatures  fan  de  vostra  unitat  e 
de  vostra  trinitat.  On,  aitant  com  home  reeb  so  que  les 
creatures  ne  signifiquen,  d  aitant  es  hom  obedient  a  vos 
membrant  e  entenent  e  amant  vos  en  tot  so  en  que  les  crea- 
tures vos  demostren.  On,  com  tota  substància  sia  una  e  sia 


1.  A,  es  turmentat:  M,  artificiatum.—  ï.  E,  la.  -3.   E,   benahurance». 


L.  DE  Contemplació  419 

en  .iij.  coses,  per  assò  tota  substància  creada  significa  e 
demostra  que  son  creador  es  una  substància  unida  de  .ii). 
coses.  ••<  5.  Honral  Senyor!  Com  la  ànima  remembra  e  en- 
tén e  ama  la  damundita  significació  e  per  la  significació 
que  ha  reebuda  aferma  que  vos  sots  .j.  en  essència  e  sots 
.iij.  en  persones,  adones  es  la  ànima  obedient  a  la  demos- 
tració que  les  creatures  fan  de  vostra  unitat  e  de  vostra 
trinitat  demostrants  cascuna  substància  ésser  una  e  tres  co- 
ses. Mas  com  la  memòria  e  I  enteniment  e  la  volentat  no 
reeben  so  que  les  creatures  demostren  de  vostra  unitat  e 
trinitat,  o  com  la  memòria  e  1  enteniment 'reeben  la  damun 
dita  significació  e  la  volentat  no  ama  aquella,  adones  la 
ànima  es  desobedient  a  la  vostra  sancta  unitat  e  trinitat 
pus  no  vol  reebre  so  per  que  an  demostrament  e  significa- 
ció. «  6.  On,  glòria  e  benedicció  sia,  Sènyer  "Deus,  al  vostre 
dreturer  manament  gloriós:  car  enaxí  com  lo  dreturcr 
príncep  vol  que  sia  obeít  son  sagell  *  e  son  manament  com 
les  crides  criden  so  que  ell  mana  a  son  poble,  enaxí  vos 
volets  que  les  creatures  signifiquen  a  la  raó  humana  la  vos- 
tra unitat  e  trinitat,  per  tal  que  siats  membrat  e  entès  e 
amat  en  unitat  e  en  trinitat.  On,  com  hom  no  obeex  a  les 
demostracions  qui  us  signifiquen,  adones  vos  es  hom  inju- 
riós, per  la  qual  injuria  vostra  dretura  ha  occasió  que  hom 
punesca  en  foc  perdurable:  car  enaxí  com  lo  príncep  fa 
anar  la  crida  com  1  om  3 mana  penjar  e  la  crida  cridant  sig- 
nifica quel  príncep  es  dreturer,  enaxí  vos,  Sènyer,  avets 
manat  e  volgut  que  les  creatures  vos  signifiquen  per  celi 
qui  sots,  per  tal  que  hom  vos  pusca  membrar  e  entendre  e 
conèxer  per  aquell  qui  sots  e  no  per  altre  qui  no  sots;  e 
si  assò  no  era  enaxí,  doncs  lo  príncep  auría  més  de  saviea 
que  vos  si  faya  demostrar  a  la  crida  sa  justícia  e  vos  nous 
faícts* significar  a  les  creatures  per  celi  qui  sots,  e  assò  es 
cosa  impossíbol. 


I.   A,   o  lenteniment. — i.    E,   segel   (patnm).  —  3.   A.E,   com    lo.- 
4.  A,  no  faicts. 


^2o  Ramon  Lull 

7.  Oh  vos,  Sènyer,  qui  amals  aquells  qui  saben  membrar 
e  entendre  e  amar  los  significats  qui  vos  signifiquen  e  demos- 
tren! Enaxí  com  la  elemental  matèria  basta  a  formar  les 
formes  que  natura  forma  per  generació  e  corrupció  per 
cors  natural,  enaxí  e  molt  mills  encara  la  ànima  ha  vertut 
com  pusca  donar  abundància  de  remembrar  e  d  entendre 
e  damar  actualment  a  les  .iij.  vertuts  a  reebre  los  signifi- 
cats per  los  quals  es  demostrada  la  infinitat  del  vostre  glo- 
riós poder.  On,  com  la  ànima  sab  fruir  de  la  vertut  que 
vos  li  avets  donada  per  tal  que  reeba  la  demostració  que 
les  creatures  signifiquen  de  vostre  poder  infinit,  adones 
obeex  a  son  creador  en  quant  fa  so  per  que  ha  reebuda 
natura  de  membrar  c  entendre  e  amar  per  membrar  e  co- 
nèxer  e  amar  infinitat  en  lo  vostre  sant  poder  gloriós. 
'^  8.  On,  com  alcuns  homens  creen  e  dien  que  lo  firma- 
ment es  eternal  e  que  lo  vostre  poder  no  fo  ans  que  lo  fir- 
mament, e  dien  que  vos  no  podets  ésser  en  trinitat  ni  en- 
carnat ni  podets  fer  bé  sens  mal  ni  podets  lome  mort 
resuscitar  e  axí  de  les  altres  coses  semblants  a  aquestes, 
adones  son  aquells  homens  aitals  desobedients  a  la  infini- 
tat del  vostre  gloriós  poder,  la  qual  es  tan  poderosa  ques 
fa  significar  a  totes  les  creatures  per  tal  que  lo  vostre  po- 
der sia  membrat  e  entès  e  amat  com  a  poder  infinit.  4(  9.  Glo- 
riós Senyor!  Com  los  crestians  atribuesquen  al  vostre  gloriós 
poder  totes  les  coses  damun dites  e  com  los  infeels  neguen 
al  vostre  poder  moltes  de  les  coses  damun  dites,  per  assò 
qui  vol  temptar  e  asajar  son  remembrar  e  son  entendre  e 
son  voler  segons  qual  lig  es  pus  obedient  a  reebre  so  que 
les  creatures  signifiquen  del  vostre  poder,  sapia  membrar 
e  entendre  segons  qual  lig  e  creensa  es  significada  major- 
ment e  pus  manifestadament  la  infinitat  del  vostre  poder, 
car  en  aquella  es  la  memòria  e  1  enteniment  el  voler  pus 
obedient  a  les  demostracions  que  les  creatures  demostren 
del  vostre  poder  infinit. 

1  o.     ^h  Senyor  qui  per  tots  los  cels  e  per  tota  la  terra 


L.  DE  Contemplació 


soh  oheyf  e  temut  com  a  dreturer  "Deus  gtoriós!  Com  la  memò- 
ria membra  e  com  1  enteniment  entén  que  la  vostra  sancta 
saviea  es  infínida,  e  com  ia  volentat  ama  so  que  la  memòria 
remembra  e  so  que  1  enteniment  entén,  adones  es,  Sènyer, 
la  ànima  tota  plena  de  obeir,  mcmbrant  e  entenent  e  amant, 
a  la  vostra  sancta  saviea  honrada  gloriosa.  On,  per  la  in- 
fluencia de  obediència  entellectual  qui  es  en  la  ànima,  ma- 
na la  mutiva  entellectual  a  la  mutiva  sensual  ques  mova  a 
obeir  la  entellectual  natura,  per  tal  que  tot  lome  sensual- 
ment  e  entellectualment  se  mova  a  honrar  c  a  obeir  los 
manaments  manats  per  vostra  sancta  saviea.  >•<  1 1.  CeUsUal 
Senyor!  Com  hom  creu  que  lo  mon  sia  eternal  e  com  hom 
creu  que  lo  mon  no  sia  ordonat,  e  com  hom  diu  que  vos 
no  puscats  ésser  deus  e  home  ni  no  puscats  fer  bé  sens 
mal,  e  com  hom  per  lo  vostre  saber  atriboex  tanta  de  forsa 
a  predestinació  quen  vé  contra  vostre  poder  e  vostra  dre- 
tura  e  vostra  misericòrdia  e  vostra  vertut  e  vostre  acaba- 
ment, adones  es  hom,  Sènyer,  desobedient  a  la  vostra  sa- 
viea; car  si  la  ànima  a  la  vostra  saviea  era  obedient,  afer- 
maria e  creuria  que  lo  vostre  saber  e  vostra  saviea  fo  ans 
quel  mon,  car  si  no  ho  fos  fora  fenida  en  vertut  en  so  que 
no  fora  pus  eternal  quel  mon;  e  si  los  homens  infeels  eren 
obedients  a  la  vostra  saviea,  rcebrien  los  significats  que 
les  creatures  mostren  delia  que  ella  es  tan  sàvia  e  tan  aca- 
bada, que  basta  a  ordonar  les  coses  fenides,  car  si  nou  fa- 
ya  seria  fenida,  e  basta  a  saber  ésser  Jhesu  Christ  ésser 
ver  deus  e  home  sens  alterada  deitat  e  humanitat,  e  sab 
los  homens  quis  deuen  salvar  e  perdre  sens  que  per  lo  vos- 
tre saber  no  es  injuriat  vostre  infinit  poder  e  voler  e  dre- 
tura  e  misericòrdia,  car  siu  eren  no  seria  vostre  saber  in- 
finit pus  donàs  a  ses  pars  vertuts  finitat  e  defalliment. 
%  12.  Savi  Senyor!  Si  lo  rey  sab  que  fa  bé  com  no  fa  mal 
e  sab  que  fa  justícia  com  no  fa  injuria,  e  si  lo  rey  sab  que 
ànima  e  cors  son  un  animal  racional  sens  alteració  de  la 
ànima  e  del  cors,  e  si  lo  rey  es  creatura  e  basta  a  saber 


^22  Ramon   Lull 

totes  estes  coses,  doncs  aquells  obeexen  al  vostre  voler 
com  saben  e  creen  que  vostre  saber  pot  saber  bé '  sens  mal 
per  tal  que  sapia  bé  e  no  mal;  e  si  bé  no  podia  fer  sens 
mal,  mellor  sabria  lo  rey  sí  metex  que  lo  vostre  saber  no 
poría  saber  bo  sí  mstex.  E  assò  metex  es  de  la  vostra  jus- 
tícia; car  si  lo  vostre  saber  no  sabia  dretura  en  los  homens 
quís  salven  e  en  los  homens  quis  perden,* no  sabria  en  si 
metex  dretura,  e  si  dretura  en  si  metex  no  sabia,  sabria 
que  no  es  saber  divinal;  car  lo  saber  quel  rey  sab  en  saber 
si  metex  dreturer  en  fer  justícia,  seria  major  quel  vostre  sa- 
ber. Assò  metex  es,  Sènyer,  de  la  encarnació;  car  sil  rey  sab 
que  es  cors  e  ànima  sens  alteració  de  la  natura  sensual  e  la 
entellectual  la  una  en  lautra,  doncs  vostre  saber  sab  que  pot 
ésser  Jhesu  Christ  deu  e  home  sens  alterada  deitat  e  huma- 
nitat, car  si  vostre  saber  sab  unir  una  creatura  o  moltes  de 
diverses  natures  sens  alteració  de  neguna  d  aquelles,  doncs 
pot  saber  unir  si  metex  ab  humana  natura  sens  alteració 
de  diverses  natures. 

13.  Misericordiós  Senyor,  agradable  a  mes  amors,  del 
qual  venen  Iotes  benediccions!  Qui  vol  ésser  obedient  al  vos- 
tre dreturer  acabat  voler,  sapia  membrar  e  entendre  e  vo- 
ler lo  vostre  gloriós  voler  en  sa  dretura  e  en  son  acabament 
c  en  sa  vertut  e  en  sa  bonea  e  noblea;  car  com  la  ànima' 
sotsmet  son  remembrament  a  remembrar  e  son  enteni- 
ment a  entendre  e  son  voler  a  voler  la  alta  ■♦  excel•lent  no- 
blea de  vostre  voler  e  volt  tot  quant ^vulla  vostre  voler, 
adones  es  obedient  al  vostre  voler  qui  a  la  ànima  ha  vol- 
guda dar  vertut  de  remembrar  e  de  entendre  e  de  voler, 
per  tal  que  la  ànima  membrant  e  entenent  e  amant  fruesca 
lacabament  del  vostre  voler.  >♦<  14.  Sanclificat  Senyor!  Com 
hom  es  desobedient^ al  vostre  gloriós  voler,  adones  enver- 
sa  hom  son  voler  contra  la  final  raó  per  la  qual  là  creat 
lo  vostre  voler,  e  ama  hom  contra  lo  vostre  voler  e  dona 


I.  E.  fer  be. —  2.  A,  no  sabia  dretura  en  los  homens  quis  perden. 
3.  A,  ]a  anima  sua. — 4.  A,  sancta. — 5.  tant  com.  —  é.  A,  es  obedient. 


L.  DE  Contemplació  423 


hom  a  son  voler  la  primera  entencio  e  al  vostre  voler  dona 
hom  la  segona  entencio.  On,  per  assò  los  homens  pecca- 
dors  obedients  al  lur  injuriós  voler  desobeexen  al  vostre 
dreturer  voler,  c  per  assò  son  molts  homens  qui  atriboexen 
al  vostre  voler  so  que  anc  no  fo  volgut  per  vostre  voler, 
dients  que  vostre  voler  vol  lo  mal  de  culpa  en  so  que  dien 
que  no  poría  ésser  volgut  per  humà  voler  sens  divinal  voler. 
4<  15.  Humil  Senyor!  Entellectualment  entenem  que  enaxí 
com  lo  rey  es  fet  rey  per  jutjar  e  lo  cavall  es  fet  per  ca- 
valcar el  forment  per  menjar  e  la  nau  per  navegar  e  axí 
de  les  altres  raons  finals,  enaxí  e  molt  mills  encara  vertut 
de  voler  es  creada  en  ànima  dome  per  voler  lo  vostre  vo- 
ler. On,  com  lo  creat  voler  no  vol  so  que  vol  vostre  voler, 
es  enaxí  enversat  lo  voler  contra  sa  natura,  com  es  la  me- 
mòria com  ublida  e  1  enteniment  com  innora.  On,  enaxí 
com  la  memòria  fa  contra  sa  vertut  oblidant '  so  que  deuria 
membrar  e  1  enteniment  qui  es  creat  per  entendre  fa  contra 
sa  natura  com  innora  so  que  deuria  entendre,  enaxí  lo  vo- 
ler qui  no  vol  vostre  voler  ni  so  que  es  volgut  per  vostre 
voler,  vol  contra  sa  natura  desobedientment  al  vostre  voler. 
1 6.  Oh  vos,  Sènyer,  qui  sols  dousor  sobre  loles  douSQrs  e 
qui  sols  honor  sobre  loles  honors!  Qui  vol  essei^obedient 
la  vostra  dretura,  cove  que  sapia  adur  de  potencia  en  actu 
la  vertut  que  la  memòria  e  1  enteniment  e  la  volentat  an 
reebuda  de  vostra  dretura,  per  tal  que  vostra  dretura  pus- 
ca  la  ànima  membrar  e  entendre  e  amar:  car  enaxí  com 
natura  adúu  les  formes  potencials  en  actu  e  enaxí  com  lo 
maestre  adúu  les  formes  per  art  de  potencia  en  actu,  en 
axí,  Sènyer,  la  ànima  ha  franc  àrbitre* en  adur  ses  vertuts 
de  potencia  en  actu  per  membrar  e  entendre  e  amar  e  tem- 
bre  la  vostra  sancta  vertadera  justícia.  On,  com  la  ànima 
ha  ses  vertuts  en  fruir  vostra  justícia,  adones  es  obedient 
a  son  creador  en  so  que  vostra  justícia  membra  e  entén  e 


I-  E,  innorant. — 2.  E,  albitre  (pasiim). 


424  Ramon  Lull 

ama,  per  lo  qual  membramcnt  e  enteniment  e  voler  la  cn- 
tellectual  mutiva  moguda  a  obeyr  vostra  justícia  mou  la 
mutiva  sensual  a  obeyr  vostra  honrada  justicia.  4Í  17.  Dre- 
turer  Senyor!  En  aitant  com  la  memòria  membra  e  [1  enteni- 
ment] entén  vostra  justicia  e  la  volentat  ama  peccat,  en  ai- 
tant son  totes  tres  les  vertuts  desobedients  a  la  vostra  jus- 
ticia: car  enaxí  com  lo  cors  humà  qui  es  malaute  per  calor 
es  malaute  per  poca  quantitat  de  fredor  e  per  sobre  abun- 
dància de  calor,  en  axí  la  memòria  per  so  car  poc  membra 
e  1  enteniment  per  so  car  poc  es  ententíu  en  la  vostra  justi- 
cia e  la  volentat  per  so  car  massa  ama  los  plaers  d  aquest 
mon,  son  desobedients  a  la  vostra  justicia;  car  si  la  ànima 
molt  membrava  e  entenia  vostra  justicia,  de  necessitat  co- 
venría  que  la  volentat  la  amàs,  e  si  la  volentat  molt  menys- 
preava los  delits  temporals  e  molt  amava  la  vostra  justicia, 
la  memòria  de  necessitat  auría  molt  a  membrar'  e  1  enteni- 
ment molt  a  entendre  la  vostra  justicia.  >•(  18.  Vertader  Se- 
nyor! Entellectualment  entenem  que  enaxí  com  la  voluntat 
humana  es  creada  per  voler  vostra  misericòrdia,  enaxí  es 
creada  per  voler  vostra  justicia;  car  aitanta  de  senyoria  e 
d  acció  ha  la  vostra  justicia  en  les  creatures,  com  ha  la  vos- 
tra misericòrdia.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  aquells  qui 
amen  aitant  vostra  justicia  com  vostra  misericòrdia,  son 
obedients  a  vostra  justicia,  e  si  son  obedients  a  vostra  jus- 
ticia, cove  que  amen  aitant  vos  com  los  ponex  vostra  justi- 
cia de  lurs  culpes  com  farien  si  Is  perdonava  vostra  miseri- 
còrdia. On,  aquesta  amor  aital  avets  vos  volguda  crear  en 
est  mon  en  los  peccadors  per  tal  que  en  est  mon  sien  obe- 
dients a  vostra  justicia  e  que  en  est  mon  fassen  penetencia 
per  so  que  no  vagen  en  pena  perdurable  en  la  qual  no  es 
amada  vostra  justicia,  e  vajen  en  glòria  eternal  en  la  qual 
es  amada  vostra  justicia  e  vostra  dousa  misericòrdia. 

1 9.     "Endressahle  Senyor  de  vera  amor  e  de  vera  honor! 


I.  A,  a  membrar  molt. 


L.  DE  Contemplació  425 

Com  la  ànima  membra  e  entén  e  ama  la  vostra  misericòr- 
dia infinida  gloriosa,  adones  ha  ple  de  la  vostra  misericòr- 
dia son  remembrament  e  son  enteniment  e  son  voler.  On, 
per  la  influencia  que  la  ànima  ha  en  reebre  vertut  de  la 
vostra  misericòrdia  com  la  remembra  e  la  entén  e  la  ama, 
esdevé  la  memòria  vertuosa  a  membrar  e  1  enteniment  a 
entendre  e  la  volentat  a  amar  misericòrdia,  la  qual  vertut 
dona  obediència  al  remembrament  e  enteniment  e  voler 
en  tot  so  que  vol  ni  fa  la  vostra  misericòrdia.  «•(  20.  Mise- 
ricordiós Senyor!  Com  vos  fets  als  peccadors  dons  e  per- 
dons c  gràcies,  e  los  peccadors  no  volen  reebre  los  signifi- 
cats que  la  vostra  misericòrdia  dona  de  sí  metexa  per  tal 
que  per  ells  sia  membrada  e  entesa  e  amada,  e  los  pecca- 
dors no  la  volen  membrar  ni  conèxer  ni  amar,  adones  es 
lur  ànima  '  desobedient  a  vostra  misericòrdia  per  ublida- 
ment  e  per  innorancia  e  per  privació  damor  en  lur* volen- 
tat qui  vostra  misericòrdia  no  ama.  On,  enaxí  com  lome 
enraonat  savi  entès  ha  occasionat  a  ira  son  enteniment  e 
son  voler  com  diu  e  demostra  raó  e  veritat  e  hom  es  des- 
enraonat  e  no  entén  ni  vol  entendre,  enaxí,  Sènyer,  la 
vostra  justicia  se  mou  contra  aquells  qui  los  significats  que 
la  vostra  misericòrdia  demostra  de  son  acabament  no  vo- 
len reebre  membraní  ni  entenent  ni  amant.  «♦<  21.  On,  be- 
neit siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  lo  sol  demostra 
pus  fortment  sa^resplandor  als  ulls  qui  son  pus  fortment 
estrumentats  e  an  més  de  la  vertut  visi  va  que  als  ulls-*  qui 
tanta  de  vertut  visi  va  no  an,  enaxí  la  vostra  misericòrdia 
se  demostra  mills  a  aquells  qui  més  se  confien  en  ella  e 
qui  més  remembren  e  entenen  e  amen  sos  significats  e  qui 
més  obeexen  la  vostra  justicia.  í  On,  com  en  la  sancta  fe  ro- 
mana sia  significada  pus  fortment  la  vostra  misericòrdia 
que  en  nulla  altra  creensa,  per  assò  es  significat  al  humà 
enteniment  que  los  crestians  an  pus  obedient  remembra- 

I .  A,  la  anima  lur. — 2.   E,   ni   lur. — 3.  A,  la. — 4.   E,  que  als  altres 
huyls. — 5.  A,  los  significats  qui  mes  obeexen  la  uostra  justicia. 


426  Ramon  Lull 

mente  enteniment  e  voler  a  reebre  los  significats  que  vos- 
tra misericòrdia  dona  en  la  sancta  encarnació  e  passió,  que 
no  an  aquells  qui  neguen  e  descreen  la  vostra  sancta  en- 
carnació e  passió. 

22.  Perdonable  Senyor  en  tots  honraments,  gloriós  en  tots 
acabaments!  Com  la  memòria  remembra  e  1  enteniment  en- 
tén la  infinitat  e  1  acabament  qui  es  en  vostra  bonea  e  en 
vostra  veritat  e  en  vostra  humilitat  e  paciència  e  en  les  al- 
tres vcrtuts, '  e  la  volentat  obeex  la  memòria  a  amar  so  que 
ella  membra  de  vostres  vertuts  e  al  enteniment  en  amar  so 
que  entén  de  vostres  qualitats  humanes,* adones  es  la  vo- 
lentat obedient  als  significats  que  vostres  vertuts  3  donen  de 
lur  acabament  a  la  memòria  e  al  enteniment;  e  com  la  me- 
mòria remembra  so  que  1  enteniment  entén  e  so  que  la  vo- 
lentat ama  de  vostres  vertuts,  e  com  1  enteniment  entén  so 
que  la  memòria  remembra  e  la  volentat  ama  de  vostres 
vertuts,  adones  la  memòria  e  1  enteniment  son  obedients  al 
voler  e  lo  remembrament  obeex  al  enteniment  e  1  enteni- 
ment al  remembrament,  per  tal  que  totes  .iij.  les  vertuts 
sien  obedients  als  significats  a  reebre  que  les  vostres  ver- 
tuts donen  de  lur  acabament.  ^^  23.  Mas  com  les  vostres 
vertuts,  Sènyer,  signifiquen  entellectualment  a  les  entellec- 
tuitats  e  sensualitats  lur  acabament  per  tal  que  sien  cone- 
gudes per  home  e  home  sia  obedient  a  vostres  manaments, 
com  la  memòria  e  1  enteniment  reeben  les  significacions  e 
la  volentat  no  les  ama,  o  com  la  volentat  les  ama  contra  ve- 
ritat •♦per  desordonat  remembrament  e  enteniment,  adones 
vos  son  desobedients  totes  .iij.  les  vertuts,  e  per  la  desobe- 
diència daquelles  esdevenen  les  sensualitats  desobedients, 
per  la  qual  desobediència  entellectual  e  sensual  esdevenen 
Jos  homens  peccadors  e  contraris  als  significats  e  a  les  de- 
mostracions que  les  vostres  vertuts  donen  de  sí  metexes. 


I.  E,  uertutz  e  calitatz. —  2.  E,  de  uostres  calitatz. — 3.  E,  de  uostres 
calitatz  (sovint  calilatz  per  vertuts  en  A). — 4.  A,  on  com  la  uolentat  les 
ama  contra  uolentat. 


L.  Dc  Contemplació  427 

«(  24.  Drefurer  Senyor!  Enaxí  com  atempransa  es  obedient 
a  la  racional  potencia  e  a  consciència  e  es  desobedient  a 
supèrflua  apetitiva  contraria  a  feble  digestiva,  enaxí  la 
ànima  del  home  just  savi  es  obedient  com  sab  reebre  los 
significats  dc  vostres  vertuts  e  es  desobedient  a  les  falses 
demostracions  que  desordenades  significacions  demostren 
contra  les  veres  significacions  de  vostres  vertuts.  On,  en 
axí  com  lome  es  vertuós  com  es  obedient  a  vertuts  e  es 
desobedient  a  vicis,  enaxí  es  hom  vertuós  com  obeex  a  les 
significacions  que  les  vostres  vertuts  donen  a  endressat  re- 
membrament  e  enteniment  e  voler,  e  com  es  desobedient 
a  falses  demostracions  de  vostres  vertuts  significades  per 
fals  e  psr  enversat  e  alterat  remembrament  e  enteniment  e 
voler.  On,  enaxí  com  per  esta  manera  es  hom  vertuós,  en 
axí  per  lo  contrari  seny  es  hom  viciós. 

15.  Senyor  qui  honrah  e  amaís  e  agraciah  e  henabuirats 
los  servidors  els  amadors  d  obediència!  Com  potencia  mutiva 
entellectual  mou  la  memòria  a  membrar  e  1  enteniment  a 
entendre  e  la  volentat  a  amar  les  vostres  obres,  adones  es 
obedient  als  significats  que  vostres  obres  donen  del  vostre 
infinit  eternal  acabament;  e  per  la  obediència  qui  es  en  la 
entellectual  mutiva,  mouse  la  mutiva  sensual  en  los  .v.  senys 
sensuals  a  obeir  la  entellectual  mutiva.  ■¥,  26.  Mas  com  la 
ànima.  Senyor,  mou  la  entellectual  mutiva  a  ublidar  e  a  in- 
norar  e  a  desamar  les  vostres  obres  e  mou  la  memòria  a 
membrar  falses  opinions  e  mou  lo  enteniment  a  opinar  les 
falses  opinions  ésser  veres  e  mou  la  volentat  a  amar  so 
que  la  memòria  cuida  membrar  e  1  enteniment  entendre, 
adones  la  mutiva  entellectual  mou  la  mutiva  sensual,  c  per 
assò  son  los  homens  en  error  e  en  desobediència  entellec- 
tual e  sensual,  e  creen  e  dicn  e  afermen  errors  '  e  eretgíes 
negant  les  vostres  obres  e  afermant  ésser  fet  per  vos  so  qui 
es  contrari  a  la  vostra  obra  e  a  la  demostració  del  vostre 

I.  E,  erros. 


428  Ramon   Lull 

acabament.  "•(  27.  Senyor  noble!  Com  vera  creensa  se  forma 
de  mortificat  enteniment  e  de  ver  remembrament  e  voler, 
adones  es  I  enteniment  obedient  com  entén  que  ell  no  entén 
la  creensa  membrada  e  volguda  e  afermada  per  1  enteniment 
ésser  vera  creensa;  e  com  raó  vera  necessària  es  formada 
per  ver  remembrament  e  enteniment  e  la  volentat  la  des- 
creu  e  la  desama,  adones  es  la  volentat  desobedient  a  la  me- 
mòria e  al  enteniment.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per 
esta  manera,  Sènyer,  poden  los  crcstians  significar  e  demos- 
trar pus  obedient  lur  enteniment  c  lur  remembrament  e 
voler  per  fe  e  per  raons  necessàries  a  los  demostraments'de 
vostres  obres,  que  nulles  altres  creenses. 

28.  Misericordiós  Senyor  del  qual  esperant  gràcies  e  dons 
e  perdons  e  perdurable  benahuiransa!  Aitant  com  les  entellec- 
tuitats  sonmellors  e  pus  nobles  creatures  que  les  sensuals,* 
aitant  son  pus  obligades  a  obeyr  los  significats  de  vostres 
vertuts  e  de  vostres  obres  que  les  sensuals.  Emperò,  enaxí 
com  totes  les  entellectuitats  son  sotsmeses  a  obeir  vostres 
manaments,  axí^metex  totes  les  sensualitats  son  obligades 
a  vostres  manaments  a  reebre;  mas  enaxí  com  lome  ric  es 
pus  obligat  a  donar  majors  dons  als  pobres  que  lome  po- 
bre, axí  la  entellectuitat  segons  que  més  de  gràcia  ha  ree- 
buda  de  son  creador,  més  deu  obeyr  a  son  creador.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  entendre  ni  saber  en 
qual  creensa  ni  en  qual  fe  sots  més  obeít  sensualment  e  en- 
tellectualment,  cove  que  sapia  membrar  c  entendre  los  .x. 
manaments  segons  que  es  demostrat  en  aquest  Libre  en 
1  arbre  dels  .x.  manaments,  '♦^  29.  Verluós  Senyor!  Com  vos 
ajats  tramès  lo  Fill  pendre  car  humana  de  nostra  dona 
Sancta  Maria  verge  gloriosa  per  demostrar  1  acabament  de 
vostres  vertuts,  e  com  vos  vullats-^que  la  hòstia  e  lo  vi  sa- 
crat  se  alterejen  en  carn  e  en  sanc,  e  com  les  entellectui- 
tats valen  molt  més  que  les  sensualitats  en  humana  espècia. 


I.    E,  les  demostracions.  —  2.   M,  quàm  seniualitates. — 3.  A,    asi. — 
4.  E,  uolatz. 


L.  DE  Contemplació  429 

per  assò  la  ànima  pus  obligada  es  a  obeyr  so  que  les  en- 

tcllectuitats  reeben  de  vostres  vertuts  en  la  vostra  encar- 
nació e  passió  e  en  la  sacriBcacio  de  la  hòstia  e  del  vi,  que 
no  son  a  reebre  so  que  les  sensualitats  demostren  segons 
cors  de  natura  sensual;  car  si  la  ànima  no  era  pus  ubiigada 
a  reebre  so  que  entén  entellectualment  de  vostres  vertuts 
per  gran  influencia  de  vertut  en  elles  que  so  que  entén '  per 
les  demostracions  sensuals,  entendria 'que  les  coses  sen- 
suals son  mellors  que  les  entellectuals  e  que  les  vostres  ver- 
tuts entellectuals  sacordassen  es  convenguessen  mills  ab 
les  coses  sensuals  que  ab  les  entellectuals;  e  si  assò  era  ^  en 
axí,  seria  demostrat  que  vostres  vertuts  fossen  de  natura 
sensual,  e  assò  es  cosa  impossíbol.  4(  30.  On,  beneyt  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  en  axí  com  los  individuus  de  matèria 
son  cascú  en  la  primera  substància  per  so  car  an  forma  sen- 
sual, e  enaxí  com  matèria  general  e  animal* son  en  la  sego- 
na substància  per  so  car  priven  de  forma  sensual,  e  enaxí 
com  les  espècies  sacosten  més  a  la  primera  substància  e 
los  jenres  a  la  segona,  enaxí  los  homens  qui  obeexen  més 
a  les  demostracions  entellectuals  que  a  les  sensuals,  sacos- 
ten més  a  obeir  los  significats  que  vostres  vertuts  donen 
del  vostre  acabament,  que  no  fan  aquells  qui  reeben  més 
les  demostracions  sensuals  que  les  entellectuals;  car  aitant 
com  hom  més  obeex  lo  cors  natural  sensual  que  so  que 
vostres  vertuts  signifiquen  a  la  humana  raó  entellectual- 
ment, d  aitant  atriboex  hom  major  vertut  e  major  poder 
e  acabament  al  cors  de  natura  que  a  les  vostres  glorioses 
vertuts  divines. 


I.  A,  per  gran  influencia  uertuosa  que  so  que  entén.  —  2,  A,  e  enten- 
di"'». — 3-  A,  €  asso  si  era.  -4.  E,  o  animal. 


43  o 


Ramon  Lull 


f  Cap.  351.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant se  confessa  a  son  Deu  glo- 
riós. 

H  Deus,  exceltent  Senyor  qui  per  vera  confessió  arnats 
los  vostres  amadors!  Com  sia  cosa  que  hom  sia 
compost  de  natura  sensual  e  de  natura  entellec- 
tual  e  com  home  sia  peccador  sensualment  e  entellectual- 
ment,  per  assò  cove  de  necessitat  que  hom  se  confés  sen- 
sualment e  entellectualment.  On,  qui  ama  confessió  cove 
que  sapia  aver  art  e  jnanera  per  la  qual  sensualment  se 
confés  dels  peccats  sensuals  e  entellectualment  se  confés 
es  peneda' dels  peccats  entellectuals.  M  2.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  qui  ama  ni  vol,  Sènyer,  amar  confessió  en- 
tellectual,  cove  que  encerc  la  confessió  entellectual  ab  les 
•iij.  vertuts  de  la  ànima  en  la  potencia  ymaginativa  e  en  la 
racional  e  en  la  mutiva  entellectual  e  en  los  .v.  senys  en- 
tellectuals; e  qui  ama  confessió  sensual  cove  que  la  mutiva 
sensual  obeesca  a  la  mutiva  entellectual  e  ques  confés  de 
la  potencia,  vejetable  e  de  la  sensitiva  e  dels  .v.  senys  sen- 
suals. *(  3.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  aura  endressades  a 
confessió  totes  ses  sensualitats  e  entellectuitats,*  adones  co- 
ve que  hom  se  confés  en  dues  maneres,  la  una  es  que  hom 
se  confés  a  la  vostra  justicia  per  via  de  penetencia  e  de 
penediment  de  sos  peccats  e  que  hom  se  punesca  es  jutge 
per  tal  que  la  vostra  justicia  noi  punesca  nel  jutge,  lautra 
manera  es  que  hom  se  confés  per  via  desperansa  e  de  mi- 
sericòrdia confíantse  en  la  vostra  misericòrdia  qui  perdona 


I.  E,  pineda. — 2.  E,  ses  entallectuitatz  e  sensualitatz. 


L.  DE  Contemplació  431 

a  tots  aquells  qui  en  ella  se  confien  ni  de  ella  esperen  grà- 
cia ni  benedicció. 

4,  Amador  Senyor  de  dons '  e  de  perdons  e  de  gràcies 
e  de  benediccions!  Qui  ama  ni  vol  confessió  entellectual,  co- 
ve que  sapia  membrar  e  entendre  los  peccats  que  ha  fets 
per  los  .V.  senys  entellectuals,  e  com  los  aura  membrats 
e  enteses,  cove  de  necessitat  que  la  volentat  se  peneda 
d  aquells  peccats  tan  fortment,  que  la  memòria  remembre  e 
1  enteniment  entena  que  lo  voler  nois  vulla  aver  volguts  e 
que  prepòs  que  d  aquí  avant  nois  vulla.  <•<  5.  On,  com  totes 
.iij.  les  vertuts,  Sènyer,  hom  aurà*endressades  a  confessió 
entellectual,  so  es  a  saber,  que  la  memòria  remembre  e  1  en- 
teniment entena  que  lo  voler  se  penet  de  voler  los  peccats 
que  ha  volguts  e  que  no  si  torn,  adones  cove  que  lo  re- 
membrament  remembre  e  1  enteniment  entena  los  peccats 
que  la  ànima  ha  fets  membrant  e  entenent,  e  per  lo  remem- 
brament  qui  sos  falliments  remembra  e  per  1  enteniment 
qui  sos  peccats  entén,  cove  que  la  memòria  altra  vegada 
remembre  e  1  enteniment  altra  vegada  entena  los  peccats 
que  la  memòria  ha  fets  per  ublidament,  e  1  enteniment  en- 
tena los  peccats  que  ha  fets  per  innorancia,  e  com  la  me- 
mòria aura  membrats  los  peccats  que  ha  3  fets  per  mem- 
brar e  per  ublidar,  e  I  enteniment  ha  enteses  los  peccats 
que  ha  fets  per  entendre  e  per  innorar,  cove  que  puxes 
cascuna  de  les  vertuts  tracte  dels  peccats  que  lautra  ver- 
tut  ha  fets,  axí  com  la  memòria  que  membre  so  en  que  ha 
peccat  I  enteniment  el  voler,  e  1  enteniment  entena  so  en 
que  ha  peccat  la  memòria  e  la  volentat,  e  la  volentat  des- 
am  los  peccats  que  ha  fets  amant  e  desamant,  e  los  pec- 
cats que  ha  feyts  la  memòria  e  1  enteniment  que  vulla  que 
nois  aguesscn  fets.  Ai  6.  Celestial  Senyor!  Com  tot  est  or- 
donament  sia  mester  a  confessió,  cove  que  per  aquest  or- 
donament  entellectual  damundit  hom  se  mut  en  lordona- 


>.  A,  de  tots  dons. —  2.  E,  aura  hom.  —  3.  A,  aura. 


432  Ramon  Lull 

ment  sensual,  per  tal  que  la  confessió  sia  composta  de 
sensualitat  e  de  entellectuitat  per  tal  que  mills  aja  acaba- 
ment: on,  per  assò  cove  que  en  persona  de  vos  hom  se 
confés  a  home  qui  sia  vostre  loctenent,  e  que  sensualment 
hom  li  diga  los  peccats  que  ha  fets  entellectualment  per 
tal  que  aja  vergonya  de  sos  peccats  e  per  so  que  lo  con- 
fés a  quis  confessa  lo  endrès  a  satisfacció  e  a  penitencia  e 
a  confiament  de  la  vostra  misericòrdia;  e  si  tant  era  que 
lome  quis  confessa  no  sabés  ordonar  les  .iij.  vertuts  a  con- 
fessió segons  la  ordonacio  damundita,  cove  que  lo  preve- 
re a  qui  s  confessa  li  endrès  ses  vertuts  a  confessió  segons 
lordonament  damundit. 

7.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  pietat! 
Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  molts 
homens  com  se  confessen  se  confessen  ab  cor  e  ab  voler  e 
ab  entcncio  que  nulls  temps  nos  tornen  a  peccat;  car  lur 
remembrament  remembra  e  lur  enteniment  entén  que  lo  vo- 
ler se  penet  tan  fort  del  peccat,  que  no  ha  en  preposa- 
ment  que  null  temps  lo  retorn  voler  ni  que  aja  plaer  que 
lo  remembrament  ni  1  enteniment  fassen  peccat.  On,  com 
lome,  Sènyer,  se  serà  confessat  vertaderament  per  endressat 
remembrament  e  enteniment  e  voler,  esdevés  en  alcuns 
homens  que  a  avant  com  se  son  confessats  torna  lo  voler 
amar  lo  peccat  en  tal  manera  que  totes  .iij.  les  vertuts  fan 
contra  so  que  avien  preposat  en  la  confessió.  On,  com  as- 
sò sia  enaxí,  doncs  segons  assò  es  demostrat  al  humà  en- 
teniment que  lo  voler  e  la  memòria  c  1  enteniment  son  co- 
ses termenades  dintre  certa  quantitat.  «*<  8.  Vertuós  Senyor! 
Entellectualment  entenem  que  com  la  ànima  se  confessa 
ab  vertader  remembrament  e  enteniment  e  voler  e  puxes 
torna  al  peccat,  que  adones  la  memòria  remembra  e  1  en- 
teniment entén  que  ans  ques  confés,  e  en  la  confessió  de- 
mentre  ques  confessava,  e  en  après  d  entro  al  temps  que 
tornà  peccar,  valia  més  en  son  remembrar  c  en  son  enten- 
dre e  en  son  voler  que  no  fa  com  es  tornada  en  lo   peccat 


L.  OE  Contemplació 


433 


per  corrumput  remembrament  e  enteniment  e  voler.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  es  significat  que  peccat 
es  cosa  qui  gira  e  enversa  ordonat  remembrament  e  ente- 
niment e  voler  en  desordenat  remembrament  e  enteniment 
e  voler,  e  vera  confessió  es  cosa  qui  gira  e  enversa  dc- 
sordonat  remembrament  e  enteniment  e  voler  a  ordonat 
remembrament  e  enteniment  e  voler.  On,  si  peccat  fos  qui 
giràs  e  enversàs  a  la  ànima  en  viciós  remembrament  e  en- 
teniment e  voler  e  no  fos  confessió  qui  a  1  ànima'  regiràs  e 
retornis  son  viciós  remembrament  e  enteniment  c  voler  en 
vertuós  remembrament  e  enteniment  e  voler,  fora  signifi- 
cat que  ànima  fos  en  pus  àvol  condició  que  en  bona  e  que 
vos  no  la  agrets'feta  tan  franca  a  salvació  com  a  dampna- 
cio;  e  si  assò  era  enaxí  seríets  a  ànima  injuriós,  e  assò  es 
cosa  impossíbol.  ♦i  9.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  la  ànima 
es  pijorada  en  son  remembrar  e  entendre  e  voler  com  es 
confessada  e  es  tornada  al  peccat  en  so  que  ans  de  la  con- 
fessió e  après  de  la  confessió  d  entro  al  peccat  membrava 
e  entenia  e  amava  com  se  penedia  del  peccat  e  preposava 
que  null  temps  no  si  tornàs,  enaxí  per  confessió  pot  la  àni- 
ma mellorar^son  remembrament  c  enteniment  e  voler 
d  abans  e  après  la  confessió  el  peccat;  car  pus  occasionada 
es  la  ànima  a  molta  dafliccio  e  de  contriccio  e  de  penidi- 
ment  c  desperansa  en  la  vostra  misericòrdia  après  lo  pec- 
cat retornant  a  vera  confessió,  que  no  era  d  abans  ans  que 
aguès  fet  lo  peccat.  E  que  assò  sia  enaxí  prova s  en  alcuns 
dels  homens  qui  son  molt  peccadors  e  culpables,  que  pus 
fortment  e  pus  ferventment  c  ab  majors  affliccions  e  con- 
triccions  e  plors* se  peneden  e  fan  penitencia  e  restitució, 
que  no  fan  los  homens  qui  no  son  tan  peccadors  ni  tan 
culpables. 

10.     Perdonable  Senyor  píe  de  dousa  misericòrdia!  Sen- 
sualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que   alcuns 


A,  qui  la  anima. —  1.  E,  agatz.— 3.  E,  melor. — 4.  E,  c  puys. 

CoNTEMN.ACIO•  VI I  -it. 


434 


Ramon  Lull 


homens  abans  qucs  confessen  remembren  e  entenen  que 
après  la  confessió  tornaran  en  lo  peccat  del  qual  se  volen 
confessar:  on,  per  assò  la  memòria  remembra  e  1  enteni- 
ment entén  que  la  volentat  ama  contraries  coses  en  so  que 
ama  confessió  e  en  so  que  ama  tornar  al  peccat  com  la 
memòria  remembra  e  1  enteniment  entén  que  la  volentat 
tornarà '  al  peccat.  On,  assò  es  maravella  sobre  maravella 
que  la  volentat  am  confessió  e  am  peccat.  On,  assò  senten, 
Sènyer,  que  no  es  maravella  segons  la  quarta  Bgura  de  ve- 
ritat, en  la  qual  figura  son  los  homens  qui  amen  peccat  e 
amen  confessió.  On,  aquests  aitals  no  son  leyals  amadors 
de  vera  confessió  estants  en  la  quarta  figura  de  veritat,  ni 
nos  poden  confessar  vertaderament  d  entro  que  de  la  quar- 
ta figura  sixen  es  muden  en  la  primera  figura  a  amar  con- 
fessió e  en  la  segona  figura  a  desamar  peccat,  membrant  e 
entenent  peccat  e  desamantlo,  e  membrant  e  entenent  e 
amant  vostra  justicia  per  la  primera  figura.  4<  1 1.  On,  be- 
neyt  siats,  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  qui  vol  fer  pu- 
jar aigua  contra  cors  de  natura  ab  pipes,  enaxí  la  volentat 
qui  ama  confessió  en  la  quarta  figura  de  veritat,  fa  contra 
memòria  e  1  enteniment  e  contra  sí  metexa,  pus  que  la  me- 
mòria remembra  e  1  enteniment  entén  que  vol  tornar  al 
peccat  après  la  confessió:  car  enaxí  com  la  aigua  es  tirada 
per  1  alè  ^  del  home  en  la  pipa  dels  locs  bays  als  locs  alts  e 
1  aigua  puja  contra  natura, ^ enaxí  sobre  volentat  de  peccar 
fa  a  la  memòria  membrar  e  al  enteniment  entendre  que  lo 
voler  qui  ama  confessió  e  peccat  ha  poca  contriccio  e  po- 
ca consciència,  axí  com  laygua  qui  ha  poca  de  forsa  a  con- 
trastar a  1  alè  qui  per  la  pipa  la  mou. '♦4(  12.  On,  enaxí  com 
lo  sorbiment  que  hom  fa  ab  la  pipa  fa  pujar  1  aigua  a  amunt» 
enaxí,  Sènyer,  consciència  e  contriccio  e  devoció  e  mem- 
brar e  entendre  e  amar  vostres  vertuts,  mortifica  la  volen- 
tat qui  ama  peccat  com  se  confessa   membrant  e  entenent 


I.  E,  tornaua. — 2.   E,  per  J art:   M,  per  artem. — 3.   E    sa  natura. — 
4.  E,  al  art  qui  per  la  pipa  la  fa  moure. 


L.  DE  Contemplació  435 

que  peccarà  après  que  aura  presa  confessió:  car  enaxí  com 
I  aigua  se  mou  dels  locs  bays  als  locs  alts,  enaxí  memòria 
e  enteniment  e  voler  qui  regeament'  se  mouen  a  fruir  vos- 
tres vertuts,  mouen  de  potencia  en  actu  consciència  c  con- 
triccio  c  devoció  e  penediment  e  vera  confessió.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  bé  es*  que  hom  se  confés  sensualment 
si  bé  nos  confessa  entellectualment  com  preposa ^  tornar 
en  lo  peccat  après  la  confessió. 

13.  Ob  vos,  Sènyer,  qui  sots  confiament  de  mon  esper  e 
acabament  de  mon  voler!  Enaxí  com  lo  sol  escalfa  los  corses 
elementats  jassía  que  no  sia  calt  en  sa  natura,  mas  per  la 
semblansa  en  que  lo  sol  el  foc  se  convenen  en  purificació 
e  en  clartat-^lo  sol  tira  la  calor  del  foc  del  cors  elementat 
a  la  superficients  subirana,  per  so  car  lo  foc  per  ajuda  del 
sol  qui  ab  ell  se  cove  e  nos  cove  en  natura  ab  null  altre 
element,  es  ajudat  a  pujar  a  la  superííciens  subirana  del 
cors,  enaxí  lome  peccador  qui  am  confessió  e  remembre 
e  entena  que  tornarà  al  peccat,  *  es  semblant  al  demoni  e  es 
mogut  per  lo  demoni  a  fer  peccat:  car  enaxí  com  lo  sol 
e  lo  foc  se  convenen  en  alcuna  proprietat,  enaxí  lo  demo- 
ni el  home  peccador  se  convenen  accidentalment  en  obra 
de  peccat:  car  axí  com  lo  demoni  membra  e  entén  e  no 
ama  vostra  bonea  ni  vostra  justicia  ne  misericòrdia,  enaxí 
home  peccador  membra  e  entén  penetencia  c  vostra  justi- 
cia e  misericòrdia,  e  no  ama  aquella.  On,  enaxí  com  lo  sol 
mou  lo  foc  a  amunt  e  lo  foc  per  son  moviment  escalfa  més 
la  superficients  damunt  que  la  jusana,  enaxí  lo  demoni  mou 
lo  peccador  a  peccat  per  so  car  es  a  ell  semblant  en  mem- 
brar  e  entendre  e  voler,  e  lo  peccador  per  so  car  se  lexa 
moure  al  demoni,  fa  contra  natural  remembrament  e  ente- 
niment e  voler  com  ama  confessió  e  no  ama  justicia  ne  mi- 
sericòrdia pus  ama  tornar  al  peccat,  car  si  la  amava  lo  pec- 
cat no  amaria.  «  14.  "Dreturer  Senyor!  Enaxí  com  alcunes 


I.  M,  vivaciler.  —  i.  E,  bo  es — 3.  A,  que  preposara. — 4.  E,  dardat 
(passim). — 5.  E,  a  peccat. 


436  Ramon  Lull 

coses  sensuals  son  impossibols,  com  a  home  volar,  enaxí  hi 
ha  coses  entellectuals  o  coses  compostes  de  sensualitat  c 
entellectuitat  qui  son  impossibols,  axí  com  a  home  es  cosa 
impossíbol  confessar  pus  la  memòria  sia  membrant  e  1  en- 
teniment sia  entenent  que  la  volentat  proposa  a  tornar  al 
peccat  après  la  confessió;  car  si  assò  era  cosa  possíbol  que 
hom  se  confessàs  per  esta  manera,  seria  cosa  possíbol  que 
vostra  misericòrdia  perdonàs  a  volentat  amant  peccat;  e  si 
assò  era  cosa  possíbol,  seria  possíbol '  que  vostra  miseri- 
còrdia e  vostra  justícia  sacordassen  nis  convenguessen;  *  e 
si  era  possíbol  ques  desacordassen,  seria  impossíbol  que 
divinals  fossen;  e  si  assò  era  impossíbol,  cosa  impossíbol 
seria  5  que  confessió  ni  altre  seggie  fos  res  ni  que  vos  fos- 
sets,  e  assò  es  cosa  impossíbol  que  vos  e  altre  seggie  e 
c  )nfessió  no  sia.  M  15.  Vertuós  Senyor!  Enaxí  com  la  figura 
del  home  en  1  aigua  està  enversa  a  la  figura  dome  en  so  que 
té  lo  cap  a  avall  e  los  peus  a  amunt,  enaxí  confessió  qui 
sia  feta  membrant  e  entenent  la  ànima  que  tornarà  ■♦al 
peccat,  es  figura  vana  e  contraria  a  la  vera  confessió;  car 
vera  confessió  nos  pot  formar  en  la  sensual  natura  ni  en  la 
entellectual  si  la  ànima  no  remembra  e  no  entén  que  no 
vulla  tornar  al  peccat.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  en 
axí  com  la  forma  del  juglar  depinta  en  la  paret  es  vana  a 
fer  sò  en  so  que  sò  no  fa  ab  la  vana  figura  de  la  viúla,  en 
axí,  Sènyer,  e  més  encara  es  la  confessió  sensual  vana  com 
no  entra  confessió  en  la  natura  entellectual.  On,  com  con- 
fessió se  convenga  mills  ab  natura  entellectual  que  sensual 
per  so  car  vos  sots  natura  entellectual  e  hom  se  confesa  a 
vos  dels  peccats  que  fa  contra  vos,  doncs  qui  ha  orelles 
oya  c  qui  ha  enteniment  entena  com  gran  defalliment  es 
qui  s  confessa  sensualment  e  no  entellectual. 

1 6.     Drelurer  Senyor  del  qual  esperant  misericòrdia  e  mer- 


1.  impossibol(?).  —  2.  M,  esset  possibile,  quòd  tua  Misericòrdia  et  tua 
Juslitia  discordarent  et  disconvenirent. — 3.  E,  e  si  era  ayso  impossíbol 
jnpossibol  causa  seria. — 4.  A,  que  la  tornarà. 


L.  DE  Contemplació  437 

cè!  Entellectualment  entenem  que  com  hom  se  confessa  c 
la  memòria  remembra  que  la  volentat  se  penet  del  peccat 
e  no  lama  ni  noi  proposa '  null  temps  amar,  adones  la  me- 
mòria remembra  que  es  vcrtuós  remembrament,  e  remem- 
bra que  la  volentat  e  1  enteniment  son  vertuosament  en  la 
confessió;  e  com  1  enteniment  entén  que  la  volentat  no  ama 
lo  peccat  que  la  memòria  remembra  del  qual  se  penet  la 
volentat,  adones  1  enteniment  entén  sí  metex  e  la  memòria 
c  la  volentat  ésser  vertuosament  en  la  confessió;  e  la  vo- 
lentat com  desamal  peccat  ama  vertuosament  sí  metexa  e 
la  memòria  e  1  enteniment.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
vera  confessió  nos  pot  formar  en  la  boca  del  home  sens 
vertuós  remembrament  e  enteniment  e  voler.  >•<  17.  Mise- 
ricordiós Senyor!  Com  hom  se  confessa  falsament  e  la  àni- 
ma membra  e  entén  que  no  satisfarà  Mos  torts  que  té  après 
la  promessió  quen  fa  al  prevere  ni  nos  lexarà  de  fer  pec- 
cat, adones  son  totes  tres  les  potencies  de  la  ànima  vicio- 
sament  en  la  confessió;  car  si  la  volentat  vol  tornar  en  lo 
peccat  e  no  vol  satisfacció  si  bé  lo  cors  la  promet  sensual- 
ment,  la  memòria  deuria  tant  membrar  e  1  enteniment  en- 
tendre vostres  vertuts  e  la  viltat  d  aquest  mon  e  del  peccat, 
dentrò  que  la  volentat  se  penedís  de  ver  en  ver  e  no  ne- 
gàs  entellectualment  so  quel  cors  promet  e  otorga  sensual- 
mcnt;  e  car  la  volentat  no  desama  tant  peccat  que  noi 
proposàs^amar  e  no  ama  tant  vostres  vertuts  com  les  pu- 
ría  amar,  per  assò  fa  a  la  memòria  membrar  e  al  enteni- 
ment entendre  en  tal  manera  peccat,  que  la  ànima  n  esdevé 
yiciosa  en  son  remembrament  e  en  son  enteniment.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  esdevé  contrast  enfre 
les  .iij.  potencies;  car  la  memòria  e  1  enteniment  se  mouen 
a  clamar  del  voler  dients  que  per  sobre  voler  peccat  son 
en  peccat,  e  la  volentat  se  clama  de  la  memòria  e  del  en- 
teniment a  vostra  justícia  dient  que  per  poc  membrar  c 


I.    E,   nil    preposa. —  2.    E,   satisfaía. —  3.    E,    que    uol(?)    preposas: 
M,  quòd  non  proponal  ea  (peccata)  amaré. 


« 


438  Ramon  Lull 

entendre  vostres  vertuts  e  la  viltat  del  peccat  es  en  peccat. 
"•(  18.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  esperansa  e  misericòrdia 
sesguarden  en  so  que  vos  perdonats  a  aquells  qui  en  vos 
s esperen  es  confien,  enaxí  confessió  e  la  vostra  dretura 
sesguarden  en  so  que  vos  perdonats  a  aquells  qui  en  lur 
confessió  se  jutjen  es  ponexen.  E  si  assò  no  era  enaxí,  con- 
fessió vera  e  la  vostra  justicia  nos  convenríen,  e  assò  es 
cosa  impossíbol,  axí  com  es  cosa  impossíbol  que  la  vostra 
misericòrdia  no  ajut  a  aquells  qui  en  ella  vertaderament 
SC  confien;  car  si  assò  no  era  impossíbol  e  la  contraria  co- 
sa era  possíbol,  seria,  Sènyer,  impossíbol  que  en  vos  fos 
justicia  ne  misericòrdia,  la  qual  cosa  es  impossíbol  que  en 
vos  sia  privada  misericòrdia  ni  justicia.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs,  q^ual  es  aquell  tan  malastruc  ni  tan  foll  qui 
en  vos  verament  no  sespeça  ni  a  vos  vertaderament  nos 
confessa,  pus  que  es  aitàn  impossíbol  cosa  que  no  atrob 
perdó  e  dons  e  misericòrdia  e  justicia  en  vos,  com  es  im- 
possíbol cosa  que  en  vos  no  sia  justicia  ne  misericòrdia? 

1 9.  Deus  qui  illuminats  los  ulls  del  enteniment  com  lo  vo- 
ler vol  vostre  remembrament!  Entellectualment  entenem,  Sè- 
nyer, que  la  vostra  justicia  significa  franc  arbitri  •  afigurat  e 
format  en  les  tres  potencies  de  la  ànima;  car  si  franc  voler 
no  era  en  ànima,  vostra  justicia  no  seria  demostrada  al 
humà  enteniment.  On,  com  la  ànima  entena  vostra  justicia, 
entén  lo  franc  voler  lo  qual  encerca  1  enteniment  en  la  me- 
mòria qui  remembra  que  per  so  car  1  enteniment  entén  la 
viltat  del  peccat,  es  la  volentat  occasionada  a  menysprear 
peccat  e  lo  vans  delits  d  aquest  mon,  e  per  so  car  1  enteni- 
ment entén  los  plaers  que  hom  ha  en  les  coses  sobjectes  a 
fer  peccat,  adones  es  la  volentat  a  amar  les  occasions  de 
peccat:  on,  per  assò* es  format  lo  voler  en  libertat  a  moure 
se  a  fer  bé  o  a  fer  mai.  4<  20.  On,  com  la  memòria  e  1  ente- 
niment fruexen  vostra  justicia  e  reeben  los  significats  delia 


I.  E.  albitre. —  2.  A,  per  so. 


.ONTEMPLACIO  439 


e  de  les  altres  vertuts  e  remembra  la  memòria  e  entén  1  en- 
teniment la  viltat  e  la  sutzetat  del  peccat,  adones  es  la  vo- 
lentat  de  tot  en  tot  occasionada  a  fer  bé  e  a  esquivar  mal 
per  la  vertut  mutiva  del  remembrament  e  del  enteniment; 
e  com  la  memòria  ublida  vostra  justicia  e  vostres  vertuts 
e  1  enteniment  innora  so  que  la  memòria  ublida,  e  la  memò- 
ria e  1  enteniment  negociejen  e  tracten  dels  plaers  d  aquest 
mon  per  occasió  que  la  volentat  los  am,  adones  per  la  mu- 
tiva membrativa  e  entellectiva  es  la  volentat  occasionada  a 
peccat.  On,  ab  qual '  que  la  vertut  mutiva  de  la  volentat  se 
conjunga*de  les  dues  mutives  damun dites,  ab  aquella  con- 
junccio  e  composició  saclina  la  volentat  a  fer  bé  o  a  fer 
mal,  al  qual  bé  o  mal  vé  tot  francament. ' <•(  21.  On,  com 
se  esdevé,  Sènyer,  que  la  memòria  ses  moguda  a  ublidar  e 
lenteniment  a  innorar  la  vostra  justicia  e  les  altres  vertuts 
e  a  los  peccats  que  hom  ha  fets,  e  puxes  la  memòria  se  mou 
a  remembrar  e  lenteniment  a  entendre  los  peccats  e  les  va- 
nes glòries  daquest  mon,  e  la  volentat  seguex  en  son  movi- 
ment amant  lo  moviment  del  remembrament  e  del  enteni- 
ment, adones  se  mouen  tots  .üj.  los  moviments  ensems  en 
.j.  remembrament  e  enteniment  e  voler,  e  tots  .iij.  sunexen 
a  ésser  un  moviment  a  peccat;  e  assò  es  per  la  gran  unió 
econjunccio  qui  es  en  les  tres  potencies.  On,  com  assò  sia 
cnaxí,  doncs  qui  ama  confessió  cove  de  necessitat  que  al- 
teregemut  en  contrari  moviment  lo  moviment  del  remem- 
brament e  del  enteniment  e  del  voler. 

22.  Jímat  Senyor  digne  de  totes  amors  e  de  tots  bonra- 
ments!  Qui  ama  confessió  sensual  cove  ques  confés  sensual- 
ment  a  home  dels  falliments  que  ha  fets  en  la  vejetable 
potencia  e  en  la  sensitiva  e  en  lur  sensual  mutiva  moguda 
en  peccat  en  los  .v.  senys  sensuals,  e  cove  que  aja  vergo- 
nya d  aquell  de  quis  confessa  e  que  estia  a  son  manament 
en  consell  de  satisfacció  e  de  penitencia,  per  tal  que  sia  obe- 


I.  A,  On  qual. —  i.  E,  conjuyna, —  3.  A,  Franchament. 


440 


Ramon   Lull 


dient  a  el]  en  loc  de  vos  contra  1  qual  hom  ha  fet  lo  falli- 
ment  de  ques  confessa.  >«<  23.  On,  com  hom,  Sèityer,  ses 
confessat  sensualment  dels  peccats  sensuals,  cove  que  hom 
se  confés  dels  peccats  cntellectuals;  car  com  los  peccats 
entellectuals  sien  majors  que  los  sensuals,  doncs  pus  punit 
deu  hom  ésser  delís  que  dels  sensuals,  e  si  hom  no  sen 
confessava  seria  hom  pus  punit  dels  sensuals  que  dels  en- 
tellectuals e  seria  la  confessió  injuriosa.  On,  com  assò  sia 
cnaxí  que  hom  de  necessitat  se  deja  '  confessar  sensualment 
c  entellectualment,  cove  que  sien  homens  sants  *e  justs  e 
savis  deputats  e  donats  a  oyr  confessió,  per  tal  que  sapien 
la  art  e  la  manera  per  la  qual  hom  se  deu  confessar  sen- 
sualment e  entellectualment  e  per  la  qual  hom  sapia  delir 
los  peccats  sensuals  per  una  manera  e  los  entellectuals  per 
altra;  car  aitam  bé  com  ha  mester  manera  aquell  quis  con- 
fessa a  fer  vera  confessió,  aitam  bé  cove  ésser  lo  prevere 
en  tal  disposició  que  sapia  la  manera  de  confessió  e  la  sa- 
tisfacció, per  so  que  sapia  trer  lo  peccador  de  desordona- 
cio  e  quel  sapia  metre  en  ordonacio.  ^  24.  On,  beneit  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  lo  fuster  sab  més  en  lo 
fust  quel  ferrer  el  ferrer  més  en  lo  ferre  quel  fuster, 3 e  axí 
de  les  altres  arts  mecàniques,^  en  axí  avets  vos  volgut  que 
sia  mester  e  art  en  los  clergues  e  en  los  religiosos  que  sa- 
pien la  manera  segons  la  qual  se  forma  ^  vera  confessió;  car 
si  en  les  arts  mecàniques  avets  vos  volguts  homens  assig- 
nar,^ doncs,  quant  més  la  vostra  justicia  e  misericòrdia  e 
saviea  e  bonea  signifiquen  al  humà  enteniment  que  vos  vu- 
llats^aver  assignats  homens  qui  sien  deputats  a  oyr  confes- 
sió com  sia  cosa  que  confessió  sia  pus  necessària  cosa  que 
nulla  art  mecànica  daitant  com  confessió  està  més  en  la 
entellectual  natura  que  la  art  mecànica!  Car  aitant  com 
hom  sacosta  més  a  vos  e  a  vertuts  per  confessió  que  per 


I.  E,  se  degà. — 2.  E,  sents  (passim). — 3.  E,  El  ferrer  en  lo  ferre  quel 
fuster. — 4.  A,  mechaniqucs  (passim). — 5.  A,  saforma.  — 6.  E,  asignar.— 
j.  E,  uoletz. 


L.  DE  Contemplació  441 

art  mecànica,  daitant  es  pus  necessària  cosa  confessió  que 
no  es  nulla  art  mecànica  una  per  una. 

25.  Senyor,  qui  ah  vera  confessió  guaanya  born  de  vos 
dons  e  perdons!  Sensualment  sentim  c  entellectualment  en- 
tenem que  lo  cors  no  es  de  tan  noble  natura  com  es  la  àni- 
ma: on,  per  assò  es  significat  que  aitant  com  la  ànima  val 
més  quel  cors,  daitant  val  més  la  sanitat  de  la  ànima  que 
la  sanitat  del  cors  e  es  pijor  la  malaltia  de  la  ànima  que  la 
malautía  del  cors.  On,  si  lo  cors  ha  metges  que  li  conser- 
ven sa  sanitat  e  que  si  es  malaute  que  lendressen  a  sanitat, 
doncs  la  vostra  justícia  e  misericòrdia  e  saviea  e  amor 
significa  al  humà  enteniment  que  vos  avets  donats  homens 
qui  sien  metges  per  confessió  de  la  ànima,  car  si  no  ho 
avíets  seria  significat  que  en  vos  agués  defalliment  de  Jes 
vcrtuts  damun  dites.  %  26.  Verluós  Senyor!  Sensualment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  pus  forts  cosa  es 
occasió  que  ventura,  e  per  assò  son  més  coses  e  mellors 
quis  fan  occasionadament  que  no  son  celles  quis  fan  a 
aventura.  On,  si  lo  sabater  oi  fuster,  e  axí  de  les  altres 
arts,  se  confessassen  a  vos  e  no  aguessen  home  qui  fos  de- 
putat  a  oyr  confessions  e  a  donar  consell,  més  se  confessa- 
rà hom  a  aventura  que  occasionadament,  car  nuli  home  no 
agra  art  ni  manera  com  se  confessis  ab  ordonat  remem- 
brament  e  enteniment  e  voler:  on,  per  assò  fora  la  confes- 
sió més  per  cors  de  ventura  que  de  occasió.  On,  com  con- 
fessió sia  a  hom  tan  necessària,  cove  que  més  estía  confessió 
en  occasió  que  en  ventura,  car  si  més  estigués  en  ventura, 
fera  significat  que  confessió  no  fos  a  hom  necessària  ni 
profitosa,  e  si  no  ho  fos  fora  significat  que  peccat  no  donàs 
dan  ni  bona  obra  mèrit.  «(  27.  En  axí,  Sènyer,  com  oració 
||  csinjuriada  sensualment  e  entellectualment  com  hom  tren- 
ca les  paraules  e  les  mastega  e  les  cuita  tan  fortment  que 
nos  forma  en  elles  la  dicció  ni  la  paraula  de  so  que  hom 
diu,  enaxí  e  molt  pus  fortment  fora  injuriada  confessió  si 
hom  nos  confessis  a  home  per  la  segona  entencio  e  a  vos 


442  Ramon  Lull 

per  la  primera:  car  enaxí  com  la  substància  es  en  lendivi- 
duu  de  la  espècia  per  la  primera  entencio  e  es  en  la  espè- 
cia per  la  segona,  e  assò  metex  es  de  la  espècia  e  del  gen- 
re  e  per  assò  es  lendividuu  primera  substància  e  lo  genus 
es  segona  substància,  enaxí  la  primera  entencio  per  que 
hom  se  confessa  a  altre  deu  ésser  per  vos  e  la  segona  per 
aquell  a  quis  confessa.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  los 
homens  quis  confessen  e  sescusen  e  no  s acusen  e  preposen 
tornar  al  peccat,  aquells  donen  a  vos  la  segona  entencio  e 
a  aquells  a  quis  confessen  la  primera,  per  tal  quels  donen 
a  entendre  que  ells  son  ab  poques  culpes. 

28.  Jlh  Senyor  qui  al  dia  del  judici'  e  abans  d  aquell  dia 
descubrils  los  peccats  qui  a  la  confessió  son  celats!  Sensual  ment 
sentim  e  entellectualment  entenem  que  a  los  homens  qui  a 
vos  se  confessen  sens  altre  mijà  no  fets  vos  nulla  responsió 
sensual.  On,  com  sia  axí  gran  necessitat  e  major  a  la  con- 
fessió que  hom  li  fassa  responsió  sensual  com  es  al  blat 
sembrat  pluja,  enaxí  es  significat  que  qui  dona  pluja  a  les 
menors  necessitats,  que  do  responsió  a  les  necessitats  ma- 
jors; car  si  assò  no  fos  enaxí,  major  fora  vostra  vertut  en 
dar  pluja  als  vegetables  que  en  oyr  confessió  dels  homens 
qui  a  vos  se  confessen;  e  assò  es  cosa  impossíbol  que  vos 
demostrets  més  la  vostra  vertut  en  les  creatures  menors 
que  en  les  majors  e  mellors.  >K  19.  Vertuós  Senyor!  Si  fos 
cosa  vedada  per  vos  que  hom  nos  confessàs  a  vos  per  mi- 
jà, so  es  lo  prevere  a  qui  hom  se  confessa,  fora  la  confes- 
sió dels  jueus  e  dels  sarraíns  mellor  que  cella  dels  crcs- 
tians,  e  foren  mellors  los  jueus  en  confessar  que  vos  en 
escoltar  lur  confessió,  car  la  confessió  dels  crestians  no 
pogra  csser  bona  pus  fos  a  vos  desplaent;  e  pus  los  jueus 
e  los  sarrains  feentMur  deute  en  confessar  e  vos  nois  fees- 
sets  a  ells  en  demostrar  a  ells  encontinent  la  satisfacció  e 
la  penitencia,  fora  vana  a  ells  lur  confessió  pus  no  fossen 


j.  E,  juesi.  —  2.  E,  feen:  M,  facerent. 


L.  DE  Contemplació  443 

endressats  per  ella.  On,  com  assò  sia  cosa  impossíbol  que 
vos  no  siats  mellor  per  oyr  confessió  que  hom  per  fer 
confessió,  per  aquesta  impossibilitat  aital  es  significat  que 
la  confessió  dels  crestians  es  a  vos  plaent  e  agradable. 
«  30.  Vertuós  Senyor!  Aitant  com  vertut  c  veritat  se  con- 
venen, e  axí  de  les  altres  vertuts,  aitant  cove  ques  conven- 
guen  en  vertut  e  en  veritat  aquells  qui  oen  vera  confessió 
com  aquells  qui  verament  se  confessen;  car  si  hom  se  con- 
fessa vertuosament  e  vertaderament  a  home  viciós  e  a  ho- 
me mentider,  poràs  privar  vertut  e  veritat  del  home  quis 
confessa  per  lo  defalliment  de  vertut  e  de  veritat  del  home 
a  qui  hom  se  confessa.  On,  com  assò  sia  en  axí  e  com  vera 
confessió  sia  a  hom  cosa  tan  necessària,  qui  es  qui  pogués 
aestmar  la  gran  culpa  del  fals  '  confessor  qui  es  contrari  a 
vera  confessió  qui  es  via  e  carrera  de  la  perdurable  ben- 
ahuiransa  a  la  qual  nos  apella  nostre  gloriós  Deu? 


I.  A,  de  fals. 


444  Ramon  Lull 


f  Cap.  352.  Com  hom  encerca  la  art  e 
la  manera  com  sapia  adorar  e  contem- 
plar entellectualment  per  timología  e 
allegorta  e  anigogía  nostre  Senyor 
"Deus, 

^  EUS  eternal  gloriós  pare  e  senyor  enlelleclual  verinós! 
Qui  vol  encercar  la  art  e  la  manera,  Sènyer,  en- 
tellectual  en  vos  a  adorar  e  a  contemplar,  pri- 
merament cove  que  encerc  al  jusà  escaló  al  qual  està  ora- 
ció composta  de  sensualitat  e  de  entellectuitat  e  puxes  que 
pug  son  enteniment  a  la  simple  oració  *e  contemplació  en- 
tellectual.  >K  2.  Car  enaxí,  Sènyer,  com  son  dues  coses 
creador  e  creatura,  enaxí  son  dues  maneres  d  oració:  la 
primera  se  diu  com  hom  vos  adora  sensualment  e  entellec- 
tual,  com  qui  diu  lo  bras  e  los  ulls  e  lo  foc,  e  entén  a  dir 
per  bras  poder  e  per  ulls  saviea  e  per  foc  amor;  la  segona 
se  diu  contemplació  entellectual,  so  es  saber,  com  puja  sà- 
viament e  simplement'a  les  vostres  vertuts  e  proprietats  e 
les  entén  en  vos  segons  vostre  esguardament  e  no  segons 
Ics  creatures,  axí  com  lome  qui  ha  entès  per  bras '♦poder  c 
per  ulls  saviea  e  per  foc  amor,  e  puxes  puja  entendre  vos- 
tra simple  natura  e  vostres  simples  vertuts  e  proprietats  e 
qualitats  sens  que  no  membra  ni  entén  ni  vol  re  de  creatu- 
ra. >•<  3.  Car  com  hom  ha  pujat,  Sènyer,  son  remembrament 
e  son  enteniment  e  scn  voler  dels  significats  sensuals  creats 


I .  A,  per  thimologia  e  per  allegoria  e  anigogía:  M,  per  "Etymotogiam 
et  Allegoriam  et  Jlnagogiam.  —  2.  E,  a  la  sua  oració:  M,  ad  orationem. — 
3.  E,  com  puia  simplament. — 4.  A,  per  lo  bras. 


L.  DE  Contemplació  445 

als  significats  entellectuals  creats  e  hom  puja  dels  signifi- 
cats entellectuals  creats  als  significats  simples  de  vostres 
simples  vertuts '  e  proprietats,  adones  ha  pujat  son  enteni- 
ment a  la  pus  alta  intelligencia  que  pot  pujar,  la  qual  intel- 
ligencia  li  es  oració  e  contemplació  com  la  memòria  e  la 
volentat  li  ajuden  de  lur  poder  a  entendre,  ublidant  la  me- 
mòria totes  coses  creades  per  tal  que  1  enteniment  nos  bax 
dentendre  la  vostra  excellent  bonea.  On,  a  aquesta  con" 
templacio  e  oració  se  cove* que  la  sensualitat  nos  compo- 
na  ab  la  entellectuitat,  per  tal  que  la  entellectuitat  tota 
simple  sia  adorant  e  contemplant  en  sos  pus  subirans  es- 
trems  la  vostra  gloriosa  deitat  en  sa  unitat  e  trinitat  e  en 
ses  vertuts. ' 

4.  Misericordiós  Senyor  amador  de  pietat  e  damor!  La 
primera  manera  d  oració  e  de  contemplació  dcym  que  es 
composta  de  sensualitat  e  entellectuitat  com  hom  vol  ado- 
rar c  contemplar  lo  vostre  poder  e  saber  e  voler.  On,  la 
paraula  diu  lo  vostre  bras  per  tal  que  1  enteniment  per  bras 
entena  poder,  e  la  paraula  diu  los  vostres  ulls  per  tal  que 
1  enteniment  entena  per  ulls  lo  vostre  saber,  e  la  paraula 
diu  foc  damor  per  tal  que  1  enteniment  entena  la  gran 
abundància  damor  qui  es  en  vos.  tí  5.  On,  com  aquesta 
primera  oració  sia  enaxí  composta,  per  assò  es  entesa  la 
letra  cosa  sensual  e  la  moralitat  cosa  entellectual;  car  la 
letra  no  diu  so  que  la  moral  entén,  axí  com  lome  qui  lig 
les  letres  que  hom  li  tramet  e  per  les  figures  que  veu  tle 
les  letres  entén  les  coses  qui  son  absents  a  ses  sensualitats 
c  son  presents  a  son  enteniment.  On,  com  assò  sia  enaxí  e 
com  per  bras  sia  significat  poder  e  per  ulls  saber  e  per 
foc  amor,  per  assò  puja  hom  primerament  de  la  letra  a  la 
moralitat;  car  la  letra  està  en  la  sensualitat  tan  solament  e 
la  moralitat  entra  en  1  enteniment,  e  per  assò  aquesta  pri- 
mera manera  d  oració  es  de  necessitat  composta  de  sen- 


I.  E,  qualitatz  e  uertutz.  —  2.  E,  On  aquesta   contemplació  e  oració 
couc. — 3.  E,  e  en  ses  uertutz  e  qualitatz. 


44^  Ramon  Lull 

sualitat  e  de  entcllectuitat.  On,  per  assò,  Sènyer,  tot  home 
qui  per  aquesta  manera  vos  adora  eus  contempla,  vos  ado- 
ra eus  contempla  sots  la  subirà  terme  de  la  oració  e  con- 
templació simple  entellectual.  %  6.  On,  qui  vol  pujar  a  la 
simple  oració  contemplativa,  cove  que  primerament  mova 
la  mutiva  sensual  a  la  letra  e  de  la  letra  ques  mova  la  mu- 
tiva  entellectual  a  moral  esposicio  per  tal  que  1  enteniment 
se  mova  d  entendre  les  coses  sensuals  a  entendre  les  coses 
entellectuals,  e  com  1  enteniment  serà  entrat  en  la  moral 
esposicio  per  la  letra,  que  pug  a  la  subirana  intel•ligència 
segons  que  vos  li  n  avets  donada  vertut  e  forsa  a  seguir  la 
art  e  la  manera  d  oració  damundita. 

y.  Senyor  forts  d  on  totes  forces  prenen  vigoria  e  benedic- 
ció! Qui  vol  aver  la  art  ni  la  manera  de  entellectual  oració, 
sapias  endressar  a  ella  per  la  esposicio  moral  la  qual  es 
apellada  en  lengua  aràbica  rams  qui  es  aitant  a  dir  com 
moral  o  al•legoria  o  anigogía  esposicio,  la  qual  esposicio  es 
composta  de  sensualitat  e  entcllectuitat  per  so  car  per  la 
sensualitat  se  forma  1  enteniment  a  entendre  la  moralitat 
per  tal  que  pug  entendre  la  simple  entcllectuitat  de  son 
Deus  gloriós,  per  la  qual  intel•ligència  la  memòria  remem- 
brant  e  1  enteniment  entenent  e  la  volentat  amant  adoren  e 
contemplen  la  vostra  divinal  essència  en  sa  simple  natura 
sens  esguardament  de  creatura.  4<  8.  Gloriós  Senyor!  Com 
en  la  Sacra  Escriptura  aja  moltes  paraules  posades  moral- 
ment per  tal  que  1  enteniment  hi  comens  a  pendre  vertut  e 
forsa  per  la  qual  pusca  pujar  a  la  intelligencia  qui  li  està 
denant  potencialment,  axí  com  a  1  àguila  a  qui  son  donades 
ales  per  pujar  als  locs  alts  on  son  pujament  està  poten- 
cialment, e  com  per  peccats  e  per  errors  los  homens  se 
sien  desviats  e  departits  de  veritat,  per  assò  los  uns  homens 
muden  a  la  moral  esposicio  la  final  esposicio  en  contrari 
seny  de  la  final  occasió  per  la  qual  en  la  Sacra  Escriptura 
es  posada  moral  esposicio.  On,  qui  vol,  Sènyer,  endressar 
ni  tornar  a  veritat  aquells  qui  son  en  error  e  qui  la  moral 


L.  DE  Contemplació  447 

esposicio  trespcrtcn  en  contraria  csposicio,  cove  que  sajut 
ab  la  Subirana  esposicio  entellectual  la  qual  es  sobre  la 
moral:  car  enaxí  com  1  enteniment  ha  vertut  que  de  la  mo- 
ral pug  a  la  espiritual  entellectual  subirana  esposicio,  en 
axí  ha  vertut,  com  es  pujat  a  la  subirana  oració  e  contem- 
plació, que  endrès  tots  aquells  qui  son  errats  en  la  moral 
espusicio.  "•<  9.  Mas  com  los  homens  sien  pocs  qui  pujen  a 
la  subirana  oració  e  contemplació  a  esguardament  d  aquells 
qui  noi  pujen,  c  com  aquells  qui  son  pujats  a  la  subirana 
contemplació  no  scn  volen  partir,  per  assò  los  errats  son 
errats  e  estan '  errats  en  la  moral  esposicio  de  la  Sacra 
Escriptura  per  defalliment  de  mostradors  qui  nois  adoctri- 
nen e  nois  ensenyen  la  error  en  que  son,  la  qual  error  lur 
puríen  donar  a  conèxer  per  la  gran  influencia  de  vertuts 
que  posseexen  per  la  subirana  oració  que  contemplen,  en- 
tenent lo  vostre  acabament  divinal  sens  relació  de  les  crea- 
tures  en  les  quals  senten  lo  vostre  acabament  per  oració  c 
per  contemplació  moral. 

1  o.  Jlb  Senyor  qui  sots  esper  de  mon  plaer  e  consolació 
de  mon  voler!  La  segona  manera  d  oració  e  de  contempla- 
ció de  la  qual  entenem  parlar  es  com  hom  ha  sobre  pujat 
son  enteniment  e  son  remembrament  e  son  voler  de  la 
composta  oració  e  contemplació  de  la  letra  e*de  la  mora- 
litat; car  com  hom  diu  bras  per  la  segona  entencio  per  so 
que  pusca  per  la  primera  entencio  entendre  lo  poder  que 
vos  avets  en  les  creatures  e  com  hom  aura  pujat  son  ente- 
niment a  la  moralitat  per  la  primera  entencio  3  e  per  la  se- 
gona a  la  letra  qui  nomena  bras,  que  hom  do  la  segona  en- 
tencio al  poder  que  vos  avets  sobre  les  creatures  e  en  crear 
e  ordenar  les  creatures,  e  do  la  primera  entencio  al  poder 
que  vos  avets  en  vos  metex  per  membrar  e  entendre  c 
voler  vostre  poder  a  esguardament  de  sí  metex.  *  *<  1 1 .  Ver- 
inós Senyor!  Com  hom  aura  pujat  son  enteniment  al  vostre 

I.  A,  estant. — i.  E,M,  manca  aquesta  conjunctiva. — 3.  A,E,  a  la 
moralitat  per  la  primera  entencio  a  moralitat.  -4,  E,  del  metex. 


44^  Ramon  Lull 

poder  per  la  primera  entencio,  subirana  a  la  segona  enten- 
cio  de  la  moralitat  qui  ha  primera  entencio  subirana  a  la 
segona  entencio  de  la  letra,  qui  vol,  Sènyer,  pujar  son  en- 
teniment a  entendre  la  saviea  que  vos  avets  ab  vos  metex, 
cove  que  per  aquells  escalons  e  per  aquella  art  metexa  on 
ha  pujat  son  enteniment  a  conèxer  vostre  poder,  que  pug 
son  enteniment  a  conèxer  la  gran  saviea  que  vostra  essèn- 
cia ha  en  sí  metexa;  car  com  hom  diu  los  vostres  ulls  per 
tal  que  entena  la  saviea  que  vos  avets  en  crear  e  recrear  e 
ordonar  les  creatures,  adones  dona  hom  la  segona  enten- 
cio als  ulls  e  la  primera  a  la  saviea  que  avets  en  les  crea- 
tures; e  com  hom  dona  la  segona  entencio  a  la  saviea  que 
vos  avets  en  saber  e  ordonar  les  creatures,  adones  per  la 
primera  entencio  puja  1  enteniment  saber  la  saviea  que  vos 
avets  en  vos  metex.  4<  J2.  Honrat  Senyor!  Qui  vol  pujar 
son  enteniment  a  la  pus  alta  amor  que  pusca  entendre,  cove 
que  per  aquella  escala  e  per  aquella  manera  e  per  aquella 
art  metexa  on  puja  al  vostre  poder  e  saber,  sapia  pujar 
entendre  lo  gloriós  voler  que  vos  avets  al  vostre  sant  po- 
der, '  e  saber,  al  qual  voler  puja  1  enteniment  camiant  la  se- 
gona entencio  en  primera  e  la  primera  en  segona  pujant 
1  enteniment  a  conèxer  lo  vostre  voler  volgut  e  sabut  e  re- 
membrat  per  la  primera  entencio;  car  hom* per  la  sego- 
na entencio  entén  foc  per  tal  que  pusca  per  la  primera 
entendre  la  amor  que  vos  avets  a  les  creatures  en  crear  c 
beneficiar  e  sostenir  e  en  recrear  e  ordonar  aquelles,  per 
tal  quel  humà  saber  e  remembrament^e  voler  pug-* contem- 
plar e  adorar  la  gran  amor  que  vos  avets  a  vos  metex. 

1 3.  Maravellós  Senyor  abundós  en  dons  e  en  misericòrdia 
e  en  jusiicia  e  en  perdons!  Com  les  tres  potencies  son  puja- 
des tro  al  pus  alt  escaló  on  fina^e  termena  la  possibilitat 
tro  a  la  qual  ^ pot  venir  de  potencia  en  actu  lo  remembrar  e 

I.  A,  sapia  puiar  e  entendre  lo  gloriós  [uoler]  que  uos  auets  el 
vostre  sant  poder.  — 2.  A,  cor  con  hom:  E,  con  hom:  M,  quia  homo.— 
3    A,  el  remembrament.  — 4.  E,  puig. — 5.  E,  afina. ~6.  A,  al  qual. 


L.  DE  Contemplació  44^ 

I  entendre  el  voler  lo  vostre  poder  e  saber  e  voler  c  les 
vostres  altres  vertuts,  adones  I  enteniment  torna  .j.  graó  a 
avall  per  tal  que  pusca  pendrc  vigoria  e  vertut  de  pujar  a 
amunt:  car  enaxí  com  lome  per  tal  que  fassa  major  salt  tor- 
na a  enrere  e  vé  de  corsa  e  enfusa  '  al  salt,  per  assò  1  enteni- 
ment torna  entendre  lo  poder  el  saber  el  voler  que  vos 
avets  a  les  creatures,  per  tal  que  per  la'intelligencia  pus- 
ca pujar  a  entendre  lo  molt  gran  excel•lent  poder  e  saber  e 
voler  que  avets  vos  metex,  >•(  14.  On,  dementre  que  1  en- 
teniment fa,  Sènyer,  tot  son  poder  de  pujar  entendre  lo 
vostre  poder  e  saber  e  voler,  adones  la  memòria  remem- 
bra  que  enaxí  com  la  resplandor  del  sol  en  sa  totalitat  es 
molt  major  que  los  ulls  d  en  Pere  no  poden  reebre,  que 
enaxí  lo  poder 'e  saber  e  voler  que  vos  avets  en  vos 
metex  es  molt  major  sens  tota  comparació,  que  no  es  lo 
poder  e  lo  saber  el  voler  que  1  enteniment  pot  entendre 
en  vos  per  lo  poder  e  saber  e  voler  que  entén  en  vos  per 
les  creatures;  car  si  la  resplandor  del  sol  qui  es  cosa  fe- 
nida  no  pot  en  Pere  tota  reebre,  car  si  tota  la  reebía  veu- 
ria tots  los  locs  del  mon  on  lo  sol  escampa  sos  rags  e  sa 
resplandor,  doncs  1  enteniment  qui  es  creatura  fenida  no 
pot  entendre  tot  lo  poder  nil  saber  nil  voler  que  vos  avets 
en  vos  metex.  <%{  1 5.  On,  dementre  que  la  memòria,  Sènyer, 
enaxí  remembra,  1  enteniment  d  en  Pere  entén  que  sí  ell 
no  pot  entendre  tot  lo  poder  el  saber  el  voler  que  vos 
demostrats  de  vos  metex  en  les  creatures,  lo  qual  poder  e 
saber  e  voler  elles  no  poden  tot  reebre  per  so  car  son  co- 
ses fenides,  car  si  tot  lo  reebíen  covenríen  ésser  infínides 
o  covenría  vostre  poder  e  saber  c  voler  ésser  finit,  doncs, 
quant  menys  1  enteniment  d  en  Pere  pot  pujar  a  conèxer 
tot  lo  poder  el  saber  el  voler  ♦que  vos  avets  en  vos  me- 
tex! On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  aitant  com  los  ulls  vcen 
més  e  poden  mills  usar  de  la  vertut  visiva  com  no  guarden 

I.  A,  e  ue  enfusa  (enfusar?). — a.  E,  per  aqueía. —  3.  A,E,  en  lo  po- 
der.— 4.  A,  e  saber  e  lo  uoler. 

Contemplació- VI I -19. 


450  Ramon  Lull 

de  fit  en  fit  en  lo  sol  que  no  fan  com  guarden  de  dret  en 
dret  en  lo  sol, '  enaxí  los  ulls  entellectuals  mills  poden  vèer 
com  guarden  lo  vostre  poder  e  saber  e  voler  en  les  crea- 
tures,  que  no  fan  com  en  vos  tan  solament  lo  guarden;  car 
enaxí  com  per  la  gran  frevoltat  dels  ulls  corporals  e  per 
la  gran  influencia  de  la  resplandor  del  sol  los  ulls  no  po- 
den tam  bé  vèer  com  guarden  lo  sol  com  fan  com  guarden 
a  altra  part,  enaxí  per  la  gran  influencia  de  vertut  la  qual 
es  en  vostre  poder  e  saber  e  voler,  I  enteniment  no  pot  tam 
bé  entendre  ni  la  memòria  membrar  lo  vostre  poder  e  sa- 
ber e  voler  com  lo  guarda  tan  solament  en  vos,  com  fa  com 
lo  guarda  en  les  creatures. 

1 6.  Liberal  Senyor  ple  de  valor  e  de  glòria  e  donor!  De- 
mentre  que  1  enteniment  entén  que  molt  mills  aperceb 
vostre  poder  e  saber  e  voler  per  so  en  que*  les  creatures 
lo  representen  que  no  fa  com  1  entén  en  vos  sens  la  repre- 
sentació de  les  creatures,  adones  la  memòria  remembra  que 
enaxí  com  1  enteniment  entén  que  major  resplandor  ha  lo 
sol  en  sí  metex  que  no  ha  en  los  locs  on  los  ulls  guarden 
sens  que  no  guarden  de  dret  en  dret  lo  sol, ' que  enaxí 
entén  que  major  es  lo  vostre  poder  e  saber  e  voler  en  vos 
on  ell  menys  lo  pot  entendre,  que  no  es  lo  poder  e  saber 
c  voler  que  ell  en  les  creatures  pot  de  vos  apercebre  e  en- 
tendre. %  17.  On,  dementre  que  la  memòria,  Sènyer,  aques- 
tes coses  membra  del  enteniment  e  del  vostre  poder  e 
saber,  1  enteniment  entén  que  enaxí  com  dos  infantons  po- 
cululs'^qui  encara  no  saben  ben  parlar  s entenen  mills  la 
.).  lautre  que  no  entenen  los  homens  grans,  enaxí  1  enteni- 
ment qui  es  cosa  finida  e  termenada  se  cove  mills  a  enten- 
dre vostre  poder  e  saber  e  voler  en  so  que  les  creatures 
ne  ^basten  a  rcebre,  que  no  fa  ab  lo  poder  e  saber  e  voler 
al  qual  no  basten  a  reebre.  4{  18.  Car  enaxí  com  moviment 
se  cove  mills  ab  animal  que  no  fa  ab  blancor,^ enaxí  ente- 


I.  E,  de  dret  en  dret  lo  sol. — i.  A,  per  so  que  en.— 4.  E,  en  Jo  $ol. 
-4.  E,  puculuyls.  —  5.  A,  no. — 6.  E,  que  no  fa  blancor. 


L.  DE  Contemplació  451 

niment  qui  es  cosa  finida  se  cove  mills  a  entendre  per  cosa 
finida  cosa  infínida, '  que  no  fa  que  entena  cosa  infinida  per 
sa  infinitat  metexa.  On,  enaxí  com  lo  genus  es  sobre  la 
espècia  e  la  espècia  sobre  lo  individuu,  enaxí,  Sènyer,  es 
lo  vostre  poder  e  saber  e  voler  en  major  vertut  en  sí  metex 
sens  tota  comparació,  que  no  es  la  demostració  que  les 
creatures  fan  de  vostre  poder  e  saber  e  voler  al  humà  en- 
teniment. On,  enaxí  com  1  enteniment  entén  mills  substància 
en  la  espècia  que  en  lo  genus  e  en  lo  individuu  que  en  la 
espècia,  e  assò  es  per  raó  del  enteniment  qui  es  cosa  indi- 
vidua  dintre  espècia  humana  qui  es  dintre  animal,  enaxí 
1  enteniment  mills  entén  en  especialitat  que  no  fa  en  gene- 
ralitat, jassía  que  sapia  major  la  generalitat  que  la  especia- 
litat. 

j  9.  Excellent  Senyor  sobre  toies  allèes,  vigorós  sobre  to- 
ies forces!  Enaxí  com  1  enteniment  entén  mills  substància 
en  lo  individuu  de  la  espècia  que  no  fa  en  la  espècia  ni  en 
lo  genus,  e  assò  es  per  raó  de  la  forma  sensual  qui  es  en  lo 
individuu  e  no  es  en  la  espècia  ni  en  lo  genus,  *  enaxí  1  ente- 
niment mills  entén  vostres  vertuts  per  significats  particu- 
lars en  les  coses  creades  individuus,  que  no  fa  per  los  sig- 
nificats universals  que  les  creatures  no  basten  a  reebre  de 
les  vostres  vertuts;  car  si  tant  podien  reebre  com  vostres 
vertuts  poden  significar  vostre  acabament,  serien  eguals 
en  reebre  ab  les  vostres  vertuts  en  significar;  e  si  assò  era 
enaxí,  o  vostres  vertuts  serien  finides  en  so  que  de  vos  sig- 
nifiquen, o  les  creatures  auríen  vertut  infinida  a  reebre  vos" 
tres  vertuts;  e  si  ho  avien  no  serien  creatures,  car  tota 
vertut  en  creatura  cove  ésser  fenida  e  termenada  de  neces- 
sitat. %  20.  On,  com  assò  sia,  Sènyer,  enaxí,  doncs  per  as- 
sò avets  vos  vulgut  quel  Fill  se  sia  encarnat  en  la  verge 
gloriosa  nostra  dona  Sancta  Maria  per  tal  que  sia  indivi- 
duu unit  de  natura  divina  e  humana,  per  la  qual  individuitat 


I.  A,  cosa  finida  per  cosa  infinida. — 2.  E,M,  manca  aquest  incís. 


45* 


Ramon   Lull 


lumà  enteniment  pusca  mills  entendre  vostre  poder  e  saber 
e  voler  e  dretura  e  misericòrdia  e  humilitat  e  paciència  e 
les  altres  vertuts:  car  enaxí  com  blancor  entén  hom  mills 
en  la  neu  o  en  blanca  flor '  que  no  fa  en  son  genus,  so  es 
color,  enaxí  1  enteniment  humà  per  so  car  es  creatura  e 
es  poca  cosa  e  mesquina  a  esguardament  de  la  gran  granea 
de  vostres  vertuts,  pot  mills  entendre  vostres  vertuts  per 
la  individua  humanitat  de  Jhesu  Christ  e  per  sa  passió, 
que  no  pogra  si  vos  no  fossets  encarnat.  >•(  21.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  pujar  son  enteniment  a  les 
significacions  que  vostres  vertuts  donen  del  vostre  acaba- 
ment, sapia,  Sènyer,  reebre  los  significats  en  la  individui- 
tatqui  nasc  de  nostra  dona  Sancta  Maria  per  concebiment 
de  Sant  Espirit,  per  tal  que  d  aquella  vertut  del  individuu 
Fill  de  Nostra  Dona  exís  tal  influencia  al  enteniment,  que 
pogués  entendre  lo  gran  acabament  que  les  vostres  vertuts 
signifiquen  al  enteniment  com  entén  so  que  la  memòria 
remembra  e  la  volentat  ama  en  nostre  Senyor  Jhesu  Christ 
com  la  memòria  remembra  e  la  volentat  ama  so  que  1  ente- 
niment entén,  car  la  volentat  ama  en  Jhesu  Christ  so  que 
la  memòria  hi  remembra  e  1  enteniment  hi  entén. 

22.  Singular  Senyor  simple  sens  nulla  alteració  e  corrup- 
ció! Qui  vol  seguir  la  art  e  la  manera  quis  cove  a  contem- 
plar c  a  oració  entellectual,  sapias*  ajudar  de  totes  tres  les 
vertuts  de  la  ànima,  axí  com  lome  quis  combat  qui  s ajuda 
ab  abdues  ses  mans;  car  com  la  memòria  membra  una  cosa, 
cove  que  1  enteniment  entena  aquella  e  la  volentat  am  aque- 
lla, os  mut  1  enteniment  a  entendre  e  la  volentat  a  amar  al- 
tra cosa  la  qual  sia  per  la  memòria  membrada;  e  com 
1  enteniment  entén,  que  fassen  semblant  cosa  la  memòria  c 
la  volentat;  e  com  la  volentat  ama,  que  fassen  3  semblant  co- 
sa la  memòria  e  1  enteniment.  On,  com  per  esta  art  e  ma- 
nera hom  sapia    contemplar   e   adorar   entellectualment, 


I.  E,  o  en  la  blanca  flor. — a.  A,  sapics. — 3.  E,  que  fossen. 


L.  OB  Contemplació  453 

doncs  qui  vol  adorar  e  contemplar  guart  son  voler  que  no 
vulla  que  la  memòria  remembre  ni  1  enteniment  entena 
tanta  de  vostra  saviea  o  de  vostre  poder  o  de  vostre  voler, 
com  es  vostre  saber  e  poder  e  voler,  e  axí  de  les  altres  ver- 
tuts;  car  si  assò  vulía  lo  voler  en  lo  remembrament  e  en  lo 
enteniment,  seria  contrari '  al  remembrament  qui  remem- 
bra  e  al  enteniment  qui  entén  que  aital  voler  no  ama  vos- 
tres vertuts,  ans  es  contra  elles;  per  la  qual  contrarietat 
lo  voler  vé  contrariés  al  remembrament  e  al  enteniment. 
«  23,  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  es  cosa  natural  quel 
leal*  vassall  no  ha  enveja 'dels  pus  nobles  vertirs  que  vest 
son  senyor  que  los  seus,  e  assò  es  per  so  car  lo  voler  ama 
que  son  senyor  aja  pus  honrats  vestirs  que  ell  per  tal  car 
la  memòria  remembra  e  1  enteniment  entén  que  son  se- 
nyor es  pus  digne  que  ell  de  vestir  vestiments  reyals,  en 
axí,  Sènyer,  per  contrari  seny  son  los  homens  presump- 
tuosos  e  peccadors-* contraris  a  les  vostres  vertuts  com  vo- 
len saber  part  los  termens  de  lur  remembrament  e  enteni- 
ment e  voler;  e  enaxí  com  per  esta  manera  son  contraris 
a  vostres  honraments,  enaxí  son  contraris  los  homens  pere- 
rosos  negligents  í  com  no  sesforsen  a  membrar  e  a  enten- 
dre e  a  voler  les  vostres  vertuts  segons  la  vertut  potencia] 
que  vos  los  avets  donada  per  possibilitat  actual,  per  la  qual 
pusquen  adur  en  actu  tot  so  que  an  en  potencia  a  glòria  e 
a  laor  de  vostres  honraments.  >•<  24.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  la  memòria  pus  fort  membra 
e  1  enteniment  pus  fort  entén  en  la  cosa  amada  per  la  pri- 
mera entencio  que  per  la  segona,  enaxí  aquells  qui  volen 
vos  per  la  primera  entencio  poden  pus  fortment^c  pus  ar- 
dentment membrar  e  entendre  en  vos  e  en  vostres  honra- 
ments, que  en  nulla  cosa  altra  amada  per  la  segona  entencio. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  aver  art  e  manera 
en  vos  a  adorar  e  a  contemplar  membrant  e  entenent  e 


I.   A,    contraria, — i.   E,   leyal   (paisim). — 3.    A,    no    a    memòria. — 
4.  E,  preuntoscs  peccadors. — 5.  A,  negligens. — 6.  E,  freuentraent. 


454  Ramon  Lull 

amant,  sapia  a  vos  donar  tota  sa  primera  entencio:  car  en 
axí  com  los  sants  de  glòria  no  an  passió  si  bé  los  uns  an 
major  glòria  que  Is  altres,  e  assò  es  per  so  car  amen  vostra 
justicia  per  la  primera  entencio,  en  axí  qui  vos  ama  per  la 
primera  entencio,  de  nulla  cosa  que  per  vos  sostenga  no 
ha  entellectual  passió  en  est  mon. 

25.     Divinal  rey  de  glòria  qui  sots  e  fos  e  serets  tota  glò- 
ria! Qui  vol  aver  art  e  manera  de  adorar  e  contemplar  en- 
tellectualment,  cove  que  sapia  endressar  e  ordonar  les  sen- 
sualitats per  tal  que  pusca  ordonar  e  endressar  les  entel- 
lectuitats  a  la  oració  e  contemplació  en  tal  manera  e  en 
tal  disposició  entellectual,  que  la  memòria  sia  cambra  on 
vos  siats  e  estiats  per  remembrament,  e  1  enteniment  sia  ci- 
ri '  ardent  qui  sia  en  mig  loc  de  la  cambra  entenent  vostres 
honraments,  e  la  volentat  sia  lo  portal  de  la  cambra  amant 
vostres  honraments  per  tal  que  la  memòria  los  remembrc 
e  lo  enteniment  los  entena  en  tal  manera  que  tota  la  cam- 
bra e  tot  1  enteniment  e  tota  la  volentat  fruesquen  vostres 
vertuts  acabades.  4<  26.  Mas  com  los  homens  peccadors 
volen  c  amen  contemplar  vos  e  adorar,  e  no  saben  apare- 
llar la  cambra  e  encendre  lo  ciri  a  la  oració  e  contemplació 
la  qual  ama  la  volentat,  adones  se  buyda,  Sènyer,  de  vos 
la  cambra  e  roman  buida,  e  lo  ciri  s  apaga  e  son  fetes  tene- 
bres en  la  cambra,  e  la  memòria  e  1  enteniment  son  contra- 
ris a  la  volentat,  per  que  lo  voler  no  ha  ab  que  ador  ni 
contemple  son  creador  per  so  car  tanca  les  portes  a  la 
cambra  que  noi  entren  vostres  vertuts  ni  1  enteniment  no 
les  veja.  On,  axí  com  la  cambra  es  buida  com  vos  no  sots 
en  ella,  e  son  tenebres  en  ella  com  vos  no  entén,  en  axí  la 
volentat  tanca  a  vos  la  cambra  e  apaga  lo  ciri  com  no  vol 
aparellar  la  cambra  e  encendre  lo  ciri  a  adorar  e  a  con- 
templar vostres  vertuts  glorioses.  ^  27.  Vertuós  Senyor!  En 
axí  com  la  esgleya  *  sensual  es  cambra  qui  està  uberta  e  iliu- 


I.  A,  siri:  E,  sciri.  (formes  usuals  respectivament).— ^.  E,  esglea. 


L.  DE  Contemplació 


455 


minada  de  ciris  e  candeles  e  lantèes  per  so  que  les  gents 
hi  vejen  '  [a]  adorar  e  a  honrar  *  lo  vostre  gloriós  altar,  enaxí 
la  memòria  e  1  enteniment  e  la  volentat  dels  homens  justs 
catholics,  es  esgleya  entellectual  per  tal  que  vos  hi  siats 
adorat  e  contemplat  entellectualment  per  remembrament 
qui  vos  remembre,  e  per  enteniment  qui  demostre  bones 
obres  e  sancta  vida  al  poble,  e  per  volentat  qui  aja  tanta 
de  caritat  que  am  salvació  dels  errats  infeels  per  via  de 
sancta  conversació 'e  creensa. 

28.  Pacient  Senyor  qui  alegralsjo  vostre  servidor  en  la 
vostra  amor!  On  pus  la  cambra  entellectual  es  plena  de 
membrar  la  vostra  essència  divina  e  la  vostra  natura  hu- 
mana e  les  vostres  vertuts  divines  e  humanes,  pus  fortment 
lo  ciri  entellectual  illumina  tota  la  cambra,  e  on  pus  la  cam- 
bra es  il•luminada  e  plena  de  vostres  vertuts,  pus  fortment 
les  portes  sexamplcn  e  sobren  per  entrar  vertuts  en  la 
cambra,  e  on  més  entren  de  vertuts  en  la  cambra,  més  s es- 
tén e  més  crex  e  més  se  illumina  lo  ciri  de  claror  e  de  res- 
plandor.  On,  com  hom,  Sènyer,  vos  sab  adorar  e  contem- 
plar per  esta  art  moral,  adones  1  enteniment  entén  que  en 
axí  com  lo  vi  ix  pus  fortment  de  la  bota  gran  com  es  ple- 
na que  de  la  bota  poca  qui  es  sema, '♦e  enaxí  com  lo  vi  de 
la  bota  plena  triga  més  a  ixir  que  lo  vi  de  la  bota  sema, 
enaxí  de  la  cambra  qui  es  plena  d  oració  e  de  contempla- 
ció ixen  més  de  vertuts  e  de  bons  exemplis  que  de  la  cam- 
bra buyda,  e  pus  tart  ne  priven  vertuts  que  de  la  cambra 
poca  buyda.  >*<  29.  Gloriós  Senyor!  Com  los  pobladors  de 
la  cambra  on  crema  lo  ciri  an  encès  lo  ciri  e  an  ubertes 
les  portes,  adones  giten  de  la  cambra  los  malvats  pobladors 
qui  d  abans  eren  en  la  cambra  com  lo  ciri  era  apagat  e  te- 
nebres eren  en  la  cambra  e  la  porta  era  tancada  als  pobla- 
dors qui  1  ciri  enceneren,  íe  com  los  malvats  pobladors  n  an 
gitats,  adones  tanquen  a  aquells  la  porta  per  tal  que  noi 

1.  M,  ventant. — 2.  E,  e  honrar. — 3.  M,  per  vtam  tanctx  conversio- 
tdt. — 4.  M,  fere  vacuo:  (semiplena). — 5.  E,  ensenen. 


456  Ramon  Lull 

entren  ne  i  sicn;  car  dementre  que  los  malvats  pobladors 
hi  entren  noi  poden  entrar  ni  estar  los  bons,  ni  dementre 
que  los  bons  pobladors  estan  en  la  cambra  ni  1  ciri  es  en- 
cès'noi  poden  entrar  ni  ésser  los  malvats  pobladors  qui 
son  amadors  de  tenebres.  On,  qui  vol  aver  bona  art  e  ma- 
nera a  adorar  e  a  contemplar  entellectualment,  sapia  ado- 
rar per  oració  e  contemplació  moral,  en  la  qual  la  memòria 
es  presa  e  ligada  que  no  pot  altra  cosa  membrar  mas  la 
moral  oració  e  contemplació  formada  en  1  enteniment  el 
voler  qui  per  ordonat  remembrament  formen  e  afiguren  la 
oració  e  la  contemplació.  4Í  30.  Misericordiós  Senyor!  Com 
lo  trobador  cove  de  necessitat  que  tenga  son  enteniment  e 
son  remembrament  e  son  voler  als  mots  e  al  sò  e  a  la  can- 
so que  vol  atrobar,  enaxí  tot  home  qui  moralment  vulla 
adorar  e  contemplar  pot  per  la  art  damundita  costrènyer 
son  enteniment  a  entendre  e  son  remembrament  a  membrar 
e  son  voler  a  amar  en  aquelles  coses  en  que  us  vol  adorar 
e  contemplar.  On,  com  assò  sia  enaxí,  Sènyer,  doncs  per 
so  car  lo  vostre  servidor  per  gràcia  vostra  sia  romansador* 
d  aquesta  Obra  daràbic  en  romans,  e  com  la  sua  memòria 
c  son  enteniment  e  son  voler  sesforsen  de  lur  poder  a  pu- 
jar adorar  e  contemplar  lur  honrat  creador,  per  assò  lo 
vostre  servidor  tresporta  e  muda  en  esta  translació  moltes 
raons  qui  no  son  tan  altes  en  1  exemplar  3  aràbic  a  adorar  e 
a  contemplar  vostres  vertuts  glorioses,  com  son  celles  que 
lo  vostre  servidor  en  loc  d  aquelles  muda  e  puja  altres  raons 
pus  altes  e  pus  acabades  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra 
sancta  humana  natura  e  la  vostra  gloriosa  natura  divina. 


X 


1.  A,  niïs  ciris  enceses. — 2.  A,  aromansador. — 3.  A,E,  examplar. 


L.  DE  Contemplació  45^ 


f  Cap.  353.  Com  hom  per  moral  inteU 
ligencia  e  per  allegoría  e  anigogía 
adora  e  contempla  les  vertuts  de  nos- 
tre Senyor  Deus, 

^^^^  H  "Deus  gran  en  totes  honors  e  vertuós  en  totes  valors! 
vKStf^H  Qui  les  vostres  glorioses  vertuts  vol,  Sènyer,  en- 
^^^l"^^  tellectuejar  per  novella  e  per  estranya  manera 
de  oració  e  contemplació, '  cove  que  fassa  dues* figures,  la 
una  sia  sensual  e  1  altra  entellectual;  e  cove  que  aquelles 
figures  fassa  ésser  concordants  a  reebre  los  excel•lents  sig- 
nificats que  les  vostres  glorioses  vertuts  donen  de  sí  me- 
texes  al  humà  enteniment,  per  tal  que  I  enteniment  el  re- 
membrament  e  la  volentat  pusquen  fruir  membrant  e  en- 
tenent e  amant  vostre  gloriós  acabat  poder  e  saber  e  voler 
e  justicia  e  misericòrdia  e  humilitat  e  paciència  e  les  vos- 
tres altres  vertuts.  4<  2.  Gloriós  Senyor!  Les  dues  figures  ab 
les  quals  moralment  volem  adorar  e  contemplar  vostres 
vertuts,  son  dues  vertuts  visives,  la  una  es  vista  sensual  e 
lautra  es  vista  entellectual.  On,  cove  que  ab  la  sensual  fi- 
gura veja^hom  tantes  de  les  coses  sensuals,  d  entro  que  ab 
la  entellectual  vertut  visiva^hom  pusca  vèer  a  la  memò- 
ria .iij.  cambres,  so  son  .iij.  graners,  e  pusca  hom  vèer  al 
enteniment  .iij.  caps^e  a  la  volentat  .iij.  peus;  e  com  hom 
aura  vistes  aquestes  .ix.  coses  en  la  ànima  dome^ab  la  ver- 
tut visiva  entellectual,  cove  que  hom  veja  ab  la  sensual 
vertut  visiva  tantes  de  les  coses  sensuals,  que   la  vertut 

I.  E,  manca  e  contemplació. — j.  E,  docs.— ^3.  E,  uega  fpassim). — 
4.  A,E,  que  ab  la  entellectual  uertut  uisiua  entellectual. — 5.  E,  cabs 
pauim). — 6.  E,  domo. 


458  Ramon  Lull 

visiva  entellectual  pusca  ab  les  .ix.  coses  damun dites  vèer 
e  entellectuejar  e  adorar  e  contemplar  les  vostres  ver- 
tuts  sanctes  glorioses.  ^  3.  Celestial  Senyor!  Com  hom  aura 
ordonades  totes  estes  coses,  adones  cove  que  hom  meta 
les  unes  coses  davant  les  altres  per  so  que  hom  pos  e  diga 
que  la  vista  sensual  sial  primer  ull  e  la  vista  entellectual 
sial  segon,  e  que  de  les  .iij. '  cambres  la  una  ne  sia  primera 
e  la  autra  mijana  e  la  autra  forana;  e  assò  metex  dels  .iij. 
caps  e  dels  .iij.  peus.  On,  com  hom,  Sènyer,  aura  posat 
primer  e  mijà  e  derrer  so  quis  cove* en  la  memòria  e  en 
1  enteniment  e  en  la  volentat,  cove  que  en  la  primera  cam- 
bra la  memòria  meta  e  estog  les  creatures,  e  en  la  segona 
meta  e  estog  so  que  les  creatures  signifiguen  de  vostres 
vertuts,  e  en  la  tersa  cambra  meta  so  que  les  vostres  ver- 
tuts  signiBquen  de  vos;  e  com  hom  aura  ordonada  la  me- 
mòria per  esta  manera,  cove  que  hom  ordón  5 1  enteniment 
per  tal  manera  que  lo  primer  cap  reeba  los  significats  de 
les  creatures  los  quals ^  la  memòria  estoja  en  la  primera 
cambra,  e  lo  segon  cap  reeba  los  significats  que  les  creatu- 
res signifiquen  de  vostres  vertuts  los  quals  la  memòria 
estoja  en  la  segona  cambra,  e  lo  cap  tercer  reeba  los  sig- 
nificats que  vostres  vertuts  donen  de  vostra  gloriosa  es- 
sència divina  los  quals  la  memòria  estoja  en  la  tercera 
cambra.  On,  com  hom  aura  ordonat,  Sènyer,  en  esta  ma- 
nera 1  enteniment,  en  après  cove  que  hom  ordén  e  endrès 
la  volentat  en  tal  manera  que  lo  primer  peu  vaja  a  la  pri- 
mera cambra  e  al  primer  cap,  e  lo  segon  peu  vaja  a  la  se- 
gona cambra  e  al  segon  cap,  c  lo  tercer  peu  vaja^a  la  ter- 
cera cambra  e  al  tercer  cap. 

4.  Senyor  gran  qui  totes  coses  comprenets  e  sabets  e  pO' 
deis!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que 
més  sab  hom  en  les  coses  sensuals  ab  la  vertut  visiva  en- 
tellectual que  ab  la  vertut  visiva  sensual;  car  los  ulls  cor- 


I.  E,  e  que  les  .iij. — a.  E,  ques  coue. — 3.  E,  orde.  -  4.  E,  lei  quals. 
— 5.  E,  uaga. 


L.  DE  Contemplació  459 

porals  no  poden  vèer  en  cors  sinó  color  e  forma,  c  los  ulls 
cntellectuals  basten  a  vèer  tot  lo  cors  en  fornu  e  en  color 
e  en  superficients  e  en  matèria,  car  totes  aquestes  coses 
entén  I  enteniment  en  les  coses  corporals,  e  los  ulls  corpo- 
rals no  basten  a  vèer  tan  solament  mas  color  e  forma." 
M  5.  Gloriós  Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectualment 
entenem  que  cors  es  compost  de  .iij.  coses,  so  es  lonc  e 
ample  e  pregont,  e  aquestes  .iij.  coses  son  dintre  lo  cors 
dentrò  a  la  subirana  estremitat  del  cors.  On,  defora  lo 
cors  se  componen  per  aquestes  .iij.  coses  .vj.  dresseres  en 
les  quals  està  tot  cors,  so  es  aut  c  bax  e  destre  e  sinistre 
e  davant  e  detràs.  Totes  aquestes  .vj.  coses  son  defora  les 
estremitats  del  cors.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  la  vis- 
ta sensual  no  veu  al  cors  les  .iij.  coses  on  es  compost,  sinó 
defora  en  sa  estremitat,  car  si  ho  faya  la  superficients  e 
la  matèria  veuria,  e  assò  es  impossíbol;  e  los  ulls  corpo- 
rals no  veen  totes  .vj.  les  dresseres  al  cors,  car  si  ho  fayen 
la  superficients  detràs  del  cors  veurien,  e  assò  es  impossí- 
bol; mas  es  ver  que  aquesta  impossibilitat  sacosta  més  a 
possibilitat  en  uns* corses  que  altres,  axí  com  vidre  e  cres- 
tall.  On,  com  los  ulls  del  enteniment  vejen  per  intelligencia 
dintre  e  defora  les  tres  coses  d  on  lo  cors  es  compost  e 
vejen  les  .vj.  dresseres  que  componen,  per  assò  es  hom 
pus  certificat  per  vista  entellectual  e  pot  hom  per  ella  més 
entendre,  que  per  vista  sensual  qui  no  basta  a  tant  a  vèer 
com  la  entellectual.  «  6.  Vertuós  Senyor!  Sensualment  sen- 
tim e  entellectualment  entenem  que  la  primera  vertut  visi- 
va  noi  veu  en  lo  individuu  animal  racional  síno  una  indivi- 
duitat,  e  la  segona  vertut  visiva  veu  en  aquell  individuitat 
e  triplicitat  d  on  es  compost,  so  es  cors  e  ànima  e  la  con- 
junccio,  e  veu  cascuna  de  les  .iij.  coses  en  triplicitat;  car 
I  enteniment  entén  que  la  ànima  es  en  .iij.  coses,  so  es  ma- 
tèria c  forma  c  la  conjunccio  entellectual,  e  lo  cors  es  .iij. 


I.  E,  e  en  los  huyls  corporals  no  basten  a  ueser  mas  tan  solament 
color  e  Forma. — 2.  A,  enues. 


460  Ramon  Lull 

coses,  so  es  matèria  e  forma  e  la  conjunccio  entellectual '  e 
les  altres  .iij.  coses  primerament  dites,  e  enaxí  la  vertut 
entellectual  visiva  veu  en  animal  una  cosa  en  .ix.  coses  e 
•ix.  coses  en  una,  e  la  vertut  sensual  visiva  noi  pot  vèer  si- 
nó la  unitat  tan  solament.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
per  assò  es  significat  al  humà  enteniment  que  la  segona 
vertut  visiva  val  més  e  pot  més  e  es  pus  vera  que  la  pri- 
mera: on,  per  solcar  més  e  mills  e  més  coses  veu,  deuria 
ésser  apellada  primera,  axí  com  substància  primera  en  in- 
dividuu;  mas  car  per  les  coses  sensuals  vé  hom  a  conexen- 
sa  de  les  entellectuals,  per  assò  cove  ^  que  hom  apell  pri- 
mera la  vertut  qui  primerament  veu  e  puxes  ofer  so  que 
ha  vist  a  la  segona  vertut  visiva. 

7.  Oh  vos,  Sènyer  Deus,  qui  iotes  coses  veefs  e  podets  per 
les  quals  vos  avets! *Sznsuz\Tmr\X  sentim  que  la  primera  ver- 
tut visiva  no  veu  los  elements  simples  ni  no  veu  en  ells 
en  quant  son  simples  lurs  proprietats  ni  lur  leugería  e  pon- 
derositat,  mas  lo  sentiment  sent  en  los  elements  composts 
ponderositat  mas  noi  sent  leugería  jassia  que  senta  los 
uns  corsos  pus  leugeurs  que  Is  altres,  car  en  tot  cors  per 
leuger  que  sia  sent  ponderositat  *e  no  leugería;  e  la  prime- 
ra vertut  visiva  no  veu  pujar  e  avallar^los  elements  sim- 
ples, mas  los  composts.  On,  com  la  segona  vertut  visiva 
veja  tot  so  que  veu  la  primera  e  tot  so  que  la  primera  no 
pot  vèer,  doncs  per  assò  es  significat  que  la  segona  es  pus 
noble  que  h  primera,  e  per  assò  deu  ésser  mills  creeguda 
e  obeída  la  segona  que  la  primera,  «•<  8.  Com  tot  cors  ele- 
mentat  sia,  Sènyer,  generant  e  corrompent  e  crexent  e  min- 
vant, e  com  en  tot  cors  on  sia  generació  e  corrupció  aja 
formes  potencials  denant  la  forma  actual,  e  com  la  prime- 
ra vista  no  veja  en  cors  elementat  sinó  la  forma  actual  ni 


I.  A,  corporal  (afegit  posteriorment  i  borrat  entellectual):  M,  ma- 
tèria et  forma  el  conjunctio  sensuales.  —  2.  A,  per  asso. — 3.  E,  se  coue.— 
4  M,  0  'Domine  "Deus!  qui  omnia  vides  et  potes.  —  5.  E,  Cor  en  tot  cors 
leuger  que  sia  sens  ponderositat. — 6.  E,  ni  aualar. 


L.  DE  Contemplació  461 

no  pusca  en  un  temps  vèer '  lo  creximent  oi  minvament  na- 
tural quis  fa  en  los  vejetables  ni  en  los  animals  ni  no  pusca 
vèer  nulla  de  les  formes  potencials,  e  com  la  segona  vista 
veja  per  intelligencia 'totes  aquestes  coses,  doncs  si  la  se- 
gona vista  veu  tota  la  primera  e  la  primera  vista  no  veu 
re  en  la  segona,  doncs  significat  es  que  pus  vera  es  la  se- 
gona que  la  primera  per  so  car  ha  vertut  en  vèer  les  coses 
sensuals  e  entellectuals,  e  la  primera  no  pot  vèer  neguna  de 
les  entellectuals  ni  basta  a  vèer  tantes  coses  sensuals  com 
fa  la  segona.  4<  9.  Honrat  Senyor!  Entellectualment  entenem 
que  la  primera  vista  no  veu  lo  temps  passat  ni  1  esdeveni- 
dor, e  la  vista  segona  veu  lo  temps  passat  el  present  c  1  es- 
devenidor; ni  la  vista  primera  no  veu  la  alteració  nil  mo- 
viment quis  farà* de  les  coses  sensuals  en  lo  temps  esdeve- 
nidor ne  celi  qui  ses  fet 3 en  lo  temps  passat,  ni  la  primera 
vista  no  veu  dintre  sí  metexa  ni  veu  les  entralles  del  cors 
e  veu  fora  de  son  cors,  e  la  vista  entellectual  veu  totes  es- 
tes coses;  e  la  primera  vista  veu  més  en  altre  que  en  sí 
metexa,  car  nulla  vista  sensual  nos  veu  en  sí  metexa  e  fa 
ho  la  vista  entellectual  qui  entén  sí  metexa  e  veu  les  altres 
coses  damun  dites.  On,  com  per  totes  estes  coses  sia  pro- 
vat, Sènyer,  que  la  vista  segona  sia  mellor  que  la  primera, 
per  assò  cove  que  ab  la  vista  segona  moralment  adorem  c 
contemplem  ♦vostres  sanctes  vcrtuts  glorioses,  per  tal  que 
per  la  moralitat  costrenyam  la  vista  segona  a  fruir  les  vos- 
tres vertuts  en  aquelles  coses  en  les  quals  les  preposam 
adorar  c  contemplar. 

1  o.  7{ey  honrat  gloriós  qui  sots  glòria  de  iota  glòria!  Com 
damunt  ajam  provat  que  la  segona  vertut  visiva  veu  mes 
per  entelligencia  en  les  coses  sensuals  que  la  primera  ver- 
tut visiva  sensual,  per  assò  veu  la  segona  vista  que  la  me- 
mòria estoja  pus  noble  vertut  en  la  segona  que  en  la  pri- 
mera, e  en  la  tersa  cambra  que  en  la  segona.  On,  com  la 

I.  E,  Ni  en  .j.  temps  no  pusca  ueser. — 2.  E,  faja. — 3.  E,  Ni  seJ  qui 
le»  feyt. — 4.  A,  adoren  e  contemplen. 


4^2  Ramon  Lull 

segona  vista  ha  vist  so  que  la  memòria  mct  e  estoja  en  la 
primera  cambra  e  en  la  segona  e  en  la  tercera,  en  après 
veu  les  vostres  vertuts  en  la  segona  cambra  e  veu  vos  en 
la  tercera.  >•<  1 1 .  Verluós  Senyor!  Aitant  com  la  segona  vista 
veu  mellor  la  segona  cambra  que  la  primera,  e  la  tercera 
que  la  segona,  d  aitant  veu  més  e  pus  noblement  e  pus  ver- 
tuosament  en  la  segona  cambra  que  en  la  primera,  e  en  la 
tercera  que  en  la  segona:  on,  per  assò  com  la  vista  segona 
ha  vistes  totes  .iij.  les  cambres  e  so  que  la  memòria  met 
en  elles,  adones  la  vista  entellectual  mira  e  guarda  sí  me- 
texa  en  les  .iij.  cambres,  e  veuse  mellor  e  pus  noble  en  la 
segona  cambra  que  en  la  primera,  e  en  la  tercera  que  en  la 
segona.  %  i  2.  Acabat  Senyor!  La  raó  e  la  occasió  per  que 
la  segona  vista  veu  mellor  la  una  cambra  que  lautra  e  veu 
sí  metexa  mellor  en  una  cambra  que  en  altra,  es  per  so  car 
so  que  la  memòria  met  en  la  primera  cambra  es  per  la  se- 
gona entencio  e  so  que  met  en  la  segona  cambra  hi  met 
per  la  primera,  e  so  que  met  en  la  tercera  cambra  hi  met 
per  la  primera  entencio  e  so  que  ha  mès  en  la  segona  cam- 
bra segons  relació  de  la  tercera  cambra  saltereja  en  sego- 
na entencio,  e  per  assò  la  vista  segona  seguex  la  manera' 
de  les  cambres  en  la  entencio,  e  guarda  la  primera  cambra 
per  la  segona  entencio  e  la  segona  per  la  primera,  e  la  ter- 
cera cambra  guarda  per  la  primera  entencio  e  la  segona 
cambra  per  la  segona  segons  relació  de  la  entencio  de  la 
.iij.*  cambra.  On,  per  so  car  la  primera  entencio  val  més 
que  la  segona,  per  assò  val  més  la  memòria  e  1  enteniment 
e  la  volentat  més  en  la  segona  cambra  que  en  la  primera, 
e  en  la  tercera  que  en  la  segona. 

13.  Salvador  Senyor,  sanctificai  beneyí!  Entellectual- 
ment  entenem  qui  si  la  primera  cambra  fos  en  egual  vertut 
de  la  segona  cambra  e  la  segona  cambra  agués  egual  ver- 
tat  e  egual  noblea  de  la  tercera  cambra,  seguiràs  que  la 


I .  E,  la  memòria. 


L.  DE  Contemplació  463 

cambra  primera  agués  egual  vcrtut  e  egual  noblea  de  la 
tersa  cambra;  e  si  assò  fos  cnaxí,  seguiràs  que  la  primera 
vertut  visiva  agués  egual  vertut  e  noblea  de  la  segona.  E  si 
assò  fos  enaxí,  color  fora  en  substància  cosa  substancial 
pus  la  primera  vista  agués  aitàn  gran  vertut  en  vèer  color 
com  la  segona  vista  en  vèer  vostra  substància  gloriosa,  e 
assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibilitat  se  prova 
que  la  primera  cambra  no  val  tant  com  la  segona  ni  la  se- 
gona tant  com  la  tersa,  ni  la  primera  vista  no  val  tant  com 
la  segona.  *«<  14.  Si  fos  cosa  que  la  primera  vista  valgués 
tant  en  vertut  e  en  occasió  com  la  segona,  seguiràs  que  la 
vista  primera  agués  vertut  entellectual  visiva  e  la  vista  se- 
gona la  agués  sensual,  e  assò  es  cosa  impossíbol;  car  sen- 
sualment  sentim  que  la  vista  corporal  no  pot  vèer  substàn- 
cia  incorporal   ni    1  enteniment   no   pot   vèer   sensualment 
substància  corporal,  car  si  los  ulls  corporals  veyen  les  co- 
ses espirituals  e  los  ulls  cntellectuals  veyen  les  coses  cor- 
porals, una  cosa  metexa  serien   les   coses   corporals   e   les 
espirituals  e  los  ulls  corporals  e  los  esperituals; '  e  assò  es 
cosa  impossíbol,  car  si  era   possíbol,   vos   c  les   creatures 
corporals  e  entellectuals  seríets  una  cosa  en  cascuna  de  les 
cambres  e  de  les  dues  vertuts  visives,  e  assò  es  impossíbol. 
"•(  15.  Verluós  Senyor!  Sil  primer  cap  el  primer  peu  avien 
tanta  de  vertut  en  la  primera  cambra  com  lo  segon  cap  e 
lo  segon  peu  an  en  la  segona  cambra,  e  si  lo  segon  cap  e 
lo  segon  peu  avien  tanta  de  vertut  en  la  segona  cambra 
com  an  lo  tercer  cap  e  lo  tercer  peu  en  la  tercera  cambra, 
seguir  s  ien  totes  les  vertuts  ésser  eguals  e  seguir  sia  que 
vos  e  les  creatures  aguessets  egual* poder  e  saber  e  voler 
I  €  eguals  vertuts;  ^e  si  assò  era  enaxí,  vos  e  les  creatures  se- 
1  ríets  creador  e  creatures,  e  deu  e  creatures;  e  assò  es  cosa 
I  impossíbol,  per  la  qual  impossibilitat  se  prova  que  lo  cap 
!  el  peu  segon  an  major  vertut  en  la  segona  cambra  que  lo 


A,  manca  aquest  membre. —  2.  A,  eguals. —  3.  E,  uertutz  e  qualitatz. 


464  Ramon  Lull 

primer  cap  e  peu'  en  la  primera,  e  lo  tercer  cap  e  peu  an 
major  vertut  en  la  tercera  cambra  que  no  an  lo  segon  cap 
e  peu  en  la  segona  cambra. 

1 6.  Misericordiós  Senyor  digne  de  tota  reverencia  e  ho- 
nor! Sensualment  sentim  en  les  coses  qui  son  sensuals  c 
entellectualment  entenem  en  les  coses  qui  son  entellectuals 
que  la  memòria  reeb  de  la  primera  cambra  per  tal  que  es- 
tog  en  la  segona,  e  reeb  de  la  segona  cambra  per  tal  que 
estog  en  la  tercera;  e  1  enteniment  guarda  ab  lo  primer  cap 
en  la  primera  cambra  per  tal  que  pusca  guardar  ab  lo  se- 
gon cap  en  la  segona  cambra,  e  guarda  ab  lo  segon  cap  en 
la  segona  cambra  per  tal  que  pusca  vèer  ab  lo  tercer  cap 
en  la  tercera  cambra;  e  assò  metex  fa  la  volentat  quis  mou 
ab  lo  primer  peu  a  la  primera  cambra  e  al  primer  cap  per 
tal  que  pusca  anar  ab  lo  segon  peu  a  la  segona  cambra  e 
al  segon  cap,  *e  mou  se  ab  lo  segon  peu  a  la  segona  cambra 
e  al  segon  cap  per  tal  que  pusca  anar  amar  ab  lo  tercer  peu 
en  la  tercera  cambra  e  al  tercer  cap.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  per  assò  es  significada  la  final  raó  en  la  tercera 
cambra  e  en  lo  tercer  cap  e  en  lo  tercer  peu.  »•(  1 7.  Car  si 
la  causa  final  fos  en  la  primera  cambra  e  en  lo  primer  cap 
e  en  lo  primer  peu,  forets  vos,  Sènyer,  en  ésser  per  tal  que 
fossen  les  creatures,  e  les  creatures  no  foren  servents  3  vos 
ni  posseïdes  per  vos,  ans  forets  vos  posseït  per  elles,  e  as- 
sò es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibilitat  se  prova 
que  la  causa  final  no  està  en  la  primera  cambra  ni  en  lo 
primer  cap  ni  en  lo  primer  peu;  per  la  qual  provacio  se 
prova  que  la  causa  final  se  departex  en  dues  maneres,  la 
una  està  en  la  segona  cambra  e  en  lo  segon  cap  e  en  lo  se- 
gon peu,  e  la  autra  està* en  la  tercera  cambra  e  en  lo  tercer 
cap  e  en  lo  tercer  peu.  On,  en  axí  com  lo  individuu  està 
dejús  la  espècia  e  la  espècia  dejús  lo  genus,  en  axí  la  pri- 
mera cambra  el  primer  cap  el  primer  peu  son  dejús  la 


I.  A,  el  peu. — 1.  A,  cab. — 3.  E,  siruens. — 4.  A,  es. 


L.  DE  Contemplació  465 

cambra  segona  el  segon  cap  el  segon  peu;  e  enaxí  com  la 
espècia  es  dejús  lo  genus,  enaxí  la  segona  cambra  el  segon 
cap  el  segon  peu  estan  dejús  la  tercera  cambra  e  lo  tercer 
cap  e  lo  tercer  peu:  on,  per  assò  la  final  raó  e  la  primera 
cntencio  son  en  una  figura  en  la  cambra  segona  e  en  lo  cap 
segon  e  en  lo  peu  segon,  c  son  en  altra  figura  major  e  pus 
noble  en  la  tercera  cambra  e  en  lo  tercer  cap  e  en  lo  ter- 
cer peu.  '♦í  18.  On,  com  assò  sia,  Sènyer,  enaxí,  doncs  qui 
ha  orelles  e  ulls  entellectuals  oya  e  veja  com  moralment  es 
significada  per  necessàries  raons  la  vostra  sancta  encarna- 
ció gloriosa  a  la  segona  vertut  visiva  en  la  final  raó  qui  es- 
tà en  la  segona  cambra  e  en  lo  segon  cap  e  en  lo  segon  peu, 
per  tal  que  la  primera  causa  sia  vista  per  la  vertut  visiva 
entellectual  en  la  tercera  cambra  e  en  lo  tercer  cap  e  en  lo 
tercer  peu  per  la  segona  cambra  e  per  lo  segon  cap  e  per 
lo  segon  peu:  car  enaxí  com  la '  final  raó  per  que  lo  redee* 
es  mogut  per  1  aigua  e  la  mola  per  lo  redee  es  la  farina,  en 
axí  la  final  raó  e  la  primera  entencio  qui  es  de  la  segona 
cambra  e  lo  segon  cap  e  lo  segon  peu  a  la  primera  cambra 
e  al  primer  cap  e  al  primer  peu,  es  per  so  que  la  tercera 
cambra  el  tercer  cap  el  tercer  peu  sia  causa  final  de  la  se- 
gona cambra  e  del  segon  cap  e  del  segon  peu.  On,  en  axí 
com  la  final  raó  està  davant  1  aigua  ans  que  mova  lo  redee, 
enaxí  la  causa  final  en  la  tercera  cambra  e  en  lo  tercer  cap 
e  en  lo  tercer  peu  mou  la  causa  final  qui  està  en  la  segona 
cambra  e  en  lo  segon  cap  e  en  lo  segon  peu,  la  qual  mou 
la  primera  cambra  e  lo  primer  cap  e  lo  primer  peu.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  aitant  com  en  aquest  mon  pus- 
ca  la  segona  cambra  estojar  de  la  primera  e  lo  segon  cap 
pusca  vèer  del  primer  cap  el  segon  pusca  voler  del  primer, 
daitant  en  lautre  seggle  seran  la  segona  cambra  el  segon 
cap  el  segon  peu  mijà  com  en  lautre  seggle  en  glòria  en  la 
,.  tercera  cambra  e  en  lo  ters  cap  e  en  lo  ters  peu  la  ànima 


1.  A,  manca  aquest  article  ia.  —  j.  E,  reder  (pauim). 
CoNTEMPLAcio-VJl-30. 


^,66  Ramon  Lull 

pusca  adorar  e  contemplar  .').  deu  gloriós,  e  en  la  segona 
cambra  e  en  lo  segon  cap  e  en  lo  segon  p,eu  pusca  adorar 
e  contemplar  la  vostra  sancta  humanitat  gloriosa. 

1 9.  Amador  Senyor  dels  vostres  amadors,  honrador  Se- 
nyor dels  vostres  honradors!  La  raó  ni  la  occasió  per  que  es 
feta  differencia  enfre  la  una  cambra  e  lautra  e  la  un  cap 
e  lautre  e  la  .j.  peu  e  lautre,  es  per  raó  de  la  diversitat 
qui  es  en  los  significats  que  les  creatures  donen  de  sí  me- 
texes  en  la  cambra  primera  al  primer  cap  e  al  primer  peu 
ab  los  significats  que  donen  de  vostres  vertuts  en  la  sego- 
na cambra  al  segon  cap  e  al  segon  peu,  diversament  de  los 
significats  que  la  tersa  cambra  estoja  el  tercer  cap  guarda 
el  tercer  peu  ama  de  so  que  vostres  vertuts  signifiquen  de 
vostra  essència  gloriosa:  car  enaxí  com  la  elemental  matè- 
ria es  tota '  una  en  lo  vegetable  e  en  1  animal,  enaxí  la  me- 
mòria una  cosa  es  en  totes  .iij.  les  cambres  e  1  enteniment 
en  tots  .iij.  los  caps  e  la  volentat  en  tots  .iij.  los  peus.  Mas 
enaxí  com  la  matèria  reeb  diversa  forma  en  lo  pomer  ab 
la  forma  del  animal,  enaxí  la  memòria  per  so  car  ha  major 
vertut  en  la  .].  graner  que  en  lautre,  c  1  enteniment  en  la 
un  ull  que  en  lautre,  e  la  volentat  en  la  .j.  voler  que  en 
lautre,  per  assò  entra  diversitat  de  vertuts  en  la  memòria 
e  en  1  enteniment  e  en  la  volentat,  la  qual  diversitat  se  con- 
corda com  ordonadament  lo  segon  reeb  del  primer,  el  ters 
reeb  del  segon,  en  tal  manera  que  lo  segon* es  mijà  al  pri- 
mer e  derrer.  «*{  20.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  superficients 
cove  ésser  mijà  sensualment  enfre  matèria  e  color  per  tal 
que  la  color  pusca  ésser  object  a  la  primera  vertut  visiva, 
enaxí  cove  que  en  cascuna  de  les  .iij.  potencies  de  la  àni- 
ma aja  mijà  qui  sia  occasió  com  la  ànima  aja  conexensa  de 
so  que  les  creatures  signifiquen  de  sí  metexes  e  de  vostres 
vertuts,  e  de  so  que  vostres  vertuts  signifiquen  de  vostra 
gloriosa  essència  e  de  sí  metexes.  On,  enaxí  com  la  subs- 


j.  A,  con  la  elemental  estoia. — 2.  A,  sogon. 


■» 


.ONTEMPL  ACIO 


467 


tancia  on  es  matèria  e  superficients  e  color  es  una,  jassía 
assò  que  en  ella  aja  diversitat  de  un  object  a  altre  en  so 
que  la  color  es  divers  object  a  la  primera  vista  de  la  super- 
ficients e  la  matèria,  e  la  superficients  es  divers  object  de 
la  matèria,  la  qual  superficients  e  matèria  son  objects  a  la 
segona  vista,  enaxí  la  ànima  es  una  substància  jassía  que 
en  ella  aja  .iij.  cambres  e  .iij.  caps  e  tres  peus,  diverses  la 
una  cambra  a  lautra  e  la  .j.  cap  a  lautre  e  la  .j.  peu  al  al- 
tre, per  so  car  cascuna  de  les  cambres  e  dels  caps  e  dels 
peus  es  object  apropriat  en  les  creatures  e  lurs  significats, 
e  los  significats  que  donen  de  vostres  vertuts  sien  membrats 
e  vists  e  amats '  segons  que  damunt  es  contengut.  «21.  Gra- 
ciós Senyor!  Qui  ha  orelles  oya  c  qui  ha  ulls  vcja  c  qui  ha 
memòria  sapia  ab  ella  remembrar  e  qui  ha  enteniment  sa- 
pia  ab  ell  entendre  e  qui  ha  volentat  sapia  ab  ella  voler  la 
moral  oració  e  contemplació  per  la  qual  es  significada  vos- 
tra sancta  trenitat  e  unitat  vertuosa  e  la  vostra  sancta  en- 
carnació e  passió  gloriosa;  car  si  la  ànima  es  una  en  tres 
diverses  potencies  e  cada  potencia  es  una  si  bés  diversie- 
jen  en  ella  tres  objects,  doncs,  quant  més  lo  creador  pot 
ésser  .j.  en  tres  persones!  e  si  lo  mijà  object  en  cascuna 
de  les  tres  potencies  es  object  on  se  conjuny  lo  ters  object 
el  primer  a  ésser  vist  lo  ters  per  lo  primer,  doncs,  quant 
més  la  vostra  gloriosa  humanitat  pot  ésser  segon  object  on 
sia  vist  1  acabament  quis  veu  en  lo  ters  object  e  en  lo  pri- 
mer! On,  com  aquestes  semblances  e  moralitats  sien  dures 
d  entendre,  si  alcú  per  aventura  no  les  entén,  sapia  retornar 
al  comensament  del  capítol  *  tantes  de  vegades  d  entro  que 
per  la  ordonacio  d  aquell  pusca  entendre  estes  paraules. 

22.  Desi j ai  Senyor  amorós  qui  als  vostres  servidors  apa- 
rellats perdurables  benediccions!  Com  hom  cntellectueja  les 
.iij.  cambres  e  vol  afigurar  e  ymaginar  ab  moralitat  entel- 
lectual  les  cambres,  adones  moralment  s  afigura  al    humà 


1.  A,  amants:  E,  amans. —  2.  E,  al  capítol. 


468  Ramon  Lull 

enteniment  cascuna  de  les  cambres  en  sa  figura;  car  la  cam- 
bra primera  se  demostra  semblant  al  palau  del  rey  en  lo 
qual  ha  cases  de  diverses  uficis:  on,  la  primera  cambra  es 
semblant  a  la  cambra  on  lo  rey  dorm  e  on  té  son  parlament, 
e  es  semblant  a  la  cuina  '  on  hom  adoba  de  menjar  e  es  sem- 
blant ab  la  estremera  e  ab  la  establia  on  jaen  les  bèsties; 
la  segona  cambra,  Sènyer,  es  semblant  ab  la  esgleya  on  hom 
va  vos  adorar  e  contemplar  e  loar  e  pregar;  la  tercera  cam- 
bra es  semblant  ab  la  sancta*  Sacra  Escriptura.  ♦{  23.  Glo- 
riós Senyor!  Enaxí  com  hom  afigura  e  entellectueja  les  cam- 
bres moralment,  enaxí  cove  afigurar  e  entellectuejar  los 
.iij.  caps:  car  enaxí  com  en  ells  ha  diversitat,  enaxí  ha 
cascú  diversa  figura  d  altre;  car  moralment  e  espiritualment 
lo  primer  cap  no  ha  mas  un  ull  e  aquell  ull  al  derrcre  el 
cors;^e  lo  segon  cap  ha  tres  ulls,  la  .].  ha  denant  en  la  fas 
e  1  altre  ha  el  ■♦mig  e  1  altre  ha  detràs;  e  lo  ters  cap  aquell 
es  coronat  de  molt  noble  gloriosa  corona.  4{  24.  Verluós 
Senyor!  Enaxí  com  per  moral  enteniment  s afiguren  les  .iij. 
cambres  els  tres  caps,  enaxí  per  moral  entelligencia  ^s afigu- 
ren al  humà  enteniment  los  .iij.  peus  de  diverses  figures, 
lo  primer  peu  ha  figura  enversa  en  so  que  lo  taló  va  davant 
la  punta  com  del  home  qui  va  a  enrere,  e  lo  segon  peu  ha 
vera  figura  de  peu  en  so  que  la  punta  va  davant  lo  taló,  e 
lo  tercer  peu  ha  figura  de  font.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  qui  vol,  Sènyer,  adorar  e  contemplar  les  vostres  ver- 
tuts  glorioses  per  moral  intelligencia,  sapia  aver  conexensa 
de  les  moralitats  damunt  dites. 

25.  Oh  vos  Deus  gloriós  graciós,  pare  celestial  poderós! 
Com  hom  aura  afigurades  e  ymaginades  les  figures  entel- 
lectualment  per  moralitats  entellectuejades,  adones  cove 
que  hom  encerc  en  elles  la  final  raó  e  la  primera  entencio 
e  la  segona,  per  tal  que  hom  sapia  quals  figures  son  mellors 


1.  E,  e  es  semblant  ab  la  coina.  —  2.  E,  a  la  sancta.  —  3.  E,  al  (hal?) 
derere  c)  totz(coc?):  M,  et  habeat  ipsutn  retro  in  capite.  —4.  al(?). — 
5.  A,  enteniment. 


L.  DE  Contemplació  469 


ni  quals  an  pus  nobles  officis.  On,  com  assò  se  serà '  mès  en 
aquest  entellectual  moral  encercament,  adones  serà  afigu- 
rat al  humà  enteniment  que  lo  palau  e  la  esgleya  son  la 
segona  entencio,  e  fa  Sacra  Escriptura  es  la  primera  enten- 
cio  e  la  causa  final;  e  en  la  corona  son  la  primera  entencio 
e  la  final  occasió,  e  en  lo  primer  ull  e  en  los  .iij.  ulls  del 
segon  cap  es  la  segona  entencio;  e  en  lo  anament  del  peu 
quis  mou  a  enrere  e  en  lo  moviment  del  peu  qui  va  a  avant 
es  la  segona  entencio,  e  la  causa  final  e  la  primera  entencio 
es  en  lo  peu  qui  es  semblant  a  font  en  figura.  «  26.   Ordo- 
naí Senyor !lS,nzxí  com  al  foc  seria  impossíbol  cosa  escalfar 
ni  cremar  nulla  cosa  sens  que  no  fos  compost  ab  los  altres 
elements,  enaxí  seria  cosa  impossíbol  a  la  ànima 'que  agués 
libre  ni  corona  ni  font  menys  de  palau  e  d  esgleya  ni  de  la 
un  ull  primer  e  de  los  .iij.  ulls  qui  son  en  lo  cap  segon:  car 
enaxí  com  la  causa  final  no  puría  venir  en  actu  sens  faedor 
e  matèria  e  forma,  enaxí  en  ànima  no  poría  ésser  libre  ni 
corona  ni  font  sens  les  coses  damundites. 'On,  enaxí  com 
a  les  .iij.  coses  qui  son  per  so  que  la  causa  final  sia  es  do- 
nada la  segona  entencio  e  a  la  causa  final  la  primera,  enaxí 
a  la  Sacra  Escriptura  e  a  la  corona  e  a  la  font  son  dona- 
des la  causa  final  e  la  primera  entencio,  e  la  segona  enten- 
cio es  donada  a  les  altres  coses  damunt  dites.  "«<  27.  Savi 
Senyor!  Enaxí  com  la  forma  de  la  espaa* representant  sí 
metexa  demostra  la  matèria  e  lo  maestre  e  la  causa  final, 
enaxí  lo  libre  e  la  corona  e  la  font  on  es  la  primera  enten- 
cio e  la  causa  final,  demostrants  sí  metexs  demostren  les  da- 
mundites  figures  qui  son  dejús  ells ^ en  la  segona  entencio; 
e  enaxí  com  les  figures  on  es  la  primera  entencio  demos- 
tren les  figures  on  es  la  segona,  enaxí  les  figures  on  es  la 
segona  entencio  demostren  les  figures  on  es  la  primera  en- 
tencio. On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  conèxer  Ics 
i  unes  figures  c  les  altres,  sapia  conèxer  e  saber  per  mora- 

1.  E,  se  sia. — 2.  E,  a  Ja  uinja  (sic). — 3.  A,  manca  tot  lo  que  segueix 
fins  al  n.°  17. — 4.  E,  espasa  (pastim), — 5.  E,  eles. 


^•jo  Ramon  Lull 

litats  en  quals  figures  es  la  primera  entcncio  ni  en  quals 

es  la  segona:  car  enaxí  com  sensualment  encerca  hom  de- 
manant guardant  o  palpant  o  gustant  o  odorant,  enaxí  en- 
cerca hom  entellectualment  les  coses  entellectuals  encer- 
cant  la  primera  entencio  ab  la  segona  e  la  segona  ab  la 
primera. 

28.  "Elernal  Senyor  infinií  qui  sots  sens  fi  e  sens  comensa- 
ment!  Entellectualment  entenem  que  enaxí  com  la  segona 
vertut  entellectual  visiva  veu  més  en  lo  cors  que  la  primera 
vertut  sensual  visiva,  enaxí  la  memòria  molt  més  sens  tota 
comparació  estoja  en  la  segona  cambra  que  en  la  primera, 
c  1  enteniment  més  veu  ab  los  .iij.  ulls  qui  son  en  lo  cap 
segon  que  no  fa  ab  la  ,j. '  qui  es  en  lo  primer  cap,  e  la  vo- 
lentat  molt  pus  ferventment  se  mou  a  anar*ab  lo  peu  qui 
va  a  avant  que  no  fa  ab  lo  peu  qui  va  enrere.  ♦(  29.  Verluós 
Se/iyor/ Enaxí  com  la  memòria  ha  pus  virtuós  remembra- 
ment'en  la  segona  cambra  que  en  la  primera,  enaxí  la  me- 
mòria més  de  vertut  remembra  en  la  tercera  cambra  que 
en  la  segona  e  lo  ters  cap  més  veu  en  la  tersa  cambra  que 
en  la  segona  e  lo  ters  peu  més  vol  en  la  tercera  cambra 
que  en  la  segona;  car-^aitant  com  la  memòria  pot  membrar 
e  1  enteniment  entendre  que  vos  valets  més  que  creatura, 
daitant  membra  la  memòria  e  entén  1  enteniment  que  ha 
en  ells  major  vertut  com  fruexen  vos  per  vostres  vertuts 
metexes,  que  no  ha  com  vostres  vertuts  fruexen  per  los 
significats  que  delies  donen  les  creatures:  on,  per  assò  la 
volentat  ama  més  e  ha  més  de  vertut  com  ama  vos,  que 
no  fa  com  la  memòria  e  1  enteniment  fruexen  vostres  ver- 
tuts per  les  creatures.  4(  30,  Dreturer  Senyor!  Enaxí  com 
la  ànima  demostra  mills  sa  vertut  en  los  uns  membres  del 
cors  que  en  los  altres,  enaxí  la  memòria  demostra  mills  sa 
vertut* en  la  una  cambra  que  en  lautra  e  en  la  .j.  cap  que 
en  lautre  e  en  la  .j.  peu  que  en  lautre;  e  enaxí  com  na- 


1.  E,   ab   là   .j.   huyl. — 2.   A,   amar.— 3.   A,  son   rcmembraraent 
4.  A,  que. — 5.  E,  demostra  mils  en  uertut. 


L.  DE  Contemplació  471 

tura  se  desordona  més  en  los  uns  senys  sensuals  que  en 
los  altres  e  los  uns  desordonaments  son  pus  dampnosos  e 
pus  noables  en  los  uns  senys 'que  en  los  altres,  enaxí  la 
memòria  ha  major  culpa  com  pecca  en  la  tercera  cambra  que 
en  la  segona  e  en  la  segona  que  en  la  primera,  e  1  enteni- 
ment qui  erra  ha  major  culpa  en  lo  tercer  cap  que  en  lo 
segon  e  en  lo  segon  que  en  lo  primer,  e  la  volentat  com  des- 
ama  veritat  ha  major  culpa  en  lo  tercer  peu  que  en  lo  se- 
gon e  en  lo  segon  que  en  lo  primer;  e  si  assò  no  era  enaxí, 
los  vicis  no  puríen  tant  multiplicar  culpa  com  les  vertuts 
mèrit;  e  si  assò  era  enaxí,  lo  franc  voler  no  seria  egual  a 
mèrit  de  perdurable  glòria  e  a  mèrit  de  perdurable  pena, 
per  la  qual  glòria  e  pena  es  coneguda  la  excel•lent  vostra 
gloris  divina. 


Ç  Cap.  354.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant son  Deu  gloriós  per  moral 
e  allegoría  e  anigogía  intelligencia,^ 
entellectueja  lo  contrast  qui  es  enfre  I 
cors  e  la  ànima. 

H  Deus  infinit  eternaí,  del  qual  foies  gràcies  e  bene- 
diccions venen!  ^  Qui  vol  encercar  e  saber,  Sènyer, 
per  moralitats  sensuals  e  entellectuals  la  batalla 
el  contrast  qui  es  enfrel  cors  e  la  ànima,  cove  que  sapia 
I      formar  forma  moral  composta  de  sensualitats  e  de  entel- 
lectuitats,  e  que  amac  al  oyment  sensual  los  noms  sensuals  e 

I.  E,  son  pus  damnoses  en  los  uns  seyns. —  i.  M,  per  moraíem  Alte- 
1  goriam  el  Anagogiam  et  InselUgentiam.  —  3.  A,  del  qu»l  totes  benedic- 
1)       cions  uenen. 


472  '  Ramon  Lull 

quels  nomèn  en  tal  manera  moralment  que  les  entellectui- 
tats  pusquen  entendre  les  moralitats  sensuals.  4(  2.  On,  com 
per  esta  manera,  Sènyer,  se  form  '  e  sendrès  la  art  moral,  e 
com  nos  preposem  a  demostrar  aquesta  art  per  tal  que  hom 
aja  art  e  manera  com  ab  la  moralitat  costrenga  hom  sa  ànima 
a  tenir  son  remembrament  e  son  enteniment  a  assò  on  son 
voler  preposa  adorar  e  contemplar,  per  assò  nos  posam  c 
deym  que  Jij.  donzelles*  molt  nobles  e  molt  belles  estan  en 
la  cima  duna  alta  muntanya,  e  la  una  membra  so  que  la  una 
entén  e  so  que  vol  lautra,  e  la  una  entén  so  que  la  una 
membra  e  so  que  vol  lautra,  e  la  una  vol  so  que  la  una 
membra  e  so  que  entén  lautra.  »*<  3.  Vertader  Senyor!  De- 
mentre  que  les  .iij.  donzelles  estaven  en  lo  alt  munt  en  es- 
ta manera,  la  una  comensà  a  membrar  la  muntanya  e  la  al- 
tra la  comensà  a  entendre  e  la  autra  la  comensà  a  amar: 
on,  per  assò  la  una  de  les  donzelles  devallava  e  pujava  e 
anava  per  tota  la  muntanya.  Dementre  que  ella  anavi  en 
axí,  guardà  e  viu  un  alt  arbre  molt  bell  e  molt  gran  carre- 
gat de  moltes  flors  c  de  moltes  fulles  e  de  molts  fruits: 
1  arbre  era  al  peu  de  la  muntanya  e  regaven  lo  les  fonts  e 
los  flums  qui  devallaven  e  pujaven  per  la  muntanya.'' 

4.  Graciós  Senyor  sobre  totes  gràcies  qui  agraciats  los 
vostres  amadors  de  eternals  benahuirances!  Dementre  que  la 
donzella  guardava  e  mirava  1  arbre  e  mirava  la  bellea  e  la 
bonca  de  les  flors  e  de  les  fulles  e  dels  fruits  e  la  gran  au- 
tea  e  granea  de  ses  branques  e  de  sos  rams,  ella  guardà  e 
viu  exir  duna  molt  gran  forest  un  animal  qui  venia  a  aquell 
arbre. '♦Lo  coll  d  aquella  bèstia  era  feyt^a  semblansa  de  ca- 
last6;^a  la  un  cap  del  coll  avia  un  cap  dome,  al  altre  cap 
del  coll  avia  un  cap  de  bèstia;  e  dementre  que  la  bèstia 
anava  al  arbre,  alsava  adés  la  un  cap  e  baxava  lautre,  e 
com  aquell  avia  baxat,  ell  lo  levava  e  baxava 7 lautre.  Lo 


1.  E,  se  forme.  —  ^.  E,  donseies  (de  donsela: /brmei  usuals.) — 3.  E,  de 
la  muntayna. — 4.  E,  aforest  un  animal  qui  venia  en  uers  1  arbre. — 
5.  A,  manca  «ra /«yí. —  6.  E,  calesto:  M,  statera.  —  y.  A,  bexaua:  E,  bexa. 


L.  DE  Contemplació  473 


cap  qui  era  a  figura  de  cap  dome '  era  a  la  dextra  part,  e  lo 
cap  qui  era  a  part  sinestra  era  lo  cap  qui  ha  figura  de  cap 
de  bèstia.  >»<  5.  Dementre  que  aquesta  donzella  guardava 
per  aquesta  manera  1  animal  qui  venia  al  arbre  adés  baxant 
la  un  cap  e  levant  lautre,  ella  guardà  en  lo  cap  esquerre  e 
viu  en  aquell  dues  escales  estar  totes  dretes,  e  la  escala 
primera  avia  .iiij.  escalons  e  en  la  segona  escala  avia  .v. 
escalons;  e  en  la  primera  escala  dels  quatre  escalons  avia 
dues  bèsties  qui  s  diferenciejaven  la  una  ab  lautra  en  genre 
e  en  espècia  e  en  figura,  e  en  la  segona  escala  dels  .v.  esca- 
lons avia  .V.  bèsties  diverses  en  figura  e  en  ufici  la  una  de 
lautra.  •¥,  6.  Com  la  donzella  ac,  Sènyer,  vistes  totes  estes 
coses  en  lo  cap  esquerre  del  animal,  en  après  guardà  al 
animal  lo  cap  dret  qui  era  en  figura  de  cap  dome,  en  lo 
qual  cap  viu  dues  escales  qui  estaven  totes  dretes  c  en  cas- 
cuna  de  les  escales* avia  .v.  escalons.  En  la  primera  escala 
avia  .iij.  regines  molt  belles  e  bones  e  molt  noblement  ves- 
tides; en  la  segona  escala  avia  .iiij.  regines  molt  belles  e 
molt  nobles  e  de  molt  bells  ornaments  ornades  qui  servien 
les  tres  regines  damundites:  cascuna  de  les  .vij.  regines^ 
era  diversa  de  lautra  en  figura  e  en  espècia  e  en  ufici. 

7.  Singular  Senyor  sens  par  e  sens  companya  qui  sots  aca- 
bament de  ma  devoció!  *  Dementre  que  la  donzella  ac  vist  e 
afigurat  1  animal  segons  les  figures  damundites,  ella  guardà 
e  viu  que  lanimal  se  fo  acostat  al  arbre  e  levà  primerament 
lo  cap  dret  on  les  .vij.  regines  estaven,  e  levà  e  dressà  les 
dues  escales  per  les  quals  les  .vij.  regines  muntaren^men- 
I  jar  de  les  flors  e  dels  fruits  del  arbre  segons  ques  conve- 
nia a  cascuna  de  les  regines.  Dementre  que  les  regines 
menjaven^ de  les  flors  e  dels  fruits  del  arbre,  lanimal  tenia 
;lo  cap  esquerre  en  la  terra  e  les  .vij.  bèsties  d  aquell  no 
pudien  atènyer  al  arbre,  e  per  la  fam  que  avien  cridaven  al 
[animal  que  levàs  lo  cap  esquerre  e  que  baxàs  lo  dret  per 

1  1.  A,  a  figura  dome. —  1.  A,  de  Ja  escala. — 3.  A,  regines  damundi- 
!**•• — 4-  El  de  uia  de  deuocio.  —  5.  E,  pujauen. — 6.  A,  meniaren. 


474  Ramon  Lull 

tal  que  elles  menjassen.  On,  com  1  animal  ac  oyts  lurs  crits, 
adones  baxà  lo  cap  dret  e  levà  1  esquerre  e  dressà  les  esca- 
les on  les  bèsties  pujaren' menjar  de  les  fulles  e  de  les 
branques  del  arbre  segons  ques  covenía  a  lur  natura,  e  per 
lo  menjar  que  fayen  les  bèsties  guastaven* les  flors  els  fruits 
del  arbre  qui  eren  vianda  a  les  .vij.  regines.  «^  8.  Dementre 
que  les  .vij.  bèsties  menjaven  e  ruyen  1  arbre  el  guastaven,^ 
les  .vij.  regines  enduraven  e  veyen  que  les  bèsties  deguas- 
taven  lur  vianda.  On,  per  assò  totes  ensems  cridaven  c 
ploraven  e  planyien  e  pregaven  1  animal  que  levàs  lo  cap 
dret  e  que  baxàs  1  esquerre  per  so  que  elles  menjassen:  on, 
per  so  1  animal  levà  lo  cap  dret  e  baxà  1  esquerre,  e  les  bès- 
ties altra  vegada  ploraren  e  cridaren  al  animal  e  1  animal 
levà  lo  cap  esquerre  e  baxà  lo  dret;  e  enaxí '♦I animal  no 
estava  en  àls  mas  adés  levar  la  .j.  cap  e  adés  baxar  lautre. 
On,  dementre  que  la  donzella  qui  anava  per  la  muntanya 
sà  e  là  ac  vist í lo  pujament  el  baxament  que  faya  adés  de 
la  ua  cap  adés  del  autre,  la  una  de  les  dues  donzelles  qui 
estaven  en  lo  cap  del  pug  comensà  a  membrar  totes  aques- 
tes coses  e  lautra  se  pres  a  riure.  M  9.  Gloriós  Senyor!  Com 
la  una  donzella  ac  vist  e  la  autra  ac  membrat  e  la  autra  ac 
ris,  encontinent  la  una  donzella  guardà  e  viu  que  les  .vij. 
regines  s acordaven  cos  poguessen  combatre  ab  les  .vij. 
bèsties  per  tal  que  lo  cap  esquerre  poguessen  posseyr,  ^e 
les  .vij.  bèsties  qui  viren  que  les  regines  se  vulíen  ab  elles 
combatre  comensaren  a  aver  consell  com  saparellassen  de 
la  batalla  per  tal  que  les  .vij.  regines  destruíssen^e  lo  cap 
dret  del  animal  ligassen  e  posseíssen.  On,  dementre  que 
la  una  donzella  veya  totes  aquestes  coses,  la  una  de  les  .iij. 
membrà  aquestes  coses  e  lautra  feu ^ un  somrís  per  totes  Ics 
coses  membrades  e  vistes. 

1  o.      'Eternal  Senyor  en  tols  temps  qui  fos  e  sots  e  serets 


I.  E,  pujauen.— 2.  E,  deguastauen. — 3.  E,  roien  1  arbre  el  degasta- 
uen. — 4.  E,  e  en  ayso. — 5.  A,  per  la  inuntayna  ela  ac  uist.  — 6.  E,  po- 
sar.— y.  E,  destroissen. — 8.  E,  fe. 


L.  DE  Contemplació  475 

sens  comensament!  Com  les  .vij.  regines  agren  pres  acort 
ques  '  combatessen  ab  les  .vij.  bèsties,  la  una  delies  dix  que 
feessen  de  sendat' vermell  senyera  en  la  qual  fos  de  la  una 
part  figura  de  sol  e  en  la  autra  figura  de  luna,  per  tal  que 
per  aquella  fossen  afigurats^los  dos  individuus  los  quals  no 
an  semblant  ni  par  ni  egual  en  tot  lo  mon;  e  puxes  que 
portàs  la  senyera  una  dona  molt  bona  e  bella  e  molt  ver- 
tuosa,  e  que  cavalcàs  en  una  molt  bella  e  molt  simple  e 
suau  bèstia,  e  que  en  la  batalla  la  dona  anàs  ab  aqaella  se- 
nyera per  tal  que  per  la  vista  de  !a  senyera  fugissen  es 
vencessen  les  .vij.  bèsties.  4<  ii.  Com  la  regina  ac  dites 
aquestes  paraules,  en  après  comensà  a  parlar  una  de  les  al- 
tres regines  e  dix  ques  guarnissen  de  tals  armes  qui  fossen 
contraries  a  les  armes  de  les  .vij.  bèsties;  car  natural  cosa 
es  de  les  bèsties  que  no  poden  ésser  vensudcs  sinó  per 
contraries  armadures  de  les  lurs.  On,  encontinent  que  la 
regina  ac  dites  estes  paraules,  feeren  la  senyera  e  donaren 
la  a  una  dona  molt  vertuosa  qui  cavalcà  sobre  una  bèstia 
molt  pus  bella  e  major  e  pus  simple  que  nulla  altra  bèstia, 
e  cascuna  de  les  regines  se  guarní  e  s  aparellà  d  armes  di- 
verses, car  la  una  regina  se  guarní  de  fe  e  la  autra  despe- 
ransa  e  1  autra  de  caritat  e  la  autra  de  justicia  e  1  autra  de  sa- 
viea  e  1  autra  de  fortitudo  e  1  autra  de  tempransa.  «*<  1 2.  En- 
continent, Sènyer,  que  les  .vij.  regines  se  foren  guarnides  e 
aparellades  dentrar  en  la  batalla  contra  les  .vij.  bèsties, 
les  .vij.  bèsties  agren  aút  consell  e  acort  e  agren  feta  se- 
nyera, qui  fo  lo  camp  negre,  e  ac  de  la  una  part  ■♦figura 
dome  qui  tenc  lo  cap  a  avall  els  peus  a  amunt,  e  de  la  au- 
tra part  ac  figura  de  serpent,  e  agren  una  bèstia  molt  ne- 
gra e  molt  transportada  de  sa  figura  e  cavalcà  sobre  una 
dona  qui  anava  a  semblansa  de  bèstia  qui  va  ab  .iiij.  peus,  e 
la  bèstia  portà  la  dita  senyera  en  la  qual  son  les  damun  di- 
tes figures  qui  signifiquen  dos  individuus  e  tots  los  pus 

I.  E,  cos  combatessen.  -i.  M,  ex  serico. — 3.  E,  afïgurades. — 4.  E   e 
de  la  .j.*  part  ac. 


47^  Ramon  LutL 

mals  els  pus  noables  qui  ésser  pusquen,  per  los  quals  les 
.vjj.  regincs  son  vensudes  moltes  vegades;  e  com  les  .vij. 
bèsties  agren  feta  la  dita  senyera  e  la  agren  donada  a  la 
bèstia  qui  cavalca  sobre  la  dona  qui  va  a  semblant  de  bès- 
tia, cncontinent  cascuna  de  les  bèsties  se  guarní  de  con- 
traries armes  de  les  armes  don'  se  guarniren  les  .vij.  regi- 
nes,  les  quals  no  poden  ésser  vensudes  sinó  per  contraries 
armes  de  les  lurs. 

j  3.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  damor! 
Com  les  dones  e  les  bèsties  se  foren  arreades  e  aparella- 
des de  la  batalla,  la  una  de  les  .iij.  donzelles  qui  estaven 
en  lo  cap*  de  la  muntanya  demanà  a  les  dues  donzelles  quels 
semblava  de  les  dones  e  de  les  bèsties,  ni  quals  vensríen,  o 
les  dones  o  les  bèsties;  e  la  una  de  les  donzelles  ^respòs  e 
dix  que  les  dones  eren  molt  mills  armades  e  aparellades 
de  la  batalla  c  que  avien  mellors  armes  e  pus  forts,  per  que 
era  semblant  que  elles  deguessen  vensre*les  bèsties:  empe- 
rò la  una  de  les  bèsties  avia  tan  forts  armadures,  que  no 
podia  ésser  vensuda  sinó  per  semblants  armadures  de  les 
sues  e  per  contraries  armes  de  les  sues.  %  14.  Dementre 
que  les  tres  donzelles  parlaven  de  la  batalla  e  de  les  arma- 
dures de  les  dones  e  de  les  bèsties,  la  una  de  les  .iij.  don- 
zelles demanà  a  les  dues:  Qui  es  aquella  regina  qui  porta 
senyera  vermella  e  cavalca  sobre  la  bèstia?  E  la  una  de  les 
dues  donzelles  respòs:  Aquella  regina  es  germana  d  aquella 
dona  qui  va  a  semblansa  de  bèstia  sobre  la  qual  cavalca  la 
bèstia  qui  porta  la  senyera  negra,  e  la  bèstia  qui  cavalca 
sobre  la  dona  es  germana  de  la  bèstia  sobre  la  qual  caval- 
ca la  regina  qui  porta  la  senyera  vermella.  4<  15.  Com  la 
donzella,  Sènyer,  ac  oít  totes  estes  coses,  adones  se  pres  a 
maravellar  molt  fortment  e  dix:  Com  pot  ésser  que  la  regi- 
na qui  es  tam  bella  e  tan  noblement  vestida  e  encavalcada  e 
tan  bona  e  tan  vertuosa,  sia  germana  de  tan  vil  e  tan  leja  e 

1.  E,  de  les  armes  on. — 2.   E,   en    cap.  —  3.   de  les  .ij.  donseles. — 
4.  E,  uenscre  (passim). 


L.  DE  Contemplació  477 


tan  viciosa '  fembra  com  es  la  dona  qui  es  sots  la  bèstia  tan 
leja  que  porta  la  senyera?  On,  dementre  que  la  donzella  se 
maravellava  e  aquestes  paraules  deya,  la  una  de  les  donze- 
lles* li  dix  que  nos  maravellàs  de  assò  que  veya,  car  noi 
cabia  maravella  per  so  car  la  dona  qui  està  dejús  la  bèstia 
seria  axí  bella  e  axí  noble  e  bona  regina  com  lautra  si  era 
qui  la  cavalcàs  sobre  la  bèstia,  e  la  bèstia  on  la  regina  ca- 
valcava seria  axí  vil  e  axí  àvol  si  cavalcava  sobre  la  regina 
com  es  la  bèstia  qui  cavalca  sobre  la  dona,  e  la  regina  seria 
axí  vil  e  leja  e  viciosa  com  sa  germana  si  anava  en  axí  com 
va  sa  germana. 

1 6.  Senyor  gran  gloriós  en  ío  qual  se  confien  mes  amors! 
Dementre  que  les  donzelles  deien ^ les  paraules  damun dites 
de  les  .vij.  regines  e  de  les  .vij.  bèsties,  la  una  de  les  don- 
zelles ■♦pregà  molt  carament  e  mol  devotament  les  dues  don- 
zelles que  en  la  batalla  ajudassen  a  les  regines  qui  son  de 
lur  semblansa  e  de  lur  natura,  e  que  no  ajudassen  a  les  bès- 
ties qui  nos  semblen  en  natura  ni  en  proprietat  ab  les  .iij. 
donzelles,  enans  son  enemigues  d  aquelles.  <<  17.  Com  la 
una  de  les  donzelles  ^ac  pregat  per  les  regines,  cascuna  de 
les  dues  donzelles  resposeren  e  dixeren  que  elles  no  pudien 
ajudarà  les  regines  sens  aquella  qui  per  les  regines  prega- 
va, e  la  dita  donzella  qui  per  les  regines  pregava  respòs  e 
dix  que  ella  no  podia  ajudar  a  les  regines  menys  de  les 
dues  donzelles.  On,  segons  aquestes  paraules,  cascuna  de 
les  donzelles  sescusaven  la  una  a  lautra  dient  cascuna  que 
no  avia  forsa  ni  poder  ni  vertut  sens  lautra:  car  en  axí  com 
en  cors  lonc  no  pot  aver  mesura  sens  ample  e  pregont,  en 
axí  neguna  de  les  .iij.  vertuts  no  pot  aver  sa  vertut  en  actu 
ni  pot  usar  de  sa  vertut  sens  la  vertut  actual  de  les  altres 
donzelles.  *<  j8.  Dementre  que  les  .iij.  donzelles  parlaven, 
Sènyer,  en  esta  manera,  la  una  de  les  .iij.  donzelles  dix  que 

I.  E,  e  qui  es  tan  bona  e  tan  uertuosa  sia  germana  de  tan  uil  e  de 
an  lega  e  de  tan  uiciosa.  —  2.  E,  de  les  .ij.'*  donselcs.  —  3.  A,  dien. — 
\.  E,  de  les  .iij.  donseles. — 5.  A,  regines. 


47^  Ramon  Lull 

totes  tres  sajudassen  les  unes  a  les  altres  per  tal  que  pu- 
guen' ajudar  a  les  regines  contra  les  bèsties  en  la  batalla: 
on,  en  après  que  assò  ac  dit,  demanà  a  les  altres  qual  seria 
la  ajuda  que  elles  poríen  fer  a  les  regines.  On,  sobre  assò 
la  una  de  les  donzelles  respòs^e  dix  que  tota  la  major 
ajuda  que  elles  poríen  fer  a  les  regines  seria  que  contem- 
plassen  en  lo  gran  pug  en  lo  qual  estaven,  e  que  mirassen 
e  que  guardassen  los  flums^els  rius  e  los  arbres  e  les  flors 
els  fruits  els  prats  e  les  riberes  els  boscatges  qui  eren  en 
lo  pug;  car  aitant  com  elles  contemplarien  en  lo  pug  e  en 
so  qui  es  en  ell  e  per  ell,  vensríen  les  regines  les  bèsties, 
e  aitant  com  elles  cessarien  que  no  co'ntemplarien  lo  pug 
ni  so  qui  es  en  ell  e  per  ell,  serien  les  bèsties  vensents  les 
regines. 

1 9.  Vertuós  Senyor  del  qual  venen  toies  verluls!  Encon- 
tinent  que  les  .iij.  donzelles  se  donaren  a  oració  e  a  con- 
templació, les  .vij.  regines  comensaren  a  moure  e  anaren 
contra  les  .vij.  bèsties  e  nafraren  e  aucieren  e  venceren  les 
.vj.  bèsties;  mas  la  una  de  les  bèsties  avia  tan  forts  armes 
e  era  tan  fort  e  donava* de  tan  grans  colps,  que  no  la  po- 
dien vensre  ni  auciure  les  .vij.  regines,  enans  era  la  bata- 
lla molt  mala  e  molt  forts  e  molt  perillosa  per  la  gran  ma- 
lea  qui  era  en  la  bèstia,  qui  per  nulls  colps  que  donàs  nos 
lassava  ni  per  nulls  colps  que  reebés  no  era  vensuda  ne 
sobrada.  ••<  20.  Tant  era  gran  la  batalla  que  les  regines 
avien  ab  la  mala  bèstia,  que  per  nulla  manera  no  avien  po- 
der ne  forsa  que  poguessen  pendre  ni  ligar  lo  cap  del  ani- 
mal esquerre  ne  que  poguessen  baxar  les  escales  on  les  .vij. 
bèsties  estaven.  On,  segons  que  les  tres  donzelles  savigo- 
raven,  sí  avien  forsa  e  reveniment  e  alè  les  regines,  ^e  se- 
gons que  les  tres  donzelles  se  flacaven  en  la  contemplació, 
sí  savivava  e  savigorava  la  mala  bèstia  e  ajudava  a  ses  pars 
bèsties  a  vivificar  e  a  enfortir  contra  les  regines,  >♦<  2 1 .  De- 

I.  E,  pogen. — 2.  A,  lur  respos. —  3.    E,    e   guardassen   los   floms. — 
4.  E,  e  faía. — 5.  À,  a  les  regines. 


L.  DE  Contemplació 


479 


mentre  que  la  batalla  era  molt  forts  e  molt  gran '  e  molt  pe- 
rillosa enfre  les  regines  e  les  bèsties,  la  una  de  les  tres 
donzelles  guardà  e  viu  la  una  de  les  .vij,  regines  quis  com- 
batia ab  la  mala  bèstia  pus  que  les  altres,  e  la  bèstia  aque- 
lla pus  turmentava  e  nafrava  que  les  altres  e  per  aquella 
era  la  bèstia  pus  turmentada  e  pus  nafrada  que  per  les  al- 
tres: on,  per  assò  la  donzella  qui  totes  estes  coses  veya 
ac  pietat  de  la  regina  qui  tan  fortment  era  nafrada  e  qui 
tan  fortment  se  combatia,  e  comensà  la  donzella  a  plànyer 
e  a  suspirar  e  a  plorar* per  la  pietat  que  ac  de  la  damun 
dita  regina,  e  les  dues  donzelles  dixeren  a  ella  que  no  plo- 
ràs  nis  desconsolàs  si  la  regina  amava,  car  aitant  com  la 
regina  pus  fortment  se  combatia  e  pus  fortment  era  nafra- 
da, d  aitant  més  guaanyava  e  d  aitant  més  venia  sa  vertut 
de  potencia  en  actu. 

22.  "Poderós  Senyor  sobre  tots  poders  qui  avets  voler  so- 
bre tots  volers!  Dementre  que  les  .iij.  donzelles  parlaven  de 
la  batalla,  adurmirense  e  venc  una  de  les  regines  e  devallà 
les  .iij.  donzelles  del  pug  e  portàles  en  una  gran  forest 
qui  era  molt  luny  daquell  pug;3e  dementre  que  les  donze- 
lles en  la  forest  dormien,  les  .vij.  bèsties  vencien  e  nafra- 
ven e  auceyen*les  .vij.  regines  e  esquinsaven  lur  senyera,  e 
la  dona  qui  portava  la  senyera  descavalcaven  de  la  bèstia 
e  fayen  cavalcar  la  bèstia  de  sobre  ella,  e  ligaven  lo  cap 
dret  del  animal  e  trencaven  e  enderrocaven  les  escales  on 
les  regines  estaven,  e  menjaven  del  arbre  ses  fulles  e  ses 
branques,  e  guastaven  e  malmetien ^  les  flors  e  los  fruits  qui 
eren  vianda  de  les  regines.  Ai  23.  Amorós  Senyor!  Demen- 
tre que  les  regines  eren  malmenades  e  vensudes  e  lur  viu- 
re lur  era  mort,  acordaren  se  que  trametessen  misatge^  a  les 
•iij.  donzelles  qui  en  lo  boscatge  durmien^e  que  les  des- 
pertassen  e  que  en  lo  pug  tornassen  contemplar  e  vetlar; 


I         I,  E,  molt  fort  e  molt  greu. — 2.  E,  a  playner  e  a  plorar. —  3.   E,  del 
I  P••S• — 4-  E,  uenscien  e  nafrauen  e  aucijen.  —5.  E,  malmeten. — 6.  A,  man- 
ca aquest  mot. — 7.  E,  qui  eren  en  lo  boscatge  durmen. 


480  Ramon  Lull 

car  depús  que  elles  foren  en  la  forest  ni  depús  que  foren 
adurmides  no  agren  forsa  ni  poder  contra  les  bèsties  sal- 
vatjes  qui  tan  malament  les  nafraven  '  e  les  destruyen  e  lurs 
viandes  malmetien.  ^í  74.  Com  les  regines  agren  preposat 
que  trametessen  missatge  a  les  .iij.  donzelles,  agren  acort* 
que  i  trametessen  la  regina  qui  les  avia  devallades  del  pug 
e  feren  li  manament  que  les  despertàs  e  que  en  lo  pug  les 
tornàs.  On,  la  regina  dementre  que  anava  per  la  forest  a 
les  .iij.  donzelles,  veya' moltes  maravelles  e  moltes  bèsties 
estranyes  e  de  leja  figura,  e  com  fo  a  les  tres  donzelles 
despertà  aquelles  en  la  forest  per  tal  que  veessen-^les  ser- 
pents e  les  bèsties  salvatjes  qui  estan  en  la  forest,  e  puxes 
pres  aquelles  e  tornàles  en  lo  pug  per  tal  que  veessen  lo 
gran  dampnatge  que  avien  donat  les  .vij.  bèsties  a  les  re- 
gines. 

25.  Senyor  infinit  eiernal  qui  sots  sens  tot  defalliment! 
Com  les  donzelles  foren  tornades  en  lo  pug  e  adoraren  c 
contemplaren  en  ell,  les  regines  comensaren  a  revcnir  e  a 
cobrar  vertut  e  forsa  contra  les  bèsties;  mas  per  la  gran 
sòn^ela  longa  continuació  de  dormir  que  les  donzelles 
avien  feta  ^  en  la  forest  e  per  lo  gran  ús  e  la  longa  possessió 
que  les  bèsties  avien  en  lo  animal,  les  regines  no  podien 
vensre  ni  sobrar  de  tot  en  tot  les  bèsties,  e  majorment  la 
una  bèstia  qui  era  tan  forts  qui  nos  vencia  per  neguna 
de  les  regines.  4(  26.  Dementre  que  les  regines  e  les  bèsties 
se  combatien  aitant  com  podien,  la  una  de  les  donzelles 
dix  a  les  dues:  Quin  consell  puriem  pendre  contra  aquella 
bèstia  tan  mala  qui  tan  regeament^se  combat  e  qui  axi  au- 
ciu  e  destrúu  les  regines?  Respòs  la  una  de  les  donzelles: 
Noi  ha  null  altre  consell  mas  que  la  una  de  nosaltres  vaja 
ajudar  a  les  regines  e  ques  guarnesca  de  contraries  armes 
e  de  semblants  armes  daquelles  ab  ques  combat  la  mala 
bèstia;  car  per  contraries  armes  se  combatrà  contra  la  bes- 


1.    A,    nafren.— 2.    E,    dacort. — 3.    A,    on    ueya— 4.    A,    uecn.— 
5.  E,  lo  gran  son.— 6.  E,  fcyt.— 7.  E,  regesament:  M.,  fortiter. 


L.  DE  Contemplació  481 

tia  e  per  semblants  armes  aura  egual  poder  de  la  bèstia,  e 
car  la  donzella  aura  dobles  guarniments  e  la  bèstia  no  ha 
mas  senars '  armadures,  per  assò  se  formarà  possibilitat  per 
la  qual  porà  ésser  la  mala  bèstia  vensuda  e  sobrada. 
"•<  27.  On,  encontinent,  Sènyer,  que  la  donzella  ac  dites 
aquestes  paraules,  les  dues  donzelles  guarniren  la  una  don- 
zella de  contraries  e  de  semblants*. armes  d  aquelles  armes 
de  la  bèstia,  per  tal  que  ab  semblants  armes  fos  aitàn  forts 
com  la  bèstia  era  forts  per  les  contraries  armes;  e  com  la 
donzella  fo  guarnida  e  aparellada,  anà  ajudar  a  les  regines 
e  combatés  ab  la  mala  bèstia  en  dues  maneres  per  les  di- 
verses armes  que  portava;  e  car  la  bèstia  no  avia  tantes  ar- 
mes com  la  donzella,  *  per  assò  covenc  que  fos  sa  forsa 
vensuda  e  sobrada  per  la  forsa  de  la  donzella,  e  per  lo 
vcnsiment  de  la  mala  bèstia  foren  vensudes  e  sobrades  to- 
tes les  altres  bèsties,  per  lo  qual  vensiment  s  alegraren  les 
regines  e  menjaven  de  les  flors  e  dels  fruits  del  arbre,  e  les 
donzelles  en  lo  pug  s  alegraven. 

28.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè! 
Com  les  regines  agren  vensudes  les  bèsties  per  ajuda  de  la 
donzella  damundita,  adones  la  una  de  les  donzelles  guardà 
c  viu  exir  duna  gran  forest  dues  bèsties  molt  feres  c  estra- 
nyes e  molt  salvatjes, 3la  una  fo  negra  de  la  meitat  a  amunt 
e  lautra  meitat  fo  de  color  groga,  e  la  autra  bèstia  fo  del 
mig  loc  a  amunt  vert  c  la  autra  meitat  fo  blanca.  Abdues 
les  bèsties  se  combatien  molt  fortment  la  una  contra  1  autra, 
e  la  una  era  vensuda  e  nafrada  en  un  temps  e  1  autra  en 
autre;  mas  a  la  fi  la  bèstia  qui  era  negra  e  groga  vensé  la 
bèstia  vert  e  blanca,  e  com  la  ac  vensuda  anàsen*al  animal 
c  destruy  e  vensé  aquell  e  feu  ne  ^  dues  meitats,  e  de  la  una 
I  meitat  feu*  quatre  parts  les  quals  portà  en  la  forest  d  on  les 
I  dues  bèsties  eren  exides;  de  lautra  meitat  non  poc  fer  nu- 


I.  E,  dobles  guarniments  aura  e  la  bèstia  no  nias  senars.  —  2.  A,  dol- 
xda:  E,  dousela  (passim). — 3.  E,  molt  estraynese  salvatjes. — 4.A,E,anas- 
«cn. — 5.  E,  e  fen.— 6.  E,  fe.  (passim). 

CoNTEMn.*ao- V]  1  -31 . 


482  Ramon  Lull 

Ha  part  ni  en  la  forest  no  la  poc  conlogar.  ^  29.  Com  del 
animal  foren  fetes  totes  aquestes  coses,  en  après  venc  un 
gran  aucell  e  pres  la  part  del  animal  la  qual  no  pot  ésser 
partida 'en  parts  contraries,  e  pres  les  .vij.  regines  e  por- 
tàles  sen  en  un  gran  forest,  *  e  les  tres  donzelles  en  un  temps 
salcgraven  en  lo  pug  e  en  altre  temps  sentristaven  es  des- 
consolaven en  la  forest  on  eren  empresonades.  On,  per  la 
presó  en  que  eren  la  una  se  clamava  de  lautra  a  la  una  de 
les  .vij.  regines  la  qual  turmentava  cascuna  de  les  tres  don- 
zelles en  la  forest  de  la  injuria  que  la  una  avia  feta  contra 
lautra.  4(  30.  Dementre  que  la  una  de  les  .vij.  regines  tur- 
mentava, Sènyer,  les  tres  donzelles  en  la  forest,  acordaren 
se  les  .iij.  donzelles  que  trametessen  una  de  les  .vij.  regi- 
nes al  pug  e  que  naportassen  una  poma  que  menjassen  e 
odorassen,  per  tal  que  ab  la  sabor  e  la  odor  de  la  poma  se 
consolassen  e  saconortassen  de  les  greus  penes  que  soste- 
nen. On,  la  regina  qui  anà  a  la  poma  sestec^  tant  que  la  re- 
gina  qui  les  donzelles  turmentava  ac  tant  turmentades  les 
donzelles  dentrò  que  ac  satisfet  a  cascuna  dels  clams  que 
la  una  faya  contra  la  autra,  e  en  après  venc  la  poma;  e  en- 
continent  aquella  regina  metexa  qui  les  donzelles  avia  tur- 
mentades e  una  altra  regina  qui  era  sa  germana,  preseren 
les  tres  donzelles  e  tragueren  les  de  la  forest  e  tornaren  les 
en  un  pug  en  molt  pus  bell  e  pus  delitable  loc  que  no  era 
aquell  on  dabans  estaven  com  les  regines  e  les  bèsties  se 
combatien,  e  en  aquell  loc  elles-* adoraven  e  contemplaven 
la  gran  glòria  e  benedicció  de  lur  Senyor  Deus. 


^.f^w- 


I.  E,  no  poc  ésser  departida,  -2.  E,  aforest  (passim).—y  A,  sostenc 
-4.  A,  els. 


L.  DE  Contemplació  483 


f  Cap.  355.  Com  hom  per  mora!  figura 
ab  al•legoria  e  anigogía  entelledual 
esposicio  entelledueja  la  carrera  de 
paradís  adorant  e  contemplant  nostre 
Senyor  Deus. 


^^  Elis  rey  de  glòria,  qui  sols  pare  de  lols  lemps!  Qui 
^fjp]  per  moral  figura  entellectual  vos  vol,  Sènyer,  ado- 
^^   rar  e  contemplar  adorant  e  contemplant  la  carre- 


ra de  paradís,  cove  que  sapia  fer  quatre  figures  dintre  les 
quals  sapia  aver  conexensa  del  nombre  de  .].  e  de  .ij.  e  de 
•iij.,  per  lo  qual  nombre  es  hom  endressat  a  anar  a  la  bcn- 
ahuirada  glòria  com  de  .j.  e  de  .ij.  e  de  .iij.  sab  formar  qua- 
tre figures.  '•(  2.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  nos  deym 
que  tres  dones  vengren  a  un  palau  molt  noble  e  molt  be- 
llament edificat  e  ornat  de  bells  edificis  e  de  bells  arbres 
carregats  de  flors  e  de  fruits  molt  plaents  e  vèer.  En  aquell 
palau  ac  moltes  aigües  e  molts  vergers  e  moltes  altres  co- 
ses on  lo  palau  es  bellament  ordonat  e  edificat.  En  lo  pa- 
lau ac  un  portal  molt  gran  e  molt  bell:  aquell  portal  guar- 
dava una  regina  qui  en  la  mà  dreta  tenia  espaa'molt  gran 
e  molt  tallant,  e  en  la  mà  esquerra  tenia  una  bella  poma  qui 
era  molt  gran  e  molt  saborosa,  e  en  lo  pits  d  aquella  regina 
tvía  un  libre  molt  escur  a  entendre  en  lo  qual  eren  escrites 
e  afigurades  .iiij.  figures  afigurades  del  nombre  damundit. 
"K  3.  La  primera  figura,  Sènyer,  es  afigurada  de  nombre  qui 
es  .j.  en  .iij.  e  tres  en  .j.,  segona  figura  es  afigurada  com 

I.  M,  cum  atlegorica  et  anagogica  expotiiione  intellecluali. — 2.  E,  te- 
nia .j.  espasa. 


484  Ramon  Lull 

.j.  de  tres  venc  en  .j.  e  en  .iij.,  tersa  figura  es  com  .j.  e  .iij. 
e  Jij.  e  .j.  son  .j.,  quarta  figura  es  com  .j.  es  en  ,ij.  e  dos 
son  en  .j.  On,  com  les  .iij.  dones  foren  vengudes  a  la  por- 
ta del  palau,  adones  vojgren  entrar  en  lo  palau  e  volgren 
pendre  la  poma  que  la  regina  tenia.  La  regina  les  menassà 
e  fo  semblant 'que  les  ferís  ab  lespaa,  dient  a  aquelles  do- 
nes que  elles  no  poríen  entrar  en  lo  palau  ni  aver  la  poma 
d  entro  que  aguessen  lest  en  lo  libre  on  les  quatre  figures 
son  escrites  e  que  sabessen  aver  conexensa  del  nombre  da- 
mundit  per  lo  qual  les  figures  son  afigurades. 

4.  Dreturer  Senyor,  poderós  en  tols  poders!  Com  les  tres 
dones  agren  entesa  la  regina  qui  guardava  la  porta  del  pa- 
lau, *  adones  la  una  de  les  dones^eomensà  a  líger  en  lo  libre 
e  comensà  a  la  primera  figura,  e  legí*.j.  en  tres  e  .iij.  en  .j.; 
e  en  après  volc  sumar  *  lo  compte,  e  dix  que  .j.  en  tres  e  tres 
en  .).  son  dues  vegades  .iiij.  qui  son  .viij.,  e  .viij.  son  tres 
parells^ e  .j.  parell,  del  quals  tres  parells  e  un  parell 7 se  for- 
ma la  primera  figura.  On,  com  la  dona  ac  feta  aquesta  su- 
ma* volc  entrar  en  lo  palau,  mas  la  regina  feu  semblant  que 
la  ferís  ab  lespaa  e  dix  li:  No  pots  entrar  en  est  palau  per 
so  car  no  as  feta  bé'la  suma  e  as  errat  en  lo  nombre,  car 
neguna  qui  erre  en  lo  compte  no  pot  ací  entrar  en  est  pa- 
lau.'°*<  5.  On,  com  tu  ajes  lest  .j.  en  tres  e  .iij.  en  .j.  e  ajes 
multiplicat  lo  nombre  en  dues  vegades  .iiij.  e  los  ".iiij.  en 
.viij.  e  los  .viij.  en  tres  e  en  un  parell,  per  assò  as  errada 
la  primera  figura;  car  si  axí  era  lo  nombre  com  tu  dius  e 
assumes,  la  .j.  no  seria  en  .iij.  ni  los  .iij.  no  serien'* en  .j.;car 
tres  parells  no  son  en  lo  quart 'aparell  nil  quart  parell  no  es 
en  los  .iij.  parells,  car  los  .iij.  parells  poden  ésser  menys 


I.  E,  la  Regina  lur  menassa  e  fe  senblant. — 2.  E,  manca:  tJeí  palau. 
— 3.  A,  de  les  dues  (tatxat)  dones:  E,  de  les  .ij.  dones.  — 4.  A,  manca:  < 
legi. — 5.  E,  asomar  {passim,  i  asommar,  sobre  les  quals  formes,  i  no  so- 
bre sumar,  se  formen  els  derivats)  -6.  E,  pareles. — 7.  E,  e  de  la  .].  pa- 
reyl.  — 8.  E,  sorna  (passim,  i  somma).  — 9.  E,  no  as  be  feyta.  — 10.  E,  Cor 
negu  qui  erre  en  lo  compte  no  pot  en  est  palau  entrar. —  1 1.  E,  les  — 
12.  A,  seria. — 13.  A,  en  la  .iiij. 


L.  OE  Contemplació  485 

de  la  .'].  e  la  .j.  menys  dels  .iij.  On,  comi  en  la  primera  fi- 
gura sia  .j.  en  .iij.  e  .iij.  en  .j.  sens  que  la  .j.  no  pot  ésser 
sens  .iij. '  ni  .iij.  no  poden  ésser  sens  .].,  per  assò  es  la  .j. 
en  tres  e  son  los  .iij.  en  .j.  axí  unidament  e  triplicalment, 
com  .j.  es  .j.  en  sí  metex  e  .iij.  son  .iij.  en  sí  metexs. 
*K  6.  Com  la  dona  qui  vulía  entrar  en  lo  palau  entès  que 
noy  pudía  entrar  per  aquella  suma  que  avia  feta  del  nom- 
bre damundit,  adones  comensà  a  fer  la  suma  en  altra  ma- 
nera e  dix  que  .j.  en  .iij.  e  .iij.  en  .j.  son  .j.;  e  la  dona  qui 
guardava* la  porta  li  demanà:  E  on  son  los  .iij.?  A  assò  la 
dona  qui  vulía  entrar  no  li  sabé  respondre,  mas  que  dix 
altra  vegada  que  .j.  en  .iij.  e  .iij.  en  .j.  son  .iij.;  e  la  regina 
li  demanà:  On  es  la  .j.?  E^no  li  sabé  respondre  ni  sabé  fer 
la  suma  del  nombre  afigurat  en  la  primera  figura,  per  que 
aquella  regina  qui  guardava  la  porta  no  la  lexà  entrar  en 
lo  palau. 

7.  Vertuós  Senyor  en  toia  vertut,  honrat  Senyor  en  toi 
honramenl!  Com  la  dona  damunt  dita  no  poc  entrar  en  lo 
palau  per  so  car  avia  errat  en  la  primera  figura,  adones 
comensà  a  legir  en  la  segona  figura  on  atrobà  escrit  que 
.j.  de  tres  venc  en  .j.  e  en  .iij.  On,  la  dona  dix  que  .j.  se 
partí  de  .ij.  e  entrà  en  .j.  e  en  .iij.,  e  foren  .iiij.  e  dos  dels 
quals  la  .j.  serà  partit  com  venc  en  .j.  e  en  tres,  e  axí  fo- 
ren .vj.  en  los  quals  ac  alteració  e  fo  perdut  lo  nombre  de 
la  .j.  quis  partí  de  .ij.  e  venc  en  .j.  e  en  .iij.  On,  com  la 
dona  ac  feta  aquesta  suma,  volc  entrar  en  lo  palau,  mas  la 
regina  li  ho  vedà  per  so  com  avia  errat  en  lo  nombre. 
%  8.  On,  per  assò  la  regina  dix  a  la  dona  que  ella  avia  er- 
rat en  la  suma;  car  no  era  natura  de  la  segona  figura  que 
reebés  nulla  alteració,  ni  la  .].  de  .iij.  qui  venc  en  .j.  e  en 
tres  nos  partex  dels  .ij.  ni  nos  pert  son  nombre  si  bé  venc* 
en  .j.  e  en  tres  ni  pres  .j.  e  .iij.,  enans  venc  en  tal  manera 
en  la  .j.  e  en  los  .iij.,  que  en  axí  es  ab  los  .ij.,  com  era  d  abans 


E,  .j.  sens  .iij. — 2,  A,  guarda. — 3.  E,  e  anc. — 4.  E,  en  uenc. 


486  Ramon  Lull 

com  no  era  vengut  en  la  .j.  ni  en  los  Jij.;  car  si  axí  no  fos, 
los  .ij.  no  foren  so  que  son,  ni  la  .j.  no  pogra  venir  en  .j.  e 
en  .iij.  ni  fora  so  que  es,  e  fora  la  segona  figura  en  priva- 
ció e  no  fora  res  la  primera  figura  ni  la  segona.  4(  9.  Com 
la  dona  no  sabé,  Sènyer,  asumar  la  segona  figura,  adones 
se  mudà  a  legir  en  la  tersa  figura  en  la  qual  atrobà  que  .j. 
e  tres  e  tres  e  .j.  son  .j.  On,  com  la  dona  ac  lesta  la  tersa 
figura,  adones  feu  la  soma  del  nombre  falsament,  dient  que 
.j.  e  .iij.  e  .iij.  e  .j.  son  .viij.  on  ha  .ij.  quatre, 'los  quals  .ij. 
e  los  .viij.  son  tres  termens  de  nombre,  les  quals  .iij.  ter- 
menacions  son  dintre  .ix.  qui  es  la  .j.  unit  de  .j.  e  .iij.  e  de 
.iij.  e  .j.  On,  com  la  dona  ac  feta  aquesta  suma  volc  entrsr 
en  lo  palau,  mas  la  regina  li  ho  vedà  dient  que  ella  avia 
errat  en  lo  compte,  per  so  car  aquell  compte  que  avia  fet 
no  era  dret  ni  vertader  compte  en  so  que  era  contrari  al 
compte  de  la  primera:  e  de  la  segona  figura;  car  sil  comp- 
te fos  en  axí  com  ella  avia  fet  en  la  tercera  figura,  nos  se- 
guiria en  la  primera  figura  que  .j.  fos  en  .iij.  e  .iij.  en  .j.,  e 
en  la  segona  que  .j.  de  .iij.  vengués  en  .j.  e  en  .iij.;  e  car 
neguna  de  les  .iiij.  figures  no  son  contraries  la  una  a  lau- 
tra  jassia  que  sien  diverses  la  una  de  lautra,  per  assò  nulla 
suma  qui  sia  feta  en  neguna  de  les  figures  no  pot  ésser  ve- 
ra pus  sia  contraria  a  la  suma  de  les  altres  figures. 

1  o.  Gran  Senyor  qui  sots  acabat  en  tots  acabaments!  Com 
la  dona  ac  errat  en  lo  nombre  de  totes  tres  les  figures,  en 
après  comensà  a  legir  en  la  quarta  figura  e  dix:  .j.  en  .ij. 
e  .ij.  en  .j.  son  .iiij.,  e  com  ac  dit  .iiij.  volc*  entrar  en  lo  pa- 
lau e  cuidà  aver  feta  la  suma  vertaderament;  mas  la  regina 
li  ho  vedà  e  dix  que  ella  avia  errada  la  suma,  car  so  que 
as  sumat  es  contrari  a  les  tres  figures  damun dites  e  es  con- 
tra la  quarta  figura  qui  no  es  nombre  de  .iiij.,  mas  de  .j.  en 
•íj.  e  .ij.  en  .j.  per  manera  de  convertiment^e  no  per  mane- 
ra de  multiplicació  de  nombre  ni  de  minvament.  4{  1 1.  Com 


í.  E,  quatres. — a.  A,  uol. — 3.  E,  peruertiment. 


L.  DE  Contemplació  487 


la  dona  ac  vist,  Sènyer,  que  no  sabia  avenir  en  lo  nombre 
de  les  quatre  figures  e  no  podia  entrar  en  lo  palau,  adones 
dix  a  la  regina  que  sa  memòria  no  sabia  membrar  ni  son 
enteniment  entendre  lo  nombre  de  les  quatre  figures;  mas 
sa  volentat  amava  lo  nombre  de  les  figures  e  amava  entrar 
en  lo  palau,  e  son  enteniment  entenia  que  no  bastava  a  en- 
tendre les  figures,  e  son  remembrament  membrava  que  no 
podia  membrar  les  dites  figures.  On,  com  la  dona  ac  mem- 
brat  e  entès  e  volgut  per  esta  manera,  adones  dix  a  la  re- 
gina que  guaardonàs  son  remembrament  qui  membrava  c 
son  enteniment  qui  entenia  la  noblea  de  les  figures  el  de- 
falliment del  remembrament  e  del  enteniment,  e  en  après 
dix  que  guaardonàs  son  voler  qui  amava  les  figures  sobre 
so  quel  remembrament  no  podia  membrar  ni  1  enteniment 
no  podia  entendre  delies.  On,  com  la  regina  ac  vist  que  la 
dona  vulia  entrar  en  lo  palau  per  altra  manera  e  ac  entès 
que  ella  avia  a  guaardonar  a  la  dona  son  remembrament  e 
son  enteniment  e  son  voler,  adones  ac  molt  gran  plaer  de 
la  dona  e  lexà  aquella  entrar  en  lo  palau  molt  alegrement 
e  pagada.  «  1 2.  On,  com  la  dona,  Sènyer,  fo  entrada  din- 
tre '  lo  palau  e  viu  la  noblea  e  la  gran  bellea  del  palau  e  sen- 
tí la  dousor  el  bon  saber  el  pagament  qui  era  en  aquell 
palau,  la  regina  altra  vegada  mostrà  a  la  dona  lo  libre  e 
dix  que  legis  en  ell  e  que  assumàs  lo  nombre  de  les  .iiij. 
figures,  lo  qual  nombre  no  avia  pogut  assumar  de  defora 
lo  palau.  On,  la  dona  comensà  a  liger  lo  libre  e  a  asumar 
lo  nombre  segons  que  era  en  lo  libre,  e  la  memòria  sexam- 
plà  a  més  a  membrar  e  1  enteniment  a  més  a  entendre  e  la 
volentat  a  més  a  voler  en  lo  libre,  que  no  fayen  com  eren 
defora* lo  palau.  On,  per  la  gran  abundància  que  avia  la 
memòria  a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre  e  la  volen- 
tat a  amar,  era  la  dona  en  tal  benenansa  e  en  tal  glòria, 
que  nul]  home  qui  sia  fora  del  palau  nou  puria  membrar 

I.  E,  de  dintre. — 2.  A,  dintre. 


488  Ramon  Lull 

ni  entendre,  per  so  car  defora  lo  palau  no  pot  hom  ab  la 

memòria  tan  bé  ni  tant  membrar  ni  ab  1  enteniment  enten- 
dre ni  ab  la  volentat  voler,  com  fa  dintre  lo  palau:  car  en 
axí  com  les  plantes  se  fan  majors  e  mellors  e  pus  belles  en 
la  bona  terra  que  no  fan  en  la  magra  terra,  en  axí  per  la 
vertut  del  palau  la  memòria  pot  més  e  mills  e  pus  vertade- 
rament membrar  e  1  enteniment  entendre  e  la  volentat  amar 
de  dintre  lo  palau  que  no  fa  de  defora. 

1 3.  Drelurer  Senyor  qui  ama  fs  tots  aquells  qui  amen  dre- 
tura!  Com  la  bonahuirada  dona  fo  entrada  en  lo  palau,  la 
una  de  les  dues  dones  volo  entrar  en  lo  palau,  mas  la  regi- 
na  tancà  les  portes  del  palau  e  dix  que  ella  no  pudía  en- 
trar en  lo  palau  si  doncs  no  asumava  lo  nombre  de  les  qua- 
tre figures  o  no  creya  en  aquelles  figures:  on,  per  assò  la 
dona  comensà  a  líger  en  lo  libre,  e  anc'no  sabé  entendre 
ni  assumar  en  lo  libre  lo  nombre  de  les  figures  ni  volc  creu- 
re en  les  figures,  dient  que  ella  no  pudía  ni  vulía  amar  so 
que  sa  memòria  no  podia  membrar  ni  son  enteniment  en- 
tendre. On,  per  assò  la  regina  no  lexà  entrar  la  dona,  e 
dixli  que  sa  memòria  no  era  digna  de  entrar  pus  no  mem- 
brava,  ni  son  enteniment  pus  no  entenia  les  figures,  ni  sa 
volentat  pus  no  amava  so  que  pudía  amar  sobre  lo  remem- 
brament  e  1  enteniment,  axí  com  la  volentat  de  la  primera 
dona  qui  amà  so  que  la  memòria  no  poc  membrar  ni  1  en- 
teniment entendre  de  les  quatre  figures.  4<  14.  Com  la  re- 
gina ac  dites  aquestes  paraules  a  la  dona  qui  no  sabia  as- 
sumar lo  nombre  de  les  figures  ni  sa  volentat  no  vulía 
creure  en  aquelles  figures,  c  la  memòria  cuidava  membrar 
so  que  no  membrava  e  1  enteniment  cuidava  entendre  so 
que  no  entenia,  adones  la  dona  vulía  per  forsa  entrar  en 
lo  palau,  mas  la  regina  la  feria  e  la  nafrava  ab  lespaa  e  ve- 
dava a  la  dona  la  porta  del  palau.* On,  dementre  que  la  do- 
na volia  entrar  e  la  regina  li  ho  vedava,  venc,  Sènyer,  .j. 


1.  E,  ac. — 2.  A,  manca:  del  palau. 


L.  DE  Contemplació  489 

drac  molt  gran  e  molt  negre  e  molt  orrible  a  vèer,  e  ixi 
duna  forest  molt  gran  e  molt  fera  e  molt  plena  de  diverses 
bèsties  salvatjes;  e  com  lo  drac  fo  a  la  dona  qui  per  forsa 
vulía  entrar  en  lo  palau,  adones  ell  surbí '  la  dona  en  son 
ventre  qui  era  tot  ple  de  foc  e  de  sofre,  e  tornà s en  en  la  fo- 
rest; e  com  la  dona  fo  en  lo  ventre  del  drac,  adones  membrà 
e  entès  la  suma  de  les  figures  e  la  noblea  de  la  regina  e  la 
glòria  de  la  dona  qui  era  *  entrada  en  lo  palau,  e  sentí  la  ar- 
dor e  la  calor  e  la  pena  que  sostenia  en  lo  ventre  del  drac, 
e  la  volentat  desamà  tot  so  que  la  memòria  membrava  e 
1  enteniment  entenia,  e  volia  e  amava  so  que  la  memòria 
null  temps  no  membraría  ni  1  enteniment  null  temps  no  en- 
tendria. 4<  15.  Gloriós  Senyor!  Com  la  dona  fo  en  lo  ventre 
del  drac,  adones  vengren  diverses  bèsties  qui  turmentaven 
la  dona  en  lo  ventre  del  drac.  La  una  bèstia  avia  en  son  cap 
dos  peus  qui  avien  .j.  cap;  aquella  bèstia  ruya  e  menjava 
lo  cor  de  la  dona,  e  una  altra  bèstia  qui  no  avia  ulls  men- 
java a  la  dona  son  front,  c  una  altra  bèstia  qui  no  avia  ven- 
tre menjava  a  la  dona  son  cors;  e  puxes  venien  altres  .v. 
bèsties  diverses,  la  una  menjava  a  la  dona  ses  orelles  ^e  la 
autra  sos  ulls  e  1  autra  son  nas  e  1  autra  sa  boca  e  1  autra  ses 
mans.  On,  dementre  que  la  dona  estava  en  esta  dolor  e  en 
esta  pena,  .j.  verme  molt  gran  se  faya  en  lo  cor  de  la  do- 
na qui  lo  cor  de  la  dona  menjava  e  ruya:  on,  per  la  gran 
pena  que  la  dona  sostenia  plorava  e  planyia  e  cridava  a  la 
forma  potencial  la  qual  avia  com  era  a  la  porta  del  palau, 
e  deya*a  aquella  forma  que  vengués  per  tal  que  delia 
privàs^la  forma  actual  qui  era  en  la  dona,  e  tant  la  dona  la 
forma  potencial  no  cridava  ni  esperava  que  vengués,  que 
la  forma  potencial  volgués  venir  a  la  dona:  on,  per  assò 
la  dona  blastomava  si  metexa  e  la  forma  potencial  e  la  ac- 
tual, e  les  bèsties  qui  la  turmentaven  malaya^aitant  com 
podia. 


t.  E,  adones  ensorbi.  —  2.  A,  qui  es. — 3.  E,  aureles  (de  aurela:  for- 
mes  utuaít). — 4.  E,  disia. — 5.  A,  que  la  priuas  deia. — 6.  E,  raaJeya. 


490 


Ramon  Lull 


1 6.  Eternal  Senyor  en  tols  temps  qui  sots  comensament 
de  tots  comensaments!  Com  la  tercera  dona  fo  romasa  a  la 
porta  del  palau,  guardà  la  regina,  e  la  espaa  que  tenia  es- 
paordia molt  la  dona  e  donava  a  aquella  molt  gran  paor 
de  entrar  en  lo  palau;  e  dementre  que  la  dona  avia  paor  e 
dupte  que  pogués  entrar  en  lo  palau  per  la  gran  paor  que 
avia  de  la  espaa  que  la  regina  tenia,  guardà  "la  poma  que 
la  regina  tenia,  per  la  qual  poma  la  dona  recobrava  ardi- 
ment  e  esperansa  de  entrar  en  lo  palau;  e  puxes  com  la 
dona  ac  vista  la  espaa  e  la  poma,  guardà  en  lo  libre  e  viu 
que  lo  libre  en  un  temps  subría  e  en  altre  temps  se  tanca- 
va. On,  la  dona  pregà  la  regina  que  la  lexàs  entrar  en  lo 
palau,  e  la  regina  respòs  que  d  entro  que  agués  feta  la  suma 
de  les  quatre  figures  del  libre  no  podria  *  entrar  en  lo  palau. 
On,  sobre  assò  la  dona,  amant  la  poma  tement  la  espaa,  co- 
mensà  a  legir  en  la  primera  figura  on  era  escrit  que  .j.  es 
en  .iij.  e  tres  son  en  .j.  ^  17.  Com  la  dona  ac,  Sènyer,  legit 
en  la  primera  figura  e  ac  dit  .j.  en  tres  e  .iij.  en  .j.,  en  après 
comensà  a  fer  la  suma  del  nombre  e  assumà  per  negació  la 
suma,  dient  que  .j.  en  tres  e  .iij.  en  .j.  no  son  més  de.  j.  c 
de  .iij.,  car  si  eren  .iiij.  o  .v.  o  més,  no  puria  ésser  .j.  en 
tres  ni  tres  en  .j.  per  so  car  en  .iiij.  o  en  més  de  quatre 
pot  ésser  .j.  sens  .iij.  e  .iij.  poden  ésser  sens  .].;  car  si  axí 
no  era,  no  ^  puria  ésser  lo  nombre  de  quatre.  On,  com  la 
dona  ac  feta  aquesta  suma,  en  après  feu  la  suma  altra  vega- 
da per  negació,  dient  que  .j.  en  tres  ni  .iij.  en  .j.  no  son 
menys  de  .j.  e  .iij.,  car  si  eren  .ij.  e  no  eren  .iij.  no  poria 
ésser  nombre  de  .iij.  e  .j.  en  la  figura;  e  si  .').  en  .iij.  e  -iij. 
en  .j.  eren  .j.  e  no  .iij.,  no  seria  .j.  en  tres  ni  .iij.  en  .j.:  on, 
per  assò  la  suma  del  nombre  fo  feta  en  .j.  e  .iij.  e  .iij.  e  .)• 
sens  més  e  sens  menys  de  .j.  en  iij.  e  .iij.  en  .j.  4(  18.  Com 
la  dona  ac,  Sènyer,  assumat  lo  nombre  de  la  primera  figu- 
ra, ella  feu*a  la  regina  una  altra  suma  contraria  c  diversa 


1.  A,  c  guarda.— 2.  A,  poria. — 3.  E,  manca:  no. — .4  A,  fo. 


L.  DE  Contemplació  491 


de  la  primera  suma,  dient  que  en  una  cambra  entraren  .ííj. 
homens:  on,  lo  nombre  fo  de  .iiij.  ab  la  cambra,  lo  qual 
nombre  multiplica  en  .iiij.  per  so  car  la  cambra  qui  es  .j. 
dels  .iiij.  110  era  en  los  .iij.  homens  si  bé  los  .iij.  homens 
eren  en  la  cambra.  On,  per  so  car  cascún  home  era  .j.  per 
sí  c  la  cambra  no  era  en  los  homens,  per  assò  de  quatre 
pot  ésser  fet  menor  nombre  de  .iiij.,  so  es  .ij.  parells;  e 
car  d  aquest  nombre  pot  ésser  fet  nombre  de  dos  c  de  .iiij., 
no  es  semblant  al  nombre'  de  la  primera  figura  qui  no  pot 
ésser  major  ni  menor.  On,  com  la  dona  ac  feta  la  suma  de 
la  primera  figura  per  lo  nombre  de  la  figura  e  com  lo  dit 
nombre  *ac  significat  per  la  diversitat  del  nombre  dels  .iij. 
homens  e  de  la  cambra,  adones  la  regina  li  feu  bell  sem- 
blant e  bella  cara,  per  lo  qual  semblant  la  dona  ac  molt 
gran  ardiment  e  molt  gran  pagament  e  endressament  en  le- 
gir  lo  libre. 

1 9.  Savi  Senyor  en  totes  savièes,  honrat  en  tots  honra- 
ments!  Com  la  regina  ac  vist  que  la  dona  ac  assumada  la 
suma  del  nombre  de  la  primera  figura,  en  après  li  manà  e 
li  dix  que  feés  differencia  enfre  la  .j.  e  lautre  dels  .iij.  e 
enfre  la  .j.  els  .iij.  On,  per  assò  la  dona  li  dix  que  los  .iij. 
no  era  la  .j.  lautre  en  quant  eren  .iij.,  car  si  ho  eren  no 
serien  .iij.  e  serien  .j.  on  no  auría  .iij.;  mas  los  .iij.  en  quant 
ésser  .j.3son  la  .j.  lautre,  car  si  no  ho  eren  no  puría  ésser 
•j.  en  tres  ni  .iij.  en  .j.  e  serien  .iiij.,  en  los  quals  -iiij.,  .iij. 
no  serien  en  .j.  ni  .j.  no  seria  en  .iij.  M  20.  Com  la  dona 
ac  parlat  en  esta  manera  de  la  diversitat  e  de  la  concor- 
dansa  dels  .iij.  e  de  la  .).,  en  après  la  regina  li  manà  e  dix 
que  guardàs  lur  egualtat.  On,  la  dona  comensà  a  líger  e  a 
dir  que  la  .j.  era  eguaiment  per  los  .iij.  c  los  .iij.  eren 
egualment  sens  més  e  sens  menys  per  la  .j.,  c  .j.  no  era 
en  .j.  dels  .iij.  més  que  en  lautre  ni  era  negú^dels  tres  més 
en  la  .j.  que  lautre,  ni  negú  dels  .iij.  no  era  ans  que  lautre 

1.  E,  ab  lo  nombre. — 2.  A,  e  com  lo  nombre.  —  3.  E,  en  quant  eren 
en  .j. — 4.  A,  ni  era  la  .j. 


492  Ramon  Lull 

ni  ]a  .j.  no  fa  ans  quels  .iij.  ni  los  tres  ans  que  la  .].,  ni  la 
.j.  no  es  major  quels  .üj.  ni  que  negú  dels  .iij.  ni  negú  dels 
tres  no  es  major  que  la  .j.  on  son  los  .iij.;  car  si  assò  no 
era  enaxí,  cauria  majoria  e  menoría  e  temps  e  accident  en 
la  primera  figura  e  seria  la  figura  del  nombre  destruïda,  e 
assò  es  cosa  impossíbol.  4^  21.  Gloriós  Senyor!  Dementre 
que  la  dona  ligía  la  primera  figura  del  libre  segons  la  ma- 
nera damundita,  la  memòria  membrava  e  1  enteniment  en- 
tenia que  tot  lur  poder  fayen  en  legir  e  en  assumar  e  en 
differenciejar  la  suma  damundita,  e  car  per  la  forsa  de  la 
gran  fervor  del  voler  la  memòria  membrava  e  1  enteniment 
entenia,  per  assò  lo  voler  de  la  regina  lo  voler  de  la  dona 
amava  e  agraciava  amant  lo  remembrament  e  1  enteniment 
de  la  dona  qui  tot  lur  poder  fayen  en  legir  lo  libre.  On, 
per  assò  la  dona  remembrava  la  dona  qui  era  turmentada 
en  lo  drac  qui  no  sabia  remembrar  ab  la  memòria  ni  en- 
tendre ab  1  enteniment  ni  amar  ab  lo  voler  la  suma  de  la 
primera  figura. 

22.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè! 
Dementre  que  la  dona  per  la  manera  damundita  contem- 
plava en  la  primera  figura  del  libre,  en  après  la  regina  li 
dix  que  legis  les  proprietats  e  la  relació  de  la  .j.  e  de  los 
.iij.'  On,  per  assò  la  dona  dix  que  la  .j.  dels  .iij.  era  de  la 
.').  dels  .iij.  e  la  .j.  dels  .iij.  era  dels  .ij.  dels  .iij.,  per  tal  que 
los  .iij.  fossen  en  .j.  e  .j.  fos  en  .iij.  sens  que  la  .j.  no  fos 
ans  en  tres  que  los  .iij.  en  .j.,  ni  la  .j.  dels  .iij.  no  fos  ans 
ni  mellor  que  altre.  «  23.  Car  si  la  .j.  ois  .ij.  fossen  ans  e 
mellors* quels  .iij.,  o  la  .j.  fos  ans  e  mellor  que  la  .j.  dels 
.iij.  ois  .ij.,  no  pogra  ésser  .j.  en  iij.  acabadament  ni  .iij. 
no  pogren  ésser  acabadament  en  .].;  car  tota  ora  fallirà 
quantitats o  de  la  .j.  o  de  alcú  dels  .iij.;  e  assò  es  cosa  im- 
possibol  que  nulla  cosa  pusca  defallir  de  la  .j.  que  no  sia 
en  tres  ni  de  negú  dels  .iij.  que  no  sia  en  la  .j.,  car  si  era 


1.  A,  de  la  .j.  los  .iij.  — 2.  A,  melor.  —  3.  A,  alcuna  quantitat. 


L.  OE  Contemplació  493 

cosa  possíbol,  no  poría  csscr  la  figura  del  libre  vertadera- 
ment escrita  ni  afigurada,  ni  neguna  de  les  altres  figures  no 
porícn  contenir  veritat.  <•(  24.  Vertuós  Senyor!  Com  la  dona 
ac  lesta  e  assumada  la  primera  figura  del  libre,  esguardà  la 
regina  en  sa  cara,  e  la  regina  sumrís  e  feuli  molt  bell  sem- 
blant e  dixli  que  ella  avia  vertaderament  lest  en  lo  libre 
la  primera  figura.  On,  per  assò  la  dona  s acostà  a  la  porta 
del  palau  e  volc  entrar  en  lo  palau,  mas  la  regina  feu  sem- 
blant que  la  ferís  ab  1  espaa  e  la  dona  ac  paor  e  tornà  atràs; ' 
e  la  regina  dix  a  la  dona  que  no  podia  entrar  en  lo  palau 
d  entro  que  agués  lest  en  les  altres  figures  e  aquelles  agués 
assumades  axí  vertaderament  com  avia  assumada  la  prime- 
ra figura. 

25.  Vertader  Senyor  amorós  qui  sots  honrat  Deus  gloriós! 
Com  la  dona  ac  entès  que  no  poría  entrar  en  lo  palau  d  en- 
tro que  agués  lest  en  totes  les  figures,  adones  comensà  a 
legir  en  la  segona  figura  on  atrobà  escrit  que  .j.  de  .iij. 
pres  e  venc  en  .j.  e  en  .iij.  On,  la  dona  dix  que  la  .j.  de 
•iij.  venc  en  .j.  e  en  tres  per  tal  que  demostràs  que  .j.  es 
en  .iij.  e  tres  son  en  .j.  sens  més  e  sens  menys  e  sens  null 
defalliment  e  ab  tot  acabament;  car  la  .j.  els  .iij.  on  venc 
.).  de  .iij.  no  pogren  tam  be  reebre  conexensa  sens  que  la 
•j.  de  tres  no  entràs  en  .j.  e  en  tres,  com  feeren  com  .j.  de 
tres  venc  en  .j.  e  en  tres.  «K  26.  Gloriós  Senyor!  Com  la  do- 
na ac  assumada  vertaderament  la  segona  figura,  en  après 
se  mudà  a  sumar  la  tercera  figura  on  atrobà  escrit  que  .j. 
e  .iij.  e  .iij-  e  .j.  son  .j.  On,  la  dona  dix  que  per  so  eren  .j. 
e  .iij.  e  .iij.  e  .j.  .j.,  com  .j.  de  tres  entrà  en  .j.  e  en  .iij.  per 
tal  que  fos  conegut  que  .j.  es  en  .iij.  e  .iij.  son  en  .j.  e  que 
•j.  c  .iij.  e  .iij.  e  .j.  son  .j.,  lo  qual  .j.  es  diversament  unit 
de  .j.  e  .iij.  ab  altre  .j.  e  .iij.  a  donar  glòria  e  laor  al  .j.  qui 
es  en  .iij.  e  als  .iij.  qui  son  en  .].,  e  a  reebre  glòria  la  .j.  els 
tres  on  entra  .j.  de  .iij.  e  a  donar  la  glòria  als  individuus 


1.  E,  c  tornis  a  entras. 


494 


Ramon  Lull 


benahuirats  qui  son  semblants  a  la  .j.  e  als  tres  on  entra  .]. 
de  tres  segons  la  segona  figura.  >•<  27.  Verluós- Senyor!  Com 
la  dona  ac  esposta  la  tercera  figura,  en  après  comensà  a  lí_ 
ger  en  la  quarta  figura  en  la  qual  atrobà  escrit  que  .).  es  en 
.ij.  e  .ij.  son  en  .].  On,  la  dona  espòs  e  asumà  lo  nombre 
dient  que  .].  en  .ij.  e  .ij.  en  .j.  son  la  .j.  en  tres  e  tres  en 
.].,  e  .j. '  es  la  .j.  de  tres  qui  venc  en  .j.  e  en  .iij.  e  es  los  *  dos 
dels  .iij.  com  la  .j.  de  .iij.  venc  en  .j.  e  en  tres  e  es  .j.  e  .iij. 
e  .iij.  e  .].,  e  los  .ij.  qui  son  en  .j.  son  la  .j.  els  tres  de  la 
primera  figura  e  son  lo  nombre  de  la  segona  figura  e  de 
la  tercera.  On,  com  la  dona  ac  esposta  c  asumada  la  quar- 
ta figura,  adones  la  regina  li  donà  la  espaa  e  la  poma  el 
libre,  e  ab  molt  gran  honor  mes  la  dona  dintre  5  lo  palau. 

28.  Graciós  Senyor  humil  misericordiós!  Com  la  dona  ío 
entrada  en  lo  palau,  adones  la  regina  menà  la  dona  a  un 
molt  bell  e  molt  gran  arbre  qui  era  tot  vert  e  tot  resplan- 
dent  e  tot  carregat  de  flors  e  de  fruits,  lo  qual  arbre  avia 
nom  Arbre  de  lúu.  Dejús  1  arbre  en  un  bell  prat  seya  .j. 
animaHqui  era  molt  gran  e  molt  noble  e  molt  bell  e  molt 
bo  e  molt  gloriós:  aquell  animal  era  vestit  molt  noblement 
de  vestiments  reyals  blancs  e  vermells.  Denant  aquell  ani- 
mal avia  tres  fonts  molt  belles:  la  una  font  fo^de  lugor  c 
deresplandor,  de^Ia  autra  font  exía  aigua  qui  era  molt  clara 
e  molt  bella,  de  la  tercera  font  exía  sanc  molt  vermella. 
En  aquell  palau  avia  molts  aucells  de  diverses  colors:  los 
uns  aucells  eren  tots  luents  e  los  altres  eren  tots  blancs  e 
los  altres  tots  vermells,  e  alcuns  dels  aucells  hi  avia  qui 
eren  de  blanca  color  e  de  vermella.  Cascún  d  aquells  aucells 
cantava  denant  1  animal  qui  seya  dejús  1  Arbre  de  lúu,  e  lo 
cant  que  los  aucells  fayen  era  molt  agradable  e  plaent  al 
animal.  «K  29.  Dementre  que  la  dona  s adelitava  molt  glo- 
riosament en  la  vista  del  Arbre  de  lúu  e  del  animal  e  de 
les  fonts  c  dels  aucells  e  del  cant  7  que  los  aucells  fayen,  la 


I.  E,  e  la  .j.— 2.  A,  lo.— 3.  A,  mes  la  dontre. — 4.  A,  lo  animal.— 
5.  E,  era. — 6.  A,  manca  dt.—j.  A,  quant. 


L.  OE  Contemplació  495 

dona  viu  en  1  animal  lo  librc  on  eren  escrites  les  .iiij.  figures 
que  ella  avia  legides  a  la  porta  del  palau,  e  viu  que  en  la 
font  d  on  exía  lugor  bevien  aucells  qui  tots  luyen  e  resplan- 
díen,  e  en  la  font  on  exía  aigua  bevien  los  aucells  blancs, '  e 
en  la  font  on  exia  sanc  bevien  los  aucells  vermells,  *e  los  au- 
cells qui  eren  blancs  e  vermells  bevien  de  cada  una  de  les 
fonts  e  bevien  més  e  pus  sovin  que  neguns  dels  autres  au- 
cells, e  per  assò  cantaven  pus  alt  e  pus  clar  que  negú  dels 
altres  aucells.  4^  30.  Dementre  que  la  dona  estava,  Sènyer, 
en  esta  tan  gran  benenansa,  ella  viu  la  dona  qui  entrà  en 
lo  palau  enans  que  ella,  e  viu  aquella  estar  molt  ricament 
vestida  davant  1  animal;  e  en  la  una  mà  tenia  una  espaa  qui 
era  molt  major  que  la  sua,  e  en  lautra  mà  tenia  una  poma 
qui  no  era  tan  gran  com  la  sua,  e  la  dona  avia  molt  major 
plaer  de  la  espaa  de  sa  companyona  que  de  la  sua  per  so 
car  era  pus  bella  e  major  e  mellor;  mas  car  la  poma  sua 
era  major  c  mellor,  per  assò  s alegrava  e  s adelitava  molt 
més  en  la  sua  poma  que  en  cella  de  sa  companyona  adorant 
e  contemplant  e  feent  reverenciava  son  gloriós  Deu. 


•fe 


I.  A,  beuien  aucels  blancs.  —2.  A,  beuien  aucds  uermeyls.— 3.  E,  re- 
«crencia  c  honor. 


49^  Ramon  Lull 


f  Cap.  356.  Com  hom  per  moral  figu- 
ra e  per  morat  esposicio  ah  allegorta 
e  anigogía  entellectueja  la  celestial 
glòria  e  la  infernal  pena  adorant  e 
contemplant  nostre  Senyor  "Deus. 

^^^Sa  H  Deus  poderós  qui  sols  acabament  e  glòria  dels  vos- 
jlg^^jj  Ires  servidors!  Qui  vol  pei*  moral  figura  entcllec- 
»<T^^^  tual  entellectuejar  la  celestial  glòria  e  la  infernal 
pena,  sapia  per  les  comparacions  morals  sensuals  afigurar 
les  coses  entellectuals  en  son  remembrar  e  entendre  e  vo- 
ler, dient  que  .j.  home  ermità  religiós  contemplant  e  ado- 
rant los  vostres  honraments  e  les  vostres  vertuts  estava  en 
lo  cap  duna  gran  muntanya,  e  guardà  a  avall  en  una  gran 
vall  e  viu  estar  en  aquella  vall  tres  donzelles  e  .v.  dones  e 
.V.  bèsties  e  un  drac  qui  avia  tres  caps.  En  aquella  vall 
avien  grans  guerres  e  grans  treballs  per  los  quals  regeament 
cridaven  e  ploraven  es  planyien.  %  1.  Com  1  ermità,  Sènyer, 
ac  vista  la  vall  e  ac  oyts  los  plants  els  plors  qui  eren  en 
ella,  escriví  so  que  avia  vist  e  oyt  en  la  vall,  c  com  ho  ac 
escrit  legí  so  que  avia  escrit  e  comensàs  a  somriure  e  a 
maravellar.  Mas  com  legi  altra  vegada  so  que  avia  escrit, 
adones  entès  so  que  no  avia  entès  en  la  primera,  lo  qual 
enteniment  ac  per  la  primera  potencia:  on,  per  assò  entès 
que  la  lissó  que  avia  escrita  e  legida  seria  eternal  e  perdu- 
rable en  tots  temps,  per  lo  qual  durament  ac  1  ermità  molt 
gran  alegre  e  molt  gran  plaer.  >♦<  3.  Gloriós  Senyor!  Com 
1  ermità  se  fo  alegrat  per  la  manera  damundita,  adones  dix 
enfrc  sí  metex:  Benahuirat  seràs  si  sabs  membrar  e  entén- 


L.  DE  Contemplació  49^ 


dre  los  treballs  que  as  vists  e  oyts  en  lo  primer  libre,  e  si 
sabs  amar  so  que  membres  e  entens  en  lo  segon  libre-  On, 
dementre  que  1  ermità  parlava  ab  sí  metex  per  esta  mane- 
ra, ell  guardà  e  viu  les  tres  donzelles  e  les  ,v.  dones  e  les 
.V.  bèsties  e  lo  drac  qui  eren  en  molt  gran  treball  c  en 
molta  de  tribulació,  e  puxes  guardà  e  viu  1  animal  damun 
dit  sens  que  no  cessava  d  aquell  a  vèer. 

4.  Inmortal  Senyor  sens  par  e  sens  companya!  Dementre 
quel  hermità  guardava  1  animal,  ell  veya  la  una  de  les  .iij. 
donzelles  qui  membrava  so  que  fayen  les  dues  donzelles: 
on  la  donzella  pus  forment  membrava  so  que  fayen  les 
dues  donzelles,  pus  fortment  se  planyia  e  més  de  treballs 
sostenia  e  més  de  tribulació  donava  a  les  dues  donzelles; 
e  com  1  ermità  ac  vista  aquesta  donzella  qui  membrant  tur- 
mentava sí  metexa  e  les  altres,  après  comensà  a  guardar  a 
una  de  les  .iij.  donzelles  qui  veya  tot  so  que  les  dues  don- 
zelles fayen;  e  on  més  la  donzella  guardava  so  que  les  dues 
donzelles  fayen,  pus  fortment  turmentava  sí  metexa  e  les 
donzelles  que  veya.  On,  com  1  ermità  ac  vista  aquesta  don- 
zella qui  guardant,  sí  metexa  e  les  altres  donzelles  turmen- 
tava, en  après  guardà  en  la  tercera  donzella  e  viu  que 
aquella  desamava  les  dues  donzelles,  per  la  qual  desamor 
turmentava  sí  metexa  e  les  altres  molt  fortment.  'i^  5.  Com 
1  ermità  ac  vista  la  tribulació  e  la  malenansa  el  treball  qui 
era  en  les  tres  donzelles,  adones  comensà  a  cogitar  c  a 
pensar  com  cascuna  de  les  .iij.  donzelles  era  turmentada 
per  .iij.  diverses  maneres  multiplicades  en  .ix.  diverses  ma- 
leres;  car  cascuna  de  les  tres  donzelles  turmentant  les  dues, 
lava  dos  turments  a  les  dues  e  reebía  dos  turments  dab- 
llucs  e  .j.  de  sí  metexa:  on,  per  assò  los  turments  son  tan 
!{rans  e  tants  e  tan  mals,  que  no  es  cor  qui  ho '  pogués  aest- 
;i\ar  ni  boca  parlar  ni  orelles  oyr  ni  ulls  vèer;  car  aitant 
om  les  .iij.  donzelles  son  unides  e  ajustades  pus  fortment. 


I.  A,  quis  pogués. 

Contemplació- VI  1  -ja. 


Ü 


498  Ramon  Lull 

e  com  aquella  unió  sia  major  que  no  es '  nulla  unió  qui  sia 
en  altres  creatures  qui  no  sien  de  lur  espècia,  per  assò  es 
la  pena  major  e  pus  mala  que  no  es  nulla  pena  qui  sia  en 
nulla  altra  ^creatura.  «  6.  Honrat  Senyor!  Com  1  ermità  ac 
vista  e  cogitada  la  gran  pena  el  gran  treball  qui  era  en  les 
tres  donzelles,  adones  guardà  e  mirà  sí  metex,  e  viu  tanta 
de  glòria  e  de  benahuyransa  en  sí  metex  per  contraries  co- 
ses, com  es  la  pena  e  la  dolor  qui  era  en  les  .iij.  donzelles. 
On,  aitant  com  1  ermità  sa  glòria  e  sa  benahuyransa  re- 
membrava  e  entenia,  e  membrava  e  entenia  la  pena  e  la  tri- 
bulació de  les  donzelles,  daitant  pus  fortment  salegrava  e 
s  amava. 

7.  "Excellent  Senyor  sobre  totes  alfèes, '  honrat  en  totes  no- 
híèes!  Dementre  quel  hermità  veya  en  la  sua  ànima  aitanta 
de  benenansa  com  veya  en  les  .iij.  donzelles  de  malenansa, 
la  una  de  les  tres  donzelles  dix  a  les  dues:  Per  que  la  una 
de  vosaltres  guarda  la  benenansa  qui  es  en  1  ermità?  ni  per 
que  la  autra  ama  e  desija  aquella  benenansa?  Car  aitant 
com  vosaltres  tractats  del  hermità,  daitant  vosaltres  sots 
occasió  a  mos  treballs  e  jo  som  occasió  de  mes  greus  do- 
lors. On,  les  dues  donzelles  responeren  a  la  donzella  dients 
que  per  so  car  ella  membrava  la  benenansa  e  la  benahui- 
ransa  del  hermità,  per  assò  elles  no  podien  privar  de  ne- 
gociar en  la  benahuiransa  del  hermità;  mas  si  ella  sublida- 
va  del  hermità,  cascuna  delies  no  tractaria  de  la  benenansa 
del  hermità. '♦^  8.  Dementre  que  les  tres  donzelles  parla- 
ven, Sènyer,  en  esta  manera,  cascuna  de  les  .iij.  donzelles 
sacordà  e  dix  que  temptassen  cascuna  1  autra  e  que  cascu- 
na temptàs  sí  metexa  si  puríen  privar  1  ermità  de  sí  mete- 
xcs  per  tal  que  1  ermità  no  fos  occasió  a  lurs  treballs.  On, 
com  totes  les  .iij.  donzelles  agren  pres  aquest  acort,  adones 
la  una  volc  ublidar  1  ermità  e  1  autra  lo  volc-^innorar  e  1  autra 
volc  gitar  de  sí  lo  desig  que  avia  de  la  sua  benahuiransa.  On, 

I.  A,  sia. — a.  A,  manca  aquest  mot. —  3.  E,  sobre  tots  altres.— 
4.  A,E,  uol. 


L.  DE  Contemplació  499 


demcntre  que  cascuna  temptà  sí  metexa  per  esta  manera, 
la  una  donzella  membrà  que  nul!  temps  no  puría  ublidar  e 
lautra  entès  que  nul!  temps  no  puría  innorar  la  benahui- 
ransa  del  hermità,  ni  la  .iij."  donzella  null  temps  no  cessa- 
ria de  desijar  la  benahuiransa  del  hermità  e  null  temps  no 
auría  so  que  desijava.  <•(  9.  On,  dementre  que  les  tres  don- 
zelles assò  deyen,  la  una  dix  que  ella  era  ubligada  e  empre- 
sonada a  membrar,  e  la  autra  dix  atretal  que  ella  era  ubli- 
gada e  empresonada  a  entendre,  e  lautra  dix  que  ella  era 
ubligada  e  sotsmesa  a  desijar  la  benahuiransa  del  hermità 
eternalment  e  infinida,  per  tal  que  1  ermità  conegués  infíni- 
dament  e  perdurable  sa  benahuiransa  e  les  .iij.  donzelles 
coneguessen  lur  maledicció.  On,  per  assò  les  .iij.  donzelles 
foren  en  tan  gran  tristicia  e  dolor,  que  no  es  quiu  pogués 
dir  ni  aesmar:  car  enaxí  com  gran  temps  membraven  e  en- 
tenien en  lur  pena,  enaxí  gran  dolor  e  pena  sentien.  On, 
com  sentir  pena  segons  entendre  pena  infinida  sia  la  major 
pena  qui  pusca  ésser,  qui  es,  Sènyer,  qui  pusca  aestmar  lo 
sentiment  de  la  pena  ni  la  glòria  del  hermità  qui  aitanta 
de  glòria  sent  com  son  remembrament  remembra  que  sa 
glòria  no  aura  null  temps  fï? 

1  o.  Ob  vos,  Senyer,  qui  sots  glòria  d  amor  e  cumpliment 
de  -valor!  Dementre  quel  hermità  veya  e  oya  la  pena  e  la 
dolor  que  les  .iij.  donzelles  sostenien,  girà  sa  cara  a  les 
•v.  dones  e  viu  que  eren  en  molt  gran  pena  e  dolor.  La 
primera  dona  avia  .iiij.  mans  e  en  cascuna  de  ses  mans  te- 
nia un  coutell  e  ab  tots  quatre  los  coutells  qui  eren  molt 
aguts  e  tallants 'la  mesquina  de  dona  se  nafrava  es  tallava, 
e  en  totes  ses  nafres  flames  de  foc  e  pesses  de  glas  avia. 
^  \i.  En  après  quel  religiós  ac  vista  la  dona  qui  ab  los 
.iiij.  coutells  se  nafrava,  ell  guardà  e  viu  la  dona  segona 
qui  plorava  e  planyia  e  cridava  molt  fortment  planyent 
la  pena  e  la  dolor  que  la  dona  primera  sostenia* per  les 


1.  A,  taylins. — j.  A,  sostonia. 


500 


Ramon   Lull 


nafres  ques  faya;  car  aítant  com  sí  mctexa  auceía  •  e  nafra- 
va, daitant  era  la  segona  dona  turmentada  e  malmenada  c 
treballada.  En  après  guardà  1  ermità  e  viu  la  tercera  dona 
qui  no  faya  àls  mas  comptar  e  asumar  e  ymaginar  la  pena 
e  la  dolor  que  la  dona  segona  sostenia  e  sentia,  e  tant  no 
comptava  ni  asumava,  que  pogués  trobar  cap  ni  B  a  la  gran 
pena  que  la  dona  sostenia.  En  après  guardà  la  quarta  do- 
na e  viu  aquella  en  tan  gran  ira  e  en  tan  gran  tristicia  e 
en  tan  gran  desperacio,  que  no  es  hom  qui  ho  pogués  aes- 
mar  ni  dir;  car  tant  era  irada  e  despagada,  que  tot  quant 
veya  e  membrava  tot  ho  airava  e  tot  ho  desamava. 
4<  12.  Com  1  ermità,  Sènyer,  ac  vistes  les  quatre  doncs  qui 
eren  molt  fortment  treballades  e  turmentades,  ell  viu  la 
quinta  dona  qui  totes  les  quatre  dones  turmentava  e  tre- 
ballava de  molts  grans  turments  e  de  greus,  e  la  una  de 
les  quatre  dones  desijava  molt  fortment  remey  e  repòs  c 
cessament  de  ses  greus  langors  e  dolors;  mas  la  sua  ànima 
membrava  e  entenia  que  aquelles  sues  dolors  null  temps 
fi  no  aurien:  on,  per  assò  la  dona  senversava  e  sexia  de 
sa  natura  e  tenia  son  cap  a  avall  els  peus  a  amunt  on  que 
anàs  ni  estiés,  *e  per  lenversament  e  per  lo  treball  d  aque- 
lla dona  totes  les  altres  dones  eren  treballades  c  turmen- 
tades. On,  com  1  ermità  ac  vist  tot  lo  treball  e  la  dolor  qui 
era  en  les  dones,  en  après  comensà  a  guardar  e  a  ymagi- 
nar sí  metcx,  e  viu  en  sí  tot  lo  contrari  de  so  que  en  les  .v. 
dones  veya,  e  comensà  a  riure  e  a  ésser  molt  alegre.  On, 
la  dona  qui  tenia  lo  cap  a  avall  e  los  peus  a  amunt  ac  molt 
gran  ira  e  molt  gran  dolor  3  de  so  que  en  que  1  ermità  sale- 
grava  e  de  so  de  que  reya.* 

1 3.  Savi  Senyor  en  toies  savièes,  forls  en  Iotes  forces! 
Com  1  ermità  ac  vista  la  pena  e  la  dolor  que  les  .v.  dones 
sostenien,  ell  guardà  e  viu  les  .v.  bèsties  e  viu  aquelles 
molt  magres  e  molt  mesquines  e  despoderades  e  totes  ple- 

1,  E,  aucija. —  2.  E,  Jo  cap  a  aual  e  sos  peus  a  amunt  on  que  anas   ni 
esteges. — 3.  A,  ac  molt  gran  dolor. — 4.  E,  de  ques  reia. 


DE  Contemplació  501 


nes  de  ronya  e  de  sutzetat,  e  per  los  ulls  e  les  orelles  e  lo 
nas  e  la  boca  e  lo  cors  d  aquelles  exíen  flames  de  foc  qui 

totes  aquelles  bèsties  cremaven,  e  la  una  d  aquelles  bèsties 
cridava  e  blastomava  sí  metexa  e  sa  mare  e  totes  les  altres 
bèsties,  e  deya  que  aquella  pena  ni  aquella  dolor  fi  null 
temps  no  auría. '^  14.  Com  la  bèstia  ac  dites  aquestes  pa- 
raules, lermitàgardà  e  viu  que  cascuna  de  les  .v.  bèsties 
era  turmentada  molt  fortment  en  tres  maneres  de  turments: 
lo  primer  turment  era  que  la  una  turmentava  la  autra,  lo 
segon  turment  era  que  cascuna  turmentava  sí  metexa  ab 
1  autra,  lo  ters  turment  era  que  cascuna  turmentava  sí  me- 
texa ab  sa  natura  metexa.  On,  com  1  ermità  ac  vistes  estes 
.ijj-  maneres  de  turments,  ell  asumà  los  turments  e  atrobà 
que  en  cascuna  de  les  .v.  bèsties  era  turmentada  en  .xv. 
termenacions  multiplicades  e  compostes  de  les  .iij.  mane- 
res damun  dites.  <•(  15-  Com  1  ermità  ac,  Sènyer,  assumat  lo 
nombre  de  -iij.  en  .xv.,  adones  dix  que  aquella  pena  e  aque- 
lla dolor  era  tan  gran  dolor,  que  no  era  cor  dome  qui  la 
pogués  albirar  ni  aestmar.  On,  dementre  que  1  ermità  co- 
gitava  e  guardava  la  gran  pena  que  les  .v.  bèsties  sostenien, 
adones  comensà  a  guardar  son  cors  e  viu  en  sí  tot  lo  con- 
trari de  so  que  en  les  bèsties  veya:  on,  per  assò  1  ermità 
molt  fortment  salegrava.  Com  pus  lermità  salegrava,  pus 
fortment  les  bèsties  se  combatien  es  turmentaven  es  na- 
fraven, e  on  més  les  bèsties  se  nafraven  e  sauceyen,  pus 
fortment  lermità  era  abundós  de  glòria  e  de  benedicció 
en  presencia  de  son  gloriós  Deu. 

1 6.  ^b  Senyor  en  lo  qual  no  ha  null  defalliment,  abun- 
dós en  tol  acabament!  Com  lermità  ac  vista  la  pena  e  la  do- 
lor damun  dita,  en  après  ell  viu  lo  drac  qui  avia  .iij.  caps, 
e  en  cada  cap  ell  avia  una  boca  molt  gran  e  molt  cremant, 
e  en  cada  boca  ell  avia* dents  molt  agudes  e  molt  trencants, 
c  ab  cada  boca  ell  menjava  e  englutia  les  .iij.  donzelles 


I.  E,  nul  temps  fi  no  àuria. — 2.  E,  e  en  aquela  boca  auia. 


502 


Ramon  Lull 


damun dites.  Aquell  drac  avia  .ij.  peus:  en  la  .j.  avia  .iiij. 
glays  on  les  .v.  dones  nafrava  e  turmentava,  en  1  altre  peu 
avia  .V.  glays  on  nafrava  e  turmentava  les  .v.  bèsties. 
«  17.  Aquell  drac  avia,  Sènyer,  una  gran  coa  qui  era  axí 
cremant  com  tió  de  foc:  ab  aquella  coa  fevía  e  cremava  e 
turmentava '  sí  metex  per  son  cap  e  per  sos  peus  e  per 
tots  los  locs  de  son  cors  dintre  e  defora;  e  on  més  lo  drac 
ab  sa  coa  se  cremava  es  turmentava,  pus  fortmcnt  auceya 
e  nafrava  e  turmentava  les  .iij.  doncelles  e  les  .v.  dones  e 
les  .V.  bèsties;  e  on  pus  les  .iij,  donzelles  e  les  .v.  dones  e 
les  .V.  bèsties  eren  turmentades,  pus  fortment  lo  drac  tre- 
ballava e  turmentava  sí  metex.  4<  18.  Dementre  quel  hcr- 
mità,  Sènyer,  veya  la  pena  e  la  dolor  quel  drac  sostenia, 
ell  guardà  per  tota  la  vall  e  viu  tota  la  vall  plena  de  sem- 
blants dracs  d  aquell,  e  viu  que  cascú  dels  dracs  avia  en  sa 
boca  una  donzella  que  menjava  e  cascú  dels  dracs  turmen- 
tava .V.  dones  e  ,v.  bèsties  e  cada  drac  turmentava  si  me- 
tex, e  cada  donzella  e  cada  dona  e  cada  bèstia  turmentava 
lo  drac  on  eren  turmentades.  Cascú  dels  dracs  e  cascuna  de 
les  donzelles  e  de  les  dones  e  de  les  bèsties  cridaven  e  pla- 
nyien e  ploraven  molt  fortment  per  la  gran  pena  que  sos- 
tenien: on,  per  lo  gran  crit  qui  era  en  la  pregont  vall,  tota 
la  vall  retentía*e  resonava;  e  com  1  ermità  ac  vista  la  vall  e 
les  greus  penes  qui  en  ella  eren,  adones  ell  se  somris  e 
salegrà  molt  alegrement  e  pagada. 

19.  'ElernaU  Senyor,  all  sobre  iotes  aífèes!  Com  1  ermità 
ac  vistes  totes  les  greus  penes  damun  dites  es  fo  en  elles 
molt  fortment  alegrat,  ell  guardà  e  oi  que  cascú  dels  .iij. 
caps  de  cascú  dels  dracs  se  combatia  ab  lautre  e  cascú  na- 
frava e  turmentava  1  altre,  e  oi  que  la  .j.  dels  caps  deya 
que  la  pena  e  la  dolor  qui  era  en  aquella  vall  null  temps 
no  àuria  fi,  e  lautre  cap  dix  que  la  glòria  de  1  ermità  null 
temps  no  auría  íí,*c  lautre  cap  dix  que  tot  quant  avia  en  la 


j.  A,  trencava. — 2.  E,  en  Ic  pregont  e  en  la  gran  uayl  tota  la  uayl 
retcndia. — 3.  E,  Eccellent. — 4.  A,  manca  aquest  membre. 


L.  DE  Contemplació 


503 


vall  e  en  I  ermità  desamava  e  airava  e  blastomava.  4<  20.  Com 
1  ermità  ac  oydes  totes  aquestes  coses,  ell  oi  que  la  .j.  cap 
del  drac  dix  als  .ij.  caps  quant  seria  aquell  dia  que  ells  au- 
ríen  semblant  glòria  de  la  glòria  del  ermità,  e  los  .ij.  caps 
li  responeren  que  aquell  dia  null  temps  no  seria '  per  so  car 
lur  pena  null  temps  fi  no  auría.  On,  per  assò  lo  cap  qui  la 
glòria  del  hermità  desijava,  los  .ij.  caps  quil  metien  en  des- 
esperansa  blastomava  e  blastomava  si  metex  e  airava  com 
desijava  so  d  on  se  desesperava  e  so  que  null  temps  aver 
no  pudia.*'^  21.  Dementre  que  los  caps  dels  dracs  se  com- 
batien es  contrastaven,  cascú  dels  caps  gitava  en  flames  de 
foc  cascuna  de  les  tres  donzelles  e  cada  cap  gitava  al  altre 
les  .iij.  donzelles  e  ab  los  peus  gitava n  3  cada  de  les  .v. 
dones  e  de  les  .v.  bèsties  de  la  un  glai  al  altre,  e  la  dolor 
e  la  pena  que  lo  drac  e  les  donzelles  e  les  dones  e  les  bès- 
ties sostenien  no  pudia  ésser  major.  On,  qui  ha  orelles 
entellectuals  qui  oen  per  moral  esposicio  espiritual,  sapia 
oyr  entellectualment  les  greus  penes  infernals  e  la  gran 
benahuiransa  celestial. 

22.  Torts  Senyor  qui  forsats  e  vensels  totes  coses!  Com 
1  ermità  ac  oydes  e  vistes  totes  les  coses  damun  dites,  ell 
viu  e  oi  que  la  .j.  dels  caps  plorà  molt  agrament  e  molt 
fort,  e  dix  que  mala  anc*nasc  e  maleït  fo  aquell  dia  que  ell 
perdé  la  glòria  e  la  benahuiransa  del  hermità,  e  lautre  cap 
li  dix  que  ell  sen  meria^mal  per  los  grans  falliments  que 
fets  avia,  e  lautre  cap  comptava  e  asumava  la  granea  de  la 
glòria  que  perduda  avien  e  la  poca  quantitat  per  la  qual 
avien  perduda  la  glòria.  '«  23.  Dementre  que  la  .j.  cap  del 
drac  assumava  e  comptava  la  gran  glòria  del  hermità,  los 
dos  caps  lo  blastomaven  el  malayen  el  nafraven  el  comba- 
tien, dients:  On  pus  tu  ymagenes  ni  remembres  la  gran  glò- 
ria que  nos  perduda  avem  e  la  glòria  del  ermità,  més  de 
dolors  e  de  langors  nos  fas  sostenir,  per  quet  deym  et  ma- 

1.  A,  no  sessaria.  —  2.  E,  que  aucr  nul  temps  no  podia. — 3.  A,  gita- 
ua  en:  E,  gitauen.— 4.  E.  ac. — 5.  A,  quel  e)  sen  meria. 


504 


Ramon   Lull 


nam  que  d  aquí  avant  no  tractes  de  so  que  perdut  avem  ni 
de  la  glòria  del  hermità.  >•<  24.  Com  los  dos  caps,  Sènyer, 
del  drac  agren  reprès  lo  tercer  cap,  ell  lur  dix  que  axí  com 
era  costret  a  soferir  la  pena  que  sostenia  com  membrava  e 
ymaginava  la  greu  pena  qui  era  en  la  vall,  en  axí  era  costret 
a  ymaginar  e  a  membrar  la  glòria  del  hermità  e  la  glòria 
que  perduda  avia,  e  per  assò  no  pudía  àl  re  fer  mas  yma- 
ginar e  membrar  coses '  on  ymaginant  c  membrant  era  tur- 
mentat e  treballat  e  mort  en  foc  perdurable.  On,  demen- 
tre  que  lo  cap  deya  aquestes  paraules,  cascú  dels  .ij.  caps 
se  remembrava  e  entenia  que  en  aquella  ubligacio  e  en 
aquella  presó  e  costrenyiment  metexa  eren. 

25.  Jnmortal  Senyor  qui  sots  Sani  dels  sants!  Com  los 
•iij.  caps  dels  dracs* se  desconsolaven  e  sentristaven  de  les 
grans  angoxes  que  sostenien,  ^  la  .j.  dels  caps  dix  als  .ij.  que 
exissen  d  aquella  vall  orrible  e  escura,  e  que  pujassen  en  la 
muntanya  aver  la  glòria  que  en  aquella  avia  1  ermità  e  que 
fossen  semblants  al  Arbre  de  lúu.  4^  26.  Dementre  que  la 
.j.  dels  tres  caps  deya,  Sènyer,  aquestes  paraules,  venc* 
una  dona  molt  gran  e  molt  bella,  e  en  sa  mà  una  gran 
espaa  molt  aguda  e  molt  tallant  e  molt  flamejant,  de  la 
qual  espaa  tots  los  dracs  de  la  vall  se  espaordien,  e  pres 
los  .iij.  caps  del  drac  e  encadenàls  en  una  molt  gran  cade- 
na de  ferre  e  ligàls  en  la  prefunditat  de  la  vall,  e  per  tot 
assò  no  romàs  que  la  un  cap  no  dixés  que  fossen  semblants 
al  Arbre  de  lúu,  jassia  que  los  dos  caps  dixeren  que  la 
cadena  null  temps  nos  trencaria  ni  ells  en  lo  pug  d  on  eren 
devallats  no  pujarien.  -•<  27.  On,  dementre  que  los  .iij.  caps 
estaven,  Sènyer,  en  estes  paraules,  venc  una  dona  molt  gran 
c  molt  bella  e  en  sa  mà  portà  molt  bella  í  poma,  e  dix  la  .j, 
cap  a  la  .j.  dels  .ij.;  Si  tu  amaves  aquella  poma  e  pregaves 
la  dona  que  lat  donàs,  tots  .iij.  pujaríem  en  lo  pug  on  som 
cauts  e  seríem  semblants  a  1  ermità.  E  lo  cap  respòs:  Ja 


1.  E,  mas  imajenar  causes. — 2.  A,  de  dracs:  del  drac(?).— 3.   A,    sos- 
tenia.—4.  E,  uelc. — 5.  E,  .j."  molt  bela. 


L.  DE  Contemplació  505 

per  nulls  temps' jo  aquella  poma  no  demanaré  ne  amaré  ne 
volré;  mas  bé  vulría  que  pujassem  en  lo  pug  sens  la  poma. 
E  los  .ij.  caps  resposeren  e  dixeren:  Impossíbol  cosa  es 
que  nos  hi  puscam  pujar,  car  la  dona  qui  té  la  espaa  noi 
lexa  negún  pujar  nin  lexa  negú  exir  d  esta  vall  sinó  aquells 
qui  demanen  a  la  dona  la  poma:  on,  com  tu  no  ams  la  po- 
ma, doncs,  *  per  que  vols  pujar  en  lo  pug?  ni  per  que  dc- 
sijes  coses  impossibols?  On,  com  lo  cap  qui  desijava  ésser 
en  lo  pug  e  ésser  fora  de  la  vall  3  ac  oydes  aquestes  paraules, 
ell  respòs  e  dix:  E  vosaltres  ja  sabets  que  jo  desig  so  que 
no  puc  aver  e  que  desam  so  que  puría  aver  si  ho  volia  aver, 
lo  qual  voler  no  pusc^aver  per  tal  que  ajam  majors  treballs 
e  majors  dolors  per  ésser  punits  de  nostres  mortals  defa- 
lliments. 

28.  Amador  Senyor  de  vera  amor  qui  sots  honor  de  ver 
honrament!  Com  1  ermità  ac  vista  la  pena  e  la  dolor  qui  era 
en  la  vall,  ell  guardà  e  viu  volar  per  làer  a  amunt  e  a  avall 
e  per  totes  parts  molts  aucells.  Cascú  d  aquells  aucells^  avia 
.iij.  caps  e  .iiij.  ales,  e  cascú  dels  caps  loava  e  amava  lautre: 
ab  la  una  ala  volaven  los  aucells  al  Arbre  de  lúu  e  ab 
lautra  volaven  a  la  muntanya  e  ab  lautra  volaven  al  hermi- 
tà  e  ab  la  autra  volaven  en  vert^la  vall.  7  La  alegria  ni  la 
amor  nil  solàs  nil  deport  que  los  uns  aucells  movien  ab  los 
altres  ni  1  plaer  que  avien  en  vés  les  parts  on  volaven,  no  es 
cor  qui  ho  pogués  albirar  ni  boca  qui  ho  pogués  parlar. 
<t(  29.  Aitant  com  los  aucells  més  e  pus  ivasosament  vola- 
ven e  aitant  com  més  de  glòria  e  de  plaer  los  uns  aucells 
ab  los  altres  avien,  d  aitant  aquells  qui  eren  en  la  vall  pus 
fortment  se  complanyien^e  pus  greus  angoxes  e  dolors 
sentien;  e  aitant  com  celis  qui  eren  en  la  vall  eren,  Sènyer, 
pus  regeament  turmentats  e  treballats,  d  aitant  pus  fortment 
los  aucells  s  alegraven  e  s amaven  e  sasolassaven  los  uns  ab 
los  altres.  M  30.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol  en- 


I.  E,  nul  temps. —  2.   A,   adonc». — 3.   A,   del    uayll. — 4.    E,   puc. — 
5.  A,  manca  aquest  mot.  —  6.  E,  ues. — 7.  A,  lo  uayll. — 8.  A,  complayen. 


£o6  Ramon  Lull 

tellectuejar  la  celestial  glòria  e  la  infernal  pena,  sapia  afi- 
gurar per  tropología  per  morals  figures  sensuals  ab  entel- 
lectuals,  la  entellectual  figura  de  la  glòria  de  paradís  e  de 
la  pena  perdurable;  e  com  home,  Sènyer,  sia  compost  de 
.V.  potencies,  e  de  les  .v.  potencies  sien' compostes  tres 
vertuts  e  .v.  senys  sensuals  e  .v.  entellectuals,  e  car  totes 
estes  coses  reeben  figures  diverses  segons  loc  e  temps  e 
occasió,  doncs  qui  vol  entendre  una  figura  per  altra  segons 
moral  esposicio  o  segons  al•legoria  o  anegogía,  sapia  seguir 
la  art  e  la  manera  damundita,  car  per  la  dita  manera  pot 
hom  aver  conexensa  de  visions  e  de  somnis*  e  de  compara- 
cions c  de  apologus  e  de  les  altres  coses  semblants  a  aques- 
tes a  glòria  e  a  benedicció  de  vos  nostre 3  Senyor  Deu. 


§  Cap.  357.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant nostre  Senyor  Deus  entellec- 
tueja  la  moral  esposicio  entellectual. 


H  "Deus  gloriós  vertuós!  Jí  vos,  Sènyer,  sien  fetes  re- 
verencies e  honors.  Com  sien  .iiij.  esposicions,  es- 
l§  torial  c  tropología  e  al•legoria  e  anegogía,  nos. 


Sènyer,  no  tractam  en  est  loc  de  la  cstorial,  mas  de  la  mo- 
ral majorment  qui  es  tropología;  mas  com  en  romans  apel- 
lam  la  tropología  moral  esposicio  per  so  car  es  més  vulgar 
a  les  gents  qui  no  saben  latí,  per  assò  apellam  tota  la  es- 
posicio moral  figura  entellectual,  en  la  qual  figura  pot  hom 
aver  conexensa  de  la  figura  dallegoría  e  de  anegogía.  ■♦  On, 
com  tropología  s  sia  per  comparacions,  axí  com  per  munt  que 
entén  hom  príncep,  e  allegoría  sia  com  per  .j.  fet  entén 

I.   A,   manca  aquest   mot — 2.   somis. — 3.   A,  de   uos  de  noitre. — 
4.  A,  anogogia. — 5.  A,  tripologia. 


L.  DE  Contemplació  507 


hom  altre  en  est  mon,  axí  com  per  jherusalem  Sancta  Es- 
gleya, '  e  anigogía  sia  com  per  aquest  mon  entén  hom  altre 
o  per  les  sensualitats  les  entellectuitats,  doncs  qui  vol  aver 
conexensa  d  estes  esposicions  sapia  conèxer  la  art  e  la  ma- 
nera* d  aquest  capítol  e  dels  altres  capitols  qui  parlen  per 
manera  d  aquest  capítol.  4(  2.  Qui   les  esposicions  damun 
dites,  Sènyer,  niïs  semblants  qui  s afiguren  per  aquelles  vol 
conèxer  e  entendre,  sapia  aver  conexensa  de  la  potencia 
mutiva  en  qual  3  manera  ni  segons  quals  figures  fa  demos- 
tracions de  les  esposicions  damun  dites,  movent  les   tres 
vertuts  de  la  ànima  e  les  .iij.  potencies  e  los  .v.  senys  sen- 
suals c  los  .V.  entellectuals;  car  segons  que  la   mutiva  mou 
totes  estes  coses  e  segons  que  les  figures '♦se  formen  en 
aquestes  coses  per  lo  moviment  que  fa  delies  la  potencia 
mutiva,  segons  aquelles  figures  pot  hom  aver  conexensa  de 
les  .iiij.  universals  generals  esposicions  per  les  quals  totes 
coses  poden  ésser  enteses  e  espostes.  4(  3.  Verluós  Senyor! 
Qui  vol  entrar  en  aquest  encercament,  cove  que  sapia  co- 
nèxer .iiij.  moviments  segons  los  quals  la  potencia  mutiva 
mou  les  .iiij.  potencies:  lo  primer  moviment  es  com  la  mu- 
tiva mou  la  sensitiva  ab  la  vejetativa,  segon  moviment  es 
com  la  mutiva  mou  la  ymaginativa  ab  la  sensitiva,  ters  mo- 
viment es  com  la  mutiva  mou  la  racional  ab  la  ymaginativa, 
quart  moviment  es  com  la  mutiva  mou  ab  la  racional  la 
vejetable  e  la  sensitiva  e  la  ymaginativa,  o  mou  ab  la  veje- 
table  e  la  sensitiva  e  la  ymagenativa  la  racional,  ^o  mou  la 
sensitiva  ab  la  vejetable  e  la  ymaginativa  e  la  racional,  o 
mou  la  ymaginativa  ab  la  vejetable  e  la  sensitiva  e  la  ra- 
cional. On,  segons  assò  son  altres  .iiij.  moviments,  e  segons 
que  la  mutiva  mou  les  .iiij.  potencies  per  los  .vij.  moviments 
damun  dits,  sí  s  afiguren^  les  obres  de  les  .iij.  vertuts   de  la 
ànima  e  los  .v.  senys  sensuals  e  los  .v.  entellectuals,  per  les 


1.  E,  senten  gleya. — 2.  E,  de  la  art  e  de  la  manera. —  3.  A,  en  la 
qual. — 4.  A,  e  segons  aqueles  figures. — 5.  A,  manca  aquest  membre. — 
6.  A,  si  afiguren. 


5o8  Ramon  Lull 

quals  figures  hom  pot  entendre  e  conèxer  les  esposicions 
damun  dites. 

4.  Verluós  Senyor  ple  de  verlut  e  damor!  Com  la  mutiva 
mou  la  sentitiva  ab  la  vejetable,  adones  dona  o  toll  a  la 
vejetable,  sia  de  calor  o  de  fredor,  per  tal  que  per  fam  o 
per  set  la  sentitiva  se  mova  sintent  fam  o  set,  a  assò  qui  es 
de  necessitat  a  la  vejetable  segons  que  la  mutiva  la  mou 
tollent  o  minvant  per  acció  o  per  passió:  on,  com  la  mu- 
tiva ha  moguda  la  sensitiva  per  lo  moviment  que  dona  a  la 
vejetable,  adones  la  vejetable  per  moralitat  significa  a  la 
sentitiva  les  coses  a  ella  necessàries.  On,  qui  vol  aquesta 
significació  conèxer,  sapia  entendre  que  aquella  significa- 
ció es  moral  esposicio  significada  a  la  sensitiva,  per  tal 
ques  mova  a  satisfer  a  la  vejetable  en  so  que  la  mou  la 
mutiva.  "¥,  5.  Gloriós  Senyor!  Com  la  sensitiva  es  moguda 
per  occasió  del  moviment'  que  la  mutiva  fa  a  la  vejetativa, 
adones  la  mutiva  mou  la  ymaginativa  ab  la  sentitiva;  car  si 
la  mutiva  ha  moguda  la  vejetable  per  multiplicament  de 
calor  e  secor  e  per  minvament  de  fredor  e  de  humiditat, 
la  vejetable  significada  la  sensitiva  desijament  de  fredor  e 
de  humiditat,  e  la  sensitiva  sintent  set  desijarà  aiga  freda 
per  tal  que  signific  a  la  ymaginativa  com  ymagén  fonts  e 
aygues  per  tal  que  la  mutiva  mova  la  sensitiva  a  beure  ai- 
gua per  tal  que  satisfassa  a  la  vejetable.  On,  adones  com 
la  ymaginativa  es  moguda  per  esta  manera,  adones  la  sen- 
sitiva li  significa  morals  figures  per  tal  que  ymagén  les  co- 
ses qui  son  a  la  sentitiva  necessàries,  c  per  la  ymaginacio, 
que  les  coses  qui  son  en  potencia,  venguen  en  actu. 
»•(  6.  Jionraí  Senyor!  Com  la  mutiva  mou  la  racional  ab  la 
ymaginativa,  adones  fa  a  la  ymaginativa  ymaginar3a  aven- 
tura fonts  e  aigües  e  loes  frets  per  tal  que  la  raó  occasio- 
nadament  se  mova  a  remembrar  e  a  entendre  e  a  voler  so 
que  la  ymaginativa  ymagena,  e  puxes  que  totes  les  poten- 


I.  E,  de  mouiment. — i.  E,   significarà. — 3.    A,    fa   la   ymaginatiua   a 
ymaginar. 


L.  DE  Contemplació  509 

cies  se  mouen  de  grau  en  grau  a  satisfer  a  la  potencia  ve- 
jetable  c  puxcs  a  la  sensitiva  e  puxes  a  les  altres.'  On,  se- 
gons esta  manera  la  ymaginatiua  com  va  a  aventura  yma- 
ginant  so  que  la  sensitiva  occasioneja  a  la  imaginativa, 
adones  la  ymaginativa  per  morals  imaginacions  significa  a 
la  racional  la  moral  esposicio  de  so  que  la  sensitiva  requer 
per  la  vejetable.  On,  assò  metex  se  seguex  dels  altres  mo- 
viments composts,  com  la  racional  mou  les  altres  potencies 
e  com  totes  les  potencies  ensems  se  mouen  les  unes  les  al- 
tres per  tal  que  la  final  raó  per  que  son  creades  sapien  los 
homens  conèxer  per  morals  significacions  e  semblances. 

7.  "Elernal  Senyor  gloriós  qui  sots  benedicció  de  mes  amors! 
Enaxí  com  en  les  coses  sensuals  la  mutiva  mou  les  .iiij. 
potencies  per  tal  que  esponen  les  morals  demostracions, 
enaxí  la  mutiva  mou  les  quatre  potencies  per  tal  que  es- 
ponen significant  les  figures  entellectuals;  car  com  la  muti- 
va d  en  Pere  mou  per  oyr  o  per  vèer  la  ymaginativa  com 
en  Pere  ou  o  veu  que  en  Guillem  mor,  e*la  ymaginativa  li 
demostra  moralment  que  ell  morrà.  On,  per  so  es  per  la 
ymaginativa  moralment  espost  que  ell  morrà,  per  la  qual 
esposicio  la  racional  es  occasionada  a  ésser  moguda  a  mem- 
brar  los  peccats  que  ha  fets  e  la  viltat  d  aquest  mon,  e  a 
membrar  e  a  entendre  e  a  amar  misericòrdia  e  justícia  c 
son  creador,  a  membrar  3  e  entendre  la  glòria  e  la  pena 
del  autre  seggle.  "K  8.  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer:  car  com 
la  racional  reeb  les  morals  demostracions  de  la  ymagina- 
tiva, adones  membrant  e  entenent  e  amant  la  racional  son 
creador,  espòn  per  morals  demostracions  a  la  ymaginativa 
com  ymagén  vostres  honraments,  e  a  la  sensitiva  com  aja 
afliccions  per  passiva  vegetació,  per  tal  que  totes  .iiij.  les 
potencies  sien  sobjectes  a  la  raciona]  com  membrant  c  en- 
tenent e  amant  pusca  adorar  e  contemplar  son  honrat  Deu 
gloriós.  <•(  9.  Poderós  Senyor!  Com  la  ymaginativa  ymagena 

I.  A,  e  puxcs  altres. — a.  M,  tunc.  —  3.  A,  e  son  crcidor  c  a  mem- 
brar: M,  tui  Crtatoris  et  ad  memoràndum. 


5IO  Ramon  Lull 

les  bellèes  qui  son  en  les  coses  sensuals,  adones  significa 
dues  nianeres  de  moralitats:  la  una  es  vertuts,  car  per  be- 
llèes sensuals  son  significades  vertuts  qui  son  bellèes  entel- 
lectuals  en  la  ànima;  e  lautra  manera  es  que  com  la  yma- 
ginativa  ymagena  bellèes  sensuals  c  ornaments  de  vestirs  • 
e  daltres  coses,  adones  significa  moralment  a  la  raó  ques 
mova  a  membrar  e  a  entendre  e  a  voler  les  vanitats  els  de- 
lits daquest  mon  per  tal  que  sia  culpable  e  viciosa  en  son 
remembrar  e  entendre  e  voler. 

1  o.  Drelurer  Senyor  en  glòria  e  en  pena!  Com  la  yma- 
ginativa  va  ymaginant  a  aventura  vanagloria,  o  alcuna  cosa 
vana  o  no  necessària,  o  alcuna  cosa  qui  seria  peccat  si  oc- 
casionadament  era  ymaginada,  adones  la  ymaginativa  per 
moral  semblansa  significa  a  la  raó  ques  mova  occasiona- 
dament  a  membrar  e  a  entendre  e  a  amar  vos  e  vostre  hon- 
rament,  o  a  membrar  e  a  entendre  e  a  voler  occasionada- 
mentles  coses  a  aventura  imagenades;  e  com  la  imagenativa 
imagena  a  aventura  la  vostra  glòria  e  la  infernal  pena,  adones 
significa  per  moral  semblansa  a  la  raó  ques  mova  occasio- 
nadament  a  membrar  e  a  entendre  e  a  amar  vostra  glòria 
e  a  irar  e  a  desamar  la  mortal  *  pena  perdurable.  «K  1 1 .  Amo- 
rós Senyor!  Com  la  ymaginativa  ymagena  peccat  e  sutzetat 
e  culpa,  adones  per  moral  semblansa  significa  a  la  racional 
los  defalliments  qui  son  en  home,  per  tal  que  la  racional 
per  allegoría  remembre  e  entena  e  am  1  acabament  e  les 
vertuts  qui  son  en  vos;  e  com  la  racional  no  reeb  so  que 
la  ymaginativa  li  significa,  adones  per  morals  semblances 3 
de  la  ymaginativa,  la  racional  significa  de  sí  metexa  per 
anegogía  que  en  lautre  seggle  aura  pena,  per  so  car  no  vol 
reebre  los  significats  qui  son  demostrants  los  vostres  hon- 
raments  en  est  mon  per  tal  que  en  lautre  hom  sia  gloriejat 
en  vos.  %  12.  On,  com  assò  sia  enaxí,  Sènyer,  que  les  unes 
potencies  esponen  a  les  altres  les  esposicions  damun dites. 


I.  E,  de  uertutr.— 2.  E,  moral.— 3.  A,  per  morals  semblants. 


L.  DE  Contemplació  51 


com  les  unes  potencies  volen  reebre  de  les  altres,  adones 
sab  hom  apercebre  e  conèxer  les  significacions  e  les  demos- 
tracions qui  venen  per  semblants  o  per  somnis '  o  per  vi- 
sions o  per  paraules  o  per  signes  o  per  les  altres  coses 
sensuals  o  entellectuals.  Mas  com  les  unes  potencies  no 
volen  reebre  de  les  altres  so  que  signifiquen  les  unes  a 
les  altres,  adones  no  sab  hom  aver  conexensa  de  les  .iiij. 
esposicions  generals:  on,  per  assò  los  homens  son  errats  en 
les  coses  que  esponen;  car  tal  cosa  deurien  "espondre  se- 
gons esposicio  estorial  que  la  esponen  moral,  e  tal  segons 
moral  qui  deuria  ésser  esposta  per  allegoría  o  per  anigogía, 
e  axí  de  les  altres  esposicions:  on,  per  assò  los  homens  no 
saben  usar  ni  fruir  segons  la  final  raó  per  que  son  creats. 

1 3.  Savi  Senyor  en  Iotes  savièes,  honrat  Senyor  en  lots 
bonraments!  Com  la  ymaginativa  ymagena  vos  si  sots  en 
ésser  o  no,  adones  significa  per  moral  esposicio  a  la  racio- 
nal que  la  raó  eneerc  los  significats  morals  per  los  quals  per 
anigogía  pusca  entendre  que  vos  siats  en  ésser;  e  com  la 
racional  no  reeb  so  que  la  ymaginativa  li  demostra,  adones 
la  racional  per  sa  negligència  e  per  sa  desordonacio  sig- 
nifica falsament  a  la  ymaginativa  que  vos  no  sots  en  ésser, 
per  la  qual  falsa  significació  la  ymaginativa  ymagena  falsa- 
ment ab  falsa  opinió  que  no  sia  altra  cosa  sinó  aquest  mon 
tan  solament.  4(  14.  Gloriós  Senyor!  Com  la  ymaginativa 
ymagena  vos  si  sots  en  ésser  o  no  e  la  raó  encerca  vos  si 
sots  en  ésser  o  no,  si  tant  es  que  la  raó  no  pusca  atrobar^ 
so  que  encerca  e  per  son  defalliment  no  pusca  bastar  a 
reebre  los  significats  morals  qui  signifiquen  que  vos  sots  en 
ésser,  adones  la  ymaginativa  significa  per  morals  demos- 
tracions a  la  racional  que  entena  sos  defalliments  per  tal 
que  aja  fe  e  creensa  en  so  que  no  pot  entendre.  On,  com 
la  raó  no  vol  creure  ■♦so  que  no  pot  entendre,  adones  per 
morals  significats  son  demostrats  vicis  c  culpes  en  la  racio- 


I.  A,  sompnis.— 2.  A,  deuria.  -3.  E,  acabar. — 4.  E,  entendre. 


512  Ramon  Lull 

nal,  per  les  quals  son  signiíicades  allegorialment  les  vostres 
vertuts  '  c  acabaments.  4(  15.  Verluós  Senyor!  Moltes  vega- 
des se  esdevé  que  la  ymaginativa  ymagena  vos,  ans  quel 
mon  fos,  què  fayets  ni  on  estavets.  On,  dementrc  que  la 
ymaginativa  assò  ymagena,  adones  es  significat  per  la  mo- 
ral significació  a  la  raó  que  entena  que  vos  erets  en  vostre 
acabament  metex  senes  loc,  e  que  gloriejavets  en  vos  me- 
tcx  frucnt  vos  metex  vostres  vertuts  metexes  axí  acabada- 
ment  com  ara  com  lo  mon  es.  Mas  com  la  raó  no  vol  ree- 
bre  los  morals  significats,  adones  desendressa  la  ymagi- 
nativa en  so  que  ymagena,  per  lo  qual  desendressament  la 
ymaginativa  reeb  falsa  demostració:  car  axí  com  per  fe- 
blea  de  cervell  la  vista  corporal  reeb  falses  visions,  axí  la 
ymaginacio  per  desordonada  racionalitat  ymagena  irises 
demostracions. 

1 6.  Poderós  Senyor  en  toies  forces,  forts  Senyor  en  tots 
poders!  Com  la  ymaginativa  ymagena  vos  per  que  no  creàs 
enans  lo  mon,  e  per  que  no  creàs  major  mon  e  en  molt  ma- 
jor quantitat  que  no  es  lo  mon,  e  per  que  no  creàs  molts 
seggles  e  molt  majors  vertuts  en  cascú*dels  individuus, 
adones  la  ymaginativa  ymaginant  aquestes  coses  significa 
^er  al•legoria  a  la  raó  que  entena  per  la  ymaginacio  les 
vostres  grans  vertuts  infinides  acabades  eternals,  per  tal 
que  la  raó  entena  que  tota  creatura  cove  ésser  finida  e  ter- 
menada  en  temps  e  en  quantitat  en  tal  covinentea  e  en  tal 
ordonament  e  en  tal  preporcionalitat'e  en  tal  estament,  que 
per  anigogía  sia  entès  que  vos  sots  acabat  en  crear  al  mon 
temps  c  quantitat  e  qualitat  en  tal  ordonacio  que  sien^co- 
negudes  totes  vostres  vertuts  acabades.  '•<  17.  Vertuós  Se- 
nyor! En  axí  com  lo  savi  maestre  qui  veu  ymagenant  la  for- 
ma de  la  nau  ans  que  fassa  la  nau,  en  axí  vos  ans  quel  mon 
fos  creat  sabíets  qual  temps  ni  qual  quantitat  ne  quina 
qualitat  era  covinent  al  mon.  On,  segons  que  ans  quel  mon 

I.  E,  qutlitatz  e  uertutz.—  2.  E,  cascuns. —  3.  A,E,  preposionalitat. — 
4.  E,  qucn  sicn. 


L.  OE  Contemplació  513 

fos  ho  sabia  vostre  saber, '  segons  aquella  conexensa  ho  vo- 
lia vostre  voler,  per  tal  que  vostre  poder  donàs  al  mon  tal 
estament  e  tal  proporcionalitat  quis  covengués  ab  vostre* 
saber  e  voler  segons  1  acabament  qui  es  en  vostre  poder  e 
saber  e  voler.  On,  enaxí  com  la  ymaginacio  e  la  raó  del 
maestre  seria  vana  e  defalient  si  no  sabia  la  faysó  de  la 
nau  ans  que  la  feés  e  son  voler  fos  major  en  fer  la  nau  que 
no  sab  son  saber  ni  no  pot  son  poder,  enaxi  fora  va  e  de- 
falient vostre  saber  si  no  sabés  al  mon  comensament  e  fi,  e 
si  no  feés  lo  mon  en  la  disposició  que  vol  vostre  voler  e 
pot  vostre  poder.  >♦<  18.  Honrat  Senyor!  Com  la  raó  creu 
que  vos  sots  creador  e  avets  creat  lo  mon  e  la  ymaginacio 
ymagena  que  lo  firmament  nos  corromp  ni  es  engenrat, 
adones  per  moral  demostració  significa  falsament  a  la  raó 
que  no  crea  quel  mon  sia  creat  e  que  per  al•legoria  sapia 
que  sia  etemal.  On,  dementre  que  la  raó  se  vol  exir  de  sa 
creensa  e  vol  afermar  quel  mon  sia  eternal,  adones  per 
anigogia  es  significat  a  la  raó  com  encerc  vos  si  sots  en 
ésser  o  no,  e  com '  vos  aura  atrobat,  que  encerc  per  morals 
significacions  vostres  vertuts  enteses  per  allegoria,  per  tal 
que  [per]  anigogia  entena  que  vos  avets  creat  lo  mon  jassia 
que  lo  mon  no  sia  engenrat  ni  corrumput  quant  en  si:  car 
enaxi  com  la  elemental  forma  en  animal  racional  reeb  ge- 
neració e  corrupció  accidentalment  per  peccat,  enaxi  la 
forma  del  firmament  reeb  conservament  per  la  vertut  que 
ha  reebuda  de  son  creador. 

1 9.  Piadós  Senyor  ple  de  pietat  e  de  misericòrdia!  Com 
la  ymaginativa  ymagena  que  molts  deus  sien  en  ésser, 
adones  la  allegoria  significa  a  la  raó  que  encerc  que  no  es 
mas  un  deu  en  ésser  tan  solament,  segons  que  atropologia 
significa  per  les  creatures;  e  com  la  ymaginativa  ymagena 
que  impossibol  cosa  es  que  en  vostra  unitat  sia  trinitat  de 
persones,  adones  per  allegoria  es  significat  a  la  raó  que 


1.  E,  uostre  uoler. — i.  E,  als  uostres. — 3.  E,  can. 

CoNTBMrLACIO- VI 1  -33. 


5'4 


Ramon  Lull 


entena  la  diversitat  qui  es  enfre  una  proprietat  e  altra  en 
vostra  unitat;  e  com  la  ymaginativa  ymagena  que  lo  Pare 
es  ans  quel  Fill  e  lo  Pare  el  Fill  son  ans  quel  Sant  Espi- 
rit  per  la  generació  quel  Fill  reeb  del  Pare  e  per  la  pro- 
cessio  quel  Sant  Espirit  reeb  del  Pare  e  del  Fill,  adones 
al•legoria  significa  que  la  raó  entena  egualtat  de  ver- 
tut  e  dacabament' en  vostra  trinitat  e  en  vostra  unitat. 
»•<  20.  Honrat  Senyor!  Com  la  ymaginativa  ymagena  que  la 
lig  dels  jueus  o  dels  sarraïns  es  mellor  que  cella  dels  cres- 
tians,  adones  la  allegoría  significa  a  la  raó  que  encerc  qual 
lig  de  totes  .iij.  es  mellor,  ni  per  qual* lig  la  anigogía 
significa  mills  1  acabament  qui  es  en  vostres  vertuts;  e  com 
la  ymaginativa  ymagena  que  vos  ajats  creat  peccat,  adones 
la  allegoría  significa  a  la  anigogía  que  encerc  los  significats 
qui  signifiquen  vostres  acabades  vertuts,  per  les  quals  ani- 
gogía entén  que  vos  no  avets  creat  peccat;  e  com  la  yma- 
ginativa ymagena  que  fassa  almoyna  o  vaja  en  romeria  o 
fassa  alcún  bé,  adones  allegoría  significa  a  la  anigogía  la 
entcncio  primera  e  la  segona  per  tal  que  entena  si  vos  sots 
en  la  ymaginacio  o  no;  e  com  la  estorial  esposicio  diu  que 
vos  vos  encarnàs  c  murís,  adones  la  moral  significa  a  la 
allegoría  e  la  allegoría  a  la  anigogía  segons  lurs  propries 
significacions,  que  vos  nous  alteràs  ni  murís  ni  aguès  mare 
ni  menjàs  ni  aguès  nulla  passió  en  quant  la  deitat.  >•(  21.  Hu- 
mil Senyor!  Com  la  ymaginativa  ymagena  que  no  es 3  resur- 
recció ni  lo  peccat  original  no  es  res,  adones  la  ymagina- 
tiva va  per  la  esposicio  estorial  e  moral  més  que  per  la 
allegorial  e  la  anegogía,  e  assò  es  per  so  que  la  allegoría  e 
anegogía  traguen  la  ymaginacio  de  la  esposicio  estorial  e 
moral  e  que  la  pujen  a  cercar  los  significats  per  los  quals 
la  allegoría  e  la  anegogía  entenen  que  lo  dia  de  resurrecció 
e  lo  peccat  original  fo  significat  en  la  vostra  encarnació  e 
passió  e  resurrecció;  mas  com  la  ymaginacio  nos  sab*mu- 


I.  E,  de  uertut  e  de  qualitatz  e  dacabament. —2.  A,  ni  per  la  qual.- 
3.  E,  que  no  sia. — 4.  A,  no  sab. 


L.  DE  Contemplació  515 

dar  duna  esposicio  a  altra  c  no  ama  tant  nuUa  esposicio 
com  la  estorial,  adones  es  desordonada  c  desendressada  en 
so  que  ymagena,  axí  com  la  fembra  que  per  sobre  gran 
amor  li  es  semblant  que  son  fill  sia  de  pus  bella  figura  que 
altre. 

22.  Ob  vos,  Sènyer,  qui  de  no  re  avets  creat  tot  quant  es! 
Com  la  ymaginatjva  ymagena  qual  cosa  ni  què  es  vostra 
divina  essència  gloriosa,  adones  per  allegoría  significa  a  la 
racionalitat  que  ella  rcmembrc  c  entena  que  en  est  mon 
no  pot  membrar  ni  saber  qual  cosa  sia  ni  què  sia  vostra 
essència  divina  en  sí  metexa;  mas  com  la  racionalitat  no 
reeb  la  esposicio  allegorical  de  la  ymaginativa  e  costreny 
la  ymaginativa  a  ymaginar  e  a  encercar  per  la  esposicio  es- 
torial o  moral  qual  ni  què  cosa  sia  vostra  essència,  adones 
ha  la  racional  culpa  en  so  que  no  reeb  de  la  ymaginativa 
c  en  so  que  dona  a  la  ymaginativa,  per  la  qual  culpa  la 
ymaginativa  ha  culpa  de  so  que  reeb  de  la  racional  e  no 
ymagena  la  anigogía  qui  significa  que  per  nulla  cosa  qui 
sia  en  est  mon,  la  vostra  essència  no  pot  hom  saber  què 
ses  en  sí  metexa;  car  si  en  est  mon  hom  avia  delia  cone- 
xensa,  aquest  mon  no  auría  differencia  ab  la  celestial  glò- 
ria en  la  qual  hom  ha  conexensa  de  la  vostra  essència  glo- 
riosa. ••(  23.  Vertuós  Senyor!  Com  la  ymaginativa  ymaginant 
afigura  e  forma  predestinació  per  1  acabament  de 'vostre 
saber,  adones  per  la  allegoría  significa  e  espòn  a  la  racio- 
nal potencia  que  sia  membrant  e  entenent  e  amant  1  acaba- 
ment de  vostre  gloriós  poder  e  voler  e  dretura  e  miseri- 
còrdia; car  si  vostre  saber  sab  sí  metex  acabat  por  so  car 
sab  aquells  quis  perdran  e  aquells  quis  salvaran,  doncs  de 
necessària  cove  que  sapia  sí  metex  acabat  en  saber  que 
aquells  qui s  salvaran  e  aquells  quis  perdran,  se  salvaran 
es  perdran  per  dretura;  car  si  vostre  saber  sabia  que  ells 
se  perdcssen  es  salvassen  injuriosamenl,  vostre  saber  sa- 

I.  E.  del. 


^í6  Ramon  Lull 

bría  en  vos  defalliment  de  justicia  per  la  qual  defalliria  en 
vos  poder  e  voler  e  misericòrdia  e  dretura;  e  sí  assò  era 
enaxí,  lo  saber  sabria  en  sí  defalliment  en  so  que  sabria 
en  vos  defalliment,  e  sabria  en  so  que  seguiria  de  vostra 
obra  defalliment,  e  sabria  més  d  acabament  en  la  predesti- 
nació que  en  si  metex;  e  assò  es  cosa  impossíbol.  >•<  24.  Com 
la  ymaginativa  ymagena,  Sènyer,  quel  mon  no  sia  ordonat 
e  sia  caut'  en  desordonacio  per  so  com  hom  ic  mor  e  ic  ha 
fam  e  set  e  calt  e  fret  e  malauties  e  treballs  e  moltes  dal- 
tres  penes,  adones  la  ymaninativa  ymaginant  desordonacio 
significa  a  la  raó  que  per  la  allegoría  sia  membrant  e  en- 
tenent ordonacio,  per  tal  que  anegogía  per  la  desordonacio 
del  mon  entena  la  ordonacio  del  mon  entenent  1  acabament 
de  vostres  vertuts  qui  per  allegoría  son  significades  en  la 
desordonacio  del  mon  desordonat  per  peccat:  car  enaxí 
com  laur  e  argent  son  occasió  com  la  mercaderia  *  venga 
duna  terra  en  altra  e  los  uns  homens  pusquen  aver  so  que 
no  an  dels  homens  qui  aquella  cosa  an,  enaxí  la  ymagina- 
tiva ymaginant  la  desordonacio  del  mon  es  occasió  com  la 
raó  sia  membrant  e  entenent  la  ordonacio  qui  es  en  lo  mon 
ordonada  per  vostres  vertuts  glorioses. 

25.  Jlh  Sènyer  Deus  gloriós  en  lo  qual  se  confien  mes 
amors!  Com  la  ymaginativa  ymaginant  ha  opinió  que  so 
qui  es  ver  sia  fals  e  so  qui  es  fals  sia  ver,  adones  per  tro- 
pología  3  significa  a  la  raó  que  encerc  los  significats  per  los 
quals  es  significat  so  qui  es  ver  ésser  ver  e  so  qui  es  fals 
ésser  fals;  mas  com  la  raó  no  reeb  de  la  ymaginacio  so  que 
li  significa  e  està  ociosa  en  encercar  los  significats  per  los 
quals  se  demostra  ver  e  fals,  adones  la  raó  es  injuriosa  a 
la  ymaginacio  e  lexa  aquella  en  error  e  lexala  tota  embar- 
besclada-^e  no  li  ajuda  en  re;  e  com  axi  com  la  una  mà  es 
ubligada  que  ajut  a  lautra,  enaxí  es  cascuna  de  les  poten- 
cies ubligada  que  ajut  a  lautra:  on,  per  assò  la  raó  es  in- 


I.  E,   e   sia   tant.— 2.   A,   mercadria.~-3.   A,   tripologia    (passim). — 
4,  E,  enbarbiascada. 


L.  DE  Contemplació  517 

juriosa  a  la  ymaginacio  com  no  li  ajuda  a  assò  qui  li  es  ne- 
cessari. 4(  26.  Enaxf  com  lome  qui  dorm  desperta  hom 
tocant  o  cridant, '  enaxí  la  ymaginativa  per  naframent  e  per 
temptació  entellectual  desperta  la  raó  com  dorm  en  la  po- 
tencia, per  tal  que  venga  en  actu  cercar  los  significats  per 
los  quals  la  ymaginacio  pusca  ymaginar  verita-t  en  so  qui 
es  ver  e  falsetat  en  so  qui  es  fals.  Mas  com  la  raó  no  vol 
pujar  sa  vertut  sobre  la  ymaginacio  qui  no  li  bastava  yma- 
ginar veritat  ni  falsetat,  adones  la  raó  es  culpable  com  no 
usa  de  la  vertut  la  qual  ha  major  potencialment  que  la 
ymaginacio;  e  per  assò  es  la  raó  semblant  al  malvat  prín- 
cep qui  es  senyor  potencialment  de  son  vil  vassall  e  fas 
vassall  actualment  d  aquell.  «  27.  Amorós  Senyor!  Com  la 
raó  no  pot  apercebre  los  significats  per  los  quals  es  de- 
mostrada veritat  e  falsetat,  adones  la  raó  en  sí  ha  3  defalli- 
ment per  lo  qual  no  sab  apercebre  ni  saber  les  .iiij.  espo- 
sicions  generals.  On,  enaxí  com  lome  orb  no  sab  usar  de 
color,  enaxí  la  raó  no  sab  detriar  enfre  ver  e  fals,  ni  la 
ymaginacio  no  pot  a  ella  significar  ver  ni  fals  sens  les  .iiij. 
esposicions,  axí  com  lome  qui  es  orb  no  pot  vèer  color 
sens  vista  corporal.  On,  jassía  assò,  Sènyer,  que  la  ymagina- 
cio signific  a  la  raó  ver  e  fals  per  les  .iiij.  esposicions,  per 
tot  assó  nos  seguex  que  la  ymaginacio  sapia  sens  la  raó 
detriar  enfre  ver  e  fals;  mas  enaxí  com  lo  foc  sens  voler  e 
saber  desija  a  pujar  a  amunt,  *  en  axí  la  ymaginacio  sens  sa- 
ber ver  e  fols  com  la  raó  no  entén  ver  ni  fals,  significa  a  la 
raó  per  les  .iiij.  esposicions  ver  e  fals  per  tal  que  la  raó  sen- 
drès  a  saber  ver  e  fals. 

28.  Senyor  qui  sanats  mes  langors  com  ma  ànima  ama  les 
vostres  laors!  Com  la  ymaginacio  ymagena  per  la  estorial 
esposicio  que  la  hòstia  sacrada  no  es  carn  nil  vi  sacrat  no 
es  sanc,  adones  per  tropología  significa  a  la  raó  que  enaxí 
com  de  pa  e  de  vi  sengenra  en  la  vejetable  potencia  segons 

I.  E,  cridant  o  tocant. —  ^.  E,  qui  no  basta. —  3.  E,  à  la  rao  en  si. — 
4.  E,  a  amont. 


518  Ramon  Lull 

cors  natural  carn  e  sanc,  enaxí  de  hòstia  sacrada  pot  esde- 
venir carn  e  de  vi  sacrat  sanc  per  vertut  de  paraules,  per 
les  quals  paraules  allegoría  significa  a  la  raó  vostre  acabat 
poder  e  saber  e  voler  e  humilitat  com  la  ymaginativa  yma- 
gena  lo  contrari  dacabat  poder  e  saber  e  voler  e  humilitat, 
per  tal  que  anigogía  per  allegoría  pusca  fruir  vostre  acabat 
poder  e  saber  e  voler  e  pusca  adorar  e  contemplar  vostra 
humanitat '  gloriosa.  "K  29.  Com  la  ymaginacio,  Sènyer,  yma- 
gina  que  sots  color  e  sabor  e  forma  de  pa  e  de  vi  no  pus- 
ca ésser  carn  ni  sanc,  adones  usa  la  ymaginacio  de  lo  cors 
natural,  per  tal  que  la  raó  per  allegoría  sia  membrant  e 
entenent  com  contra  cors  natural  fo  creat  lo  mon  de  no  re 
c  fo  fet  Adam  de  terra  e  Eva  de  la  costella*  d  Adam,  e  fo  la 
mar  uberta  al  trip  de  Irrael,  e  fo  la  mannà  del  desert,  e  con- 
tra cors  de  natura  es  resurrecció.  On,  tot  assò  es  significat 
a  la  raó  per  allegoría,  per  tal  que  la  raó  membre  e  entena 
que  per  acabat  poder  e  saber  e  voler  e  per  acabada  humi- 
litat, pot  la  ymaginacio  ymaginar  contra  cors  de  natura  sots 
forma  3  de  pa  e  de  vi  la  carn  e  la  sanc  sanctificada  gloriosa 
de  nostre  Senyor  Jhesu  Christ,  4(  30.  Com  la  ymaginativa 
ymagena  lo  plaer  el  bon  saber  daquest  mon,  adones  per 
tropología  significa  a  la  raó  que  per  allegoría  pug  a  la  ane- 
gogía  membrar  e  entendre  la  glòria  celestial;  e  com  la  yma- 
ginativa ymagena  la  pena  e  lo  treball  que  hom  ha  en  est 
mon,  adones  significa  a  la  raó  que  membre  e  entena  per  tro- 
pología per  tal  que  la  allegoría  pug  membransa  e  enteni- 
ment a  la  anegogía  com  sia  membrant  e  entenent  la  infernal 
pena;  e  com  la  ymaginativa  ymagena  los  bens  qui  son  en 
home  per  home,  adones  significa  per  la  allegoría  que  la  raó 
entena  los  peccats  qui  son  en  home-^per  home,  e  los  bens 
qui  son  en  home  per  vos  e  no  per  home,  e  les  penes  qui  son 
en  home  per  vostra  justícia.  ^  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer 


1.  E,  humilitat. — 2.  costa. — 3.  E,  sens  forma.— 4.  E,  qui  son  home, 
— 5.  E.  c  los  mals  qui  no  son  en  home  per  vos:  M,  et  mala  qux  non 
tunt  in  eo  à  Te  sed  à  se  ipto. 


L.  DE  Contemplació  519 


Deus:  car  segons  la  art  c  la  manera'  damundita,  totes  coses 
qui  sien  en  los  termens*  potencials  de  la  raó  poden  ésser 
espostes  e  sabudes  per  les  quatre  esposicions  damun  dites 
a  glòria  e  a  laor  de  son  gloriós  Deus. 


f  Cap.  358.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant puja  son  remembrament  e 
son  enteniment  e  son  voler  a  nostre 
Senyor  Deus, 

2  EUS  honrat  qui  soís  digne  de  totes  honors  e  de  tots 
bonramenls!  Qui  vol  Sènyer,  exalsar  e  pujar  son 
remembrament  e  son  enteniment  e  son  voler  en 
les  vostres  altèes,  cove  que  sapia  aver  art  e  manera  com 
fassa  escala  d  escalons  sensuals  e  entellectuals  per  los  quals 
pug  son  remembrar  e  son  entendre  e  son  voler  membrant 
e  entenent  e  volent  unes  sensualitats  per  altres  e  unes  en- 
tellectuitats  per  unes  sensualitats  e  unes  sensualitats  per 
unes  entellectuitats  e  unes  entellectuitats  per  altres;  car 
aquesta  es  1  escala  per  la  qual  hom  pot  pujar  son  remem- 
brar e  entendre  e  voler.  »«í  2.  Gloriós  Senyor!  Qui  vol  pujar 
son  remembrament  e  son  enteniment  e  son  voler,  sapia  de- 
vallar  son  remembrar  e  son  entendre  en  les  viltats  e  en  les 
mesquinèes  d  aquest  mon  e  en  los  vicis  e  en  los  peccats 
qui  son  en  home,  3  e  fassa  tant  que  son  voler  los  desam  e  los 
menyspreu;  car  per  aital  manera  puja  hom  la  ànima  a  mem- 
brar  e  entendre  e  voler  a  adorar  e  contemplar  les  vostres 
vertuts  glorioses.  <%í  3.  Verluós  Senyor!  Aitant  com  la  ànima 
persevera  en  fruir  vostres  vertuts,  aitant  puja  son  rcmem- 


1.  E,  la  manera  e  la  art. — 1.  A,  terments. — 3.  A,  qui  en  home  son. 


520  Ramon  Lull 

brament  e  son  enteniment  e  son  voler:  car  enaxí  com  scn- 
sualment  per  moviment  sensual  hom  s acosta  al  loc  vas  lo 
qual  es  movable,  enaxí  entellectualment  hom  per  fruiment 
cntellectual  puja  hom  a  la  vostra  bonahuiransa  son  remem- 
brament  e  son  enteniment  e  son  voler  per  fruiment  conti- 
nuat en  longa  perseveransa;  car  si  membrant  e  entenent 
hom  sos  peccats  e  ses  culpes,  e  desamant  hom  aquelles,  hom 
puja  membrar  e  entendre  e  amar  vostre  poder  e  saber  e 
voler' e  justicia  e  misericòrdia,  doncs,  quant  més  hom  puja 
membrant  e  entenent  e  volent  fruent  vos  per  vos  metex 
e  per  vostres  vertuts  metexes  glorioses! 

4.  Jih  Senyor  qui  sots  mellor  e  major  e  pus  forts  que  nu- 
lla  re  qui  sia!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  ente- 
nem que  en  animal  racional  ha  mellors  creatures  e  més  que 
no  ha  en  null  altre  animal  inracional.^On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  més  pot  hom  pujar  e  excellenciejar  sa  ànima 
membrant  e  entenent  e  amant  animal  racional,  que  no  fa  en 
null  altre  animal;  car  aitant  com  més  val  animal  racional  que 
inracional,  daitant  pot  en  més  coses  e  en  mellors  la  ànima 
membrar  e  entendre  e  voler  en  home  que  en  null  altre  ani- 
mal. "K  5.  Enaxí,  Sènyer,  com  la  ànima  puja  més  son  remem- 
brar  e  son  entendre  e  son  voler  en  membrar  e  entendre  e 
voler  animal  racional  que  no  fa  en  null  altre  animal,  enaxí 
sens  tota  comparació  puja  més  la  ànima  son  remembrament 
e  son  enteniment  e  son  voler  com  fruex  vostres  vertuts  c 
vostres  obres  adorant  e  contemplant,  que  no  fa  com  usa 
de  ses  vertuts  en  les  creatures;  car  aitant  com  creador  es 
mellor  que  creatura  e  ha  majors  c  mellors 3  e  més  vertuts 
que  creatura  ni  creatures,  aitant  la  ànima  més  puja  per 
membrar  e  entendre  e  amar  creador  que  creatures;  car  ai- 
tant com  la  ànima  fruex  infinitat  e  eternitat  e  acabament  c 
les  altres  vertuts  en  creador,  daitant  sobrepuja  al  remem- 
brament c  1  enteniment  e  voler  qui  no  poden  fruir  les  crea- 


I.  E,  e   uoler   e  saber. — 2.  A,  [injracional:   E,  rasional:  M,  manca 
nquest  mot. — 3.  E,  mdors  e  majors. 


0 


L.  DE  Contemplació  521 


turcs  de  semblants  qualitats. '  «<  6.  fíonral  Senyor!  Aitant 
com  més  coses  e  mellors  ha  en  animal  racional  que  no  ha 
en  animal  inracional,  d  aitant  pot  més  coses  ublidar  e  in- 
norar  e  desamar  en  animal  racional  que  no  ia  en  animal 
inracional:  on,  com  en  vostra  essència  gloriosa  aja  més  e 
mellors  e  majors  vertuts  que  en  home,  doncs  més,  pot  àni- 
ma ublidar  e  innorar  e  desamar  en  vos  que  en  home.  On, 
com  assò  sia  en  axí,  doncs  enaxí  com  ànima  pot  més  pujar 
en  vos  son  remembrar  e  entendre  c  voler,  doncs  enaxí  pot 
per  sa  culpa  més  devallar  en  culpa  ublidant  e  innorant  e 
desamant  home  ni  altra  creatura;  car  més  pot  ublidar  e  in- 
norar e  desamar  ànima  en  substància  eterna]  infínida  aca- 
bada, que  en  substància  finida  termenada  avent  comensa- 
ment  e  defalliment  a  esguart  del  vostre  acabament. 

7.  Excellent  Senyor  qui  sots  consolació  e  conort  de  ma 
tangor!  Com  lo  vostre  servidor  el  vostre  amador,  Sènyer 
Deus,  aja  en  preposament  que  pug  per  gràcia  e  per  ajuda 
vostra  aitant  com  pusca  son  remembrament  e  son  enteni- 
ment e  son  voler  en  adorar  e  contemplar  e  membrar  e  co- 
nèxer  e  amar  son  creador,  per  assò  devalla  al  jusà  escaló 
son  remembrament  qui  remembra  e  son  enteniment  qui  en- 
tén e  son  voler  qui  desama  los  peccats  que  ha  fets  en  les  co- 
ses sensuals  sensualment,  e  puxes  proposa  que  devall  al  se- 
gon escaló  son  remembrar  qui  remembra  e  son  enteniment* 
qui  entén  e  son  voler  qui  desama  los  peccats  que  ha  fets  en 
les  coses  entellectuals  entellectualment;  e  tot  aquest  devalla- 
ment  fa  per  entencio  que  pusca  pujar  al  ters  escaló  en  lo 
qual  hom  es  membrant  c  entenent  e  amant  les  vertuts  crea- 
des, so  es  a  saber,  poder  saber  fe  esperansa  caritat  justí- 
cia saviea  fortitudo  tempransa,  e  totes  les  altres  vertuts. 
«•(  8.  Com  lo  vostre  servidor,  Sènyer  Deus,  aja  pujat  son  re- 
membrament e  son  enteniment  e  son  voler  al  ters  escaló 
per  entencio  que  pusca  pujar  al  quart  escaló  son  remembrar 


I.  E,  uertutz. — 2.  A,  entendre. 


522  Ramon  Lull 

c  son  entendre  e  son  voler,  per  assò  la  vostra  gràcia  e  la 
vostra  ajuda  puja  dels  ters  escaló  al  quart  escaló  lo  remem- 
brament  e  lenteniment  el  voler  del  vostre  servidor,  mem- 
brant  e  entenent  e  amant  la  vostra  sancta  unitat  e  trinitat 
e  les  vostres  vertuts '  e  obres  e  la  vostra  sancta  encarnació 
e  passió  e  resurrecció,  e  les  altres  coses  qui  son  en  la  vos- 
tra sancta  essència  divina  c  en  la  vostra  humanitat  gloriosa. 
^  9.  Verinós  Senyor!  Com  les  tres  vertuts  de  la  ànima  foren 
pujades  al  quart  escaló,  e  la  memòria  e  1  enteniment  adorant 
e  contemplant  agren  fet  tot  lur  poder  en  pujar  a  les  altèes 
del  quart  escaló  entellectual  e  no  pogren  pujar  més  a  amunt 
d  aquell  ni  per  totes  les  altèes  d  aquell  escaló  no  pogren 
pujar,  adones  la  volentat  vol  que  la  memòria  e  1  enteniment 
pujassen  més  a  amunt  que  no  avien  pujat  per  tal  que  la  vo- 
lentat pogués  més  a  amunt  pujar;  e  com  la  volentat  viu  que 
no  pogren  més  a  amunt  pujar,  la  volentat  vol  per  sí  mcte- 
xa  pujar  més  a  amunt  de  so  on  era  pujat  lo  remembrament 
c  I  enteniment,  eno  volc  devallar  dejús  lo  pujament  on  era 
pujat  lo  remembrament  e  1  enteniment. 

1  o.  T^ey  dels  reys  e  Senyor  dels  senyors  qui  sols  amador 
dels  vostres  loadors!  Com  la  ànima  del  vostre  servidor  sia 
membrant  e  entenent  que  més  ublida  e  innora  en  vostra 
gloriosa  essència  e  en  vostres  obres  e  en  vostra  humana 
natura  e  en  ses  obres,  que  no  es  so  que  i  remembra  ei  entén, 
per  assò  lo  vostre  voler  yol  que  la  memòria  e  1  enteniment 
pujen,  per  tal  que  més  sia  so  que  la  memòria  remembra  e 
so  que  1  enteniment  entén  en  vos,  que  so  que  la  memòria 
en  vos  ublida  e  so  que  I  enteniment  en  vos  innora.  On,  tot 
assò  fa  lo  voler  per  frevent*  voler  qui  ama  en  vos  vostre 
ésser  gloriós  e  vostres  vertuts  e  vostres  obres,  per  la  qual 
amor  e  fervor  vol  que  la  memòria  remembre  més  que  no 
basta  a  membrar  e  1  enteniment  entena  més  que  no  basta  a 
entendre.  >*<  1 1.  On,  com  assò  sia  enaxf,  per  assò  la  memo- 


E,  santes  uertutz. — 2.  A,  fruent. 


L.  DE  Contemplació  523 

ria  membrà  e  1  enteniment  entès  que  la  volentat  no  poría 
pujar  sens  lur  pujament:  on,  per  tal  que  la  volentat  pogués 
pujar  d  entro  a  les  altèes  on  vulía  e  desijava  pujar,  per  as- 
sò,  Sènyer,  la  memòria  e  1  enteniment  preposaren  que  pu- 
jassen  aitant  com  vertut  e  forsa  lus  bastàs  a  pujar,  e  la  vo- 
lentat feu  tot  son  poder  en  vos  molt  amar,  per  tal  que  per 
gran  fervor  d  amor  poguessen  la  memòria  e  1  enteniment 
pujar  d  entro  a  les  altèes  on  lo  voler  vulía  que  la  memòria 
membràs  e  1  enteniment  entenés  per  tal  que  lo  voler  hi  po- 
gués amar.  4(  1 2.  On,  com  totes  .iij.  les  vertuts  foren,  Sè- 
nyer, en  prepòsit  que  pujassen  al  .v.  escaló  aitant  com  po- 
guessen, adones  savigorà  tant  la  memòria  en  vos  a  membrar 
e  1  enteniment  en  vos  a  entendre  e  lo  voler  en  vos  a  amar, 
que  quax  un  poc  s  acostaren  al  .v.  escaló,  lo  qual  està  en 
les  tres  vertuts  potencialment  en  est  mon  per  corrupció 
de  peccat,  e  en  lautre  seggle  per  purificació  c  per  recrea- 
ció vé  en  actu  en  les  tres  vertuts  qui  son  en  la  glòria  ce- 
lestial, on  lo  .V.  escaló  '  es  tan  alt  e  tan  noble  e  tan  excellent, 
que  en  est  mon  les  tres  vertuts  no  puríen  pujar  de  ver  en 
ver  a  ell  a  membrar  e  a  entendre  e  a  amar  segons  que  en 
lautre  seggle  es  membrat  e  entès  e  amat. 

1 3.  Jlb  Senyor  gloriós  qui  sots  lugor  de  totes  resplandors! 
Dementre  que  les  .iij.  vertuts  sesforsaven  aitant  com  po- 
dien de  pujar  al  .v.  escaló,  adones  comensà  la  memòria  a 
membrar  què  entenia  1  enteniment  en  lo  .v.  escaló,  e  mem- 
brà que  molt  poca  cosa  era  so  que  1  enteniment  entenia  en 
lo  .V.  escaló;  e  1  enteniment  comensà  a  entellectuejar  què 
entenia  de  so  que  la  memòria  membrava  del  .v.  escaló,  c 
entès  que  molt  era  poca  cosa  so  a  que  aquella  memòria 
bastava  a  membrar  en  lo  .v.  escaló;  e  com  la  una  vertut  ac 
tractat  de  lautra,  adones  atrobaren  que  lo  voler  amava  més 
en  lo  .V.  escaló,  que  la  memòria  ne  1  enteniment  no  podien 
fruir  en  lo  .v.  escaló.  On,  dementre  que  les  tres  vertuts  cs- 


I.  E.  ue[nen]  en  actu  les  .iij.  uertutz  qui  son  en  la  glòria  selestial.  lo 
qual  .v.c  (pastim)  escalo. 


514  Ramon  Lull 

tavcn  en  aquest  fruiment  aital,  adones  volgren  moure  la 
mutiva  sensual  a  nomenar  e  a  escriure  en  est  loc  so  que 
fruyen  del  .v.  escaló;  e  car  so  quen  fruyen  era  enfre  actu 
e  potencia  e  no  era  de  tot  en  tot  en  actu,  per  assò  la  po- 
tencia sensual  mutiva  no  pot  bastar  a  nomenar  ni  a  escriu- 
re aquella  poca  fruicio  que  fruyen  en  lo  .v.  escaló,  car  si 
bastar  hi  pogués  foren  de  tot  en  tot  actualment  fruents  les 
.iij.  vertuts  en  lo  .v.  escaló.  <<  14.  Dementre  que  les  tres 
vertuts,  Sènyer,  no  podien  moure  la  mutiva  sensual  a  no- 
menar ni  a  escriure  so  en  que  entellectualment  se  movia  la 
mutiva  entellectual,  per  assò  les  tres  vertuts  muvíen  la  mu- 
tiva sensual  a  dejunis  e  a  afliccions  e  a  oracions,  per  tal  que 
la  poguessen  moure  a  nomenar  e  a  escriure  so  en  que  elles 
fruyen  en  lo  .v.  escaló,  e  tant  la  mutiva  sensual  no  affliccio- 
naven  e  no  turmentaven  ab  dejunis  e  ab  oracions  c  ab  af- 
fliccions,  que  puguen  moure  la  mutiva  sensitiva  a  assò  en  que 
les  .iij.  vertuts  pujaven  en  lo  .v.  escaló;  e  dementre  que  as- 
sò era  enaxí,  les  .iij.  vertuts  moit  fortment  se  maravellaven, 
car  per  fer  tot  lur  poder  en  fruir  vos,  no  podien  aver  so 
que  desijaven  de  la  mutiva  sensual  qui  no  podia  tant  pujar 
com  la  mutiva  entellectual.  >«  15.  Divinal  Senyor!  Dementre 
que  les  tres  vertuts  estaven  en  assò,  adones  la  ànima  feu 
manament  al  enteniment  que  encercàs  en  la  memòria  la  oc- 
casió  per  la  qual  la  ànima  no  podia  de  tot  pujar  al  .v.  es- 
caló son  remembrament  ni  son  enteniment  ni  son  voler.  On, 
dementre  que  1  enteniment  encercava  la  dita  occasió  en  la 
memòria,  adones  atrobà  que  la  ànima  no  podia  aver  en  est 
mon  tan  vertuós  remembrament  e  enteniment  e  voler  com 
ha  en  lautre  seggle:  on,  per  assò  no  pot  fruir  en  est  mon 
lo  .v.  escaló  lo  qual  es  fruit  en  lautre,  car  si  en  est  mon 
podia  tant  fruir  com  en  lautre,  aquest  mon  seria  aitant 
vertuós  com  lautre;  e  assò  es  cosa  impossibol. 

16.  SancHfical  Senyor  vertuós  amorós!  Dementre  que 
la  memòria  ni  1  enteniment  e  la  volentat  no  podien  pujar 
al  .V.  escaló,  la  volentat  per  la  gran  fervor  que  avia  a  pu- 


L.  DE  Contemplació  525 

jar  reprès  molt  fortmcnt  la  memòria  e  1  enteniment  com  no 
pujaven  al  .v.  escaló,  e  la  memòria  e  1  enteniment  respone- 
ren  e  dixeren  que  no  podien  pujar  part  lur  termenacio  ni 
la  volentat  no  podia  pujar  tan  alt  com  desijava  pujar;  car 
aquest  mon  no  es  loc  on  la  volentat  pusca  complir  son  de- 
sijament,  car  en  cors  corrumput  e  ensutzat  per  peccat  no 
pot  lo  voler  aver  1  acabament  que  agra  sil  peccat  del  pri- 
mer pare  no  fos.  ♦i  17.  Dementre  que  la  memòria  e  1  ente- 
niment deyen,  Sènyer,  aquestes  paraules,  la  volentat  dema- 
nà qual  cosa  era  occasió  que  ella  era  pus  volenterosa  de 
pujar  al  .v.  escaló,  que  no  era  la  memòria  e  1  enteniment. 
On,  adones  resposeren  la  memòria  e  1  enteniment  e  dixe- 
ren que  la  volentat  en  Adam  e  en  lo  demoni  fo  pus  con- 
traria e  pus  desobedient  al  creador,  que  no  fo  lo  remem- 
brament  ni  1  enteniment;  car  la  memòria  membrava  e  1  en- 
teniment entenia  que  lo  demoni  mal  faya  com  volia  ésser 
semblant  ab  lo  creador:  e  assò  metex  fo  en  Adam  en  lo 
qual  la  volentat  fo  desobedient  pus  fortment  que  la  me- 
mòria ni  1  enteniment  per  so  car  volc  menjar  lo  pom  en  lo 
qual  la  memòria  membrava  e  1  enteniment  entenia  que  la 
volentat  malament  e  desobedientment  vulia.  On,  per  assò 
dixeren '  al  voler  que  enaxi  com  pus  fort  avia  errat  per  so- 
bre voler,  que  devia  més  desijar  pujar  a  posseyr  lo  loc  on 
era  caut*  lo  demoni  per  desordenat  voler  e  d  on  Adam 
era  èxit  per  culpable '  voler.  ♦(  j8.  On,  per  assò  la  memò- 
ria e  1  enteniment  dixeren  a  la  volentat  que  enaxi  com  en 
lo  demoni  e  en  Adam  lo  voler  los  avia  desviats  e  desen- 
dressats  per  culpable  e  per  viciós  voler,  enaxi  convenia 
que  en  animal  racional  voler  fos  tan  fervent *e  tan  endres- 
sat  e  tan  amador  del  .v.  escaló,  que  endressàs  a  pujar  lo 
remembrament  el  enteniment  al  .v.  escaló  après  ^  lo  tres- 
passament  d  aquesta  vida  mundana,  lo  qual  es  loc  c  temps 
on  lo  voler  pusca  aver  espay  e  endrcssament  e  libertat  com 


I.  A,  dixen:  E,  dixerent. — z.  A,  quant:  E,  cant.  -3.  E,  comparable 
4.  A,  ferventment. — 5.  A,  en  après. 


526  Ramon  Lull 

am  venir  a  la  bonahuirada  benahuyransa  ab  vertuosa  amor 
c  ab  vertuós  remcmbrament  c  enteniment  per  fruir  en  ]a 
glòria  que  Is  demonis  an  perduda  per  injuriós  voler,  lo  qual 
voler  injuria  lo  remembrament  e  lentenimet  los  quals  co- 
venen  aver  passió  entellectual  per  tal  que  lo  voler  pusca 
ésser  turmentat  de  penes  infernals;  e  car  lo  remembrament 
c  1  enteniment  agren  culpa  per  so  car  consentiren  al  voler 
c  opinaren  cosa  impossíbol,  e  car  se  lexaren  indur  al  vo- 
ler e  car  no  poría  ésser  turmentat  menys  de  turmentat  re- 
membrament e  saber  per '  la  gran  unió  qui  es  enfre  membrar 
c  saber  e  voler,  per  assò  covenc  quel  membrar  el  saber 
dels  demonis  sien  en  pena  per  culpable  voler  enculpat  per 
culpable  remembrament  e  saber  qui  agren  opinió  de  ésser 
semblants  a  lur  creador. 

1 9.  "Excellenl  Senyor  qui  sols  alt  sobre  Iotes  altèes!  Com 
la  memòria  e  1  enteniment  agren  dites  aquestes  paraules, 
adones  la  volentat  respòs  que  ella  vulía  més  pujar  que  la 
memòria  no  remembrava  ni  1  enteniment  no  entenia.  On, 
assò  era  per  so  car  era  pus  ubligada  a  amar  que  la  memò- 
ria a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre:  car  enaxi  com  la 
volentat  del  demoni  amà  menys  son  creador  que  la  memò- 
ria noi  ublidà  ni  1  enteniment  no  lentes,  enaxi  per  allego- 
ría  la  volentat  del  vostre  servidor  era  pus  obligada  a  molt 
amar  vos  que  la  memòria  ni  1  enteniment,  per  tal  que  per 
contrari  seny  pusca  pujar  de  là  on  los  demonis  son  cauts. 
%^  20.  Dementre  que  la  volentat  deya,  Sènyer,  aquestes  pa- 
raules, la  memòria  membrà  e  1  enteniment  entès  que  per 
so  car  la  volentat  era  pus  ubligada  e  era  pus  fervent  de 
pujar  là  on  la  memòria  no  pudía  membrar  ni  1  enteniment 
no  podia  entendre,  per  assò  lo  voler  fruya  més  de  sa  ver- 
tut  en  amar  son  creador  e  faya  més  fruir  la  memòria  e 
1  enteniment  en  lur  creador,  que  no  feera  si  fos  egual  en  est 
mon  ab  la  memòria  e  ab  1  enteniment;  car  per  so  car  lo 

I.  A,E,  e  per. 


L.  DE  Contemplació  527 

voler  es  en  major  fervor  d  amar  que  la  memòria  de  mem- 
brar  e  1  enteniment  d  entendre,  per  assò  lo  voler  met  hom 
en  molts  de  fets  e  fa  aventurar  los  homens  en  molts  de 
perills  confiantment  en  lur  creador  cols  fets  pusca  acabar 
a  donar  laor  de  son  salvador;  e  si  la  memòria  mcmbràs  e 
1  enteniment  enteses  tot  so  quel  voler  volgués,  null  hom  no 
saventurara  en  so  que  membrara  e  sabera  ni  noi  calgra 
confiament  ni  esperansa  pus  fos  determcnat  en  son  mem- 
brar  e  saber  so  que  sen  cove  seguir  segons  lo  vostre  sa- 
ber. '•(21.  Com  la  memòria  ac,  Sènyer,  membrat  e  1  ente- 
niment entès  en  estes  coses,  après  comensà  la  memòria  a 
membrar  e  1  enteniment  a  entendre  que  si  la  volentat  en 
est  mon  no  sobrepujàs  la  memòria  e  I  enteniment  en  fruir 
Deu,  ja  null  home  no  pogra  auer  vera  fe  ni  vera  creensa 
ni  null  home  no  pogra  aver  voler  vertuós  en  nulla  cosa  si- 
nó en  so  que  hom  membrara  e  sabera,  e  seguiràs  que  los 
lauradors  e  los  homens  qui  an  a  tractar  de  les  arts  mecà- 
niques no  pogren  aver  tant  de  mèrit  per  vertuós  voler  com 
los  savis  per  vertuós  saber;  e  si  assò  fos  enaxí,  re  no  val- 
gra*hom  sinó  so  que  sabera.  Mas  assò  es  cosa  impossí- 
bol,  car  si  fos  possíbol  fora  en  lo  mon  privada  fe  e  creen- 
sa e  confiament  e  esperansa,  e  fora  lo  mon  desordonat  e 
debades;  mas  car  la  volentat  sobre  puja  lo  remembrament 
e  1  enteniment,  per  assò  senjenra  fe  e  creensa  e  confiament 
e  esperansa  en  home. 

22.  Amador  Senyor  de  lol  bé  e  de  tot  endressament!  De- 
mentre  que  la  memòria  e  1  enteniment  parlaven  en  esta  ma- 
nera ab  la  volentat  e  la  volentat  avia  molt  gran  fervor  de 
pujar  a  amunt  a  adorar  e  a  contemplar  vos,  1  enteniment 
demanà  a  la  volentat  si  vulía  que  ell  encercàs  e  asajàs  si 
poría  aver  conexensa  de  totes  les  creatures,  e  la  volentat 
li  respòs  e  li  dix  que  molt  li  playa,  per  tal  que  la  conexen- 
sa que  ell  auría  de  les  creatures  fos  a  la  volentat  occasió 

I .  A,  uolguera. 


528  Ramon  Lull 

com  pogués  pujar  amar  son  creador.  On,  sobre  assò  I  en- 
teniment encercà  en  la  memòria  la  sensual  natura  e  la  en- 
tellectual  e  tots  los  individuus  de  la  sensualitat  e  la  entel- 
lectuitat  e  de  los  composts  dabdues  les  natures,  e  anc  tant 
no  encercà  en  lo  firmament  e  en  los  elements  e  en  los  àn- 
gels e  en  les  ànimes  e  en  los  animals'  e  en  los  accidents  qui 
caen  en  les  substàncies  creades,  que  anc  pogués  aver  co- 
nexensa  de  tot  so  qui  es  en  les  creatures,  enans  fo  molt 
més  sens  tota  comparació  so  que  innorà  en  les  creatures 
que  no  fo  so  quei  conec  *nei  apercebé.  ^  23.  Enconti- 
nent,  Sènyer,  que  1  enteniment  entès  que  no  podia  aperce- 
bre  ni  saber  totes  les  creatures  mas  fort  poca  quantitat 
daquelles,  dix  a  la  volentat:  Si  jo  no  pusc  3 entendre  ni  sa- 
ber totes  les  creatures  qui  son  en  lo  quart  escaló,  doncs, 
com  te  cuides  que  jo  pusca  pujar  en  lo  .v.^  escaló  demen- 
tre  que  som  en  est  mon?  On,  adones  la  volentat  respòs 
dient:  Bé  conec  que  tu  no  pots  pujar  sobre  los  termens  on 
és  termenat,  mas  prec  te  que  tu  ab  la  memòria  ensems  me 
donets  abastament  a  mon  desijament.  On,  1  enteniment  res- 
pòs dient   que   la   memòria   ni    ell-* no   bastaven   a   donar 
cumpliment  a  la  volentat,  car  si  ho  fayen  serien  eguals  en 
membrar  e  entendre  ab  la  volentat  en  amar.  On,  com  ajam 
provat  que  la  volentat  deu  ésser  major  per  so  car  pot  pus 
amar  que  la  memòria  membrar  ni  1  enteniment  entendre, 
per  assò  cascuna  de  les  vertuts  es  obligada  a  fruir  vos  se- 
gons que  li  es  donada  vertut  e  forsa  en  adorar  e  contem- 
plar son  honrat  Deu  gloriós.  «  24.  Enaprés,  Sènyer,  que 
la  memòria  e  1  enteniment  parlaven  en  esta  manera  ab  la 
volentat,  la  volentat  lur  dix  que  jas  fos  *  so  que  no  podien 
tant  membrar  e  entendre  com  ella  podia  desijar,  as  menys 
feessen  tant  que  membràs  tant  la  memòria  e  enteses  tant 
1  enteniment  d  entro  que  la  volentat  se  reposàs  e  que  agués 
asuaviament  als  treballs  e  a  les  langors  que  sostenia  per 

I.  E,  e  en    los   animals   e   en   les   animes.  —  2.    A,    que   ic   conec. — 
3.  E,  puc  (passim),  —4.  A,  manca:  ni  etí.  -5.  A,  que  ia  fos. 


L.  DE  Contemplació  529 


sobre  gran  fervor  e  amor, 'car  si  no  ho  fiayen,  la  voluntat 
metría  abdues  les  vertuts  en  treball  per  gran  amor  o  fer- 
vor, e  la  memòria  per  poc  remembrament  e  1  enteniment 
per  poc  entendre  daríen  treball  al  voler. 

25.  Creador  Senyor  pare  poderós  de  tot  quant  es!  Com 
la  volentat  ac  dites  aquestes  paraules  a  la  memòria  e  al  en- 
teniment, dixeren  les  dues  vertuts  la  una  a  lautra:  Què  fo- 
rem  d  aquesta  volentat  ni  quin  consell  poríem  pendre?  Car 
tant  ha  gran  fervor  a  pujar  al  .v.  escaló,  que  nons  lexarà 
dia  ni  nit  reposar  dels  grans  afanys  en  que  som  per  sa  gran 
fervor  e  amor.  On,  adones  la  una  vertut  dix  a  lautra  que 
noi  veya  concell  mas  que  sesforsassen  aitant  com  pogues- 
sen  de  membrar  e  entendre  en  grans  e  en  moltes  e  en  no- 
bles coses,  per  tal  que  la  volentat  més  se  cumplís  e  més  es 
sadollàs  daquelles;  car  on  més  la  volentat  sacostaría  al 
cumpliment  e  al  sadollament  de  son  desig,  pus  fortment 
auríen*occasió  a  reposar  de  lurs  greus  treballs.  »•<  26.  Es- 
tants, Sènyer,  la  memòria  e  1  enteniment  en  estes  paraules, 
lo  remembrament  remembrà  Alexandri  qui  fo  senyor  dè 
tot  lo  mon,  e  dix  al  enteniment:  E  no  sabs  tu  que  la  volen- 
tat se  reposà  d  Alexandri  com  la  memòria  membrà  e  1  en- 
teniment entès  que  tot  lo  mon  avia  aút  e  conquest,  e  per  lo 
reposament  el  sadollament  de  sa  volentat  reposaren  lo  re- 
membrament e  1  enteniment?  Doncs  nos  fassam  tant  que 
aquesta  volentat  am  lo  creador^el  senyor  del  mon,  la  qual 
amor  serà '♦mellor  que  la  volentat  dAlexandri  qui  posseya 
tot  lo  mon,  e  iassam  tant  que  la  volentat  am  e  vulla^  que  lo 
cors  muira  per  amar  e  loar  e  honrar  e  servir  lo  creador 
del  mon,  car  null  voler  no  pot  ésser  en  est  mon  mellor,  ni 
null  remembrament  qui  aital  mort  remembre  ni  null  ente- 
niment qui  aital  mort  entena  no  pot  en  est  mon  sobre  sí 
aver  mellor.  On,  com  1  enteniment  ac  entès  lo  remembra- 
ment, adones  conec  que  tot  quant  li  deya  lo  remembrament 

I.  E,  amor  c  frcuor. —  2.  A.  àuria. — 3.  A,  tant  d  aquesta  uolentat 
ab  lo  creador. — 4.  E,  seria. — 5.  E,  uoyla. 

CoNTEMPLAaO- VI I  -34. 


53© 


Ramon  Lull 


era  veritat.  M  27.  l•erïuós  Senyor!  Com  la  memòria  e  1  ente- 
niment agren  dites  les  paraules  damundites,  encontinent 
les  meteren  en  obra  tan  fortment,  que  la  volentat  no  amà 
nulla'  altra  cosa  mas  tan  solament  son  creador  e  donar  laor 
de  vostres  honraments  mortificant  e  afliccionant  lo  cors,  e 
liurarlo  cors  a  mort  e  a  treballs  desijant  mort  damor  e  de 
dousor  e  de  valor.  On,  dementre  que  la  volentat  aquestes 
coses  amava,  ellas  reposà  en  so  que  amava  e  desijava  se- 
gons que  la  memòria  ho  membrava  e  I  enteniment  ho  ente- 
nia: on,  sobre  assò  1  enteniment  encercà  en  la  memòria  si 
la  volentat  era  sadolla  ni  si  la  memòria  reposava,  e  encercà 
en  sí  metex  si  era  aleujat  del  treball  que  d  abans  sostenia. 
Dementre  que  1  enteniment  assò  encercava,  atrobà  que  la 
volentat  molt  fortment  treballava  en  desijar  com  pogués 
venir  a  assò  que  amava:  on,  per  assò  1  enteniment  molt  tre- 
ballava a  apendre  e  lo  remembrament  a  membrar  so  que 
la  volentat  desijava. 

28.  "Forts  Senyor  sobre  totes  forces  qui  sots  esperansa  de 
mos  poders!  Com  1  enteniment  ac  atrobat  e  entès  que  ell  e 
la  memòria  e  la  volentat  eren  en  molt  gran  treball,  adones 
dix  a  la  memòria:  Ha  en  tot  lo  mon  maravella  qui  sia  sem- 
blant a  aquesta  que  nos  fassam  tot  quant  fer  puscam  a  la 
volentat  e  encara  nons  té  prou  que  nos  ni  ella  puscam  aver 
remey  ni  repòs?  On,  dementre  que  1  enteniment  deya 
aquestes  paraules  a  la  memòria,  la  volentat  oi  so  que  1  en- 
teniment deya  e  so  de  ques  maravellava.  On,  adones  la 
volentat  dix  al  enteniment  c  a  la  memòria  com  se  pudien 
maravellar  com  ella  tant  treballava?  mas,  per  que  nos  ma- 
ravellaven  com  ella  més  no  avia  d  ànsia  e  de  treball  e  de 
ira  per  so  car  en  lo  mon  ha  tants  homens  qui  son  descre- 
ents  e  deshonradors  de  lur  creador  e  recreador  del  qual 
tants  dons  reeben?  «  29.  Com  la  memòria  e  1  enteniment 
agren  entesa  la  volentat,  adones  dixeren  que  feessen  tant 


I .  A,  manca  aquest  mot. 


L.  OE  Contemplació  531 

d  entro  que  los  religiosos  e  los  homens  justs  e  de  sancta 
vida  apresessen  diverses  lenguatges  e  anassen  preicar  los 
infeels  e  convertir  sens  que  no  duptassen  mort  ni  perill  ni 
treball,  e  quel  Apostoli  assignàs  cardenals  e  rendes  on  di- 
verses provincies '  dels  infeels  fossen  obedients  a  la  Esgle- 
ya  roniana,  d  entro  que  per  preicacio  e  per  forsa  d  armes 
e  per  oració  e  contemplació  e  devoció  domens  de  sancta 
vida,  tot  lo  mon  donàs  glòria  e  laor  del  honrat  creador 
qui  volc  encarnar  son  Fill  per  tal  que  per  la  passió  d  aquell 
fos  la  humana  espècia  aparellada  e  endressada  a  perdura- 
ble benahuiransa.  Dementre  que  la  memòria  e  1  enteniment 
deyen  aquestes  paraules,  adones  dixeren  a  la  volentat  sis 
tendría  per  pagada  si  tractaven  lo  sant  negoci  damundit. 
»•(  30.  Com  la  volentat,  Sènyer,  ac  oydes  aquestes  paraules, 
adones  comensà  a  jurar  tres  vegades  que  ja  ab  ella  no 
atrobaríen  posa  ni  remey  d  entro  que  tot  lo  mon  fos  de 
crestians  e  que  tuit  donassen  glòria  e  laor  de  un  Deu 
en  trinitat  creador *recreador  e  glorificador.  On,  adones 
resposeren  la  memòria  e  1  enteniment  que  elles  hi  farien  tot 
lur  poder,  per  lo  qual  poder  serien  escusades  al  voler. 
On,  la  volentat  respòs  que  natura  es  damor  acabada  que 
nos  sadoll  si  bé  hom  fa  son  poder,  car  lasadoliament  no 
es  en  lo  avigorament  del  poder,  mas  en  lo  compliment  de 
la  obra  la  qual  ama  lo  voler.  On,  dementre  que  la  memò- 
ria oi  en  so  que  deya  la  volentat,  dix  1  enteniment 5 que 
nulls  temps  no  auríen  remey  ni  pau  ab  lo  voler  dementre 
que  fossen  en  est  mon.  On,  dix  a  la  memòria  que  noy  avia 
autre  consell  mas  que  en  breu  de  temps  feessen  tant  que 
murís  lo  cors  adorant  e  contemplant  e  preicant  als  infeels 
la  sancta  fe  romana  per  tal  que  donàs  laor  de  son  creador, 
e  que  après  la  mort  corporal  totes  .iij.  les  vertuts  gloiie- 
jassen  e  contemplassen  en  la  celestial  glòria  en  presencia 
de  la  essència  divina. 


1.  E,  pTouensies.— 1.  A,  c  creador.— 3.  E,  a]  enteniment. 


53^  Ramon  Lull 


f  Cap.  359.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant nostre  Senyor  Deus,  sab 
aver  art  e  manera  de  dir  paraules  rec- 
toricalment  ordonades, 

I^^S^H  Deus  gloriós  veriuós,  qui  sots  glòria  de  mes  amors! 
r^/^M  Q"'  ^°'  parlar  bellament  e  rectoricalment  e  en- 
^{?f^^^  d,ressadament,  sapia  aver  art  e  manera  per  la  qual 
sapia  formar  e  dir  sàviament  e  ordonada  ses  paraules:  car 
cnaxí  com  lo  juglar  ha  art  e  manera  en  fer  lo  sò  en  la  sam- 
phonía  o  en  la  caramella,'  enaxí  cove  que  hom  aja  art  e 
manera  a  dir  paraules  ordonades  e  rectoricades.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  la  art  e  la  manera  es  que  hom  fassa 
.vj.  figures  de  les  quals  sien  compostes  .v.  figures  entellcc- 
tuals.  On,  deym,  Sènyer,  que  A  es  la  potencia  mutiva  en- 
tellectual,  e  B  es  la  potencia  mutiva  sensual,  e  C  es  me- 
mòria c  enteniment  e  volentat,  e  D  es  lo  compost  de  A  e 
B,  e  E  es  la  potencia  vejetable  e  sentitiva  e  ymaginativa 
c  racional,  e  Fes  lo  primer  moviment  e  les  dues  entencions 
e  veritat  e  devoció  e  consciència  e  atemprament  de  ani- 
mositat e  esperansa.  *  M  n.  On,  com  hom  aura  formades  c 


I.  E,  e  la  saujea  o  la  caramela. 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


Potencia  motiva  entellectual. 
Potencia  motiva  sensual. 
Memòria  enteniment  i  voluntat. 
Compost  de  A  e  B. 

Potencia  vegetable,  sensitiva,  imaginativa  i  racional. 
Primer  moviment,  les  dues  entencions,  veritat,  devoció,  cons- 
ciència i  atemprament  de  animositat  i  esperansa. 


L.  OE  Contemplació  533 

afígurades  aquestes  .vj.  figures,  cove  que  d  aquestes  .vj. 
hom  ne  compona'  .v.,  de  les  quals  .v.  figures  es  la  primera 
A  C,  e  la  segona  es  A  C  D,  e  la  tersa  es  A  C  F,  e  la 
quarta  es  A  C  F  E,  e  la  quinta  es  A  B  C  E  F  D.  On, 
com  hom  aura  afigurades  aquestes  .v.  figures  e  les  aura  com- 
postes de  les  .vj.  figures  damun dites,  adones  cove  que  hom 
de  les  .V.  figures  fassa  les  .iiij.  figures  entellectuals  per  tal 
que  sensualment  les  compona  e  les  meta  en  la  .v."  figura, 
car  en  altra  manera  hom  no  poría  parlar  ne  dir  paraules 
rectoricades  ni  bellament  ordonades, 'e  parlaria  a  aventura 
en  so  que  diria.  «(  3.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus: 
car  enaxí  com  los  .iiij.  elements  primerament  s ajusten  es 
componen  en  lo  gra  de  la  sement  o  en  la  rayl  del  arbre 
dejús  la  terra  e  puxes  per  generació  mostren  se  en  la  forma 
del  vegetable  qui  es  crexent  sobre  la  terra,  enaxí  les  .iiij. 
figures  compostes  primerament  cove  que  s ajusten  es  com- 
ponen entellectualment,  per  tal  que  en  la  .v.*  figura  se  de- 
mostren per  paraules  bellament  ordonades  e  dites.  On,  en 
axí  com  primerament  los  quatre  elements  covenen  ésser  de- 
jús la  terra  e  la  flor  que  enjenren  cove  pendre  figura  desobre 
la  terra,  enaxí  les  quatre  figures  primerament  deuen  ésser 
denantades3a  la  sensitiva,  e  la  .v.*  figura  deu  ésser  après  les 
quatre  figures  siguent  lordonament  de  les  quatre  figures. 
4.  Verhíós  Senyor  qui  sots  honrat  en  lots  honraments!  Qui 
vol  afigurar  ni  formar  la  primera  figura,  cove  de  necessitat 
que  la  potencia  mutiva  departesca  en  dues  parts,  la  una 
sia  la  A  e  lautra  sia  la  B,  e  com  la  aura  departida  en  dues 
parts, ♦cove  que  prena  la  A  e  que  lex  la  B  e  que  la  A  ajust 
ab  la  C  per  tal  que  la  A  mova  la  C  primerament  sens  la 
B  a  membrar  e  entendre  e  amar  vos;  car  sens  que  la  C 
ab  la  A  sens  la  B  primerament  no  membràs  ni  enteses  ni 
amàs  vos,  impossíbol  cosa  seria  que  la  B  en  la  .v.*  figura 
pogués  ésser  bella  ni  ordonada  en  les  paraules  on  la  B  se 


I.   A,  ornc   e  compona. — i.    E,   ordinades  — 3.    E,    demanades. — 
4.  E,  en  estes  .ij.  partz. 


534 


Ramon  Lull 


mouria.  4<  5.  Tfumil  Senyor!  Qui  vol  afigurar  e  formar  la 
segona  figura,  cove  que  ajust  la  A  c  la  C  ab  la  D  per  tal 
que  compona  de  la  A  c  la  B  les  coses  que  volrà  dir,  e  guart 
los  individuus  de  la  A  e  la  B  que  sien  bells  e  apropriats  a 
la  D  per  tal  que  mills  se  pusca  '  formar  la  .v."  figura;  car 
com  los  individnus  de  la  A  e  la  B  son  legs  et  impropris,  la 
D  no  reeb  bella  composició  ni  ordonada  ni  vera  de  la  A 
e  la  B,  e  per  assò  ix  la  .v.*  figura  leja  e  malament  dita  c 
desordonada,  per  les  quals  paraules  desordonadcs  hom 
vé  en  deresió  *  e  en  vergonya  e  en  escarn.  »*<  6.  Vertader^  Se- 
nyor! Qui  vol  formar  la  tersa  figura,  cove  que  meta  la  A  e 
la  C  en  la  F  per  tal  que  la  A  e  la  B  se  mouen  ordonada- 
ment  e  bellament  en  la  .v.*  figura  per  les  .vij.  coses  que  la 
F  conten  en  sí;  car  belles  paraules  ■♦cove  que  hom  vaja  per 
lo  primer  moviment  e  que  hom  do  a  vos  la  primera  enten- 
cio,  e  cove  que  so  que  hom  dirà  sia  veritat,  e  cove  que  hom 
aja  devoció  a  assò  que  diu,  e  cove  que  hom  aja  conscièn- 
cia a  assò  que  diu,  e  cove  que  atempransa  sia  en  la  animo- 
sitat dome  qui  parla,  e  cove  que  hom  se  confíu  en  dir  pa- 
raules belles  e  ordonades;  car  totes  aquestes  coses  covencn 
csser  en  la  A  e  la  C  ans  que  venga  la  B,  per  tal  que  com 
hom  parlarà  sia  ja  ordonada  e  endressada  la  B  per  la  A 
e  la  C  en  la  F. 

7.  Infinit  Senyor  inmorlal  vertuós!  Qui  vol  formar  e 
afigurar  la  quarta  figura,  cove  que  meta  en  la  E  la  A  e  la 
C  e  la  Fper  tal  que  totes  les  .iiij.  potencies  sien  ordonats* 
sobjects  a  la  .v.*  figura;  car  si  la  vegetable  era  en  alcuna 
passió  e  la  sensitiva  era  dona  de  la  racional  e  la  ymagina- 
tiva  era  sens  vera  ymaginacio  e  anava  a  aventura  ymagi- 
nant  e  si  la  raó  no  era  dona  ^  de  la  mutiva  entellectual  e 
sensual,  ja  la  .v.*  figura  no  puría  ésser  en  actual  forma  or- 
donada e  endressada  a  parlar  e  a  dir  paraules  belles  ni  or- 
donades. %  8.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  aura  primerament 

I.  E,  sen  pusca.  — 2.  A,  derectio. —  3.  E,  Vertuos:  M,  Virtuose. — 
4.  M,  quia  ad  pulcbra  verba.  —  5.  A,  ordonants. — 6.  A,  e  si  la  rao  dona. 


L.    DE    CONTBMPLACIO  535 


ordonades  c  endressades  les  quaíi^c^&gufes  entellectualmcnt, 
après  la  ordonacio  d  aquelles  çpvé  que  hom  entre~en  la 
quinta  figura  ab  lo  ordenament  de  les  .iiij.  figures,  e  cove 
que  enaxí  com  lome  qui  es  orb  seguex  lome  qui  veu,  que 
enaxíla  B  seguesca  en  la  .v.'  figura  1  ordenament  que  la  A 
c  la  C  e  la  D  e  la  E  e  la  F  an  afigurat  entellectualment 
abans  de  la  .v.*  figura:  car  enaxí  com  lome  qui  es  orb'  no 
sabria  anar  si  hom  noi  guiava,  enaxí  la  B  no  sabria  ni  pu- 
ría  dir  paraules  belles  ni  veres  ni  bé  ordonades  si  no  seguia  * 
la  A  e  la  C  e  la  D  e  la  E  e  la  F.  4(  9.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  czr  enaxí  com  en  la  matèria  estan  potencial- 
ment formes  per  generació  e  per  corrupció,  enaxí  bells_ 
dieXats  e  ^gllgs  paraules  estan  potencialment  en  la  B  per 
raó  de  la  ordonacio  qui  es  feta 3 en  les  .iiij.  figures;  e  enaxí 
com  es  cosa  impossíbol  que  en  la  matèria  pogués  estar  nulla 
forma  potencialment  segons  cors  natural  per  privació  de 
generació  e  de  corrupció, ♦enaxí  es  cosa  impossíbol  que  en 
la  B  pusquen  pendre  figura^bells  dictats  ni  belles  paraules 
per  privació  deAeCeDeEeF.  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  qui  vol  bellament^ e  ordonada  parlar,  guartse 
que  no  priu  en  la  .v.'  figura  la  A  ni  la  C  ni  la  D  ni  la  E 
ni  la  F. 

1  o.  Creador  Senyor  del  cel  e  de  la  ferra  e  de  tot  quant 
es!  Qui  vol  parlar  ni  dir. bells  dictats  e  belles  paraules  de 
les  coses  sensuals,  cove  que  mova  la  A  per  tal  que  mova 
ab  la  A  la  C  e  la  F  e  la  E,  per  tal  que  tot  so  qui  es  en  la 
D  belLde  les  coses  sensuals,  sia  recontat  per  la  B  en  la 
•v.*  figura  segons  los  exemplis  e  les  raons  qui  son  cuvi- 
ments  a  ésser  dites  e  escoltades.  On,  si  hom  vol  parlar  del 
firmament,  cove  que  la  B  sia  moguda  en  los  ^us  bells  in- 
dividuus  del  firmament,  e  cove  que  so  que  dirà  sia  de  co- 
vi nent^_^[imiijtiJtafc- car  per  longues  paraules  senlegeex  la 
quinta  figura,  e  per  poques  paraules  no  senten  so  que  hom 

1.  A,  orp. — 1.  A,  sagia.  —  3.  E,  de  lordenacio  qui  c&  feyt. — 4.  E,  per 
priuada  generació  e  corompsio. 


£^6  Ramon  Lull 

vol  donar  a  entendre.  4<  i  i .  Amorós  Senyor!  Qui  del  fir- 
mament vol  parlar  ni  vol  fer  per  lo  firmament  juillajb^lla 

comparació,  parle  de  la  granea  e  de  la  ivassiositat-^del  fir- 
mament e  de  la  bellea  del  sol  e  de  Ja  luna  e  de  les  esteles 
e  de  lur  resplandor  e  de  la  ver  tu  t  que  an  sobre  los  corses 
elementats;  e  aitant  com  lo  sol  es  pus  bell  e  major  e  pus 
resplandent  que  la  luna,  e  la  luna  pus  que  les  esteles,  ídai- 
tant  pus  volenters^sesfors  a  parlar  e  a  fer  comparacions 
del  sol  que  de  la  luna  e  de  la  luna  que  de  les  esteles;  7  car 
aitant  com  hom  parla  de  les  coses  qui  son  pus  belles  e  ma- 
jnrsg  pii!^  vertuo^gfif  d  aitant  son  les  paranles  pus  belles  c 
mills  agradables  a  oyr  è  a  ésser  enteses.  4(  12.  Qui  vol, 
Sènyer,  parlar  ni  fer  comparacions  dels  vegetables,  cove 
que  ab  les  .iiij.  figures  entellectueg  los  pus  bells  els  me- 
llors  vegetables;  car  la  B  pus  bellament  se  mou  en  la  .v.» 
figura  com  nomena  flor  que  escorxa,  e  com  nomena  blancor 
que  negror,  e  com  nomena  verdor  que  secor,  e  com  nome- 
na dousor  que  amargor,  ^e  com  nomena  rosa  o  liri  o  poma 
que  no  fa  com  nomena  garrova  o  romaguera,  e  axí  dels 
altres  vegetables:  car  en  axí  com  la  forma  artificial  es  pus 
bella  la  una  que  la  autra  segons  que  los  uns  maestres  sa- 
ben mills  fer  les  formes  que  Is  altres,  en  axí  paraula  pus  be- 
llament se  forma  per  los  uns  vegetables  que  per  los  altres: 
car  en  axí  com  los  ulls  an  major  plaer  de  vèer  les  belles  fi- 
gures e  les  belles  colors  que  les  leges  figures  e  les  leges 
colors,  en  axí  les  orelles  an  major  plaer  d  oyr  les  paraules 
qui  DUS  bells  e  mellors  vejetables  nomenen. 

(ilv*  ^'^f^^^^''  Senyor  digne  de  Iota  reverencia  e  honor! 
Qui  vol  dir  belles  paraules  e  ordonades  de  les  coses_en- 
tellectuals,  cove  que  primerament  entellectueg  ab  les  .iiij. 
figures  ans  que  mova  la  B  les  coses  qui  son  mellors  e  pus 
belks  en  lescoses  entellectuals,  e  com  hoïn  aura  aquelles 


1.  À,  animositat. —  2.  E,  esteles  altres:  M,  alix  stelíx. — ;.  E,  uokn- 
ter. — 4.  E,  que  de  nula  altra  estela:  M,  quam  de  ulla  alia  slella. — 
5.  A,  manca  aquest  membre. 


L.  DE  Contemplació  53^ 

entellectuejades,  adones  cove  que  hom  mova  la  B  en  no- 
menar aquelles.  On,  com  assò  de)a  ésser  enaxí,  doncs  qui 
les  pus  belles  paraules  que  hom  pusca  parlar  de  les  coses 
entellectuals  vol  nomenar,  nomén  un  Deu  en  trinitat  infinit 
eterna!  viu  poderós  savi  volenterós  simple  gloriós  acabat 
just  misericordiós  humil  pacient  creador  recreador  glori- 
fícador;  car  nulles  paraules  nos  poden  formar  ni  afigurar 
tam  bé  en  nulla  creatura,  com  fan  com  hom  parla  del  crea- 
dor c  de  ses  vertuts  e  proprietats'e  obres.  '^(íjl/Oíi,  bc- 
ncyt  siats  vos,  Sènyer:  car  enaxf  com  la  ànima  ha  pus  noble 
remembrament  e  enteniment  e  voler  com  remembra  e  entén 
e  ama  son  creador  e  vostres  vertuts *c  proprietats,  que  no 
ha  com  remembra  e  entén  e  ama  les  creatures,  enaxí  la  B 
es  molt  pus  bella  sens  tota  comparació  com  nomena  deitat 
e  deu  e  essència  divina  e  infinitat  e  eternitat  e  creador  e 
les  altres  vertuts,  que  no  es  com  nomena  nulla  creatura  ni 
null  accident  ni  nulla  altra  cosa  qui  no  sia  en  creador:  car 
enaxí  com  figura  d  animal  se  demostra  pus  vertaderament 
en  animal  racional  que  inraci<fflaLe  mills  en  inracional  que 
en  la  figura  danimal  depinta  en  la  paret,  en axí-hclj£a__de_ 
paraules  mills  se  demostra  en  les  paraules  que  hom  parla 
de  vos,  que  no  fa  en  nulla  altra  cosa  de  que  hom  parle. 
'^(fs•jj^iíiàós  Senyor!  Com  hom  vos  adora  cus  reclama  eus 
prega  eus  fa  gràcies  e  mercès  eus  loa  eus  beneex,  adones 
parla  hom  los  pus  bells  dictats  e  les  pus  belles  paraules 
que  hom  pusca  parlar  ni  dir:  car  enaxi  com  la  final  raó  per 
que  hom  es  creat  es  per  loar  e  honrar  e  beneyr  e  conèxer 
vos,  enaxí  totes  les  pus  belles  paraules  qui  sien  e  aquelles 
qui  pus  cuvinents  son  a  parlar  e  a  dir  e  qui  pus  bellament 
se  dien,  son  com  hom  mou  ab  les  quatre  figures  la  B  en 
la  quinta  figura  a  loar  e  a  honrar  e  a  servir  e  a  beneir  ^  son 
honrat  Deu  gloriós. 

1 6.     PerdonaJor  Senyor  de  lots  aquells  qui  a  vos  penedenl 


I.  E,  e  proprieutz  e  qualiratz. — a.  E,  qualitatz. — 3.   E,  c  honrar  e 
seruir  e  beneir. 


538  Ramon  Lull 

se  reclamen!  Qui  vol  parlar  bellament  ni  agradable,  parle 
dels  àngels;  car  aitant  com  les  coses  entellectuals  son  me- 
llors  que  les  sensuals,  daitant  pot  hom  dir  pus  bells  voca- 
bles dels  àngels  e  de  les  ànimes,  que  no  fa  de  les  coses 
sensuals;  car  pus  bell  vocable  es  àngel  e  ànima  e  memòria 
c  enteniment  e  volentat  e  justicia  e  misericòrdia,  que  no 
es  cors  e  mà  e  cap '  e  peu  e  ulls  e  boca,  e  axí  de  les  altres 
sensualitats;  e  pus  bell  vocable  es  Sen  Gabriel  e  Sen  Mi- 
chel,  que  demoni  ni  que  ànima  viciosa  enculpada  peccadora 
injuriosa  ergullosa.  4(  17.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer:  car 
pus  bells  vocables  son  anomenar  les  vertuts  quels  vicis  e 
los  senys  entellectuals  que  los  sensuals,  c  pus  bells  vocables 
son  anomenar  les  obres  que  hom  fa  per  los  senys  entellec- 
tuals que  celles  que  hom  fa  ab  los  sensuals,  e  pus  bell  no- 
menar fa  la  potencia  sensitiva  que  la  vejetable  e  la  ymagi- 
nativa  que  la  sensitiva  ni  la  mutiva,  e  pus  bell  nomenar  fa 
la  potencia  racional  que  no  fa  negunes  de  les  altres  poten- 
cies; car  aitant  com  la  potencia  s acosta  més  a  les  coses 
entellectuals  es  lunya  més  de  les  coses  sensuals,  daitant  la 
fo  pus  bell  nomenar  e  pronunciar.  ^  18.  fionral  Senyor! 
Tot  lo  pus  bell  el  pus  vertuós  vocable  que  hom  pusca  no- 
menar, es  nomenar  Jhesu  Christ;  caj;^qui  nomena  Jhesu 
Christ  nomena  vostra  essència  divina  gloriosa,  e  nomena 
la  vostra  sancta  humanitat  qui  val  molt  més* sens  tota  com- 
paració que  no  fan  totes  quantes  creatures  son.  En  après, 
Sènyer,  tot  lo  mellor  el  pus  bell  vocable  que  hom  pusca 
nomenar  es  nostra  dona  Sancta  Maria  verge  gloriosa;  car 
nulla  creatura  ni  totes  les  creatures  qui  sien  no  valen 3  tant 
ni  no  an  tanta  de  vertut  ni  de  glòria  ni  donrament  com  ha 
Sancta  Maria.  En  après,  com  hom  aura  nomenats  aquests 
pus  excellents  vocables,  si  vol* nomenar  bells  vocables  qui 
son  molt  bells  a  nomenar,  nomén  ma  dona  Sancta  Anna  e 
mon  senyor  Sant  Joachim^e  mon  senyor  Sent  Johan   e 


I.  E,  ni  cap  e  ma. —  2,  E,  mes  molt. — 3.  E,  no  ual. — 4.  A,  si  uols. — 
5.  E,  Joacxim. 


L.  DE  Contemplació  539 


Sent  Jacmc  c  Sent  Pere  c  Sent  Andreu  c  Sent  Paul  e  los 
apòstols  e  Sent  Francesc  e  Sent  Domingo  e  Sent  Bernat 
e  Sancta  Magdalena  e  Sancta  Catherina  c  tots  los  sants 
de  glòria.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  aitant 
com  los  sants  de  glòria  son  majors  e  mellors  en  glòria'  que 
nos  no  som  en  est  mon,  aitant  fa  ells  pus  bell  nomenar  que 
no  fa  les  coses  qui  son  en  est  mon. 

19.  Humil  Senyor  ple  de  pietat  e  de  mercè!  Enaxí  com 
en  lo  firmament  e  en  los  vegetables  e  en  les  coses  entellec- 
tuals  hom  deu  cercar  aquelles  coses  on  hom  pus  bellament 
pusca  parlar,  enaxí  deu  hom  triar  en  los  animals  aquells 
de  qui  hom  pus  belles  paraules  e  pus  belles  raons  e  me- 
llors obres  pusca  pronunciar  e  dir;  car  aitant  com  los  ani- 
mals valen  més  los  uns  que  los  altres  e  son  los  uns  pus  bells 
que  los  altres,  d  aitant  pot  hom  dir  pus  belles  paraules  c 
pus  enraonades  e  pus  agradables  de  los  uns  animals  que 
dels  altres.  4(  20.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  pus  bell 
nomenar  fa  Apostoli  que  cardenal  e  cardenal  que  bisbe  e  \ 
bisbe  e  religiós  que  clergue,  e  pus  bell  nomenar  fa  burgués* 
que  pagès  e  cavaller  que  burgués  e  comte  que  cavaller  e 
príncep  que  comte  e  rey  que  príncep  e  emperador  que 
rey,  e  pus  bell  nomenar  fa  bé  que  mal  e  hom  just  que  pec- 
cador  e  sanitat  que  malautía  e  leyal  que  fals  e  pau  que 
guerra,  e  axí  de  les  altres  coses  semblants  a  aquestes, 
••(ai.  Honrat  Senyor!  Enaxí  com  los  uns  homens  fa  pus 
bell  nomenar  que  Is  altres,  3  enaxí  en  les  bèsties  e  en  les  aus 
pus  bell  nomenar  hi  fa  les  unes  coses  que  les  altres,  axí 
com  austor  e  esparver  e  cavall  e  leó*e  amfós  e  salmó,  que 
fa  pus  bell  nomenar  que  gall  ni  voltor  *  ni  cà  ni  ase  ni  raja- 
da ni  polp.  On,  com  assò  sia  enaxí  doncs  qui  vol  parlar 
belles  ^paraules  e  vol  fer  belles  comparacions,  sapia  dir 
bells  vocables,  car  de  bells  vocables  pot  hom  compondre 
bells  dictats  e  belles  paraules;  e  sapia  hom  parlar  e  fer 


I.  E,  son  majors  en  glòria.  —  2.  E,  burgès  (pastim), — 3.  A,  que  altres. 
— 4.  A.E,  lao  (forma  usuat). — 5.  E.  uoutor. — 6.  A,  deies. 


540 


Ramon  Lull 


comparacions  del  pus  bells  membres  qui  son  en  los  animals, 
car  pus  bella  paraula  es  nomenar  so  que  natura  no  amaga 
en  los  animals  racionals,  que  no  son  los  locs  sutzes  on  la 
potencia  dispulsi va  decorre  ses  legèes  e  ses  sutzetats. 

22.  Ah  Senyor  qui  agraciats  e  beneficiats  iots  aquells  qui 
en  vos  se  confien!  Enaxí  com  los  vegetables  segons  temps 
formen  e  afiguren  pus  bells  e  de  major  saó  los  lurs  fruits' 
en  un  temps  que  en  altre,  enaxí  la  B  pus  bellament  se  mou 
a  parlar  en  .j.  temps  que  en  autre;  e  enaxí  com  les  bèsties 
e  les  aus  son  pus  grasses  e  de  mellor  saó  en  un  temps  que 
en  autre,  enaxí  paraules  son  pus  agradables  a  dir  e  a  es- 
coltar en  .'].  temps  que  en  altre;  e  enaxí  com  los  uns  fruits 
e  los  uns  animals  inracionals  son  en  .j.  temps  de  saó  e  los 
altres  son  en  altre  temps  de  saó,  enaxí  paraules  hi  ha  qui 
son  en  un  temps  cuvinents  de  dir  e  no  en  altre.  «23.  Ver- 
tuós  Senyor!  Enaxí  com  en  .].  temps  paraules  poden  ésser 
pus  cuvinents  a  ésser  oydes  que  en  altre  temps,  enaxí  les 
paraules  son  pus  cuvinents  com  se  dien  de  la  final  raó,  que 
no  son  com  son  dites  de  la  causa  efficients  e  de  la  matè- 
ria e  de  la  forma;  car  aitant  com  la  causa  final  val  més  que 
la  efficients  ni  la  matèria  ni  la  forma,  d  aitant  les  paraules 
qui  son  fundades* sobre  la  causa  final  son  pus  belles  de  dir 
c  de  escoltar  que  no  son  com  son  fundades  sobre  la  effi- 
cients e  la  matèria  e  la  forma.  On,  enaxí  com  les  paraules 
qui  son  fundades  sobre  la  final  occasió  son  pus  belles  e 
mills  dites,  enaxí  son  pus  belles  paraules  a  dir  e  a  escoltar 
les  paraules  qui  son  fundades  sobre  la  primera  entencio 
e  lo  primer  moviment,  que  no  son  les  paraules  qui  an  fo- 
naments de  la  segona  entencio  e  del  segon  moviment. 
••í  24.  Excellent  Senyor!  Enaxí  com  la  ànima  es  mellor  per 
membrar  e  entendre  e  voler  les  coses  bones  e  nobles  que 
no  es  com  membra  e  entén  e  vol  les  coses  vils  e  de  poca 
valor,  enaxí  les  paraules  son  pus  belles  e  pus  agradables 


I.  E,  lur  fruytz.— 2.  E,  fondades  (paisim). 


L.  DE  Contemplació  541 


a  oyr  en  un  loc  que  en  altre:  car'  enaxí  com  lo  remembra- 
ment  es  ennobleyt  en  la  noblea  de  la  cosa  que  remembra, 
enaxí  les  pMtraules  son  ennobleydes'per  la  bonea  del  loc 
on  se  dien;  e  enaxí  com  lo  voler  es  enlegeyt  com  vol  coses 
vils  e  sutzes,  enaxí  les  paraules  son  leges  e  desordonades 
com  nos  dien  en  loc  qui  sia  cuvinent  a  les  paraules.  On, 
beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  en  un  loc 3 se 
farà  un  arbre  bell  e  bo,  e  de  prop  aquell  arbre  altre  arbre 
qui  no  sia  d  aquella  espècia  nos  porà  embellir  ni  fromir, 
enaxí  cascunes  paraules  son-^lur  loc  apropriat  segons  les 
persones  qui  son  en  aquell  loc:  on,  per  assò  les  unes  pa- 
raules son  belles  e  ben  dites  en  un  loc  e  autres  paraules  en 
autre. 

25.  Dreturer  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè!  Ai- 
tant  com  occasió  s acosta  més  a  ésser  que  ventura,  aitant 
paraules  qui  sien  dites  occasionadament  son  pus  belles  que 
paraules  qui  sien  dites  a  aventura;  e  aitant  com  paraules 
qui  sien  dites  a  aventura  s acosten  més  a  privació  que  a 
ésser,  d  aitant  les  paraules  qui  son  dites  a  aventura  son 
pus  lejes  e  pus  desenraonades  e  pus  desordonades;  e  ai- 
tant com  lo  nombre  es  pus  bell  e  major  e  los  termens  ma- 
jors son  denant  los  menors,  d  aitant  paraules  son  pus  belles 
com  parlen  de  major  nombre  e  de  majors  comparacions  e 
de  majors  novelletats  e  estranyetats.  >•<  26.  On,  beneyt  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  per  so  car  la  ànima  racional  nos  pot 
sadollar  en  est  mon  e  desija  son  cumpliment,  per  assò 
sadelita  més  home  com  ou  paraules  novelles  e  estranyes, 
car  ha  entencio  que  per  aquelles  pusca  mills  venir  a  assò 
que  desija,  que  per  les  paraules  que  ha  acustumades  d  oyr 
en  les  quals  ni  per  les  quals  no  pot  atrobar  cumpliment^ 
a  sa  ànima.  On,  per  lo  plaer  que  la  ànima  ha  com  hom 
ou* novelles  raons  e  demostracions,  per  assò  son  les  pa- 
raules embellides  en  aquell  qui  les  diu:  car   axí   com  la 


I.  A,  que. — 1.  E,  enbelides.  —  3.  E,  en  .j.  loc  metcx.  —  4.  M,  babent. 
-5.  A,  son  cumpliment. — 6,  E,  com  hom  à. 


541 


Ramon  Lull 


cosa  es  pus  substancial  com  se  diu  sobre  1  ésser  que  no  fa 
com  se  diu  sobre  bene  esse, '  enaxí  tota  paraula  novella  es- 
tranya s  acosta  mills  al  desig  de  la  ànima  qui  desi  ja  so  que 
no  ha,  que  no  fan  les  paraules  velles  que  la  ànima  ha  usa- 
des en  aquelles  coses  en  que  la  ànima  no  atroba  son  com- 
pliment. ^  27.  Qui  vol,  Sènyer,  belles  paraules  dir  ni  for- 
mar, cove  que  do  major  occasió  al  plaer  d  aquells  qui  es- 
colten les  paraules  que  al  plaer  d  aquell  qui  les  paraules 
diu;  car  on*  la  occasió  serà  pus  forts  en  fer  plaer  als  oents, 
pus  fort  cercarà  lo  deidor  paraules  plaents  e  agradables  a 
oyr  e  a  retenir;  car  si  lome  qui  parla  entén  major  plaer  a 
aver  en  so  que  diu  que  no  fa  a  dar  plaer  a  aquells  qui  oen, 
no  encercarà  tant  lo  plaer  d  aquells  com  de  sí  metex,  e  per 
so  les  paraules  no  poden  ésser  tan  belles  en  plaer  de  un 
qui  parle  com  de  molts  qui  escolten.  On,  qui  vol  bellament 
parlar,  primerament  cove  que  en  les  quatre  figures  entel- 
lectueg  més  e  pus  occasionadament  lo  plaer  dels  escolta- 
dors  que  lo  plaer  seu  metex,  per  tal  que  en  la  .v.*  figura  se 
formen  pus  belles  les  paraules  en  plaer  a  molts  que  a  un 
tan  solament;  e  com  hom  aura,  Sènyer,  per  esta  manera  for- 
mada la  .V."  figura,  cove  que  com  la  .v.*  figura  mills  serà 
formada  e  embellida,  que  hom  se  lex  de  les  paraules,  per 
tal  que  per  altres  paraules  qui  no  sien  tam  belles  e  qui  sien 
massa  longues  hom  no  corrompa  la  bellea  de  les  paraules 
que  aura 3 dites:  car  enaxí  com  matèria  qui  dona  a  la  figura 
tot  son  cumplimcnt  e  puxes  la* corromp,  axí  molt  home  qui 
es  massa  arengador  com  ha  de  belles  paraules  afigurada 
la  quinta  figura,  ell  la  corromp  a  la  enlegeex  ab  paraules  Ic- 
gcsjçngues  supèrflues  no  necessàries. 
/  (aS)  Divinal  7{ey  gloriós  qui  sols  meltor  dels  mellors!  J. 
axí  com  avem  dada  figura  e  art  e  manera  per  la  qual  hom 
sapia  dir  belles  e  plaents  paraules,  enaxí  per  aquella  figu- 
ra c  art  e  manera  metexa  pot  hom  aver  art  e  manera  den- 


1.  E,  bcnt  ese:  M,  modum   ipsius   esse..  — 2.    A,   en. — 3.    E,   «uja. 
4.  E.  lo. 


L.  DE  Contemplació  543 

tendre  e  de  saber  les  paraules  que  ou;  car  com  hom,  Sènyer, 
vol  apendre  e  entendre,  adones  cove  que  hom  seguesca  la 
forma  e  la  manera  e  la  art  per  la  qual '  aquell  qui  parla  sab 
dir  paraules  belles  e  ordonades  e  enraonades:  car  enaxí 
com  lo  cors  reeb  sustentacio  de  vida  per  so  com  reeb 
viandes  qui  son  en  la  matèria  elemental  a  ell  semblants  en 
natura  e  en  qualitats,  enaxí  1  escolà  qui  vol  apendre  del 
maestre  cove  que  fassa  semblant  AeCcDeEe  F 
d  aquella  del  maestre,  per  tal  que  pusca  aver  en  la  .v.*  fi- 
gura semblant  B.  «K  29.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus: 
car  enaxí  com  les  viandes  entrant  en  lo  cors  crexen  aquell 
per* generació  com  lo  cors  non  gita  tantes  per  la  espulsi- 
va  com  la  retentiva  ne  reté,  enaxí  1  escolà  com  reeb  tot  so 
quel  maestre  li  mostra  e  com  per  so  quel  maestre  li  mos- 
tra sab  per  sí  metex  apendre  e  entendre  altra  cosa  que  lo 
maestre  no  li  mostra,  adones  1  escolà  sobrepuja  lo  maestre 
en  entendre  e  saber;  mas  enaxí  com  lo  cors  se  corromp 
es  consuma  com  la  apetitiva  no  demana  so  que  ha  mester 
la  retentiva  e  com  la  dispultiva  deguasta  més  que  no  reeb 
la  apetitiva  ni  cou  la  digestiva  ni  reté  la  retentiva,  enaxí 
com  1  escolà  no  reté  so  quel  maestre  li  demostra  e  per  sí 
metex  no  sab  entendre  nulla  cosa,  adones  se  corrompen 
en  ell  les  .iiij.  figures,  per  lo  qual  corrompiment  nos  pot 
saviea  engenrar  en  la  quinta  figura.  ^  30.  Gloriós  Senyor! 
Enaxí  com  lome  qui  vol  bellament  parlar  cove  qug.  1  ente- 
niment gnçejc  en  la  memopa  so^qucJha^sto|atJa_memprÍAi_ 
"enaxí  aquell  qui  vol  entendre  so  que  ou,  cove  que  1  enteni- 
ment estog  en  la  memòria  so  quel  maestre  ab  1  enteniment 
trau  de  son  remembrament;  e  enaxí  com  lo  maestre  qui 
mostra  cove  que  embellesca  ses  paraules  feent  bella  cara 
e  feent  semblant  de  somriure  per  so  car  1  enteniment  dona 
so  qui  es  en  la  memòria,  per  lo  qual  do  la  volentat  deu  fer 
somriure  la  cara  del  maestre  per  so  car  dona  e  deu  aver 


E,  e  la  art  daquela  Forma  e  art  e  manera  per  )a  qual. — 2.  A,  en. 


544  Ramon  Lull 

lo  maestre  plaer  com  dona,  enaxí  1  escolà  qui  vol  apendre 
e  entendre  deu  fer  cara  sàvia  e  que  no  somría'  per  so  car 
1  enteniment  estoja  en  la  memòria  e  no  dona:  car  axí  com 
la  cara  del  maestre  deu  ésser  alegre  per  alegrar  los  esco- 
lans, axí  la  cara  dels  escolans  deu  dar  semblant  de  tristor 
per  so  car  estoja  I  enteniment  e  no  dona.' On,  com  assò  sia, 
Sènyer,  enaxí,  doncs  qui  vol  aver  art  e  manera  d  apendre 
o  de  mostrar  ab  bells  dicUts^  è~"aB^  belles  paraules,  sapia 
aver  la  art  e  la  manera  damun dita  a  glòria  e  a  laor  de  son 
gloriós  Deu.  " 


Ç  Cap.  360.  En  qual  manera  oració  e 
contemplació  ordonada  es  bona  cosa» 


f/ÈM 


H  "Deus  honral  gloriós  veríuós,  en  tots  bens  abundós! 
Qui  vol  vèer  e  saber,  Sènyer,  la  bonea  e  la  no- 


^^^tüg  blea  el  gran  fruit  doracio  e  de  contemplació, 
primeramant  cove  vèer  e  saber  I  ordonament  e  lendressa- 
ment  qui  pertany  ésser  fet  a  oració  e  a  contemplació,  lo 
qual  ordonament  se  fa  en  .vj.  coses:  sensualitat  entellec- 
tuitat  veritat  cntencio  primer  moviment  causa  final.  On, 
com  hom  aura  preses  aquestes  .vj.  coses  damun  dites,  en 
après  cove  que  hom  ordonadament  vaja  ab  aquestes  .vj.  co- 
ses en  .vij.  coses,  so  son  les  .vij.  vertuts,  so  es  saber, 
fe  esperansa  caritat  justicia  saviea  fortitudo  tempransa. 
^  2.  On,  beneit  siat  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  hom  aura 
ordonades  estes  .vij.  vertuts  ab  les  .vj.  coses  damun  dites, 
adones  se  formarà  al  humà  enteniment  la  bonea  e  la  noblea 
e  la  utilitat  doracio  e  de  contemplació:  car  enaxí  com  los 
vejetables  afiguren  e  demostren  als  ulls  corporals  les  flors 

I.  E,  nos  somria. 


L.  DE  Contemplació 


545 


els  fruits  en  ordenada  disposició  com  an  reebuda  ordona- 
da  composició  per  la  qual  an  donada  perfecta  forma,  en 
axí  oració  e  contemplació  se  demostren  en  noble  disposi- 
ció com  ha  reebuda  forma  en  les  .vij.  vertuts  per  les  .vj^ 
coses  damun  dites.  <M  3.  On,  en  axí  com  los  fruits  qui  son  ma- 
durs e  assaonats  son  bells  e  saborosos  e  bons  a  vèer '  e  a 
odorar  e  a  menjar,  en  axí,  Sènyer,  oració  es  bona  e  fructuo- 
sa  com  es  ordonada  en  les  .vij.  vertuts  per  ordonada  sen- 
sualitat e  entellectuitat  e  veritat  *  e  entencio  e  primer  mo- 
viment e  Bnalitat:  car  en  axí  com  memòria  se  dressa  a 
membrar  e  I  enteniment  a  entendre  com  la  volentat  del 
home  ama  més  membrar  e  entendre  vos  que  nuila  altra 
cosa,  e  en  axí  com  la  volentat  sendressa  a  amar  com  la  me- 
mòria més  remembra  e  I  enteniment  més  entén  vos  que  ne- 
guna  altra  cosa,  en  axí  les  vertuts  més  se  dressen  e  sordo- 
nen  en  la  oració  on  més  fruexen  en  vos  e  on  més  reeben 
ordonacio  per  les  .vj.  coses  damun  dites. 

4.  "Divinal  Senyor  qui  sols  cumpUment  de  tots  hens  e  co- 
mensamenl  de  tols  comensamenls!  Qui  vol  ordonar  e  endres- 
sar  les  .vij.  vertuts  a  orar  e  contemplar  son  Deu  gloriós, 
primerament  cove  que  ordén  en  tal  manera  ses  sensualitats, 
que  sien  obedients  als  significats  on  vera  fe  e  esperansa  e 
caritat  e  justicia  e  saviea  e  fortitudo  e  tempransa  pusquen 
venir  de  potencia  en  actu;  car  ordonades  sensualitats  son 
sobjects  sensuals  per  los  quals  se  formen  en  ordonada  dis- 
posició los  sobjects  entellectuals  per  los  quals  s afiguren 
les  vertuts  damun  dites,  per  la  qual  figura  s afigura  es  de- 
mostra la  noblea  e  la  bonea  d  oració  e  de  contemplació. 
%  5.  Honrat  Senyor!  Com  hom  ha  vera  entencio  e  com  hom 
per  lo  primer  moviment  adora  e  contempla  per  les  .vij.  ver- 
tuts, adones  les  vertuts  reeben  ús  de  lur  vertut  metexa  per 
la  qual  fruexen  lur  honrat  Deus  gloriós,  per  lo  qual  frui- 
ment  les  .vij.  vertuts  reeben  gràcia  e  benedicció  de  lur 


A,  luer. — 1.  A.  sensualitat  e  ueritat. 
CoNTeMrLAcio- VI  ]  -35. 


^^6  Ramon  Lull 

creador  en  ell  a  adorar  e  a  contemplar;  car  sens  veritat  c 
sens  ordonada  entencio  e  sens  lo  primer  moviment,  les  .vij. 
vertuts  no  poden  usar  de  lur  vertut  ni  no  poden  fruir  lur 
creador  per  so  car  no  an  ab  que  reeben  gràcia  de  lur  crea- 
dor en  vos  a  adorar  e  a  contemplar:  car  enaxí  com  la  po- 
tencia vejetable  no  pot  ésser  observada  sens  les  quatre  po- 
tencies qui  la  servexen,  enaxí  les  .vij.  vertuts  no  poden 
tractar  de  ordonada  oració  e  contemplació  sens  veritat  e 
sens  bona  entencio  e  sens  lo  primer  moviment.  4<  6.  amo- 
rós Senyor!  Quis  vol  apoderar  e  avigorar  a  molt  gran  ora- 
ció e  a  molt  fervent  contemplació,  sapia  salvar  e  guardar 
la  final  raó  en  totes  les  .vij.  vertuts,  per  la  qual  son  les  .vij. 
vertuts  creades;'  car  com  hom  va  per  la  final  occasió  e  com 
hom  obeex  més  a  la  final  occasió  substancial  que  a  la  acci- 
dental, adones  ha  hom  ordonament  en  sí  e  seguex  la  final 
raó  per  la  qual  hom  es  creat  e  beneficiat  de  son  creador, 
e  per  lo  usament  que  hom  fa  de  la  final  raó,  sab  som  guar- 
dar dels  accidents  qui  falsament  afiguren  al  humà  enteni- 
ment que  la  final  raó  accidental  sia  la  final  raó  substancial; 
e  per  assò  son  los  homens  necis  enganats  e  transfiguren 
lur  entencio  e  lur  oració  e  enversen  les  figures  de  les  ver- 
tuts e  fan  ne  ésser  vicis  e  fan  de  la  primera  entencio  sego- 
na e  de  la  segona  primera,  e  per  assò  moltes  de  vegades 
los  homens  peccadors  vos  cuiden  adorar  e  contemplar,  e 
adones  ells  vos  blastomen  eus  maleexen,  per  les  quals 
blastomíes  e  malediccions  reeben  maledicció  a  infernals 
penes. 

7.     "Elemal  Senyor  sens  fi  e  sens  comensameni!  Qui  vol 

f  que  sa  oració  e  contemplació  sia  bona  e  acabada,  sapia  vos 

^         adorar  e  contemplar  per  fe  vera  segons  1  ordonament  da- 

mundit;  car  com  hom  vos  adora  eus  contempla  creent  un 

Deu  en  trinitat  infinit  viu  eternal  poderós  savi  amorós  just 

misericordiós  humil  pacient  creador  recreador  glorifica- 


I.  A,  en  totes  les  .vij.  uertuts  creades. 


L.  DE  Contemplació  547 


dor  encarnat  nat  crucificat  devallat  als  inferns  resuscitat 
pujat  a]s  cels  lo  qual  jutjarà  bons  e  mals,  adones  dona  hom 
a  la  fe  tota  la  vertut  que  hom  li  pot  donar  per  creensa. 
On,  per  lo  apoderament  que  hom  fa  fer  a  sa  creensa  en 
creure  totes  estes  coses  damun dites,  adones  se  forma  e 
s  afigura  la  oració  e  la  contemplació  en  molt  noble  e  sanc- 
ta  disposició.  «  8.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  se  serà  esfor- 
sat  de  tot  son  poder  en  aver  noble  e  bona  e  vera  e  vertuo- 
sa  creensa,  en  après  cove  que'enamor  tan  fortment  son 
voler  de  la  sancta  fe,  que  per  honrar  vos  en  la  sancta  fe 
cathòlica  e  per  honrar  la  sancta  fe  romana  la  qual  vos  ab 
escampament  de  sanc  e  ab  mort  tant  avets  honrada,  hom 
desig  e  prepòs  a  ésser  pobre  e  turmentat  e  mort;  car  aitant 
com  hom  es  amador  donrar*so  que  vos  avets  honrat  e  de 
treballar  e  murir  per  so  on  vos  avets  treballat  e  sots  estat 
mort,  e  hom  vol  aquella  cosa  honrar  ab  les  coses  on  vos  la 
honràs,  so  es  treball  e  mort  que  sostengués,  e  1  escampa- 
ment de  la  sanc  dels  apòstols  e  dels  altres  dexebles  ab 
queia  sancta  fe  honràs  en  lonrament  d  aquells,  daytant 
honra  hom  la  sancta  fe  romana;  e  daitant  com  hom  honra 
la  fe  romana,  daitant  per  la  fe  romana  reeb  honrament  e 
utilitat  la  oració  e  la  contemplació  ab  la  qual  hom  per  hon- 
orada fe  vos  adora  eus  contempla.  ««<  9.  Humil  Senyor!  Com 
hom  desija,  e  com  hom  hi  ajuda  de  tot  son  poder,  que  lo 
Sant  Apostoli  e  los  cardenals  els  prelats  els  religiosos  els 
prínceps  els  altres  sobjects  a  la  santa  fe  romana  ordonen 
e  endressen  com  sia  dada  renda  sabuda  e  asignada  per  tots 
temps  a  convertir  tot  lo  mon  a  la  sancta  fe  romana,  adones, 
Sènyer,  s exalta  es  multiplica  la  oració  com  hom  ymagena  c 
entén  e  desija  que  si  eren  cardenals  asignats  a  cada  pro- 
víncia dels  infeels,  e  aquells  que  ajen  messió  e  renda  ori 
poguessen  fer  apendre  diverses  lenguatges  e  trametre  lurs 
missatges  que  mostrassen  e  preicassen  la  sancta  fe,  e  que 


I.  E,  que  hom. — i.  E,  d  amar. 


548  Ramon  Lull 

per  forsa  d  armes  los  cardenals  sesforsassen  a  soldejar  ca- 
vallers sensuals,  adones  la  sancta  fe  crestiana  iria  a  avant  e 
multiplicaria  per  cavallers  sensuals  e  entellectuals;  car  nu- 
11a  forsa  no  pot  contra  forsa  sensual  e  entellectual,  pus  que 
vos  siats  amat  e  loat  e  servit  en  la  batalla  per  ordonada 
oració  e  contemplació. 

1  o.  Singular  Senyor  sens  par  e  sens  companya  del  qual 
vé  gràcia  e  benedicció!  Qui  vol  exalsar  e  ennobleír  sa  ora- 
ció e  contemplació,  sapia  en  sa  oració  formar  e  afigurar 
esperansa;  car  com  hom  remembra  e  entén  son  frèvol  po- 
der e  lo  frèvol  poder '  e  saber  e  voler  qui  es  en  les  creatu- 
res  a  esguardament  del  sant  just  misericordiós  acabat  poder 
e  saber  e  voler  del  creador,  adones  se  forma  esperansa  en 
son  remembrar  e  entendre  e  voler  com  la  ànima  adorant  e 
contemplant  vos  adora  cus  contempla  confiant  en  lo  vostre 
poder  e  saber  e  voler  remembrant  e  entenent  e  amant, 
f^  1 1 .  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Dei/s.' car  enaxí  com  na- 
tura embelleex'forma  humana  sobre  totes  les  formes  crea- 
des, e  assò  es  per  so  car  en  forma  humana  s ajusten  més  de 
creatures  diverses  en  compondre  aquella  que  no  fan  en  nu- 
11a  altra  espècia,  enaxí  esperansa  e  confiansa  com  es  vera- 
ment ordonada  en  la  oració  e  contemplació,  aquella  forma 
molt  noblement  e  molt  bella  oració  e  contemplació;  car  un 
dels  majors  honraments  e  dels  majors  plaers  que  hom  vos 
pusca  dir  ni  fer,  es,  Sènyer,  que  a  ses  cuites  e  a  ses  necessi- 
tats se  confíu  e  sesper  en  la  vostra  misericòrdia  e  en  la 
vostra  pietat  e  en  lo  vostre  dreturcr  acabat  poder  ♦e  saber 
e  voler. '«<  1  2.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui  vol,  Sènyer, 
aver  molt  gran  plaer  de  vos  aver,  sapia  en  vos  metre  tot 
son  esper  e  nos  confíu  en  altre  poder  ni  saber  ni  voler 
sinó  en  lo  vostre  o  en  aquell  que  vol  vostre  voler;  car  tant 
es  gran  lo  plaer  que  vos  avets  com  hom  vol  socors  e  ajuda 


).  A.  sapia  sa  oració  formar  e  afigurar  esperansa.  Con  hom  remem- 
bra e  entén  son  freuol  poder.  —  s.  A,  manca  aquest  mot.  -3.  E,  enbelcx 
— 4.  A,  acabat  poder  dreturer. 


L.  OE  Contemplació  ^49 


c  misericòrdia  aver  de  vostre  poder  e  saber  e  voler,  que 
no  es  null  poder  ni  saber  ni  voler  que  pusca  dan  tener'a 
aquells  qui  de  vos  esperen  gràcia  e  benedicció  a  lurs  ne- 
cessitats. On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  lo  vostre  servidor 
el  vostre  sotsmès  besa  la  terra  e  leva  ses  mans  e  sos  ulls  al 
cel  e  a  la  sancta  creu  davant  lo  vostre  altar  gloriós,  dient 
que  en  vostre  poder  e  saber  e  voler  se  confia  de  tot  son 
poder  e  saber  e  voler  per  tal  que  pusca  amar  e  tcmbre,  *e 
vostres  benediccions  pusca  tot  temps  aver. 

1 3.  "Forh  Senyor  sobre  tols  poders,  amat  Senyor  sobre  to- 
tes amors!  ^  Qui  vol  exalsar  e  ennobleír  oració  e  contempla- 
ció, cove  que  aja  caritat.  On,  com  lo  vostre  servidor  vos 
vulla  adorar  e  contemplar  de  tot  son  poder  e  saber  c  vo- 
ler, per  assò  vos  demana  caritat  pus  que  vos  sots  tot  cari- 
Atat  e  en  caritat:  on,  per  assò  lo  vostre  servidor  aora  e 
contempla  vostra  amor  e  ama  totes  coses  en  general  e  en 
especial  qui  sien  dignes  de  essei  amades.  On,  per  assò  vos 
prec  eus  aor^per  lApostoli  e  per  los  cadernals  e  per  los 
prelats  e  religiosos  e  per  los  princeps,  que  vos  los  donets 
gràcia  com  ells  ordonen  lo  mon  pus  que  vos  los  avets  dat 
poder  que  ells  lo  poden  ordonar  e  tornar  a  una  fe  sis  vo- 
len. 4(  14.  Gloriós  Senyor!  Per  so  car  vull  caritat  e  amor 
aver,  vos  prec  per  los  infeels  que  vos  los  adugats  a  con- 
vertí ment,  per  los  defunts  qui  son  en  porgatori  que  vos 
los  donets  repòs  en  la  celestial  glòria,  e  prec  vos  per 
aquesta  Obra  de  Contemplació  que  vos  la  multipliquets  c 
que  en  mans  domens  feels  vertaders  la  fassats  venir,  c  prec 
vos  per  mon  senyor  lo  rey  e  per  ma  muller  e  mos  infants 
e  per  mos  amics  *  especialment,  e  per  tots  crestians  univer- 
salment; ^c  ací  denant  lo  vostre  altar  am  vos,  Sènyer,  en 
vostra  unitat  c  trinitat  c  en  totes  vostres  proprietats  e  en 
totes  vostres  vertuts,  e  am  vos  e  tots  vostres  manaments  e 


1.  M,  nocere. — 2.  E,  témer.  — 3.  A.  Fort»  seynor  sobre  totes  amors. 
— 4.  E,  uos  aor  eus  prec. — 5.  A,  manca:  e  per  ma  muller  e  mos  infants  e 
per  mos  amics, — 6.  E,  especials  e  per  tots  crestians. 


550 


Ramon  Lull 


honraments,  e  tots  aquells  qui  vos  amen  ni  qui  amen  so 

que  vos  amats.  «  15.  Gloriós  Senyor!  Lo  vostre  servidor 
adora  e  ama  vostra  unitat,  e  ma  dona  Sancta  Maria  e  San- 
ta Anna'e  Sent  Gabriel  e  Sent  Michel  e  tots  los  àngels, 
e  lo  vostre  servidor  ama  Sent  Joacl•iim  c  tots  los  prophe- 
tcs,  e  ama  Sent  Johan  e  Sent  Jacme  e  Sent*  Pere  e  Sent 
Pàul  e  Sent  Andreu  e  tots  los  apòstols  els  màrtirs,  e  ama 
Sent  Domingo  e  Sent  Francesc  e  Sent  Bernat  e  tots  los 
confessors,  e  ama  Sancta  Magdalena  e  Sancta  Caterina  e 
totes  les  confesses  e  les  verges  e  les  màrtirs,  3  e  totes  les 
vertuts  del  cel.  On,  tots  aquests  e  aquestes  ama,  Sènyer, 
lo  vostre  servidor,  per  so  car  vol  créxer  e  multiplicar  sa 
oració  e  contemplació  amant  caritat  e  amant  aquells  qui 
caritat  amen. 

1 6.  Ajudahle  Senyor  qui  ajudats  e  tots  aquells  qui  per 
vos  treballen!  Com  lo  vostre* servidor  vos  vulla  adorar  e  con- 
templar, per  assò  adora  e  contempla  vostra  sancta  justícia, 
dient  que  lo  vostre  servidor  ama  e  tem  vostra  justicia,  per 
la  qual  amor  e  temor  regonex  que  es  vostra  creatura  e  vos- 
tre recreat  e  vostre  beneficiat  de  molts  *  majors  doncs  e  per- 
dons e  honraments  que  a  ell  no  tanyen:  on,  per  assó  lo 
vostre  sotsmès  se  confessa  es  penet  acusant  e  jutjant  sí 
metex^de  sos  greus  peccats,  e  ponex  sí  metex  a  affliccions 
corporals  7  e  a  languiment  per  amor  entellectual  obedient 
vostres  manaments,  conexent  sí  metex  que  es  sotsmès  a 
honrar  e  a  loar  los  vostres  honraments  e  a  fer  gràcies  dels 
dons  que  li  donats  e  les  culpes  que  li  perdonats.  ^  17.  Glo- 
riós Senyor!  Lo  vostre  servidor  adora  e  beneex  vostra  sa- 
viea,  dient  c  clamant  e  pregant  que  vos  li  donets  savica  per 
tal  que  us  pusca®  mostrar  e  significar  a  aquells  qui  nous  co- 
nexen,  e  clama  us  mercè  ^  que  vos  li  mostrets  les  carreres 
per  les  quals  hom  va  a  vos,  e  que  li  mostrets  quals  son  les 


1.  E,  Ana. — 2.  A,  sen  (passim). — 3.  E,  martires. — 4.  A,  con  uostre. 
— 5.  A,  molt. —  6.  A,  meteys  (passim).  —  7.  E,  a  aflicció  corporal. — 
8.  A,  que  pusca, — 9.  A,  e  clamant  mercè. 


L.  DE  Contemplació  551 


coses  qui  a  vos  son  plaents  e  agradables  per  tal  que  en 
aquelles  vos  pusca  amar  e  honrar  c  loar  e  beneir  e  servir; 
car  pus  vos  avets  creat  son  remembrament  e  son  enteniment 
e  son  voler,  placiaus  que  vos  li  donets  tanta  de  savica  que 
ell  sapia  ab  son  remembrament  membrar  e  ab  son  enteni- 
ment entendre  e  ab  son  voler  amar.  %  1 8.  Amorós  Senyor! 
Enaxí  com  cavall  es  donat  debades  a  aquell  qui  noi  sab 
cavalcar,  enaxi  justicia  e  saviea  es  donada  debades  com 
hom  ab  la  memòria  no  sab  membrar  ni  ab  1  enteniment  en- 
tendre ni  ab  la  volentat  voler;  e  enaxí  com  membrar  e  en- 
tendre e  voler  fora  donat  debades  si  hom  no  membràs  ni 
entenés  ni  volgués  justicia  e  saviea,  enaxí  justicia  e  saviea 
es  dada  debades  com  hom  no  la  pot  ni  la  sab  ni  la  vol  mem- 
brar ni  entendre  ni  voler.  On,  com  vos,  Sènyer,  nulla  cosa 
no  donets  ni  ajats  donat  debades  a  home,  per  assò  home 
per  sa  culpa  e  per  son  peccat  ha  alterat  en  vanitat  so  que 
vos  avets  donat  occasionadament  e  per  necessitat.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  placia  a  vos  que  vos  retornets  a  oc- 
casió  e  a  necessitat  so  que  los  infeels  e  los  crestians  pecca- 
dors  an  alterat  e  girat  en  vanitat. 

1 9.  7{ey  dels  reys  e  Senyor  dels  senyors  qui  sots  consola- 
ció de  mes  amors!  Lo  vostre  servidor  vos  demana  fortitudo 
per  tal  que  sia  forts  en  les  vostres  forces  a  vensre  e  a  apo- 
derar vicis  e  peccats  e  aquest  mon  e  sa  carn  e  lo  demoni 
e  tota  temptació,  e  que  ergull  ni  luxúria  ni  ira  ni  vanaglo- 
ria ni  íalsetat  ni  null  altre  vici  no  aja  poder  en  ell;  e  pla- 
cia a  vos,  Sènyer,  que  lo  vostre  servidor  sia  tan  enfortit  de 
les  vostres  forces,  que  pusca  aver  forsa  en  affliccions  e  de- 
junis e  en  fer  penitencia  e  en  estudi  e  en  vensre  e  so- 
brar los  infeels  los  quals  innoren  les  vostres  forces,  e  pla- 
cia a  vos  que  longa  vida  treballosa  pusca  metre  en  vos 
honrar  e  servir  de  totes  les  forces  que  vos  li  avets  dona- 
des en  ses  sensulitats  e  en  ses  entellectuitats.  ^  20.  "Humil* 

I.  A,  humill. 


55- 


Ramon   Lull 


'^'Htu-^<IL• 


■r 


Senyor  ple  de  pietat  e  de  mercè!  Lo  vostre  servidor  vos  de- 
mana atempransa  en  son  parlar  e  en  son  menjar  e  en  son 
beure  e  en  son  vetlar  e  durmir,  e  clama  us  mercè  que  vos 
li  donets  continencia  paciència  abstinència  castedat  humi- 
litat veritat  e  les  altres  vertuts  semblants  a  aquestes;  car 
per  atempransa  es  hom  ordonat  a  aver  totes  les  vertuts 
damun dites.  On,  vos,  Sènyer,  qui  avets  creats  e  termenats 
mos  senys  sensuals  e  entellectuals,  placiaus  que  vos  los 
donets  atemprament  en  totes  lurs  necessitats  e  en  tots  lurs 
ufícis:  car  enaxí  com  lo  cors  humà  s acosta  pus  fortment 
a  sanitat  e  a  conservació  de  vida  on  pus  son  en  ell  atem- 
prades  ses  qualitats,  enaxí  los  senys  sensuals  e  los  entel- 
lectuals e  les  .iij.  vertuts  de  la  ànima  e  les  .v.  potencies 
s  acosten  pus  fortment  a  vertuts  on  més  es  feta  atempransa 
en  ells  de  coses  sensuals  e  entellectuals.'  «21.  Divina!  Se- 
nyor! Qui  vol  ennobleír  e  honrar  e  ordonar  sa  oració,  cove 
que  per  totes  estes  vertuts  damundites  a  jonoUons  sapia 
vos  adorar  e  comtemplar,  e  a  cada  vertut  que  bes  la  terra 
e  leu  ses  mans  e  sos  ulls  al  cel  e  en  après  que  clam  mercè 
a  vos  que  a  tots  peccadors  donets  les  dites  .vij.  vertuts  se- 
gons la  disposició  o  mills  que  ell  no  les  vos  sab  demanar; 
car  com  hom  vos  adora  eus  contempla  per  la  manera  da- 
mun dita,  adones  exalsa  hom  e  endressa  la  noblea  e  la  bo- 
nea  d  oració:  car  enaxí  com  laur  e  1  argent  d  on  hom  se 
servex  es  pus  noble  e  mellor  en  fer  fruit  que  no  es  laur  e 
1  argent  qui  està  amagat  en  lavar  ric  o  en  la  terra,  enaxí 
oració  ordonada  e  endressada  segons  la  manera  damun  di- 
ta, es  molt  mellor  sens  comparació  que  no  es  la  oració  que 
hom  té  amagada  en  sí  metex*tan  solament  e  no  la  sab  fer 
venir  de  potencia  en  actu. 

22.  Eternat  Senyor  gloriós  del  qual  devallen  totes  bene- 
diccions! Com  hom  aura  afigurada  e  ordonada  la  oració  e 
la  contemplació,  adones  cove  que  hom  la  guart  en  sa  bo- 


I.  A,  manca:  e  enteUectualt.—  i.  A,  mctcxa. 


L.  DE  Contemplació  553 

nca  c  en  sa  vertut,  conexent  que  oració '  c  contemplació  es  ^  1,'^v.^A^ 

bona  cosa  per  so  car  hom  la  pot  aver  tota  ora  ques  vulla, 
e  tot  hom  la  pot  aver  en  qual  que  loc  sia  o  en  qual  que 
temps  sia,*e  tot  hom  pot  aver  aitanta  doracio  e  de  con- 
templació com  se  vulla.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
per  assò  es  bona  cosa  oració  e  contemplació:  car  enaxí 
com  laur  es  bo  al  home  ric  quil  pot  aver  c  es  àvol  al  ho-  V'  ^  "*: 
me  pobre  per  so  car  laur  es  tam  poc  en  sí  que  tots  los  ho- 
mens  non  poden  aver  aitant  com  nau  mester,  enaxí  oració 
e  contemplació  es  bona  cosa  per  so  car  rics  e  pobres  ne 
poden  aver  aitanta  com  se  vullen.  M  23.  On,  beneit  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  si  pa  e  vi  e  carn  e  vestedures  e  aigua 
e  foc  e  sal,  e  les  altres  coses  semblants  a  aquestes,  son  bo- 
nes coses  a  la  vida  corporal  jassía  ^  que  hom  no  n  pusca  aver 
aitantes  com  se  vulla  ni  tota  hora  ques  vulla,  doncs,  quant 
més  oració  e  contemplació  es  bona  cosa  a  la  ànima  com 
sia  so  que  tot  home  ne  pusca  aver  aitanta  com  se  vuUa  e 
en  qual  que  loc  e  temps  se  vulla!  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  qui  vol  entendre  e  conèxer  la  gran  noblea  e  bonea 
doracio  e  contemplació,  sapiala  membrar*e  entendre  e  -H^ 
amar  per  les  coses  damun dites:  car  enaxí  com  a  home  son 
donats  dos  ulls  sensuals  per  tal  que  li  sia  significat  que  I  en- 
teniment guart  predestinació  ab  dues  de  vostres  vertuts 
acabades,  so  es  justícia  e  saviea,  enaxí  son  donades  a  ho- 
me les  coses  sensuals  qui  son  necessàries  al  cors  per  signi- 
ficar la  bonea  doracio  qui  es  necessària  a  la  ànima.  On, 
enaxí  com  predestinació  no  pot  hom  vèer  acabadament  si 
hom  no  la  guarda  ensems  ab  vostra  justícia  e  saviea,  axí  la 
bonea  doracio  no  pot  hom  conèxer  si  hom  no  la  guarda 
ab  les  coses  sensuals  necessàries  al  cors.  '¥,  24.  Piadós  Se^ 
nyor!  Oració  e  contemplació  es  missatge  ivasós  vertader 
savi  diligent  forts  amable  de  nos  a  vos;  car  aitantost  com 
hom  vos  adora  eus  contempla,  encontinent  es  hom  ab  vos 

I.  A,  que  en  sa  oració.  —  j.  A,  loc  que  temps  se  sia. —  3.  E,  jassiay- 
»o. — 4.  E,  sapia  menbrar.  * 


554  Ramon  Lull 

e  vos  sots  ab  nos.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car 
oració  e  contemplació  es  via  e  carrera  de  perdurable  ben- 
ahuiransa  e  lunya  hom  e  desvia  de  infinida  pestilència,  e 
oració  e  contemplació  dona  a  hom  saviea  e  forsa  e  amor  e 
alegransa  e  consolació  e  paciència  e  continencia  e  diligèn- 
cia e  leyaltat  e  veritat  e  riquea  e  devoció  e  contriccio  e 
castedat  e  vera  fe  e  esperansa  e  caritat  e  justícia  e  atem- 
pransa  e  totes  les  altres  vertuts. 

25.     Liberal  Senyor  en  tots  bens 'qui  sots  acabament  de 
mos  acabaments!  Oració  e  contemplació  es  tam  bona  cosa, 
\^;  que  toll  ira  e  ergull  e  enveja  e  cobeea  e  pobrea'e  luxúria 

X-    n-'-^  •■■"■"'  ^  mala  volentat  e  falsia  e  tots  los  altres  vicis.  On,  com 

^^  oració  e  contemplació  donen  totes  vertuts  c  tolien  tots 

vicis,  doncs,  qui  es  qui  pogués  albirar  ni  aestmar  la  gran 
noblea  c  bonea  doracio  e  de  contemplació?  »K  26.  Honrat 
Senyor  amorós  agradable!  Tant  es  bona  cosa  e  agradable 
oració  e  contemplació,  que  tots  los  mellors  dons  qui  pus- 
quen  ésser  donats  dona  e  la  malenansa  pus  greu  e  major 
toll  e  delex,  e  oració  tots  dons  dona  e  tots  peccats  perdo- 
na, c  oració  endressa  los  homens  errats  els  fa  venir  a  via 
e  a  port  de  salut,  e  oració  dona  sanitat  e  toll  mort  e  fa 
alegrar  los  trists  3  e  amar  los  desenamorats  e  lava  e  sana  e 
mundà  e  nedeja  les  coses  lejes  et  sutzes  enlegeídes  en  pec- 
cat,  e  oració  fa  home  larc  e  bell  parler  e  ardit  e  ben  nu- 
drit,  e  oració  ajuda  a  hom  dels  mortals  enemics.  A{  27.  Per 
/v^aXÍ'  AntviA*'  oració  e  per  contemplació,  Sènyer,  puja  hom  en  alt  son 

rcmcmbrament  e  enteniment  e  voler  e  ret-^hom  gràcies  e 
mercès  a  son  creador  e  f a  a  home  honrar  e  loar  e  beneyr 
e  amar  e  obeir  e  servir  son  creador,  e  oració  dona  a  hom 
pau  c  repòs  e  fa  hom  coratjós  de  fer  e  de  tractar  bé  e  de 
esquivar  mal,  e  oració  fa  alegrar  los  àngels  e  los  sants  de 
glòria,  e  oració  fa  als  rics  membrar  e  amar  los  pobres  e 
als  forts  los  cuitats  e  als  savis  los  necis  e  als  justs  aquells 


i^^ 


t.  A,  acabaments. — 2.  M,  prodigaíitatem. — 3.  E,  rics. — 4.  E,  rent. 


L.  oe  Contemplació  5^5 

qui  demanen  misericòrdia,  e  oració  es  ray]  e  cap  e  occasió 
de  tots  bens  e  de  tots  acabaments  e  de  totes  benahuiran- 
ces.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  beneyt  siats  vos,  Sè- 
nyer,  qui  avets  en  home  creada  oració  e  contemplació  qui 
tants  dons  dona  e  tants  peccats  perdona,  e  beneits  sien 
tots  los  amadors  e  tots  los  servidors  e  tots  los  sotsmeses 
els  loadors  d  oració  e  de  contemplació. 

28.  Gloriós  T^ey  de  glòria  qui  sols  Sani  dels  sanis  de 
glòria!  Qui  vol  conèxer  ni  saber  la  noblea  c  la  vertut  d  ora- 
ció, sapia  conèxer  e  saber  la  bonea  de  la  forma  sensual 
doracio  sensual;  car  com  hom  nomena  Deu  infinit  viu  eter- 
nal  totpoderós  savi  e  amorós  e  simple  e  acabat  e  gloriós, 
adones  la  sensualitat  nomena  vostra  gloriosa  essència  c 
vostres  glorioses  vcrtuts,  e  com  hom  nomena  Jhesu  Christ 
e  vostra  passió  e  la  saviea  el  poder  e  la  amor  de  vostra 
humanitat  e  les  altres  vertuts,  adones  aora  la  sensualitat. 
On,  enaxí  com  la  vegetativa '  del  animal  racional  es  mellor 
e  pus  vertuosa  en  animal  racional  per  la  conjunccio  de  la 
racional  potencia,  enaxí  la  sensual  oració  qui  en  vostra 
deitat  adora  *e  contempla,  es  mellor  que  no  son  totes  les 
altres  sensualitats  qui  en  vos  no  adoren  ni  contemplen. 
4(  29.  Humil  Senyor!  Com  oració  se  forme  en  figura  entel- 
lectual  segons  que  avem  provat  al  comensament  d  aquesta 
distinccio,  doncs  qui  vol  vèer  ni  saber  la  gran  valor  doracio 
entellectual,  sapia  membrar  c  entendre  com  noble  cosa  es 
membrar  e  entendre  e  amar  Deu  e  ses  vertuts  e  ses  pro- 
prietats  e  la  vostra  sancta  humanitat  e  ses  qualitats  e  la 
greu  mort  que  sostenguès  per  nosaltres  peccadors;  car 
guaanyar  tot  3  lo  tresor  qui  es  ni  ésser  senyor  de  tot  lo  mon 
ni  saber  totes  quantes  creatures  son  ni  nulla  forsa  ni  bellea 
ni  plaer  creat,  no  es  tan  bo  ni  tan  profitable  com  es  vos 
adorar  e  contemplar  e  loar  c  amar  e  servir.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  qui  vol  conèxer  la  valor  doracio  sapia  co- 


I.  A,  uegetíua — 3.  A,  oració. — ;.  A,  manca  aquest  mot. 


£^6  Ramon  Lull 

gitar  c  albirar  que  molt  mellor  cosa  es  a  la  ànima  membrar 
c  entendre  e  amar  cosa  infinida,  que  no  ésser  la  ànima  mem- 
brant  c  entenent  e  volent  e  avent  la  possessió  de  tot  lo 
mon  qui  es  fenida.  4<  30.  "Elernal  Senyor  gloriós!  La  tersa 
forma  d  oració  es  com  hom  de  la  figura  sensual  e  la  figura 
entellectual  compon  la  tercera  figura  en  adorar  e  contem- 
plar son  Deu  gloriós.  On,  qui  es,  Sènyer,  qui  pogués  aest- 
mar  la  gran  bonea  d  oració  en  la  tersa  figura?  Car  com 
oració  es  en  la  tersa  figura,  adones  vos  adora  hom  dia  e 
nit,  e  en  tot  quant  hom  fa  sensualment  e  entellectualment, 
en  tot  vos  adora  hom  eus  loa  eus  contempla;  car  pus  que 
hom  ha  mesa  en  hàbit  la  oració  e  contemplació  sensual  e 
entellectual,  la  tercera  figura  d  oració  e  contemplació  està 
formada  actualment  en  home  e  null  temps  no  priva  nis 
corromp  d  entro  que  per  contraries  sensualitats  e  entellec- 
tuitats  es  corrumpuda  per  obres  de  pecats. 

31.  Sanctificat  Senyor!  Tant  es  noble  cosa  e  alta  ora- 
ció, que  totes  les  .v.  potencies  de  la  ànima  e  los  .v.  senys 
sensuals  e  los  .v.  entellectuals  e  les  tres  vertuts  de  la  ànima 
ordona  e  cndressa.  On,  enaxí  com  lo  diner  val  més  que  la 
malla  per  so  car  hom  no  daria  lo  diner  per  la  maalla, '  en 
axí  les  .V.  potencies  e  los  .v.  senys  sensuals  e  los  .v.  entel- 
lectuals e  les  .iij.  vertuts  de  la  ànima  valen  més  que  no  fan 
tots  los  diners  qui  son  monedats  ni  tot  laur  ni  1  argent  e 
totes  les  peres  precioses  qui  son  en  lo  mon,  car  per  totes 
aquestes  coses  home  no  daria  neguna  de  ses  potencies,  ni 
daria  son  gustar  ni  son  vèer  ni  son  sentir  ni  son  aper- 
cebiment  ni  son  membrar  ni  son  entendre  ni  son  voler. 
"«  32.  On,  com  assò  sia  enaxí,  e  com  totes  les  sensualitats 
e  les  entellectuitats  qui  son,  Sènyer,  en  home  reeben  ordo- 
nacio  e  endressament  e  vertut  per  oració  e  contemplació, 
doncs,  com  pot  ésser  que  per  diners  e  per  vans  delits  hom 
dona  oració  e  contemplació?  Car  qui  ama  més  cogitar  c 


I.  A,  meala:  E,  maala.  (Tormes  usades  indistinclament  en  ambdós  codis.) 


L.  DE  Contemplació  557 

membrar  e  amar  diners  c  fembres  e  viandes  e  vestidures  e 
cassa  e  joc  e  les  altres  vanitats,  que  no  fa  membrar  e  en- 
tendre e  amar  oració  e  contemplació,  més  ama  la  maalla 
quel  diner,  e  més  ama  diners  e  altres  vanitats  que  no  fa 
ses  potencies  ni  sos  senys  sensuals  e  entellectuals  e  ics 
vertuts  de  la  ànima;  car  per  privada  oració  e  contemplació 
son  desendressades  e  desordenades  ses  sensualitats  e  ses 
entellectuitats  e  son  girades  a  obra  de  peccat.  "•<  33.  On,  be- 
neyt  siats  vos.  Senyor  Deus:  car  lome  peccador  per  un  pec- 
cat mortal  dona  vos  e  la  benahuyransa  a  que  lapellats  e  do- 
na sí  metex  e  totes  ses  sensualitats  e  entellectuitats  a  penes 
perdurables,  e  no  daria  un  diner  per  una  maalla  ni  no  daria 
sa  vista  corporal  ni  son  voler  per  tot  lo  mon  quil  li  dava. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  assòm  par,  Sènyer,  maravella 
sobre  tota  maravella  que  hom  per  una  manera  don  lo  me- 
llor  per  lo  menor  e  per  altra  manera  hom  no  donàs  lo  me- 
llor  per  lo  menor. '  On  tot  assò  esdevé  per  la  primera  en- 
tencio  e  per  la  segona  quis  fan  mijà  entre  sàvia  e  folla 
mercaderia;  car  lome  qui  no  daria  sos  ulls  ni  son  voler 
per  tot  lo  mon,  entén  que  sil  mon  avia,  la  vista  el  voler 
perdria,  e  per  assò  no  vol  fer  folla  mercaderia;  mas  lome 
qui  dona  per  un  plaer  de  luxúria  o  de  vanagloria  vos  e 
si  metex  es  fa  servu  del  demoni,  aquell  ha  entencio  de 
posseyr  lo  plaer  e  de  aver  vos  e  sí  metex  quant  se  vulla. 
On,  per  esta  manera  son  los  homens  enganats  e  decebuts 
e  desviats  de  la  celestial  glòria  e  de  la  presencia  divina. 


3r 


A,  manca  aquest  membre. 


558 


Ramon   Lull 


f  Cap,  361.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant son  Deus  gloriós,  sah  aver 
conexensa  de  ta  nedeetat  e  de  la  pu- 
rificació de  la  ànima» 


^^^EUS  savi  poderós!  Jl  vos,  Sènyer,  sia  donada  toia 
'l^^flj  glòria  e  Iota  honor:  Car  qui  vol  aver  conexensa  de 
é^^m  la  sua  ànima  si  es  purificada  e  nedea  de  peccat, 
cove  que  affigur  figures  sensuals  per  tal  que  per  aquelles 
pusca  pujar  son  enteniment  a  afigurar  les  figures  entellec- 
tuals  per  les  quals  hom  ha  conexensa  de  la  nedeetat  e  de 
la  purificació  de  la  ànima.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
per  assò  nos  deym  e  posam  que  vos  siats  A  e  que  B  sia 
significació  de  A,  e  C  sia  ànima  e  D  sia  significació  de  C, 
e  E  sia  la  purificació  e  la  nedeetat  de  la  C  e  F  sia  signifi- 
cació de  E,  e  G  sia  la  culpa  el  peccat  e  la  sutzetat  de  la  C 
e  H  sia  la  significació  de  G,  e  1  sia  la  memòria  e  1  enteni- 
ment e  la  volentat.  4í  2.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  aura  afi- 
gurades  aquestes  figures,  cove  que  hom  afigur  quatre  figu- 
res, so  es  saber,  que  hom  aferm  e  pos  que  K  sia  acabament 
e  L  sia  ésser  e  M  sia  defalliment  e  N  sia  privació.  *  On,  com 


Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Deu. 

H 

Significació  de  G. 

B 

Significació  de  A. 

1 

Memòria,   enteniment  i  vo- 

C 

Anima. 

luntat. 

D 

Significació  de  C. 

E 

Purificació   i  nedetat  de  la 

K 

Acabament. 

ànima 

L 

Ésser. 

F 

Significació  de  E. 

M 

Defalliment. 

G 

Culpa,  pecat  i  sutzetat    de 
la  ànima. 

N 

Privació. 

DE    V..0NTEMPLAC10 


559 


hom  aura  afigurades  aquestes  quatre  figures,  cove  que  hom 
afigur  de  les  .ix.  figures  damun  dites  e  d  aquestes  quatre  fi- 
gures, .xij.  figures,  les  quals  sien  compostes  e  dirivades  de 
les  .ix.  e  de  les  quatre  figures,  per  tal  cntencio  que  hom 
pusca  conèxer  per  elles  la  sanctetat  e  la  purificació  de  la 
ànima  o  la  culpa  e  la  màcula  d  aquella  ànima.  4<  3.  On,  be- 
neyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  ab  les  quatre  figures 
hom  encerca  en  les  .ix.  figures  afigurant  .xij.  figures,  adones 
ha  hom  art  e  manera  per  la  qual  hom  sapia  formar  c  afi- 
gurar al  humanal  enteniment  saviea  e  conexensa  e  demos- 
tració e  certificació  de  la  ànima  qui  es  en  sanctetat  e  en 
purificació  per  bones  obres,  e  de  la  ànima  qui  es  en  culpa 
e  en  peccat  e  en  vicis  e  en  sutzetat  per  males  obres,  ab  que 
sapia  menar  e  afigurar  les  figures  segons  lurs  proprietats  e 
lurs  qualitats,  e  ques  guart  que  no  les  altereg  ni  les  mut 
en  improprietats '  contraries  a  lurs  proprietats  ni  nois  afigur 
nulla  impropria  figura,  car  si  ho  faya,  1  enteniment  humà 
rcebría  falsa  figura  per  la  qual  seria  desordonat  e  no  purfa 
reebre  los  vers  significats  de  les  figures  damun  dites. 

4.  Jionrador  Senyor  de  tots  aquells  qui  vos  honren,  ama- 
dor Senyor  de  tots  aquells  qui  vos  amen!  Les  .xij.  figures  se  ^, 
formen  e  s  afiguren  en  esta  manera,  so  es  saber,  que  la  pri- 
mera figura  de  les  .xij.  es  que  la  B  demostra  a  la  1  que  la 
A  es  en  unitat  e  en  trinitat,  e  la  segona  figura  es  que  la  B 
demostra  a  la  ]  que  la  A  es  infinida  viva  eternal  poderosa 
sàvia  amable  simple  gloriosa  acabada,  e  la  tersa  figura  es  com 
la  B  demostra  a  la  1  que  la  A  ha  creat  lo  mon  e  que  sosté 
tot  quant  es  e  que  es  benfactor  e  dreturer  e  misericordiós, 
e  la  quarta  figura  es  com  la  B  demostra  a  la  I  que  la  A  ha 
recreat  lo  mon  e  tramès  lo  Fill  pendre  carn  en  nostra  do- 
na Sancta  Maria  verge  gloriosa  e  que  murí  per  nosaltres 
peccadors  e  que  ac  en  est  mon  molta  de  pena  e  de  humi- 
litat e  de  paciència.  <«<  5.  E  la  quinta  figura  es  com  la  D 


1.  A,  [injproprietats:  M,  proprielatet. 


560  Ramon  Lull 

demostra  a  la  1  que  la  C  es  una  substància  deveyda  en  .iij. 
proprietats  diverses,  e  la  .vj.*  figura  es  formada '  com  la  D 
demostra  a  la  1  que  la  C  es  creatura  creada  per  entencio 
d  amar  e  loar  e  servir  e  obeyr  son  creador,  e  la  .vij.»  figu- 
ra es  com  la  D  demostra  a  la  1  lo  bé  qui  es  en  la  C,  e  la 
.viij.*  figura  es  com  la  D  demostra  a  la  1  lo  mal  de  culpa 
qui  es  en  la  C.  t^  6.  La  .ix.*  figura  es  com  la  ]  reeb  la  B  e 
la  D  adones  com  la  F  demostra  a  la  I  que  la  E  es  en  la 
C;  la  .X.*  figura  es  com  la  1  reeb  la  B  e  no  vol  reebre  la 
D,  e  per  assò  la  F  demostra  a  la  1  que  la  E  es  en  la  C,  c 
la  H  demostra  a  la  ]  que  la  G  es  en  la  C;  la  .xj.*  figura  es 
com  la  I  reeb  la  D  e  no  vol  reebre  la  B,  on,  per  assò  la 
F  demostra  a  la  I  que  la  E  es  en  la  C,  e  la  H  demostra  a 
la  I  que  la  G  es  en  la  C;  la  .xij.*  figura  es  com  la  1  no  vol 
reebre  la  B  ni  la  D,  e  la  H  significa  a  la  1  que  la  G  es  en 
la  C,  e  la  F  significa  a  la  1  que  la  E  es  privada  de  la  C. 

7.  Benahuirat  Senyor  qui  sots  comensameni  e  acabament 
de  mes  benahuirances!  Com  sia  concordansa  e  conveniència 
enfre  la  K  e  la  L  e  com  sia  concordansa  enfre  la  M  e  la  N 
e  com  la  K  e  la  L  se  contrariejen  ab  la  M  e  la  N,  per  as- 
sò nuH  home  no  pot  bé  declaradament  afigurar  les  .xij.  fi- 
gures damun  dites  ni  no  pot  encercar  per  elles  declarada- 
ment la  E  si  es  o  no  es  en  la  C  sens  la  K  e  la  L  e  la  M  e 
la  N.  %  8.  Car  enaxí  com  la  figura  de  la  ymage  es  bella- 
ment afigurada  e  entallada  com  bo^maestre  li  ha  donat  tot 
son  cumpliment,  enaxí  les  .xij.  figures  son  bellament  afigu- 
rades  com  la  K  es  en  la  L,  e  la  N  priva  la  M  de  la  L;  e 
enaxí  com  la  ymage  on  mills  es  afigurada  e  mills  propor- 
cionada mills  significa  la  cosa  qui  es  de  sa  semblansa,  enaxí 
les  .xij.  figures  com  la  K  es  en  la  L  e  la  M  no  es  en  la  L, 
adones  mills  signifiquen  la  E  en  la  C  e  la  privació  de  la  G 
en  la  C;  mas  enaxí  com  la  ymage  mal  afigurada  e  propor- 
cionada no  significa  bé  sa  semblansa,  enaxí  les  .xij.  figures 


I.  A,  es  forma. — 2.  E,  lo  bo. 


L.  DE  Contemplació  561 

no  donen  vera  significació  de  E  e  la  G  si  son  en  la  C,  com 

suvinablement  la  K  e  la  M  se  conioguen  en  la  L  per  la  N 
qui  en  un  temps  priva  de  la  L  la  K  e  en  altre  la  M. 
4(  9.  Gloriós  Senyor!  Com  la  M  e  la  N  s acosten  e  entren 
en  la  L  en  giten  la  K,  adones  les  .xij.  figures  se  dressen 
es  giren  a  significar  que  la  G  es  en  la  C,  e  la  E  priva  de 
la  C;  e  com  la  K  entra  en  la  L,  e  la  M  e  la  N  ixen  de  la 
L,  adones  les  .xij.  figures  se  giren  e  sendressen  a  significar 
a  la  I  que  la  E  es  en  la  C, '  e  la  M  es  privada  de  la  C:  car 
axí  com  la  herba  qui  ha  nom  tornisol'se  gira  al  sol,  enaxí 
les  .xij.  figures  se  giren  a  significar  a  la  I  la  E  o  la  G  se- 
gons que  la  K  o  la  M  entra  en  la  L.  On,  qui  vol  conèxer 
ni  saber  la  art  ni  la  manera  per  la  qual  se  conex  si  la  àni- 
ma es  nedea  e  purificada  sens  peccat  o  si  es  en  culpa,  sa- 
pia  conèxer  ab  la  K  e  la  L  e  la  M  e  la  N  la  demostració 
que  les  .xij.  figures  fan  a  la  ]  de  la  E  e  la  G  en  la  C. 

1  o.  Senyor  gran  sobre  totes  granèes,  Senyor  alt  sobre  to- 
tes altèes!  La  primera  figura  de  les  .xij.  es  com  la  B  demos- 
tra a  la  ]  que  la  A  es  en  una  essència  e  en  trinitat  de 
pei'sones.  On,  nos  deym  que  sensualment  sentim  e  entel- 
lectualment  entenem  que  tota  substància  es  una  e  es  tres 
coses  segons  que  ja  avem  provat,  e  ^  que  a  tota  substància  es 
molt  mellor  cosa  que  sia  una  e  tres  coses  que  no  seria  si  era 
una  e  que  no  fos  en  tres  coses.  On,  com  assò  sia  enaxí, 
doncs  per  assò  es  significant  la  B  a  la  ]  que  la  A  es  una 
substància  e  es  tres  coses  diverses  la  una  de  lautra:  car  en 
axí  com  la  K  entra  en  cada  snbstancia  creada  per  so  car  es 
una  e  es  en  tres  coses  diverses,  enaxí  cove  que  entre  en  la 
A  qui  ha  creades  les  substàncies  e  les  tres  coses  en  que  es 
cada  subtancia;  car  si  la  K  entrava  en  la  L  de  les  creatures 
e  no  entrava  en  la  L  de  la  A,  seria  la  M  en  la  L  de  la  A  e 
seria  la  K  en  la  L  de  les  creatures;  e  si  assò  era  enaxí,  seria 
més  la  N  en  la  A  que  en  les  creatures,  e  assò  es  cosa  impos- 

1.  A,  a  significar  la  .i.  e  es  en  la  .c—  i.  E,  tornasol. — 3.  E,  repeteix: 
£  deym  segom  que  ja  auem  prouat. 

CoNTEMrLAcie-Vll-36. 


562  Ramon  Lull 

sibol;  per  la  qual  impossibilitat  es  significant  la  B  a  la  1  que 
la  A  es  una  substància  en  tres  coses.  >•<  1 1.  Amorós  Senyor! 
La  segona  figura  se  diu  com  la  B  demostra  a  la  1  que  la 
A  es  infinida  viva  eternal  tota  poderosa  e  sàvia  e  amable 
c  simple  e  gloriosa  e  acabada.  On,  com  la  B  demostra  a 
la  I  e  la  1  reeb  de  la  B  so  que  li  significa  de  A,  adones  la 
1  remembra  e  entén  que  la  D  demostra  que  la  K  e  la  M 
son  en  partida  en  la  C:  on,  com  la  I  reeb  aquesta  signifi- 
cació de  la  D,  adones  remembra  e  entén  que  la  A  es  en 
ésser  infinit  viu  eternal  poderós  savi  amorós  simple  gloriós 
acabat;  car  si  la  L  de  la  C  conten'  en  sí  la  K  jassía  queí 
sia  la  M,  doncs,  quant  més  cove  ésser  en  ésser  L  on  no 
sia  la  M  e  on  sia  la  K  sens  la  M!  Car  si  assò  no  era  enaxí, 
seguir  sia  que  la  M  e  la  N  fos  en*la  K  e  la  L,  e  la  K  e  la 
L  fos  en  3  la  M  e  la  N,  e  assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual 
impossibilitat  es  demostrat  a  la  I  que  la  A  ha  totes  les  ver- 
tuts  damun  dites  significades  per  la  segona  figura.  ■¥,  1 2.  On, 
beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  la  1  sendressa  a  ree- 
bre  la  B  e  la  D  per  la  K  e  la  L  e  la  M  e  la  N,  adones 
ha  membrament  e  enteniment  e  amor  a  un  Deu  en  trinitat 
infinit  viu  eternal  poderós  savi  amable  simple  gloriós  aca- 
bat. On,  per  aquest  endressament  de  la  1  la  F  demostra 
que  la  E  es  en  la  C,  e  la  H  demostra  que  la  G  no  es  en  la 
C;  mas  com  la  1  no  vol  reebre  la  B  ni  la  D  ni  s  vol  endres- 
sar  per  la  K  e  la  L  e  la  M  e  la  N  a  reebre  los  significats 
damdues  les  figures  damun  dites,  adones  la  H  demostra  a 
la  ]  que  la  G  es  en  la  C,  e  la  F  demostra  que  la  E  no  es 
en  la  C;  mas  enaxí  com  lo  sol  qui  demostra  sa  resplandor 
al  home  cec  e  lome  cec  per  so  com  no  ha  ulls  no  la  pot 
reebre,  enaxí  la  ]  qui  no  sendressa  per  les  figures  no  sab 
conèxer  si  la  E  o  la  G  es  en  la  C. 

1 3.     Divinal  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè!  La 
tercera  figura  se  diu  com  la  B  demostra  a  la  1   que  la  A 


I.  A,  entén. — 2.  A,  fosses. — 3.  A,  fossen. 


I 


L.  DE  Contemplació  563 

ha  creat  lo  mon  e  que  es  benfactor  e  ordonador  e  sosteni- 
dor del  mon,  e  que  es  dreturer  misericordiós  humil  pacient, 
e  que  ha  totes  les  altres  vertuts  semblants  a  aquestes;  car 
si  assò  no  era  enaxí,  la  1  membraría  e  entendria  que  la  K 
de  la  A  seria  en  la  N,  e  la  M  seria  en  la  A;  e  si  assò  era 
enaxí,  seria  concordansa  eníre  la  K  e  la  L  ab  la  M  e  la 
N,  e  si  assò  era  enaxí  seria  descordansa  enfre  la  K  e  la  L 
en  la  A  e  enfre  la  M  c  la  N;  e  assò  es  cosa  impossibol  per 
la  possibilitat  actual  de  la  concordansa  qui  es  enfre  la  K 
e  la  L  e  la  descordansa  que  an  ab  la  M  e  la  N  en  semblan- 
sa  e  en  natura  e  en  proprietat.  ^  14.  Verluós  Senyor!  La 
quarta  fígura  se  diu  com  la  B  demostra  a  la  I  que  la  A  ha 
recreat  lo  mon  ab  la  encarnació  que  pres  e  ab  la  mort  que 
sostenc;  car  si  la  A  no  agués  tramès  lo  Fill  pendre  carn 
humana  e  no  muris  e  no  treballàs  la  humanitat  e  nos  humi- 
liàs  a  pobrea  e  a  paciència  e  a  mort,  la  ]  no  agra  ab  que 
reebés  la  K  de  la  A; '  e  si  la  A  no  agués  creada  la  ]  en  tal 
disposició  que  pogués  reebre  so  que  la  B  significa  de  la  K 
qui  es  en  la  A,  no  fora  la  K  en  la  A  sens  M  per  so  com 
la  K  de  la  A  fora  en  la  N,  e  assò  es  cosa  impossibol;  per 
la  qual  impossibilitat  es  demostrat  a  la  1  per  la  B  que  lo 
Fill  *  encarnà  per  tal  que  pogués  la  1  reebre  la  gran  humi- 
litat e  paciència  e  amor  e  misericòrdia  e  poder  de  la  A, 
per  lo  qual  reebiment  la  I  sesforsàs  de  totes  ses  forces  en 
molt  a  membrar  e  a  entendre  e  a  voler  la  A  per  tal  que 
molt  la  adoràs  e  la  contemplàs  e  la  loàs  e  la  servís,  la  qual 
oració  e  contemplació  e  laor  e  servir  no  pogra  fer  si  no 
agués  ab  que  reebés  so  que  la  B  demostra  de  la  A. 
•K  15.  On,  glòria  e  benedicció  sia  a  vos.  Senyor  "Deus,  e  a 
tot  quant  de  vos  es:  car  com  la  I  reeb  la  tersa  e  la  quarta 
figura  segons  la  manera  damundita,  adones  la  D  e  la  F  de- 
mostren que  la  B  es  en  la  C,  e  la  D  e  la  H  demostren  que 
la  G  no  es  en  la  C;  e  com  la  ]   no  reeb  les  dues  figures. 


I .  A,  ab  que  reebcs  de  la  .a. 


564  Ramon  Lull 

adones  la  D  e  la  H  demostren  que  la  G  es  en  la  C,  e  la  D 
e  la  F  demostren  que  la  E  no  es  en  la  C.  Mas  enaxí  com 
del  home  a  qui  hom  diu  e  demostra  alcuna  cosa  e  aquell 
no  la  vol  ni  la  sab  oyr  ni  entendre,  enaxí  la  ]  qui  no  vol 
reebre  les  dues  figures  no  sab '  si  la  E  o  la  G  son  en  la  C; 
e  assò  es  per  so  car  de  la  M  entra  més  en  la  L  que  de  la 
K,  per  so  car  la  K  s acosta  més  a  la  N  es  lunya  més  de  la 
L  que  la  M  en  la  N  de  la  K;  e  car  la  K  e  la  N  s acosten 
per  lentrament  de  la  M  en  la  L,  per  assò  es  torbada  la  I 
e  no  pot  reebre  ni  sab  reebre  nulla^de  les  figures  damun 
dites. 

16.  Endressable  Senyor  ajudable  ais  vostres  servidors! 
La  .V.*  figura  es  com  la  D  demostra  a  la  1  que  la  C  es  una 
en  .iij.  coses.  On,  deym  que  lo  cors  es  .).  e  es  .iij.  coses, 
e  es  mellor  al  cors  que  sia  .j.  e  .iij.  coses,  que  no  seria  si 
era  un  sens  que  no  fos  en  tres  coses;  car  sil  cors  privava 
de  matèria  e  de  forma,  privaria  d  ésser.  On,  com  assò  sia 
enaxí  e  com  la  ànima  sia  pus  noble  quel  cors,  doncs  la  D 
demostra  per  la  melloría  que  la  ànima  ha  sobrel  cors,  que 
la  C  es  una  e  tres  coses,  e  si  assò  no  era  enaxí,  la  K  de  la 
L  de  la  C  seria  més  en  la  M3que  no  seria  la  K  del  cors,  e 
si  assò  era  enaxí,  seria  més  la  M  en  la  C  que  en  lo  cors  e 
seria  la  K  més  en  lo  cors  que  en  la  C,  e  assò  es  cosa  im- 
possíbol.  »♦{  1 7.  Gloriós  Senyor!  La  .vj.*  figura  es  com  la  D 
demostra  a  la  1  que  la  C  es  creatura  creada  per  loar  e  hon- 
rar e  amar  e  servir  son  honrat  Deu  gloriós. '♦On,  si  la  ànima 
no  fos  creatura  e  si  no  fos  en  ésser  per  vos  amar  e  servir, 
fora  la  K  de  la  C  composta  ab  la  M,  car  la  K  de  la  C  se 
forma  en  so  que  la  F  demostra  que  la  E  reeb  de  la  A;íe 
si  la  C  no  fos  creatura  ni  reebés  la  E  de  la  A,  fora  la  K 
de  la  A  en  la  N  e  fora  la  M  en  la  A;  e  si  assò  fos  enaxí, 
fora  la  A  composta  de  la  K  e  la  M,  e  assò  es  cosa  impos- 


I  E,  nos  sab. — 2.  A,  e  no  pot  reebre  nuyla. — 3.  A,  en  la  .n.  (corret- 
git  .m.):  M,  in  JV. — 4.  A,  c  amar  c  honrar  c  seruir  deu  gloriós. — 
5.  M,  iptum  C.  recipere  E.  ab  Jl. 


L.  DE  Contemplació  565 


síbol;  per  la  qual  impossibilitat  es  significat  que  la  C  es 
creatura  creada  per  entencio  de  donar  glòria  e  laor  al 
creador.  4(  1 8.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com 
la  I  reeb  la  quinta  e  la  .vj.»  figura  damundita,  adones  la 
B  demostra  que  la  I  reeb  la  demostració  que  li  dona  de 
la  A,  e  la  D  demostra  que  la  I  reeb  so  que  li  demostra  de 
la  C,  e  la  F  demostra  que  la  E  es  en  la  C,  e  la  H  demostra 
que  la  G  no  es '  en  la  C.  On,  per  assò  la  B  e  la  D  e  la  F  e 
la  H  signifiquen  que  la  B  es  en  la  L  de  la  C  e  que  la  M 
es  en  la  N;  mas  com  la  1  no  vol  reebre  la  .v."  ni  la  .vj."  fi- 
gura, adones  B  D  F  H  no  son  reebudes  per  la  I,  e  per  as- 
sò demostra  la  F  que  la  E  es  en  la  N,  e  la  M  en  la  L  de 
la  C;  per  la  qual  demostració  la  H  demostra  que  la  G  es  en 
laC. 

1 9.  Oh  vos,  Sènyer,  qui  illuminals  los  ulls  del  vostre  ser- 
vidor! La  .vij.»  figura  se  diu  com  la  D  demostra  a  la  ]  *que 
la  C  ha  molt  de  bé  en  sí;  car  com  la  I  reeb  membrant  e 
entenent  e  amant  so  que  la  B  demostra  de  la  A,  e  com  la 
1  reeb  membrant  e  entenent  so  que  la  D  demostra  de  la 
M  en  la  C,  e  com  la  1  reeb  so  que  la  H  demostra  de  la  G 
en  la  C  e  la  volentat  desama  la  G  de  la  C,  adones  la  F  de- 
mostra lo  gran  bé  qui  es  en  la  E;  e  si  assò  no  era  enaxí 
que  per  aquest  reebiment  que  la  ]  fa  de  los  significats  da- 
mundits  la  E  no  fos  en  la  C,  la  B  demostraria  que  la  K 
de  la  A  es  en  la  N  e  la  M  es  en  la  A  e  la  C  es  més  en  la 
M  e  la  N  que  la  K  en  la  C,  e  assò  es  cosa  impossíbol  que 
la  M  ni  la  N  pusca  ésser  en  la  A  ni  en  la  C  pus  la  1  de  la 
C  reeb  so  per  que  la  C  es  creada.  4<  20.  Vertuós  Senyor! 
La  .viij.*  figura  se  diu  com  la  D  demostra  a  la  I  que  en  la 
C  ha  molt  de  mal  e  molta  culpa;  car  com  la  D  demostra  a 
la  ]  la  culpa  el  peccat  de  la  C  per  so  car  la  1  no  reeb 
membrant  e  entenent  e  amant  so  que  la  B  demostra  de  la 
A,  adones  la  H  demostra  la  G  qui  es  en  la  C;  e  com  la  D 

I.  A,  ncf. — 2.  A,  al  .]. 


5^6  Ramon  Lull 

significa  a  la  C  per  la  ]  membrant  c  entenent  vcrtuts  c  vi- 
cis, e  la  C  no  ama  les  vcrtuts  e  ama  los  vicis,  adones  la  F 
demostra  que  la  E  no  es  en  la  C,  e  la  H  demostra  que  la 
G  es  en  la  C.  On,  si  assò  no  era  enaxí  e  quen  fos  lo  con- 
trari, seria  la  E  Q  e  la  G  E  en  la  C;  e  si  assò  era  enaxí,  la 
L  seria  mellor  per  la  M  que  per  la  K,  e  la  N  e  la  K  se 
semblarien  pus  fortment  que  la  M  e  la  N,  e  la  B  no  poría 
demostrar  la  K  de  la  A  e  mostraria  la  M  en  la  A;  e  assò 
es  cosa  impossibol.  «21.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus: 
car  com  la  1  reeb  la  .vij.*  e  la  .viij.»  figura  damundita '  e  ama 
lo  bé  qui  es  en  la  C  e  desama  la  G  com  entra  en  la  C,  adones 
conex  e  remembra*lo  bé  el  mal  de  la  C,  per  lo  qual  bé  e 
mal  ha  eonexensa  e  remembrament  e  amor  a  1  acabament 
de  la  A,  adones  la  F  demostra  a  la  1  que  la  E  es  en  la  C, 
c  la  H  demostra  que  la  G  priva  en  la  C;  mas  com  la  1  no 
vol  reebre  la  .vi).*  ne  la  .viij.»  figura  e  tracta  en  altres  ne- 
gocis per  los  quals  s empatxa  a  reebre  la  B  e  la  D  e  la  F 
c  la  H,  per  assò  la  D  demostra  que  la  E  no  es  en  la  C, 
e  la  H  demostra  que  la  G  es  en  la  C.  On,  per  assò  son  los 
homens  peccadors  e  no  an  eonexensa  ni  fan  differencia 
enfre  mal  e  bé:  on,  per  assò  com  cuiden  entendre  e  amar 
bé  ells  amen  e  membren  mal,  e  com  cuiden  desamar  e  en- 
tendre mal  ells  innoren  e  desamen^bé. 

22.  Deus  amat  honrat  gloriós!  La  .ix.»  figura  es  com  la 
]  reeb  la  B  e  la  D,  e  la  F  significa  a  la  1  que  la  E  es  en 
la  C:  on,  per  assò  la  1  membra  e  entén  e  ama  la  A  el  bé 
qui  es  en  la  C,  e  desama  e  membra  e  entén  lo  mal  e  la  cul- 
pa qui  es  en  la  ànima;  car  si  la  E  no  era  en  la  C  com  la  ] 
membrant  e  entenent  e  amant  reeb  la  B,  la  K  seria  en  la 
N,  e  la  M  en  la  L;  e  si  assò  era  enaxí,  impossibol  cosa  se- 
ria que  la  1  pogués  membrar  e  entendre  e  amar  la  A  ni 
desamar  peccat  ni  amar  vertuts;  e  si  assò  era  impossibol, 
seria  impossibol  que  la  K  fos  en  la  L  e  seria  cosa  possibol 


I.  E,  damunt  dites. — 2.  M,  et  memorat  et  cognoscit.  -3.  A,  desonren. 


L.  DE  Contemplació  567 

que  la  A  fos  en  la  N,  e  assò  es  de  los  majors  impossibili- 
tats que  pusquen  ésser.  <•(  23.  La  .x."  figura  es,  Sènyer,  com 
la  1  reeb  la  B  e  no  vol  reebre  la  D:  on,  per  assò  la  F  de- 
mostra a  la  ]  que  la  E  es  en  la  C,  e  la  H  demostra  a  la  ] 
que  la  G  es  en  la  C.  On,  com  aquesta  figura  es  enaxí  for- 
mada en  la  ànima,  adones  son  tots  los  .iiij.  significats  en- 
tremesclats,  e  per  lo  mesclament  en  que  son  en  la  1,  entra 
en  la  C  part  de  la  K  e  de  la  M  e  de  la  N,  per  que  la  1 
sobjecta  a  aquestes  .iij.  coses  es  torbada  e  embarbesclada 
c  empatxada  a  detriar  entre  bé  e  mal  e  no  sab  per  la  B 
conèxer  la  C  ni  per  la  D  conèxer  la  A,  e  per  assò  no  sab 
si  es  en  la  G  o  en  la  E.  '^  24.  On,  glòria  e  benedicció  sia 
a  vos,  Sènyer  Deus,  e  a  tot  quant  de  vos  es:  car  lo  bé  qui 
entra  en  la  C  hi  entra  per  la  K  quis  forma  en  la  L  de  la 
C  daitant  com  la  ]  reeb  la  B,  e  lo  mal  qui  entra  en  la  C 
es  per  so  car  la  M  se  forma  en  la  L  de  la  C  daitant  com 
la  1  no  vol  reebre  la  D.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  en 
axí  com  lo  cors  del  home  ha  malautía  e  passió  sensualment 
per  lo  mesclament  de  les  bones  humors  ab  les  males,  en 
axí  la  ]  es  torbada  per  so  com  no  reeb  la  B  e  la  D  en- 
sems per  tal  que  la  una  pusca  amar  e  membrar  e  entendre 
per  lautra.  On,  axí  com  les  bones  humors  sostenen  lo 
cors  que  les  males  noi  poden  de  tot  en  tot  aclinar  a  la 
mort  en  aquell  temps  de  la  accessió, '  enaxí  so  que  la  1  reeb 
de  la  B  sostén  la  C  que  nos  gira  de  tot  en  tot  a  culpa  e 
peccat  sí  bé  no  reeb  la  I  la  D,  so  es  saber  segons  al•legoria, 
los  significats  de  les  creatures. 

25.  "Elernal  Senyor  amorós  ple  de  glòria  e  d  amors!  La 
.xj.*  figura  es  com  la  1  rebuja  a  reebre  la  B  e  reeb  la  D: 
on,  adones  la  F  demostra  a  la  I  que  la  E  es  en  la  C,  e  la 
H  demostra  a  la  I  que  la  G  es  en  la  C.  On,  com  aquesta 
figura  es  afigurada  en  esta  manera,  adones  se  mesclen  tots 
los  .iiij.  significats  en  la  ],  los  uns  per  la  L  de  la  C,  los  al- 

I.  E,  ocsisio. 


568  Ramon  Lull 

tres  per  la  K  en  la  N.  On,  aquest  torbament  e  embar- 
gament es  molt  major  que  no  es  aquell  de  la  .x.*  figura; 
car  la  K  més  es  en  la  N  en  la  .xj.»  figura  que  no  es  en  la 
.x.*,  e  la  M  atretal,  més  es  en  la  ]  en  la  .xj."  figura  que  no 
es  la  .X.»;'  car  per  so  car  A  val  més  que  la  C,  per  assò  la 
1  defall  pus  fortment  com  no  reeb  la  B  que  no  fa  com  no 
reeb  la  D,  e  per  assò  torba s  més  la  1  en  la  .xj.*  figura  que 
en  la  .x.»  4{  26.  Sandificat  Senyor!  La  .xij.*  figura  es  com  la 
1  no  vol  reebre  la  B  ni  la  D:  on,  per  assò  la  H  demostra 
a  la  1  que  la  G  es  en  la  C,  e  la  F  demostra  a  la  ]  que  la  E 
priva  en  la  C.  On,  com  aquesta  figura  es  axí  afigurada  en 
la  1,  adones  priva  la  K  de  la  L  de  la  C  e  entra  de  tot  en  tot 
la  M  en  la  L  de  la  C.  On,  adones  [es]  la  C  en  la  carrera 
jusana  e  es  tota  la  C  en  la  G  e  priva  tota  la  E  de  la  C:  car 
enaxí  com  la  C  es  en  la  carrera  mijana  com  reeb* la  B  e  no 
la  D  o  la  D  e  no  la  B,  o  es  la  C  en  la  via  subirana  com  la 
]  reeb  la  B  e  la  D,  enaxí  de  tot  en  tot  es  la  C  en  la  via 
jusana  com  no  reeb  la  1  la  B  ni  la  D.  «  27.  On,  beneyt 
siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  la  1  es  la  mellor  crea- 
tura  qui  sia  com  reeb  la  B  e  la  D,  enaxí  es  la  I  pus  àvol 
creatura  que  nulla  altra  creatura  com  no  vol  reebre  la  B 
ni  la  D:  car  enaxí  com  la  humana  espècia  conté  més  crea- 
tures  diverses  que  nulla  altra  creatura,  enaxí  home  qui  no 
reeba  los  vostres  significats  ni  los  significats  de  les  crea- 
tures,  conten  en  sí  més  de  culpa  e  de  peccat  e  de  viltat  que 
nulla  altra  creatura.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  la 
•xij.*  figura  sestén  e  sengranex  pus  fortment  la  G  en  la  C 
que  per  nulla  altra  figura,  e  la  E  delex  e  priva  pus  fortment 
per  la  .xij.*  figura  que  per  nulla  altra  figura. 

28.  Celestial  Senyor  graciós  digne  de  totes  benediccions! 
Com  nos  ajam  afigurades  e  demostrades  les  .xij.  figures,  e 
com  la  demostració  d  aquelles  .xij.  figures  se  fa  per  les 
quatre  figures,  axí  com  matèria  qui  es  demostrada  per  la 


1,  E,  manca  aquest  membre. —  2.  M,  quancio  1.  recipit. 


L.  DE  Contemplació  569 

forma,  per  assò  tot  home  qui  vulla  entrar  en  aquest  encer- 
cament  cove  de  necessitat  que  ab  les  .iiij.  figures  encerc 
les  .xij.  figures,  per  tal  que  per  les  .xij.  figures  pusca  en- 
tendre e  saber  si  la  E  o  la  G  son  en  la  C,  o  de  qual  de  la 
E  o  la  G  ha  més  en  la  C,  o  si  la  E  es  tan  solament  en  la 
C  sens  la  G  o  la  G  sens  la  E.  M  29.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  los  .iiij.  elements  abasten 
en  matèria  a  engenrar  tots  los  corses  elementats  segons 
cors  natural,  enaxí  les  .iiij.  figures  damun dites  com  son 
ordonadament  meses  per  les  .xij.  figures,  abasten  a  ésser 
art  e  demostració  de  tota  culpa  o  de  tota  vertut  qui  sia  en 
la  ànima  ab  que  la  C'sapia  mudar  la  1  de  una  esposicio 
en  altra  de  les  .iiij.  esposicions,  so  es  saber,  estorial  e  mo- 
ral e  allegoría  e  anegogía.  Mas  enaxí  com  lo  cors  natural 
ni  la  generació  natural  no  pot  bastar  a  formar  les  figures 
artificialment  fetes,  enaxí  les  quatre  figures  damun  dites  no 
poden  bastar  a  significar  per  les  .xij.  figures  la  E  e  la  G 
en  la  C  per  totes  les  maneres  on  la  E  e  la  G  se  poden 
formar  en  la  C,  si  doncs  la  ]  no  sab  afigurar  sí  metexa  en 
la  C  per  les  .iiij.  esposicions  damun  dites.  '%{  30.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs,  qui  puría  aestmar  mellor  art  ni  me- 
llor  manera.  Senyor,  a  encercar  la  E  o  la  G  en  la  C  com 
es  la  art  e  la  manera  damunt  escrita?  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus;  car  per  la  manera  damun  dita  pot  hom  aper- 
cebre  e  conèxer  en  los  homens  relegioses  o  en  los  homens 
lecs  o  en  qual  que  manera  ni  regla  o  fora  regla  hom  sia,  si 
en  la  C  es  la  E  o  la  G  ab  que  sapia  aver  conexensa  de  la 
AeBeCeDeEeFeGeHeleKeLe  M  e  N 
estorialment  o  moralment  o  allegorialment  o  segons  anego- 
gía, e  que  en  aquest  encercament  hom  aja  bona  entencio 
c  hom  vaja  per  lo  primer  moviment  e  hom  aja  ajuda  e  grà- 
cia e  benedicció  de  son  honrat  gloriós  Deu. 


I.  A,E,  ab  que  la  .i.  (una?)  .c:  M,  dummoch  iptum  C. 


570 


Ramon  Lull 


§  Cap.  362.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant son  Deu  gloriós,  reeh  art  e 
manera  per  la  qual  ha  conexensa  en 
la  esputacio  qual  es  vera,  0  la  afer- 
macio  0  la  negació,' 

^^^^H  Deus  forts  inaíterable  perdurable  en  tots  temps! 
J^y^ïJ  Com  esputacio  se  forme  es  compona,  Sènyer,  de 
%r^'^^  dues  coses,  so  es  afermacio  e  negació,  qui  vol  en 
Ja  esputacio  conèxer  e  saber  qual  de  la  afermacio  o  nega- 
ció es  vera*o  falsa,  cove  de  necessitat  que  sapia  formar  fi- 
gures 3  sensuals,  per  les  quals  sapia  pujar  son  enteniment  a 
les  formes  entellectuals  per  les  quals  hom  ha  conexensa  en 
la  esputacio  deia  afermacio  e  de  la  negació  si  es  en  veri- 
tat o  en  falsetat.  On,  per  assò  nos  posam  e  deym  que  ve- 
ritat sia  A  e  B  sia  la  significació  de  A,  e  C  sia  afermacio 
e  D  sia  la  significació  dafermacio,  e  E  sia  negació  e  F  sia 
significació  de  E,  e  G  sia  memòria  e  enteniment  e  volentat 
e  H  sia  significació  de  G.  *4<  2.  Amorós  Senyor!  Com  hom 
aura  afigurades  aquestes  .viij.  figures,  cove  que  hom  afigur 


I.  E,  o  la  afermatiua  o  la  negatiua:  M,  an  pars  affirmativa  vel  nega- 
tiva,— 2.  E,  qual  de  la  afermacio  es  uera. — 3.  A,  les  figures. 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Veritat. 

F 

Significació  de  E. 

B 

Significació  de  A. 

G 

Memòria,  enteniment   i  vo- 

C 

Afirmació. 

luntat. 

D 

Significació  de  C. 

H 

Significació  de  G. 

E 

Negació. 

L.  DE  Contemplació  571 

per  estes  figures,  .ii|.  figures,  de  les  quals  es  la  primera  que 
la  afermacio  entenam  ésser  en  veritat,  segona  que  entenam 
la  negativa  ésser  en  falsetat,  tersa  que  entenam  veritat  en 
la  afermacio  e  en  la  negació:  car  enaxí  com  natura  qui  de 
contraries  e  de  diverses  figures  forma  una  o  mes  figures, 
enaxí.  Senyor,  en  la  esputacio  com  la  un  aferma  e  lautre 
nega  se  formen  de  les  .viij.  figures  les  .iij.  figures  damun 
dites,  per  les  quals  .iij.  figures  ha  hom  conexensa  de  la  ve- 
ra afermacio  o  negació  o  de  la  veritat  qui  està  en  la  afer- 
macio o  negació.  >•<  3.  On,  com  afermacio  e  negació  sien 
coses  contraries,  qui  vol,  Sènyer,  encercar  e  saber  qual  cosa 
es  en  sí  mellor  ni  pus  virtuosa,  o  afermacio  o  negació,  cove 
que  encerc  en  los  significats  que  vostres  vertuts  signifiquen 
de  vostra  gloriosa  essència  e  en  los  significats  que  les 
creatures  signifiquen  de  vostra  essència,  qual '  de  les  .iij. 
figures  ha  melloría  o  pijoría  la  una  sobre  lautra;  car  aque- 
lla figura  on  hom  mills  reeb  los  significats  de  vostres  ver- 
tuts e  de  les  creatures  a  mostrar*  1  acabament  de  vostra  glo- 
riosa essència,  aquella  figura  es  mellor  que  lautra  figura 
qui  no  es  tan  aparellada  a  reebre  los  dits  significats,  e 
aquella  figura'  es  pijor  qui  pus  fort  embarga  lumà  enteni- 
ment a  reebre  los  significats  qui  signifiquen  la  vostra  es- 
sència divina  e  les  vostres  obres  glorioses. 

4.  Liberal  Senyor  forts  verluós  qui  sots  nostra  restauració! 
La  primera  figura  es  com  la  B  e  la  D  signifiquen  e  demos- 
tren a  la  G  que  la  A  es  en  la  C  e  no  es  en  la  E;  car  com 
un  home  aferma  que  vos  sots  en  ésser  e  lautre  ho  nega, 
adones  la  B  e  la  D  signifiquen  a  la  G  que  la  A  es  en  la  C, 
e  la  F  significa  que  la  A  es  en  la  E.  On,  com  la  G  reeb  la 
B  e  la  D,  adones  reeb  més  de  significacions  e  de  demos- 
tracions com  reeb  la  B  e  la  D,  que  no  fa  com  reeb  la  F  e 
no  reeb  la  B:  on,  per  assò  la  H  demostra  e  significa  a  la  G 
que  la  A  es  en  la  C  e  no  es  en  la  E.  <¥>  5.  Car  si  la  A  era,  Sè- 


1.  A,E,  quals. — i.  E,  a  demostrar. — 3.  A,  c  que  la  figura. 


57^  Ramon  Lull 

nyer,  en  la  B  e  no  era  en  la  C,  com  la  .j.  home  aferma  que 
vos  sots  en  ésser  e  lautre  ho  nega,  la  H  demostraria  a  la  G 
que  més  d  acabament  es  en  privació  que  en  ésser,  e  més  de 
defalliment  es  en  ésser  que  en  privació.  On,  com  ésser  e 
acabament  se  convcnguen  e  sacorden  e  com  defalliment  e 
privació  sacorden  es  convenguen  segons  relació  d  acaba- 
ment e  de  ésser,  per  assò  com  la  G  reeb  cascú  dels  signifi- 
cats damundits  e  entén  la  diversitat  e  la  contrarietat  de  és- 
ser e  acabament  ab  defalliment  e  ab  privació,  adones  entén 
que  la  A  es  en  la  C  e  no  es  en  la  E.  <<  6.  Vertuós  Senyor!  Sen- 
sualment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  vexell  buyt 
e  cosa  buida  nos  pot  cumplir  per  cosa  qui  re  no  sia;  car  no 
re  no  ha  proprietat  ni  natura  que  do  cumpliment  ni  acaba- 
ment, car  si  ho  faya  covenría  que  fos  alcuna  cosa.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  com  la  G  reeb  la  Fe  nega  que  vos  no 
sots  en  ésser  e  no  vol  reebre  la  D  ni  afermar  que  vos  siats 
en  ésser,  adones  la  H  significa  que  la  G  nos  pot  tam  bé 
cumplir  ni  pot  aver  tan  acabat  ni  tan  gran  remembrament  e 
enteniment  e  voler  per  la  E,  com  ha  com  aferma  la  C.  On, 
com  membrar  e  entendre  e  voler  sien  tan  nobles  coses  e 
sens  estes  tres  vertuts  hom  re  no  valría,  e  com  la  G  re  no 
val  ni  negún  bé  no  conten  en  sí  com  reeb  la  F  e  no  reeb 
la  D  a  esguardament  de  la  noblea  e  de  la  valor  e  del  aca- 
bament que  ha  en  sí  com  reeb  la  D,  per  assò  la  B  e  la  H 
demostren  a  la  G  que  la  A  es  en  la  C  e  no  es  en  la  E;  car 
si  era  en  la  E  e  no  en  la  C,  seguirsia  que  mellor  fos  la  G 
que  vos  no  fossets  en  ésser,  que  no  es  com  vos  sots  en  és- 
ser; e  assò  es  cosa  impossíbol. 

7.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè! 
Com  en  la  esputacio  la  C  diu  e  aferma  que  no  es  mas  un 
deu  tan  solament  e  la  E  nega  e  aferma  que  son  més  de  un 
deu,  adones  la  H  significa  a  la  G  qual  val  més,  o  la  C  o  la 
E.  On,  com  la  G  reeb  la  D  e  la  F,  adones  la  B  li  demostra 
que  la  A  es  en  la  C  e  no  en  la  E,  la  qual  demostració  fa 
la  B  a  la  G  per  la  melloría  que  la  G  conex  de  la  C  sobre 


L.  DE  Contemplació 


57S 


la  E;  car  en  quant  la  C  diu  a  la  G  que  membre  e  entena  e 

am  un  deu  tan  solament,  adones  li  diu  que  membre  e  ente- 
na e  am  una  infinitat  e  eternitat  e  un  acabament;  e  com  la 
E  diu  a  la  G  que  membre  e  entena  e  am  més  de  un  deu, 
adones  li  diu  que  no  membre  infinitat  ni  eternitat  ni  aca- 
bament; car  si  eren  molts  deus,  neguna  d  estes  qualitats  no 
puríen  ésser  en  cascú  delís,  e  si  no  ho  eren,  impossíbol 
cosa  seria  que  fossen  en  ésser,  ♦i  8.  On,  com  assò,  Sènyer, 
sia  enaxí,  doncs  com  la  C  aferma  un  deu  e  la  E  nega  un 
deu,  adones  la  B  e  la  D  e  tots  los  significats  de  vostres 
vertuts  e  de  les  creatures  se  demostren  a  la  H  que  signi- 
fic  a  la  G  que  la  A  es  en  la  C;  e  en  los  significats  que  la  F 
fa  a  la  G  de  la  A  que  sia  en  la  E,  no  si  acorda  la  B  ni  la 
D  ni  negú  significat  de  vostres  vertuts  ni  negún  significat 
vertader  de  nulla  creatura:  on,  per  assò  la  H  es  pus  apa- 
rellada e  pus  endressada  a  reebre '  los  significats  qui  de- 
mostren que  la  A  sia  en  la  C,  que  no  es  qae  reeba  los  sig- 
nificats falses  que  la  A  sia  en  la  E.  Mas  car  la  G  moltes 
vegades  senversa  es  gira  per  obres  de  peceats,  per  assò 
reeb  enans  e  pus  leugerament  los  falses  significats  enver- 
sats  e  girats  de  veritat  los  quals  son  a  ella  semblants  en 
falsetat,  que  no  fa  los  vers  significats  siguents  la  final  raó 
de  so  per  que  son  creats:  on,  per  assò  la  G  aferma  moltes 
vegades  que  la  A  es  en  la  E  e  no  es  en  la  C.  M  9.  On,  be- 
neit siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  .ij.  o  .iij.  o  més 
homens  son  forts  en  la  batalla  contra  .j.  home  flac  e  viciós, 
enaxí  la  B  e  la  D  e  los  significats  de  vostres  vertuts  c  los 
vers  significats  de  les  creatures  son  forts  contra  los  falsos 
significats  de  la  F  e  de  la  H  qui  per  desordonades  demos- 
tracions signifiquen  a  la  G  que  la  A  sia  en  la  E  e  que  no 
sia  en  la  C  com  la  C  aferma  un  deu  e  com  la  E  lo  nega. 
On,  com  segons  esta  manera  damundita  la  G  reeba  les  co- 
ses damunt  escrites,  per  assò,  Sènyer,  la  G  del  vostre  scr- 

I .  E,  de  resebre. 


574 


Ramon  Lull 


vidor  reeb  los  significats  vertaders  los  quals  son  majors  e 
mellors  e  més,  per  tal  que  pusca  amar  c  membrar  e  saber 
un  deu  tan  solament  infinit  eternal  acabat  en  tots  acaba- 
ments. 

1  o.  Gloriós  Senyor  ple  de  pietat  e  de  mercè!  Entellec- 
tualment  entenem  que  com  la  C  aferma  en  vos  trinitat  e  la 
E  nega  vostra  trinitat  sancta  gloriosa,  adones  la  B  signifi- 
ca a  la  G  que  la  A  es  en  la  C  e  no  es  en  la  E;  car  la  D  e 
la  H  se  concorden  molt  mills  a  demostrar  la  noblea  de  la  G 
com  la  C  entra  en  ella,  que  no  fan  com  la  E  negant  vostra 
trinitat  entra  en  la  G;  car  la  H  significa  que  molt  mellor  es 
sens  tota  comparació  memòria  qui  remembra  e  enteniment 
qui  entén  e  volentat  qui  ama  vostra  trinitat  sancta  vertuo- 
sa,  que  no  es  memòria  qui  ublida  e  enteniment  qui  innora 
e  volentat  qui  no  ama  vostra  sancta  trinitat  acabada. 
4(  1 1 .  Jlmorós  Senyor!  Sensualment  sentim  e  entellectual- 
ment  entenem  que  la  ànima  pus  vertuosa  es  en  son  remem- 
brament  e  en  son  enteniment '  e  son  voler  com  son  diverses 
en  proprietats,  que  no  foren  si  la  una  vertut  no  fos  diversa 
la  una  de  la  autra,  e  pus  vertuoses  son  totes  .iij.  les  poten- 
cies com  sunexen  en  ésser  una  simple  substància,  que  no 
foren  si  fossen  cascuna  per  sí  substància  sens  que  no  fos- 
sen  ensems  una  substància.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs 
la  H  significa  a  la  E  de  la  G  que  mellor  es  la  G  com  se 
remembra  e  senten  e  sama  en  una  substància  unida  de  .iij. 
proprietats  diverses,  que  no  feera  sis  membràs  e  sentenés 
e  samàs  una  substància  sens  diverses  proprietats  o  que  fos 
diverses  proprietats* sens  unió  de  substància.  On,  com  la 
H  signific  de  la  G  assò,  doncs  la  B  demostra  a  la  G  que 
la  A  es  en  la  C,  e  la  D  significa  que  la  C  val  més  que  la 
E;  car  si  la  H  significa  mellor  la  G  com  se  remembra  e 
senten  e  sama  una  e  tres  coses,  doncs,  quant  més  la  H 
significa  mellor  la  G  com  remembra  e  entén  e  ama  una 

1.  E,  pus  uertuos  es  son  remembrament  e  son  enteniment.  —  2.  A, 
manca:  o  que  fos  diverses  proprietats. 


L.  DE  Contemplació  575 

substància  e  .iij.  persones  en  lo  creador  de  totes  coses,  e 
majorment  com  la  G  sia  mellor  per  membrar  e  entendre  e 
amar  vertut  de  unitat  e  trinitat,  que  no  fora  si  no  membràs* 
ni  enteses  ni  amàs  sinó  unitat  tan  solament!  «  1  2.  Verluós 
Senyor!  Entellectualment  entenem  que  tota  hora  que  la  àni- 
ma remembre  e  entena  e  am  son  semblant,  ha  pus  aparellat 
son  remembrament  e  son  enteniment  e  son  voler  a  aquella 
cosa  a  membrar  e  a  entendre  e  a  voler,  que  no  ha  com  es 
membrant  e  entenent  e  volent  altra  cosa  a  ell  desemblant 
e  descovinent;  e  que  assò  sia  ver,  prova s  en  so  que  major 
remembrament  e  enteniment  e  voler  ha  un  àngel  en  vés  al- 
tre e  una  ànima  en  vés  altra,  que  no  ha  com  lome  ublida 
e  innora  e  desama  sa  semblansa  e  membra  e  entén  e  ama 
cosa  a  sí  desemblant  e  descovinent.  *  On,  com  assò  sia  en 
axí,  doncs  per  assò  es  la  H  demostrant  que  la  G  es  mellor 
com  membra  e  entén  e  ama  sa  semblant  cosa,  que  no  es 
com  membra  e  entén  e  ama  cosa  a  sí  desemblant.  On,  si 
la  A  fos  en  la  E,  seguiràs  que  la  G  fos  pus  aparellada  a 
ésser  major 3a  membrar  e  a  entendre  e  a  amar* cosa  qui  no 
fos  a  ella  semblant,  que  a  cosa  a  ella  semblant;  ^e  si  axí  fos, 
fora  la  H  significant  que  la  G  valgra  menys  on  més  mem- 
bràs  e  entenés  e  amàs  so  qui  a  ella  no  es  semblant;  e  assò 
es  cosa  impossíbol,  car  si  fos  possíbol  la  ànima  desamara 
qui  la  membràs  e  la  entenés  e  la  amàs,  e  membrant  e  en- 
tenent e  amant  sí  metexa  desamara  sí  metexa,  e  assò  es 
cosa  impossíbol. 

1 3.  Miraculós  Senyor  sobre  totes  maravelíes!  Entellec- 
tualment entenem  que  com  la  C  aferma  que  vos  sots  crea- 
dor de  totes  coses  e  la  E  nega  creador,  adones  la  D  e  la 
F  se  contrasten  sobre  la  A:  on,  per  assò  la  B  demostra  a 
a  G  com  la  H  reebent  la  B  significa  la  G  que  mellor  es 
com  reeb  la  D,  que  no  es  com  rebuja  la  D  e  reeb  la  F;  car 
aitant  com  un  home  vertader  val  sobre  un  home  mentider, 


1.  A,  si  merabras. — a.  E,  desconuenient. — 3.  E,  melor. — 4.  E,  e  en- 
tendre e  amar. — 5.  A,  manca:  que  a  cosa  a  ella  semblant. 


eyé  Ramon   Lull 

daitant  val  la  G  molt  més  com  rceb  la  D,  que  no  fa  com  la 
F  reeb  e  descreu  la  D.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  qui 
vol  conèxer  ni  saber  la  A  en  qual  es,  o  en  la  C  o  en  la  E,  • 
sapia  conèxer  la  B  e  la  H  ab  qual  letra  se  convenen  mills,  o 
ab  la  D  o  la  F.  »•(  14.  Car  com  la  G  reeb,  Sènyer,  la  D, 
adones  la  H  demostra  que  la  G  membra  e  entén  e  ama 
creador,  e  com  la  G  no  vol  reebre  la  D  e  reeb  la  F,  adones 
la  H  demostra  que  la  G  no  membra  ni  entén  ni  ama  tan 
noblement  com  faya  com  reebía  la  D.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  la  H  significa  que  la  G  ha  cumpliment  en  la 
C  e  defalliment  en  la  E:  on,  si  la  A  era  en  la  E  e  no  era 
en  la  C,  la  G  auría  menys  de  vertut  on  major  e  mellor  se- 
ria son  remembrament  e  son  enteniment  e  son  voler,  e 
auría  més  de  vertut  e  de  valor  on  menys  remembraría  c 
entendria  e  amaria;  e  si  assò  era  enaxí,  seguir  sia  que  los 
inracionals  fossen  pus  nobles  que  los  racionals,  e  los  ve- 
getables que  los  inracionals;  e  assò  es  cosa  impossíbol. 
4<  15.  On,  com  sia  veritat,  Sènyer,  que  les  tres  vertuts  de  la 
ànima  sien  mellors  per  la  D  que  per  la  F,  per  assò  la  B  e 
la  H  se  convenen  mills  en  la  D  que  no  fan  en  la  F,  per  la 
qual  conveniència  e  concordament  entra  la  A  en  la  C  e 
nos  convé  que  entre  en  la  E:  car  enaxí  com  no  pot  entrar 
ni  caber  en  humana  intel•ligència  que  los  vegetables  ajen 
pus  noble  vertut  que  los  animals  inracionals  ni  los  inracio- 
nals que  los  animals  racionals,  enaxí  en  humà  enteniment 
no  pot  entrar  ni  caber  que  ànima  pusca  aver  tan  noble  re- 
membrament ni  enteniment  ni  voler  per  la  E  com  ha  per 
la  C.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  los  malvats  qui  des- 
crecn  creador,  com  pot  aver  en  ells  tant  de  defalliment 
que  cuiden  aver  mellor  ànima  per  la  E  que  per  la  C?  ni 
per  que  no  amen  més  la  C  que  la  E?  Car  la  E  toll  tota 
benabuiransa  e  tots  mals  dona,  e  la  C  nuU  mal  no  dona  e 
tots  bens  dona. 

I.  E,  o  la  .€. 


L.  DE  Contemplació 


577 


1 6.  Dreturer  Senyor  acahal  cumpUt  en  tols  hens!  Com 
]a  C  aferma  que  lo  peccat  d  Adam  es  general,  adones  la 
E  nega  que  lo  peccat  sia  general.  On,  enaxí  com  .ij.  ho- 
mens  qui  tiren  un  home,  axí  la  D  e  la  F  tiren  la  B;  car  la 
D  tira  la  B  a  la  C,  e  la  F  tira  la  B  a  la  E.  On,  enaxí  com 
lome  qui  està  en  lo  mig  sen  va  ab  aquell  al  qual  consent, 
enaxí  la  B  sen  va  ab  la  D  per  tal  que  la  A  sia  en  la  C  c 
no  sia  en  la  E:  on,  per  assò  la  H  demostra  que  la  G  mem- 
bra  e  entén  e  ama  pus  fortment  e  pus  declaradament  vos- 
tres glorioses  vertuts,  que  no  feera  si  la  B  fos  en  la  E;  car 
si  la  B  fos  en  la  E,  la  G  no  pogra  membrar  ni  entendre  ni 
amar  tanta  de  vostra  justícia  ni  misericòrdia  ni  amor  ni 
poder  ni  saviea  ni  humilitat,  com  fa  per  so  com  la  A  es  en 
la  C.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  la  D  demostra  a  la 
G  que  la  C  val  sobre  la  E,  e  la  F  no  ha  ab  que  vertadera- 
ment signific  que  la  E  valia  sobre  la  C.  "•(  17.  Car  com  la 
F  demostra,  Sènyer,  a  la  G  que  la  A  sia  en  la  E,  adones 
significa  a  la  G  que  ublit  e  innor  e  desam  vostra  justícia  e 
vostra  misericòrdia  e  totes  les  vostres  vertuts  e  que  mem- 
bre e  entena  e  am  en  vos  vicis  e  culpes  e  torts;  car  si  la  A 
era  en  la  E, 'seguirsia  que  la  pena  e  la  corrupció  qui  es 
en  home  per  fam  e  per  set  e  per  calor  e  per  fret  e  per 
malautía  e  per  mort  e  per  innorancia,  fos  en  home  sens 
occasió  e  sens  raó;  c  si  assò  era  enaxí,  seguirsia  que  la 
A  no  seria  en  vos  ni  neguna  vertut  no  auría  en  vos  acaba- 
ment, e  assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibilitat 
es  la  D  significant  a  la  G  que  la  C  val  més  que  la  E. 
♦(  1 8.  Celestial  Senyor!  Com  la  C  aferma  que  lo  mon  pot 
hom  endressar  c  tornar  a  la  sancta  fe  romana  aquells  qui 
son  en  error,  adones  la  E  nega  so  que  la  C  aferma.  On, 
per  assò  la  D  e  la  F  se  contrasten  sobre  la  A:  on,  per  as- 
sò la  H  significa  que  la  G  remembra  e  entén  que  ans  que 
Adam  peccàs  era  potencialment  la  forma  de  la  desordo- 


I.  E,  en  la  .c. 

CoNTEMn.Acfo-Vl  I-37. 


578  Ramon  Lull 

nació  del  mon  en  Adam^  car  si  no  ho  fos,  ja  la  forma  no 
pogra  venir  en  actu.  On,  com  sensualment  sintam  e  cntel- 
lectualment  entenam  que  la  forma  es  en  actu,  per  assò  en- 
tenem que  fo  en  potencia  ans  que  Adam  peccàs,  per  la 
qual  forma  potencial  es  significat  que  potencialment  està 
la  forma  dendressament  del  mon  davant  la  forma  actual 
de  la  corrupció  del  mon,  car  si  no  ho  faya  seguirsia  que 
la  forma  potencial  de  error  poría  mills  estar  en  creatura, 
que  la  forma  potencial  del  endressament  del  mon;  e  assò 
es  cosa  impossíbol  que  en  creatura  pusca  estar  forma  de 
destrucció  potencialment  e  no  de  reparació  e  de  ordona- 
cio.  On,  bencyt  siat  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  la 
forma  actual  de  les  errors  e  de  les  eretgíes  està'  en  los  in- 
feels,  enaxí  la  forma  de  lur  endressament* està  potencial- 
ment en  aquells  si  era  qui  la  forma  volgués  ni  sabés  ni  po- 
gués adur  en  actu,  lo  qual  saber  e  poder  està  en  lo  Sant 
Apostoli  e  en  los  cadernals  e  en  los  princeps  e  en  los  pre- 
lats de  Sancta  Esgleya,  la  qual  forma  venría  de  potencia 
en  actu  si  era  tan  gran  lur  voler  a  amar  la  actualitat  de 
la  forma,  com  es  lur  poder  e  saber. 

1 9.  Perdurable  Senyor  sens  fi  e  sens  comensament!  Com 
la  C  aferma  que  vos  avets  recreat  lo  mon  per  vostra  en- 
carnació e  passió  gloriosa,  adones  la  E  nega  so  que  la  C 
aferma:  on,  per  assò  la  D  e  la  F  se  contrasten  sobre  la  A. 
On,  com  la  H  reeb  la  D  e  la  F  e  guarda  ^  la  G  segons  qual 
entrament  valría  més,  o  que  la  A  fos  en  la  C  o  en  la  E, 
adones  la  G  membra  e  entén  pus  vertuós  son  remembra- 
ment  e  son  enteniment  e  son  voler  com  saclina  a  la  D  que 
a  la  F,  per  so  car  la  C  demostra  mills  1  acabament  de  vos- 
tres vertuts  que  la  E:  on,  per  assò  la  H  demostra  a  la  G 
que  mellor  es  la  C  que  la  E  pus  que  la  D  se  convé  e  sacor- 
da  molt  mills  sens  tota  comparació  ab  la  B,  que  no  fa  la  B 
ab  la  F.  *<  20.  Car  com  la  G,  Sènyer,  aferma  so  que  la  D 


1.  A,  estan. —  2.  A,  del  endressament. — 3.  E,  e  girada. 


OE    \.,ONTEMPLACIO 


579 


i 


demostra  de  la  C  e  nega  la  afermacio  que  fa  negant  la  F 
en  so  que  demostra  de  la  E,  adones  la  G  membra  e  entén 
e  ama  creador  e  recreador;  e  com  la  G  aferma  so  que  la 
E  nega  de  la  C,  adones  la  G  no  remembra  ni  entén  ni  ama 
recreador.  On,  com  la  G  qui  membra  e  entén  e  ama  crea- 
dor e  recreador  sia  ab  pus  vertuós  remembrament  e  ente- 
niment e  voler  que  no  es  la  G  qui  tan  solament  remembra 
e  entén  e  ama  creador,  e  assò  per  so  car  per  la  recreació 
ha  la  G  mills  demostració  del  acabament  de  les  vertuts  del 
creador,  per  assò  la  H  significa  que  molt  mellor  es  la  G 
on  entra  la  C,  que  no  es  la  G  on  entra  la  E,  e  pus  fort 
sesforsa  a  membrar  e  a  entendre  e  a  voler  la  A  el  honra- 
ment  de  son  creador  e  de  son  recreador,  e  pus  se  sent  ubli- 
gada  e  sotsmesa  a  honrar  e  loar  son  creador  e  son  recrea- 
dor. M  2i.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  aitant 
com  la  D  ubliga  e  ennobleex  la  G  per  la  C  com  la  B  de- 
mostra que  la  A  es  en  la  C,  d  aitant  la  F  absolv '  e  no  ubli- 
ga la  G  que  sia  sotsmesa  a  la  A  significada  per  la  B  en  la 
C:  on,  per  assò  la  H  demostra  a  la  G  que  la  C  val  més 
que  la  E,  pus  per  la  D  se  forma  pus  vertuós  remembrament 
c  enteniment  e  voler  que  per  la  F;  car  si  la  G  valia  més 
per  la  F  que  per  la  D,  la  H  demostraria  que  la  G  val  més 
on  pus  vil  e  pus  frèvol  e  pus  poc  es  son  remembrament  e 
son  enteniment  e  son  voler,  e  val  menys  on  major  e  mellor 
es  son  remembrar  e  son  entendre  e  son  voler;  e  assò  es  cosa 
impossíbol  que  la  ànima  sia  mellor  on  pus  son  menors  ses 
operacions,  e  sia  àvol  on  pus  son  nobles  e  bones  ses  ope- 
racions. 

22.  Consolador  Senyor  dels  vostres  amadors!  Entellec- 
tualment  entenem  que  com  la  C  aferma  resurrecció  c  la  E 
nega  so  que  la  C  aferma,  adones  la  D  e  la  F  se  contrasten 
sobre  la  A:  on,  per  assò  la  B  demostra  a  la  G  la  A,  e  la 
D  reeb  la  B  ab  vers  significats  e  la  F  falsament  sotsfug  a 


I.  A.  absoluu:  E,  absol. 


580  Ramon  Lull 

assò  que  la  B  significa  e  fentament  e  sofísmadament  de- 
mostra que  la  A  sia  en  la  E.  On,  per  so  car  la   H  es  pus 
aparellada  a  reebre  so  que  la   B  significa  vertaderament 
de  la  A  e  so  que  la  D  reeb  de  la  B,  que  no  es  la  F  a  trans- 
figurar la  significació  vera  en  falsa  significació,  per  assò  es 
ajudada  la  D  pus  fortment  per  la  B  e  la  H  que  no  es  la  F. 
4^  23.  Car  enaxí  com  fe  e  esperansa  e  caritat  e  justícia  e 
saviea  e  fortitudo  e  tempransa  s ajuden  contra  los  vicis  e 
les  temptacions,  enaxí  la  B  e  la  H  ajuden  a  la  D  com  de- 
mostra que  la  A  es  en  la  C,  e  la  B  no  ajuda  a  la  F  qui 
demostra  que  la  A  sia  en  la  E  qui  nega  resurrecció;  car  si 
la  B  ajudava  a  la  F  a  negar  resurrecció,  seguirsia  que 
la  B  no  fos  significació  de  la  A  o  seguirsia  que  la  A  fos 
ensems  veritat  e  falsetat,  e  assò  es  cosa  impossíbol.  On, 
beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  la  fe  ajuda  a 
saviea  com  la  G'no  pot  membrar  e  entendre  los  articles 
que  vol  membrar  e  entendre  com  la  fe  se  forma  de  mem- 
brar e  de  voler,  e  enaxí  com  saviea  ajuda  a  la  fe  com  la 
G  membra  e  entén  per  la  raó  quis  forma  de  memòria  e  de 
enteniment,  enaxí  com  la  D  e  la  F  se  combaten  sobre  re- 
surrecció si  es  veritat  o  falsetat,  adones  s ajuden  contra  la 
E  la  B  e  la  H*ab  la  D  e  son  contra  la  F.  M  24.  Mas 
com  se  esdevé,  Sènyer,  que  la  F  vens  e  apodera  la  D,  adones 
es  lo  vensiment  en  la  falsa  ymaginació  e  opinió  de  la  G^ 
qui  reeb  falsa  demostració  e  no  vol  reebre  la  vera  signifi- 
cació. On,  quis  vol  guardar  d  aquest  engàn,  sapias  ajudar 
ab  les  .vij.  vertuts  damun  dites  les  quals  ajuden  les  unes  a 
les  altres  ♦com  la  H  sendressa  a  membrar  e  a  entendre  me- 
llor  la  G  com  la  A  entra  en  la  C  qui  aferma  resurrecció, 
que  no  fa  com  hi  entra  la  E^qui  nega  resurrecció:  car  en 
axí  com  la  ymaginativa  es  mellor  com  ymagena  alcuna  fi- 
gura vera  que  no  es  com  ymagena  chimera^qui  es  vana  fi- 


I.  A,  e  la  .g. — 2.  A,  contra  la  .e.  e  la  .b.  c  la  .h. — 3.  M,  quant  ba- 
bet  G, — 4.  A,  les  unes  asses  altres. — 5.  E,  com  entra  la  .e.:  M,  quando 
intrat  in  E, — 6.  E,  com  imajena  ximera. 


L.  DE  Contemplació  5JB1 


gura,  enaxí  la  G  es  molt  mellor  com  la  C  entra  en  ella  ab 
la  A,  que  no  es  com  hi  entra  la  E  sens  la  A. 

25.     Divinaï  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè!  La 
segona  figura  es  com  la  B  e  la  F  demostren  a  la  G  que  la 
A  es  en  la  E  c  no  es  en  la  C.  On,  enaxí  com  avem  provat 
que  en  alcunes  coses  damundites  es  mellor  la  C  que  la  E, 
enaxí  en  altres  coses  diverses  daquelles  es  mellor  la  E 
que  la  C;  car  si  la  C  aferma  que  menjar  e  boure  e  jàer  ab 
fembra  desordonadament  es  vertut  e  la  E  nega  que  no  es 
vertut  pus  sia  cosa  vedada,  adones  la  F  significa  mellor  la 
E  que  la  D  la  C, '  per  so  car  la  B  se  convé  mills  a  demos- 
trar la  A  ab  la  F  que  no  fa  ab  la  C,  per  la  qual  mellor  con- 
veniència la  H  demostra  mellor  la  G  on  entra  la  E  ab   A, 
que  no  fia  la  G  on  entra  la  C  sens  la  A:  car  enaxí  com  la 
negació  es  mellor  per  la  A,  enaxí  la  affirmacio  es  pijor  per 
la  privació  de  la  A;  car  enaxí  com  forma  no  pot  estar 
menys  de  sobject,  enaxí  la  C  ni  la  E  no  poden  aver  null 
bé  sens  la  A.  ••(  26.  Humil  Senyor!  Enaxí  com  per  veritat 
la  E  vens  la  C  com  la  C  aferma  falsetat  e  la  E  nega  false- 
tat  afermant  veritat,  enaxí  e  molt  mills  encara  sens  tota 
comparació  la  E  qui  nega  que  vos  no  sots  mal  e*que  vos 
no  sots  cosa  mortal  ni  no  avets  null  defalliment,  es  molt 
mellor  e  ha  molt  més  3  de  la  A  en  sí,  que  no  es  la  C  qui  afer- 
ma que  vos  sots  bo  e  acabat  e  inmortal  e  axí  de  les  altres 
coses;  car  en  so  que  la  C  aferma  no  aferma  tant  com  es  lo 
bé  e  1  acabament  qui  es  en  vos,  e  la  E  en  so  que  nega  per 
esta  manera  damundita  es  tot  ver  so  que  nega;  car  aitant 
com  diu  que  vos  no  sots  en  defalliment,  aitant  es  vostre 
ésser  sens  null   defalliment.  Mas,  emperò,  com  vos  siats, 
Sènyer,  infinidament  e  eternal  sens  defalliment,  per  assòs 
seguex  que  la  E  no  pot  tant  negar  en  vos  defalliment  com 
la  B  significa  1  acabament  de  vostres  vcrtuts.  "•(  27.  On,  be- 
neit siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  la  E  nega  que  en  pa- 


A,  e  la  .c— 2.  A,  manca:  que  vot  no  sott  mat  «.—3.  E,  c  ■  mes. 


^82  Ramon  Lull 

radis  hom  no  menjarà  ni  bourà  ni  jaurà  ab  fembra  c  la  C 
aferma  so  que  la  E  nega,  adones  la  F  e  la  D  se  contrasten 
sobre  la  A:  on,  com  la  H  vol  reebre  la  D  e  la  F  e  la  B, 
adones  significa  a  la  G  que  mellor  ha  son  remembrament 
c  enteniment  e  voler  per  la  E  que  per  la  C;  car  si  la  C 
era  mellor  que  la  E,  seria  la  A  en  la  C  e  no  en  la  E,  e  si 
era '  en  la  C  e  no  en  la  E,  seguir  sia  que  en  la  glòria  de 
paradís  no  fos  la  A;  c  assò  es  cosa  impossíbol,  car  si  era 
cosa  possíbol  seguirsia  que  la  A  més  fos  en  les  creatures 
que  en  lo  creador  pus* la  glòria  de  paradís  fos  sens  acaba- 
da A. 

28.  Amable  Senyor  digne  de  Iota  reverencia  e  honor!  La 
tersa  figura  es  com  la  B  e  la  D  e  la  F  signifiquen  a  la  G 
que  la  A  es  en  la  C  e  la  E  com  la  A  entra  egualment  en  la 
C  e  la  E;  car  com  la  C  aferma  per  lo  vostre  saber  predes- 
tinació e  com  la  E  nega  predestinació  per  la  vostra  justí- 
cia, adones  la  B  demostra  a  la  G  que  la  A  es  en  la  C  e  la 
E,  e  assò  es  per  so  car  la  C  aferma  so  que  aferma  per  so 
car  la  B  e  la  D  sacorden  a  significar  los  significats  qui  de- 
mostren vostra  saviea,  e  la  B  e  la  F  demostren  los  significats 
qui  demostren  vostra  justícia.  ^  29.  On,  beneit  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  com  la  C  aferma  predestinació,  adones  la 
H  significa  que  la  G  membra  e  entén  e  ama  acabadament 
vostra  saviea  qui  sab  e  sabé  ans  quel  mon  fos  so  quis  cove 
esdevenir,  car  si  no  ho  sabés,  no  fora  acabada;  e  com  la  E 
nega  predestinació,  adones  la  H  significa  que  la  G  mem- 
bra e  entén  e  ama  vostra  justícia,  car  si  predestinació  era 
en  la  forma  que  los  errants  en  ella  la  afiguren,  seguirsia 
que  null  home  no  ha  franc  voler  ne  mèrit  de  re  que  fassa, 
ni  vos  no  sots  poderós  ni  savi  ni  amable  acabadament  en 
donar  salvació  e  dampnacio.  On,  com  vostra  justícia  sia 
axí  bé  acabada  com  vostra  saviea,  per  assò,  Sènyer,  cove 
que  qui  vol  tractar  de  predestinació  sàviament  e  ordonada 


1.  A,  e  seria, — 2.  E,  pus  que. 


L.  DE  Contemplació  583 

c  vertaderament,  cove  quen  tracte '  en  la  tercera  figura  com 
la  A  es  en  la  C  e  la  E  com  la  H  significa  e  la  G  reeb  en- 
sems los  significats  diverses  de  la  vostra  saviea  e  de  la  vos- 
tra justícia,  per  la  qual  diversitat  de  los  significats  es  signifi- 
cada la  vostra  sancta  trinitat  gloriosa.  M  30,  Si  fos  la  A  més 
en  la  C  que  en  la  E  o  en  la  E  que  en  la  C  com  la  C  afer- 
ma e  la  E  nega  predestinació,  seguiràs,  Sènyer,  que  en  vos 
agués  major  dignitat  e  vertut  saviea  que  justícia,  o  justicia 
que  saviea.  On,  com  sia  cosa  impossíbol  que  nulla  de  vos- 
tres vertuts  aja  major  acabament  que  altra,  per  assò  la  B 
demostra  que  la  A  aitanta  sen  ha  en  la  C  com  en  la  E  e  en 
la  E  com  en  la  C,  pus  la  C  aferma  predestinació  per  vos- 
tra saviea  e  la  E  nega  predestinació  per  vostra  justicia. 
On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  aquest 
LiBRE  DE  Contemplació  es  font  e  mena  e  endressament  de 
multiplicar  devoció  e  veritat  a  vos  honrar  e  loar  e  amar  e 
conèxer  e  obeyr  e  servir,  en  axí  aquest  pas  e  esta  tersa  fi- 
gura es  font  e  mena  e  endressament  com  hom  se  sapia  en- 
dressar  a  parlar  e  a  tractar  de  predestinació,  e  com  hom  se 
sapia  guardar  dels  engans  que  predestinació  fa  al  humà 
enteniment  com  reeb  la  D  sens  la  F  o  la  F  sens  la  D,  sens 
que  la  G  no  remembra  e  no  entén  ensems  los  significats 
de  la  saviea  e  de  la  justicia  e  de  les  altres  vertuts  de  son 
gloriós  Deu. 


*f 


I .  A,  que  tracte. 


584 


Ramon  Lull 


f3[  Cap.  363.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant son  Deus  gloriós,  sab  aver 
art  e  manera  per  la  qual  conex  com 
lenteniment  reeh  en  conclusió' dreta  fi- 
gura 0  torta. 


H  "Deus  creador,  drelurer  vertader  honrat  "Deus  glo- 
riós! Qui  vol  encercar  e  atrobar  si  en  la  esputa- 
cio  la  conclusió  se  forma  en  lenteniment  de  dreta 
figura  *o  de  torta,  cove,  Sènyer,  que  sapia  formar  figures 
sensuals  per  les  quals  pug  a  les  entellectuals,  per  les  quals 
ha  hom  conexensa  de  la  vera  o  falsa  conclusió.  *  On,  com 
nos  ajam  en  prepòsit  d  entrar  en  aquest  encercament,  per 
assò  afermam  e  posam  e  deym  que  A  es  Deu  e  B  es  sig- 
nificació de  A,  e  C  es  conclusió  e  D  es  signicacio  de  C,  e 
E  es  endressament  c  F  es  significació  de  E,  e  G  es  desvia- 


I.  E,  conclosio  (forma  usual). — 2.  A,  si  la  esputacio  e  la  conclusió  se 
forma  en  1  enteniment  de  dretura  figura. 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Deu. 

L 

Acabat  poder. 

B 

Significació  de  A. 

M 

Acabada  saviesa. 

C 

Conclusió. 

N 

Acabada  voluntat. 

D 

Significació  de  C. 

0 

Acabada  veritat. 

E 

Endressament. 

P 

Acabada  justícia. 

F 

Significació  de  E. 

Q 

Acabada  misericòrdia. 

G 

Desviament. 

R 

Acabada  humilitat. 

H 

Significació  de  G. 

S 

Acabada  paciència. 

1 

Enteniment. 

T 

Acabada  bonesa. 

K 

Significació  de  1. 

-. 

L.  DE  Contemplació  585 

ment  c  H  es  significació  de  G,  e  1  es  enteniment  e  K  es 
significació  de  1,  e  L  es  acabat  poder  e  M  es  acabada  sa- 
viea  e  N  es  acabada  volentat  e  O  es  veritat  acabada  e  P 
es  acabada  justicia  e  Q  es  acabada  misericòrdia  e  R  es 
acabada  humilitat  e  S  es  paciència  acabada  e  Tes  acabada 
bonea.  4<  2.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com 
hom  aura  afigurades  les  figures  qui  son  de  la  A  d  entro  a 
la  L,  cove  que  d  aquelles  .x.  figures  hom  afigur  .ix.  figures, 
les  qual  son  de  la  K  d  entro  a  la  T.  On,  enaxí  com  en  lò- 
gica ha  hom  art  e  manera  de  conèxer  qual  conclusió  es 
vera  o  falsa,  enaxí,  Sènyer,  nos  per  gràcia  e  per  ajuda  vos- 
tra afiguram  la  quarta  figura  theological  e  afigimla  a  les 
tres  figures  de  lògica  e  afiguram  aquella  de  novella  mane- 
ra e  de  novella  art  e  demostració,  la  qual  quarta  figura  se 
compon  de  .ix.  figures  les  quals  son  les  letres  damunt  afi- 
gurades e  dites  de  la  K  d  entro  a  la  T.  On,  la  raó  e  la  oc- 
casió  per  que  nos  avem  atrobada  novellament  aquesta  quar- 
ta figura, '  es  per  so  que  demostrem  en  qual  manera  les  crea- 
tures  e  les  vostres  vertuts  donen  demostració  del  acabament 
de  la  vostra  essència  gloriosa  divina,  per  la  qual  demostra- 
ció reeb  endressament  tot  enteniment  qui  aquelles  significa- 
cions reeb,  e  tot  enteniment  qui  les  dites  demostracions  no 
vol  reebre  reeb  desviament.  4<  3.  Car  en  so  que  la   B  de- 
mostra a  la  1  que  LMNOPQRST  son  en  la  A,  es 
la  ]  endressada  com  reeb  la  B  en  totes  les  letres  qui  son 
en  la  A;  mas  com  la  1  no  vol  reebre  la  B  en  so  que  demos- 
tra de  la  A,  adones  la  I   es  desviada  en  la  C:  car  enaxí 
com  la  ]  entra  en  la  E*per  so  car  reeb  la  B,  enaxí  entra 
en  la  G  per  so  com  no  reeb  la  B.  On,  enaxí  com  la  F  mos- 
tra ^  vertaderament  per  la  E  la  C  en  la  I  per  la  D  e  la  K,* 
enaxí  H  demostra  falsament  per  la  G  que  la  C  e  la  ]   son 
en  la  G.  ^  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer.  car  per  esta  art  c 
manera  pot  tot  home  apercebre  e  conèxer  qual  conclusió 


I.  E,  esta  .iiij.*  figura.  -2.   E,  entra  en  la  .c. — 3.   E,  demostra. — 
4.  M,  quòd  C.  et  j.  per  D.  et  J(^,  tint  in  E. — 5.  M,  tint  in  E. 


586  Ramon  Lull 

e  afermacio  es  en  sa  entencio  e  en  sa  opinió  en  vera  figu- 
ra o  en  falsa. 

4.  Beneyt  Senyor  del  qual  venen  toies  gràcies  e  totes  hen- 
ahuirances!  La  primera  figura  se  diu  dacabat  poder,  la 
qual  figura s  forma  com  la  B  demostra  a  la  ]  que  la  L  es 
en  la  A,  la  qual  demostració  fa  la  B  a  la  1  per  tal  que  la 
K  demostre  que  la  1  sia  en  la  C  ab  E,  e  la  D  demostre  que 
la  C  sia  en  la  ]  ab  la  E,  e  que  la  ]  concloa  en  la  E  que  la 
L  es  en  la  A.  On,  com  la  B  demostra  a  la  ]  que  la  L  es 
en  la  A,  e  la  1  ymagena  la  L  sens  la  M  e  les  altres  letres 
qui  son  entro  a  la  T,  adones  la  H  demostra  que  la  L  es 
poderosa  de  fer  bé  e  mal:  on,  per  assò  la  K  demostra  que 
la  ]  es  en  la  C  ab  la  G;  car  enaxí  com  lome  quis  mira  en 
lo  mirall  tort  veu  en  aquell  sa  fas  torta,  enaxí  com  la  1  reeb 
so  que  la  B  demostra  de  la  L  qui  es  en  la  A  e  no  guarda 
a  les  altres  vertuts,  adones  la  ]  reeb  en  la  C  e  la  C  reeb 
en  la  1  falsa  figura  en  so  que  la  1  ha  opinió  que  vostre  po- 
der sia  tal  que  pusca  fer  peccat.  "¥,  5.  Gloriós  Senyor!  Com 
la  B  demostra  que  la  L  es  en  la  A,  egualment  demostra 
que  MNOPQRST  son  en  la  A,  car  si  no  ho  eren 
la  B  no  puría  significar  que  la  L  fos  en  la  A;  mas  com  la 
1  no  reeb  de  la  B  sinó  la  L  e  innora  so  que  la  B  demostra 
de  les  altres  letres,  per  assò  se  forma  la  G  en  la  I  e  en  la 
C  opinant  la  1  que  vos  ajats  poder  de  fer  peccat;  mas  com 
la  ]  reeb  la  B  en  la  L  e  en  M  e  N  e  en  les  altres  letres, 
adones  la  K  demostra  que  la  ]  es  en  la  E  per  so  car  la  F 
demostra  ab  la  D  que  G  no  es  en  so  que  la  I  reeb  de  la 
B,  pus  egualment  reeb  delaBLMNO  P  Q  RST: 
car  enaxí  com  vertader  mirall  mostra  veritat  de  la  vera  fi- 
gura qui  en  ell  se  mira,  enaxí  la  D  demostra  de  la  C  e  la 
K  de  la  ]  e  la  F  de  la  E,  que  vertaderament  la  1  reeb  de 
la  B,  e  la  B  vertaderament  demostra  de  la  A  com  la  1  reeb 
totes  les  demostracions  que  la  B  fa  de  la  A  en  les  .ix.  fi- 
gures. M  6.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  la 
]  reeb  la  L  e  la  M  etc,  adones  entra  ab  la  E  en  la  C  cone- 


L.  DE  Contemplació  587 

xcnt  e  afermant  que  la  L  es  en  la  A  segons  esguardament 
de  sí  metexa  e  de  la  M  e  N  etc.  On,  per  assò  la  1  aferma 
que  ab  que  sia  a  vos  saviea  e  amor  e  veritat  e  justicia  e  mi- 
sericòrdia e  humilitat  e  paciència  e  acabada  bonea,  lo  vos- 
tre poder  es  tan  gran  e  tan  acabat  que  podets  ésser  .j.  en 
trinitat  e  podets  aver  encarnat  lo  Fill  en  la  Verge  gloriosa 
c  podets  fer  segons  cors  natural  o  contra  cors  natural  tot 
so  qui  pertany  a  acabat  poder  e  a  acabada  saviea  e  a  acaba- 
des vertuts.  Mas  com  los  infeels,  Sènyer,  ajen  innorancia 
de  vostra  trinitat  e  encarnació  e  de  les  obres  que  vos  fets 
contra  cors  natural,  an  ho  per  so  car  reeben  la  B  en  alcu- 
na  o  alcunes  demostracions  e  no  en  altres  demostracions: 
on,  per  assò  la  I  daquells  entra  en  la  C  ab  la  G,  e  per  as- 
sò en  una  manera  vos  atribuexen  acabament  e  en  altra  de- 
falliment. 

7.  Ob  vos,  Senyor,  qui  enamorats  mon  voler  e  illuminals 
mon  saber!  La  segona  figura  se  diu  d  acabada  saviea  la  qual 
se  forma  com  la  B  demostra  a  la  1  que  la  M  es  en  la  A. 
On,  com  la  B  demostra  a  la  I  que  la  M  es  en  la  A  e  com  la 
]  ymagena  tan  solament  la  M  sens  la  L  e  la  N  etc,  adones 
scngenra  la  G  en  la  ]  e  la  C  per  so  car  la  I  no  reeb  ni  vol 
reebre  les  altres  demostracions  que  la  B  fa  de  la  A:  on, 
per  assò  la  K  demostra  que  la  1  per  la  E  ymagena  que  vos 
sabíets  lo  peccat  qui  fo  après  la  creació  del  mon,  ans  quel 
mon  fos,  e  car  no  vedàs  ans  quel  peccat'  no  fos,  e  car  la  I 
aferma  que  vos  avets  tant  de  saber  que  pogrets  crear  lo 
mon  sens  que  peccat  no  fos  ne  infern,  per  assò  la  1  se  for- 
ma enfre  la  E  e  la  G,  car  per  J acabament  que  entén  de  la 
M  e  per  lo  defalliment  que  opincja  del  vostre  voler  qui 
no  volc  vedar  que  lo  peccat  ne  infern  fos,  per  assò  la  H  e 
la  D  demostren  ab  la  K  que  la  ]  es  en  la  E  e  la  G.  4(  8.  On, 
enaxí  com  lo  cors  de  lome  malaute  està  enfre  viure  e  mu- 
rir,  o  enaxí  com  la  ymaginacio  del  home  qui  sumia  està  en- 


1 .  E,  no  uedas  que  I  pecat. 


588  Ramon  Lull 

fre  actu  c  potencia,  enaxí,  Sènyer,  ]a  1  està  ensems  enfre 
la  E  e  la  G.  On,  enaxí  coni  la  figura  del  cors  malalte  e  de 
la  ymaginacio  qui  sumia  accidentalment  reeben  figura  con- 
tra la  final  raó  per  que  an  reebuda  creació,  enaxí  la  1  six 
de  la  causa  final  com  està  afigurada  en  la  C  enfre  la  E  e 
la  G.  On,  enaxí  com  en  lo  cors  malaute  les  bones  humors 
se  combaten  contra  les  males,  enaxí  en  la  I  se  combaten 
la  E  e  la  F  ab  la  G  e  la  H.  On,  enaxí  com  per  la  batalla 
de  les  bones  humors  ab  les  males  lo  cors  no  pot  reebre  sa- 
nitat, enaxí  per  la  possessió  que  la  G  e  la  H  an  en  la  I,  no 
pot  la  1  reebre  la  B  en  so  que  demostra  de  la  A,  pus  que 
la  ]  entra  en  la  G  per  so  car  no  reeb  ensems  la  M  ab  la  L 
e  la  N  etc.  '^  9.  Mas  com  la  I  reeb  la  M  de  la  B  asem- 
blament  ab  la  L  e  la  N  etc,  adones,  Sènyer,  està  la  1  e 
la  C  en  la  E  sens  la  G,  car  la  I  ymagena  que  jassía  assò 
que  vos  sabessets  lo  mal  ans  quel  mon  fos,  per  tot  assò  no 
fora  la  Tni  la  P  en  la  M  ni  les  altres  Ictres,  si  vos  no  agues- 
sets  creat  infern  e  si  no  donassets  franca  volentat  a  home 
de  fer  bé  e  mal;  car  sil  mon  no  fos  ordonat  per  la  vostra 
saviea  segons  que  es  ordonat,  la  B  no  pogra  demostrar  ni 
la  ]  no  pogra  reebre  so  que  la  B  demostra  a  la  I  de  la  L 
c  de  la  M'  e  de  la  N  e  de  les  altres  letres  qui  son  en  la  A: 
car  enaxí  com  home  cec  no  pot  usar  de  color  ni  animal 
inracional  de  raó,  enaxí  e  molt  menys  encara  pogra  la  B 
demostrarà  creatura  1  acabament  de  la  A  e  la  creatura  no 
pogra  fruir  ni  reebre  1  acabament  de  son  creador.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  per  assò  la  K  demostra  que  la  1  es 
en  endressada  figura  en  la  C  com  reeb  ensems  1  acabament 
de  totes  les  letres  que  la  B  demostra  en  la  A. 

1  o.  Oh  vos,  Sènyer  Deus,  qui  sols  mon  esper  e  acabament 
de  mon  voler!  La  tercera  figura  se  diu  d  acabada  volentat  la 
qual  se  forma  com  la  B  significa  a  la  1  que  la  N  es  en  la  A. 
On,  com  la  B  demostra  a  la  1  que  la  N  es  en  la  A,  e  la  ] 

I.  A,  a  la  .i.  e  la  .1.  de  la  .m. 


L.  DE  Contemplació  589 

rccb  la  demostració  sobre  la  N  tan  solament  e  no  tracta 
de  la  L  ni  de  la  M  ni  de  la  O  etc.  que  sien  en  la  A, 
adones  sengenra  en  la  ]  e  la  C  la  G,  per  la  qual  genera- 
ció la  K  demostra  que  la  1  es  en  la  G  opinant  que  la  N  no 
ha  acabament  en  la  A  pus  que  vol  que  los  peccadors  d  in- 
fern son  turmentats  infínidament:  on,  per  assò  la  I  aferma 
en  la  C  on  es  la  G  que  mellor  fora  la  N  si  no  fos  peccat 
ni  no  fos  infern,  e  mellor  fora  la  N  si  fossen  més  les  àni- 
mes qui  van  en  paraís  que  les  ànimes  qui  van  en  infern. 
«(11.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com 
lome  malaute  com  li  amarguen  les  viandes  dolses  e  sabo- 
roses no  tracta  de  son  gustar  ordenadament,  enaxí  la  1  com 
rceb  la  N  sens  la  L  e  la  M  e  les  altres  letres  qui  son  en 
la  A,  no  pot  tractar  ni  usar  ordonadament  ni  endressada 
de  la  N:  on,  per  assò  la  H  demostra  que  la  1  es  en  la  G,  e 
la  D  demostra  que  la  C  es  en  la  1  ab  la  G.  On,  per  assò  la 
K  demostra  que  la  1  no  es  en  la  E,  e  la  F  demostra  que  la 
E  priva  en  la  ]  e  la  C:  car  axí  com  es  cosa  impossíbol  que 
un  element  pusca  compondre  cors  sens  los  altres  elements, 
enaxí  es  impossíbol  cosa  que  la  ]  pusca  usar  ni  fruir  de  la 
N  sens  la  L  e  la  M  e  les  altres  letres  qui  son  en  la  A;  c 
car  la  1  guarda  més  a  les  ànimes  qui  van  en  infern  que  no 
fa  a  les  letres '  qui  son  en  la  A,  per  assò  entra  en  ella  la  G, 
la  qual  G  formaria  I  en  la  C  axí  de  falsa  figura  entellec- 
tual,  com  lo  mirall  tort  forma  en  sí  metex  falsament  la  en- 
dressada figura  de  la  cara  del  mirador  qui  en  ell  se  mira. 
*(  1 2.  Creador  Senyor!  Com  la  1  reeb  la  N  e  la  L  e  la  M 
e  les  altres  letres  qui  son  en  la  A,  adones  la  D  e  la  F  e  la 
K  se  concorden  e  sendressen  en  la  E,  per  lo  qual  concor- 
dament  la  ]  e  la  C  ensemblament  estan  en  la  E  sens  la  G: 
car  enaxí  com  ab  una  mà  hom  lava  lautra  e  enaxí  com  ab 
una  vertut  hom  sajuda  ab  autra,3enaxí  la  1  entra  en  la  E 
com  ensems  reeb  so  que  la  B  demostra^ de  les  letres  qui 

I.   E,   a  les   altres.— 2.   A,    per  la  qual    forma.  -3.    a    Iautra(?).— 
4.  A,  demostra  la  .b.  . 


590  Ramon  Lull 

son  en  la  A.  On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  com  la  1  caurà 
en  la  G  per  so  car  no  sabrà'  usar  de  la  N  sens  les  altres 
letres,  per  assò  consell,  Sènyer,  que  encontinent  que  la  G 
sia  en  la  1,  que  hom  recorra  a  aquesta  tersa  figura  e  que 
sendrès  ab  les  letres  qui  son  de  la  K  d  entro  a  la  T,  e  en- 
sems am  e  reeba  totes  les  dites  letres  per  tal  que  la  1  sia 
en  la  E  com  entrarà  en  la  C. 

1 3.  Creador  Senyor  del  mon  e  de  tots  los  bens  els  ordo- 
naments  del  mon!  La  quarta  figura  se  diu  de  veritat  la  qual 
se  forma  com  la  B  demostra  a  la  1  que  la  O  es  en  la  A. 
Mas  com  la  B  demostra  a  la  1  la  O  ensemblament  ab  la  L 
e  la  M  e  la  N  e  les  altres  letres  conseqüents  *  e  la  1  no  vol 
reebre  sinó  la  O  tan  solament,  adones  la  G  sengenra  en  la 
],  demostrant  la  H  de  la  G  e  la  K  de  la  1  e  la  D  de  la  C, 
que  la  1  conclou  que  tot  home  en  qual  que  lig  ni  secta  sia 
pus  aja  bona  entencio  a  creure  ^  la  error  en  que  creu,  la  qual 
error  innora,  que  aquell,  ques  salve  e  vaja  en  paradís:  on, 
per  assò  la  1  se  forma  falsament  en  la  C  e  la  C  en  la  1  per 
raó  de  la  G  qui  entra  en  la  C  e  la  1;  car  si  era  O  que  tot 
home  se  salvàs  en  qual  que  error  fos  pus  cuidàs  que  aque- 
lla error  fos  O,  seguir  sia  que  hom  vengués  a  vos  creent 
falsetat  e  que  O  fos  veritat  c  falsetat  ensems,  e  assò  es 
cosa  impossíbol.  "¥,  14.  Car  si  era  cosa  possíbol,  la  K  de- 
mostraria a  la  1  que  la  B  no  ha  poder  de  significar  que  en 
la  A  sia  L  ni  M  ni  N  ni  O  ni  P  ni  Q  ni  R  ni  S  ni  T,  e  si 
la  B  no  podia  demostrar  a  la  1  que  totes  estes  letres  fos- 
sen  en  la  A,  la  1  no  auría  de  qui  recbés  la  demostració 
de  les  letres  qui  son  en  la  A:  on,  per  assò  la  K  demostra- 
ria a  la  1  que  la  A  ni  la  B  ni  les  letres  qui  son  de  la  K  a 
la  Tno  son  en  ésser,  e  si  en  ésser  no  eren,  impossíbol  cosa 
seria  que  fos  en  ésser  nulla  cosa  sensual  ni  entellectual. 
On,  com  sensualment,  Sènyer,  sintam  e  entellectualment 
entenam  que  son  en  ésser  coses  sensuals  e  entellectuals, 

1.  E,  sabia. — a.  A,  e  les  altres  consegüents. — 3.  A,  ha  a  creure. 


L.  DE  Contemplació 


59» 


per  assò  la  B  demostra  a  la  ]  que  la  A  es  en  ésser  e  que 
la  L  e  la  M  etc.  son  en  la  A,  per  la  qual  demostració  la 
K  demostra  a  la  1  que  null  home  creent  error  e  falsetat 
no  es  en  la  E  ni  pot  venir  ab  la  G  a  la  A  qui  es  O  contra- 
ria cosa  de  la  G.  «  15.  Vertader  Senyor!  Com  la  ]  rceb  en- 
sems la  B  en  so  que  demostra  de  la  O  e  la  L  c  M  e  N 
etc,  adones  la  1  se  forma  en  la  C  e  la  C  en  la  1  ab  la  E; 
car  la  K  demostra  a  la  I  que  forme  la  C,  e  la  D  demostra 
a  la  ]  que  forme  la  C  en  la  afermacio  de  intelligencia  que 
nulla  ànima  creent  error  no  pot  venir  a  la  O  qui  es  en  la 
A,  car  si  ho  faya,  aitantost  que  la  ànima  fos  ab  la  G  en  la 
O,  privaria  la  O  de  la  A  e  privarien  de  la  A  totes  les  le- 
tres  qui  son  de  la  K  a  la  T,  e  per  la  privació  de  les  letres 
privaria  la  A,  e  per  la  privació  de  la  A  privaria  tot  quant 
es;  e  assò  es  cosa  impossibol.  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer 
Deus:  car  enaxí  com  en  esta  Mi].*  figura  donam  exempli 
de  la  error  on  hom  cuida  venir  a  la  O,  enaxí  pot  hom  do- 
nar exempli  en  esta  .iiij.»  figura  de  totes  les  coses  en  que 
hom  tract  de  veritat,  e  per  la  art  de  les  damun  dites  letres 
pot  hom  donar  solució  a  tota  qüestió  a  la  qual  sia  sobjec- 
ta  alcuna  o  alcunes  de  vostres  obres. 

1 6.  "Endressador  Senyor  de  tols  aquells  qui  en  vos  se  con- 
fien e  senamoren!  La  .v."  figura  se  diu  de  justicia  la  qual  se 
forma  com  la  B  demostra  a  la  1  que  la  P  es  en  la  A.  Mas 
com  la  ]  rceb  de  la  B  la  P  sens  laLeMeNeO  etc, 
adones  se  corromp  es  desforma  en  la  ]  e  en  la  C  la  .iiij.* 
figura:  car  enaxi  com  en  cors  elementat  se  corromp  lo 
lonc  el  ample  per  lo  pregont  e  e  converso,'  en  zxí  se  cor- 
romp la  quarta  figura  per  lentrament  que  la  G  la  en  la  C 
e  la  1  per  so  car  la  ]  no  vol  reebre  ensems  totes  les  letres 
qui  son  en  la  A;  car  com  la  1  reeb  la  P  sens  les  altres  le- 
tres, encontinent  entra  en  la  G,  e  per  la  G  la  1  ymagena 
que  la  P  no  es  acabadament  en  la  A  pus  que  predestinació 


1 .  E,  e  de  conuerso. 


» 


592  Ramon  Lull 

es  en  ésser,  per  la  qual  null  home  qui  sia  predestinat  a 
dampnacio  no  pot  venir  a  salvació.  »«(  17.  Car  en  so  que  la 
I  ymagena  la  P  e  la  predestinació,  enaxí  defall  la  ]  a  yma- 
ginar  la  P  sens '  la  demostració  que  la  B  fa  de  la  P:  car  en 
axí  com  home  no  pot  levar  un  gran  fex  per  sí  mctex,  ans 
hi  ha  mester  ajuda,  enaxí  la  1  no  pot  reebre  de  la  B  so 
que  demostra  de  la  P  menys  que  la  ]  no  sajut  ab  la  L  e 
M  c  N  e  O  etc:  on,  per  assò  com  la  1  no  sajuda  ab  totes 
les  letres  qui  son  en  la  A,  cau  molt  home  en  error  per 
predestinació  e  per  altres  coses  les  quals  no  sab  conèxer 
per  les  vostres  vertuts  pus  que  no  vol  reebre  lurs  signifi- 
cats, la  qual  error  conexería,  Sènyer,  si  atribuía  a  vos  to- 
tes les  letres  qui  son  de  la  K  a  la  T;  car  si  lome  qui  es 
temptat  e  enganat  per  predestinació  recurría  a  totes  les 
letres,  adones  les  letres  metríen  la  E  en  la  1  per  la  qual  la 
C  e  la  1  auríen  vertadera  figura  en  totes  coses  en  que  la  ] 
formàs  la  C.  4<  18.  Car  enaxí  com  los  ulls  sensuals  veen 
torta 'figura  en  lo  mirall  tort,  enaxí  los  ulls  entellectuals 
veen  tortament  predestinació  com  hom  la  ymagena  per 
vostra  saviea  o  per  vostra  justícia  sens  les  altres  letres  qui 
son  en  la  A  axí  acabadament  com  la  M  o  la  P;  e  enaxí 
com  lumà  enteniment  del  home  quis  mira  en  lo  mirall  tort 
veu  entellectualment  la  dreta  figura  de  sa  cara  per  lo  re- 
membrament  qui  remembra  que  la  cara  es  de  dreta  figura, 
enaxí  la  ]  entén  predestinació  vertaderament  com  es  gi- 
rada 3  a  totes  les  letres  qui  son  de  la  K  a  la  T.  On,  beneit 
siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  se  sol  la  qüestió  de 
predestinació  per  lart  e  la  manera  damunt  dita  en  esta  .v.* 
figura,  enaxí  pot  hom  en  esta  .v.*  figura  conduir '♦e  solvre 
vertaderament  e  endressadament  totes  coses  qui  pertan- 
guen^a  vostra  justícia  ab  que  hom  sapia  tenir  la  art  e  la 
manera  de  la  figura  damundita. 

1 9.     Jlb  Senyor  gloriós  qui  ubïigats  totes  creatures  a  sig- 

I.  A,  segons. — 2.    A,E,    tota:   M,  omnem.  —  ^.  E,  gurada  (guarda?): 
M,  respicit.—^.  E,  conclosir. — 5.  E,  pertayncn. 


L.  DE  Contemplació 


593 


nificar  vostres  valors!  La  .vj.»  figura  se  diu  de  misericòrdia, 
la  qual  se  forma  com  la  B  demostra  a  la  1  que  la  Q  es  en 
la  A,  per  la  qual  demostració  la  1  sendressa  que  sia  ab  la 
E  en  la  C  per  so  que  pusca  conèxcr  so  que  la  B  demostra 
de  la  Q,  e  que  la  1  reeba  gràcia  e  benedicció  de  la  A;  mas 
com  la  1  reeb  la  B  sobre  la  Q  tan  solament  e  innora  so 
que  la  B  significa  de  la  A  en  les  letres  qui  son  de  la  K  a 
la  T,  adones  sengenra  en  la  1  la  G,  per  la  qual  la  1  ymage- 
na  tan  fortment  vostra  misericòrdia,  que  la  P  ne  ublida  e 
la  L  e  la  M  e  la  N  e  la  O  e  totes  les  altres  letres:  on,  per 
assò  la  K  e  la  D  e  la  B  e  la  F'  signifiquen  que  la  E  priva 
e  en  la  1  fe  en  la  C  per  la  possessió  de  la  G  en  la  1  [e]  en 
la  C.  ••(  ao.  Santificat  Senyor!  Enaxí  com  la  G  entra  en  la  1 
e  la  1  en  la  G  per  so  car  la  1  aferma  la  Q  sens  que  no  ha 
conexensa  de  la  P  e  de  les  altres  letres,  enaxí  la  ]  se  for- 
ma de  falsa  figura  com  ymagena  de  la  Q  defalliment  per 
les  tantes  ànimes  qui  van  en  les  infernals  penes:  car  enaxí 
com  es  la  B  demostrant  la  Q  en  la  A  per  les  ànimes  qui 
van  a  paradís,  enaxí  demostra  la  P  per  les  ànimes  qui  van 
en  les  infernals  pestilències.  On,  si  la  B  demostrava  tan  fort- 
ment la  Q  que  no  pogués  demostrar  la  P,  seguirsia  que 
en  la  A  privàs  la  P,  e  si  la  P  privava  de  la  A,  sís  faria  la 
Q  e  totes  les  letres  qui  son  de  la  K  a  la  T;  e  si  assò  era 
enaxí  que  totes  les  letres  privassen  de  la  A,  impossíbol  co- 
sa seria  que  la  A  ni  la  B  fossen  nulla  re.  4(  21.  On,  beneyt 
siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  la  1  reeb  la  Q  de  la  B  ab 
lo  demostrament  que  la  B  fa  de  la  P  e  de  les  altres  letres, 
adones  la  K  demostra  que  la  1  ymagena  per  la  E  entenent 
que  la  Q  e  la  P  se  convenen  en  la  A,  per  la  qual  conexen- 
sa de  la  ]  la  C  e  la  ]  se  convenen  a  fruir  la  Q  e  la  P  per 
la  demostració  quen  fa  la  B  en  les  creatures  e  en  la  A.  On, 
com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  esta  art  e  esta 3 manera  da- 
mundita  pot  tot  hom  tractar  de  misericòrdia  per  la  E  e 


M,  7(.  et  D.  et  T. — a.  A,  manca:  e  $h  L•  I.— 3.  E,  c  per  esta. 

Conte  MM.  A^e»  VI I -3I. 


594  Ramon  Lull 

pot  donar  solució  de  les  obres  de  misericòrdia  ab  ques 
guart  que  no  reeba  la  Q  que  la  B  demostra,  sens  la  P  e  les 
altres  letres  qui  son  en  la  A:  car  enaxí  com  animal  no  pa- 
ria reebre  vertadera  forma  sens  composició  e  ajustament 
de  natura  sensual  e  entellectual,  enaxí  la  ]  no  puría  reebre 
en  la  C  vertadera  figura  sens  la  P  e  la  Q  e  les  altres  letres 
qui  son  en  la  A  com  vulría  tractar  de  misericòrdia. 

22.  Ob  vos,  Senyor  Deus,  qui  de  no  re  avets  creades  to- 
ies creatures!  La  .vij.»  figura  se  diu  de  humilitat,  la  qual  se 
forma  com '  la  B  significa  a  la  1  que  la  R  es  en  la  A  per 
tal  que  la  1  conega  la  R  en  la  A  e  forme  la  R  en  sí  metcx 
per  tal  que  reeba  gràcia  e  benedicció  de  la  A.  On,  com  la 
]  ymagena  humilitat  e  apropría  a  humilitat  que  aitant  com 
fa  hom  humiliar  aitant  fa  exalsar,  e  com  la  1  ymagena  que 
vos  no  puscats  ésser  exaltat  per  humilitat  per  so  com  sots 
tan  acabat  e  tan  alt  que  no  podets  pus  ésser* exaltat  com 
que  sots,  per  assò  la  G  entra  en  la  I  e  la  I  en  la  G  en  la 
C  qui  aferma  que  la  R  no  pot  ésser  en  la  A;  on,  per  assò 
la  K  significa  que  la  1  es  en  la  G  e  la  E  priva  en  la  ]. 
^  23.  Mas  com  la  1  reeb  la  B  sobre  la  R  ab  la  L  e  M  c 
NeOePeQeSeT,  adones  la  K  demostra  que  la  1 
es  en  la  E,  ymaginant  que  la  R  es  en  la  A  a  demostrar  la 
Te  les  altres  letres  qui  son  en  la  A:  car  enaxí  com  la  R 
en  creatura  exalta  la  creatura,  enaxí  la  R  del  creador  de- 
mostra la  Tdel  creador  a  la  I,  per  tal  que  la  1  sia  adorant 
e  contemplant  la  A  e  que  form  en  sí  la  R  per  fer  reveren- 
cia e  honor  a  la  R  de  la  A:  on,  per  assò,  Sènyer,  covenc 
que  la  R  de  la  A  humiliàs  la  persona  del  Fill  a  pendre 
carn  humana  de  nostra  dona  Sancta  Maria  verge  gloriosa, 
per  tal  que  la  1  pogués  reebre  so  que  la  B  demostra  de 
la  R;  car  sens  la  encarnació  e  la  passió  de  nostre  Senyor 
Jhesu  Christ,  no  pogra  la  1  reebre  la  B  jassía  assò  3  que  la  B 
pusca  sens  la  encarnació  significar  la  R  de  la  A,  axí  com 


I.  A,  quan. —  2.  E,  etter  pus.  —  ).  A,  iassiatso. 


ONTEMPLACIO  595 


lo  sol  pot  demostrar  sa  clartat  sens  la  vista  dels  homens 
cecs.  '•í  24.  Humil  Senyor!  Enaxí  com  la  B  demostra  la  R 
en  la  A  sens  multiplicació  de  exaltació  en  la  A,  enaxí  en 
la  encarnació  e  passió  del  Fill  de  Deu  la  B  demostra  la  R 
en  la  A  sens  devallament  e  minvament  de  la  A;  car  si  la 
A  se  minvàs  de  la  T  e  de  les  altres  Ictrcs,  fora  la  R  donant 
defalliment  a  la  A,  e  assò  es  cosa  impossíbol  que  la  R  de 
la  A  sia  contraria  a  la  A  e  a  les  letres  qui  son  en  la  A,  car 
si  ho  era,  la  K  demostraria  a  la  ]  que  tota  R  qui  sia  en  ho. 
me  seria  contraria  a  vertut  e  seria  concordant  ab  vici,  c  as- 
sò es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibilitat  la  B  signi- 
fica a  la  I  que  per  la  encarnació  anc  la  divina  natura  nos 
moc  ni  salterà  de  sa  noble  divina  natura  gloriosa.  On,  be- 
neyt  siats  vos,  Sènyer  "Deus;  car  per  esta  setena  figura  pot 
tot  hom  aver  art  e  manera  de  espondre  e  solvre  tota  qües- 
tió qui  tracte  de  humilitat:  car  en  axí  com  les  figures  de  la 
lògica  son  figures  d  on  se  formen  tots  los  silogismes, '  en 
axí  en  la  quarta  figura  composta  de  les  .ix.  figures,  ha  en 
cascuna  art  e  manera  com  hom  pusca  solvre  tota  qüestió 
qui  vaja  per  les  .ix.  figures;  car  axí  ha  .ix.  mous* la  .iiij."  fi- 
gura, com  an  les  tres  figures  .xiiij. 

25.  Oh  vos.  Senyor,  qui  enflamats  lo  cor  del  vostre  ama- 
dor a  contemplar  vostra  valor!  La  .viij.»  figura  se  diu  de  pa- 
ciència, la  qual  se  forma  com  la  B  significa  a  la  1  que  la  S 
es  en  la  A:  car  enaxí  com  lo  solell  demostra  sa  clartat  e 
la  rosa  demostra  sa  vermella  color  e  lo  leó  demostra  sa 
forsa  el  home  qui  usa  de  raó  demostra  sa  racionalitat,  en 
axí,  Sènyer,  la  B  demostra  a  la  1  que  la  S  es  en  la  A.  ^  On, 
axí  com  la  final  raó  per  la  qual  es  coutell  format  de  la  ma- 
tèria del  ferre  es  tallar,  enaxí  la  final  raó  per  la  qual  es  la 
1,  es  per  tal  que  reeba  so  que  la  B  demostra  de  la  A;  mas 
com  la  I  ymagena  la  S  sens  la  demostració  que  la  B  dona 
delia,  e  la  C  entra  en  la  1  -* opinant  la  1  que  paciència^ dona 


I,  A,  scilogismes. —  a.  M,  modot. — 3.  A,  la   .s.  qui  es  en  la  .a. — 
4.  M,  «f  7.  inlrai  in  C. — 5.  A,  que  per  paciència. 


59^  Ramon  Lull 

passió  e  la  memòria  remembra  que  en  vos  no  caja  passió, 
adones  se  forma  en  la  ]  la  G  per  so  car  la  ]  no  sab  reebre 
so  que  la  B  demostra  de  la  S  en  la  A  ab  les  letres  qui  son 
de  la  K  a  la  T.  '•^  26.  Mas  com  la  ]  reeb,  Sènyer,  la  B  e  la 
S  asemblament '  ab  les  letres  qui  son  en  la  A  de  la  K  a  la 
T,  adones  la  1  entén  que  la  S  es  en  la  A  si  bé  no  cau  en 
vos  passió;  car  per  so  car  enlaAhaLcMeNeOeP 
e  Q  e  R  e  T,  cove  de  necessitat  que  i  sia  S,  car  si  nou  era 
noi  seria  Q  ni  R  ni  T,  e  si  aquestes  letres  neren  privades, 
covenría  de  necessitat  que  les  altres  letres  ne  privassen,  c 
si  totes  les  letres  privaven  en  la  A  seguirsia  que  la  A  no 
fos  re,  e  assò  es  cosa  impossfbol;  per  la  qual  impossibilitat 
es  significat  que  la  S  es  en  la  A.  ^  27.  On,  beneit  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  al  sol  avets  donada  sa  res- 
plandor  per  tal  que  sia  il•luminador  del  mon,  enaxí  la  raó 
e  la  oceasió  per  la  qual  lo  Fill  pres  carn  e  murí,  es  enfre 
les  altres  raons  per  tal  que  la  ]  pogués  reebre  so  que  la  B 
demostra  de  la  S  qui  es  en  la  A:  car  enaxí  com  per  vista 
corporal  es  reebuda  la  resplandor  del  sol,  enaxí  per  la 
vostra  encarnació  e  passió  es  coneguda  la  S  qui  es  en  la 
A.  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus;  car  no  es  nulla  qües- 
tió que  sia  feyta  sobre  ^paciència  qui  no  pusca  ésser  solta 
per  la  art  e  la  manera  d  aquesta  .viij.*  figura  ab  que  hom 
sapia  seguir  la  .viij.'  figura,  so  es  a  saber,  que  la  E  sia  en 
la  1  e  en  la  C  per  tal  que  la  ]  reeba  la  B  en  la  S  ab  les 
altres  letres  qui  son  en  la  A  de  la  K  a  la  T. 

28.  Divinal  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  d  amor!  La  .ix." 
figura  se  diu  de  bonea,  la  qual  se  forma  com  la  B  significa 
a  la  ]  que  la  T  es  en  la  A.  On,  com  la  I  reeb  la  B  tan  so- 
lament en  la  T  e  ymagena  que  la  T  fora  mellor  en  la  A  si 
tots  los  vegetables  e  los  animals  inracionals  fossen  animals 
racionals  e  fossen  tuit  en  paraís  e  null  hom  no  entràs  en 
infern,  adones  la  K  demostra  que  la  1   entra  en  la  G,  e 

1.  E,  asenbUblament.  —  i.  E,  soiure. 


ONTEMPLACIO  597 


}a  H  e  Ift  D  demostren  que  la  C  entra 'ab  la  G  en  la  1: 

on,  per  assò  la  K  demostra  que  la  1  no  pot  per  esta  ma- 
nera reebre  de  la  B  so  que  demostra  de  la  T  per  la  F  qui 
demostra  que  la  E  priva  en  la  1  e  la  C  tota  ora  que  la  1 
no  vol  reebre  les  letres  qui  son  de  la  K  d  entro  a  la  T. 
*<  29.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  de 
blancor  e  negror  sengenra  es  compon  la  tercera  color,  en 
axf  la  E  e  la  G  entren  en  la  1  com  la  1  reeb  la  B  en  la  T 
e  noia  vol  reebre  en  les  altres  letres.  On,  enaxí  com  la 
blancor  es  engenrada  de  fredor  e  negror  es  engenrada  de 
calor,  *  enaxí  la  E  es  en  la  1  de  part  la  B  e  la  T,  e  la  G  es 
en  la  1  de  part  lo  rebujament  que  la  I  fa  de  reebre  les  le- 
tres qui  son  de  la  K  a  la  T:  on,  enaxí  com  lo  desolviment 
de  la  vermella  o  groga  color  torna  a  la  fredor  la  part  de 
la  blancor  e  a  la  calor  la  part  de  la  negror,  les  quals  parts 
componen  vermella  o  groga  color,  enaxí  la  1  qui  es  en  la 
E  e  la  G  sen  va  ab  la  E  o  la  G  com  longament  està  enfre 
la  G  e  la  E.  4<  30.  Vertuós  Senyor!  Com  la  B  demostra  a  la 
1  la  Tqui  es  en  la  A  e  hom  no  vol  aquell  significat  reebre 
per  la  primera  cntencio  a  amar  la  A  e  ama  sí  metex  per  la 
primera  entencio,  adones  la  1  entra  en  la  G;  car  1  enteni- 
ment aquelles  coses  qui  li  paren  bones  o  males  a  esguar- 
dament  de  sí  metex,  ymagena  e  usa  tant  que  innora  so  que 
la  B  demostra  de  la  T  en  la  A:  on,  per  assò  la  1  orbament 
e  sens  vera  figura  e  ymaginacio  e  discreció 'guarda  la  T  en 
la  A  per  lo  gran  voler  de  la  volentat  qui  transfigura  la  1 
en  la  G  per  lo  privament  que  la  E  fa  en  la  C  e  la  I.  On, 
per  assò  los  homens  necis  qui  no  saben  usar  de  lur  ente- 
niment nil  saben  formar  en  vera  figura,  dien  que  lo  mon 
pogra  ésser  enans  e  mellor  e  mills  ordonat.  On,  beneyt 
siats  vos,  Sènyer  Deus;  car  tota  qüestió  qui  sia  predica- 
da  de  bonea  pot  hom  solvre  e  declarar  per  esta  novena 
figura,  ab  que  sapia  seguir  la  art  e  la  manera  de  la  dita 


I.  A,  de  la  .c.  que  entra.— i.  E,  color. — 3.  E,  e  «en»  descrccio. 


598 


Ramon  Lull 


figura  a  glòria  e  a  laor  e  a  honor  de  son  honrat  Deus  glo- 
riós. 


fl  Cap.  364.  Com  hom  adorant  e  con- 
templant son  Deu  gloriós y  sab  aver 
art  e  manera  per  la  qual  obre  veri- 
tat e  falsetat, 

j^EUS  liberal  excellenl  alf  maravellós,  sobre  fofes  valors 
tfVl  '^<^^^^ós! '  Qui  vol  encercar  la  art  e  la  via  vera* per 
la  qual  sapia  obrir  veritat  o  falsetat,  cove,  Sè- 
nyer,  que  en  lencercament  afigur  figures  sensuals  ab  les 
quals  sapia  afigurar  les  figures  entellectuals,  per  les  quals 
e  ab  les  quals  hom  pot  donar  obriment  e  endressament  a 
son  enteniment  d  entrar  conèxer  qual  cosa  es  vera  o  falsa. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  nos  afermam  e  posam  e 
deym  que  A  es  veritat,  e  B  es  obriment,  so  es  atrobament 
de  A,  c  C  es  tancament,  so  es  amagament  de  A;  c  D  es 
falsetat,  e  E  es  obriment,  so  es  atrobament  de  D,  e  F  es 
tancament,  so  es  amagament  de  D;  e  G  es  fe  e  creensa,  e 
H  es  raó  necessària,  e  I  es  fervor  e  temor.  *>•(  2.  On,  com 


i.  A,  manca  aquest  mot. — 2.  A,  e  la  manera. 

*  Taula  dels  signes  d'aquest  capítol 


A 

Veritat. 

F 

Tancament    0 

amagament 

B 

Obriment    0 

atrobament 

de  D. 

de  A. 

G 

Fe  i  creensa. 

C 

Tancament    0 
de  A. 

amagament 

H 

1 

Raó  necessària. 
Fervor  i  temor. 

D 

Falsetat. 

E 

Obriment    0 
de  D. 

atrobament 

L.  DE  Contemplació 


599 


hom  aura  afigurades,  Sènyer,  aquestes  .ix.  figures,  cove  que 
hom  afigur  e  compona  d  aquestes  .ix.  figures  una  figura  qui 
sia  departida  en  .viij.  figures,  e  cove  fer  figura  a  cada  una 
de  les  .viij.  figures '  per  tal  que  i  sia  senyal  per  lo  qual  hom 
aja  conexensa  de  cada  figura,  lo  qual  senyal  fem  a  la  pri- 
mera cambra  de  ^  e  a  la  segona  de  L  e  a  la  tercera  de  M 
e  a  la  quarta  de  TV  e  a  la  quinta  de  0  e  a  la  .vj.*  de  P  e 
a  la  .vij.*  de  ^  e  a  la  .viij.*  de  7^.*  On,  com  hom  volrà  atro- 


K 

L 

M 

?í 

B  A  G 
BAH 
B  A    1 

B  A  G  ] 

B  A  H   1 

C  A  G 
C  A  H 
C  A   ] 

C  A  G  H  1 

0 

P 

Q 

R 

E  D  G 
E  D  H 
E  D    1 

E  D  G  ] 
E  D  H  1 

F  D  G 
F  D  H 
F  D    1 

F  D  G  H  ] 

bar  ni  conèxer  veritat  o  falsetat  e  com  hom  la  volrà  ama- 
gar, ^  cove  que  hom  recorra  a  la  figura  damunt  afigurada*e 
guart  en  qual  de  les  .viij.  cambres  porà  tractar  de  so  que 
encerca  ni  proposa  tractar.  >•<  3.  On,  enaxí  com  los  ulls 
corporals  an  a  ésser  tractats  per  coses  nedèes  e  molls,  en 
axí,  Sènyer,  tot  home  qui  vulla  entrar  en  est  encercament 
cove  que  sia  nedeu  de  peccat  e  que  ab  bona  entencio  e  ab 
bona  consciència  encerc  en  la  figura  so  que  en  aquella  vol 
atrobar  e  apercebre:  car  enaxí  com  als  ulls  corporals  es 
propria  cosa  que  no  sien  sanats  ni  mundats  ab  coses  dures 
e  aspres  e  sutzes  e  seques,  enaxí  e  molt  mills  encara  es 
propria  cosa  de  la  figura  damunt  afigurada  que  noy  entre 


1.  E,  a  cada  de  les  .viij.  figures. — 2.  E,  e  a  la  .vj."  de  .p.  vij.*  de  .q. 
.Yíij.*  de  .r.—  3.  A,  e  com  hom  uolgra  amagar. — 4.  A,  damundita  afigu- 
rada. 


6oo  Ramon  Lull 

nul]  home  qui  sia  sutze  de  peccat  e  que  aja  mala  entencio 
a  assò  que  entén  atrobar  en  ella:  car  enaxí  com  la  vista 
corporal  senmalautex  es  desendressa  per  la  superfluitat 
dumors'  qui  susen  a  decórrer  per  los  ulls  corporals,  enaxí 
la  figura  damunt  afigurada  ^  safolla  es  desendressa  com  hom 
la  tracta  vilment  e  sutza  e  desordonadament. 

4.  Benahuirai  Deus  don  totes  bonahuiranses  venen!  Lo 
senyal  de  la  primera  figura  3  es,  Sènyer,  de  7Ç.  On,  deym  que 
entellectualment  entenem  que  la  B  obre,  so  es  demostra  la 
A  ab  la  G;  car  com  hom  creu  alcuna  cosa  qui  sia  molt  con- 
traria al  cors  de  natura  e  sia  a  hom  molt  meritòria  e  molt 
gran  creensa,  adones  lo  gran  mèrit  e  la  gran  creensa  sig- 
nifica que  la  A  es  en  la  G  e  per  la  G  se  seguesca  gran  fruit 
c  gran  mortificament  d  enteniment;  car  si  la  A  no  fos  en 
aital  G  e  fos  la  D  en  aytal  G,  seguiràs  ♦que  lo  mal  fos  de 
major  utilitat  e  profit  quel  bé,  e  si  ho  fos  fora  significat 
que  vos  forets  menor  de  les  coses  menors;  e  assò  es  cosa 
impossíbol.  >ft<  5.  Honrat  Senyor!  Entellectualment  entenem 
que  la  B  obre  la  A  ab  la  H;  car  com  1  enteniment  humà 
reeb  so  que  les  creatures  signifiquen  de  vostres  glorioses 
vertuts  e  com  reeb  so  que  vostres  vertuts  signifiquen  de 
vostra  essència  divina  sancta  gloriosa,  adones  la  B  obre  la 
A  ab  la  H;  car  si  la  A  no  era  en  la  H  formada  de  la  de- 
mostració e  significació  damundita  e  si  la  D  era  en  la  de- 
mostració damundita,  seguirsia  que  les  creatures  ab  la  D 
significassen  vostres  vertuts,  e  vostres  vertuts  ab  la  D  sig- 
nificassen  vostra  vertuosa  essència  sancta  divina;  e  assò  es 
cosa  impossíbol,  car  si  era  cosa  possíbol,  seguirsia  impos- 
sibilitat que  la  A  fos  en  vos  ni  la  H  fos  en  nulla  cosa  ni 
nulla  final  raó  fos  en  ésser,  e  serien  totes  coses  debades;  e 
assò  es  de  les  majors  impossibilitats  qui  pusquen  ésser. 
"¥>  6.  Amorós  Senyor!  Entellectualment  entenem  que  la  B 
obre  la  A  ab  la  ];  car  com  la  I  mou  1  enteniment  el  remem- 


I.    E,   domors. — 2.   A,   damundita. — 3.    A,    manca    aquest    mot. 
4.  A,  nos  fos  en  aital  .g.  seguiràs. 


L.  DE  Contemplació  6oi 

brament  cl  voler  a  cercar  la  A,  adones  I  enteniment  atroba 
la  A  en  la  gran  diligència  de  la  I,  la  qual  1  per  la  gran 
fervor  d  amor  o  per  gran  paor  encerca  los  significats  per 
los  quals  la  A  es  atrobada.  On,  si  assò  no  era  enaxí  que 
la  A  fos  atrobada  ab  la  1  per  esta  manera,  seguir  sia  que 
fos  atrobada  per  lo  contrari  de  la  ],  e  assò  es  cosa  ímpos- 
síbol  que  la  A  sobre  es  trob  es  demostre  mills  ab  poca 
fervor  e  devoció  e  paor,  que  ab  gran;  car  si  era  cosa  pos- 
síbol,  sentríem  ho  sensualment  e  entendríem  ho  entellec- 
tualment,  la  qual  cosa  nos  no  sentim  sensualment  ni  entel- 
lectualment. 

7.  Excel•lent  7(ey  de  glòria  qui  sols  digne  de  toia  reveren- 
cia e  honor!  La  segona  figura  se  demostra  per  L.  On,  deym 
que  B  obre  la  A  ab  la  G  e  la  1;  car  com  la  G  e  la  1  se 
conjunyen  e  sacorden  a  trobar  la  A,  adones  la  H  qui  està 
potencialment  se  pervertex  en  la  actualitat  de  la  G  e  la  G 
se  pervertex  en  la  potencia  en  la  qual  la  H  estava  adones 
com  era  la  G  en  actu;  e  si  assò  no  era  enaxí,  seguir  sia 
que  la  conjunccio  de  la  G  e  la  ]  no  pogués  ésser  occasió 
a  la  B  com  obrís  e  atrobàs  la  A  ab  la  G  e  la  ],  e  seguirsia 
que  per  la  disjunccio  de  la  G  e  la  1,  la  B  obrís  via  e  carre- 
ra com  atrobàs  la  A;  e  assò  es,  Sènyer,  cosa  impossíbol, 
car  si  era  cosa  possíbol,  seguirsia  que  la  volentat  del  ho- 
me on  menys  de  fervor  auría  e  menys  de  temor,  que  fos 
en  major  veritat  de  fe  e  de  creensa,  e  assò  es  cosa  impos- 
síbol; per  la  qual  impossibilitat  se  prova  que  la  B  obre  la 
A  ab  la  G  e  la  ].  <«^  8.  Poderós  Senyor!  Com  la  H  e  la  ] 
sacosten  es  conjunyen  es  convenen  a  encercar  la  A,  adones 
ia  B  obre  la  A  ab  la  H  e  la  1:  car  enaxí  com  lo  sol  mou 
la  vegetació  en  los  vegetables  a  ensús  sobre  la  terra,  enaxí 
la  1  mou  entellectualment  la  H,  e  per  lo  moviment  de  la  H 
la  B  demostra  al  humà  enteniment  la  A:  car  enaxí  com  lo 
solell  en  1  estiu  per  sa  gran  calor  tira  la  vertut  vegetativa 
de  les  rayls  de  les  plantes  e  la  fa  espandir  e  créxer  sobre 
la  superficients  de  la  terra,  enaxí  la  1   per  sa  gran  fervor 


6o2  Ramon  Lull 

en  amor  o  en  paor  mena  tant  la  H  de  uns  significats  en 
altres,  d  entro  que  la  A  es  demostrada  per  la  H;  e  si  assò, 
Sènyer,  no  era  enaxí  e  era  lo  contrari,  seguirsia  que  la  A 
fos  demostrada  mills  per  privada  1  e  H,  que  no  per  pos- 
sessió de  H  e  ];  e  si  assò  era  enaxí,  seguirsia  que  en  los 
animals  inracionals  on  no  es  la  1  tan  fortment  com  en  los 
racionals,  agués  més  de  conexensa  que  en  los  racionals,  e 
assò  es  cosa  impossíbol.  %  9.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer 
Deus:  car  en  so  que  los  philosophs  qui  son  passats  sà  enrere 
no  obriren  la  A  ab  la  G  si  no  ab  la  H  tan  solament,  per 
assò  se  seguex  que  la  sciencia  lur  no  valc  tant  en  lur  temps 
com  fa  la  sciencia  nostra  qui  es  en  est  temps;  car  per  so 
car  ells  comensaren  a  obrir  la  A  ab  la  H  e  \lexaren  la  G, 
per  assò  la  ]  dels  philosofs  no  fo  en  tan  gran  quantitat  de 
granea  c  de  vertut  com  es  ara  en  aquells  qui  comensaren 
a  ubrir  la  A  ab  la  G  e  la  1,  e  puxes  ab  la  H  e  la  1;  car  la 
1  pus  noble  e  mellor  se  forma  com  vé  de  la  G  a  la  H,  que 
no  fa  si  comensa  tan  solament  en  la  H  e  fenex  en  la  H: 
on,  per  assò  los  philosofs  no  agren  art  ni  manera  com  pu- 
jassen  tan  alt  lur  enteniment  com  los  theolecs,  e  assò  es 
per  so  car  filosophía  es  simplement  afigurada  sens  theolo- 
gía,  e  la  theología  qui  es  en  aquest  temps  es  composta*  de 
la  G  e  la  H,  per  la  qual  theología  la  B  ha  major  oportu- 
nitat d  ubrir  la  A  ab  la  G  e  la  H,  que  no  ha  en  la  philoso- 
phía  tan  solament  ab  la  H. 

1  o.  Divinal  Senyor,  Pare  celestial!  La  tcrsa  figura  se 
demostra  ab  la  M.  On,  deym  que  com  la  C  tanca,  so  es 
amaga  la  A  ab  la  G,  que  adones  hom  creu  en  la  A  a  aven- 
tura sens  nulla  occasió  qui  demostre  ab  la  H  que  la  A  o 
la  D  sien  en  la  G:  on,  per  assò  es  possíbol  cosa  en  ai  tal  G 
quei  entre  la  A  o  la  D;  car  pus  que  la  1  noi  sia  conjuncta 
ab  la  G,  a  aventura  creu  hom  en  la  G.  On,  per  la  privació 
de  la  ],  la  C  amaga  e  dissimuleja  la  A:  on,  per  assò  son 


I.  A,  sens  theología  qui  es  en  aquest  temps  composta. 


'ONTEMPLACIO  603 


enganats  los  infcels  qui  creen  sens  fervor  e  diligència,  car 
no  an  qui  mova  la  B  a  ubrir  la  A  la  qual  la  C  amaga  ab  la 
absència  de  la  1:  on,  per  assò  cuiden  creure  que  la  A  sia 
so  qui  es  D,  e  cuiden  creure  que  so  qui  es  D  sia  A. 
«11.  Dreiurer  Senyor!  Entellectualment  entenem  que  la  C 
amaga  la  A  en  la  H;  car  com  la  B  vol  demostrar  la  A  en 
la  H,  la  C  se  para  davant  la  A  a  aventura  adones  com  fa 
anar  la  pensa  del  home  sens  occasió  o  com  la  fa  estar  en 
la  G.  On,  enaxí  com  la  luna  qui  toll  al  sol  sa  clartat  com 
se  para  davant  ell,  enaxí  la  C  amaga  e  tanca  la  A  com  se 
para  davant  la  H  per  ymaginacio  e  cogitacio  qui  vaja  a 
aventura  o  per  la  pensa  qui  estía '  en  la  G  on  es  la  D.  On, 
aitant  com  la  pensa  s acosta  més  a  occasió  que  a  ventura  c 
a  la  G  on  es  la  A,  que  no  fa  a  la  G  on  es  la  D,  daitant  six 
la  C  del  mijà  qui  es  enfre  la  A  e  la  pensa  e  daitant  vens 
la  B  la  C;  e  aitant  com  la  humana  pensa  s acosta  més  a 
aventura  que  a  occasió  e  s acosta  més  a  la  G  on  es  la  D 
que  a  la  H,  daitant  la  C  se  para  davant  la  pensa  es  met 
en  lo  mig  de  la  A  e  la  H:  on,  per  assò  son  los  homens  en 
un  temps  en  la  A  e  en  altre  en  la  D.  *«<  1 2.  Eíernal  Senyor! 
Entellectualment  entenem  que  la  C  amaga  la  A  ab  la  1; 
car  per  privada  1  en  la  G  o  la  H,  o  per  poca  1  o  per  so- 
brefluitat  de  ],  se  para  la  C  davant  la  humana  pensa  e  clu- 
ca  als  ulls  espirituals  lur  vista  entellectual,  per  la  qual  pri- 
vació e  per  lo  qual  eclipse  entellectual  la  vista  no  pot 
apercebre  en  la  G  ni  la  H  la  A  dementre  que  la  C  estía 
enfre  la  A  e  1  enteniment  per  desordonada  1.  On,  compas- 
so sia  enaxí,  doncs  qui  vol  gitar  del  mig  la  C,  cove  que 
do  atempransa^a  la  ],  per  tal  que  per  absència  ni  per 
poca  ni  massa  cantitat  la  C  nos  pusca  metre  en  lo  mig  de 
la  A  e  la  humana  pensa.  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus: 
car  enaxí  com  per  lo  moviment  del  sol  qui  es  major  que 
celi  de  la  luna  se  desfà  1  eclipse,  enaxí  per  atemprada  I  se 


I.  E,  cstiy. — I.  A,  on  per  so  com. — 3.  E,  atrempament. 


6o4  Ramon  Lull 

destroex  la  C  es  met  la  B  en  lo  loc  de  la  C,  per  la  qual  B 
la  A  es  vista  en  la  G  o  la  H. 

13.  Oh  vos  Senyor  major  e  mellor  que  totes  crealures!  La 
quarta  figura  se  demostra  ab  la  TV.  On, '  deym  que  sensual- 
ment  sentim  e  entellectualment  entenem  que  la  C  amaga 
la  A  ab  la  G  e  la  H  e  la  I;  car  com  los  homens  priven  de 
lur  memòria  e  enteniment  la  G  e  la  H  e  la  ],  adones  la 
memòria  no  sab  membrar  ni  1  enteniment  entendre  ni  la 
volentat  voler,  e  per  assò  la  memòria  ni  1  enteniment  ni  la 
volentat  no  saben  atrobar  les  vies  ni  les  carreres  niïs  sig- 
nificats per  los  quals  pusquen  atrobar  la  A:  on,  per  assò 
son  los  homens  en  est  mon  peccadors  e  son  en  error  e  fan 
moltes  de  tracions  e  molts  de  mals  per  la  innorancia  que 
an  de  la  A  en  lur  remembrament  e  enteniment  e  voler. 
•K  14.  Car  aquells  qui  an,  Sènyer,  en  potencia  la  G  e  la  H 
e  la  ],  treballen  aquells  qui  an  actualment  la  G  e  la  H  e 
la  1:  on,  per  assò  aquells  qui  actualment  posseexen  la  G  e 
la  H  e  la  ]  son  obligats  a  fer  venir  en  actu  la  forma  po- 
tencial de  la  G  e  la  H  e  la  I  en  aquells  on  priva  la  A  de 
lur  remembrament  e  enteniment  e  voler;  mas  car  la  1  està 
en  molt  poca  quantitat  en  actu  en  aquells  a  qui  la  B  ha 
demostrada  la  A,  per  assò  covenría  que  multiplicassen  la  1 
per  tal  que  per  abundància  de  gran  fervor  e  de  gran  cari- 
tat la  B  partís  la  C  davant  la  humana  pensa  dels  infeels  e 
la  A,  per  tal  que  la  G  e  la  H  vera  fos  en  ells  a  laor  e  a 
glòria  "vostra.  ^  15.  On,  com  en  aquest  Libre  de  Contem- 
plació se  contenga  que  la  G  e  la  H  e  la  I  pot  hom  aver 
en  molt  gran  quantitat  siguent  la  art  e  la  manera  d  aquest 
Libre,  doncs  qui  vol  adur  de  potencia  en  actu  la  A  en  los 
infeels,  fassa  tant  que  Is  mostre  aquest  Libre  de  Contem- 
plació, per  tal  que  la  B  aduga  en  ells  de  potencia  en  actu 
la  A  e  la  G  e  la  H  e  la  ],  e  fassa  privar  la  C  e  exil  aquella 
per  tal  que  no  sia  en  lo  mig  de  la  humana  pensa  e  de  la  A. 


I.  A,  con. — a.  E,  a  glòria  e  a  loor. 


L.  DE  Contemplació  605 

On,  beneit  siats  vos,  Sènyer;  car  per  aquest  Libre  oe  Con- 
templació se  forma  la  I  en  lo  feel  crestià  si  aquest  Libre 
vol  usar  en  tan  gran  quantitat,  que  per  aquella  porà  per 
gràcia  e  per  benedicció  vostra  obrir  ab  la  B  la  A  amaga- 
da per  la  C. 

1 6.  Graciós  Senyor  ple  de  loles  gràcies  e  benediccions!  La 
.V.*  figura  se  demostra  ab  la  0.  On,  deym  que  com  la  B  c 
la  D  se  combaten  sobre  la  G  e  per  assò  la  B  forma  la  G 
on  es  la  A  e  la  D  forma  la  G  on  priva  la  A,  adones  la  E 
obre  la  D  demostrant  al  humà  enteniment  qual  de  les  dues 
gens*  s acosta  més  a  la  H  e  a  la  I:  car  enaxí  com  la  forma 
de  la  figura  del  hom'a  la  qual  es  sobjecta  matèria  de  carn 
e  d  ossos,  s  acosta  més  a  figura  dome,  que  la  forma  dome 
depinta  en  la  paret,  enaxí  la  G  on  es  la  A  sacosta  es  con- 
vé mills  e  més  ab  la  H  e  ab  la  ],  que  no  fa  la  forma  de  la 
G  on  priva  la  A;  e  si  assò  no  era  enaxí,  seguir  sia  que  la 
G  on  priva  la  A  fos  mellor  e  major  que  la  G  on  es  la  A, 
e  assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual  impossibilitat  la  E 
obre  la  D  demostrant  que  la  G  on  es  la  D  no  ha  tanta  de 
la  H  ni  de  la  1  com  ha  la  G  on  es  W  X.%  \  7.  Elemal  Se- 
nyor! Entellectualment  entenem  que  la  E  obre  la  D  ab  la 
H  com  de  dues  H  3  contraries  lumà  enteniment  guarda  qual 
de  les  dues  H  ^sacorda  mills  ab  la  G  e  la  1  on  es  la  A;  car 
com  la  H  qui  reeb*los  significats  de  les  creatures  per  en- 
tencio  que  per  aquells  significats  pusca  reebreílos  signifi- 
cats de  vostres  vertuts  per  los  quals  pusca  conèxer  la  ex- 
cel•lent noblea  de  vostra  essència  divina,  aquella  H,  Sènyer, 
se  demostra  a  la  E  que  conten  en  sí  la  A,  e  per  la  A  que 
la  E  veu  en  aquella  H,  demostra  la  H  on  es  la  D;  e  car 
la  E  demostra  la  D  en  la  H  on  no  es  la  A,  per  assò  es  la 
D  demostrada  e  revelada  la  qual  era  amagada  d  abans  com 
la  A  en  la  H  no  era  revelada  e  demostrada.  On,  com  assò 
sia  enaxí,  doncs  qui  vol  apercebre  e  conèxer  en  qual   H 

I.  A,  gents:  M,  G.6. — ».  E,  dome. — 3.  E,  h«cs.  —4.  M,  tjuia  quanéo 
H.  recipit.  —  5.  A,  pusca  perdre. 


6o6  Ramon  Lull 

es  la  A  o  la  D,  guart  com  la  E  encerca  la  H  qui  mills  reeb 
los  significats  de  les  creatures  e  de  vostres  vertuts  glorio- 
ses. ^  18.  "Divinal  Senyor!  Entellectualment  entenem  que 
com  la  E  encerca  qual  de  dues  1 '  contraries  es  major  e  me- 
llor  e  pus  acostada  en  vertuts  e  pus  lunyada  de  vicis,  adones 
la  E  obre  e  significa  que  aquella  1  es  continent  de  la  A  e 
la  sua  ]  contraria  conté  en  sí  la  D:  car  enaxí  com  la  yma- 
ginativa  del  home  s acosta  mes  a  raó  que  no  fa  la  ymagina- 
tiva  del  animal  inracional,  enaxí  la  ]  on  es  la  A  sacosta  a 
major  quantitat  de  vertuts  e  la  I  on  es  la  D  a  major  quan- 
titat de  vicis:  car  enaxí  com  lo  marbre  no  pot  donar  calor 
e  pot  donar  fredor  nil  foc  no  pot  donar  fredor  e  pot  do- 
nar calor,  enaxí  la  1  on  es  la  A  no  pot  donar  demostració 
que  en  ella  sia  D,  ni  la  1  on  es  la  D  no  pot  demostrar  que 
en  ella  sia  la  A  e  que  noy  sia  la  E.  On,  com  la  D  es  vista 
per  la  E  en  la  1  on  priva  la  A,  adones  es  la  D  uberta  per 
la  E  en  quant  la  E  destroex  los  falsos  significats  qui  de- 
mostren que  la  A  sia  en  la  1  on  es  la  D  e  que  la  D  sia  en 
la  ]  on  es  la  A. 

1 9.  Creador  Senyor  pare  henfador  digne  de  reverencia  e 
donor!  La  .vj.*  figura  se  mostra  ab  la  P.  On,  deym  que  la 
E  obre  la  D  ab  la  G  e  la  ];  car  com  dos  homens  disputen* 
es  contrasten  e  en  la  un  sia  la  A  e  en  lautre  la  D,  adones 
la  G  e  la  ]  on  es  la  A  se  combaten  contra  la  G  e  la  1  on 
es  la  D.  On,  com  la  E,  so  es  lumà  enteniment,  sen  està 
cuminal,  adones  guarda  quals  son  les  armes  ni  quals  son 
los  colps  que  fan  la  G  e  la  I  on  es  la  A,  e  quals  son  les  ar- 
mes els  colps  que  fan  la  G  e  la  1  on  es  la  D;  e  car  la  G  e 
la  ]  on  es  la  A  an  pus  forts  armes  e  fan  majors  colps  que 
no  son  les  armes  niïs  colps  de  la  G  e  la  1  on  es  la  D,  per 
assò  la  E  esguardant  aquesta  batalla  obre  la  D  per  ia  co- 
nexensa  que  ha  delia  en  la  G  e  la  1  qui  no^  poden  defen- 
dre contra  la  G  e  la  ]  on  es  la  A,  car  si  ho  fayen  seguirsia 


I.  E.  jn».  —  2   E,  sesputen. 


L.  DE  Contemplació  6^07 

que  la  D  fos  mellor  e  pus  forts  que  la  A;  e  assò  es  cosa 
impossíbol,  car  si  era  possíbol  seguirsia  que  hom  [fals]  fos 
pus  forts  que  hom  vertader,  e  que  creatura  agués  més  de 
veritat  que  creador.  M  20.  Honrat  Senyor!  Entellectualment 
entenem  que  la  E  obre  la  D  ab  la  H  e  la  I:  car  enaxí  com 
vegetable  potencia  forma  pus  vertuosa  forma  en  animal  ra- 
cional que  no  fa  en  nulla  altra  forma,  enaxí  la  H  on  es  la 
A  forma  mellor  e  major  1  e  la  1  on  es  la  A  forma  major  c 
mellor  H,  que  no  fa  la  H  on  es  la  D  ni  la  I  on  es  la  D. 
On,  com  la  E  qui  es  lumà  enteniment,  guarda  qual  es  pus 
noble  sobject  al  altre,  so  es  la  H  a  la  ]  e  la  I  a  la  H  on 
es  la  A,  o  la  H  e  la  1  on  es  la  D,  adones  la  E  ha  conexen- 
sa  en  qual  H  e  I  es  la  A,  e  per  la  conexensa  que  ha  de  la 
A  ha  conexensa  de  la  D,  per  la  qual  conexensa  es  la  D 
uberta  e  son  destruïdes  les  portes  on  la  D  se  tancava  c 
samagava  a  la  humana  discreció  com  avia  defalliment  de 
conèxer  la  A.  '«<  21.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car 
axí  com  lo  sobject  forma  a  sí  metex  pus  suvín  los  predi- 
cats  substancials  que  los  accidentals,  enaxí  la  G  e  la  H  on 
es  la  A  formen  pus  sovín  e  major  la  ]  que  la  G  e  la  H  on 
es  la  D:  car  axí  com  moviment  es  pus  propria  cosa  a  cors 
animat  que  a  inanimat  e  ymaginacio  a  racional  que  a  inra- 
cional,  enaxí  la  1  mills  se  cove  ab  la  G  e  la  H  on  es  la  A, 
que  no  fa  ab  la  G  e  la  H  on  es  D;  car  privació  de  A  en 
G  e  en  H  es  privació  de  1,  e  privació  de  D  en  G  e  en  H 
es  possessió  de  I.  Mas  axí  com  accidentalment  calor  se  tro- 
ba en  aigua  calent,  enaxí  per  accident  se  forma  ]  en  G  e 
en  H  on  es  la  D;  mas  enaxí  com  en  1  aigua  no  pot  aver  tan 
gran  calor  accidentalment  com  ha  en  lo  foc  substancialment, 
enaxí  la  ]  no  pot  ésser  tan  naturalment  ni  tan  propriament 
en  la  G  e  la  H  on  es  la  D,  com  es  en  la  G  e  H  on  es  la  A. 
On,  com  assò  sia  enaxí,  doncs  per  esta  art  e  manera  pot 
hom '  ubrir  ab  la  E  la  D. 

1.  E,  pot  tot  hom. 


6o8  Ramon  Lull 

11.  Eternat  Senyor  sens  fi  e  sens  comensament!  La  .vij.» 
figura  SC  demostra  ab  la  Q.  On,  deym  que  entellectualment 
entenem  que  la  F  amaga  la  D  ab  la  G;  car  com  hom  en  la 
G  aferma  alcuna  cosa  impossfbol  sens  que  la  H  no  aura 
vist  si  es  cosa  possíbol  o  impossíbol,' adones  son  a  la  H 
tancats  los* ulls  cntellectuals,  per  lo  qual  tancament  la  B  no 
pot  ubrir  la  A  a  la  H:  on,  per  assò  la  H  no  pot  enccrcar 
ni  atrobar  si  en  la  G  es  la  A  o  la  D:  on,  per  assò  la  F  es 
la  porta  qui  en  la  G  tanca  la  D  en  so  que  per  afermada 
impossibilitat  no  pot  ésser  vista  ni  atrobada  la  D  qui  es 
en  la  G.  «•(  13.  Celestial  Senyor!  Entellectualment  entenem 
que  la  F  tanca  la  D  en  la  H.  On,  deym  que  entellectual- 
ment entenem  que  com  la  H  saltereja  en  forma  contraria 
per  3  lo  desordonament  de  la  mutiva  sensual  e  entellectual 
qui  nos  mov^*^  ordonadament  a  reebre  los  significats  ab 
los  quals  la  B  obre  la  A,  que  adones  la  D  es  serrada '♦c 
amagada  per  la  F,  per  so  car  la  F  es  axí  com  a  núu^quis 
para  davant  lo  solell  e  amaga  la  D  en  so  que  1  enteniment 
es  desendressat  a  entendre:  car  en  axí  com  lo  mulí  desen- 
dressat  es  destorbat  a  molre  e  lo  mirall  tort  es  desendres- 
sat a  representar  la  figura  d  aquells  qui  en  ell  ^  se  miren, 
enaxí  lenteniment  reeb  falsa  figura  opinant  que  sia  en  ve- 
ra figura.  On,  la  opinió  falsa  e  la  falsa  figura  es  la  F  qui 
amaga  la  D,  la  qual  D  seria  revelada  e  demostrada  si  la 
falsa  opinió  e  figura  privava  en  la  H,  e  la  B  demostrava  en 
aquella  la  A.  4í  14.  Divina  Majestat!  Entellectualment  en- 
tenem que  la  F  amaga  la  D  ab  la  1;  car  com  la  ]  es  trop 
gran  o  trop  poca,  adones  sengenra  la  F  quis  para  davant 
la  humana  discreció  e  no  pot  hom  vèer  la  D;  car  com  los 
errats  infeels  amen  massa  lur  creensa  o  amen  massa  les  fal- 
ses raons  afigurades  per  falses  significacions,  adones  per 
la  gran  fervor  o  per  gran  paor  la  F  dona  escuritat  a  los 
ulls  de  la  H,  per  la  qual  escuritat  e  tenebres  los  ulls  no 

».  E,  manca:  o  impossiboí, — 2.  E,  sos. — 3.  A,E,  e  per. — 4.  M,  ctaudi- 
tur. — 5.  E,  auul:  M,  nubes. — $.  A,  els. 


L.  DE  Contemplació  609 

poden  vèer  la  D.  On,  bencyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car 
enaxí  com  per  sobrefluitat  de  la  ]  la  F  amaga'  la  D,  enaxí 
per  poca  quantitat  de  la  1  la  F  amaga  la  D:  car  com  hom 
ama  poc  e  ha  poca  devoció  e  poca  de  paor,  adones  la  F 
pren  forma  tan  gran  e  tan  tenebrosa  e  tan  escura,  que  la 
H  no  pot  estendre  sos  ulls  a  vèer  la  B  qui  obre  la  A,  e 
per  assò  los  ulls  de  la  H  estan  aorbats  que  no  pot  vèer  la 
D  qui  està  part  la  F. 

25.  Ob  vos,  Sènyer  Deus,  qui  mon  cor  poblats  d  amors  e 
mos  ulls  de  làgremes  e  de  plors!  La  .viij.*  figura  se  demostra 
ab  la  7^.  On,  deym  que  entellectualment  entenem  que  la  F 
amaga  la  D  asemblament  ab  la  G  e  la  H  e  la  1;  car  com 
la  memòria  d  om  no  sab  membrar  ni  1  enteniment  entendre 
ni  la  volentat  no  sab  voler,  per  assò  se  forma  es  compon 
la  F  de  corrumput  remembrament  e  enteniment  e  voler,  e 
per  la  corrupció  on  la  Fes  composta  e  es  engenrada,  *  ama- 
ga la  D,  opinant  la  memòria  que  sia  membrant  e  opinant 
1  enteniment  que  sia  entenent  e  opinant  la  volentat  que  sia 
amant  la  A  com  es  la  D  falsament  opinada  en  figura  de  A 
e  la  A  en  figura  de  D.  ^  26.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  diu: 
La  memòria  no  sab  membrar  o  sab  membrar,  o  com  hom 
diu:  La  volentat  no  sab  voler  o  sab  voler,  adones  la  F  ama- 
ga la  libertat  que  la  memòria  ha  en  saber  membrar  e  la  vo- 
lentat en  voler  amar  si  1  enteniment  vulía  usar  de  sa  vertut 
en  lo  remembrament  e  en  lo  voler,  car  si  de  sa  vertut  vu- 
lía usar,  la  memòria  puría  membrar  e  la  volentat  poría  vo- 
ler enaxí  que  la  memòria  vulría  membrar  e  1  enteniment 
entendre  e  la  volentat  amar;  c  com  hom  diu  que  la  memò- 
ria sabria  e  vulría,  adones  li  atriboex  hom  lo  saber  el  vo- 
ler, e  al  enteniment  e  a  la  memòria  atriboex  hom  lo  voler 
com  li  atriboex  hom  la  obra  del  voler  com  hom  diu:  La  me- 
mòria vulría  membrar  e  1  enteniment  vulría  entendre;  e  com^ 
hom  a  la  memòria  pot  dir  que  la  memòria  puría  el  poder 

I.  E,  amada. — i.  E,  c  engenrada. — 3.  E,  e  cor. 
CeNTEMn.Aci•-Vll-39. 


6io  Ramon  Lull 

pot  hom  atribuir  al  entendre  e  al  voler,  per  assò  la  F  ama- 
ga la  D  qui  nega  a  la  persona  del  Pare  son  poder,  del 
qual  Pare  es  engenrat  lo  Fill  e  es  ixent  lo  Sant  Espirit. 
>•<  27.  Senyor  savi!  Enaxí  com  es  paraula  vulgar*  com  hom 
diu:  La  memòria  sab  membrar  e  vol  membrar  e  1  enteniment 
sab  entendre  e  vol  entendre  e  la  volentat  sab  amar  e  vol 
amar,  enaxí  diu  hom  vulgarment  que  la  memòria  pot  mem- 
brar com  sab  e  vol  membrar,  car  si  no  sabia  ni  vulfa  no 
membraría,  e  si  no  pudía,  ni  vulría  ni  sabria  membrar;  e  as- 
sò metex  se  seguex  del  enteniment  e  del  voler  tota  ora 
que  la  B  demostra  la  A.  Mas  com  la  F  amaga  la  D  per  lo 
tancament  que  la  C  fa  de  la  A,  per  assò  la  memòria  no  vol 
ni  sab  ni  pot* membrar,  e  assò  metex  se  seguex  del  enteni- 
ment e  de  la  volentat;  e  car  no  es  paraula  vulgar  que  hom 
díga:  L enteniment  c  la  volentat  membrejen,3e  diu  hom:  La 
memòria  sab  e  vol  membrar  e  la  volentat  sab  e  vol  amar, 
per  assò  la  C  tanca  la  proprietat  de  la  A  la  qual  ha  la  me- 
mòria en  membrar,  per  lo  qual  tancament  la  F  amaga  la  D 
qui  falsament  demostra  que  la  memòria  no  sia  en  1  enteni- 
ment e  en  lo  voler  tam  bé  com  1  enteniment  e  lo  voler  son 
en  lo  remembrament;  e  car  per  defalliment  de  vulgar  se  fan 
aquestes  falses  demostracions,  per  assò  la  B  demostra  la 
A  en  so  que  la  F  amaga  la  D  ab  la  G  e  la  H  e  la  ]. 

28.  Sanclificat  Senyor  gloriós  del  qual  venen  totes  bene- 
diccions! Com  totes  quantes  coses  hom  fassa  vajen  per  la 
G  e  la  H  e  la  ],  qui  vol  encercar  e  atrobar  la  A  e  la  D, 
cove  que  primeranient  guart  d  on  ha  la  qüestió  comensa- 
ment,  o  de  la  G  o  la  H  o  la  I;  e  com  lo  comensament  aura 
atrobat,  cove  que  men  lencercament  e  la  solució  de  la  qües- 
tió sobre  la  letra  d  on  lo  comensament  ha  reebuda  genera- 
ció, e  en  après  cove  que  guart  sobre  aquell  comensament 
aquella 4 letra  ab  qual  de  les  letres  se  obra  os  tanca  la  A  e 
la  D;  car  si  hom  vulía  obrir  la  A  ab  la  C  e  tancar  la  A  ab 


I.  E,  uolgar  (pattim). — 1.  E,  ni  no  sab  ni  no  pot. — 3.  A,  ni   enbar- 
guen. — 4.  E,  e  aquela. 


L.  DE  Contemplació  611 


la  B,  e  si  hom  vulfa  ubrir  la  D  ab  la  F  e  vulía  tancar  la  D 
ab  la  E,  o  si  hom  vulía  tancar  e  obrir  la  A  ab  la  E  e  la  F 
o  si  hom  vulía  tancar  e  obrir  la  D  ab  la  B  e  la  C,  erraria 
hom  en  la  figura  e  en  la  art  damundita,  e  per  lo  errament' 
seguirsia  que  hom  no  sabria  aver  conexcnsa  de  la  A  ni  la 
D.  '¥,  29.  Vertader  Senyor!  Com  hom  aura  endressades  les 
letrcs  damundites  segons  la  art  e  la  manera  que  avem  rc- 
contada,  enaprés  cove  que  hom  guart  la  qüestió  en  qual 
de  les  .viij.  figures* damunt  afigurades  cove  formar  la  qües- 
tió e  la  conclusió;  car  si  la  qüestió  de  la  JÇ^  vulía  hom  formar 
en  la  cambra  de  la  L  o  la  ^  o  de  les  altres  figures,  seguir 
se  nia  desordonacio  per  la  qual  hom  no  puría  aver  cone- 
xensa  de  la  A  ni  la  D.  On,  enaxí  com  lome  qui  asaja 
tantes  de  sabates  quen  troba  cuvinents  a  son  peu,  enaxí 
deu  hom  temptar  e  asajar  totes  les  .viij.  cambres,  e  aquella 
cambra  on  mills  se  porà  formar  e  afigurar  la  qüestió  e  la 
solució,  en  aquella  cambra  deu  hom  encercar  la  A  e  la  D; 
car  cada  qüestió  e  solució  e  conclusió  segons  que  es  sa  na- 
tura e  sa  qualitat,  ha  sa  cambra  a  sí  apropriada  e  naturada 
ab  que  sia  qui  la  sapia  atrobar  e  conèxer.  >•<  30.  Ajudable 
Senyor!  Enaxí  com  les  unes  de  les  .vij.  vertuts  ajuden  a 
les  altres  contra  Is  vicis  e  enaxí  com  los  uns  dels  .vij.  pec- 
cats  mortals  ajuden  als  altres  contra  les  vertuts,  enaxí  cas- 
cunes^de  les  .viij.  figures  sajuden  les  unes  ab  les  allres. 
On,  si  hom  no  pot  trobar  la  A  ni  la  D  en  una  de  les  figures, 
cove  que  sajut  ab  les  altres:  car  enaxí  com  les  tres  causes 
sajuden  les  unes  ab  les  altres  com  pusquen  venir  a  la  causa 
final,  enaxí  les  unes  figures  sajuden  ab  les  altres  com  pus- 
quen demostrar  a  la  humana  raó  la  A  e  la  D.  On,  beneit 
siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  la  potencia  racional 
conten  dejús  sí  les  .iiij.  potencies,  enaxí  aquesta  figura  der- 
rerana  d  est  Libre  de  Contemplació  conté  dejús  sí  totes 
les  altres  figures  d  aquest  libre  primeres  d  aquesta  derre- 


I.  A,  entramcnt. — 2.  A,  de  les  figures  — 3.  E,  cascuna. 


6ia  Ramon  Lull 

ra  figura,  en  la  qual  figura  totes  les  altres  figures  poden 
caber  e  reebre  forma  a  glòria  e  a  laor  de  vos  qui  sots  nos- 
tre gloriós  Deu. 


Ç  Cap.  365.  Com  hom  adorant  e  con- 
temptant  lonrat  Deus  gloriós,  reeb 
gràcia  e  benedicció  de  nostre  Senyor 
Deus. 

£^^^  H  Deus  graciós  ple  e  abundós  de  misericòrdia  e  de  per- 
f^^tfy/í  ^°***•  Q"'  ^°''  Sènyer,  reebre  gràcia  e  benedic- 
iSf^T^fi^  cio  de  vos,  cove  que  adorant  e  contemplant 
departesca  e  ordón  la  potencia  mutiva  en  sensual  e  en 
entellectual  oració  e  contemplació,  per  tal  que  en  la  muti- 
va sensual  reeba  gràcia  sensual '  e  en  la  mutiva  entellectual 
recba  gràcia  entellectual;  car  com  la  mutiva  entellectual 
se  mou  per  totes  .vi),  les  vertuts  e  la  mutiva  sensual  se 
mou  obedientment  a  la  mutiva  entellectual  e  abdós  los  mo- 
viments *s  acorden  a  usar  de  les  .vij.  vertuts  e  contrasten  als 
.vij.  vicis,  so  son  los  .vi),  peccats  mortals,  adones  reeb  hom 
per  aital  obra  de  vos  gràcia  e  benedicció.  M  2.  On,  beneit 
siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  qui  vol  de  vos  reebre  gràcia  e 
benedicció,  cove  ques  fassa  servu  e  sotsmès  de  fe  e  des- 
peransa  e  de  caritat  e  de  justícia  e  de  saviea  e  de  fortitu- 
do  e  de  trempansa  e  de  les  vertuts  qui  d  aquestes  branquen 
e  fullen:  car  axí  com  ab  los  ulls  reeb  hom  la  resplandor 
del  solell  ^e  ab  lo  nas  les  odors  e  ab  les  orelles  les  vous  e 
ab  lo  gustament  les  dousors,  en  axí  ab  les  .vij.  vertuts  da- 
mun  dites  reeb  hom  de  vos  gràcies  e  benediccions.  Mas  en 


I.  A,  manca:  reeba  gràcia  sensual.  ~2.  A,  mouents. — 3.  E,  soley. 


L.  DE  Contemplació  613 


axí  com  les  núus  embarguen  los  ulls  a  vèer  la  resplandor 
del  sol  e  cadarn  '  embarga  les  odors,  en  axí  los  .vij.  peccats 
mortals  embarguen  hom  a  reebre  de  vos  gràcia  e  benedic- 
ció com  hom  no  sotsmet  la  mutiva  sensual  e  la  mutiva  en- 
tellectual  a  les  .vij.  vertuts  damundites.  ♦t  3.  Car  en  axí 
com  en  la  infernal  pena  los  homens  seran  turmentats  de  sí 
metexes  en  .xl.iij.  turments, 'so  es  a  saber,  que  les  tres  ver- 
tuts de  la  ànima  auràn  .xv.  penes  en  so  que  la  memòria 
turmentarà  la  volentat  e  1  enteniment  e  sí  metexa  ab  la  vo- 
lentat  e  1  enteniment,  e  turmentarà  sí  metexa  ab  sí  metexa  e 
axí  seran  .v,  turments,  e  assò  metex  farà 'la  volentat  e  1  en- 
teniment, e  lo  cors  en  quant  lo  element  del  foc  turmenta- 
rà los  .iij.  elements  e  reebrà  turment  de  tots  .iij.  e  lo  foc 
que  de  sa  natura  turmentarà  sí  metex  e  axí  seran  •♦.vi),  tur- 
ments, e  assò  metex  del  altres  elements,  en  axí,  Sènyer,  los 
.vij.  peccats  mortals  per  totes  les  .xl.iij.  maneres  damundi- 
tes embarguen  les  .vij.  vertuts  a  reebre  gràcia  e  benedicció 
de  lur  creador;  mas  com  hom  es  servu  e  catiu  de  les  .vij. 
vertuts,  adones  vens  hom* e  apodera  los  .vij.  peccats  en  les 
.xl.iij.  maneres  damundites,  per  lo  qual  vensiment  hom  reeb 
de  vos  gràcia  e  benedicció. 

4.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  benedic- 
ció! Qui  vol  de  vos  reebre  gràcia  e  benedicció  cove  que 
sapia  conèxer  la  natura  del  cors  e  de  la  ànima;  car  com 
hom  ha  conexensa  de  les  .v.  potencies  c  com  hom  sab  co- 
nèxer lo  concordament  de  los  .v.  senys  sensuals  e  de  los 
.V.  entellectuals  en  qual  manera  s ajusten  es  componen  per 
tal  que  de  vos  pusquen  reebre  gràcia  e  benedicció,  adones, 
Sènyer,  la  conexensa  que  hom  ha  d  aquestes  coses  es  occa- 
si6  a  la  memòria  com  estog  los  dons  que  vos  donats,  e  cí 
oceasió  a  la  volentat  com  los  am  e  com  am  vos  qui  Is  dons 
donats.  On,  com  hom  esdevé  membrador  e  conexedor  e 
amador  de  totes  aquestes  coses,  adones  esdevé  hom  ree* 


I.  E,  cadare. — 1.  E,  en  .xJ.  e  .iij.  turmem. — 3.  E,  fajt. — 4.  E,  e  aae- 
ran. — 5.  A,  manca  aquest  mot. 


6i4  Ramon  Lull 

bedor  de  vos  gràcia  c  benedicció.  M  5.  Gloriós  Senyor!  Com 
vos  siats  un  Deu  en  tres  persones,  per  assò  significa  la 
gràcia  que  hom  reeb  de  vos  vostra  unitat  e  vostra  trinitat; 
car  com  vostra  gràcia  sia  una  en  sí  metcxa,  e  com  los  .v. 
senys  sensuals  e  los  .v.  entellectuals  e  les  .v.  potencies  de 
la  ànima  e  les  tres  vertuts  e  la  forma  e  la  matèria  e  la  con- 
junccio  reeben  diversament  la  vostra  gràcia  en  quant  totes 
aquestes  coses  e  lurs  oficis  son  diverses,  per  assò,  Sènyer, 
es  significada  vostra  unitat  per  la  gràcia  qui   es  una,  e  es 
significada  vostra  trinitat  perja  diversitat  de  les  coses  qui 
reeben  vostra  gràcia,  la  qual  diversitat  creada  significa  la 
diversitat  increada  la  qual  es  en  les  vostres  .iij.  persones 
divines '  glorioses.  4<  6.  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus: 
car  enaxí  com  la  obra  dels  ulls  e  lur  offici  es  diversa  *a  les 
obres  de  les  mans  e  cella  de  les  mans  a  celles  dels  peus,  e 
1  offici  e  la  obra  de  la  memòria  es  diversa  a  cella  de  la  vo- 
lentat,  enaxí  avets  vos  donades  a  home  diverses  vertuts 
per  les  quals  reeba  home  de  vos  diverses  gràcies  per  loar 
c  adorar  e  contemplar  vostra  gràcia  qui  es  en  vostra  uni- 
tat una,  e  per  vostra  trinitat  se  dona  vostra  gràcia  a  nos  en 
diverses  vertuts,  per  les  quals  vertuts  qui  son  en  nos,  cone- 
gam  de  vos  diverses  vertuts  en  vos  quant  a  vos  unides  sens 
nulla  diversitat  en  vostra  essència  divina.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  qui  de  vos  vol  reebre  gràcia  e  benedicció, 
sapia  totes  estes  coses  contemplar;  car  aitant  com  mem- 
brant  e  entenent  e  amant  contemplarà  totes  aquestes  coses, 
daitant  reebrà^gracia  e  benedicció  de  vos. 

7.  Inalterable  Senyor  inmortal  infinit!  Qui  vol  per  vera 
fe  e  creensa  reebre  de  vos  gràcia  e  benedicció,  cove  que 
mova  la  mutiva  enteJlectual  en  tal  manera  que  totes  tres 
les  vertuts  de  la  ànima  se  moven  ordonadament  a  usar  de 
fe  e  de  creensa:  car  enaxí  com  tota  la  roda  de  lalarotge* 
se  mou  a  formar  les  hores  els  punts,  enaxí  cove  que  la  me- 


1,  E,  diuerces:  M,  divtr$i$. — j.  A,  es  lur  offici  diuen. — 3.  A,  reebe. 
— 4.  E,  alcrotgc. 


L.  DE  Contemplació  615 

moria  se  mova  a  membrar  que  1  enteniment  es  cosa  finida, 
per  la  qual  fi  no  pot  entendre  totes  coses,  e  1  enteniment 
cove  ques  mova  a  entendre  que  en  la  memòria  per  so  car 
es  finida  noi  poden  caber  totes  coses;  e  com  la  mutiva  en- 
tellectual  aura  mogudes  aquestes  dues  vertuts  la  una  con- 
tra lautra,  cove  que  mova  cascuna  vertut  en  sí  metexa, 
membrant  la  memòria  sa  termenacio  per  la  qual  no  pot 
membrar  totes  coses,  e  entenent  1  enteniment  sa  termenacio 
per  la  qual  no  pot  entendre  totes  coses.  4(  8.  On,  com  la 
mutiva  entellectual  aura,  Sènyer,  mogudes  aquestes  dues 
vertuts  segons  la  manera  damundita,  en  après  cove  que  la 
volentat  sia  moguda  a  amar  la  fe  e  la  creensa  la  qual  1  ente- 
niment no  basta  a  entendre  ni  la  memòria  a  membrar  per 
so  car  son  coses  finides;  mas  com  la  volentat  se  mou  a  amar 
la  falsa  fe  e  creensa  que  la  memòria  no  pot  membrar  ni 
I  enteniment  entendre '  per  defalliment  de  la  fe  e  de  la  creen- 
sa qui  es  cosa  falsa  e  vana  e  contraria  a  veritat,  adones  es 
lo  moviment  del  voler  viciós  e  ple  de  peccat  e  de  culpa: 
car  axí  com  lo  voler  es  vertuós  com  ama  per  fe  so  qui  es 
veritat,  en  axí  es  viciós  com  ama  per  fe  so  qui  no  es  res  e 
es  falsetat.  M  9.  Gloriós  Senyor!  Com  hom  aferma  per  fe  la 
veritat  que  no  pot  entendre  c  hom  atriboex  a  vos  tot  sa- 
ber e  poder  e  tota  bonea  e  acabament,  e  hom  conex  a  si 
metex  defalliment  de  saber,  adones  reeb  hom  per  fe  grà- 
cia e  benedicció;  mas  com  hom  descreu  la  veritat  que  no 
entén  ni  pot  entendre,  adones  cau  hom  en  ira  c  en  male- 
dicció per  so  car  no  sab  usar  de  son  remembrament  e  en- 
teniment e  voler:  car  en  axí  com  hom  reeb  gràcia  com  hom 
en  vera  fe  sab  usar  de  memòria  e  de  enteniment  e  voler,  en 
axí  cau  hom  en  ira  e  en  maledicció  com  hom  descreu  la 
veritat  e  aferma  contraria  cosa  a  veritat;* car  aitanta  de  li- 
bertat  ha  hom  de  afermar  e  de  creure  ^  la  veritat  qui  està  en 
fe  jassía  que  no  la  pusca  entendre,  com  ha  de  afermar  fal- 


I.  E,  no  pot  entendre. — i.  E,  de  uerittt. — 3.  A,  e  creure. 


6i6  Ramon  Lull 

setat  la  qual  cuida  que  sia  veritat  e  no  sab  aquella  ésser 
veritat,  car  si  entenia  que  fos  veritat,  seguir  sia  que  hom 
entenés  ésser  ver  so  qui  es  fals;  e  assò  es  cosa  impossíbol. 
1  o.  Essencial  Senyor  humil  amorós  qui  sots  glòria  de  mes 
amors!  Qui  ab  la  vertut  desperansa  vol  reebre  gràcia  e  be- 
nedicció de  vos,  cove  que  la  mutiva  entellectual  sapia  mou- 
re son  remembrament  e  son  enteniment  e  son  voler  per  la 
vertut  desperansa,  membrant  la  entellectual  mutiva  vostre 
gloriós  acabat  poder  e  saber  e  voler  e  la  vostra  dreturera 
justicia'  e  la  vostra  dousa  misericòrdia  e  la  vostra  molt  gran 
humilitat  e  paciència  e  pietat  e  les  altres  vostres  vertuts 
glorioses.  «  i  i.  Car  enaxí,  Sènyer,  com  hom  ab  les  mans 
sab  escriure  e  ab  los  ulls  legir,  enaxí  la  mutiva  entellectual 
sab  reebre  de  vos  gràcia  e  benedicció  com  mou  la  memò- 
ria a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre  c  la  volentat  a 
amar  esperansa  membrant  e  entenent  e  amant  vostres  ver- 
tuts vertuoses:  car  enaxí  com  lome  cec  qui  no  ha  mans 
no  sab  ni  pot  escriure,  enaxí  com  la  mutiva  entellectual 
no  sab  moure  la  memòria  a  membrar  ni  1  enteniment  a  en- 
tendre ni  la  volentat  a  amar,  no  pot  ni  sab  aver  esperansa 
en  les  vostres  vertuts,  e  per  la  privació  de  la  ordonada 
mutiva  entellectual,  la  memòria  ni  1  enteniment  ni  la  volen- 
tat no  saben  ni  poden  reebre  gràcia  ni  benedicció  de  lur 
honrat  creador  don  totes  gràcies  venen,  '•f  12.  Car  com  la 
memòria  membra  esperansa  e  la  volentat  vol  aver  ajuda  de 
les  coses  qui  no  son  creades  per  ajudar,  e  com  1  enteniment 
innora  les  vostres  vertuts  a  les  quals  es  ubligat  de  enten- 
dre per  tal  que  entena  ajuda  e  dons  e  gràcies  e  perdons 
de  vostres  vertuts,  adones  no  sab  la  ànima  ni  vol  usar  de 
la  vertut  que  vos  li  avets  donada  de  aver  esperansa,  per 
tal  que  per  esperansa  e  ab  esperansa  sapia  e  pusca  e  vulla 
reebre  de  vos  gràcia  e  benedicció.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  com  lome  peccador  se  confia  molt  en  vos- 


I.  A,  drctura  e  iustida. 


L.  DE  Contemplació  617 

tra  misericòrdia  ab  ordonada  mutiva  entellectual  e  sensual, 
adones  sab  membrar  e  entendre  e  voler  vostres  vertuts; 
mas  com  hom  no  sab  ni  vol  membrar  vostres  vertuts  es 
confia  en  les  creatures  més  que  en  vostres  vertuts,  adones 
aquella  esperansa  que  ha  en  vos  e  en  les  creatures  es  axí 
falsa  e  vana  forma  d  esperansa,  com  es  la  vana  figura  de  la 
ymage  depinta  en  la  paret:  on,  per  assò  los  homens  pec- 
cadors  com  ab  falsa  figura  d  esperansa  cuiden  reebre  grà- 
cia e  benedicció,  ells  reeben  per  vostra  justícia  ira  e  ma- 
ledicció. 

1 3.  Gran  Senyor  sobre  totes  granèes  gran,  honrat  Senyor 
sobre  tols  honraments  honrat!  Qui  vol  per  caritat  e  ab  caritat 
reebre  gràcia  e  benedicció  de  la  vostra  sancta  amor  aca- 
bada, cove  que  sapia  ab  la  mutiva  moure  sa  memòria  a 
membrar  e  son  enteniment  a  entendre  e  son  voler  a  amar 
la  vostra  amor  gloriosa:  car  en  axí  com  lome  quis  vol  es- 
calfar cove  ques  present'  a  la  resplandor  del  sol  o  a  la  ca- 
lor del  foc,  en  axí  qui  ab  caritat  vol  de  vos  reebre  gràcia 
e  benedicció  cove  que  sapia  posar  son  remembrament  e 
son  enteniment  e  son  voler  en  la  presencia  de  la  vostra 
amor  sancta  divina:  car  enaxí  com  la  vista  reeb  la  claror 
del  sol  com  guarda  en  lo  sol,  enaxí  e  molt  mills  encara  la 
memòria  qui  membra  e  1  enteniment  qui  entén  e  la  volen- 
tat  qui  ama  vostra  amor,  reeb  de  vostra  amor  gràcia  e  per- 
durable benahuiransa.  4(  14.  Mas  com  los  homens  pecca- 
dors  no  sapien  ni  vullen*  saber  moure  la  mutiva  potencia  a 
ordonar  la  memòria  e  1  enteniment  e  la  volentat,  e  ab  des- 
ordonat  voler  e  membrament  e  enteniment  ells  volen  ree- 
bre de  vos  gràcia  e  benedicció,  per  assò,  Sènyer,  no  an 
aparellament  com  de  vos  la  gràcia  e  la  benedicció  reeben; 
car  qui  vol  aver  gràcia  3 ab  desordonat  remembrament  e 
enteniment  e  voler,  vol  so  que  no  vol  voler  ■♦per  so  car  ab 


1.  E,  represent.  — 2.  E,  uolen. — 3.  E,  com  de  uos  la  gràcia  ni  la 
benahuyransa  reseben.  Cor  qui  uol  gràcia  aucr. — 4,  M,  quod  non  vuit 
tua  Voluntat. 


6i8  Ramon  Lull 

ordonat '  voler  no  ordona  son  remembrament  e  son  saber  e 
son  voler:* car  enaxí  com  1  aigua  mou  lo  redee^e  lo  redee 
mou  la  mola  del  molí,  enaxí  voler  qui  no  vol  ordonar  sí 
metex  c  la  memòria  e  1  enteniment,  vol  desordonadament 
so  que  vol,  per  la  qual  desordonacio  mou  sí  metex  e  la  me- 
mòria e  1  enteniment  a  privació  de  gràcia  e  de  benedicció 
e  a  aver  per  tots  temps  perdurables  malenances.  ^  15.  On, 
beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  molts  son  los  homens  qui 
amen  de  vos  aver  gràcia  e  benedicció  e  no  la  an  en  so  que 
la  vulríen,  per  so  car  no  la  saben  ni  la  volen  membrar  ni 
entendre  ni  amar  segons  que  la  poríen  e  la  sabrien  mem- 
brar e  entendre  e  amar  sis  vulíen.  On,  qui  ha  orelles  oya 
e  qui  ha  ulls  veja:  car  enaxí  com  1  argenter  no  poría  per 
son  voler  tan  solament  fer  la  forma  potencial  en  actu  menys 
de  la  potencia  sensual,  enaxí  qui  gràcia  ama  e  espera  en 
la  volentat  sens  les  obres  de  la  memòria  e  del  enteniment 
e  del  poder  de  la  mutiva  sensual,  espera  e  demana  so  que 
no  espera  ni  demana:  car  enaxí  com  lome  qui  ha  set  vol 
boure  per  so  car  ha  set^e  no  vol  boure  per  so  que  no  li 
fassa  mal  lo  boure,  enaxí  molt  home  peccador  vos  dema- 
na gràcia  per  tal  car  vol  voler  aver  so  que  no  sab  ni  vol 
ni  pot  aver  per  defallent  remembrament  c  enteniment  c 
voler. 

1 6.  Tranc  Senyor  liberal  d  on  totes  gràcies  devallen  e  ve- 
nen! Qui  vol  gràcia  íe  benedicció  de  vos  aver,  sapia  mou- 
re son  remembrament  e  enteniment  e  voler  per  vostra  jus- 
tícia: car  enaxí  com  lo  vexell  sensual  se  pot  cumplir  d  aigua 
per  so  que  pot  reebre  de  1  aigua  e  per  so  que  1  aigua  pot 
dar,  e  enaxí  com  lo  foc  pot  escalfar  per  sa  proprietat  e 
lo  ferre  pot  reebre  calor  per  sa  proprietat,  enaxí,  Sè- 
nyer, e  molt  mills  encara  pot  la  ànima  reebre  e  podets  vos 
donar  gràcia  e  benedicció  a  la  ànima  qui  membra  e  entén 
e  ama  vostra  justícia;  e  si  assò  no  era  enaxí  que  la  ànima 


I.  A,  desordenat. — 2.  A.  e  son  uoler  c  son  saber. — 3.  E,  roder. 
4.  A,  manca:  p«r  so  car  ba  tel. — 5.  A,E,  auer  gràcia. 


L.  DE  Contemplació  619 

qui  mcmbra  e  entén  c  ama  vostra  justícia  no  pogués  avcr 
vostra  gràcia,  seguir  sia  que  1  aigua  e  lo  vexell  e  lo  foc  qui 
son  coses  sensuals,  porícn  mills  e  pus  vertuosament  usar  de 
lurs  proprietats,  que  la  memòria  e  1  enteniment  e  la  volen- 
tat  e  la  vostra  justicia  infinida;  e  assò  es  cosa  impossíbol. 
«*<  17.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  enaxí  com  es 
cosa  contraria  que  vexell  trencat  pusca  hom  complir  dai- 
gua  ni  que  lo  foc  qui  es  en  la  pera  marbre  pusca  lo  ferrc 
escalfar,  enaxí  e  molt  menys  encara  pot  lome  injuriós  rce- 
bre  gràcia  de  vostra  justicia  pus  que  sia  membrant  e  en- 
tenent e  amant  injuria.  On,  per  assò  sengana  molt  home 
injuriós  qui  feent  injuria  cuida  aver  gràcia  per  justicia:  car 
axí  com  lome  se  talla  es  trenca  on  més  dona  de  son  cap  a 
la  paret,  enaxí  home  injuriós  més  se  ponex  a  no  aver  grà- 
cia de  la  vostra  justicia  on  més  membra  e  entén  e  ama  in- 
juria, '«t  18.  Mas  com  hom,  Sènyer,  se  jutjaren  est  mon  a 
penetencia  e  a  afliccions  e  a  satisfacio,  e  com  hom  se  co- 
nex  per  creat  e  per  recreat  e  per  beneficiat  e  per  sotsmès 
a  honrar  vostres  honraments  e  a  obeir  vostres  manaments, 
e  com  hom  se  penet  e  plora  sos  peccats  e  tem  molt  fort- 
ment  la  vostra  justicia  c  confia  son  remembrament  e  ente- 
niment e  voler  en  la  vostra  dousa  misericòrdia,  adones  es 
aparellat  e  endressat  e  ordonat  a  reebre  dons  e  gràcies  e 
perdons  e  benediccions  de  la  vostra  justicia  sancta  glo- 
riosa. 

1 9.  Creador  Senyor,  Pare  de  lots  pares,  Verhíl  de  iotes 
vertuh!  Qui  vol  reebre  gràcia  e  benedicció  de  la  vostra 
excellent  subirana  saviea,  cove  que  sapia  moure  son  re- 
membrament e  enteniment  e  voler  a  adorar  e  a  contemplar 
vostra  gloriosa  saviea;  car  com  hom  mou  la  mutiva  sensual 
a  reebre  los  significats  sensuals  per  los  quals  se  moven  los 
significats  entellectuals  a  reebre  so  que  les  vostres  acaba- 
des vertuts  signifiquen  de  vostra  essència  gloriosa,  adones 


1.  E,  iucia  (jucja) 


620  Ramon  Lull 

es  hom  aparellat  e  ordonat  sensualment  e  cntellectualment 
de  reebre  gràcia  e  benedicció  de  la  vostra  sancta  excel•lent 
saviea.  ^  20.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  "Deus:  car  enaxí 
com  hom  reeb  de  vos  gràcia  per  fe  com  la  volentat  ama 
so  en  vos  que  la  memòria  no  pot  membrar  ni  1  enteniment 
entendre  per  raons  necessàries,  enaxí  reeb  hom  de  vos 
gràcia  e  benedicció  per  saviea  com'  1  enteniment  entén  per 
necessàries  raons  1  acabament  de  vostres  vertuts  glorioses 
significades* per  les  creatures  a  la  memòria  e  al  enteniment 
e  a  la  volentat  qui  ab  vostres  vertuts  adoren  e  contemplen 
la  vostra  gloriosa  essència  divina:  car  axí  com  per  fe  la  vo- 
lentat multiplica  on  més  ama  so  on  la  memòria  més  defall 
a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre,  enaxí  la  volentat  més 
multiplica  per  saviea  a  amar  vos  on  la  memòria  més  vos 
remembra  e  on  1  enteniment  més  vos  entén;  e  on  més  la 
volentat  més  vos  ama  e  1  enteniment  més  vos  entén  e  la 
memòria  més  vos  remembra,  més  reeb  la  ànima  de  vos 
gràcia  e  benedicció  en  sonSremembrar  e  entendre  e  amar. 
»•<  21.  Graciós  Senyor!  Enaxí  com  lo  vassall  reeb  amor  c 
grat  de  son  bon  senyor  totes  les  vegades  que  obeex  a  sos 
manaments,  e  enaxí  com  1  escolà  reeb  sciencia  de  son  maes- 
tre  tota  hora  que  membra  e  entén  e  ama  so  que  son  maes- 
tre  li  mostra,  enaxí  hom  reeb  de  vos  gràcia  e  benedicció 
tota  ora  que  hom  mou  la  mutiva  sensual  e  entellectual  a 
reebre  los  significats  qui  la  vostra  saviea  signifiquen;  car  si 
es  cosa  impossíbol  que  1  escolà  no  aprena  com  remembra 
e  entén  e  am^  so  que  d  abans  no  membrava  ni  entenia  ni 
amava,  doncs,  quant  més  es  cosa  impossíbol  que  ànima  qui 
sia  membrant  e  entenent  e  amant  vostra  saviea  no  sia  ree- 
bent  gràcia  e  benedicció  de  vostra  saviea  de  la  qual  totes 
savièes  e  totes  gràcies  venenl  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer 
Deus:  car  enaxí  com  en  la  terra  atroba  hom  la  mena  del 
aur  e  del  argent,  enaxí  segons  esta  manera  damundita,  en 


I.  S,  On.— 2.  E,  significttz. — 3.  A,  de  ton. 


L.  OE  Contemplació  6ti 

esta  vertut  de  saviea  e  en  les  altres  vertuts  es  la  font  e  la 
mena  on  hom  es  endressat  a  reebre  gràcia  e  benedicció  de 
son  Deu. 

22.  Dreturer  Senyor  misericordiós,  en  tols  bens  abundós! 
Qui  vol  ab  fortitudo  reebre  de  vos  gràcia  e  benedicció, 
cove  que  sapia  enfortir  e  avigorar  en  tal  manera  en  les 
vostres  forses  sa  mutiva  enteilectual  e  sensual,  d  entro  que 
la  memòria  sia  tan  forts  en  membrar  e  1  enteniment  en  en- 
tendre el  voler  en  amar,  que  per  nulla  altra  forsa  nos  pufr- 
ca  destruir  ni  corrompre  la  forma  sensual  e  enteilectual  a 
loar  e  a  honrar  e  a  adorar  e  a  contemplar  la  vostra  forsa 
gloriosa  e  les  vostres  altres  vertuts  acabades;  car  com  la 
mutiva  sensual  e  enteilectual  estan  tan  forts  en  vos  honrar 
e  obeyr  que  nulla  altra  forsa  no  les  vens,  adones  reeben 
forces  e  ajudes  de  la  vostra  forsa,  la  qual  forsa  es  glòria  e* 
occasió  de  lur  perdurable  benahuiransa.  %  23.  amorós  Se- 
nyor! Enaxí  com  la  memòria  enfortex  1  enteniment  a  en- 
tendre e  la  volentat  a  amar  com  suvfn  remembra  so  que 
1  enteniment  entén  e  so  que  vol  la  volentat,  e  enaxí  com 
1  enteniment  enfortex  la  memòria  a  membrar  e  la  volentat 
a  amar  com  suvín  entén  so  que  la  memòria  remembra  e  la 
volentat  ama,  e  enaxí  com  la  volentat  enfortex  la  memòria 
a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre  com  suvín  vol  so  que 
la  memòria  membra  e  so  que  1  enteniment  entén,  enaxí, 
Sènyer,  e  molt  mills  encara  sens  tota  comparació  la  vostra 
forsa  enfortex  la  mutiva  enteilectual,  e  la  mutiva  enteilec- 
tual de  la  forsa  que  reeb  de  vos  enfortex  la  mutiva  sen- 
sual, la  qual  forsa  on  es  enfortida  la  mutiva  enteilectual  e 
sensual  es  la  gràcia  e  la  benedicció  la  qual  reeben  de  la 
vostra  forsa  gloriosa.  On,  enaxí  com  per  esta  manera  hom 
reeb  de  vostra  forsa  gràcia  e  benedicció, *  enaxí  per  lo 
contrari  com  hom  no  reeb  forsa  de  la  vostra  forsa  es  hom 
en  ira  e  en  maledicció.  M  24.  Car  enaxí  com  la  memòria 


I.  A,  manca:  ta  qual  forsa  es  glòria  e. — 2.  A,  c  benedicció  gràcia. 


622  Ramon  Lull 

afrevolex  1  enteniment  a  entendre  e  la  volentat  a  amar  com 
no  membra  suvín  so  que  1  enteniment  puría  entendre  de 
vos  e  la  volentat  puría  en  vos  voler,  enaxí,  Sènyer,  com  la 
mutiva  entellectual  no  vol  sí  metexa  enfortir  ab  la  vostra 
forsa  ni  vol  en  la  vostra  forsa  enfortir  la  mutiva  sensual, 
afrevolex  sa  forsa  e  la  forsa  de  la  sensual.  On,  per  la  culpa 
que  ha  com  no  vol  reebre  ni  donar  la  forsa  que  puría  ree- 
bre  e  donar,  per  assò  priva  de  la  vostra  forsa  e  ajuda,  la 
qual  privació  d  ajuda  e  de  forsa  es  a  ella  e  a  la  sensitiva 
ira  e  maledicció.  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer  "Deus,  qui  los 
vostres  amics  provats  ab  treballs  c  ab  malcnances  e  e  con- 
verso, e  assò  fets  vos  per  tal  que  los  temptats  per  la  vostra 
forsa  enfortesquen  les  forses  ab  ques  combaten  contra  Is 
vicis,  los  quals  vicis  no  venen  de  la  vostra  forsa  ni  de  les 
forces  qui  son  enfortides  per  la  vostra  forsa. 

25.  Torts  Senyor  sobre  totes  forces,  honrat  sobre  tots  bon- 
raments!  Qui  vol  reebre  gràcia  e  benedicció  aja  atempran- 
sa  '  en  la  mutiva  entellectual  e  en  la  mutiva  sensual  per  tal 
que  totes  ses  sensualitats  e  ses  entellectuitats  reeben  atem- 
pransa  en  adorar  e  contemplar  vostra  essència  gloriosa  c 
totes  vostres  obres;  car  per  atemprades  sensualitats  e  en- 
tellectuitats es  hom  continent  e  abstinent  e  savi  e  humil  e 
dreturer  e  misericordiós  e  vertader  e  pacient  e  ha  hom 
totes  les  altres  vertuts,*  ab  les  quals  e  per  les  quals  vertuts 
hom  reeb  de  vos  gràcia  e  benahuiransa.  M  26.  Gloriós  Sc- 
n)»or/ Enaxí  com  la  sanitat  del  cors  sordona  e  sendressa 
per  atempransa  dumors'e  qualitats,  enaxí  la  ànima  sen- 
dressa e  saparella  a  reebre  de  vos  gràcia  e  benedicció  com 
ha  atemprament  en  son  remembrar  c  entendre  e  voler;  car 
com  la  memòria  es  atemprada  a  membrar  segons  que  1  en- 
teniment es  cuvinent  a  entendre  e  la  volentat  a  amar,  e  com 
1  enteniment  ha  atemprament  a  entendre  segons  que  la  me- 
mòria es  cuvinent  a  membrar  e  la  volentat  a  amar,  e  com 


1.  E,  contemplansa. — i.  A,  manca  aquest  mot. —  3.  A,  per  atempran- 
sa humors:  E,  per  atrempades  humors. 


L.  OE  Contemplació  623 

la  voicntat  es  atemprada  a  amar  segons  la  covinentea  que 
la  memòria  ha  a  membrar  e  1  enteniment  a  entendre,  adones 
ha  la  ànima  atemprada  sa  memòria  e  son  enteniment  e  son 
voler  com  reeba  de  vos  gràcia  e  benedicció:  car  axí  com 
lestrument  hom  atempra  per  fer  lo  sò,  en  axí  la  ànima 
satempra  a  recbre  gràcia  e  benedicció  de  vos  com  ha  atem- 
pransa  en  son  remembrar  e  entendre  e  voler.  4<  27.  On, 
beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  en  axí  com  la  nota  del 
ball  se  forma  en  la  mutiva  entellectual  en  la  tempransa  de 
la  memòria  e  del  enteniment  e  del  voler,  e  per  lo  atempra- 
ment  entellectual  se  forma  latemprament  sensual  en  lo  laút 
o  en  la  viúla,  en  axí  atemprament  de  entellectuals  poten- 
cies es  occassió  de  atemprades  sensuals  potencies,  e  latem- 
prament sensual  e  entellectual  es  aparellament  on  hom 'es 
endressat  a  ésser  vertuós  e  a  ésser  contra  vicis,  per  lo  qual 
aparellament  hom  es  endressat  a  reebre  gràcia  e  benedic- 
ció. Mas  enaxí  com  lome  qui  no  sab  trempar  *  I  estrument 
sensual  perla  destempransa  del  estrument  entellectual, 'en 
axí  los  homens  peccadors  qui  amen  aver  vertuts  no  les  po- 
den ^aver  per  so  car  no  saben  ni  volen  aver  atempransa  a 
lurs  potencies  sensuals  e  entellectuals. 

28.  Ob  vos,  Senyor,  qui  avets  creat  e  beneficial  lo  mon  e 
tol  quanl  es!  Com  nos  ajam  dit  e  mostrat  per  les  ,vij.  ver- 
tuts damun dites  la  art  e  la  manera  segons  la  qual  hom  pot 
reebre  gràcia  e  benedicció  de  vos,  emperò  *  no  deym  que 
null  home  pusca  aver  de  vos  gràcia  e  benedicció  sinó  aquell 
a  qui  vos  la  volets  donar;  car  si  hom  pudía  aver  de  vos  so 
que  no  vol  vostre  voler,  seguir  sia  que  hom  agués  poder 
sobre  vostre  voler,  e  assò  es  cosa  impossíbol;  per  la  qual 
impossibilitat  es  significat  que  hom  pot  de  vos  la  gràcia 
aver  que  vol  vostre  voler.  4<  29.  "Elernal  Senyor!  En  axí  com 
tots  los  vegetables  e  los  animals  e  los  metalls  son  engenrats 
e  dirivats  dels  .iiij.   elements,   enaxí   humilitat   paciència 


I.  E,  per  lo  qua]  hom. — 2.  A,  trcraprar. — 3.  A,  del  enteniment  en- 
tellectual.— 4.  A,  uertuts  nobles  e  no  les  poden. — 5.  M,  tamen. 


6}4  Ramon  Lull 

continencia  veritat  misericòrdia  e  totes  les  altres '  vertuts 
devallen  de  les  .vij.  vertuts  damunt  dites;  e  enaxí  com  tots 
los  .iiij.  elements  s  ajuden  los  uns  als  altres  a  compondre  los 
corses  elementats,  enaxí  totes  les  .vij.  vertuts  s ajuden  a 
reebre  de  vos  gràcia  e  benedicció;  e  enaxí  com  les  vertuts 
reeben  de  vos  gràcia  e  benedicció  com  venen  de  la  forma 
potencia]  a  la  forma  actual,  enaxí  reebem  de  vos  gràcia  c 
benedicció  com  los  peccats  qui  son  en  forma  actual  fem 
privar  d  aquella  e  los  fem  tornarien  forma  potencial. 
'ü  30.  Gloriós  Senyor!  Com  tots  los  bens  e  totes  les  gràcies 
venguen  e  sien  de  vos  e  per  vos,  per  assò  lo  vostre  servi- 
dor, del  qual  lo  seu  nom  no  es  digne  que  en  esta  obra  sia 
escrit,  sajonolla  e  besa  la  terra  en  presencia  del  vostre 
sant  altar  gloriós  e  leva  ses  mans  e  sos  ulls  e  sa  pensa  al 
cel  a  adorar  e  a  contemplar  vos,  feent 3  gràcies  e  mercès  a 
son  honrat  Deus  gloriós  de  la  molt  gran  ajuda  e  gràcia  la 
qual  avets  feta  al  vostre  sotsmès  d  acabar  aquesta  obra 
qui  es  demostració  e  iigura  a  moltes  altres  obres  qui  sien 
a  loar  e  a  honrar  la  vostra  goriosa  humana  natura  e  la  vos- 
tra excel•lent  essència  divina. 


A 


CABAT  es  lo  LiBRE  DE  CoNTEMPLACio  a  gloria  z  a 
wj  J  V  reverencia  e  a  honor  de  nostre  Senyor  Deus. 
On,  tot  lo  bé  e  lendressament  d  aquest  libre  cove  que  sia 
donat  e  conegut  a  nostre  Senyor  Deus,  e  si  per  aventura 
en  esta  obra  avia  null  defalliment  ni  nulla  error  qui  sia 
contra  la  sancta  fe  cathòlica,  nos  deym  e  afermam  que 
aquell  defalliment  es  de  nos,  e  en  aquella  error  avem  nos 
errat  per  innoracia  avent  entencio  bona  e  casta  e  cathòlica, 
la  qual  error  nos  no  creem  ni  afermam,  enans  pregam  que 


I.  A,  c  totes  altres. —  2.  E,  enaxí  reseben  de  uos  gràcia  e  benedic- 
ció, com  los  peccatz  qui  son  en  forma  actual  fan  privar  daquela  e  los 
fan  tornar. —  3.  A,  fecnts:  E,  faent. 


L.  DE  Contemplació  625 

aquella  sia  d  esta  obra  gitada.  Emperò  nos  no  afermam 
que  en  esta  obra  nulla  error  aja,  e  si  alcú  en  alcuna  cosa 
duptava  o  li  paria  que  fos  error  e  contra  la  fe,  puría  ésser 
que  ell  hi  erràs  e  no  ho  enteses  e  sa '  entencio  fos  bona; 
enaxí  com  es  possíbol  cosa  que  jo  aja  errat  en  esta  obra, 
si  errat  hi  he,  avent  entencio  que  en  esta  obra  no  aja  po- 
sada nulla  error  ni  nulla  cosa  qui  sia  contra  la  sancta  lig 
romana,  a  glòria  e  a  laor  de  nostre  Senyor  jhesu  Christ. 


I,  E,  e  qüe  sa. 

CoMTBMPLACie-Vl  l•4e. 


626  Ramon  Lull 


f  Cap.  366.  Com  se  reconta* la  tenor 
d  aquest  Libre  de  Contemplació  a 
glòria  e  a  laor  de  nostre  Senyor 
"Deus, 


H  Deus  savi  sobre  tots  sabers,  acabat  en  tots  acaba- 
ments! Com  aja,  Sènyer,  .vj.  hores  sobre  lany  on 
íVi^^g  ha  .CCC.lx.v.  dies,  per  assò  nos  componem  aquest 
capítol  en  quatre  parts  per  tal  que  sia  lo  capítol  del  dia 
compost  e  engenrat  de  les  .vj.  ores  qui  a  cap  de  .iiij.  anys 
fan  un  dia  natural.  La  primera  part  d  est  capítol  es  en  re- 
contar  la  bonea  d  est  libre,  segona  part  es  en  mostrar  ma- 
nera e  art  per  la  qual  aquest  libre  se  pot  mostrar  e  enten- 
dre, tercera  part  es  en  mostrar  la  manera  segons  la  qual 
hom  vos  contempla  ab  aquest  libre,  quarta  part  es  com 
hom  vos  fa  gràcies  e  mercès  d  aquest  libre. 


I.  Dc  la  bonca  d  aquest  Libre* 

2.  Qui  vol  encercar  e  saber  la  bonea  d  aquest  libre, 
cove  que  primerament  liga  totes  les  rúbriques, 3 car  en  les 
rúbriques  es  significada  la  bonea  d  aquest  libre;  en  après 
covi  que  entre  legir  en  los  capítols  en  los  quals  es  atroba- 
da  la  bonea  del  libre,  la  qual  bonea,  Sènyer,  es  major  e 
mcllor  en  lo  segon  volum  que  en  lo  primer,  e  en  lo  ters  vo- 
lum que  en  lo  segon;  e  la  raó  e  la  occasió  d  assò,  es  per  so 

I.  A,  Con  hom  reconita. — 2.  A,  manca  aquest  epígraf:  E,M,  el  por- 
ten a  continuació  de  la  rúbrica  del  capítol. — 3.  E,  robriques  (pauim). 


L.  DE  Contemplació  627 

car  aquest  libre  es  fet  per  gràcia  '  e  per  ajuda  vostra;  car 
aitant  com  la  ànima  més  frucx  e  contempla  son  creador, 
pus  declaradament  e  pus  bellament  ha  aparellat  son  rc- 
membrament  e  son  enteniment  e  son  voler  a  dictar  e  a 
compondre  aquest  libre.  On,  com  aquesta  sia  la  occasió 
c  la  manera,  e  com  sia  cosa  ordonada  e  cuvinent  que  en 
les  coses  bones  atrob  hom  més  de  dousor  c  de  plaer  on 
hom  més  tracta  delies,  per  assò  es  ordonat  en  esta  Obra 
DE  Contemplació  que  lo  segon  volum  sia  major  e  mellor 
que  lo  primer,  e  lo  ters  volum  sia  major  e  mellor  quel  se- 
gon. <•(  3.  Gloriós  Senyor!  Enaxí  com  hom  abasta  mills  a 
nombrar  los  genres  que  les  espècies  e  les  espècies  que  los 
individuus,  enaxí  nos  no  poríem  recontar  en  tam  breu  es- 
toria  tota  la  bonea  d  aquest  libre.  On,  per  labreujament 
daquesta  istoria,  alcunes  coses  asumadament  deym  de  la 
bonea  e  del  fruit  quis  conté  en  esta  Obra  de  Contempla- 
ció: on,  per  assò,  Sènyer,  nos  deym  ab  vertadera  entencio 
c  paraula  que  aquest  libre  es  bo  e  profitós  a  alegrar  e  a 
consolar  e  a  dar  consell  e  a  dar  saber  e  saviea,  a  amar  e  a 
adorar  e  a  contemplar  e  a  fortificar  e  a  menysprear  aquest 
mon  e  a  amar  vos  e  la  celestial  glòria,  a  confiar  e  a  esperar 
en  vos;  e  per  aquest  libre  pot  hom  aver  sanitat  sensual- 
ment  e  entellectualment,  e  pot  hom  ésser  sanat  de  malautfa 
sensual  e  entellectual;  car  aquest  libre  es  la  via  e  la  carre- 
ra per  lo* qual  e  en  lo  qual  hom  pot  aver  e  usar  de  les  .vij. 
vertuts  e  pot  hom  vensre  e  destruir  tot  peccat  mortal  c 
venial. 

4.  Elemal  Senyor  on  es  tot  acabament  de  mon  voler  e  de 
mon  enteniment!  Sensualment  sentim  e  entellectualment  en- 
tenem que  ab  aquest  libre  e  en  est  libre  pot  hom  aver  cone- 
xensa  manifestament  que  vos  sots  en  ésser  e  que  vos  sots 
Subirana  bonea  e  que  de  vos  venen  tots  bens  e  que  de  vos 
null  mal  de  culpa  no  vé;  e  en  est  libre  se  mostra  es  prova 


1.  E,  c$  per  gràcia. — j.  A,  U. 


^a8  Ramon  Lull 

per  necessàries  raons  que  vos  sots  un  Deu  tan  solament  c 
que  vostra  unitat  es  en  trinitat  e  vostra  trinitat  en  unitat,  c 
que  vos  feés  encarnar  lo  Fill  en  la  Verge  gloriosa  e  que 
murí  vostra  humanitat  e  que  recreàs  lo  mon;  e  en  est  li- 
bre  SC  prova  so  qui  va  segons  cors  de  natura  e  contra  cors 
natural,  e  lo  guaardó  que  hom  reebrà'  del  bé  e  del  mal;  c 
per  aquest  libre  es  coneguda  vertut  e  vici,  e  la  quantitat 
e  la  qualitat  de  la  vertut  e  del  vici.  On,  a  totes  estes  coses 
a  conèxer  es  bo  aquest  libre.  *•<  5.  Savi  Senyor!  Per  aquest 
libre  pot  hom  aver  conexensa  de  los  significats  que  les 
creatures  signifiquen  de  les  vostres  vertuts,*c  per  aquest 
libre  conex  hom  los  significats  que  vostres  vertuts  donen 
de  vos,  e  per  aquest  libre  es  hom  humil  e  vertader  e  just 
c  misericordiós  e  simple  e  piadós  e  bell  parlcr  e  dictador 
c  enamorat  e  larc  e  franc  e  ensenyat  e  cortès  e  cert  e  dili- 
gent e  subtil  e  devot  e  continent  e  pacient  e  vensedor 
fcrm^Ieyal  ric  perfet  temerós  coratjós  ardit  honrat  avi- 
nent secret  gloriós,  c  per  aquest  libre  fa  hom  gràcies 
a  vos  e  ha  hom  conexensa  dels  dons  e  dels  honraments 
c  perdons  que  reeb  de  vos,  e  aquest  libre  es  bo  a  ymagi- 
nar  e  a  membrar  e  a  entendre  e  a  amar  vos  e  tots  los  bens 
qui  venen  de  vos  e  per  vos.  4(  6.  Tant  es  bo,  Sènyer,  aquest 
libre,  que  ell  es  bo  a  vèer  e  a  oyr  e  a  odorar  e  a  gustar  e 
a  sentir  e  a  cogitar  e  a  apercebre  e  a  aver  consciència  e 
subtilea  e  animositat:  car  enaxí  com  lo  cavall  es  bo  a  ca- 
valcar e  laustor  a  cassar  e  lo  ferre  a  tallar  e  lo  foc  a  coure 
e  lo  pa  a  menjar  e  lo  sol  a  luyr,  enaxí  aquest  Libre  de  Con- 
templació es  bo  a  usar  e  a  endressar  totes  les  sensualitats 
e  les  entellectuitats  qui  son  en  home;  e  que  assò  sia  ver, 
cascún  home  ho  pot  atrobar  e  provar  en  est  libre  si  vol 
aquest  libre  legir  ab  vera  entencio  per  lo  primer  movi- 
ment, a  la  qual  entencio  e  primer  moviment  es  bo  a  aver 
aquest  libre.  Encara  es  bo,  Sènyer,  aquest  libre  a  donar 


I.  E,  rcicb.— 2.  qualitktz  c  ucrtutx.— 3.  E^  c  apcncdor.  ferm. 


L.  DE  Contemplació  629 

e  a  prometre  e  a  cumplir  la  promesa,  e  a  castedat  e  a  vcr- 
ginitat,  e  a  nudrir  e  a  doctrinar,  c  a  passar  temps  e  a  viure, 
c  a  combatre  e  a  carregar'  e  a  vcnsre  los  vicis  ab  les  ver- 
tuts;  e  encara  es  bo  aquest  libre  a  disputar  e  a  convertir 
e  a  endressar  los  errats  e  a  retornar  la  sancta  devoció  qui 
era  en  lo  temps  dels  apòstols  a  preicar  la  sancta  fe  catòli- 
ca; e  aquest  libre  es  bo  a  créxer  e  a  multiplicar  la  honor  ;  f  ^i  H- 
de  la  sancta  Esgleya  de  Roma  el  poder  e  la  riquea  daque-  ' 

lla,  la  qual  multiplicació  donor  e  de  riquea  e  de  poder  es- 
tà en  la  forma  potencial,  a  la  actualitat  de  la  qual  es  aquest 
libre  aparellament  e  endressament,  ab  que  la  bonea  d  aquest 
libre  sia  membrada  e  entesa  e  amada.  On,  beneyt  siats 
vos,  Sènyer  Deus:  car  aquest  libre  es  bo  a  atrobar  e  a  dic- 
tar e  a  sostenir  treballs  sensuals  e  entellectuals  e  bens  sen- 
suals e  entellectuals,  e  ab  aquest  libre  pot  hom  vensre  e  ' 
confondre  los  errats,  e  per  aquest  libre  se  pot  hom  adoc- 
trinar a  cspondre  les  raons* qui  son  greus  de  entendre,  e 
aquest  libre  es  repòs  de  treballs  c  consolació  e  conort 
dels  homens  e  de  les  fembres  qui  son  orfens  e  pobres,  c 
aquest  libre  es  bo  a  penitencia  e  a  plorar  a  home  sos  pec- 
cats  e  a  penediment  e  a  contriccio  e  a  ordonar  ics  coses 
desordo  nades. 

7.  Jnfintt  Senyor  de  la  honor  del  qual  lo  meu  remembra- 
ment  no  sublida!  Tant  es  bo  aquest  libre,  que  ab  ell  pot 
hom  conèxer  los  majors  bens  els  menors  e  los  majors  mals 
els  menors,  e  aquest  libre  es  occasió  com  hom  prena  e  am 
enans  los  majors  bens  que  Is  menors  e  lex  enans  los  majors 
mals  que  Is  menors,  e  ab  aquest  libre  pot  hom  conèxer  si 
es  amat  o  desamat  o  si  es  en  estament  de  salvació,  e  per 
aquest  libre  conex  hom  qui  es  leyal  o  fals  ni  qual  cosa  es 
vera  o  falsa,  e  ab  aquest  libre  pot  hom  conèxer  la  forsa 
c  la  frevoltat  de  predestinació  en  tal  manera  que  hom  ha 
remei  e  repòs  de  les  greus  temptacions  que  predestinació 


I.  E,  garegar. — a.  A,  c  rcsponde  a  lei  raont. 


630  Ramon  Lull 

dona  a  aquells  qui  no  la  conexcn  en  sa  frevoltat  segons  que 
la  conexcn  en  sa  forsa. '  Aquest  libre  es  lespaa  on  hom  se 
combat  contral  demoni  e  es  1  escut  on  hom  se  defèn* de  les 
temptacions  diabolicals,  e  aquest  es  lo  libre  ab  lo  qual  va 
hom  a  perdurable  benahuiransa  e  fug  hom  a  infinides' pe- 
nes. 4<  8.  Aquest  libre  es  bo  a  alterar  la  forma  potencial 
de  la  vera  fe  en  la  forma  actual,  e  en  delir  la  forma  actual 
de  la  falsa  fe  e  fer  aquella  estar  en  potencia;  e  per  aquest 
libre  fa  hom  venir  en  actu  la  forma  potencial  de  la  raó  e 
fa  hom  privar  la  fe  de  la  forma  actual  e  la  fa  hom  ésser  en 
la  forma  potencial:  on,  per  assò  com  lo  libre  es  bo  a  aques- 
ta alteració,  per  assò  sengenra  en  aquest  libre  per  gràcia 
vostra  la  forma  potencial,  per  la  actualitat  de  la  qual  tot  lo 
mon  poría  ésser  convertit  a  la  sancta  fe  cathòlica,  siguent 
la  art  e  la  regla  e  la  manera  daquest  libre  per  los  prelats 
els  princeps  els  religiosos  els  altres  qui  son  sobjects  a  la 
majestat '♦apostolical;  car  per  la  demostració  que  hom  ha  en 
aquest  libre  de  raons  necessàries  e  de  so  qui  es  possíbol 
o  impossíbol,  e  per  la  manera  que  aquest  libre  dona  que 
hom  senamor  tant  de  vos  que  vulla  murir  per  la  vostra 
amor,  per  assò  se  forma  la  forma  potencial  de  endressar  lo 
mon  a  aquells  qui  la  volràn  aver  actualment  següent  la  ma- 
nera daquest  libre.  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus,  qui 
tants  de  bens  avets  posats  en  est  libre  per  tal  que  ab  ell 
hom  tolia  los  duptes  e  les  errors  qui  son  en  lo  mon,  e  que 
hom  endrès  lo  mon  a  bones  costumes  a  glòria  e  a  laor  del 
vostre  honrament  e  de  la  Verge  gloriosa  e  de  tota  la  cort 
celestial!  *<  9.  Per  aquest  libre  es  coneguda  qual  lig  es  ve- 
ra, e  es  conegut  qual  sensual  o  entellectual  es  luny  o  prop, 
e  quals  son  les  termenacions  e  les  differencies  e  les  pro- 
prietats  e  les  contrarietats  e  les  concordances  e  los  verta- 
ders cxcmplis  e  comparacions  e  los  vers  e  falses  significats 
de  les  coses  sensuals  e  entellectuals;  e  per  est  libre  es  co- 


I.   E,  que  la  conexensa  for»a — 1.    E,    defensa. — 3.    E,   infcrnaU: 
M,  iHftmaUt, — 4.  E,  a  la  santa  maiestat. 


L.  DE  Contemplació  631 


neguda  1  escala  per  la  qual  hom  puja  son  enteniment  a  vos 
entenent  una  sensualitat  ab  altra  e  una  entellectuitat  per 
una  sensualitat  c  una  entellectuitat  per  altra  e  una  sensua- 
litat per  una  o  per  més  entellectuitats;  e  aquest  es  lo  libre 
on  hom  sab  afigurar  les  figures  entellectuals  per  figures 
sensuals,  e  on  hom  sab  fer  los  apòlogus  e  parlar  per  figura 
estorial  e  moral  e  al•legoria  e  anigogía;  e  aquest  es  libre 
on  hom 'pot  aver  sanctetat  e  solvre  qüestions  e  conèxcr 
temptacions  e  peccats  e  aver  gràcia  e  benahuiransa  e  per- 
dó e  ajuda  de  son  creador  e  salvador  e  recreador.  On,  be- 
neyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  tantes  coses  son  aquelles 
per  les  quals  aquest  libre  es  bo,  que  nons  basta  temps  ni 
loc  a  recontar  totes  les  bonèes  ni  les  grances  per  les  quals 
aquest  libre  es  bo.  On,  com  aquest  libre  sia  en  tantes  co- 
ses bo,  tots  aquells  qui  ab  falsa  entencío  e  per  lo  segon 
moviment  seran  contraris  a  aquest  libre  e  volràn  destruir 
aquest  libre,  seran  contraris  a  tots  los  bens  qui  son  en  est 
libre:  on,  per  assò  aitants  com  son  los  bens  d  aquest  libre, 
aitants  seran  los  mals  e  les  culpes  d  aquells  qui  falsament 
son  contraris  a  aquest  libre.  On,  si  aquest  libre,  Sènyer,  no 
es  bo  qui  es  fet  a  glòria  de  vos  a  loar  e  a  servir  e  a  amar 
e  a  honrar  e  a  obeir,  e  no  per  nulla  vanitat  ni  per  nulla 
glòria  mundana,  doncs,  qual  es  aquell  libre  qui  sia  bo  ni 
profitós  a  donar  glòria  e  laor  e  a  fer  reverencia  e  honor  a 
vos  qui  sots  nostre  Senyor  Deus? 


11.  Com  se  demostra  aquest  Libre. 

1  o.  Deus  poderós  sobre  tots  poders  qui  sots  savi  sobre 
tots  sabers!  Qui  aquest  libre  vol  entendre  e  saber,  cove  que 
do  tota  sa  primera  entencio  a  vos  e  do  la  segona  entencio 
a  les  coses  dejús  vos;  car  per  esta  ordonacio  va  I  umà  en- 


I.  E.  Cl  lo  libre  com  hom. 


632  Ramon  Lull 

teniment  per  lo  primer  moviment,  e  puja  conèxer  c  saber 
los  sensuals  lunys  per  los  sensuals  props,  e  los  entellec- 
tuals  props  per  los  sensuals  lunys,  e  los  entellectuals 
lunys  per  los  sensuals  props:  on,  per  assò  lumà  ente- 
niment sab  conèxer  les  coses  qui  van  per  cors  natural 
e  les  coses  qui  van  contra  cors  natural;  e  com  1  enteni- 
ment es  pujat  a  aver  conexensa  de  totes  aquestes  coses, 
adones  es  aparellat  a  donar  art  e  manera  per  la  qual  la  àni- 
ma sapia  membrar  e  entendre  e  amar  aquest  Libre  de  Con- 
templació. 4<  1 1 .  Qui  vol  aquest  libre  entendre  e  saber, 
Sènyer,  cove  que  sesfors  aitant  com  pusca  com  sapia  usar 
de  son  remembrament  e  de  son  enteniment  e  de  son  voler, 
per  tal  que  sapia  conèxer  los  diverses  oficis  c  proprietats 
dels  senys  sensuals  e  dels  senys  entellectuals  e  de  les  .v. 
potencies  de  la  ànima  e  de  los  diverses  oficis  de  la  memò- 
ria e  1  enteniment  e  la  volentat;  e  com  hom  aura  encerca- 
des  e  sabudes  aquestes  diversitats,  cove  que  hom  encerc 
lurs  termenacions  e  les  formes  actuals  e  potencials  qui  son 
en  les  coses  damun  dites;  car  totes  aquestes  coses '  a  saber 
e  a  conèxer  son  art  e  manera  per  la  qual  hom  pot  conèxer 
e  saber  aquest  Libre  de  Contemplació,  en  lo  qual  ha  hom 
conexensa  de  les  raons* necessàries  e  de  les  coses  actives 
c  passives  per  profitables  o  noables  accions  e  passions. 
*•<  12.  Divinal  Senyor!  Com  sia  cosa  que  les  coses  pus  leu- 
geres  dapendre  e  de  saber  deja  hom  primerament  apen- 
dre,  per  assò  tot  home  qui  aquest  libre  vulla  apendre  e  sa- 
ber cove  que  comens  al  primer  volum  e  puxes  al  segon  e 
puxes  al  ters,  e  assò  per  so  car  lo  segon  volum  es  pus  es- 
cur  e  pus  greu  a  entendre  quel  primer,  e  lo  ters  pus 
quel  segon.  On,  com  hom,  Sènyer,  se  serà  ordonat  a  to- 
tes estes  coses,  cove  que  hom  aferm  possibilitat  en  totes 
aquelles  coses  que  no  entén  les  quals  vol  entendre:  car  en 
axí  com  1  argenter  no  puría  de  la  pessa  del  argent  adur  les 


A,  cotes  damun  ditet. — a.  A,  racions. 


L.  oe  Contemplació  633 

formes  potencials  en  actu  si  primerament  no  avia  conexen- 

sa  de  les  formes  qui  son  potencialment  en  ]a  matèria  del 
argent,  enaxí  hom  no  poría  entendre  ni  saber  les  raons 
ni  Is  arguments  ni  les  demostracions  necessàries  sens  que 
hom  no  afermàs  aquelles  raons  e  demostracions  a  ésser 
possíbols  o  impossíbols:  car  enaxí  com  forma  no  pot  ésser 
vista  sens  matèria,  enaxí  raó  ni  demostració  necessària  no 
pot  hom  entendre  ni  apendre  sens  afermacio  de  possibili- 
tat o  de  impossibilitat. 

1 3.  Sanctificat  Senyor  ncble  honral  gloriós!  Qui  vol  en- 
trar en  est  encercament  d  apendre  e  de  saber  aquest  Li- 
BRE  DE  Contemplació,  cove  que  sapia  moure  concordant- 
ment  e  atemprada  sa  potencia  sensual  e  la  entellectual:  car 
enaxí  com  per  trop  o  per  poc  moviment  les  dues  poten- 
cies mutives  se  desacorden  en  so  que  fan  e  per  lo  descor- 
dament  la  obra  ni  Ics  formes  potencials  no  poden  venir  en 
actu,  enaxí  s esdevé  que  com  la  mutiva  sensual  per  legir  o 
per  oyr  aquest  libre  no  pot  ésser  aquest  libre  entès  ni 
sabut '  si  la  mutiva  entellectual  no  membra  e  no  entén  e  no 
vol  so  que  lig  o  que  ou  la  mutiva  sensual:  car  enaxí  com 
la  mutiva  sensual  del  bilador  qui  dona  gran  colp  a  la  bila* 
no  s acorda  ab  la  mutiva  entellectual  qui  entén  que  no  co- 
ve ésser  donat  gran  colp  a  la  bila,  enaxí  per  contrari  seny 
aquest  libre  la  mutiva  sensual  no  pot  profitar  en  legir  e 
oir  aquest  libre  sens  la  diligència  e  la  concordansa  de  la 
mutiva  entellectual  ab  la  sensual.  <<  14.  Divinal  Senyor!  Qui 
vol  ordonar  e  endressar  abdues  les  potencies  a  apendre  e 
a  conèxer  aquest  libre,  cove  que  sapia  formar  tres  figures 
les  quals  se  formen  de  la  mutiva  sensual  e  de  la  mutiva  en- 
tellectual: la  primera  es,  Sènyer,  com  amdues  les  potencies 
tracten  ensems  lo  libre,  segona  es  com  la  mutiva  cessa  la 
lissó  sensual  e  la  entellectual  mutiva  la  recorda  e  la  remem- 
bra,  tersa  es  com  amdues  les  mutives  repetexen  als  esco- 


I .  M,  ita  isU  Liber  non  potest  intelUgi  nec  sciri  per  boc  quod  motiva 
tensualis  legat  vet  audiat  ipsum. — 2.  M,  píte. 


634  Ramon  Lull 

lans  la  lissó:  on,  la  primera  figura  e  la  segona  pertany  a 
apendre,  e  la  segona  e  la  tersa  pertany  a  mostrar.  On,  com 
assò  sia  enaxí,  doncs  aquell  qui  vol  apendre  aquest  libre, 
sapia  formar  la  primera  e  la  segona  figura  ab  la  mutiva 
sensual  e  entellectual;  c  aquell  qui  vol  mostrar  aquest  libre 
o  altre  libre,  sapia  formar  la  segona  figura  e  la  tersa  ab  la 
mutiva  sensual  e  entellectual.  <<  15-  Si  tant  es  que  hom  sia 
ujat  en  la  primera  figura  e  lujament  sia  de  part  la  mutiva 
sensual,  cove  que  hom  pas  en  la  segona  figura;  e  si  hom 
suja  en  la  segona  figura,  cove  que  hom  pas  a  la  tercera  fi- 
gura; e  si  tant  es  que  hom  sia  ujat  en  la  tercera  figura,  cove 
que  hom  traga  sa  ymaginativa  de  occasió  e  que  la  fassa 
anar  ymaginant  tant  a  aventura  d  entro  que  sien  reposades 
la  mutiva  sensual  e  la  entellectual,  e  com  seran  reposades 
cove  que  torn'  la  occasió  e  la  final  raó  en  la  ymaginacio  per 
tal  que  hom  torn  a  les  .iij.  figures.  Emperò  si  tant  es,  Sè- 
nyer,  que  1  escolà  no  pusca  en  aquell  temps  entrar  en  la 
primera  e  en  la  segona  figura  ni  I  maestre  no  pusca  entrar 
en  la  segona  ni  en  la  tercera,  cove  que  donen  espay  de 
temps  a  abdues  les  mutíves,  e  que  traguen  ymaginacio  de 
occasió  e  que  vaja  ymaginant  a  aventura;  car  en  la  ymagi- 
nacio qui  va  a  aventura  se  reposen  les  mutives,  e  per  lur 
repòs  revenen  a  aver  vigoria  e  forsa  en  la  occasió:  on,  per 
assò  entén  hom  tal  qüestió  e  tal  raó  en  un  temps  que  no 
la  entén  en  altre,  t  esdevés  a  les  vegades  que  la  ymagina- 
tiva a  aventura  enduu  1  enteniment  a  entendre  so  que 
dabans  no  entenia. 

16.  7{emembrat*  Senyor  sobre  tots  remembraments,  amat 
Senyor  sobre  Iotes  amors!  Qui  aquest  libre  vol  entendre  e 
saber,  cove  que  sapia  los  vocables  de  filosophía  e  de  theo- 
logía  per  tal  que  pusca  entendre  e  saber  les  raons  de  phi- 
losophía  e  de  theología  ^don  aquest  libre  es  compost  e  for- 
mat; car  com  los  vocables  no  son  enteses,  no  pot  ésser 


I.  E,  que  hom  torn. — ï.  A,  Reracmbrint.— 3.  E,  manca:  e  dt  theo- 
logía. 


L.  OE  Contemplació  ^35 

entès  so  qui  es  predicat  sobre  los  vocables  los  quals  son 
sobjects  a  aquesta  sciencia  de  contemplació  novellament 
ab  novella  manera  demostrada;  e  cove  que  hom  sapia  los 
.iij.  arbres  qui  son  primers  en  lo  ters  volum  per  tal  que 
per  ells  hom  pusca  venir  a  aquesta  sciencia.  E  encara  co- 
ve, '  Sènyer,  que  aquells  qui  aquesta  sciencia  volen  saber,  que 
sapien  reebre  segons  qual  lig  ni  creensa  les  creatures  e  les 
vostres  vertuts  donen  major  demostració  de  la  vostra  bo- 
nea  subirana.  E  encara  se  cove  a  aquells  qui  aquest  libre 
volen  saber,  que  seguesquen  la  natura  de  lur  enteniment  e 
que  tot  franc  lo  tenguen  a  aquelles  coses  que  volen  saber 
e  entendre;  car  enteniment  qui  sia  costret  es  èxit  de  sa  na- 
tura, c  per  so  car  no  pot  usar  de  sa  natura  francament,  no* 
pot  apercebre  ne  entendre  les  raons  qui  son  greus  e  dures 
de  entendre.  Encara  cove,  Sènyer,  que  qui  vol  aquest  libre 
entendre,  que  guart  qual  demostra  en  la  qüestió  e  en  la  po- 
sició vos  mellor  o  pus  noble,  o  la  afermacio  o  la  negació: 3 
car  enaxí  com  la  forma  d  animal  demostra  mills  la  matè- 
ria en  home  que  no  h.  forma  dome  depinta  en  paret,  en 
axí  a  vegades  vos  demostrats  mills  vostres  vertuts  per  afer- 
macio que  per  negació,  o  per  negació  que  per  afermacio. 
«  1 7.  Gloriós  Senyor!  Qui  aquest  libre  vol  entendre  e  saber, 
cove  que  aferm^e  entena  c  que  noi  sia  duptós  en  les  for- 
mes qui  potencialment  estan  en  saber;  car  si  aquells  qui  no 
saben  so  que  amen  saber  afermaven  que  en  lur  ànima  no  sia 
potencialment  la  forma  daquesta  sciencia,  ja  no  poría  ve- 
nir aquesta  sciencia  en  actual  forma  en  lur  remembrament  e 
enteniment  e  voler.  Emperò,  Sènyer,  moltes  coses  ama  lo 
voler  que  sapia  *  lo  saber,  les  quals  1  enteniment  no  pot  en- 
tendre: on,  per  assò  cove  que  hom  atriboesca  a  sí  lo  defa- 
lliment en  so  que  no  pot  saber;  car  com  hom  no  atriboex 
a  sí  lo  defalliment  e  I  atriboex  hom  a  la  cosa  que  no  pot 
saber,  forma s  en  1  enteniment  innorancia  per  la  qual  priva 


1.  E,  se  coue. — i.  A,  manca  no. — 3.  A,  o  en  la  afermacio  o  en  la  ne- 
gació.— 4.  E,  afermen. — 5.  A,  sabia. 


636  Ramon  Lull 

la  sciencia  qui  es  possíbol  cosa  a  saber.  On,  com  assò  sia 
enaxí,  doncs  cove  que  qui  vol  saber  so  quis  pot  saber,  que 
entena  sos  senys  sensuals  e  entellectuals  fenits  e  termenats 
dins  certa  quantitat.  4(  1 8.  Vertader  Senyor!  Si  tant  es  que 
hom  no  pusca  entendre  ni  saber  alcuns  greus  passes  d  aques- 
ta obra,  cove  que  hom  recórrega  a  les  figures  sensuals  per 
tal  que  pug  a  les  figures  entellectuals  son  enteniment,  e  si 
tant  es  que  hom  aja  embargament  a  entendre  aquesta  obra 
per  la  viltat  e  la  mesquinea  del  actor,  so  es  de  mi  mesquí 
qui  som  un  home  pobre  peccador,  cove  que  hom  la  atri- 
boesca  a  mellor  actor  de  mi;  car  lo  voler  com  desama  1  ac- 
tor e  com  la  memòria  remembra  la  viltat  del  actor,  1  ente- 
niment es  embargat  a  entendre,  axí  com  es  endressat  a  en- 
tendre com  la  volentat  ama  e  com  la  memòria  remembra 
la  noblea  del  excel•lent  e  noble  e  savi  e  honrat  e  amat  e 
loat  actor.  On,  beneit  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  si  totes 
aquestes  coses  no  valien  a  hom  a  entendre  e  a  saber  aquest 
libre,  cove  que  hom  recorra  al  Libre  del  gentil  qui  es  ape- 
llat  Libre  de  qüestions  e  de  demandes,  per  demostrar  la  carre- 
ra de  la  glòria  de  nostre  Senyor  Deus. 


111.  Com  se  contempla  aquest  Libre. 

19.  Üh  Deus  amat  sobre  totes  amors,  temut  sobre  totes 
temors!  Qui  vol  aver  art  e  manera  per  la  qual  sapia  contem- 
plar en  aquest  libre  e  per  aquest  libre,  cove  que  sapia  for- 
mar quatre  maneres  de  contemplació:  la  primera  es  que 
hom  comens  al  cap  primer  d  aquest  Libre  de  Contemplació 
e  que  arreu  liga  tot  lo  libre;  segona  manera  es  que  home 
qui  sapia  lo  libre  e  aura  molt  lest  en  lo  libre,  que  vaja  li- 
gcnt  a  aventura  de  un  palagrafi  en  altre  e  de  un  capítol  en 
altre  triant  aquelles  raons  qui  a  ell  mills  se  covenràn  en 
-  aquell  temps,  car  enaxí  com  les  viandes  se  convenen  mills 

*h  lo  cors  en  diverses  temps  les  unes  que  les  altres,  axí  les 


L.  DE  Contemplació  637 

raons  les  unes  se  convenen  mills  ab  la  ànima  en  un  temps 
que  en  altre;  tersa  manera  de  contemplar  es  que  hom  liga 
en  la  taula  les  rúbriques;  quarra  manera  es  que  hom  entel- 
lectueg  la  raó  que  aura  lesta  d  un  palagrafi  o  de  un  vers 
a  altra  membrant  e  entenent  e  volent.  4<  20.  Gloriós  Senyor! 
Com  aquest  libre  contenga  aitants  dies  com  ha  en  lany, 
per  assò  qui  vol  contemplar  per  la  primera  manera  pot  aver 
a  cada  dia  un  capítol,  e  al  cap  del  any  que  retorn  al  primer 
capítol;  c  car  hom  ha  plaer  de  oyr  c  legir  raons  novelles, 
per  assò  per  lo  espay  qui  es  lonc  del  primer  dia  del  any 
d  entro  al  derrer,  parràn  a  hom  en  cascún  any  les  raons  no- 
velles e  auràn  hom  més  de  plaer;  e  qui  vol  contemplar  per 
la  segona  manera  auràn  plaer  com  encerca  a  aventura  los 
verses  els  palagrafis,  car  axí  com  hom  ha  plaer  datrobar 
una  bella  flor  e  puxes  altra,  en  axí  ha  hom  plaer  de  contem- 
plar adés  per  una  bella  raó  adés  per  altra;  e  qui  vol  con- 
templar per  la  taula  auràn  plaer  per  labreujament  de  la  fi- 
gura sensual  e  porà  estendre  sa  contemplació  entellectual 
ab  que  aja  lest  en  lo  capítol  qui  conté  la  rúbrica;  e  qui  per 
lo  quart  mou  vol  contemplar  auràn  plaer,  car  la  entellec- 
tual contemplació  es  subirana  a  donar  profit  e  plaer,  e  pot 
per  una  raó  passar  en  altra;  e  com  hom  aura  ujament  en 
negú  d  aquests  .iiij.  mous,  pot  se  hom  '  mudar  en  altre  mou 
per  revenir  e  per  posar,  car  la  ànima  se  reposa  moltes  ve- 
gades com  en  son  remembrar  e  entendre  e  voler  muda  les 
coses  remembrades  e  enteses  e  volgudes.  '•(21.  Honrat  Se- 
nyor! En  axí  com  la  figura  dome  es  la  millor  figura  qui  sia 
composta  per  los  elements,  en  axí  lo  quart  mou  de  contem- 
plació es  lo  mellor  mou  el  pus  plaent  el  pus  meritori  que 
negú  dels  altres  mous.  On,  qui  vol  contemplar  per  lo  quart 
mou,  sapia  espletar  tot  lo  vers  oi  palagrafi  aitant  com  la 
matèria  li  bast;  e  com  la  matèria  defallirà,  *  sapia  i  afíger  d  al- 
tre palagrafi:  car  axí  com  hom  afig  aygua  3  a  1  agràs  quant  hom 

I.  E,  pot  hom.  —  1.  A,  defalra. — 3.  A    aiga. 


638  Ramon  Lull 

lo  pica 'per  tal  que  hom  ne  pusca  gitar  més  dagràs,  cnaxí 
com  hom  ha  contemplat  tot  lo  palagrafi  en  sa  simplicitat, 
hom  hi  deu  compondre  altra  raó  per  tal  que  ab  aquella  ne 
git  hom  més  de  dousor  e  de  plaer.  On,  beneyt  siats  vos, 
Sènyer  Deus:  car  si  es  hermità  o  home  religiós  o  home  lec 
qui  sia  separat  del  mon  e  qui  nos  vulla  ujar  en  sa  cella  e 
en  sa  habitació  o  en  la  missa  qui  es  longament  solemnie- 
jada,  sapia  aver  aquesta  art  e  manera  damunt  dita,  per  la 
qual  art  e  manera  de  contemplació  no  serà  ujat  de  contem- 
plar ni  adorar  *ab  aquest  libre  son  gloriós  Deu. 


IV.  Com  hom  fa  grades  a  Deu  daquest  Libre 
DE  Contemplació. 

22.  Ah  Deus  gran  sobre  tota  granea,  ab  Deus  fort  sobre 
tota  f orsa!  Com  aquest  libre  sia  departit  en  tantes  raons  e 
en  tan  estranyes  e  en  tan  novelles  aprovacions  e  en  tan  ne- 
cessàries, e  com  aquest  libre  sia  al  mon  tan  necessari  per 
so  car  es  occasió  a  confermacio*de  vera  f e  e  a  demostració 
de  veres  raons  e  a  multiplicar  devoció  en  vos  a  amar  e  a 
loar  c  a  honrar  e  a  servir  e  a  obeir,  *c  com  lo  vostre  servi- 
dor per  vostra  ajuda  e  ab  vostra  gràcia  aja  acabat  e  cum- 
plit  aquest  libre,  per  assò,  Sènyer,  fa  a  vos  gràcies  e  mer- 
cès daquest  libre.  On,  per  assò  besa  la  terra  c  leva  ses  mans 
e  sos  ulls  al  cel  ab  cor  humil  e  devot,  e  diu:  Glòria  e  laor 
c  reverencia  e  honor  per  tots  temps  sia  donada  e  feta  a 
vos,  Sènyer  Deus,  qui  avets  feta  tanta  de  gràcia  al  vostre 
sotsmès  que  ell  es  vengut  a  acabament  e  a  fi  d  esta  obra  e 
art  de  contemplació.  4<  23.  La  qual  obra  e  art,  Sènyer,  es 
estada  al  vostre  sotsmès  obra  de  molt  gran  treball  e  perill 
sensual  c  entellectual:  car  enaxí  com  lo  gran  fex  casca  e 


1.  E,  que  hom  pica. — J.   E,  de  adorar  e  contemplar. — 3.  A,  e  en 
es  e»traynes  e  noueles. — 4.  A,  e  confermacio. — 5.  E,  c  seruir  e  ho- 


tantes  estraynes 
bejr 


L.  DE  Contemplació  639 


destrúu  a  la  bèstia  son  dors, '  en  axí  per  la  longuea  e  la  sub- 
tilitat e  les  novelles  raons  e  moltes,  lo  vostre  sotsmès  ha 
aúdes  moltes  de  penes  e  de  treballs  e  de  perills,  e  ha  so- 
fertes moltes  dontes  e  descarns  de  les  gents.  On,  com  as- 
sò  sia  en  axí,  e  com  vos,  Sènyer,  tant  de  temps  e  tan  longa- 
ment  majats  sostengut  e  ajudat,  c  com  jo  qui  som  home 
mesquí  peccador  de  pobre  poder  e  saber,  me  sia  en  tot 
confiat  e  esperat  en  vos,  doncs  jo,  Sènyer,  de  totes  les  mies 
forces  sensuals  e  entellectuals  fas  a  vos  gràcies  e  mercès 
donant  a  vos  tota  laor  e  tot  honrament  de  mes  forces  sen- 
suals e  entellectuals  en  presencia  del  vostre  sant  altar  glo- 
riós. M  24.  Tots  los  majors  grats  e  les  majors  gràcies  que 
vassall  pot  fer  a  son  senyor  del  bé  e  de  la  ajuda  que  reeb 
delí,  es,  Sènyer,  que  a  ell  conega  tot  lo  bé  c  a  sí  metex  tot 
lo  defalliment  que  fa,  e  que  per  son  senyor  a  amar  e  a  loar 
e  a  servir  e  a  fer  plaer,  se  fassa  sotsmès  e  servu  e  catíu  de 
vertuts  e  ques  fassa  campió  e  bataller*de  vensre  c  de  so- 
brar los  vicis  els  peccats  qui  a  son  senyor  son  desplaents. 
On,  com  assò  sia  en  axí,  doncs  lo  vostre  sotsmès  qui  per 
vos  es  tan  honrat  e  amat  e  ajudat  e  beneficiat,  per  honrar 
e  amar  e  loar  e  servir  e  obeir  vos  se  dona  es  sotsmet  a 
vertuts  es  fa  enemic  de  vicis;  e  per  tal  que  molt  vos  pusca 
graír  la  gràcia  que  li  avets  feta,  es  son  major  voler  en  sos- 
tenir per  amor  de  vos  ontes  e  treballs  e  penes  e  mort  per 
la  vostra  amor;  e  com  tot  assò  no  pusca  bastar  a  mi  a  fer 
gràcies  a  vos,  per  assò  a  fer  encara  majors  gràcies  la  mia 
ànima  vol  membrar  e  entendre  que  lo  remcmbrament  es 
termenat  a  membrar  c  1  enteniment  a  entendre  e  la  boca  a 
recontar  e  los  ulls  a  vèer  e  les  orelles  a  oyr  e  Ics  mans  a 
escriure  les  gràcies  les  quals  deurien  ésser  majors  sens  to- 
ta comparació  que  no  son  abastants  totes  estes  coses. 

25.     SancHficat  Senyor  al  qual  deuria  ésser  feta  honor  en 
aquells  qui  us  fan  desonor!  En  axí  com  en  esta  Obra  de  Con- 


I.  A,E,  dos.  —  2.  E,  batalar. 


640  Ramon  Lull 

TEMPLACio  la  mia  ànima  en  confíansa  de  la  vostra  ajuda  e 
del  vostre  socors  membrava  e  entenia  e  vulía  sobre  los 
termens  de  son  remembrar  e  entendre  e  voler,  e  assò  faya 
per  los  dons  e  los  socorrin\ents  e  les  ajudes  que  avia  de 
vos,  enaxí,  Sènyer,  deu  a  vos  fer  gràcies  e  laors  e  mercès 
part  los  termens  de  ses  entellectuitats  e  de  les  sensualitats 
del  cors  confiant  se  en  los  vostres  dons  e  en  les  vostres 
ajudes  e  gràcies,  les  quals  gràcies  e  mercès  que  la  mia 
ànima  vos  vol  fer  sobre  les  mies  forces  sensuals  e  entellec- 
tuals,  son  que  per  la  vostra  amor  sia  lo  meu  cors  liurat  a 
mort  c  a  treballs,  e  sia  la  mia  ànima  adorant  e  loant  son 
honrat  Senyor  en  trinitat,  creador  e  recreador  e  glorifica- 
dor,  concebut  de  Sant  Espirit,  nat  de  verge,  mort,  devallat 
als  inferns,  resuscitat,  pujat  al  Pare  celestial,  vcnrà  jutjar 
los  bons  els  mals.  ^26.  Gloriós  Senyor!  No  tan  solament  lo 
vostre  servidor  es  a  vos  ubligat  que  us  fassa  gràcies  e  mer- 
cès d  aquest  libre,  que  sí  som  de  tots  los  bens '  e  de  tots  los 
cessaments  dels  mals  als  quals  serà  aquest  libre  occasió.  E 
encara  endemés,  que  no  tan  solament  m avets  vos  dat  aquest 
libre  en  lo  remembrament  e  en  lo  enteniment  e  en  lo  vo- 
ler, que  sí  avets* donades  per  aquest  libre  moltes  de  vertuts 
e  mavets  sanat  e  mundat  de  molts  greus  peccats.  On,  be- 
neyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  com  entre  en  aquest  libre 
era  pobre  e  mesquí  e  vil  e  culpable  mon  remembrament  c 
mon  enteniment  e  mon  voler,  e  ara  avets  ab  aquest  libre 
tan  examplat  e  tan  enrequit  e  tan  purificat  mon  remembra- 
ment e  enteniment  e  voler,  que  venga  qüestió  o  temptació 
o  vici  o  dubitacio  on  se  vulla  ni  de  qual  part  se  vulla,  ^quc 
a  tot  abasta  aquest  libre  al  remembrament  quil  remembra 
e  al  enteniment  qui  1  entén  e  a  la  volentat  amadora  d  aquest 
libre.  Emperò, -* 5è/iyer,  en  molts  de  locs  en  esta  obra  nos 
guabam  de  ésser  vcrtuós  e  de  ésser  viciós,  e  assò  fem  per 
tal  que  la  obra  ne  sia  mills  afigurada:  on,  les  vertuts  deym 


I.  A,  que  Mi  fon  de  íot8  ben»  —  a.  mavets(?).  —  j.  E,  uoyla.  — 4.  E,  c 
per  ayte. 


L.  DE  Contemplació  641 

nos  que  no  son  en  nos,  mas  que  ho  deym  axí  per  embellir 
la  obra:  car  axí  com  lo  trobador  se  guaba  de  bé  ésser  ena- 
morat'  per  tal  que  sa  canso  ne  sia  mellor,  en  axí  nos  avem 
dit  que  ha  en  nos  vertuts  per  entencio  de  embellir  la  obra; 
e  car  nos  nos  acusam  dels  vicis  qui  son  en  nos  e  car  lo  nos- 
tre nom  no  escrivim  en  esta  obra,  per  assò  es  significat 
que  nos  nons  guabam  de  aver  vertuts  nins  loam  per  aver 
vanagloria,  ans  ho  fem  per  tal  que  la  obra  ne  sia  mellor. 
^  27.  Graciós  Senyor!  Sil  vostre  servidor  ha  molt  gran  pa- 
gament e  molt  gran  alegria  com  es  estort  dels  treballs  e 
dels  perills  en  los  quals  ha  tan  longament  estat  per  aquest 
libre,  encara  no  es  estort  dels  grans  consirers  e  dels  grans 
desigs  que  ell  ha  que  aquest  Libre  de  Contemplació  fos 
escampat  per  lo  mon  en  molts  de  locs,  e  que  vengués  en 
mans  domens  amadors  de  veritat,  e  que  sia  defès  dels  ho- 
mens  amadors  de  falsetat  qui  morden  e  reprenen  veritat 
e  son  servus  e  sotsmeses  daccidia  e  de  vanagloria.  On, 
com  jo* sia,  Sènyer,  home  e  atorc  e  confés  que  null  bé  qui 
sia  en  esta  obra  no  sia  vengut  de  mi,  c  com  jo  no  aja  gosat^ 
aver  audàcia  de  mon  nom  escriure  eii  esta  obra  per  raó  de 
la  mia  viltat  e  per  la  noblea  e  la  sanctetat  d  esta  obra,  e 
car  ma  entencio  la  qual  jo  he  aúda  en  esta  obra  no  sia  per 
tal  que  jo  sia  ric  ni  honrat  ni  sejornat  ni  loat  en  est  mon, 
doncs,  per  que,  Sènyer,  per  la  mia  viltat  e  mesquinea  es 
negú  enemic  ni  mordedor  falsament  d  esta  obra,  com  sia 
cosa  que  la  obra  no  sia  mia  ni  de  mi  en  aquelles  coses  en 
que  es  bona?  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  si  jo  e 
tots  aquells  qui  daran  enantament  a  esta  obra  som  tan 
ubligats  a  aver  e  a  fer  gràcies  a  vos  d  esta  obra,  doncs, 
quant  serà  gran  lo  desgrat  que  vos  devets  aver  a  tots 
aquells  qui  ab  falsa  entencio  e  ab  falses  raons  e  ab  enveja 
son  contraris  a  esta  obra  e  als  bens  qui  s  poden  seguir  per 
esta  obra! 


I    E,  col  trobador  ïc  gauba  de  e5ser  be  entmorat.— 3    E.  eu  (patsim 
i  fffrma  utval  en  la  primera  nilaf  del  coJi.—^.  E,  e  ccir.  <.a  no  aia  gog. 

CoNTBMPLAi•IO-Vll    4J  . 


64a  Ramon   Lull 

28.  Misericordiós  Senyor  ple  de  misericòrdia  e  de  mercè, 
del  qual  tota  gràcia  e  tol  bé  vé!  Aitant  com  aquesta  obra  es 
major  e  mellor,  e  aitant  com  jo  som  home  vil  e  mesquí  e 
pobre  en  tots  bens,  d  aitant  som  ubligat  a  aver  e  a  fer  més 
de  gràcies  e  de  mercès  a  vos,  e  d  aitant  par  aquesta  obra 
mills  vostra  que  mia  en  lo  bé  qui  es  en  esta  obra;  e  si  tant 
es  que  en  esta  obra  aja  neguna  error,  d  aitant  par  mia  e  no 
vostra,  car  si  jo  fos  home  de  gran  saber  e  de  gran  aucto- 
ritat,  no  fora  tam  bé  differentment  significat  quel  bé  d  es- 
ta obra  fos  de  vos  el  mal  si  gens  ni  "ha  fos  de  mi,  com  es 
com  jo  som  home  sens  saber  e  home  vil  e  mesquí  e  pecca- 
dor  e  culpable  e  sens  nulla  auctoritat*e  honrament.  On, 
com  vos,  Sènyer,  ho  ajats  volgut  axí3ordonar  e  demostrar, 
doncs  guarden  si  los  mordedors  e  los  representadors  de 
falsies  e  reprenedors  de  veritat  loadors  de  falsetat,  -♦  que  no 
venguen  mordre  e  rependre  esta  Obra  de  Contemplació, 
car  si  ho  fan  seran  contra  vostra  volentat  c  contra  vostra 
ordonacio,  per  la  qual  contrarietat  pervé  hom  a  foc  e  a 
turments  perdurables.  "^  29.  Jiumil  Senyor  ple  de  mercè!  En 
axí  com  jo  som  moltes  vegades  cuidat  perir  en  aquest 
LiBRE  DE  C0NTEMPLACJ0  per  la  mia  frevoltat  *  qui  es  molt 
gran  e  mesquina  e  per  la  longa  continuació  e  per  les  grans 
subtilitats  d  esta  obra,  en  axí  som  entrat  en  molt  gran  re- 
guart  a  paor  d  esta  obra  que  peresca  e  no  sia  destruída  per 
homens  mals  c  falses  e  ab  poca  de  consciència,  e  per  la  vil- 
tat  e  la  mesquinea  e  la  poca  auctoritat  qui  es  en  mi.  On,  com 
assò  sia  en  axí,  doncs  cove  que  jom  confíu^e  mesper  en  vos 
axí  bé  ara  que  salvets  e  guardets  esta  vostra  obra,  com  me 
confiava  en  vos  com  era  7  en  la  obra  ans  que  fos  acabada;  e 
car  null  hom  no  pot  més  encarregar  son  bon  senyor  mas 
ques  confíu  en  ell  a  ses  grans  necessitats,  per  assò,  Sènyer, 
lo  vostre  servidor  se  confia  de  tot  en  tot  en  vostre  poder 


).  E,  nic. -2.  E,  actoritat  (passim). — 3.  E,  axi  uolgut. -4.  E,  los 
mordjddrs  e  los  reprenedors  de  ueritat  amadors  de  falsetat.  —  5.  A,  frc- 
uoletat.  —6.  E,  eu  me  confi. — 7.  E,  con  me  so  confiaua  en  uos  com  ara. 


L.  DE  Contemplació  643 


e  saber  e  voler  que  guarden  e  defenen  esta  obra  dels  mal- 
vats reprenedors  e  que  d  esta  obra  fassats  so  que  pot  vos- 
tre poder  e  sab  vostre  saber,  qui  es  a  glòria  e  a  laor  c  a 
honrament  e  a  honor  del  vostre  amorós  voler  qui  ama  hon- 
rament  c  honor  del  vostre  poder  e  saber.  Mas  com  jo,  Sè- 
nyer,  per  aquesta  manera  desperansa  me  vull  asegurar  d  es- 
ta obra  e  mon  enteniment  entén  que  quant  a  mi  aitant  me 
val  si  va  a  avant  com  si  no,  adones  vé  mon  voler  qui  ama 
tan  fortment  vostre  honrament  que  noi  pot  sadollar  mon 
esper;  car  leyal  amador  tant  deu  amar  la  honor  de  son  amat, 
que  no  li  basta '  son  guaardó  aver  per  la  gran  volentat  que 
ha  que  a  son  amat  fossa  honrament  e  honor  aver.  »•(  30.  Dre- 
iurer  Senyor!  Sensualment  sentim  c  entellectualment  ente- 
nem que  enaxí  com  lo  coutell  no  fia  a  menysprear  per  lo  fer- 
rer d  entro  que  sia  vista  la  trencadura  del  coutell,  enaxí 
aquesta  obra  no  fa  a  menysprear  per  mi  ni  en  mi  d  entro  que 
sia  vista  mala  e  errada,  si  tant  es  que  nulla  errada  ni  null 
vici  hi  aja.  On,  qui  esta  obra  volrà*  menysprear  e  destruir, 
entena  la  mia  entencio  qui  no  es  estada  en  esta  obra  a  dan 
de  negú,  enans  ho  es  a  donar  laor  de  vos  e  de  exaltament  a 
a  la  sancta  Esgleya  romana;  e  guart  la  bonea  de  les  rúbri- 
ques, e  guart  si  proven  so  que  signifiquen;  e  so  qui  es  mal, 
si  gens  ni  ha,  exilen  ho  d  esta  obra  e  melloren  so  que  si  pot 
mellorar  e  lexen  estar  so  qui  es  bo  e  qui  negún  dan  no  dona. 
On,  bencyt  siats  vos,  Sènyer  Deus:  car  tant  mes  aquesta 
obra  coral  e  tant  es  entrada  en  la  amor  de  la  mia  ànima,  que 
a  vostra  Sancta  Deitat  e  Humanitat  la  comàn,  e  comànla  a 
ma  dona  Sancta  Maria  verge  gloriosa  e  a  ma  dona  Sancta 
Anna,  e  a  Sent  Gabriel  e  a  Sent  Michel  e  a  tots  los  àngels 
els  archangels,  e  comànla  a  Sent  Joachim  e  a  Sent  Josep  ab 
Enimatia3e  a  tots  los  prophetes,  e  a  mon  senyor  Sent  Jo- 
han  c  Sent  Jacme  e  Sent  Pere  e  Sent  Andreu  e  Sent  Pàul 
e  a  tots  los  apòstols  la  comàn,  e  a  mon  senyor  Sent  Lorens 

1.  E,  quen  oblida. — 1.  E,  uolia. — ^.  E,  a  sen  Jo»4>  ibenamasia. 


644  Ramon   Lull 

e  Sent  Vincens  e  a  tots  los  màrtirs  e  a  tots  los  Innocents  la 
comàn  per  so  car  ella  es  occasió  a  enamorar  hom  de  mar- 
tirc  e  es  obra  innocent,  c  comàn  la  a  mon  senyor  Sent  Sil- 
vestre'  e  Sent  Bernat  e  Sent  Domingo  e  Sent  Francesc  c 
a  tots  los  confessors  els  religiosos  per  so  car  aquesta  obra 
loa  los  confessors  e  loa  affíiccions  e  religió,  e  comàn  aques- 
ta obra  a  ma  dona  Sancta  Magdalena  e  a  Sancta  Caterina* 
e  a  totes  les  vergens  e  les  màrtirs 'e  les  religioses  per  so 
car  es  obra  d  amor  e  de  fervor  e  de  penitencia  c  de  menys- 
preament  d  aquest  mon.  On,  beneyt  siats  vos,  Sènyer  Deus: 
car  a  vos  e  a  totes  les  vertuts  del  cel  e  a  tots  los  feels  cres- 
tians  e  amadors  de  veritat  comàn  aquesta  obra,  que  ells  la 
guarden  e  la  defenen  e  la  multipliquen  en  aquelles  coses 
on  la  mia  forsa  sensual  e  entellectual  ni  la  mia  fama  no  pot 
bastar  a  ella  a  guardar  e  a  defendre  dels  demonis  e  dels 
falsos  reprenedors.  On,  glòria  e  benedicció  sia,  Sènyer 
Deus,  a  la  vostra  sancta  misericòrdia  e  justicia;  car  si  es 
nulla  cosa  de  bé  que  jo  meresca  per  mos  mèrits,  si  tant  es 
que  negú  naja,  ne  si  es  de  la  vostra  misericòrdia  que  en 
nulla  re  me  vullats  fer  gràcia,  clam  vos  mercè  e  prec  tots 
los  sants  damundits  que  us  en  preguen,*  que  vos  me  dejats 
satisfer  em  dejats  fer  gràcia  *  en  esta  obra,  e  so  que  a  mi 
deuríets  dar  qucu  donets  a  exaltació  e  a  multiplicament 
d  esta  Obra  de  Contemplació  per  tal  que  ab  ella  siats  loat 
e  honrat  e  servit  e  amat  e  obeyt,  e  que  reebam  glòria  e  be- 
nedicció perdurablement  de  vos  qui  sots  nostre  gloriós 
Deu. 


I.  E,  sen  Saluestre.— j.  A,  sancta  katerina:  E,  sancta  chatarina.— 
3.  E,  les  uerges  e  Ics  martires.— 4.  E,  que  uos  en  prcgen.  — 5.  A,  me 
deiats  satisfer  gràcia. 


L.   DE   Contemplació  645 


ACABADA  e  cumplida   es   aquesta   translació   del 
__  LiBRE  DE  Contemplació  daràbíc   en   romans, 

la  qual  translació  fo  fenida  lo  primer  dia  del  any  en  vul- 
gar,'  e  la  compilació  daràbic  fo  fenida  e  termenada  en  lo 
sant  divcnrcs  de  Pasca*en  lo  qual  pres  mort  e  passió  nos- 
tre Senyor  Deus  Jhesu  Christ  fill  de  la  verge  gloriosa 
nostra  dona  Santa  Maria. 


ENEDICCIO  e  glòria.  Senyor  Deus, 

sia  donada  a  tots  aquells  e  aquelles 

S  qui  vos  adoraran  eus   contemplaran 


ab  aquesta  obra,  e  qui  per  mi  pobre  peccador 
viciós  culpable  mesquí  en  lo  qual  no  son  los 
bens  que  nos  deym  que  son  en  mi,  los  quals 
avem  dits  per  tal  que  la  obran  parega  en  sia^ 
pus  enamorada  e  quen  sia  més  contemplada,  vos 
pregaran,  e  qui  a  avant  metràn  esta  Obra  de  Con- 
templació a  glòria  e  a  laor  de  vos  qui  sots  nos^^ 
tre  honrat  Senyor  Deus  Jhesu  Christ.  Amen.*  ^ 


3C 


I.  E,  uolgar. —  a.  E,  de  pascha.  —  3.  E,  que  la  obran  sia  en  parega. 
— 4.  E,  manca  Amen. 


Níhil  obstat 
Dr.  Jacobus  Borràs,  Censor 


Imprimatur 
■f  Petrus,  Episcopus  Maioriccnsis 


Grat  sia  a  Deu 


A, 


>MB  el  present  volum  s'acaba  de  publicar  el  Libre  de 
Contemplació,  la  obra  mestra  del  B.  Ramon  LuU,  sement  i 
sinopsi  de  tota  sa  producció,  i  filla  gran  de  la  nostra  lite- 
ratura. 

Escrita  en  la  fervor  del  seu  convertiment,  l'Autor  hi 
vessà  sense  mida  ni  mesura  tota  l'essencia  bullent  de  sa 
ànima  meridional;  i  avui,  després  de  sis  sigles,  en  circums- 
tancies completament  distinctes,  un  hom  encara  sent  brollar 
de  ses  pàgines  ingènues,  amb  intensitat  creixent,  tota  la  vi- 
bració perennal  del  geni  i  del  sant,  ratjant  llum  i  amor  amb 
ufana  inestroncable. 

Era  realment  una  vergon)  a  que  encara  guardàssem  inè- 
dita aquesta  obra,  una  de  les  de  més  alt  valor  enciclopèdic 
dins  la  civilisació  ibèrica,  saturada  d'un  gran  fons  de  doc- 
trina i  agençada  amb  galanies  escaients  de  tot,  plenes  de 
triumfal  adolescència.  Amb  la  seva  edició  se  pot  ben  dir  que 
la  benemèrita  Comissió  Editora  ha  bastida  la  peana  del  mi- 
llor monument  que  hom  pot  dedicar  al  pare  espiritual  de 
la  nostra  raça,  aquell  gran  inquiet  qui  branda  sens  aturall 
la  seva  dialèctica  fogosa  per  convertir  los  errats  a  via  de 
veritat,  aquell  gran  foll  d'amor  divina  qui  està  en  tristicia  i 
desconort  per  ço  car  tan  pocs  son  los  amadors  de  Deu,  i 
s'ablama  en  desig  de  vessament  de  sanc  per  via  de  martiri, 
a  loar  i  servir  son  honrat  Deu  gloriós,  creador  i  recreador 
del  humanal  llinatge. 


Ens  afalaga  prou,  i  en  feim  mercès,  a  la  Comissió  Edito- 
ra, haver  pogut  contribuir  en  la  mesura  de  les  nostres  for- 
ces an  aquesta  publicació,  realitzant  així  un  dels  grans  de- 
sigs de  l'Autor:  «que  aquest  Libre  de  Contemplació  fos 
escampat  per  lo  mon  en  molts  de  locs»,  salvant-lo  de  l'oblit 
de  les  gents.  Però  sentim  també  una  mica  de  vergonya 
comparant  la  nostra  mesquinesa  amb  la  gran  competència 
d'aquells  dos  mestres,  iniciador  un  i  continuador  l'altre,  de 
la  publicació  lul•liana,  que  foren  D.Jeroni  Rosselló  i  D.  Ma- 
teu Obrador  (al  cel  sienl)  als  quals  no  podem  menys  de 
dedicar  una  recordança  filial. 

Ara,  el  resurgiment  de  la  nostra  literatura  i  l'afany  d'in- 
vestigació de  la  època  actual,  requeren  una  edició  critica  de 
la  Obra,  la  qual  hauria  de  fer-se  a  base  del  m.s.  E  de  la 
Biblioteca  Ambrosiana  de  Milan,  qui  bé  se  mereix  aital 
honor,  tant  per  la  seva  antiguitat  venerable,  qui's  remunta 
al  temps  de  la  composició  de  la  Obra  (any  1280),  com  per 
la  seva  entegritat  i  bon  conservament,  qui'l  fan,  ben  segur, 
el  millor  monument  del  nostre  idioma. 


^ 


TAULA 


LlBRE  V 

(acabament) 


Pigine» 


De  la  .XL.*  Distinccio:  D  oració. 

Cap.  315.  De  la  forma  d  oració 3 

Cap.  3 1 6.  Com  born  adora  e  contempla  la  gloriosa 

unitai  de  nostre  Senyor  Deus 12 

Cap.  317.  E/J  qual  manera  born  adora  e  contempla 

la  gloriosa  trinitat  de  nostre  Senyor  Deus    .     .         24 
Cap.  3 1 8.  En  qual  manera  hom  adora  e  contempla 

la  gloriosa  essència  de  nostre  Senyor  Deus  .     .         36 
Cap.  3 1 9.  Com  hom  adora  e  contempla  la  gloriosa 

infinitat  de  nostre  Senyor  Deus 46 

Cap.  320.  Com  bom  adora  e  contempla  la  vida  glo- 
riosa de  nostre  Senyor  Deus  ....         57 
Cap.  321.  Com  bom  adora  e  contempla  la  gloriosa 

eternitat  de  nostre  Senyor  Deus 69 

Cap.  322.  Com  bom  adora  e  contempla  lo  gloriós 

poder  de  nostre  Senyor  Deus 80 

Cap.  323.  Com  bom  adora  e  contempla  la  gloriosa 

saviea  de  nostre  Senyor  Deus 93 

Cap.  324.  Com  bom  adora  e  contempla  e  loa  e  he- 

neex  la  gloriosa  amor  de  nostre  Senyor  Deus    .        1 05 


650  Taula 

Pigincs 

Cap.  325.  Com  hom  adora  e  contempla  la  gloriosa 

simpUciiat  de  la  essència  divina j  1 8 

/jj^iy    Cap.  326.  Com  hom  adora  e  contempla  la  glòria 

gloriosa  de  nostre  Senyor  "Deus  gloriós   .     .     .        130 
,iA  i   Cap.  327.  Com  hom  adora  e  contempla  lo  gloriós 

acabament  de  nostre  Senyor  Deus      ....        142 

Cap.  328.  Com  hom  adora  e  contempla  la  Subirana 

bonea  de  nostre  Senyor  Deus  qui  es  subirà  bé   .       155 

Cap.  329.  Com  hom  adora  e  contempla  la  excellent 

dretura  de  nostre  Senyor  Deus 169 

Cap.  330.  Com  hom  adora  e  contempla  la  vostra 

dolsa  misericòrdia  divina 181 

Cap.  331.  Com  hom  adora  e  contempla  la  sancta 

gloriosa  veritat  de  nostre  Senyor  Deus   .     .     .        193 

Cap.  332.  Com  hom  adora  e  contempla  la  excellent 
senyoria  que  nostre  Senyor  Deus  ha  sobre  totes 

creatures 206 

'"'..  Cap.  333.  Com  hom  adora  e  contempla  en  nostre 

Senyor  Deus  la  sua  sancta  humilitat  gloriosa   .       218 

Cap.  334.  Com  hom  adora  e  contempla  la  excellent 

gloriosa  paciència  de  nostre  Sènyer  Deus     .     .        228 

Cap.  335.  Com  hom  adora  e  contempla  lo  sant  glo- 
riós secret  de  nostre  Senyor  Deus 239 

Cap.  336.  Com  hom  adora  e  contempla  la  excellent 

vertut  de  nostre  Senyor  Deus 252 

Cap,  337.  Com  hom  adora  e  contempla  la  sancta 
gloriosa  humana  natura  de  nostre  Senyor  Jbesu 
Christ 264 

Cap.  338.  Com  hom  adora  e  contempla  la  gran 
ajuda  que  nostre  Senyor  Deus  fa  a  la  humana 
espècia 273 

Cap.  339.  Com  hom  adora  e  contempla  lo  honrat 
Deus  gloriós  per  tal  que  li  do  conexensa  e  de- 
mostració de  ses  vertut s  glorioses 284 


Taula  651 

Pigincs 

Cap.  340.  Com  born  adora  e  contempla  e  prega 
lonral  "Deus  gloriós  que  li  demoslre  lo  hé  el  mal 
d  on  an  comensament 296 

Cap.  341.  Com  hom  adora  e  contempla  son  "Deus 
gloriós  que  li  endrès  son  enteniment  a  aver  co- 
nexensa  de  les  coses  legudes  e  de  les  coses  veda- 
des   307 

Cap.  342.  Com  born  adora  e  contempla  son  gloriós 
"Deu  que  li  complesca  e  K  do  los  desigs  que  sa 
ànima  desija 318 

Cap.  343.  Com  born  adora  e  contempla  e  prega 
lonral  Deus  gloriós  que  li  do  la  celestial  glòria 
de  parats 330 

Cap.  344.  Com  bcm  adora  e  contempla  e  prega  son 
gloriós  "Deu  que  li  demostre  la  art  e  la  carrera 
segons  la  qual  pusca  plorar  sos  peccats  e  ses 
culpes 342 

Cap.  345.  Com  born  ba  esperansa  en  nostre  Senyor 

Deus  gloriós 354 

Cap.  346.  Com  bom  adora  e  contempla  son  Deus 
gloriós  que  li  demostre  art  e  manera  per  la  qual 

pusquen  ésser  endressats  e  convertits  los  infeels    ^ -^ 

a  carrera  de  perdurable  benabuyransa   ,     ♦     ..       366  _J 

Cap.  347.  Com  bom  adorant  e  contemplant  ret  grà- 
cies e  mercès  a  son  Deus  gloriós  dels  grans  bens 
que  dona  e  de  les  grans  culpes  que  perdona.     .       380 

Cap.  348.  Com  bom  adora  e  contempla  e  prega  nos- 
tre Senyor  Deus  que  li  do  conlinencia     .     .     .       393 

Cap.  349.  Com  bom  adora  e  contempla  e  prega  son 

Deu  gloriós  que  li  sia  conorl  e  consolació     .     .       404 

Cap.  350.  Com  bom  adorant  e  contemplant  es  obe- 
dient a  son  Deus  gloriós     417 

Cap.  351.  Com  bom  adorant  e  contemplant  se  con- 
fessa a  son  Deu  gloriós 430 


/•/'/' 


652  Taula 

Pàgines 

Cap.  352.  Com  hom  encerca  la  art  e  la  manera  com 
sapia  adorar  e  contemplar  entelledualment  per 
timologta  e  allegorta  e  anigogía  nostre  Senyor 

Beus 444 

/»  Cap.  353.  Com  hom  per  moral  inlelligencia  e  per 
al•legoria  e  anigogía  adora  e  contempla  les  ver- 
luts  de  nostre  Senyor  Deus 457 

Cap.  354.  Com  hom  adorant  e  contemplant  son  Deu 
gloriós  per  moral  e  allegoria  e  anigogía  intelli- 
gencia,  entellectuej'a  lo  contrast  qui  es  en/rel 
cors  e  la  ànima 47 1 

Cap.  355.  Com  hom  per  moral  figura  ah  al•legoria 
e  anigogía  enlellectual  esposicio  entellectuej'a  la 
carrera  de  paradís  adorant  e  contemplant  nostre 
Senyor  Deus 483 

Cap.  356.  Com  hom  per  moral  figura  e  per  moral 
esposicio  ah  allegoria  e  anigogía  entellectuej'a  la 
celestial  glòria  e  la  infernal  pena  adorant  e  con- 
templant nostre  Senyor  Deus 496 

Cap.  357.  Com  hom  adorant  e  contemplant  nostre 
Senyor  Deus  entellectuej'a  la  moral  esposicio  en- 
lellectual    506 

Cap.  358.  Com  hom  adorant  e  contemplant  puja 
son  remembrament  e  son  enteniment  e  son  voler 
a  nostre  Senyor  Deus 519 

Cap.  359.  Com  hom  adorant  e  contemplant  nostre 
Senyor  Deus,  sab  aver  art  e  manera  de  dir  pa- 
raules rectoricalment  ordenades 532 

Cap.  360.  "En  qual  manera  oració  e  contemplació 

ordenada  es  bona  cosa 544 

Cap.  36 1 .  Com  hom  adorant  e  contemplant  son  Deu 
gloriós,  sab  aver  conexensa  de  la  nedeetal  e  de 
la  purificació  de  la  ànima 558 

Cap.  362.  Com  hom  adorant  e  contemplant  son  Deu 


Taula  653 

Pigines 

gloriós  reeb  art  e  manera  per  la  qual  ha  corte- 
xensa  en  la  esputacto  qual  es  vera,  0  la  afer- 
macio  0  la  negació     ...         570 

Cap.  363.  Com  hom  adorant  e  coníemplant  son 
"Deus  gloriós,  sah  aver  art  e  manera  per  la 
qual  conex  com  lenteniment  reeb  en  la  conclu- 
sió dreta  figura  0  torta 584 

Cap.  364.  Com  hom  adorant  e  contemplant  son 
Deu  gloriós,  sah  aver  art  e  manera  per  la 
qual  obre  veritat  e  falsetat 598 

Cap.  365.  Com  hom  adorant  e  contemplant  lonrat 
Deus  gloriós,  reeb  gràcia  e  benedicció  de  nostre 
Senyor  Deus 612 

Cap.  366.  Com  se  reconta  la  tenor  daquest  Libre 
DE  Contemplació  a  glòria  e  a  laor  de  nostre 

Senyor  Deus 626 

].  De  la  bonea  daquest  Libre 626 

II.  Com  se  demostra  aquest  Libre    ....        63 1 

III.  Com  se  contempla  aquest  Libre      .      -      .        636 
lY.  Com  hom  fa  gràcies  a  Deu  daquect  Libre 

DE  Contemplació 638 

Grat  sia  a  Deu 647 


^ 


••<  S'acabà  d'estampar  per  primera  vegada  en 
sa  llengua  original  aquest  Libre   de 
Contemplació  ííe/  B.  Ramon  LuU, 
a  ca  n'Amengual  i  Muntaner 
de  la  Ciutat  de  Mallor- 
ca, el  divendres  de 
Passiój  dia  j 
d'abril  de 
1914. 


8  Lull,  Ramon 

*765  Obres  de  Ramon  Lull 

L8 
1906 
V.8 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 


UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY